Decret del 2-3-2005 d'aprovació del Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics

Decret d'aprovació del Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics Exposició de motius El Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics desenvolupa la Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic, del 28 de juny del 2002, i especialment el capítol tercer, que disposa que la protecció dels hàbitats aquàtics consisteix a protegir els marges i els llits dels cursos i masses d'aigua i a garantir uns cabals ecològics mínims. D'altra banda, estableix que la realització d'obres que modifiquin aquells elements s'ha de regular i requereix l'autorització del Govern amb un informe previ dels ministeris responsables en matèria d'ordenament territorial i de pesca, els quals han d'informar sobre les condicions tècniques de l'obra i sobre l'impacte en el medi aquàtic.

La realització de treballs i d'activitats que modifiquen l'estat actual del terreny i que consisteix en obres de construcció de preses i altres instal·lacions destinades a retenir l'aigua, desviar-la o emmagatzemar-la, i les obres de canalització i de prevenció d'inundacions, desviació o regularització o remodelació de cursos d'aigua i altres obres de transport d'aigua potable o residual en zones agrícoles o naturals, ja estan regulades pel Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny, del 25 de juliol del 2001, que sotmet la seva aprovació a una avaluació d'impacte ambiental.

Aquest Reglament té per objecte precisar amb més detall les obres i els treballs directament relacionats amb els cursos i les masses d'aigua amb la finalitat de salvaguardar i de protegir el seu hàbitat i assolir un desenvolupament més respectuós amb el medi aquàtic.

A fi d'evitar una duplicitat de procediments en l'autorització administrativa d'obres i de treballs que ja es troben regulats pel Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny, del 25 de juliol del 2001, el Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics s'estructura en cinc capítols. El capítol primer comprèn les definicions i classifica les obres i els treballs que afecten els hàbitats aquàtics en dos tipus: els de tipus A relacionats a l'annex I i els de tipus B relacionats a l'annex II.

El capítol segon regula el procediment de sol·licitud i els requisits d'autorització de les obres i dels treballs del tipus A i el capítol tercer regula el procediment de sol·licitud i d'autorització de les obres i dels treballs del tipus B.

La diferència existent entre ambdós tipus d'obres i treballs és que les obres i els treballs de tipus A relacionats a l'annex I ja estan regulats pel Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny del 25 de juliol del 2001. Per això s'efectua una remissió a aquesta norma per regular-ne la sol·licitud i l'aprovació; en aquest Reglament es precisen únicament els documents tècnics específics que s'han de presentar relacionats amb els hàbitats aquàtics i que el ministeri responsable de medi ambient ha de valorar en el moment d'informar sobre la realització d'aquestes obres. Les obres i els treballs de tipus B relacionats a l'annex II se sotmeten a un procediment específic regulat en el capítol tercer.

Finalment, el capítol quart regula les disposicions comunes a ambdós tipus d'obres i el capítol cinquè desenvolupa la metodologia de càlcul del cabal ecològic dels nostres rius i cursos d'aigua.

A proposta de la ministra d'Agricultura i Medi Ambient, el Govern, en la sessió de 2 de març del 2005, aprova el present Decret:

Article únic

S'aprova el Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics que entrarà en vigor al cap de quinze dies de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1

Definicions Als efectes del Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics s'entén per:

Avaluació d'impacte ambiental: conjunt d'estudis tècnics que han de permetre mesurar tots els efectes sobre el medi ambient i preveure, en conseqüència, les adequacions dels projectes i les mesures preventives, correctores o de compensació adequades per assegurar el màxim respecte dels factors mediambientals i humans.

Cabal mitjà mensual: mitjana mensual dels cabals mitjans diaris.

Cabal mitjà anual: mitjana dels cabals mensuals d'un any.

Cabal mitjà interanual: mitjana dels cabals anuals d'un període pluarianual donat.

Cabal ecològic: cabal necessari per garantir l'evolució biològica natural de les poblacions de la flora i la fauna aquàtiques.

