Reglament del Padral i de la tinença de bestiar de renda, de 31-1-2001
Reglament del Padral i de la tinença de bestiar de renda Exposició de motius Amb l'entrada en vigor de la Llei d'agricultura i ramaderia, aprovada el 22 de juny del 2000, es defineix el Padral com el registre d'animals de renda que es crien a les explotacions que es troben dins del Principat d'Andorra, adscrit al Departament d'Agricultura, sense perjudici del Padral dels respectius comuns.
L'article 5 d'aquesta Llei indica l'obligatorietat d'inscriure les explotacions agràries en el Registre d'Explotacions Agràries d'Andorra, custodiat pel Departament d'Agricultura i que inclou com a dades de declaració obligatòria les referents al bestiar de renda.
Amb data 30 de juny del 2000, entrà en vigor el Reglament d'aplicació de la decisió 2/1999 del Comitè mixt CE-Andorra, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d'animals vius i productes d'origen animal destinats al consum humà.
El Padral és una eina de gestió imprescindible, que permet disposar d'un registre de bestiar de renda per assegurar un seguiment dels moviments dels animals segons el seu núm. d'identificació des del naixement fins al sacrifici, donar compliment als requisits d'importació i exportació, tenir a disposició les dades sanitàries del bestiar de renda subjecte a controls sanitaris de compliment obligat, disposar de la base de dades que permeti afavorir pràctiques ramaderes respectuoses amb el medi ambient, gestionar els ajuts previstos a la Llei d'agricultura i ramaderia. És per tots aquests motius que es desenvolupa un reglament específic per al Padral, complementari del Registre d'Explotacions Agràries, que també es desenvolupa reglamentàriament tal com preveu la Llei d'agricultura i ramaderia.
A proposta de la ministra d'Agricultura i Medi Ambient, el Govern, en la seva sessió de data 31 de gener del 2001, aprova el Reglament següent.
Article 1
L'objecte d'aquest Reglament és fixar els procediments i les condicions d'inscripció dels animals de renda al Padral, així com recollir les dades i els possibles moviments dels mateixos i fixar els criteris per limitar la tinença del bestiar de renda.
Article 2
El present Reglament és aplicable als titulars de les explotacions agràries i als propietaris dels animals de renda.
Article 3
A efectes del present Reglament s'entén per:
Animal de renda: animal domèstic que es cria per obtenir-ne productes o per a la prestació de serveis, ja sigui per autoconsumir-lo o per vendre'l.
Bestiar de renda: conjunt d'animals de renda.
Bestiar de renda exportat temporalment: bestiar de renda adscrit a una explotació agrària andorrana que s'exporta, temporalment, fora del país, ja sigui en règim de transhumància o bé concursos, etc.
Bestiar de renda importat temporalment: bestiar de renda estranger que entra al país de forma temporal, en règim de transhumància o d'altres amb l'autorització prèvia del Departament d'Agricultura.
Bestiar de renda en trànsit: bestiar de renda que entra i surt del territori nacional sense descàrrega d'animals i sota control duaner.
Protocol veterinari: Reglament d'aplicació de la decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d'animals vius i productes d'origen animal destinats al consum humà, per a les espècies bovina, equina, ovina, cabruna i porcina;
complementari de l'Acord en forma de bescanvi de notes entre la Comunitat Econòmica Europea i el Principat d'Andorra, signat a Luxemburg el 28 de juny de 1990.
Cròtal: marca auricular que s'utilitza per a la identificació d'alguns animals de renda.
Document d'identificació de l'animal: fitxa individual de l'animal que recull les dades bàsiques definides pel Protocol veterinari vigent, inclòs el número d'identificació de l'animal, obligatori actualment per a èquids i bovins i emès pel Departament d'Agricultura. La nomenclatura canvia segons les espècies:
Document d'identificació per a bovins (DIB), 10. Document d'identificació per a equins (DIE).
Document de declaració de naixement: document que recull, com a mínim, les dades relatives al bestiar de renda nascut de mares inscrites al Padral, com ara la data de naixement, el sexe, l'espècie, la raça i la identificació de la mare.
