Reglament d'educació bàsica d'adults, de 26-7-96

Reglament d'educació bàsica d'adults Exposició de motius L'educació bàsica d'adults és un dels camps menys coneguts de l'educació. Hi ha qui davant aquest nom pensa en persones esforçant-se per aprendre a llegir i escriure i millorar el seu nivell cultural. D'altres pensen en totes aquelles activitats de formació i reciclatge de qualsevol sector professional. També hi poden haver els que pensen en les ofertes que ofereixen entitats dedicades a tasques de dinamització sociocultural i de lleure. Això i molt més és el que podem trobar dins el món de l'educació permanent i d'adults. Vist així, l'educació bàsica d'adults se'ns presenta heterogènia.

Veiem que dins la formació permanent hi ha un gran ventall d'ofertes, les quals, però, tenen un públic restringit i a la vegada específic. En aquesta oferta educativa es detecten persones amb greus deficiències pel que fa a les seves competències bàsiques i instrumentals que els limiten a l'hora d'accedir als continguts d'aquesta formació per la qual cosa sovint acaben abandonant-la.

És aquí on l'educació bàsica d'adults troba la seva justificació: omplir el buit que hi ha dins la societat;

un buit que s'engrandeix en la mesura que cada dia és més imprescindible la possessió d'una titulació bàsica per poder accedir al món laboral i professional.

Les recents transformacions socioeconòmiques, les noves tecnologies, els mitjans de comunicació i d'informació, la remodelació en l'organització del treball, determinen la creixent importància que s'està donant a les capacitats bàsiques: saber, saber fer i saber ser, com a coneixements bàsics i funcionals en el marc de la nostra societat.

L'evolució històrica en l'entorn europeu ens mostra que les demandes educatives i formatives de les persones adultes provenen majoritàriament de persones que s'insereixen en el món laboral per primera vegada. Cada cop és menor la presència, a l'educació bàsica d'adults, de persones grans i en canvi, és major la dels joves que, per raons diverses, han decidit aprendre tot allò que no els va ser possible d'assolir en l'etapa de l'escolarització anterior, o bé actualitzar, consolidar i ampliar els seus coneixements considerats com a bàsics i funcionals en el marc de la societat. És de suposar que aquesta realitat que hem copsat a l'exterior serà també la mateixa amb la que haurem de treballar a Andorra. Com a societat moderna i oberta que és, Andorra no pot defugir aquestes influències per la qual cosa ha estat significativament bo anticipar-se als esdeveniments i projectar, des d'un inici, una educació bàsica d'adults interrelacionada amb tots els sectors públics, parapúblics i privats, de caire social o econòmic, a l'efecte d'aconseguir, ja en el camp teòric, un ampli consens per facilitar que aquest model d'aprenentatge sigui entès i acceptat per la societat andorrana. Cal destacar, doncs, el caràcter participatiu i d'implicació que s'ha atorgat al programa d'educació bàsica d'adults i felicitar-nos-en.

Queda palès que l'educació bàsica d'adults deixa de banda la tradicional concepció de suport a les persones grans i se centra a oferir oportunitats perquè tota persona adulta pugui perfeccionar-se i desenvolupar-se íntegrament. D'aquesta manera podrà participar plenament en les diferents manifestacions i aspectes socials, polítics, culturals i d'oci que configuren el teixit social.

D'altres demandes, com una preparació millor en llengües estrangeres, una utilització de les noves tecnologies de la informació, són fruit de la necessitat de voler respondre als reptes de la competitivitat i l'especialització. Dins del mercat laboral, per exemple, es desitja disposar d'una mà d'obra flexible, adaptable, apta per treballar en equip, preparada per transformar les condicions d'una situació de treball per fer front a una altra situació, capacitada per preveure noves situacions, prendre iniciatives i assumir responsabilitats. A partir d'aquesta realitat, la fita fonamental és treballar en el desenvolupament integral de les persones adultes per promoure i garantir el dret a la igualtat. Entenem que el procés educatiu que ha d'acompanyar la persona al llarg de tota la seva vida.

Atès que aquestes condicions socioeconòmiques i culturals evolucionen ràpidament, l'educació no pot limitar-se a un model tancat sinó que ha de ser assequible a qualsevol individu, per períodes, durant tot el seu cicle de vida.

