Legalize
Legalize / Andorra / Reglament

Decret del 3-10-2012 pel qual s’aprova la modificació del Reglament de construcció

Rang Reglament
Publicació 2012-10-09
Estat Vigent
Departament Govern del Principat d'Andorra
Font BOPA
articles 265
Historial de reformes JSON API
b)

Ús esportiu, ús esportivorecreatiu, ús de protecció i ús d’estacionament lligat als anteriors, sempre que les obres i instal·lacions necessàries per desenvolupar els usos corresponguin a activitats a l’aire lliure.

La resta d’usos no poden acollir-se a la condició d’usos provisionals.

Els comuns poden fixar en els plans d’ordenació i urbanisme parroquials condicions més restrictives que les indicades.

La llicència d’un ús provisional inclou l’obligació del titular de l’autorització d’enderrocar les obres, edificacions i instal·lacions executades i fer cessar els usos, sense dret a cap indemnització, quan sigui procedent revocar-la.

Qualsevol transferència de domini o cessió d’ús del bé immoble en el que es desenvolupa un ús provisional obliga el seu titular a fer constar en el títol la naturalesa provisional de la llicència de construcció i el caràcter no indemnitzable de la seva revocació.

Capítol tercer. Tipologia d’usos

Article 25

Classes d’usos en el planejament urbanístic 1. El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha d’establir els usos urbanístics que es preveuen en el planejament urbanístic.

2.

El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, els plans parcials o especials i les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària poden establir subdivisions en alguns dels usos considerats, a l’efecte d’elaborar una regulació més precisa.

3.

Els usos als quals s’ha de referir el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial són els següents:

a)

Ús d’habitatge:

Comprèn els edificis destinats a ser residència de persones físiques, o utilitzats com a tal, amb independència que s’hi desenvolupin també altres usos.

S’estableixen les categories següents:

  • Unihabitatge: ús propi dels edificis que acullen només una llar en cada parcel·la.
  • Plurihabitatge: ús propi dels edificis que acullen diverses llars en una mateixa parcel·la.
b)

Ús residencial:

Comprèn els edificis destinats a allotjaments col·lectius, excepte els hotelers, destinats a residència d’una pluralitat o comunitat de persones, com per exemple albergs de joventut, residències d’estudiants, residències religioses i altres de característiques similars.

c)

Ús hoteler:

Comprèn els edificis destinats a serveis relacionats amb l’allotjament temporal per a transeünts i viatgers, com ara hotels, aparthotels, càmpings i, en general, tots els establiments del ram de l’hoteleria, en les diverses modalitats previstes en la legislació sectorial vigent.

d)

Ús d’oficines:

Comprèn edificis o locals destinats a totes les activitats administratives de caràcter públic o privat, entitats financeres o bancàries, companyies d’assegurances, gestories administratives, serveis als particulars i a les empreses vinculades al comerç i a la indústria, els despatxos professionals i altres de característiques similars.

e)

Ús comercial:

Comprèn els locals oberts al públic, destinats a la venda de productes de consum o a la prestació de serveis. Atenent les dimensions de la superfície comercial, s’estableix la classificació següent:

  • Comerç petit: són els establiments individuals o col·lectius, destinats a la venda al detall o a l’engròs, o a la prestació de serveis, amb una superfície de venda inferior als 250 m².
  • Comerç mitjà: són els establiments individuals o col·lectius, destinats a la venda al detall o a l’engròs, o a la prestació de serveis, amb una superfície de venda igual o superior als 250 m² i inferior als 2.500 m².
  • Comerç gran: són els establiments individuals o col·lectius, destinats a la venda al detall o a l’engròs, o a la prestació de serveis, amb una superfície de venda igual o superior als 2.500 m².
f)

Ús de restauració:

Comprèn els locals destinats a les activitats del sector de la restauració, com ara restaurants, bars, cafeteries, gelateries, granges i d’altres de característiques similars. Suposat que aquests locals vagin associats a discoteques, bars musicals, o similars, han d’estar adscrits a l’ús recreatiu.

g)

Ús educatiu:

Comprèn els locals destinats a l’ensenyament de totes les disciplines i en tots els graus i modalitats que s’imparteixin en centres públics o privats.

h)

Ús cultural:

Comprèn els locals destinats a les activitats de tipus cultural desenvolupades en sales d’art, museus, biblioteques, sales de conferències, arxius, centres culturals, teatres, auditoris i altres de característiques similars. S’hi inclouen també les seus de les associacions de caràcter cultural, cívic o social.

i)

Ús recreatiu:

Comprèn els locals destinats a les manifestacions comunitàries de lleure no compreses en altres qualificacions. S’inclouen en aquest ús activitats o espectacles no inclosos en l’ús cultural, com els desenvolupats en discoteques, bars musicals, sales de festes, bingos, sales de joc i d’altres de característiques similars.

j)

Ús esportiu:

Comprèn els locals destinats a les activitats relacionades amb la pràctica esportiva, i les instal·lacions a l’aire lliure que es requereixin per desenvolupar-se.

k)

Ús esportivorecreatiu:

Comprèn els espais a l’aire lliure destinats a les activitats de tipus esportiu o recreatiu que es desenvolupen fonamentalment en espais exteriors, i els locals que es requereixen per al seu desenvolupament, com ara pistes d’esquí, camps de golf, hípiques, parcs naturals i d’altres de característiques similars.

l)

Ús sanitari:

Comprèn els locals destinats a les activitats relacionades amb el tractament de malalts, independentment que puguin implicar-ne l’allotjament, com ara clíniques, hospitals, consultoris, o d’altres de característiques similars.

m)

Ús sociosanitari:

Comprèn els locals destinats a les activitats relacionades amb el tractament mèdic i social de les persones i ofereixen actuacions de prevenció, de promoció i d’atenció en l’àmbit de la salut i el benestar. Se’n distingeixen els següents:

  • d’atenció diürna: centres d’atenció precoç, centres d’orientació i diagnòstic, centres ocupacionals, centres d’atenció primària, centres de salut mental, centres de dia per a la gent gran, discapacitats i altres col·lectius de població, o d’altres de característiques similars.
  • d’atenció residencial: residències assistides, o d’altres de característiques similars. Es consideren inclosos en l’ús residencial.
n)

Ús social:

Comprèn els locals destinats a les activitats relacionades amb l’atenció social. Se’n distingeixen els següents:

  • d’atenció social diürna: centre obert, guarderia, casal menjador, llars de jubilats o d’altres de característiques similars.
  • d’atenció social residencial: centres d’acollida d’infants, llars residencials, habitatges tutelats, o d’altres de característiques similars. Es consideren inclosos en l’ús residencial.
o)

Ús religiós:

Comprèn els locals destinats a les activitats de culte o directament vinculades.

p)

Ús de magatzem:

Comprèn els locals destinats a dipositar mercaderies que s’han de distribuir.

q)

Ús d’estacionament:

Comprèn els espais a l’aire lliure de la xarxa viària destinats a estacionar vehicles en cordó o en bateria.

r)

Ús d’aparcament:

Comprèn els locals i espais a l’aire lliure, excepte la xarxa viària, destinats estacionar vehicles.

s)

Tallers de reparació de vehicles:

Comprèn els locals destinats a mantenir vehicles en els rams de mecànica i d’electricitat com a activitat mixta d’indústria i servei (rentat, oli, pneumàtics, accessoris).

t)

Ús d’estacions de servei:

Comprèn les instal·lacions de venda al públic de benzines, gasoil i lubricants, així com la prestació de serveis immediats per vehicles (aigua, aire, rentat, recanvis).

v)

Ús industrial:

Comprèn les activitats destinades al tractament o la transformació de matèries primeres o secundàries per a l’elaboració i venda de productes.

