LegalizeLlei de 17-10-2002 de garantia dels drets de les persones amb discapacitat
Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 17 d'octubre del 2002 ha aprovat la següent:
llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat Exposició de motius L'Estat andorrà ha establert en els darrers anys diverses disposicions a favor de les persones amb discapacitat. Tanmateix, la normativa actual, que és dispersa i procedeix de moments diferents, presenta un contingut confús i poc coherent.
Mentrestant, les Nacions Unides han dotat aquest àmbit d'un important cos de
disposicions i de recomanacions als estats membres, a les quals s'ha d'ajustar
Andorra. Cal fer referència, per la relació i importància que tenen per a l'àmbit de la discapacitat, a la Declaració universal dels drets humans (1948), la Convenció dels drets del nen (1989), la Declaració dels drets del retardat mental (1971) i la Declaració dels drets dels impedits (1975). Des d'un punt de vista tècnic, també s'ha de tenir en compte la Classificació internacional de disfuncions, discapacitats i handicaps, publicada per l'OMS l'any 1980, i per a la planificació d'actuacions són punts de referència obligats el Programa d'acció mundial per a les persones amb discapacitat i les Normes uniformes sobre la igualtat d'oportunitats per a les persones amb discapacitat, aprovats per l'Assemblea General de les Nacions Unides, per les Resolucions 37/52, del 3 de desembre de 1982, i 48/96, del 20 de desembre de 1993, respectivament.
La Constitució del Principat d'Andorra proclama un conjunt de drets i deures que afecten tots els ciutadans i, per tant, també els que tenen algun tipus de discapacitat. Actualment, aquests drets estan regulats per les disposicions sectorials corresponents, com el Reglament laboral, aprovat pel Consell General el 17 de juliol i el 22 de desembre de 1978, amb modificacions posteriors; la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989; la Llei qualificada d'educació, del 3 de setembre de 1993; la Llei d'accessibilitat, del 6 d'abril de 1995; la Llei reguladora de la formació professional mitjançant l'aprenentatge en l'empresa, de l'11 de juliol de 1996; el Pla nacional de serveis socials, del 25 de setembre de 1995; el Reglament general de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), i normes de desenvolupament; tanmateix, manca una actualització i un lligam que hi doni coherència i que faciliti a aquest col·lectiu l'exercici real d'aquests drets.
Tot això justifica l'establiment d'una llei marc de caràcter global que unifiqui els principis, la terminologia i els criteris d'actuació, estableixi les mesures generals necessàries per garantir els drets que corresponen a les persones amb discapacitat, i s'ajusti a les directrius i recomanacions de les Nacions Unides.
L'elaboració de la Llei ha estat presidida pel principi de plena participació, proclamat per l'esmentat programa de les Nacions Unides. Per això, el Govern va constituir, per acord del 22 de setembre de 1998, dos grups de treball, un d'institucional i un altre de tècnic, a través dels quals s'ha canalitzat la participació i s'han consultat les persones afectades i llurs famílies, les entitats cíviques que treballen en aquest camp, els professionals i els tècnics, així com els ministeris implicats i la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Així mateix, s'han tingut en compte les tendències de les polítiques socials europees i els models normatius que hi ha en matèria de discapacitat.
Tanmateix, no es tracta d'una llei especial per a aquest col·lectiu, que podria ser marginadora en si, sinó d'establir un conjunt de dispositius de garantia que actuïn en els diferents entorns que afecten la vida d'aquestes persones i les situï en igualtat de condicions per a l'exercici efectiu dels seus drets i deures.
És a dir, s'adopten mesures per eliminar qualsevol pràctica discriminatòria per raó de la discapacitat i s'estableixen mesures addicionals de garantia, que han de ser desplegades d'acord amb el principi de normalitat, des del Govern, pels diferents ministeris, des dels comuns i des d'altres entitats i organismes competents.
De conformitat amb el que estableix l'article 40 de la Constitució, els articles 19.4. a) i 22 de la Llei, relatius a les condicions d'accés a places de treball de les administracions públiques i a la capacitat civil d'obrar de les persones amb discapacitat, tenen rang de qualificats, mentre que la resta d'articles de la Llei no ostenten aquest caràcter ja que no es refereixen als drets fonamentals de la persona i les llibertats públiques i als drets polítics dels andorrans regulats als capítols III i IV del Títol II de la Constitució.
La Llei dedica el primer capítol als aspectes de caràcter general, que inclouen l'objecte, els principis, els subjectes i les definicions bàsiques que parteixen de la traducció al català dels conceptes de l'OMS esmentats. En el segon capítol es tracta de la prevenció de les disfuncions i de la detecció, el diagnòstic i l'atenció precoç. En els capítols següents s'enumeren els diferents drets i les mesures de protecció i garantia. Aquí cal destacar que per fer efectiva la protecció social d'aquest col·lectiu de ciutadans s'ha optat per fer-ho a través dels mecanismes de la seguretat social andorrana. El darrer capítol es refereix als aspectes organitzatius, on es fa referència a la creació d'una comissió nacional per valorar i orientar les persones amb discapacitat i s'estableix un consell de participació dels afectats.
