Decret de l’1-07-2010 pel qual s’aprova el Reglament per al foment de polítiques actives d’ocupació

Decret pel qual s’aprova el Reglament per al foment de polítiques actives d’ocupació Exposició de motius La situació de crisi econòmica actual es fa especialment palesa en el mercat de treball. Les dades objectives que actualment recull el Servei d’Ocupació deixen constància de l’existència a casa nostra de tot un seguit de persones que, tot i que han perdut la feina i manifesten la voluntat de treballar a través de la seva inscripció en els registres d’aquest Servei, no troben una nova col·locació.

La concurrència als països del nostre entorn de les dificultats econòmiques derivades de la crisi global i la peculiar situació demogràfica del país, amb un contingent de persones immigrades residents des de fa molt temps i l’increment del col·lectiu de nacionals andorrans, que per primera vegada esdevé el col·lectiu nacional més nombrós, fa que un nombre important de persones que perden el lloc de treball prenguin la legítima opció de quedar-se al seu país, fet que sensibilitza els poders públics a esmerçar esforços importants per ajudar aquest col·lectiu de persones: en primer terme per revertir-ne la situació, i en segona instància per pal·liar les dificultats evidents i de tota mena que deriven de la manca de treball.

L’accés a un lloc de treball per part de les persones en edat de fer-ho és un element d’una importància cabdal per a la societat, no solament perquè facilita els mitjans que fan possible que la unitat familiar pugui desenvolupar una vida digna, sinó també perquè és un element de realització personal i de desenvolupament social de primer ordre, que configura alhora els estàndards d’una societat avançada socialment i econòmica. Així, doncs, la lluita contra l’atur ha de ser una prioritat dels poders públics, mitjançant la implementació d’un conjunt de mesures, complementàries i coordinades entre si, amb la finalitat de minimitzar l’impacte de l’atur en el conjunt de la població, i alhora revertir aquesta situació tan aviat com sigui possible. Aquestes mesures han d’abastar els àmbits prestacional i formatiu, en els vessants ocupacional i continuat, i han de permetre, en l’econòmic, proveir d’un respir que permeti satisfer les necessitats materials més peremptòries a les persones que estan a l’atur i, en el formatiu, posar a la seva disposició les eines que els doti dels recursos que facilitin la reversió de la seva situació.

Des del mes de setembre del 2009, el Govern ha destinat esforços i recursos importants a atendre els treballadors en situació d’atur d’una banda, amb la creació d’una prestació específica que cobrís la contingència de la desocupació involuntària i, d’altra banda, amb la creació d’uns itineraris formatius entre el Ministeri de Salut, Benestar i Treball i el Ministeri d’Educació i Cultura, que ha possibilitat una oferta formativa important, general i específica, de caràcter teòric, de la qual s’han beneficiat un nombre important de persones aturades. Tot i la diversitat de les propostes formatives endegades, es planteja actualment la necessitat que s’ampliïn, i la forma més eficient per no duplicar esforços i evitar malbaratar recursos és aprofitar també l’oferta formativa que es pugui adaptar a les necessitats constatades i que ja estan impartint altres entitats públiques o privades.

Endemés de la necessitat de les polítiques passives en l’àmbit del treball, el Govern ja va anunciar la seva voluntat d’implantar polítiques actives d’ocupació per crear vincles entre la protecció social, la formació i l’ocupació. L’objecte d’aquest Reglament és iniciar polítiques actives d’ocupació per remoure els obstacles que dificulten la contractació de treballadors, i en aquest àmbit té un paper essencial la millora de la seva formació per adaptar-se a les necessitats del mercat de treball i, d’aquesta manera, superar la situació d’atur, especialment important si s’ha d’afrontar un canvi de sector econòmic davant la sobredimensió de l’oferta en relació amb la demanda en determinats àmbits de l’activitat econòmica.

Aquest Reglament entén igualment necessàries les mesures formatives de caràcter continuat destinades a treballadors en actiu, que operen des d’una vessant preventiva, amb la finalitat que millorin les capacitats i les habilitats amb l’objecte d’assolir una millor adaptació a les noves exigències del mercat de treball, i, en conseqüència, la millora del seu nivell d’ocupació.