L’ús industrial es regula mitjançant la normativa sectorial corresponent.

w)

Usos rurals:

Usos propis de l’espai no urbanitzat. Se’n distingeixen els següents:

  • Ús agrícola:

Comprèn les activitats relacionades amb el cultiu de la terra i les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació agrària. Es pot autoritzar excepcionalment i de forma provisional, en sòl urbanitzable no urbanitzat, l’allotjament de persones lligades a l’explotació agrícola amb la demostració documental prèvia de l’activitat de l’usuari d’acord amb els usos permesos en el sòl urbanitzable no urbanitzat.

  • Ús ramader:

Comprèn les activitats relacionades amb la cria, l’engreix, la guàrdia i la custòdia del bestiar, així com les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació ramadera.

  • Ús forestal:

Comprèn les activitats relacionades amb la conservació, la restauració, la repoblació i l’explotació dels boscos, així com les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació forestal.

  • Ús de protecció:

Comprèn les activitats encaminades a la protecció dels valors naturals o culturals dels terrenys.

Capítol quart. L’ús d’aparcament i estacionament

Article 26

Espais d’aparcament 1. S’entén per espais d’aparcament els espais destinats a estacionar o guardar vehicles, especialment automòbils.

2.

A l’efecte de regular els espais d’aparcament, en el planejament urbanístic es diferencien els estacionaments i els aparcaments.

a)

S’entén per estacionament el lloc de la xarxa viària destinat a estacionar vehicles.

b)

S’entén per aparcament l’espai a l’aire lliure, excepte en la xarxa viària, o en l’interior d’edificis per deixar-hi vehicles, amb independència de la seva titularitat o de la seva situació en relació amb les diferents plantes de l’edificació que pugui ocupar.

Article 27

Previsió d’aparcament a l’ordenació urbanística 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han d’establir les proporcions mínimes de superfície destinada a estacionaments, a aparcaments i a espais destinats a operacions de càrrega i descàrrega que s’hagin de reservar en les unitats d’actuació que hagin de ser objecte de plans parcials o plans especials. Així mateix, han de fixar les condicions que han de tenir els espais concrets que determinin els plans parcials i especials amb aquestes finalitats.

2.

La previsió d’aparcament a l’ordenació urbanística ha de respectar les regles següents:

a)

Quan de l’aplicació dels estàndards d’aparcament d’obligat compliment en resulti un nombre fraccionari de places, s’ha d’arrodonir el nombre de places a la fracció superior.

b)

Els espais d’aparcament es poden agrupar en àrees específiques, sense produir concentracions excessives que donin lloc a buits urbans ni a distàncies excessives a les edificacions.

c)

La connexió de l’aparcament amb la via pública ha de ser adequada per a l’entrada i sortida de vehicles i ha de garantir la seguretat d’aquests moviments.

d)

Els espais oberts per a aparcament s’han d’integrar en el paisatge urbà. Amb aquesta finalitat s’ha de tractar l’àrea, i en especial els seus voltants, amb l’arbrat, la jardineria, els talussos o altres elements que assegurin aquesta integració.

Article 28

Previsió d’aparcament en els edificis 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han d’establir la proporció mínima de places d’aparcament i d’espais per a la càrrega i descàrrega que els projectes d’obres de nova planta hagin de preveure a l’interior del solar en què s’ubiquin, ja sigui en soterrani, en altres plantes de l’edificació o en espais no edificats del solar, d’acord amb les condicions d’ordenació de l’edificació. El nombre de places mínimes que s’ha de preveure en cada cas l’ha d’establir el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial mitjançant estàndards referits a la superfície edificada o a altres variables indicatives de la intensitat d’aparcament necessari en funció de l’ús de l’edifici.

2.

Quan l’edifici es destini a diferents usos que tinguin establertes exigències d’aparcament diverses, el nombre de places que s’ha de reservar ha de ser la suma de les que són exigibles a cada ús en funció de la superfície que ha d’ocupar o la intensitat que ha de tenir. En cas d’usos o activitats que no tinguin especificada l’exigència d’aparcament, se’ls aplicarà per analogia la de l’ús amb què tinguin més similitud pel que fa a la necessitat d’aparcament.

3.

En unitats d’actuació regulades pel sistema d’ordenació d’edificació per alineacions de carrer o per definició volumètrica, s’han de preveure espais d’aparcament de forma que es redueixi el nombre d’accessos de vehicles al conjunt de l’edificació.

Article 29

Nombre mínim de places d’aparcament en els edificis 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de regular de forma específica la determinació del nombre mínim de places d’aparcament que cal preveure en els edificis. S’han d’aplicar els estàndards mínims següents per als edificis de nova planta, per a ampliacions i per a l’establiment de nous usos en els edificis existents:

a)

Ús d’habitatge:

Dues places per cada habitatge de més de 150 m² de superfície construïda.

Dues places per al 50% dels habitatges de 90 a 150 m² de superfície construïda, i una plaça per a l’altre 50%.

L’arrodoniment del nombre de places s’ha d’efectuar a l’alça.

Una plaça per cada habitatge de menys de 90 m² de superfície construïda.

b)

Usos residencial i hoteler:

Una plaça per cada dues habitacions.

En els aparthotels s’apliquen els mínims establerts per als habitatges.

c)

Ús d’oficines:

Una plaça per cada 80 m² de superfície construïda, amb una plaça com a mínim.

d)

Usos comercial i de restauració:

Una plaça cada 60 m² de superfície útil destinada al públic, amb una plaça com a mínim.

e)

Ús educatiu:

Una plaça per cada 60 m² de superfície útil destinada a ensenyament, amb una plaça com a mínim.

f)

Usos cultural i recreatiu, destinats a espectacles o discoteques:

Una plaça per cada 15 localitats, amb dues places com a mínim.

Una plaça per cada 10 localitats, a partir de 495 localitats.

En discoteques, una plaça per cada 4 m² de superfície útil.

g)

Usos cultural, recreatiu –no destinats a espectacles o discoteques– i esportiu:

Una plaça per cada 200 m² de superfície útil destinada al públic, amb una plaça com a mínim.

h)

Usos sanitari, sociosanitari i social.