S'afegeixen a la llei dues disposicions addicionals, que concreten l'abast del dret d'aliments i regulen l'accessibilitat de les persones amb discapacitat visual acompanyades de gossos pigall; després, una disposició transitòria reconeix els drets adquirits, especialment dels perceptors de les pensions per als adults minusvàlids físics i/o mentals; i en les disposicions finals es fixa el ritme d'implantació de la Llei i s'estableix que el Govern ha d'elaborar un projecte de llei que reguli amb caràcter general la incapacitat i el sistema tutelar.
Capítol I. Disposicions generals
Article 1
Objecte de la Llei 1. L'objecte d'aquesta llei és aconseguir que les persones amb discapacitat gaudeixin dels seus drets i les seves llibertats i puguin exercir els deures que els corresponen com a ciutadans i que exigeix la dignitat humana, i també evitar qualsevol tipus de discriminació per raó de la discapacitat.
Per aconseguir aquest objectiu, s'estableixen les mesures següents:
Es fixen els principis d'actuació en l'àmbit de la discapacitat i s'unifica la terminologia i el contingut dels conceptes bàsics.
S'estableixen programes preventius per evitar disfuncions, es concreten accions i programes per reduir les discapacitats, es constitueixen altres dispositius d'equiparació d'oportunitats i de lluita contra les exclusions socials per pal·liar els handicaps, i per a aquelles persones amb limitacions greus es preveuen serveis d'assistència de manteniment.
Es disposen mecanismes generals i específics adreçats a garantir l'efectivitat de l'accés als drets fins on sigui possible ateses les limitacions de la persona, així com de protecció i tutela quan la persona no pot regir els seus actes.
Article 2
Definicions 1. Les normes jurídiques i els documents tècnics oficials s'han d'atenir a la Classificació internacional de disfuncions, discapacitats i handicaps, d'acord amb les definicions següents:
"Disfunció": és qualsevol pèrdua o anormalitat d'una estructura o funció psicològica, fisiològica o anatòmica.
"Discapacitat" és qualsevol restricció o manca d'una habilitat per dur a terme una activitat, de la manera i en l'àmbit considerat normal als éssers humans, com a conseqüència d'una disfunció.
"Handicap": és un desavantatge per a una persona determinada, que resulta d'una disfunció o d'una discapacitat, que limita o impedeix la realització d'un rol considerat normal per a aquesta persona en concret, en funció de factors relacionats amb l'edat, el sexe i els aspectes socials i culturals.
Com a terme genèric, que engloba els tres conceptes anteriors, s'empra "discapacitat" o "discapacitada" i "persona amb discapacitat" o "persona discapacitada".
Les actuacions públiques que es portin a terme en l'àmbit de la discapacitat han d'ajustar-se al tipus d'accions següents:
"Prevenció": són aquelles mesures que tenen per objectiu prevenir l'aparició de disfuncions mentals, físiques i sensorials (prevenció primària) o evitar que la disfunció, un cop produïda, tingui unes conseqüències físiques, psicològiques i socials negatives.
"Rehabilitació": és un procés limitat en el temps i orientat amb l'objectiu de facilitar que una persona discapacitada assoleixi un nivell òptim des del punt de vista funcional, mental, físic i/o social, oferint-li les eines per canviar la seva pròpia vida.
"Igualtat d'oportunitats": és el procés a través del qual el sistema general de la societat, com ara l'entorn físic i cultural, l'habitatge i el transport, els serveis socials i sanitaris, les oportunitats laborals i educatives i la vida cultural i social, inclosos els esports i les instal·lacions recreatives, es fa accessible a tothom.
"Assistència de manteniment": són mesures i ajudes personals, àdhuc tècniques, extraordinàries que necessiten les persones afectades de limitacions greus.
Article 3
Principis d'actuació Els principis d'actuació són els següents:
Principis rectors:
Igualtat de drets, deures i oportunitats, de manera que s'eviti qualsevol tipus de discriminació.
Integració plena en la societat i participació activa en la comunitat.
Normalitat en la vida de les persones amb discapacitat i en la utilització dels serveis i equipaments.
Autonomia de les persones amb discapacitat i atenció individualitzada, potenciant-ne totes les capacitats.
Participació individual i col·lectiva de les persones amb discapacitat, directament o, quan no sigui possible, mitjançant els seus representants legals en la presa de decisions que els afectin.
Corresponsabilitat de les persones amb discapacacitat, les seves famílies, les entitats cíviques i els poders públics en la garantia dels drets i en la lluita contra qualsevol tipus de discriminació.