Ara cal fer un altre pas i complementar el conjunt de l’oferta formativa teòrica inventariada, amb una formació de caire més pràctic, de caràcter ocupacional, que permeti complementar la formació teòrica amb la pràctica en un lloc de treball concret i fomentar la contractació de certes categories de persones inscrites al Registre del Servei d’Ocupació en situació de recerca.

Les polítiques actives d’ocupació que impulsa aquest Reglament pretenen proporcionar feina estable i formació més enllà de la durada del programa, i al mateix temps afavoreixen la competitivitat de les empreses, ajuden els empresaris que volen desenvolupar els seus projectes i, per tant, creen ocupació. Aquestes polítiques no es poden desenvolupar de cap més manera que en concertació amb els agents socials, i és des d’aquesta perspectiva que aquest Reglament cerca la implicació i la interacció amb els agents socials en la concepció, la implantació i l’avaluació de les mesures de foment de l’ocupació com a principals coneixedors i actors del mercat de treball; i d’acord amb les polítiques adreçades al món del treball i l’empresa que els representants d’aquests col·lectius van manifestar en el si de la Taula de desenvolupament dedicada a recursos humans, formació i carrera professional.

L’estímul econòmic mitjançant el pagament d’uns incentius a les empreses que voluntàriament col·laborin en el programa, i la subvenció de part de les despeses de formació derivades dels itineraris d’inserció que es dissenyin aprofitant tots els recursos formatius existents, constituiran un altre element per animar les empreses a utilitzar aquesta via de contractació. Així, doncs, tant la formació teòrica general i específica com la formació pràctica en el si de l’empresa constitueixen els eixos centrals d’aquest Reglament.

La intervenció del Govern en el mercat de treball respon al mandat que conté l’article 32 de la Constitució, en el sentit de l’ordenació del sistema econòmic i laboral per fer possible en l’àmbit de l’economia de mercat un desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general. Alhora, l’article 29 de la Constitució exigeix a l’Administració desenvolupar les polítiques necessàries per fer efectiu el principi que tota persona té dret al treball, a la promoció per mitjà del treball, i a una remuneració que garanteixi al treballador i a la seva família una existència conforme a la dignitat humana. Aquest Reglament és fruit d’aquest mandat constitucional i s’emmarca en l’àmbit de la iniciativa normativa i del principi de legalitat establerts a l’article 20 del Codi de l’Administració.

La regulació de les mesures per al foment de polítiques actives d’ocupació que impulsa aquest Reglament s’estructuren en quatre capítols, que responen respectivament a les disposicions generals, els beneficiaris dels programes, la convocatòria dels programes i el règim sancionador, que són les línies directrius del seu contingut.

El capítol primer regula les qüestions normatives amb caràcter general, amb especial atenció a les condicions per a la implantació i el desenvolupament dels programes, la naturalesa i el contingut de les polítiques actives d’ocupació i les modalitats dels beneficis que es poden atorgar.

A l’article primer d’aquest Reglament es configura la mecànica normativa de les polítiques actives d’ocupació, que s’estructura en dos nivells normatius, en el sentit que aquest Reglament es configura com a marc general, per al seu desenvolupament posterior mitjançant els programes corresponents, a títol de condicions específiques, que s’aprovaran mitjançant Decret. Aquesta estructuració ha de permetre, en primer lloc, establir la regulació general de les polítiques actives d’ocupació; i cercar, en segon lloc, mitjançant els programes, la flexibilitat i l’adaptació necessàries a les circumstàncies que en cada moment es presentin en el mercat de treball, que permetin donar-hi una resposta eficaç, particular i precisa. Els programes que s’aprovaran en seguiment d’aquest Reglament han de permetre concretar les mesures necessàries per als col·lectius de treballadors amb situació de més precarietat i dificultat d’inserció en el mercat de treball, els sectors econòmics amb una demanda més feble, i la formació i el disseny dels itineraris formatius més escaients, així com els ajuts més eficaços per atendre cadascuna d’aquestes realitats.