Una plaça per cada 200 m² de superfície útil destinada al públic, amb una plaça com a mínim.

En edificis que disposin d’habitacions per a l’atenció sanitària, sociosanitària o social, també s’ha de disposar de:

Una plaça per cada dues habitacions en sòl urbà consolidat. En la resta de zones, dues places per cada tres habitacions.

i)

Ús industrial:

Una plaça per cada 500 m² de superfície construïda, amb una plaça com a mínim.

2.

Quan les condicions del solar no permetin la ubicació de la totalitat o part de les places d’aparcament dintre de l’àmbit del solar, es pot satisfer l’exigència d’aparcament d’acord amb les exigències d’aparcament establertes per ampliacions i canvi d’ús en edificis existents.

3.

Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de regular de forma específica la determinació dels espais destinats a operacions de càrrega i descàrrega requerits en la proporció adequada, com a mínim, pels usos hoteler, comercial, sanitari, sociosanitari o de magatzem. Aquestes reserves d’espai de càrrega i descàrrega s’han d’aplicar per als edificis de nova planta, per a ampliacions i per a l’establiment de nous usos en els edificis existents, i s’han de situar dintre de les parcel·les en què s’ubiquin aquests usos.

Article 30

Exigència d’aparcament per ampliacions i canvi d’ús en edificis existents 1. En els casos d’ampliació d’edificis existents o de canvis de l’ús dels seus espais per d’altres amb exigències d’aparcament més grans, s’han de crear les places addicionals que, d’acord amb el que s’estableix al Pla d’ordenació i urbanisme parroquial o l’article anterior en el cas que el Pla no ho reguli, resultin de l’aplicació dels estàndards mínims assenyalats a la superfície d’ampliació o destinada a nous usos. Les places d’aparcament existents poden mantenir les dimensions mínimes establertes reglamentàriament en el moment de l’autorització de la seva construcció.

2.

Quan les condicions del solar o de l’edificació existent no permetin la ubicació de les places d’aparcament que s’han de crear dintre de l’àmbit del solar, per autoritzar l’ampliació o el canvi d’ús cal satisfer l’augment d’exigència d’aparcament en un altre lloc, per alguna de les vies següents:

a)

Destinant a la satisfacció de l’exigència derivada de l’ampliació o dels nous usos places d’aparcament d’altres solars pròxims, com a màxim en un radi de 500 metres, que siguin addicionals al nombre que exigeixin els usos ubicats en els solars i no necessaris com a aparcament rotatori d’interès general, mitjançant document que acrediti l’afectació d’aquestes places al destí assenyalat.

b)

Participant amb l’aportació econòmica equivalent al cost del nombre de places necessàries en actuacions de creació de nous aparcaments públics, promoguts pel comú, ja sigui directament o a través d’empreses concessionàries.

c)

Mitjançant contribució econòmica compensatòria de conformitat amb les previsions d’un pla especial degudament aprovat, d’acord amb el que preveu l’article 126.2 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, i que el comú ha de destinar a pal·liar els dèficits d’aparcament de la parròquia. Fins a l’aprovació del pla especial, el comú ha d’establir la regulació de la previsió de places d’aparcament que cal incloure en el pla especial i de l’aplicació de la contribució econòmica compensatòria destinada exclusivament a pal·liar els dèficits estructurals directament relacionats amb la manca d’aparcament per a vehicles.

Amb la finalitat de regular els motius que impossibilitin la ubicació de places d’aparcament en el mateix solar i satisfer l’exigència de places d’aparcament, el comú ha d’aprovar una ordinació específica que reguli les condicions de les solucions alternatives que s’han d’adoptar i els criteris de valoració de les aportacions i compensacions.

El procediment pel qual s’opti s’ha de formalitzar documentalment de forma que s’asseguri el compliment del compromís, prèviament a l’autorització de l’ampliació o del canvi d’ús.

Article 31

Condicions de l’aparcament 1. L’amplada dels accessos als aparcaments, excepte per a unihabitatges, no pot ser inferior a 5,20 metres per dos sentits simultanis de circulació, ni inferior a 2,80 metres per un sol sentit o dos sentits alternatius de circulació. Aquestes dimensions s’han de mantenir des del límit d’edificació al carrer fins a la primera planta destinada a aparcament. Només es permet la reducció d’aquestes amplades per a la col·locació de barreres o portes d’accés a l’aparcament.

2.

En els aparcaments o plantes d’aparcament amb una capacitat igual o inferior a 60 places, els carrils i les rampes d’un sol sentit de la circulació es poden utilitzar en els dos sentits de circulació si no superen els 40,00 metres de longitud i disposen de la senyalització adequada. En els aparcaments amb capacitat per a més de 60 places els espais de circulació han de permetre els dos sentits de circulació simultanis, o un sol sentit si també es disposa d’entrada i sortida independents.

3.

Els carrils de l’aparcament han de tenir una amplada mínima de 4,50 metres si permeten els dos sentits simultanis de circulació i 2,80 metres per a un sol sentit o dos sentits alternatius de circulació. Quan acabin en atzucac i tinguin una longitud superior als 25,00 metres, han de disposar en els fons del carril d’espai per efectuar maniobres de canvi de sentit.

4.

Els aparcaments han de tenir un accés per a vianants o usuaris de l’aparcament. Aquest accés ha de ser mitjançant portes diferents de les d’accés de vehicles, tot i que s’admet la formació d’un conjunt integrat de les diferents portes, o ha d’estar segregat amb una amplada mínima de 0,90 metres.

5.

El pendent de les rampes exteriors per accedir a aparcaments no pot sobrepassar en el seu eix el 12% si són de traçat recte i el 10% si tenen desenvolupament en corba. Es poden admetre pendents superiors, en el tram d’accés, com a màxim del 15% si està cobert o presenta alternatives que garanteixin la utilització correcta en situacions de neu o temperatures inferiors als 0º C.

6.

El pendent de les rampes interiors per accedir a aparcaments no pot sobrepassar en el seu eix el 18% si són de traçat recte i el 15% si tenen desenvolupament en corba.

7.

A la desembocadura de la rampa fins al límit d’edificació de la via pública, i com a mínim en una longitud de 4 metres, el pendent no pot ser superior al 5%.

8.

En vials arterials i en vials col·lectors o distribuïdors, les portes d’accés a aparells elevadors de vehicles han d’estar com a mínim a 4 metres del límit d’edificació de la via pública.

9.

Els radis de gir s’han de calcular de manera que permetin la circulació fàcil de tot vehicle capaç de ser admès a l’aparcament. Com a mínim es considera un radi de gir interior de 3,90 metres, i una amplada mínima corresponent a l’amplada dels carrils de circulació.

10.

La dimensió mínima d’una plaça d’aparcament en l’exterior d’edificis ha de ser com a mínim de 2,40 x 5,00 metres si es disposen en bateria, i de 2,20 x 5,00 metres si es disposen en cordó.

11.