Cabal ecològic mínim: dècima part del cabal mitjà interanual.

Curs d'aigua: tot aquell corrent d'aigua natural, continu o intermitent, de cabal variable.

Derivació: separar una part de l'aigua d'un curs o d'una massa d'aigua.

Llera: llit d'un riu; espai per on discorren les aigües d'un riu.

Llit major: espai per on discorren les aigües en període de crescuda o en l'avinguda de 100 anys.

Llit menor: espai per on discorren les aigües en període normal.

Marge: espai que comprèn els deu primers metres de terreny que llinda amb la llera d'un curs o una massa d'aigua.

Massa d'aigua: tota aquella acumulació d'aigua superficial o subterrània, permanent o temporal.

Obra: tota acció, instal·lació, activitat, treball o projecte que modifiqui el cabal, la qualitat analítica, la llera o el marge d'un curs o d'una massa d'aigua.

Pesca elèctrica: tècnica de pesca, amb objectius científics, reservada únicament a especialistes, que consisteix a crear un camp elèctric dins de l'aigua per minimitzar l'activitat dels peixos i poder-los capturar i manipular sense danys.

Transvasament: passar aigua d'un curs o d'una massa d'aigua a un altre curs o massa d'aigua.

Zona d'apreciació dels impactes extensius: longitud d'un curs o d'una massa d'aigua on s'aprecien els diferents impactes extensius.

Zona humida: superfície amb sòl humit o coberta d'aigua, inundada o saturada d'aigua, sigui de règim natural o artificial, permanent o temporal. Inclou les zones d'aigües estancades amb vegetació estrictament aquàtica, les comunitats amfíbies de les vores de masses d'aigua o de basses temporals, les comunitats fontinals i d'escolaments carbonatats, les aigües corrents que comporten tant comunitats aquàtiques com vegetació de ribera, les landes humides, les comunitats de sòls rics profunds i humits (megafòrbies), les lleres forestals higròfiles, les torberes i patamolls, els prats higròfils de Molinia caerulea sobre sòls calcaris.

Article 2

Classificació 1. Les obres en els cursos o en les masses d'aigua que afecten els hàbitats aquàtics sotmeses a autorització es classifiquen en obres del tipus A relacionades a l'annex I i obres del tipus B relacionades a l'annex II.

capítol segon del Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics.

capítol tercer d'aquest Reglament.

Capítol segon. Procediment d'autorització de les obres del tipus A

Article 3

Tramitació de les sol·licituds Per autoritzar les obres relacionades a l'annex I d'aquest Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics s'han de dur a terme els tràmits i complir els requisits que estableix el Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny, del 25 de juliol del 2001, amb les especificacions que consten en aquest capítol.

Article 4

Documentació tècnica L'avaluació de l'impacte ambiental, el Pla de restauració i el Pla de vigilància han de contenir, a més a més de les indicacions establertes en el Reglament del 25 de juliol del 2001, les especificacions referides al medi aquàtic que, respectivament, es detallen en els annexos III, IV, V i VI d'aquest Reglament.

Article 5

Obres diverses que formen part d'un mateix projecte global Quan es duen a terme diverses obres que formen part d'un mateix projecte, s'ha de fer una sola avaluació d'impacte ambiental del conjunt global de les obres.

Article 6

Obres realitzades per fases Quan es preveu dur a terme les obres per fases, s'ha de fer una única avaluació d'impacte ambiental per tot el conjunt de les fases, un únic pla de restauració i un únic pla de vigilància que incloguin la informació referent al medi aquàtic.

Article 7

Resolució de les sol·licituds La resolució de les sol·licituds de les obres del tipus A relacionades a l'annex I s'efectua de conformitat amb el Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny, del 25 de juliol del 2001.