La declaració de naixement es fa seguint la normativa del Protocol veterinari vigent. El document equivalent a la declaració de naixement per als ovins i cabrums és el Llibre de Ramat.
Xarxa ANIMO: xarxa informàtica comunitària de comunicació de moviments de bestiar entre autoritats veterinàries, en el marc de l'espai veterinari comunitari; el funcionament d'aquesta xarxa s'especifica en el Protocol veterinari.
Fitxa de ramat: fitxa que recull, per al bestiar oví, cabrum i porcí, i per a la data d'emissió, el nombre d'efectius del ramat d'oví i cabrum i els números d'identificació dels animals d'identificació obligatòria previstos en el Protocol veterinari vigent. La fitxa serà comuna per a ovins, cabrums i porcins. És emesa pel Departament d'Agricultura.
Llibre de Ramat: llibre de control i seguiment del ramat oví, cabrum i del bestiar porcí, que ha de mantenir, obligatòriament, el titular d'una explotació ovina, cabruna o porcina. Inclou una relació actualitzada de naixements, morts, compravendes, importacions i exportacions i en general qualsevol moviment de bestiar, indicant si escau l'origen, el destí i la data del moviment i la identificació dels animals afectats. El Llibre de Ramat s'utilitza per actualitzar la fitxa del ramat. En el cas del bestiar porcí inclourà la identificació dels animals, el sexe, si són animals reproductors o d'engreix, així com una relació actualitzada dels moviments del bestiar amb la data, l'origen i el destí. El Departament d'Agricultura facilita el Llibre de Ramat als ramaders.
Certificat d'autorització d'entrada: document emès pel Departament d'Agricultura que autoritza la importació del bestiar de renda, ja sigui en règim temporal, o en règim definitiu d'acord amb la informació sanitària rebuda per la xarxa ANIMO o bé a partir del certificat sanitari emès per les autoritats competents del país d'origen.
Certificat de procedència o d'origen: document expedit pel Departament d'Agricultura que autoritza l'exportació del bestiar de renda del país ja sigui amb caràcter temporal o definitiu i al qual s'adjunta el certificat sanitari veterinari.
Document de trànsit: document emès pel Departament d'Agricultura que autoritza el pas del bestiar de renda en trànsit d'acord amb la informació rebuda per la xarxa ANIMO o bé a partir del certificat sanitari del país d'origen.
Article 4
La relació d'espècies considerades animals de renda és la següent:
Espècies d'inscripció ordinària Bovins: Bos taurus Èquids: Equus caballus, Equus mulus, Equus asinus Ovins: Ovis aries Cabrums: Capra hircus Porcins: Sus scrofa b) Espècies d'inscripció simplificada Aviram Galls: Gallus domesticus Galls dindis: Meleagris gallopavo Ànecs: Anas sp Oques: Anser anser Pintades: Numida meleagris Lepòrids: conills domèstics, Oryctolagus cuniculus Himenòpters: abelles, Apis melifera 2. Qualsevol altra espècie que no estigui inclosa en les llistes dels apartats a) i b) de l'apartat 1 d'aquest article no es considera animal de renda i per tant no es pot criar per obtenir-ne productes o per a la prestació de serveis, ja sigui per autoconsumir-la, o per vendre-la. La modificació de la relació d'espècies de bestiar de renda d'inscripció obligatòria al Padral ha de ser aprovada pel Govern.
Article 5
Per als animals de renda de declaració simplificada, com a mínim una vegada a l'any, entre l'1 de maig i el 15 de juny, el titular de l'explotació presenta la sol·licitud d'inscripció al Padral, que lliura al Departament d'Agricultura degudament emplenada.
El titular de l'explotació agrària està obligat a fer la sol·licitud d'inscripció al Padral dels animals de renda adscrits a la seva explotació agrària segons el procediment establert en el present Reglament. Si el titular de l'explotació d'origen i el propietari de l'animal són persones diferents, es demana la signatura de conformitat del propietari i s'adjunta la signatura del propietari de l'animal.