La dimensió mínima d’una plaça d’aparcament en edificis ha de ser de 2,30 x 5,00 metres. Un 25% del nombre total de places pot tenir dimensions reduïdes, amb una dimensió mínima de 2,30 x 4,50 metres. La ubicació de pilars pot reduir la dimensió de la plaça quan es mantingui un pas mínim de 2,10 metres.

12.

L’alçada mínima lliure, en places d’aparcament i carrils de circulació, ha de ser de 2,20 metres. Aquesta altura es pot rebaixar a 2,00 metres sota elements estructurals o conductes d’instal·lacions.

13.

Els desnivells d’alçada superior als 0,60 metres han de disposar de barrera de seguretat.

Article 32

Aparcaments soterranis mancomunats 1. Amb la finalitat de disminuir el nombre d’accessos als aparcaments subterranis des del carrer i també la superfície de rampes interiors dels aparcaments, es permet mancomunar els aparcaments corresponents a diversos solars, de forma que l’accés situat en una parcel·la determinada ho sigui també als soterranis de les altres parcel·les mancomunades.

2.

La mancomunació d’aparcaments s’ha d’efectuar mitjançant conveni entre les parts, escripturat notarialment, amb indicació expressa de l’obligació de respectar i transmetre la servitud en cas d’enderroc, ampliacions o reformes de l’edificació, o alienacions de l’immoble.

Article 33

Concentració d’aparcament 1. Els projectes per a la creació d’aparcaments amb una capacitat superior a les 350 places, o que amb els existents a menys de 15 metres de distància representin la creació d’aquesta capacitat de places, requereixen un estudi sobre la capacitat dels carrers per absorbir l’increment del trànsit que poden motivar els moviments d’accés o sortida. L’estudi ha de demostrar que la creació de l’aparcament contribueix positivament a la mobilitat i l’accessibilitat en el conjunt del sector urbà implicat.

2.

Aquest estudi s’ha d’elaborar tant si es tracta d’aparcaments d’iniciativa privada com pública, excepte en aparcaments vinculats a l’ús d’habitatge. Així mateix, en aparcaments que requereixin l’estudi esmentat és preceptiu l’informe corresponent del Govern per tal de poder autoritzar el projecte corresponent.

3.

En aparcaments de més de 40 places d’aparcament, en què l’entrada i la sortida de vehicles s’efectuï mitjançant aparell elevador, s’ha de disposar com a mínim de dos aparells elevadors.

Capítol cinquè. Usos en soterrani

Article 34

Usos en soterrani 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han d’establir les regulacions adequades per als usos admissibles en les plantes soterrani. Han de tenir en compte aquestes normes generals:

a)

De forma general, en soterrani hi són admesos els usos d’aparcament, de serveis tècnics de l’edificació i els espais auxiliars dels habitatges, com ara els trasters.

b)

No s’admeten les sales o les peces dels habitatges en plantes soterrani, excepte en unihabitatges.

c)

Es poden admetre altres usos en soterrani, sempre que estiguin funcionalment associats als usos de plantes no soterrani contigües a aquestes plantes, i s’estableixi una relació espacial directa i perceptible entre ambdues plantes. La contigüitat es pot establir amb la planta immediatament superior o amb la part que no té consideració de soterrani en el mateix nivell d’una planta semisoterrani.

2.

Les normes comunals han d’assenyalar en quins casos aquests usos es poden estendre a altres plantes soterrani inferiors. En cas de falta de regulació comunal, la implantació d’usos diferents dels assenyalats a l’apartat a) s’ha de limitar a la primera planta soterrani amb les condicions assenyalades.

Capítol sisè. Usos en sòl no edificat

Article 35

Integració al paisatge dels usos en sòls no edificats 1. Els usos i les activitats que, amb caràcter indefinit, es desenvolupin en sòl no urbanitzable a l’empara de les actuacions excepcionals admeses en aquesta classe de sòl, o els que amb caràcter temporal o provisional es desenvolupin en sòl urbà o en sòl urbanitzable, han d’adoptar les mesures necessàries perquè s’integrin correctament en el paisatge.

2.

Pel que fa a l’activitat de dipòsit temporal en l’exterior de les parcel·les de terreny, s’ha de disposar de tanca amb una alçada mínima de 2 metres, preferiblement d’elements vegetals, que impedeixi la vista des de l’exterior i que disminueixi en la mesura que es pugui l’impacte visual d’aquests usos en el paisatge. Els dipòsits temporals han de ser autoritzats d’acord amb la normativa sectorial de residus.

3.

Les autoritzacions d’usos excepcionals en sòl no urbanitzable, o provisionals en sòl urbà no consolidat o en sòl urbanitzable, han d’establir les condicions específiques que assegurin l’assoliment dels objectius assenyalats en aquest article.

Capítol setè. Estacions de servei

Article 36

Ús d’estacions de servei Les estacions de servei es poden ubicar d’acord amb la normativa específica a les zones o sistemes de sòl urbà o urbanitzable amb pla parcial aprovat on el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial no ho prohibeixi, amb les condicions següents:

a)

Han de confrontar amb un vial amb 10 metres o més de calçada per a trànsit rodat si és de dues direccions, o amb 6 metres o més de calçada si és d’una direcció.

b)

Han de preveure l’espai necessari per a l’espera de vehicles de manera que s’eviti qualsevol destorb de la circulació de vehicles i vianants, i han de tenir, com a mínim, 30 metres de façana al carrer.

c)

Els assortidors i els dipòsits de combustible han de mantenir una distància mínima de 15 metres amb tot tipus d’edificacions, excepte les associades al desenvolupament de les activitats pròpies de l’estació de servei, i també amb els límits de les parcel·les veïnes.

d)

Els sortidors s’han de separar un mínim de 3 metres del límit d’edificació.

e)

En les zones d’entrada i sortida de vehicles s’ha de mantenir la continuïtat de la vorada com a la resta de la voravia.

f)

En sòl urbanitzable amb estacions de servei existents, el pla parcial o especial corresponent ha de complir les condicions assenyalades en els apartats anteriors per poder mantenir l’estació de servei en la seva ubicació.

Capítol vuitè. Elements de suport publicitari

Article 37

Regulació dels elements de suport publicitari en edificis i terrenys Mitjançant ordinacions reguladores de la normativa subsidiària, s’estableixen les característiques, les dimensions i els mitjans transmissors de la publicitat que es pugui fer en suports situats en façanes, mitgeres i cobertes d’edificis, en solars sense edificar i en tot tipus de terrenys, d’acord amb la legislació sectorial aplicable. Els suports publicitaris s’han d’integrar al paisatge de l’entorn i no han de pertorbar ni de millorar la visibilitat de les zones de caràcter natural.