Capítol tercer. Procediment d'autorització de les obres del tipus B

Article 8

Tramitació de les sol·licituds 1. El titular de l'obra ha d'adreçar una sol·licitud al ministeri responsable de medi ambient mitjançant l'imprès del Servei de Tràmits del Govern. La sol·licitud ha d'anar acompanyada de dos exemplars de la documentació tècnica.

Article 9

Documentació tècnica 1. La documentació tècnica ha de contenir: el projecte constructiu, si n'hi ha, la descripció de l'obra, el calendari de construcció, les accions de construcció, la localització exacta de l'obra sobre un plànol a escala 1/1000 com a màxim, les possibles afeccions de l'obra sobre el medi ambient, el Pla de restauració i el Pla de vigilància.

Article 10

Informes previs i resolució 1. En base a la documentació tècnica presentada, el ministeri responsable del medi ambient redacta un informe que defineix les possibles restriccions a la realització de les obres i les mesures complementàries que s'han d'adoptar.

Capítol quart. Cabals ecològics necessaris per a la protecció de la flora i la

fauna aquàtiques

Article 11

Instal·lacions sotmeses als cabals ecològics necessaris Les instal·lacions que pertorben, directament o indirectament, la lliure circulació de l'aigua en els cursos d'aigua del país, com les preses en cursos o en masses d'aigua o les captacions d'aigües superficials o subterrànies han de deixar circular el cabal necessari per garantir l'evolució biològica natural de les poblacions de la fauna i de la flora aquàtiques.

Article 12

Estudi d'afectació dels projectes de noves instal·lacions 1. Els projectes de creació de noves instal·lacions de captació o de retenció d'aigua superficial, s'han d'acompanyar d'un estudi de l'afectació de l'aplicació del cabal ecològic proposat al llarg dels cursos d'aigua pertorbats. Cal assegurar el cabal ecològic necessari per garantir l'evolució biològica natural de les poblacions de la fauna i de la flora aquàtiques.

Cal assegurar el cabal necessari per garantir l'evolució biològica natural de les poblacions de la fauna i de la flora aquàtiques.

Article 13

Instal·lacions existents Les instal·lacions existents a l'entrada en vigor del Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics han d'assegurar el cabal equivalent a la dècima part del cabal mitjà interanual.

Article 14

Cabal ecològic necessari En tots els supòsits esmentats en els articles 11, 12 i 13 el cabal ecològic necessari no pot ser en cap cas inferior al cabal ecològic mínim equivalent a la dècima part del cabal mitjà interanual.

Article 15

Sol·licitud d'informació als titulars d'instal·lacions existents El ministeri responsable del medi ambient, amb la finalitat de garantir l'evolució biològica natural de les poblacions de la fauna i de la flora aquàtiques, pot sol·licitar als titulars de les instal·lacions existents, a l'entrada en vigor del Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics, un estudi de viabilitat del cabal ecològic mínim sobre tot el llarg dels cursos d'aigua pertorbats i, si escau, de dimensionament del cabal ecològic necessari que s'ha d'assegurar al llarg dels cursos d'aigua pertorbats.

Article 16

Determinació del cabal mitjà interanual El cabal mitjà interanual d'un punt concret d'un curs d'aigua s'obté a partir de les dades de cabals disponibles recollides en aquest punt com a mínim durant els cinc darrers anys, amb la validació prèvia per part del ministeri responsable del medi ambient.

Article 17

Determinació del cabal mitjà interanual en cas de manca de dades 1. En el cas de no disposar de dades hidrològiques vàlides de cabals o en cas de brevetat de la seqüència de les dades en un punt concret d'un curs d'aigua, s'utilitzen les dades de cabals disponibles recollides en un altre punt del mateix curs d'aigua, considerant la magnitud de la conca hidrològica i les modificacions en les aportacions hidràuliques i pluviomètriques.