Resulta difícil condensar en una sola definició l'ampli camp de funcions i activitats que pot tenir l'educació bàsica d'adults, però s'ha d'entendre com la necessitat d'una formació contínua o permanent que comprèn des dels nivells més bàsics d'instrucció fins a l'obtenció del

títol de graduat en segona ensenyança. L'educació bàsica

d'adults pretén ampliar la qualitat de vida de les persones adultes i dotar els individus d'una formació que els serveixi per comprendre, intervenir i, si cal, transformar i construir més elements del seu entorn i la seva cultura.

El Govern dóna, a partir de l'elaboració d'aquest Reglament de l'educació bàsica d'adults, les bases per desenvolupar les diverses activitats i els programes que puguin facilitar a totes les persones adultes la possibilitat de formar-se d'una manera continuada al llarg de la seva vida, al marge del nivell de coneixements i d'interessos, de manera que puguin participar activament en la comprensió, l'anàlisi i la millora de les seves condicions de vida i de l'entorn, i lluitar contra els processos dualitzadors i selectius - que provoquen antagonismes econòmics i socials difícils de superar-, incrementant la qualitat i l'extensió de la formació inicial i contínua.

El Govern, en fer realitat el Reglament de l'educació bàsica d'adults, dóna compliment a allò que disposa l'article 4, punt 2, del títol I de la Llei qualificada d'educació, aprovada pel Consell General els dies 2 i 3 de setembre de 1993, i els articles 59, 60, 61, 62 de la Llei d'ordenament del sistema educatiu andorrà, aprovada pel Consell General el dia 9 de juny de 1994.

A proposta de la ministra d'Educació, Joventut i Esports, i fent ús de les facultats conferides, d'acord amb la sessió del Govern de data 26 de juliol de 1996, aprovo:

Títol I. Educació bàsica d'adults: finalitats i objectius

Article 1

Són finalitats de l'educació bàsica d'adults:

Reforçar la confiança dels adults en ells mateixos i en les seves capacitats, a fi de millorar-ne l'autoestima ja que els protagonistes de la formació són les mateixes persones.

Possibilitar l'aprenentatge d'estratègies que permetin que l'adult aprengui, tot estimulant la seva participació en el disseny del propi procés formatiu.

Facilitar la mobilització i la utilització d'aquestes competències fora dels moments educatius.

Formar una persona adulta coparticipant del progrés del seu entorn social.

Impulsar el català com a llengua pròpia del país, i vetllar perquè s'assoleixi un ús ric oral i escrit.

Fomentar l'esperit universal crític, així com les competències bàsiques d'autonomia i d'adaptabilitat i contribuir a l'enriquiment dels elements culturals propis i específics de la societat andorrana.

Article 2

Són objectius de l'educació bàsica d'adults:

Facilitar la formació integral de les persones perquè puguin assumir les seves responsabilitats com a éssers autònoms integrats en el teixit social, i desenvolupin capacitats de comunicació, decisió, resolució de problemes i d'anàlisi de situacions, elaboracions de projectes i recerca d'informació.

Facilitar a totes les persones adultes la possibilitat d'accedir a una oferta educativa continuada durant tota la vida, siguin quins siguin els seus coneixements i interessos.

Estimular el protagonisme actiu dels individus davant de l'educació per al lleure i la cultura.

Promoure el coneixement de la realitat nacional en tots els seus aspectes i, de manera específica, en tot allò que es relacioni amb la llengua i la cultura.

Aconseguir en els adults la competència necessària perquè es desenvolupin personalment i socialment d'una manera eficaç en el grup i en la comunitat.

Procurar que totes les persones adultes puguin adquirir i actualitzar la seva formació amb una oferta educativa que comprengui des dels nivells més elementals fins a l'obtenció del títol graduat en segona ensenyança.

Utilitzar una metodologia adequada a les característiques personals dels alumnes i a les peculiaritats pròpies del context sociocultural en el qual es desenvolupen.

Títol II: L'estructura educativa. Cicles, àrees i mòduls

Article 3

El programa de l'educació bàsica d'adults es presenta subdividit en dos nivells: primer nivell i segon nivell, els quals compten amb una durada orientativa de dos anys cadascun d'acord amb les aptituds de l'usuari i les condicions que l'envolten.

Primer nivell: és aquell que s'adreça a persones amb coneixements instrumentals molt deficitaris. Inclou l'aprenentatge inicial dels instruments de lectoescriptura, càlcul i l'assoliment significatiu d'un cert grau de destresa. Dóna la possibilitat de reprendre el procés d'ensenyament-aprenentatge tant en els aspectes més acadèmics com en els altres que formen part d'una formació integral de la persona i de tots aquells aspectes que afavoreixen l'autonomia personal, la millora de la comunicació interpersonal i la participació en la societat.

