Decret del 23-11-2016 d’aprovació del Reglament relatiu a la utilització del segell oficial de control i garantia “Vi de qualitat controlada d’Andorra”

El segell de control i garantia “Vi de qualitat controlada d’Andorra” té la forma oficial descrita a l’annex I, a l’apartat 1 pel que fa a la publicitat i a l’apartat 2 pel que fa a la comercialització (ús en ampolla).

Les aplicacions gràfiques derivades de la forma descrita a l’apartat 1 d’aquest article i contingudes en el Llibre de normes gràfiques del segell de control i garantia “Vi de qualitat controlada d’Andorra”, elaborat pel Govern, també han de ser considerades formes oficials del segell.

Si la persona sol·licitant és una persona física, el nom complet i el número de passaport o document d’identitat.

Si la persona sol·licitant és una persona jurídica, la denominació social completa i la forma jurídica segons la qual està constituïda.

L’adreça postal, l’adreça electrònica i el número de telèfon de la persona sol·licitant.

La utilització que se sol·licita fer del signe; en particular:

Tot productor de vi que vulgui produir vi que es pugui comercialitzar amb el segell de control i garantia “Vi de qualitat controlada d’Andorra” ha de sol·licitar-ne la inclusió al programa de control del Departament d’Agricultura establert al capítol quart.

La sol·licitud d’inclusió al programa de control s’ha de presentar al Departament d’Agricultura utilitzant l’apartat corresponent del formulari de la sol·licitud d’autorització, i ha de contenir les dades següents:

Quan un productor de vi vol sol·licitar la inclusió simultània de diversos tipus de vins en el programa de control, ha d’utilitzar una sol·licitud per cada un.

Raïm. El raïm ha de ser produït en vinyes registrades al parcel·lari del Registre d’Explotacions Agràries del Departament d’Agricultura dins una explotació degudament registrada. El vi ha de ser elaborat exclusivament amb el raïm produït a Andorra segons la superfície declarada i en instal·lacions ubicades dins el país.

Plantació. Per al cultiu de raïm utilitzat posteriorment per produir vi, s’han d’utilitzar varietats de vinya de la família Vitis vinifera.

Podes. Les podes han de ser manuals i s’han de fer segons les necessitats de la vinya. La poda s’ha d’efectuar en sec, a l’hivern, i en verd, a finals de primavera. A més a més es poden fer podes extres per prevenir glaçades o per contrarestar els efectes de les pedregades de la primavera i l’estiu. També es poden fer aclarides de fulles per regular el creixement vegetatiu de la vinya. En alguns casos també és aconsellable fer esclarides de raïm en creixement.

Fertilitzacions. Les parcel·les de cultiu poden ser fertilitzades, amb aportacions de matèria orgànica (fems, compost o restes vegetals). Segons les necessitats del terreny, es poden utilitzar adobs minerals per cobrir les necessitats del consum de nutrients de la vinya mitjançant la fertirrigació. Es pot fer un llaurat després de la fertilització en funció de les característiques del terreny.

Tractaments fitosanitaris. Els productes fitosanitaris utilitzats per a combatre plagues poden ser productes atraients com ara feromones, o tractaments amb minerals com, per exemple, sofre, permanganat potàssic o sulfats de coure i cal que estiguin autoritzats legalment. Així mateix la realització dels tractaments fitosanitaris ha de respectar la legislació vigent.

Verema. La verema es porta a terme entre el mes d’agost i el de novembre sempre que s’hagi assolit un grau de maduració òptim.

Recepció i condicionament del raïm/most. La separació dels grans de raïm de la rapa (desrapament) s’ha de fer a través d’una desrapadora, si escau. L’aixafada es pot dur a terme mitjançant una premsa que permeti el trencament de la pellofa de les baies a fi de facilitar l’alliberament posterior del most. La preparació del most prèvia a la fermentació es pot fer amb l’addició de diòxid de sofre (SO2), per tal de protegir-lo de l’oxidació i reduir el creixement microbiològic en el most.

Maceració. La durada de la maceració pot ser variable depenent del tipus de vi. En vins blancs i rosats, sempre que la varietat així ho aconselli, cal fer la maduració en un tanc o dipòsit diferent del que s’utilitza per fer la fermentació. En el cas del vi negre, la pellofa del raïm i el most poden macerar al mateix temps que es produeix la fermentació.

Desfangament. El desfangament (procés exclusiu del vi blanc o rosat) es pot fer per decantació, filtració i/o per addició d’un adjuvant. Per a la decantació és necessari disminuir la temperatura del dipòsit i deixar que les partícules decantin durant un període que pot anar de dotze a quaranta-vuit hores.