Article 18

Determinació del cabal mitjà interanual mitjançant corba d'estimació En el supòsit de no disposar de dades hidrològiques vàlides de cabals en cap punt del curs d'aigua afectat o en cas de brevetat de la seqüència de les dades en un curs d'aigua, s'utilitza la fórmula i la corba d'estimació del cabal mitjà interanual obtinguda mitjançant la correlació de les conques hidrològiques i la relació entre les precipitacions i el cabal, que figura a l'annex VII.

Article 19

Procediment de determinació del cabal ecològic necessari 1. Per determinar el cabal ecològic necessari s'ha d'instruir un expedient administratiu de conformitat amb les normes del Codi de l'Administració i aquest Reglament.

Article 20

Actualització de dades El Govern, a proposta del ministeri responsable del medi ambient, actualitza l'annex VII Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics en funció de l'obtenció i la validació de dades hidrològiques.

Capítol cinquè. Disposicions comunes

Article 21

Direcció de les obres 1. Per a la direcció de les obres previstes en aquest Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics s'aplica el Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny, del 25 de juliol del 2001.

Article 22

Replanteig de l'obra Abans de l'inici de la construcció de qualsevol obra autoritzada, s'ha de fixar una fase de replanteig. En la reunió de replanteig hi ha d'assistir com a mínim el director d'obra, la direcció ambiental, l'encarregat d'obra i un tècnic del ministeri responsable del medi ambient. En aquesta fase de replanteig es fixa:

Article 23

Certificat de conformitat mediambiental de l'obra 1. En finalitzar les obres autoritzades, la direcció d'obra i la direcció ambiental han de lliurar al ministeri responsable del medi ambient un certificat de conformitat del projecte, amb l'avaluació d'impacte ambiental, els plans de restauració i vigilància establerts i una còpia del llibre de seguiment ambiental de l'obra.

Article 24

Sancions i procediment sancionador 1. La realització d'obres regulades en aquest Reglament sense autorització constitueix una infracció i comporta la imposició de les sancions previstes per la Llei de pesca i gestió del medi aquàtic.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 2 de març del 2005 Marc Forné Molné Cap de Govern

Annex I

Obres i treballs del tipus A Recàrregues artificials al subsòl Extraccions, captacions o ampliacions de captacions de cursos o masses d'aigua superiors a 20 m3/dia.

Extraccions, captacions o ampliacions de captacions de cursos o masses d'aigua superiors al 20 % del cabal mitjà interanual d'un corrent d'aigua.

Extraccions, captacions o ampliacions de captacions de cursos o masses d'aigua per al consum humà de més de 100 habitants.

Extraccions, captacions o ampliacions de captacions de cursos o masses d'aigua per a la fabricació de neu artificial.

Extraccions, captacions o ampliacions de captacions de cursos o masses d'aigua per al reg de camps de golf o similars.

Extraccions, captacions o ampliacions de captacions de cursos o masses d'aigua per a piscifactories o altres usos industrials.

Derivacions o transvasaments per a qualsevol ús.

Preses o obres que puguin comportar una diferència de cotes entre la làmina d'aigua inicial i la làmina d'aigua màxima prevista igual o superior a 1 metre.

Preses o obres que generin una capacitat d'embassament de massa d'aigua igual o superior a 50.000 m3.

Alteracions permanents de llits o marges de cursos o de masses d'aigua com ara canalitzacions o formigonat del riu en llargades iguals o superiors a 50 metres de longitud per a lleres iguals o superiors a 5 metres d'amplada, i iguals o superiors a 20 metres de longitud per a lleres inferiors a 5 metres d'amplada o masses d'aigua.

Extraccions de graves associades a corrents d'aigua o masses d'aigua.

Operacions de manteniment, dragats, neteja de fons de preses o obres que comportin una alçada o una diferència de cotes entre la làmina d'aigua igual o superior a 2 metres, o una capacitat d'embassament de massa d'aigua igual o superior a 50.000 m3.