Títol III. Condicions de construcció i d’habitabilitat en els edificis

Capítol primer. Condicions de construcció

Article 38

Condicions constructives dels edificis Tot tipus d’edifici ha de complir, com a mínim, les característiques de construcció següents:

a)

Tots els tancaments han de protegir eficaçment de la presència d’aigua o humitat provinents de precipitacions atmosfèriques, d’escorrenties, del terreny o de condensacions.

b)

Disposar de l’equipament necessari per al subministrament d’aigua apta per al consum, i l’evacuació separativa de les aigües residuals i pluvials generades. Aquesta separació s’ha de mantenir com a mínim fins a una arqueta situada a l’exterior de la propietat. S’ha de disposar d’un sistema de reaprofitament de les aigües grises i pluvials de l’edifici.

c)

Disposar d’acabats interiors en paviments, tancaments interiors i sostres que permetin la utilització dels espais interiors de l’edifici en condicions d’higiene i salubritat.

d)

Estar aïllat tèrmicament i acústicament per permetre el confort higrotèrmic i acústic dels seus ocupants.

e)

Ser accessible als serveis de bombers i disposar dels sistemes, passius i actius, requerits en la normativa de seguretat contra incendis.

f)

Disposar d’espais i mitjans per recollir i extreure residus i per permetre’n la recollida selectiva, de dimensions suficients per acollir els contenidors adequats per a la recollida selectiva segons el nombre d’habitants previst a l’edifici i els usos autoritzats.

g)

Evitar l’entrada d’aigües freàtiques a les plantes soterrànies mitjançant impermeabilització.

Article 39

Cobertes dels edificis 1. El planejament urbanístic, en funció de les característiques i les circumstàncies dels diversos àmbits de la parròquia, ha d’establir les condicions que han de complir les cobertes dels edificis, pel que fa a:

a)

Geometria i materials, en relació amb la integració paisatgística.

b)

Construcció de cobertes planes, i la seva possibilitat d’utilització.

c)

Pendents i sistemes de recollida d’aigües de pluja i de neu.

2.

La coberta de l’edifici ha de ser accessible directament des dels espais comuns de l’edifici per a la reparació, el manteniment i la neteja.

Article 40

Façanes dels edificis 1. El planejament urbanístic, en funció de les característiques i les circumstàncies dels diversos àmbits de la parròquia, pot establir condicions relatives als materials i al tractament de les façanes dels edificis, pel que fa a criteris d’imatge urbana o de seguretat.

2.

Les façanes i mitgeres dels edificis, tant si donen a espais públics com a espais privats, han de tenir acabats exteriors com a mínim de la qualitat d’arrebossat i pintat.

Article 41

Xemeneies de fums i ventilació 1. Les xemeneies de conducció de fums i ventilació vertical han de pujar com a mínim un metre per sobre del punt que travessin la coberta, i han de garantir un funcionament correcte. El planejament urbanístic ha de fixar els paràmetres o les mesures específiques exigibles a xemeneies que afectin edificis o dependències pròxims o situats en nivells superiors.

2.

Les xemeneies de les calderes de calefacció (gasoil o gas) i de les llars de foc han de ser independents de qualsevol altra presa o sortida de gasos.

3.

En els edificis de nova construcció en els que una o més plantes es destina a ús comercial s’ha de col·locar un tub de 300 mm de diàmetre com a mínim, fins a la teulada, per a extracció de fums de cuina, en previsió d’autorització futura d’ús de restauració en locals destinats a ús comercial. El tub no pot ser col·locat adossat en cap façana visible des de la via pública.

Article 42

Antenes 1. En tots els edificis resta prohibida la col·locació d’antenes individuals.

2.

Queda prohibida la instal·lació d’antenes de qualsevol tipus en balcons, terrasses, façanes i altres parts de l’edificació que no siguin la coberta.

Article 43

Elements d’eficiència ambiental Sense contingut

Article 44

Normes tecnològiques de la construcció El Govern, a mesura que ho consideri necessari, ha d’aprovar mitjançant decret normes tecnològiques de la construcció en què s’estableixin els requisits bàsics que han de complir les edificacions, incloses les seves instal·lacions.

Capítol segon. Condicions d’habitabilitat

Article 45

Requisits mínims d’habitabilitat Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial i les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària han d’establir les condicions d’habitabilitat dels edificis d’habitatges i dels que es destinin a altres usos. Aquestes condicions han de respectar els requisits mínims que assenyala aquest Reglament.

Article 46

Definició d’habitatge 1. S’entén per habitatge la construcció fixa destinada a ser residència de persones físiques, o utilitzada com a tal, amb independència que s’hi desenvolupin també altres usos. Els elements complementaris de la construcció formen part de l’habitatge.

2.

Un habitatge es considera reduït quan està compost per una cambra higiènica i una sala d’estar, sense disposar d’altres dependències independents; i es considera complet quan està compost per una cambra higiènica, una sala d’estar, habitacions i altres dependències independents. La consideració d’habitatge reduït o complet no depèn de la seva superfície. En ambdós casos hi ha d’haver també un equip de cuina que pot estar integrat a la sala o constituir un espai específic.

Article 47

Requisits mínims d’habitabilitat dels habitatges 1. Pel que fa als nivells d’habitabilitat exigibles, els habitatges es classifiquen segons la data de construcció en els nivells següents:

a)

Nivell A. Els habitatges construïts a l’empara d’una autorització de construcció atorgada amb anterioritat al 16 de juny de 1978.

b)

Nivell B. Els habitatges construïts a l’empara d’una autorització de construcció atorgada entre el 16 de juny de 1978 i el 3 de maig de 1995.

c)

Nivell C. Els habitatges construïts a l’empara d’una autorització de construcció atorgada entre el 3 de maig de 1995 i la data d’aprovació del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial corresponent a cada parròquia.

d)

Nivell D. Els habitatges construïts a l’empara d’una autorització de construcció atorgada amb posterioritat a la data d’aprovació del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial corresponent a cada parròquia.

2.

Els habitatges classificats en els subapartats anteriors a), b) i c) han de complir els requisits d’habitabilitat corresponents als respectius nivells d’habitabilitat establerts en l’annex I. Requisits d’habitabilitat. Nivells A - B - C.

3.

Els habitatges classificats en el subapartat anterior d) han de complir els requisits d’habitabilitat que s’estableixen en els articles següents d’aquest capítol.

4.

Els edificis afectats per mesures de protecció regulades per la Llei del Patrimoni cultural d’Andorra poden quedar eximits dels requisits mínims d’habitabilitat, sempre que les exempcions quedin degudament justificades mitjançant informe dels serveis tècnics del ministeri titular de la cultura.

Article 48

Definició de les peces de l’habitatge 1. La sala d’estar és la peça principal de l’habitatge, que compleix normalment les funcions d’estar i pot complir també les de menjador i de dormitori, en especial en els habitatges de tipus reduït. Així mateix, l’equip de cuina pot estar integrat a l’espai de la sala.

2.

Les habitacions són les altres peces de l’habitatge que s’usen com a dormitori i també com a espai de treball, jocs o altres activitats. Les habitacions no poden contenir l’equip de cuina.

3.