Subsidiarietat estatal, en relació a les famílies i les entitats cíviques i les organitzacions de protecció social que actuïn en l'àmbit de la discapacitat.
L'Estat resta com a darrer garant dels drets quan les persones amb discapacitat, llurs famílies o les entitats cíviques o de protecció social no disposen de mitjans adequats per fer-los efectius.
Empara i tutela pública, especialment en els casos de persones mancades de família o amb limitacions greus.
Principis operatius:
Prioritat a les actuacions de caràcter preventiu, a l'atenció en la comunitat sobre l'internament i a la formació i la integració laboral sobre les ajudes econòmiques.
Adaptació de l'entorn, mitjançant la conscienciació cívica sobre les necessitats i potencialitats del col·lectiu i l'adopció de mesures d'adequació del medi a les necessitats de la persona discapacitada.
Qualitat de tots els serveis i equipaments de l'àmbit de la discapacitat, garantides pel Govern i els comuns, d'acord amb les competències respectives, mitjançant les preceptives autoritzacions i accions de control i de seguiment.
Integració de les persones amb discapacitat en institucions educatives, culturals, laborals i socials de caràcter general, excepte quan per les característiques de la disfunció, discapacitat o handicap requereixin una atenció en serveis i centres especials.
L'aplicació de tots els principis enumerats en aquest article s'ha d'ajustar a les possibilitats reals de cada persona amb discapacitat.
Article 4
Àmbit d'aplicació 1. Aquesta Llei és aplicable als andorrans residents efectivament a Andorra i als estrangers amb residència legal que compleixin els requisits que estableix aquesta Llei.
Als efectes d'aquesta Llei es consideren persones amb discapacitat aquelles que per una disfunció, discapacitat i handicap tenen unes necessitats específiques que les fan creditores de mesures i accions per aconseguir la igualtat d'oportunitats. Amb caràcter general s'han de fixar reglamentàriament les característiques o els graus de menyscabament de les capacitats físiques, psíquiques o sensorials, així com els altres factors configuradors de l'handicap, de les persones a les quals és aplicable aquesta Llei.
En la determinació dels titulars dels drets dels estrangers s'ha de tenir en compte el que disposin els tractats i acords internacionals vigents, així com el principi de reciprocitat.
El andorrans residents a l'estranger tindran dret a percebre les prestacions econòmiques previstes en aquesta Llei, sempre que no disposin de mesures de protecció equiparables en el país de residència, en la forma i d'acord amb els requisits establerts per via reglamentària.
Capítol II. Actuacions preventives
Article 5
Pla nacional de prevenció Per tal de disposar d'un instrument global de prevenció de disfuncions, correspon al Govern aprovar i actualitzar periòdicament un Pla nacional de prevenció, que ha d'incloure, almenys, els aspectes següents:
Orientació i planificació familiar.
Consell genètic.
Atenció prenatal i perinatal: diagnòstic prenatal i detecció d'anomalies congènites.
Assistència pediàtrica.
Sistema de vacunacions.
Accidents domèstics.
Control higiènic i sanitari dels aliments.
Higiene i seguretat laboral.
Seguretat en el trànsit viari.
Contaminació ambiental.
Accions d'estil de vida actives i saludables per a la gent gran.
Campanyes d'informació sobre els efectes derivats de l'abús de determinades substàncies tòxiques que generen dependència.
Educació per a la salut, cívica i viària, i promoció d'hàbits saludables.
Article 6
Comitè d'Experts en Prevenció de Disfuncions Es crea un Comitè d'Experts en Prevenció de Disfuncions, presidit pel ministre competent en matèria de salut, responsable d'elaborar la proposta del Pla i de fer-ne el seguiment. Formen aquest Comitè representants del Govern, de les àrees de salut, educació, treball, serveis socials i medi ambient, de la Comissió Nacional de Valoració (en endavant, CONAVA), que es crea d'acord amb l'article 28 d'aquesta Llei, de l'organisme competent en matèria de seguretat social, dels comuns, dels col·lectius professionals i d'experts en les diferents matèries implicades, amb la composició i forma que s'estableixi reglamentàriament.
Article 7
Detecció i diagnòstic precoç Correspon al Govern aprovar, a proposta del Comitè d'Experts en Prevenció de Disfuncions, protocols de detecció i diagnòstic que s'han d'aplicar en l'àmbit de la salut, dels serveis socials, laboral, de les guarderies i les escoles, així com d'aquells altres que es consideri adequat.
El dret a les proves i els exàmens pertinents per al diagnòstic es garanteix dins el sistema de salut d'Andorra, fora de casos excepcionals, degudament autoritzats pel Govern d'acord amb els criteris establerts per via reglamentària.
Article 8
Atenció precoç L'atenció precoç és el conjunt d'actuacions que es duen a terme en els primers anys de vida dels nens afectats d'alguna disfunció o amb alt risc de patir-la, adreçades a potenciar al màxim les seves capacitats i prevenir complicacions.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.