En seguiment de la concepció d’aquest Reglament com a marc normatiu, s’estableix una àmplia tipologia de beneficis, en relació no solament amb la possibilitat que el Govern concedeixi subvencions per a les polítiques que cal desenvolupar, sinó també que, d’acord amb les necessitats dels programes, o atesos els criteris d’eficiència administrativa, es puguin atorgar bonificacions o prestacions materials. En el mateix sentit es preveu la possibilitat que els beneficis objecte dels programes es concedeixin en règim reglat, és a dir per a totes les persones que compleixin els requisits establerts en el mateix Reglament, amb l’eventual límit dels recursos disponibles; o en règim de concurrència competitiva, que comporta la valoració i la selecció de les sol·licituds o els projectes presentats d’acord amb els paràmetres establers al programa corresponent i tenint en compte especialment els recursos disponibles.

El capítol segon estableix les persones o les entitats que poden tenir la condició de beneficiàries dels programes, així com els drets i les obligacions que dimanen d’aquesta condició. Atesa la naturalesa de marc normatiu d’aquest Reglament, escau igualment l’oportunitat que la definició dels beneficiaris no es redueixi als principals actors del mercat de treball, empresaris i treballadors, i en aquest sentit es preveu la possibilitat que també ho puguin ser les associacions patronals i sindicals, els comuns, les entitats parapúbliques i les societats públiques, amb les quals es poden establir sinergies per assolir millor les finalitats dels programes. Es recull igualment la possibilitat de col·laborar amb entitats sense ànim de lucre en l’àmbit, a títol d’exemple, de la reinserció de persones o col·lectius amb risc d’exclusió social. D’altra banda, aquest Reglament exclou determinades persones que per la seva vinculació amb l’empresari no poden ser beneficiàries dels programes que es convoquin, en el sentit de les mateixes exclusions establertes pel Codi de relacions laborals, per raó de parentiu i vinculació empresarial o societària, o les operacions que comportin la cessió de treballadors, per evitar el gaudi indegut dels beneficis establerts en el programa. De la mateixa manera es limita el nombre de programes que el beneficiari pot obtenir de manera simultània o successiva.

En relació amb la compatibilitat dels beneficis de les polítiques actives i passives d’ocupació, s’adopta com a criteri la seva incompatibilitat, si bé no amb caràcter imperatiu, doncs cal entendre que la coordinació d’ambdós àmbits no requereix a priori una simultaneïtat, ans el contrari, sembla més adequat formular una continuïtat i una substitució de les mesures adoptades en les polítiques passives per les resultants de l’actuació activa respecte el mercat de treball; si bé es deixa a les disposicions dels programes una compatibilitat eventual segons la situació específica que calgui atendre, que podria aconsellar altrament, tal com ho poden ser les mesures en l’àmbit exclusivament de la formació o els treballs en benefici de la comunitat.

La finalitat de les polítiques actives d’ocupació demana que s’imposin als seus beneficiaris un seguit d’obligacions en relació principalment amb l’assoliment dels objectius del programa, que han de permetre avaluar l’oportunitat i l’eficàcia de les mesures adoptades en relació amb la resposta del mercat de treball, perquè les conclusions que s’assoleixin puguin ser traslladades a propers programes. S’imposen igualment obligacions per garantir l’equitat i la igualtat d’oportunitats en l’atribució dels recursos destinats al programa, per evitar abusos o iniquitats que impedeixin que els recursos s’apliquin a altres persones o situacions a part de les que preveu el programa.

Per a la tramitació administrativa dels programes, aquest Reglament preveu per a la seva simplificació la col·laboració entre administracions, que consisteix fonamentalment en la cessió de dades entre administracions per verificar les condicions requerides, amb el pertinent vistiplau dels sol·licitants respecte de la cessió de les seves dades, d’acord amb la normativa en matèria de protecció de dades personals. Amb aquests mecanismes s’assoleix el consegüent estalvi de temps i costos per a administrats i per a la mateixa Administració.

El capítol tercer regula la convocatòria i la tramitació dels programes. En aquest àmbit s’estableix un doble nivell d’actuació administrativa ja que per instruir les sol·licituds és competent un òrgan de nova creació com la Comissió de Valoració, i la competència per a la resolució de les sol·licituds recau en el ministeri encarregat del treball. La voluntat expressada pel Govern pel que fa a la participació i la concertació amb els agents socials en la concepció, la convocatòria i el desenvolupament dels programes, estableix l’oportunitat que participin en la totalitat del procés d’instrucció, fet que justifica al seu torn la creació d’un nou ens a aquest efecte perquè la col·laboració dels agents socials en l’actuació de l’Administració pública és inèdita, si bé la creació d’aquest ens no requereix més recursos administratius.