Es tanca amb l'obtenció d'una certificació que té com a referent acadèmic el nivell d'ensenyament de primera ense-nyança.

Segon nivell: està orientat a completar, ampliar i aprofundir la formació de l'adult de forma que quan acabi disposi d'un conjunt de coneixements de formació general i de base suficients en relació amb els continguts de les àrees de coneixement que defineixen la segona ense- nyança. Té com a finalitat poder continuar estudis superiors.

La superació d'aquest programa ofereix la possibilitat d'obtenir el títol de graduat en segona ensenyança.

Article 4

Tots dos nivells se subdivideixen en tres grans àrees de coneixement:

entendre, parlar, llegir i escriure.

Llengua oral Llengua escrita Llengua i societat Gramàtica Estratègies de comunicació 2. Area d'humanitats Aquesta àrea inclou continguts relacionats amb matèries com la història, la geografia, l'ètica, la filosofia, les arts,... L'àrea pretén desenvolupar les habilitats socials de l'aprenent com a ciutadà que viu en un entorn determinat, el seu entorn, en unes característiques específiques que condicionen i dibuixen la realitat social pròpia.

Etica i filosofia Geografia Història Arts Estratègies d'estudi 3. Area de ciència L'àrea pretén desenvolupar les capacitats relacionades amb els coneixements i les habilitats instrumentals i intel.lectuals que transmeten matèries com les matemàtiques, les ciències naturals, la física, la química, la tecnologia, la medicina, el medi ambient, l'astronomia,... Per això caldrà emfasitzar el contingut procedimental d'aquesta àrea perquè l'aprenent pugui relacionar els nous aprenentatges amb la seva vida diària.

Matemàtiques Medi ambient Sanitat i higiene Tecnologia Recerca i investigació

Article 5

El mòdul és la unitat formativa i autònoma en què s'estructura cada una de les àrees. Conté: objectius, continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals, criteris d'avaluació, seqüenciació d'activitats, temporalitat, metodologia específica, organització,...

Els mòduls estan interrelacionats, però els continguts de cadascun tenen suficient coherència interna per tenir un funcionament independent. Això permet una flexibilitat de durada i d'extensió. Dins d'un mateix mòdul hi pot haver interrelació de diferents àrees o continguts d'una única ciència.

Tipus de mòduls:

Mòduls formatius bàsics, faciliten el desenvolupament de l'itinerari curricular personal quan s'orienta, en part, a l'obtenció d'un títol. Aquests mòduls s'hauran de cursar obligatòriament.

Mòduls opcionals, s'orienten a la formació integral i pertanyen a qualsevol àrea formativa. L'alumne d'un determinat nivell i grau de coneixement podrà optar entre tots els possibles.

Així es possibilita que l'alumnat pugui participar en mòduls d'un altre nivell diferent del seu, segons la situació de partida. A més, es dóna l'oportunitat a cada persona de poder construir el seu propi itinerari educatiu -orientat tutorialment-, triant mòduls segons les seves característiques i els seus interessos.

A més, ofereix la possibilitat que hi hagi adults que desitgin prosseguir la seva formació sense tenir com a objectiu l'obtenció d'un títol i puguin trobar en aquest tipus de sistema l'oportunitat de desenvolupar un currículum lliure, coherent i formatiu.

Els trets diferenciadors d'ambdós nivells es basen fonamentalment en el grau de dificultat modular del programa de manera que els mòduls del primer nivell presenten un grau menor d'opcionalitat i d'aprofundiment en el tractament dels continguts que no pas els mòduls del segon nivell, els quals tenen un grau més elevat d'opcionalitat i d'exigència acadèmica.

Títol III: Organització del Centre d'educació bàsica

d'adults, les modalitats, els horaris i els destinataris

Article 6

És centre específic d'educació bàsica d'adults aquell que es crea o s'autoritza amb aquesta finalitat destinat a desenvolupar els nivells formatius previstos en l'article 4.

El centre és un focus de formació on hi ha tota mena d'activitats formatives, culturals i informatives, d'acord amb les necessitats de les persones adultes ateses.

D'acord amb les necessitats s'organitzarà l'estructura del Centre.

Personal amb responsabilitat de gestió administrativa i/o pedagògica:

Director /a de centre Cap d'estudis Secretari-administrador Les funcions es defineixen per la reglamentació vigent i la que pugui determinar el Govern en un futur.