Obres en zones humides que impliquin un canvi de règim hidrològic, de la qualitat de les aigües o alteracions directes de les aigües i que presentin qualsevol de les característiques següents:

Operacions de neteja, dragatge de cursos d'aigua de longitud igual o superior a 50 metres.

Alteracions temporals als rius o als marges com ara tala d'arbres o accessos que envaeixin una longitud igual o superior a 50 metres lineals.

Annex II

Obres i treballs del tipus B Extraccions, captacions o ampliacions de captacions de cursos o de masses d'aigua no incloses a l'annex I.

Preses o obres que puguin comportar una diferència de cotes entre la làmina d'aigua inicial i la làmina d'aigua màxima prevista inferior a 1 metre.

Preses o obres que generin una capacitat d'embassament de massa d'aigua inferior a 50.000 m3.

Alteracions permanents de llits o de marges de corrents o de masses d'aigua no inclosos a l'annex I.

Operacions de manteniment, dragats, neteja de fons de preses o obres no incloses a l'annex I.

Operacions de neteja, dragatge de cursos d'aigua de longitud inferior a 50 metres.

Alteracions temporals als rius o als marges com ara tala d'arbres o accessos que envaeixin una longitud inferior a 50 metres lineals.

Obres en zones humides que impliquin un canvi de règim hidrològic, de la qualitat de les aigües o alteracions directes de les aigües i que no estiguin incloses a l'annex I.

Annex III

Contingut de l'avaluació d'impacte ambiental en el medi aquàtic L'avaluació d'impacte ambiental en el medi aquàtic ha de contenir els aspectes següents:

L'estudi ha de situar i descriure la zona on es fa l'obra, la parròquia, el curs o la massa d'aigua, el topònim conegut de la zona, l'altitud, els usos actuals del sòl adjacent i altres que es creguin d'interès.

S'ha de cartografiar la zona de l'obra a escala compresa entre 1:10.000 i 1:50.000.

La zona d'estudi aigües avall de l'obra ha de tenir una longitud mínima de 150 metres.

La zona d'estudi aigües amunt de l'obra ha de tenir una longitud mínima de 50 metres.

Hidrologia superficial S'ha de fer un inventari i una cartografia a escala compresa entre 1:1.000 i 1:10.000 de les diferents formes d'aigua superficial, temporal o permanent, de la zona d'estudi aigües amunt i avall. S'han de cartografiar a escala 1:50.000 les conques vessants i calcular-ne la superfície. S'ha de descriure el règim hidrològic i s'han de calcular els cabals màxim, mínim i mitjà mensuals i anuals, el cabal mitjà interanual i el cabal ecològic mínim.

En el cas d'obres de preses han de caracteritzar-se i cartografiar-se tots els cursos o masses d'aigua que desemboquen a l'embassament.

La descripció de la llera ha de contenir: l'amplada i la fondària mitjanes, màxima i mínima del llit menor i major, pendent i diferents tipus de substracte en la zona de l'obra i en la zona d'apreciació dels impactes extensius aigües amunt i avall.Realització de talls transversals de trams homogenis, croquis i fotografies representatives.

En el cas d' obres que puguin afectar llacs o embassaments s'ha de determinar i localitzar en un plànol a escala compresa entre 1:1.000 i 10.000 la superfície de la làmina d'aigua, l'oscil·lació temporal del perímetre mullat, les fondàries mitjana i màxima, l'estratificació de l'aigua (temps i fondària de formació de la termoclina, característiques físiques i químiques de l'epilímnion i hipolímnion) i fer els perfils transversals.

Cal descriure els usos de l'aigua en la zona d'apreciació dels impactes extensius i dels aqüífers associats.

L'estudi ha d'incorporar la descripció, la caracterització i la cartografia a escala compresa entre 1:1.000 i 10.000 dels diferents biòtops en la zona de l'obra i en la zona d'apreciació dels impactes extensius, el seu ús actual, la seva potencialitat i vulnerabilitat.