La participació dels agents socials en la valoració de les sol·licituds formulades en cada programa i la proposta de resolució de les mateixes sol·licituds no són tan sols una garantia addicional en l’aplicació dels criteris d’objectivitat i equitat, sinó que la seva aportació és especialment rellevant en les polítiques objecte d’aquest Reglament, ja que com a principals actors del mercat de treball són coneixedors de les seves necessitats, i aquest coneixement constitueix un element de primer ordre tant en el disseny dels programes com en la valoració en l’adequació de les sol·licituds presentades a les finalitats i els objectius del programa, fet que justifica plenament la seva participació de manera directa en la Comissió de Valoració, òrgan que vetlla per la deguda tramitació del procediment i resol, si escau, les incidències que es presentin en la seva tramitació, perquè finalment es trameti al ministeri encarregat del treball una proposta de resolució amb caràcter no vinculant.

Aquest Reglament estableix igualment els criteris objectius pels quals el ministeri encarregat del treball resoldrà les sol·licituds presentades, així com el procediment per a la tramitació dels eventuals recursos a la resolució de les sol·licituds d’acord amb les disposicions contingudes en el Codi de l’Administració.

Finalment el capítol quart estableix el règim sancionador pel qual es determina la graduació de les infraccions d’acord amb la classificació tradicional de “lleus”, “greus” i “molt greus”, i estableix els responsables d’aquestes infraccions i les sancions que cal imposar. Cal posar en relleu que, atesa la naturalesa dels beneficis acordats en l’àmbit de les polítiques actives d’ocupació, cal introduir sancions no pecuniàries per als infractors perquè la comissió d’infraccions impedeixi tornar a obtenir, durant el termini que s’estableixi, els beneficis dels programes que es puguin convocar, així com altres prestacions o la impossibilitat de contractar amb l’Administració d’acord amb la naturalesa i la gravetat de la infracció comesa.

Pels motius exposats, i a proposta de la ministra de Salut, Benestar i Treball, el Govern, en la sessió de l’1 de juliol del 2010, aprova aquest Decret.

Article únic

S’aprova el Reglament per al foment de polítiques actives d’ocupació, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament per al foment de les polítiques d’ocupació

Capítol primer. Disposicions generals

Article1.

Objecte Aquest Reglament estableix les condicions generals per implantar i desenvolupar polítiques actives d’ocupació, que inclouen el foment de la contractació de treballadors i la formació de persones actives o en situació de desocupació, amb una atenció especial als col·lectius que tenen més dificultat per accedir a un lloc de treball i als sectors econòmics que tenen una demanda laboral més feble.

Article 2.

Conceptes D’acord amb aquest Reglament, cal entendre que:

Són polítiques actives d’ocupació el conjunt de programes i mesures d’orientació, ocupació i formació que tenen per objecte millorar les possibilitats d’accés a l’ocupació dels aturats en el mercat de treball, i potenciar la formació i la requalificació dels treballadors.

La formació dels treballadors té per objecte millorar-ne la capacitat i les competències professionals, cosa que també inclou els processos de formació continuada i reciclatge, amb l’objectiu d’augmentar el nivell de qualificació dels treballadors i millorar la competitivitat de les empreses.

Article 3.

Programes per al desenvolupament de polítiques actives d’ocupació L’objecte d’aquest Reglament es desenvoluparà, a títol de condicions específiques, mitjançant l’aprovació dels corresponents programes, que alhora podran determinar els recursos destinats a les accions previstes en aquests programes.

Article 4.

Contingut i objectius dels programes La implantació de les polítiques actives d’ocupació en desenvolupament de les previsions d’aquest Reglament s’han d’expressar en el programa corresponent, d’acord amb la norma reglamentària específica que aprovi el Govern a proposta del ministeri encarregat del treball.

Els programes han de tenir per objecte algunes de les finalitats següents:

Article 5.