La cuina és l’espai específic on se situa l’equip de cuina quan no s’integra a l’espai de la sala. Dins l’espai de la cuina s’hi poden integrar els equips de rentat i assecat de roba.

4.

Les cambres higièniques són els espais independents que contenen els aparells d’higiene personal. A cada habitatge hi ha d’haver com a mínim l’equipament d’un lavabo, vàter i dutxa o banyera. Dins l’espai de la cambra higiènica s’hi poden integrar els equips de rentat i assecat de roba.

5.

La cambra de rentat i assecat de roba és la peça o espai d’altres peces destinat als equips de rentat i assecat de roba. Pot estar integrat en cuines o cambres higièniques.

Article 49

Condicions dels espais comuns d’accés als edificis 1. Espai d’accés:

a)

L’accés a habitatges o a locals destinats a altres usos s’ha de fer mitjançant una porta que comunica amb l’exterior o amb espais d’ús comú de l’edifici.

b)

Les portes d’accés a habitatges o a locals destinats a altres usos han de tenir una amplada mínima de 0,80 metres i una alçada lliure mínima de 2,00 metres.

c)

Els espais d’accés a habitatges, inclòs el rebedor, i d’accés a locals destinats a altres usos han de tenir una amplada mínima d’1,20 metres.

d)

Les escales han de disposar d’una obertura a l’espai exterior, pati de parcel·la o pati d’illa, que tingui una superfície igual o superior a 1,00 m². En cas que no es disposi d’aquesta obertura en totes les plantes, excepte el soterrani, l’escala ha de tenir un ull d’escala amb una superfície mínima d’1,00 m² amb una amplada mínima de 0,50 metres, i una obertura amb una superfície mínima d’1,00 m² en la planta superior que permeti la ventilació.

e)

Els espais d’accés a habitatges, a locals destinats a altres usos, i a l’aparcament i espais d’ús comú de l’edifici han de tenir un sistema d’il·luminació artificial que garanteixi un nivell d’il·luminació mínim de 100 luxs, des de l’exterior de l’edifici.

2.

Ascensors:

a)

Els edificis, excepte els destinats a unihabitatge, han de disposar d’un ascensor adaptat quan es compleixi qualsevol d’aquests supòsits:

  • Que el desnivell entre les diverses plantes de l’edifici impliqui pujar o baixar tres o més plantes.
  • Que en la caixa d’escala d’un edifici hi hagi de dotze a vint habitatges o despatxos.
b)

Els edificis han de disposar de dos ascensors adaptats quan es compleixi qualsevol d’aquests supòsits:

  • Que el desnivell entre les diverses plantes de l’edifici impliqui pujar o baixar deu o més plantes.
  • Que en la caixa d’escala d’un edifici hi hagi de vint-i-un a trenta-tres habitatges o despatxos, o més de cinquanta habitacions d’hotel.
c)

Els edificis que disposin de més de trenta-tres habitatges han d’augmentar la capacitat dels ascensors a raó de 6 persones més per cada 12 habitatges o fracció.

d)

A l’espai destinat a espera de l’ascensor s’hi ha de poder inscriure un cercle d’1,20 metres de diàmetre.

3.

Escales:

a)

Les escales no poden presentar trams amb més de 18 esglaons seguits sense replans intermedis. En el cas que les escales siguin adaptades en els termes de la Llei d’accessibilitat, no poden presentar trams amb més de 12 esglaons seguits sense replans intermedis.

b)

L’alçada i la profunditat han de ser regulars per a tots els esglaons d’un mateix tram amb excepció del primer esglaó, que pot ser diferent de la resta, i han de complir les regles següents:

0,60 m ≤ 2A + P ≤ 0,63 m sabent que:

alçada A: entre 0,13 i 0,18 m profunditat P: entre 0,27 i 0,36 m c) L’amplada mínima de l’escala i dels replans intermedis ha de ser com a mínim de 0,90 metres.

d)

Les escales en forma de cargol han de seguir les mateixes consideracions que les rectes; no obstant això, l’oscil·lació de profunditat del mateix esglaó ha de ser de 0,28 metres com a mínim a 0,50 metres del nucli central i de 0,42 metres en el punt de màxima amplada.

e)

Els desnivells superiors a 0,60 metres han de disposar de baranes o elements de protecció.

f)

Les baranes han de tenir una alçada mínima de 0,95 metres, no poden ser escalables, i si disposen de brèndoles, no hi pot haver entre elles una separació més gran de 0,12 metres.

g)

En les escales i baranes situades en l’interior d’habitatges no són d’obligat compliment els apartats precedents.

4.

Serveis:

a)

Els comptadors i els dispositius de connexió dels serveis d’aigua, d’electricitat i de telecomunicació per cable han d’anar en cambres o armaris tancats a la vista, d’acord amb la normativa específica.

b)

Hi ha d’haver una cambra independent i ventilada per a cubells d’escombraries que permeti la recollida selectiva i l’emmagatzematge de, com a mínim, les fraccions d’envasos lleugers, del vidre, del paper, del cartró i del rebuig. Aquesta cambra ha de disposar d’instal·lació d’aigua freda i desguàs per a la neteja.

c)

Hi ha d’haver una cambra independent, que disposi d’instal·lació d’aigua freda i desguàs, per a la neteja dels espais d’ús comú de l’edifici.

5.

Parets i forjats:

a)

Les parets separadores entre unitats immobiliàries, les que separen l’interior dels edificis amb espais comunitaris i els elements horitzontals de separació entre unitats immobiliàries han de tenir un aïllament mínim a so aeri R de 48 dBA.

b)

Als elements horitzontals de separació d’unitats immobiliàries diferents dels edificis d’habitatges i a les cobertes transitables dels edificis d’habitatges els ha de correspondre un nivell d’impacte normalitzat de so Ln en l’espai subjacent igual o inferior a 74 dBA.

Article 50

Condicions de l’habitatge 1. Si és un habitatge reduït, ha de tenir una superfície útil de com a mínim 30 m², i si és complet, de 40 m².

2.

L’alçada lliure sobre la superfície útil de cada peça principal, excepte en plantes sota coberta, ha de tenir com a mínim 2,50 metres.

3.

L’alçada lliure fins a falsos sostres en el cas de cambres higièniques, cuines, passadissos, distribuïdors i rebedors, ha de ser com a mínim de 2,10 metres.

4.

Com a mínim en el 70% de la superfície dels espais sota coberta d’un habitatge i sota escala, l’alçada lliure ha de ser almenys d’1,80 metres a l’efecte de computar l’edificabilitat.

5.

Un habitatge ha de tenir una instal·lació d’aigua corrent freda i calenta connectada a tot l’equipament que la requereixi.

6.

Un habitatge ha de disposar d’un sistema d’evacuació d’aigües residuals connectat a tot l’equipament que el requereixi.

7.

Un habitatge ha de disposar d’una instal·lació elèctrica d’acord amb el Reglament elèctric de baixa tensió.

8.