Article 6
Per als animals de renda de declaració ordinària, el titular de l'explotació aporta en el moment de la sol·licitud d'inscripció al Padral la documentació següent:
Animals bovins i equins a) per als animals nascuts al país la declaració de naixement presentada en un termini màxim de set dies a partir del naixement de l'animal, tal com s'especifica al Protocol veterinari.
per als animals importats definitivament, el titular de l'explotació de destí del bestiar de renda sol·licita al Departament d'Agricultura, amb una antelació mínima de 48 hores a la importació definitiva del bestiar de renda, el certificat d'autorització d'entrada que equival a la sol·licitud d'inscripció. La documentació requerida pel Departament d'Agricultura en el moment d'inscriure l'animal al Padral és el DIB o DIE, el certificat sanitari emès per l'autoritat competent del país d'origen i la declaració de duana.
Animals ovins, cabrums i porcins a) per als animals nascuts al país el titular de l'explotació aporta el Llibre de Registre al Departament d'Agricultura.
per als animals importats definitivament, el titular de l'explotació de destí sol·licita al Departament d'Agricultura, ja sigui amb el certificat sanitari emès per l'Autoritat Competent o mitjançant la xarxa ANIMO, amb una antelació mínima de 48 hores a la importació, el certificat d'autorització d'entrada que equival a la sol·licitud d'inscripció. La documentació requerida per fer la inscripció és la llista d'animals identificats i el certificat sanitari emès per l'autoritat competent del país d'origen i la declaració de duana.
Article 7
El Departament d'Agricultura disposa de catorze (14) dies hàbils a comptar de la data de sol·licitud d'inscripció al Padral per als animals nascuts al país i des de la data d'entrada a la duana per als animals procedents de fora del país per realitzar les verificacions oportunes i per resoldre la sol·licitud d'inscripció.
La inscripció al Padral dels animals de renda d'inscripció ordinària és efectiva quan el Departament d'Agricultura lliura al titular de l'explotació agrària:
En el cas dels bovins, el document d'identificació de l'animal segellat pel Departament d'Agricultura.
En el cas dels èquids, el document d'identificació de l'animal (DIE), que es completa, en un termini no superior a divuit mesos comptats a partir de la seva data de naixement, amb la ressenya de l'animal, tal com es precisa en el Protocol veterinari.
En el cas dels ovins, dels cabrums i dels porcins, aquests s'inscriuen al Padral quan el Departament emet la fitxa de ramat.
Article 8
La inscripció al Padral dels animals de renda d'inscripció simplificada és efectiva quan el Departament d'Agricultura lliura al titular de l'explotació agrària un document d'identificació col·lectiu del bestiar de renda d'inscripció simplificada en un període no superior a catorze (14) dies hàbils a comptar de la data de sol·licitud d'inscripció al Padral.
El Departament d'Agricultura facilita una llista dels animals de renda ja inscrits per tal de validar les dades anualment entre l'1 de maig i el 15 de juny. El titular de l'explotació comprova les dades, modifica les errònies i un cop verificades el Departament d'Agricultura actualitza el Padral.
Article 9
El Padral recull les dades següents:
nom del titular de l'explotació, i en el cas que no sigui la mateixa persona el nom del propietari dels animals b) data d'alta al Padral c) data de baixa al Padral d) dades referents a l'estat sanitari de l'animal e) dades referents als moviments del bestiar de renda f) dades requerides en el Protocol veterinari vigent: número d'identificació, data naixement, espècie, sexe, raça g) per a les espècies d'inscripció simplificada, nombre mitjà d'efectius anual
Article 10
El bestiar boví i equí nascut a Andorra es dóna d'alta al Padral en el moment del naixement adjudicant-li un número d'identificació, sempre que s'hagin complert els terminis de sol·licitud d'inscripció previstos. Si la sol·licitud d'inscripció es realitza fora dels terminis establerts pel Protocol veterinari es considera com a data d'alta al Padral la data en què es realitza la sol·licitud d'inscripció.
El bestiar oví i cabrum nascut a Andorra es dóna d'alta al Padral en la data que figuri en el Llibre de Ramat de l'explotació. En aquest sentit, el titular de l'explotació està obligat a actualitzar les dades del seu ramat trimestralment i a tenir identificats tots els animals en els terminis previstos pel Protocol veterinari vigent. El Departament emet trimestralment la fitxa de ramat.