Modalitats Els beneficis previstos en els programes en desenvolupament d’aquest Reglament podran adoptar les modalitats següents:

D’acord amb aquest, Reglament s’entén per subvenció qualsevol disposició dinerària efectuada pel ministeri encarregat del treball a favor de les persones que tinguin la condició de beneficiaris en mèrits d’aquest Reglament, sense que pel motiu de la subvenció els sigui exigible una contraprestació directa, si bé han d’estar subjectes al compliment dels objectius establerts en aquest Reglament i de manera específica als que es detallin en el programa corresponent.

D’acord amb aquest Reglament, s’entén per bonificació tributària la que estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, o la que en cada moment estigui en vigor.

D’acord amb aquest Reglament, s’entén per bonificació les obligacions respecte de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, les deduccions a la cotització.

D’acord amb aquest Reglament, s’entén per prestacions materials tot avantatge o facilitat que l’Administració posi a disposició dels beneficiaris.

La concessió dels beneficis objecte d’aquest Reglament s’ha de subjectar als criteris de publicitat, concurrència i objectivitat.

Les mesures previstes en els programes corresponents es podran concedir:

Capítol segon. Dels beneficiaris dels programes

Article 6.

Beneficiaris Poden ser beneficiaris dels programes que s’aprovin d’acord amb les previsions d’aquest Reglament, els treballadors i les empreses que desenvolupin legalment la seva activitat principal al Principat d’Andorra en el sector objecte del programa, si s’especifica així; i també les associacions patronals i sindicals degudament inscrites al registre corresponent i els comuns, les entitats parapúbliques i les societat públiques.

Els programes podran incloure, per assolir millor els objectius que preveuen, la col·laboració amb entitats sense ànim de lucre. En aquest cas podran tenir la condició de beneficiaris en els termes i les condicions que s’especifiquin.

Article 7.

Exclusions No podran ser beneficiaris dels programes que cal desenvolupar en seguiment de les previsions d’aquest Reglament:

Article 8.

Concurrència màxima i incompatibilitat En el cas que un mateix fet o activitat pogués donar lloc a la seva inclusió en dos o més programes de manera simultània o successiva, i entre ells no hagi transcorregut un any des de la finalització del primer, el beneficiari tan sols en podrà obtenir un, d’acord amb l’opció que adopti, llevat que en el programa es determinés altrament.

Els beneficis del programa són incompatibles amb la prestació econòmica per desocupació involuntària, amb qualsevol altra obtinguda pel beneficiari per part de l’Administració general o comunal, pel mateix motiu, total o parcial, així com amb altres prestacions o subsidis que es puguin crear en un futur, llevat que es prevegi altrament de manera expressa en el programa corresponent.

Article 9.

Requisits Les persones que pretenguin esdevenir beneficiàries dels programes convocats en desenvolupament d’aquest Reglament han d’acreditar que compleixen, endemés dels que es determinin amb caràcter específic per cadascun dels programes, els requisits següents:

En el cas de desistiment voluntari per escrit del treballador, podrà ser substituït per un altre treballador sempre que reuneixi els requisits exigits en el programa.

Article 10.

Obligacions dels beneficiaris Els beneficiaris estan sotmesos a les obligacions següents:

i. la no assistència o la manca de col·laboració del treballador en el programa que cal dur a terme ii. la situació de baixa per malaltia o accident del treballador iii. la suspensió o l’extinció per qualsevol causa que sigui del contracte de treball iv. el cessament de les activitats empresarials v. la declaració en situació d’arranjament judicial o de fallida vi. en general qualsevol altra circumstància que afecti l’assoliment dels objectius del programa k) lliurar una memòria valorativa del projecte o l’actuació objecte del programa en el moment del cessament dels beneficis del programa;

L’incompliment de qualsevol de les condicions esmentades, o de les que s’establissin amb caràcter particular en el programa corresponent, comportarà la revocació, total o parcial, dels beneficis del programa, amb la instrucció prèvia de l’expedient corresponent. En aquest cas es donarà tràmit d’al·legacions al beneficiari amb caràcter previ a la seva resolució.

Article 11.

Durada dels programes La durada dels programes s’establirà en la seva convocatòria, si bé en cap cas no podrà superar els tres anys.