Un habitatge ha de disposar d’instal·lació de telecomunicacions de manera que els habitatges puguin accedir a una instal·lació de serveis de telecomunicació per cable i una instal·lació d’antena de televisió.

9.

Cada habitatge ha de disposar de comptadors individuals de consum d’aigua, d’electricitat i de calefacció.

Article 51

Condicions de les peces de l’habitatge 1. Mobilitat:

a)

Les portes d’accés a les sales d’estar, les habitacions, la cuina, una cambra higiènica i els espais de pas que comuniquin les peces anteriors han de tenir una amplada mínima de 0,80 metres.

b)

L’amplada mínima dels espais interiors de pas ha de ser de 0,90 metres.

c)

En els espais interiors de pas en què hi hagi portes en els laterals, l’amplada mínima ha de ser d’1,00 metre.

d)

A l’interior de la cuina s’ha de poder inscriure un cercle de diàmetre d’1,20 metres. Aquest espai pot ser ocupat parcialment per l’equipament de la cuina quan permeti disposar d’una alçada mínima de 0,67 metres lliure d’obstacles.

e)

A l’interior de com a mínim una cambra higiènica s’ha de poder inscriure un cercle de diàmetre d’1,20 metres. Aquest espai pot ser ocupat parcialment per l’equipament de la cambra higiènica quan permeti disposar d’una alçada mínima de 0,67 metres lliure d’obstacles.

f)

En habitatges que no disposin d’accés mitjançant ascensor no són d’obligat compliment els apartats anteriors c, d i e; i es poden reduir en 0,10 metres les amplades establertes en els apartats anteriors a i b.

2.

Configuració habitatge:

a)

En els habitatges complets hi ha d’haver com a mínim una habitació de 10 m2, en la qual es pugui inscriure un quadrat de 2,70 x 2,70 metres i s’ha de poder independitzar.

b)

Les cuines no poden tenir accés directe a cap cambra higiènica que contingui un vàter.

c)

Les cuines han de poder disposar d’una pica, un frigorífic, un aparell de cocció i una campana d’evacuació de fum fins a la coberta.

d)

Les cuines han de disposar d’espai destinat a les escombraries, que permeti la separació de residus i l’emmagatzematge de, com a mínim, les fraccions d’envasos lleugers, del vidre, del paper, del cartró i del rebuig.

e)

Si només hi ha una cambra higiènica, aquesta cambra ha de contenir com a mínim un lavabo, un vàter i una dutxa o banyera.

f)

El vàter ha d’estar en una cambra higiènica.

g)

Les dutxes i/o banyeres han de tenir impermeabilitzats el sòl i els paraments fins a una altura mínima d’1,90 metres.

h)

Els habitatges han de poder disposar d’un equip de rentat de roba i d’espai destinat a l’assecat de roba.

L’espai destinat a estendre roba ha d’estar protegit de vistes des del carrer o espai públic, si és exterior.

i)

Les aixetes dels lavabos, dels bidets, de les aigüeres i dels equips de dutxa han d’estar dissenyades per economitzar aigua o disposar d’un mecanisme economitzador.

j)

Les cisternes dels vàters han de disposar de mecanismes de doble descàrrega o de descàrrega que es pugui interrompre.

3.

Superfícies útils:

a)

Les sales d’estar han de tenir una superfície mínima de 16 m2.

b)

Les sales d’estar que disposin d’equip de cuina han de tenir una superfície mínima de 18 m2.

c)

Les cuines han de tenir una superfície mínima de 5 m2.

d)

Les habitacions han de tenir una superfície mínima de 6 m2.

e)

Les habitacions en què es prevegi ubicar dos llits han de tenir una superfície mínima de 8 m2.

f)

Les cambres higièniques han de tenir com a mínim una superfície mínima de 2 m2. Les cambres higièniques que disposin com a mínim de lavabo, vàter i dutxa o banyera han de tenir una superfície mínima de 3 m2.

g)

Les cambres higièniques que disposin de vàter s’han de poder independitzar.

4.

Superfícies d’il·luminació i ventilació:

a)

Quan les obertures de les diferents peces de l’habitatge no donin a l’espai públic exterior sinó que ho facin a un pati, aquest pati ha de complir les condicions mínimes establertes per als patis en la mateixa planta en què es trobin les peces de l’habitatge, i en les plantes superiors.

b)

No es pot fer a través d’una sala d’estar la ventilació obligatòria de cap altra peça, excepte les sales d’estar en què es trobin integrades cuines amb una superfície de comunicació lliure entre la sala d’estar i la cuina superior a 3 m2.

c)

Les sales d’estar han de tenir una superfície mínima d’il·luminació i ventilació de 2 m2 o 1/10 de la superfície útil de la sala d’estar.

d)

Les habitacions han de tenir una superfície mínima d’il·luminació i ventilació de 0,8 m2.

e)

Les cuines, quan no es trobin integrades a les sales d’estar, han de tenir una superfície mínima d’il·luminació i ventilació d’1 m2.

f)

Les cuines han de disposar de sistema d’extracció de fums independent fins a la coberta de l’edifici.

g)

Les cambres higièniques han disposar de sistema de ventilació estàtic o forçat independent fins a la coberta de l’edifici.

k)

A les cuines, cambres higièniques i safareigs s’admeten les formes de ventilació següents:

  • Ventilació per conductes i aspiradors estàtics tipus SHUNT, quan el conducte sigui vertical.
  • Ventilació forçada per mitjans mecànics que garanteixin un cabal mínim d’extracció de 30 m³/hora.
  • Ventilació per xemeneia de superfície de secció no inferior a 0,36 m², i on s’ha de poder inscriure un cercle de 0,60 m de diàmetre, i que tingui una presa d’aire per la part inferior.
Article 52

Requisits mínims d’habitabilitat en locals destinats a usos diferents d’habitatge 1. Les condicions dels espais comuns en edificis destinats a usos diferents d’habitatge han de complir, com a mínim, les condicions dels espais comuns d’accés en els edificis d’habitatge.

2.

En els edificis destinats a usos diferents d’habitatge que disposin de dependències destinades a usos similars als definits per les diverses peces que configuren els habitatges, aquestes dependències han de complir, com a mínim, les condicions exigides a aquestes peces.

3.

Els locals o edificis destinats a usos diferents d’habitatge, han de disposar, com a mínim, d’un lavabo. Aquesta cambra ha de contenir un lavabo i un vàter, i complir les condicions de ventilació de les cambres higièniques en habitatges.

4.

En locals o edificis destinats a usos diferents d’habitatge, l’alçada lliure mínima en espais sota coberta s’ha de complir com a mínim en el 70% de la superfície útil de l’habitació o local habitable.

5.

En locals o edificis destinats a usos diferents d’habitatge, l’alçada lliure sota fals sostre ha de tenir com a mínim 2,50 metres.

6.

En locals o edificis destinats a usos diferents d’habitatge, l’alçada lliure a falsos sostres en el cas de cambres higièniques, cuines, passadissos i distribuïdors, ha de ser com a mínim de 2,10 metres.