El bestiar de renda d'importació es dóna d'alta al Padral en el moment de la seva entrada al país, amb la data que figuri en el certificat de duana, sempre que s'hagin complert els terminis de sol·licitud d'inscripció previstos. Si la sol·licitud d'inscripció es realitza fora dels terminis establerts pel Protocol veterinari es considera com a data d'alta al Padral la data de sol·licitud d'inscripció.
Article 11
El bestiar de renda es dóna de baixa del Padral en el moment de la seva mort, sacrifici o sortida definitiva del país.
En cas de mort de l'animal boví, equí, oví o cabrum, el titular de l'explotació del cap de bestiar de renda està obligat a comunicar-ne la mort en un període màxim de 24 hores.
Els tècnics del Departament es reserven el dret d'inspecció del cadàver durant les 72 hores posteriors a la comunicació de la mort de l'animal.
En el cas que es realitzi un peritatge de l'animal s'ha de presentar el full de camp pecuari degudament signat pel perit de l'assegurança i pel titular de l'explotació on consta la data de mort de l'animal i la causa.
En cas que no es realitzi peritatge, es presenta el DIB o el DIE signat bé pel vaquer o bé per un altre ramader i el titular de l'explotació on consti la data estimada de la mort de l'animal i la possible causa. La data de baixa, en aquest cas, és la data estimada de la mort de l'animal.
En el cas del bestiar de renda oví, cabrum i porcí el titular de l'explotació anota en el seu Llibre de Registre la data estimada de la mort.
En cap cas s'elimina el cadàver abans de la notificació del sinistre de l'animal.
En el cas de sacrifici de l'animal a l'Escorxador Nacional d'Andorra es considera com a data de baixa del Padral aquella que consti en el certificat de sacrifici.
En el cas que un veterinari oficial del Departament d'Agricultura dictamini la necessitat de fer un sacrifici d'urgència, el veterinari emet un certificat on consti la causa i la data de sacrifici, que es considera com a data de baixa del Padral.
En el cas de sortida definitiva del país es considera com a data de baixa del Padral aquella que consti en el certificat de procedència o d'origen emès pel Departament d'Agricultura.
Article 12
La pèrdua d'un cap de bestiar ha de ser comunicada per escrit al Departament d'Agricultura. Aquests donaran de baixa temporal el cap de bestiar de renda del Padral, amb data de l'últim control sanitari efectuat. El titular de l'explotació agrària ha de comunicar al Departament d'Agricultura la darrera data en què tingui constància que l'animal encara vivia.
Si, en la realització d'una inspecció o en la campanya de sanejament ramader, es troba a faltar algun animal de renda, aquest es considera perdut amb data de l'última inspecció del Departament d'Agricultura. El titular de l'explotació disposa d'un termini de setanta dues (72) hores per notificar al Departament d'Agricultura el lloc on es troba l'animal.
Un cop transcorreguts dotze (12) mesos a comptar de la data de comunicació de pèrdua del cap de bestiar, si aquest no ha estat trobat, es produeix la baixa definitiva; en aquest cas, el titular de l'explotació aporta al Departament d'Agricultura el document d'identificació de l'animal perdut. En el cas de bestiar de renda oví, cabrum o porcí s'anota la baixa en el Llibre de Ramat.
Si un cop donat de baixa temporal el cap de bestiar, aquest apareix, el titular de l'explotació ha de comunicar-ho al Departament d'Agricultura, que el dóna d'alta amb la data de verificació feta pel veterinari del Departament d'Agricultura.
El titular de l'explotació agrària ha de mantenir vigent la pòlissa d'assegurança de danys a tercers fins a la baixa definitiva de l'animal.
Article 13
Les transferències de bestiar boví i equí entre les explotacions agràries poden produir-se per compravenda o per canvis en l'adscripció del bestiar de renda a una altra explotació agrària.
Les transferències d'un animal de renda inscrit al Padral d'una explotació a una altra, s'han de fer constar en el document d'identificació del cap de bestiar, que serveix com a contracte de compravenda.