Capítol tercer. Convocatòria i tramitació dels programes

Secció primera. Disposicions generals

Article 12.

Convocatòria de programes El Govern, a proposta del ministeri encarregat del treball i d’acord amb les necessitats del mercat de treball, en cada moment i en funció de les disponibilitats pressupostàries, podrà convocar mitjançant Decret els programes corresponents d’acord amb aquest Reglament.

Amb caràcter previ a la convocatòria dels programes i amb la finalitat de configurar-ne els continguts, el Servei d’Ocupació emetrà un informe amb caràcter preceptiu i no vinculant, després de fer una consulta als agents socials, en el qual proposarà els termes i les condicions del programa segons les necessitats del mercat de treball i les condicions de les persones en situació de desocupació, i en què privilegiarà els col·lectius més necessitats i amb situació de més precarietat i, alhora, els sectors econòmics en els quals la demanda de contractació de treballadors sigui més feble.

La convocatòria del programa s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i s’ha de comunicar als agents socials.

Article 13.

Contingut dels programes La convocatòria dels programes objecte d’aquest Reglament ha de contenir almenys els extrems següents:

Secció segona. Procediment per a la tramitació i la resolució de les sol·licituds

Article 14.

Demanda Les sol·licituds s’han de presentar al ministeri encarregat del treball dins del termini establert en cada cas pel programa corresponent, juntament amb la documentació que es requereix en aquest Reglament i l’específica prevista en la convocatòria del programa.

Les sol·licituds han d’anar acompanyades de la documentació següent:

Per facilitar la gestió de les prestacions econòmiques i evitar despeses als sol·licitants, els ministeris han de facilitar les dades que els sol·liciti el ministeri encarregat del treball. Amb aquesta mateixa finalitat, el Govern, mitjançant el ministeri encarregat de treball, pot establir acords amb els comuns i la Caixa Andorrana de Seguretat Social, així com amb qualsevol altre organisme o entitat del Principat. En tots els casos s’ha de respectar la normativa vigent en matèria de protecció de dades.

El fet de presentar una sol·licitud en seguiment de les previsions d’aquest Reglament, i del que disposa la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals, faculta l’Administració per fer les comprovacions necessàries per verificar la conformitat de les dades declarades i els documents presentats, i també del compliment de les obligacions objecte d’aquest Reglament i de les especificades en el programa; i autoritza el traspàs d’informació i de dades entre les Administracions, els organismes i les entitats esmentades quan sigui necessari per tramitar la sol·licitud.

Article 15.

Instrucció La instrucció del procediment per a la valoració i l’informe dels beneficis del programa, en qualsevol de les seves modalitats, correspon a la Comissió de Valoració.

La Comissió de Valoració està composta per sis membres, dos designats pel ministeri encarregat del treball, dos pel ministeri encarregat de l’educació, i dos pels agents socials. Entre els seus membres, el president l’ha de designar el ministeri encarregat del treball, i els agents socials han de designar el secretari. Perquè es constitueixi es requereix un mínim de tres membres. El vot del president té en tots els casos caràcter diriment.

La Comissió de Valoració ha de resoldre les qüestions objecte de la instrucció del procediment.

Si la sol·licitud no reuneix els requisits formals establerts a l’article anterior, s’ha de requerir el sol·licitant que,en el termini de vuit dies hàbils esmeni el defecte o adjunti els documents preceptius, amb indicació que si no ho fa, s’entendrà que desisteix de la seva petició.

Article 16.

Proposta de resolució L’avaluació de les sol·licituds s’ha de fer d’acord amb els criteris objectius d’atorgament que s’estableixin en la convocatòria del programa corresponent.

La Comissió de Valoració ha d’emetre, per acord de la majoria dels seus membres i amb caràcter no vinculant, una proposta raonada de resolució en la qual es puntuaran totes i cadascuna de les sol·licituds presentades per assolir millor els objectius i les finalitats del programa. Aquesta proposta l’ha d’elevar al ministeri encarregat del treball per a la seva resolució.

Els membres de la Comissió podran fer constar en la proposta de resolució les consideracions que entenguin escaients i que, segons el seu parer, afavoreixin l’assoliment dels objectius del programa.

Article 17.