Segons les necessitats i l'evolució del Centre d'educació bàsica d'adults, aquests càrrecs tindran raó de ser creats o no.

Personal docent:

Les funcions seran regulades per l'Estatut intern del personal docent dependent del govern d'Andorra.

Article 7

Els nivells previstos en l'article 3 s'imparteixen mitjançant les modalitats d'ensenyament: presencial, semipresencial i d'autoaprenentatge.

Article 8

Els horaris es realitzen en sessions de matí, tarda i de tarda-nit, distribuïdes en períodes lectius establerts que respecten les necessitats de l'alumnat i les disponibilitats organitzatives.

Article 9

Són destinataris de l'educació bàsica d'adults totes les persones que desitgen accedir a algun dels cicles definits anteriorment.

L'alumnat de nova incorporació ha d'haver fet els 16 anys abans del 31 de desembre de l'any en què sol.licita la matrícula. És a dir, les persones adultes que han superat l'edat màxima de permanència en els centres ordinaris, cursant l'ensenyament bàsic, fixat pel sistema educatiu andorrà.

Els destinataris són:

Les persones que no han completat l'escolaritat bàsica exigida en el sistema educatiu ordinari.

Les persones que, per falta d'exercitar els continguts apresos, han perdut parts substancials de la seva educació bàsica.

Les persones que tenen una formació que ha quedat desfasada davant dels canvis originats respecte al nivell considerat bàsic i obligatori.

Les persones que, per raons d'un canvi laboral, migratori o social, es troben en una nova situació que els exigeix un esforç d'adaptació.

Les persones que volen incorporar-se a altres àmbits i cursos del servei de la Formació d'Adults i no poden fer- ho per manca d'un bagatge previ d'educació bàsica.

Les persones que vulguin ampliar els seus coneixements.

Títol IV: L'equip professional i personal col.laborador

del Centre d'educació bàsica d'adults

Article 10

Els ensenyaments que condueixen a l'obtenció d'un títol acadèmic previst en l'educació bàsica d'adults han de ser impartits per professionals que tinguin els requisits següents:

Titulació universitària de primer o segon cicle.

Capacitat en:

Conèixer les persones i l'entorn en què es treballa.

Saber elaborar i dur a terme un projecte educatiu.

Col.laborar en els projectes formatius de base nacional.

Al Centre d'educació bàsica d'adults podrà col.laborar-hi personal dependent d'una entitat diferent de la titular del centre, que cooperarà en l'ensenyament de mòduls formatius específics i d'àmbit general.

Aquests col.laboradors no percebran cap retribució per la seva tasca. L'essència de la seva activitat es fonamenta en el treball solidari, l'experiència professional i el voluntariat. Pel que fa a l'experiència professional se sol.licita que sigui d'un mínim de tres anys en la mateixa àrea.

Títol V: Titulacions, certificacions i acreditacions

Article 11

L'educació bàsica d'adults comporta, amb el compliment dels requisits assenyalats per l'Administració educativa, l'obtenció de les mateixes titulacions acadèmiques previstes en el sistema educatiu andorrà.

Títol VI: Organs consultius i d'assessorament

Article 12

Representants del Govern:

Director de l'àmbit educatiu Director de l'àmbit dels afers socials Director de l'àmbit del treball Director de l'àmbit de la immigració Director de l'àmbit comercial Director de l'àmbit sanitari Director de l'àmbit cultural Director de l'àmbit turístic Representant del departament de presidència Altres:

Director de la CASS President de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra Responsable de l'educació bàsica d'adults Un representant dels comuns, que s'anirà intercanviant cada sis mesos Dues persones d'un prestigi reconegut en els àmbits de l'educació d'adults, nomenades pel president de la Comissió.

És secretari de la Comissió mixta un professional del departament competent en la matèria nomenat pel titular del ministeri encarregat de l'educació.

El president de la Comissió mixta pot nomenar membres de la Comissió fins a dos que, pel seu prestigi reconegut o per la seva vinculació a l'educació d'adults, consideri que són adequats per a les funcions pròpies de la Comissió.

D'organització:

Fomentar la relació i la coordinació entre els diferents organismes del Govern que actuen i realitzen activitats en l'àmbit de l'educació d'adults.

Elaborar el programa interministerial.

Avaluar els resultats obtinguts en l'execució del programa interministerial.

Coordinar els recursos pressupostaris.