S'han de descriure i cartografiar a escala 1:1.000 els trams amb aigües sotmeses a règim especial segons la Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic del 28 de juny del 2002 i per a l'any de realització de l'avaluació d'impacte ambiental en la zona del projecte i en la zona d'apreciació dels impactes extensius.

S'ha de caracteritzar la qualitat fisicoquímica i biòtica de l'aigua. L'estudi ha de donar com a mínim els valors dels paràmetres següents: temperatura (Tº, expressada en ºC), sòlids en suspensió (SS, expressats en mg/l), terbolesa (expressada en unitats de terbolesa), ph, demanda biològica d'oxigen (DBO5 expressada en mg/l O2), demanda química d'oxigen (DQO, expressada en mg/l O2), conductivitat (expressada en microsiemens/cm), fosfats (PO43-expressats en mg/l), nitrats (NO3,expressats en mg/l), nitrits (NO2 expressats en mg/l), amoni (NH4+ expressats en mg/l) i índex biòtics (IBGN i BMWP').

Es poden utilitzar les dades de la Xarxa de Control de Qualitat de l'Aigua si tenen un any màxim d'antiguitat respecte a la data de l'avaluació d'impacte ambiental, si es tracta del mateix curs o massa d'aigua i si entre la zona d'obres i el punt de la xarxa no existeix cap abocament, captació, derivació o altre projecte que modifiqui els paràmetres físics, químics o biològics de l'aigua. En cas contrari s'han de fer anàlisis específiques.

Hidrologia subterrània En les obres que inclouen captacions d'aigua sobre cursos o masses d'aigua superficials o subterrànies o en altres projectes que poden afectar els aqüífers directament, cal descriure la unitat o les unitats aqüíferes i el seu funcionament:

extensió, profunditat, inventari de punts d'aigua (pous, mines, fonts), nivells piezomètrics, paràmetres hidrogeològics (permeabilitat, transmissibilitat), zones de càrrega i descàrrega, fluxos de les aigües subterrànies, demandes i usos de l'aigua, hidrogeoquímica i vulnerabilitat de l'aqüífer.

L'estudi ha d'incloure la cartografia d'extensió de l'aqüífer, la ubicació dels punts d'aigua i la piezometria amb les direccions de circulació del flux.

Vegetació L'estudi ha d'incloure l'inventari, la descripció i la cartografia de la vegetació aquàtica o associada als marges en la zona d'obres i en la zona d'apreciació dels impactes extensius:

S'ha de detallar la composició florística, el grau de presència i el grau de protecció segons la normativa vigent andorrana i europea de les diferents espècies i elements d'interès especial.

S'han de descriure les característiques principals de les unitats de vegetació:

grup fitosociològic (aliança, comunitat), maduresa de la comunitat, amplada i longitud de la massa boscosa i cobertura de l'estrat arbori, arbustiu i herbaci.

S'ha d'avaluar el nivell d'interès, la raresa, la singularitat i l'estat de conservació de les comunitats presents. Grau de capacitat intrínseca de regeneració. Grau de protecció segons la normativa vigent andorrana i com a mínim Valor Global amb Índex d'Amenaça (VGIA) dels hàbitats afectats segons el Mapa d'hàbitats publicat.

S'ha d'elaborar la cartografia de les unitats de vegetació de ribera i aquàtica i la cartografia de les zones d'interès especial a una escala compresa entre 1:1.000 i 1:10.000.

Fauna L'estudi ha d'incloure l'inventari de la fauna vertebrada piscícola i ripícola, directament lligada al medi aquàtic (bé perquè és el seu hàbitat, bé perquè s'hi reprodueix). S'ha d'indicar l'ús que fa cada grup taxonòmic de cadascun dels biòtops, l'estatus de conservació i el règim de protecció, segons normativa andorrana.

S'han de descriure i cartografiar les zones amb elevada diversitat, els espais protegits, les zones de gestió reglamentada.