Resolució 1. Concessió per al règim de concurrència competitiva El ministeri encarregat del treball, d’acord amb els criteris objectius d’atorgament establerts en el programa corresponent, resoldrà per ordre de puntuació les sol·licituds presentades, un cop analitzada la proposta formulada per la Comissió de Valoració, d’acord amb els mitjans establerts en el programa corresponent.

Les renúncies o les revocacions dels beneficis concedits en seguiment de les previsions d’aquest Reglament i del programa corresponent facultaran la resolució favorable per ordre de puntuació de les que haguessin estat refusades en seguiment del règim de competència competitiva.

Transcorregut aquest termini, si no s’ha dictat ni s’ha notificat cap resolució expressa, la sol·licitud s’entendrà desestimada d’acord amb el que estableix el capítol novè del Codi de l’Administració.

La resolució per la qual s’acordin o es deneguin els beneficis del programa ha d’estar degudament motivada i s’ha de notificar als sol·licitants. Aquesta resolució ha de contenir almenys la identificació de la persona o les persones beneficiàries, l’import i la forma de pagament, així com la subjecció dels beneficiaris a les disposicions d’aquest Reglament i del programa corresponent.

Tant per al càlcul dels beneficis com per a la seva revocació, s’entendrà que tots els mesos són de 30 dies.

Article 18.

Recurs La resolució de concessió o de denegació dels beneficis del programa no exhaureix la via administrativa i, en aquest sentit, es podrà interposar un recurs d’alçada davant el Govern en el termini de tretze dies hàbils, a comptar de l’endemà de la recepció de la seva notificació o en els terminis establerts per a la resolució tàcita.

Article 19.

Revisió, revocació i restitució El Departament de Treball pot revisar, mitjançant l’obertura del procediment d’instrucció a aquest efecte, els beneficis ja concedits i modificar-ne la resolució de concessió en cas que s’alterin les condicions o els requisits que en van facultar l’obtenció.

Són causes de revocació i es procedirà a la revocació total o parcial del benefici:

La instrucció de l’expedient de revisió o de revocació ha de garantir l’audiència dels interessats, i és a càrrec del Servei d’Ocupació, que ha d’emetre la proposta de resolució al ministeri encarregat del treball, la qual s’ha de tramitar en els mateixos termes establerts per a la resolució de la sol·licitud objecte d’aquesta secció.

La restitució de les quantitats rebudes en seguiment dels programes establerts amb motiu d’aquest Reglament, ja sigui totalment o parcialment, comportarà el seu increment segons l’interès legal vigent en cada període, majorat de tres punts percentuals, sense perjudici de les sancions administratives que puguin ser imposables en cada cas.

Article 20.

Renúncia Els beneficiaris poden renunciar de forma expressa, totalment o parcialment, als beneficis atorgats, amb independència del compliment de la normativa laboral en relació amb els contractes de treball convinguts, i, a aquest efecte, l’òrgan que els va concedir dictarà la resolució corresponent per a la restitució de les quantitats que haguessin pogut percebre, en els termes i les condicions establerts en l’article anterior.

Capítol quart. Règim sancionador

Secció primera: Infraccions

Article 21.

Infracció Les infraccions administratives a les disposicions d’aquest Reglament poden ser molt greus, greus i lleus, d’acord amb la classificació continguda en aquesta secció.

No se sancionaran les infraccions previstes en aquest Reglament quan els infractors hagin reintegrat totalment les quantitats corresponents als beneficis del programa, així com els interessos de demora corresponents, quantificats a raó del tipus d’interès legal vigent en cada període incrementat de tres punts percentuals, sense requeriment previ.

Article 22.

Responsables Seran responsables de les infraccions administratives previstes en aquest Reglament els beneficiaris dels programes i els seus representants legals, i els tercers que participin de manera directa en els fets que siguin constitutius d’infracció administrativa.

Article 23.

Concurrència d’actuacions amb la jurisdicció penal En els supòsits en què la conducta objecte d’infracció pogués ser constitutiva de delicte, l’Administració iniciarà les accions penals que escaiguin i suspendrà la tramitació del procediment sancionador mentre l’autoritat judicial no dicti sentència ferma, ni tingui lloc el sobreseïment o l’arxiu de les actuacions.