El titular de l'explotació d'origen i el titular de l'explotació de destí signen la conformitat en el document d'identificació de l'animal, per duplicat, fent constar la data de la transferència. Si el titular de l'explotació d'origen i el propietari de l'animal són persones diferents es demana la signatura de conformitat del propietari.
El titular de l'explotació de destí disposa de set (7) dies hàbils a comptar de la data de la transferència per comunicar els canvis al Departament d'Agricultura.
Si passats set (7) dies hàbils el titular de l'explotació de destí no ha notificat la transferència de l'animal de renda, als efectes d'aquest Reglament, es fa constar com a data de transferència la data de notificació al Departament d'Agricultura i s'aplica la sanció corresponent.
El titular de l'explotació d'origen queda exonerat de responsabilitat civil de l'animal transferit presentant el resguard del document d'identificació de l'animal corresponent.
Article 14
Les transferències de bestiar oví, cabrum i porcí entre explotacions agràries es realitzen a partir dels seus Llibres de Ramat. El Departament d'Agricultura actualitza el Padral en la data de la transferència i emet la fitxa de ramat corresponent.
Article 15
Les condicions d'identificació dels animals de renda d'inscripció ordinària són les següents:
El bestiar boví s'identifica individualment mitjançant doble cròtal tal com s'especifica en el Protocol veterinari. El número d'identificació de l'animal consta al DIB i és únic durant la vida de l'animal.
El Departament d'Agricultura facilita a les explotacions agràries els elements i el material necessari per a la correcta identificació dels animals tal com assenyala el Protocol veterinari. Els elements d'identificació estan numerats i adjudicats a una explotació, tal com consta en el Padral del Departament d'Agricultura. La responsabilitat de tenir identificats els/les vedells/elles nascuts/udes a l'explotació recau en el titular de l'explotació que seguirà els processos indicats en el Protocol veterinari.
En cas de pèrdua de cròtal, el titular de l'explotació ha de sol·licitar un duplicat al Departament d'Agricultura. En aquest cas són els veterinaris del Departament d'Agricultura, un cop comprovada la identitat de l'animal, els encarregats de col·locar el cròtal a l'animal que l'hagi perdut.
Per al bestiar equí, el titular de l'explotació segueix els processos assenyalats en el Protocol veterinari vigent. El document d'identificació de l'animal serà individual, i inclou un croquis del pelatge amb les ressenyes més notables de l'animal.
Per al bestiar oví, cabrum i porcí, se segueix el sistema d'identificació assenyalat en el Protocol veterinari vigent, consistent en un cròtal auricular amb un número d'identificació individual i s'anoten al Llibre de Ramat.
El bestiar de renda que no estigui degudament identificat se sacrifica sense dret a indemnització sempre que el titular de l'explotació agrària no pugui justificar de manera inequívoca la identitat de l'animal.
Article 16
El bestiar de renda d'inscripció simplificada es registra al Padral i es dóna d'alta en la data de la sol·licitud d'inscripció.
El titular de l'explotació fa una declaració anual obligatòria del bestiar de renda de declaració simplificada, en les dates previstes en aquest Reglament.
En el cas de que els efectius de bestiar de renda d'inscripció simplificada variïn de 5 reproductors o 15 animals d'engreix, el titular de l'explotació agrària ha de comunicar-ho al Departament d'Agricultura per actualitzar el Padral.
Article 17
El bestiar de renda importat de forma temporal a Andorra s'inscriu de manera no definitiva en el Padral, on consta la data d'entrada, la data de sortida prevista, la localització del bestiar al país, la informació referent a l'estat sanitari del bestiar, el número d'identificació de l'animal i el nom i l'adreça del titular d'explotació responsable de la importació temporal.
El responsable de la importació temporal ha de respondre davant del Departament d'Agricultura del bestiar de renda importat de forma temporal.
El responsable de la importació presenta, com a requisit previ a l'autorització d'entrada al país, l'autorització del comú corresponent per a l'ús de les pastures comunals o dels particulars afectats i la pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil.
En tot cas, mentre estiguin en territori andorrà, el bestiar de renda importat temporalment està sotmès a la normativa vigent.