S'han de descriure i cartografiar a escala 1:1.000 o més gran les zones de fresa, reproducció, cria o nidificació i altres zones d'interès.

S'han de donar les dades base sobre els cabals, volums, evolució horària, diària, mensual i anual, obres complementàries, qualitats de les aigües, etc.

segons l'annex VI.

Si l'obra objecte d'estudi forma part d'una obra general no sotmesa a avaluació d'impacte ambiental caldrà realitzar una descripció de l'obra genèrica de la qual forma part.

S'ha de fer una descripció detallada de les característiques de l'obra durant la construcció:

S'ha de fer la descripció i la localització, en un plànol a escala compresa entre 1:1.000 i 1:5.000, de les mesures preventives o correctores previstes per anul·lar, disminuir o compensar l'impacte ambiental de les obres en fase de construcció i explotació.

Com a mesura preventiva, la direcció ambiental de l'obra ha de sol·licitar una pesca elèctrica anterior a la realització de les obres al ministeri responsable de medi ambient amb un mínim de tres setmanes d'antelació a la data de començament de qualsevol activitat lligada a l'obra.

La descripció i l'avaluació dels impactes s'ha de fer prèviament i posteriorment a la introducció de mesures preventives i correctores.

La descripció i l'avaluació dels impactes ha de tractar com a mínim:

La valoració dels impactes ha de ser quantificada, sempre que sigui possible, i en cas que no ho pugui ser cal justificar el per què. S'han d'utilitzar en la mesura del possible els paràmetres de qualitat del medi, que es compararan amb valors d'objectius o amb valors guia establerts a Andorra o, si escau, als països veïns.

L'estudi ha d'incloure una explicació de les metodologies i els processos de càlcul utilitzats per a l'avaluació dels impactes així com el fonament científic de l'avaluació.

L'apartat de l'estudi dedicat a la identificació i la valoració dels impactes ha d'incloure una taula recapitulativa dels efectes sobre el medi i una cartografia de localització dels impactes a escala 1:5.000 o 1:10.000.

Si escau, l'estudi ha d'incloure també la justificació que el cabal ecològic mínim és suficient per garantir l'evolució biològica natural de les poblacions de la flora i la fauna aquàtiques. En cas que a partir de les dades obtingudes i de l'estudi dels efectes de l'obra sobre el medi aquàtic el cabal ecològic mínim sigui insuficient, s'ha de proposar i justificar el cabal ecològic necessari que garanteixi l'evolució biològica natural de les poblacions de la flora i la fauna aquàtiques.

Tota la cartografia ha de ser georeferenciada amb les coordenades oficials d'Andorra (Lambert Zona III sud) i amb les cotes d'altimetria referides a l'anivellament general d'Andorra. A més del format en paper, s'ha de lliurar un exemplar en format digital degudament georeferenciat.

Tots els documents escrits han de ser igualment lliurats en format paper i en format digital.

Annex IV

Contingut del pla de restauració 1. El pla de restauració localitza amb precisió i planifica en el temps els treballs necessaris per dur a terme les mesures preventives i correctores esmentades a l'avaluació d'impacte ambiental en el medi aquàtic.

Tots els documents escrits han de ser igualment lliurats en format paper i en format digital.

Annex V

Contingut del Pla de vigilància 1. El Pla de vigilància ha de garantir l'execució i el seguiment de les mesures preventives i correctores descrites en l'avaluació d'impacte ambiental o el Pla de restauració.

disposició dels responsables del ministeri encarregat del medi ambient durant

els possibles controls.

Tots els documents escrits s'han de lliurar en format paper i en format digital.

Annex VI

Informació que cal adjuntar a la descripció de l'obra de l'avaluació d'impacte ambiental 1. Per a les obres de captacions han de constar com a mínim les següents dades:

Annex VII

Formula de càlcul del cabal mitjà interanual Q en m3/s Q = 0,03382306 S - 0,00000477624 S2,25 S = Superfície de la conca en km2