La pena imposada per l’autoritat judicial exclourà la imposició de sanció administrativa.

Si no s’ha estimat l’existència de delicte o falta, es donarà continuïtat a l’expedient sancionador segons els fets que els tribunals hagin considerat provats.

Article 24.

Infraccions lleus Constitueixen infraccions lleus els incompliments a les obligacions recollides en aquest Reglament, així com les que prevegin els programes corresponents, quan no constitueixin infraccions greus o molt greus i no operin com a element de graduació de la sanció.

En particular, constitueixen infraccions lleus les conductes següents:

Article 25.

Infraccions greus Constitueixen infraccions greus les conductes següents:

Article 26.

Infraccions molt greus Constitueixen infraccions molt greus les conductes següents:

Secció segona. Sancions

Article 27.

Classes de sancions Les infraccions a les disposicions d’aquest Reglament se sancionaran amb la imposició de sancions pecuniàries i, quan escaigui, de sancions no pecuniàries.

Les sancions pecuniàries podran consistir en una multa, fixa o proporcional. La sanció pecuniària proporcional s’aplicarà sobre la quantitat indegudament obtinguda, aplicada o no justificada.

La multa pecuniària serà en tot cas independent de l’obligació de restitució dels fons obtinguts prevista en aquest Reglament.

Article 28.

Graduació de les sancions Les sancions per les infraccions a què es refereix aquest capítol es graduaran d’acord, en cada cas concret, amb:

Per apreciar la reincidència només es tenen en compte les sancions lleus imposades durant l’any anterior, les greus imposades durant els dos anys anteriors i les sancions molt greus imposades durant els tres anys anteriors.

Els criteris de graduació són aplicables simultàniament.

Article 29.

Sancions no pecuniàries Les sancions no pecuniàries, que es podran imposar en cas d’infraccions greus o molt greus, podran consistir en:

Article 30.

Sancions pecuniàries per a infraccions lleus Cada infracció lleu se sancionarà amb una multa de 500 a 1.000 euros.

L’import de les sancions lleus imposades a un mateix infractor no pot excedir en el seu conjunt l’import de la quantitat obtinguda indegudament.

Article 31.

Sancions pecuniàries per infraccions greus Cada infracció greu se sancionarà amb una multa de 1.001 a 3.000 euros.

L’import de les sancions molt greus imposades a un mateix infractor no pot excedir en el seu conjunt el doble de l’import de la quantitat obtinguda indegudament.

Article 32.

Sancions pecuniàries per infraccions molt greus Cada infracció greu se sancionarà amb una multa de 3.001 a 6.000 euros.

L’import de les sancions molt greus imposades a un mateix infractor no pot excedir en el seu conjunt el triple de l’import de la quantitat obtinguda indegudament.

Secció tercera. Disposicions comunes

Article 33.

Prescripció d’infraccions i sancions Les infraccions molt greus prescriuen al cap de cinc anys; les greus, al cap de tres anys; i les lleus, al cap d’un any. El termini de prescripció es comença a comptar des del darrer dia en el qual s’ha comès la infracció.

Les sancions imposades per les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys; les imposades per infraccions greus, al cap de dos anys; i les imposades per infraccions lleus, al cap d’un any. El termini de prescripció es comença a comptar des de l’endemà del dia en què tingui fermesa la resolució per la qual s’imposa la sanció.

Article 34.

Competència per a la imposició de sancions Les sancions previstes en aquest Reglament les acordarà i les imposarà el ministeri encarregat del treball.

Article 35.

Procediment d’instrucció La imposició de les sancions, d’acord amb les previsions d’aquest Reglament, s’ha de fer mitjançant un expedient administratiu en què, en tots els casos, s’ha de donar audiència a l’interessat abans de dictar l’acord corresponent i que s’ha de tramitar conforme al que disposa el Reglament regulador del procediment sancionador.

Article 36.

Extinció de la responsabilitat derivada de la comissió d’infraccions La responsabilitat derivada de les infraccions s’extingeix pel pagament o el compliment de la sanció, per prescripció, o per defunció.

Disposició final

Aquest Reglament entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 1 de juliol del 2010 Jaume Bartumeu Cassany Cap de Govern