El bestiar de renda en règim d'importació temporal és donat de baixa al Padral pel titular de l'explotació del bestiar en el moment de la seva sortida del país.
Article 18
El responsable del bestiar de renda en trànsit ha de sol·licitar al Departament d'Agricultura una sol·licitud de trànsit i aportar la documentació sanitària del bestiar.
Article 19
Per tal de limitar pràctiques ramaderes intensives que a causa d'una excessiva càrrega de bestiar puguin donar lloc a una possible contaminació per nitrats (NO3-) de les aigües superficials i subterrànies, es determina que les explotacions ramaderes no poden tenir un nombre de caps de bestiar de renda superior al que permeti la superfície de què disposen per a l'estesa dels fems que aquests produeixen.
Per a l'aplicació de fems a les diferents superfícies de les quals disposa l'explotació, i per tal d'unificar els criteris sigui quin sigui el fem utilitzat, s'estableixen les quantitats màximes de nitrogen (N) aplicables per hectàrea, que són:
terres de conreu: 170 kg N/ha, més 30 kg N/ha suplementaris si després del conreu d'estiu es realitza una sembra de cereal d'hivern prats de dall: 120 kg N/ha peixeders: 60 kg N/ha 3. Per a cada explotació el Departament d'Agricultura realitza un càlcul del nitrogen produït mitjançant el fem dels animals presents a l'explotació. En el cas que se superin les quantitats màximes de N aplicables, l'ajut al foment de les pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya queda reduït segons s'especifica al Reglament corresponent.
A efectes de càlcul i per a l'aplicació d'aquest Reglament es considera que una unitat de bestiar gros (UBG), tal com es defineix al Reglament dels ajuts, produeix a 40 kg N anuals sempre que estigui present durant tot l'any dins de l'explotació, o sigui 0,11 kg N/UBG/dia d'estada.
Les equivalències entre les unitats de bestiar gros i els diferents tipus de caps de bestiar s'estableixen en el Decret corresponent als ajuts.
Per tal de facilitar els càlculs es donen els valors orientatius següents:
Per a una explotació tradicional que manté el bestiar de renda sobre els prats, terres i peixeders de l'explotació durant 8 mesos i que aprofiti les pastures de la muntanya durant 4 mesos, s'estableix la càrrega ramadera màxima per hectàrea establerta a l'annex I.
Els valors del quadre de l'annex I es corresponen amb la producció de fems del ramat expressat segons el nombre de mares de cria de l'explotació, tenint en compte la part proporcional de cries, mascles reproductors i els animals de reposició.
Es poden admetre càrregues de bestiar superiors a les especificades en aquest article, a condició que el titular de l'explotació presenti al Departament d'Agricultura una justificació tècnica relativa a les extraccions de N realitzades pels cultius, el programa d'aplicació de fems, el programa d'aplicació de fertilitzants, el maneig dels sistemes de rec, etc. que limitin les pèrdues de N per lixiviació a menys de 30 kg N/ha.
Disposició transitòria primera
Tots els titulars de les explotacions disposen de tres mesos a partir de l'endemà de la publicació d'aquest Reglament per verificar les dades existents referides al bestiar de renda de les seves explotacions inscrit fins a la data.
Disposició transitòria segona
En el cas del bestiar oví, cabrum i porcí, el Departament d'Agricultura emet una primera fitxa de ramat amb les dades de què disposa. El titular de l'explotació actualitza aquesta primera fitxa de ramat amb la presentació del Llibre de Registre.
Disposició final
Aquest Reglament entra en vigor l'endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Andorra la Vella, 31 de gener del 2001
Annex I
Càrrega ramadera màxima per hectàrea Tipus de bestiar Kg de N equivalent Terra conreu i farratge Terra de conreu Prat Peixeder Vaca amb engreix vedells 51 3,9 3,3 2,4 1,2 Vaca sense engreix vedells 40 5,0 4,3 3,0 1,5 Euga amb engreix pollins 5,6 3,5 3,0 2,1 1,0 Euga sense engreix pollins 44 4,5 3,9 2,7 1,4 Ovella i cabra 5,6 36,0 30,0 21,4 10,7
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.