Fermentació. Es recomana una fermentació alcohòlica espontània amb els llevats naturals del raïm, però també es pot fer amb l’addició de soques de llevats seleccionats. Al final de la fermentació cal fer un premsatge del producte de la fermentació a fi d’extreure’n la part líquida que serà el vi. A decisió del productor es pot fer una segona fermentació, anomenada fermentació malolàctica. En aquest cas també es pot fer espontàniament per acció dels bacteris làctics presents de forma natural en el most o es pot sembrar soques seleccionades.

Clarificació. Posteriorment a la fermentació en vins negres cal fer una clarificació del vi. La clarificació i/o la filtració afavoreixen la limpidesa dels vins. Es poden utilitzar els mateixos mètodes i substàncies descrits per al desfangament.

Criança en bóta. En el cas de realitzar una criança cal fer-la en barril o bóta de fusta, durant un temps determinat que pot anar des de quatre mesos a diversos anys.

Estabilització. Prèviament a l’embotellament cal fer una estabilització del vi que pot fer-se per filtració per a disminuir el creixement de microorganismes.

Embotellament. L’embotellament s’ha de fer en una atmosfera controlada en ampolla. L’ampolla ha de ser de vidre, sense imperfeccions ni esquerdes. Per acreditar la correcta higiene de les ampolles cal presentar un certificat de neteja i desinfecció del proveïdor de les ampolles, o en cas de netejar-les al mateix celler, cal definir un protocol de neteja i desinfecció que garanteixi aquests objectius. Aquest protocol ha d’estar degudament documentat.

Criança en ampolla. No és necessari un mínim de criança en ampolla, tot i que s’aconsella poder fer-la.

Cupatge de vins base. Es barregen vins base de les diferents varietats i anyades i zones de producció per obtenir una mescla amb les característiques desitjades. El cupatge serveix per reunir les característiques qualitatives desitjades segons la zona de producció i el tipus de producte final.

Tiratge. Aquesta etapa comprèn la preparació del licor de tiratge: mescla de vi base, sacarosa o most de raïm concentrat, most concentrat rectificat o most parcialment fermentat; llevats seleccionats i altres productes com ara activadors de la fermentació per facilitar la multiplicació dels llevats. Dins d’aquesta etapa també es comprenen les operacions d’ompliment de les ampolles amb el licor de tiratge i la tapada.

Segona fermentació / criança. La segona fermentació o presa d’escuma es duu a terme dins l’ampolla a conseqüència de la presència dels llevats i del sucre. Les ampolles es mantenen al celler en condicions de temperatura i humitat adequades, en posició horitzontal (en rima o en contenidors), durant el temps de la presa d’escuma i el posterior període de contacte amb les mares, per aconseguir unes característiques organolèptiques complexes.

El període de contacte ha de ser igual o superior a dotze o quinze mesos, segons el tipus de vi escumós.

Clarificació. Col·locació de les ampolles en sistemes mecànics o en pupitres, per facilitar la remoguda i la desenganxada dels sediments o pòsits a fi que es puguin dipositar al coll de l’ampolla. Al final les ampolles adquireixen la disposició en punta.

Degollament. Eliminació dels pòsits dipositats al coll de l’ampolla a fi d’assegurar la limpidesa del vi escumós. Es pot fer de manera natural o bé amb l’ajuda de la congelació dels colls de les ampolles.

Reompliment. L’operació de reomplir cada ampolla per restablir el volum inicial es fa mitjançant l’addició del mateix vi escumós i, si s’esdevé, de licor d’expedició. En l’addició del licor d’expedició hi pot haver: vi base, most de raïm, most de raïm concentrat, most de raïm concentrat rectificat, most de raïm parcialment fermentat o una mescla d’aquests productes amb sucre (sacarosa) a fi d’obtenir els diferents tipus d’escumosos.

Tapada. L’etapa de tancar l’ampolla amb el tap de suro definitiu o tap d’expedició també comprèn la col·locació del morrió i el vestit de l’ampolla (càpsula, collarí i etiqueta.

Els paràmetres bàsics a analitzar per al control de la qualitat són:

A part d’aquests paràmetres bàsics obligatoris, també es poden analitzar voluntàriament altres paràmetres com per exemple els metalls pesants, el contingut en tanins o el contingut en polifenols.

Els requisits mínims de qualitat d’aquests paràmetres estan establerts al punt 1 de l’annex II.

Cal adjuntar l’analítica a la fitxa de control del vi.

També es pot fer una nota de tast per tal de descriure les característiques organolèptiques bàsiques que té el vi (punt 2, annex II).

La informació mínima obligatòria que ha de contenir l’etiqueta és la següent:

S’ha d’incloure a l’ampolla l’etiqueta amb el segell de control i garantia del vi, on a més a més hi ha d’haver la codificació següent: AD + codi celler + any + numeració ampolles.