7.

Els edificis destinats a aparthotels han de disposar d’espais comunitaris interiors per al servei dels estadants, amb una superfície útil mínima de 5 m2 per cada unitat d’apartament.

8.

Les aixetes dels edificis d’ús docent, sanitari o esportiu han de disposar de mecanismes temporitzadors o detectors de presència.

Capítol tercer. Obres en edificis existents

Article 53

Tipus d’obres en edificis existents 1. D’acord amb el que estableix aquest Reglament, en els edificis existents es poden efectuar el tipus d’obres següents:

a)

Obres d’ampliació: Són les que impliquen un increment del volum o de l’edificabilitat de l’edifici existent.

b)

Obres de rehabilitació o reforma: Són les que no impliquen un increment de l’edificabilitat de l’edifici existent, i tenen com a objectiu la millora, la reparació o el manteniment de les condicions de construcció o habitabilitat de l’edifici, o d’algun dels habitatges o locals destinats a altres usos.

2.

Els edificis existents poden ser objecte simultàniament de diferents tipus d’obra sotmesos als procediments de concessió de llicències urbanístiques que correspongui.

Article 54

Obres d’ampliació 1. No es poden autoritzar obres d’ampliació en els edificis que tinguin ja un sostre o un volum igual o superior al que es podria realitzar en el solar que ocupen, d’acord amb el planejament vigent. Tampoc no es poden autoritzar en els edificis que es trobin en situació de fora d’ordenació pel fet de no estar alineades amb el traçat viari de la planificació.

2.

Les obres d’ampliació es poden autoritzar quan es compleixin els paràmetres determinats per al sistema d’ordenació de l’edificació establert, així com les condicions de construcció i habitabilitat requerits per als usos que es prevegi de desenvolupar en la part de l’ampliació de l’edifici.

3.

Les obres d’ampliació es poden autoritzar quan es compleixin els requisits establerts per al conjunt de l’edificació, que es derivin dels usos a què es destini, excepte els requisits d’aparcament, que es poden satisfer per alguna de les vies definides en les exigències d’aparcament per ampliacions i canvi d’ús en edificis existents.

Article 55

Obres de rehabilitació o reforma 1. Les obres de rehabilitació o reforma es poden autoritzar quan es compleixin els paràmetres determinats per al sistema d’ordenació de l’edificació establert, així com les condicions de construcció i habitabilitat requerits per als usos que es prevegi de desenvolupar en la part de l’edifici que s’ha de rehabilitar o reformar.

2.

Les obres de rehabilitació o reforma es poden autoritzar quan es garanteixi, com a mínim, el nivell d’habitabilitat exigible segons la data de construcció de l’edifici.

3.

Les obres de rehabilitació o reforma considerades obres majors, es poden autoritzar quan es garanteixin les condicions de construcció i d’habitabilitat establertes en aquest Reglament.

4.

En les obres de rehabilitació o reforma, atenent els condicionants estructurals de l’edificació existent, no es pot exigir el compliment dels paràmetres reguladors de l’edificació, amb la justificació prèvia de la impossibilitat de complir-los en el projecte, en els aspectes següents:

a)

Patis:

Els patis existents inclosos en una actuació de rehabilitació o reforma poden mantenir les dimensions i s’hi permet la realització de noves obertures per millorar les condicions d’habitabilitat dels usos existents, mentre no s’augmenti el nombre total d’habitatges de l’edifici.

No obstant això, s’han de complir per a tots els habitatges les exigències d’il·luminació i ventilació de les sales d’estar i sales d’estar amb cuina integrada que s’estableixen per als habitatges de nova planta.

b)

Escales:

Les obres de rehabilitació o reforma que no vagin associades a obres d’ampliació, i que no comportin increment del nombre d’habitatges o canvi d’ús, poden mantenir les dimensions de la caixa de l’ascensor i de l’escala existents.

Les obres de rehabilitació o reforma en unihabitatges poden mantenir les dimensions de la caixa de l’ascensor i de l’escala existents.

c)

Ascensors:

En obres de rehabilitació o reforma que no vagin associades a obres d’ampliació, i que no comportin increment del nombre d’habitatges o canvi d’ús, efectuades en edificis que per la seva alçada estiguin obligats a disposar d’ascensors segons les determinacions d’aquest Reglament, no és obligatòria la dotació de servei d’ascensor si implica canvis d’estructura i dimensionament d’elements que afectin la caixa de l’ascensor original.

L’ascensor es pot instal·lar en un pati de parcel·la o dins l’ull d’escala, si no hi ha solucions alternatives viables, d’acord amb les condicions següents:

  • Dins del pati de parcel·la:

No s’han de produir estrangulacions en el pati en què les parets de la caixa de l’ascensor se situïn a menys d’1 metre de parets cegues o de 2 metres si hi ha obertures. No s’admet que la superfície mínima del pati existent quedi disminuïda més d’un 25%, llevat que encara compleixi les disposicions establertes pel que fa a la seva superfície. La cambra de maquinària de l’ascensor no pot implicar ocupació del pati més gran que la de la caixa de l’ascensor.

  • Dins de l’ull d’escala:

El recorregut de l’ascensor es pot desenvolupar en una caixa d’ascensor tancada dins l’ull d’escala que ha de mantenir les dimensions dels trams i els replans existents, i no se’n pot disminuir l’amplada útil excepte que l’escala resultant compleixi les condicions mínimes d’amplada que estableix aquest Reglament i la legislació de seguretat contra incendis.

Quan a la caixa de l’escala s’hi ventilin/il·luminin peces d’habitatges existents no es pot autoritzar aquesta solució.

d)

Aparcament:

En les obres de rehabilitació o reforma on no es compleixin els requisits d’aparcament, es poden satisfer per alguna de les vies definides en les exigències d’aparcament per ampliacions i canvi d’ús en edificis existents.

5.

En obres de rehabilitació o reforma d’edificis que estiguin inscrits en l’Inventari general del patrimoni cultural d’Andorra, en què el compliment de les determinacions establertes en les normes bàsiques i els reglaments vigents suposin l’alteració dels valors pels quals s’hagi inscrit l’edifici en l’inventari esmentat, es poden adoptar mesures alternatives a les establertes amb justificació prèvia.

Títol IV. Intervenció en l’activitat d’edificació i d’ús del sòl

Capítol primer. Disposicions generals

Article 56

Actes subjectes a llicència urbanística Estan subjectes a llicència urbanística prèvia tots els actes d’utilització o de transformació del sòl o del subsòl, de realització d’obres, de construcció d’edificis o d’enderroc d’obres i instal·lacions. En particular, resten subjectes a llicència:

1.

Les obres d’urbanització, integral o parcial.

2.

Les obres de reforma o rehabilitació de sistemes urbanístics.

3.

Les obres de nova planta, d’edificacions i instal·lacions de tota mena, independentment del grau d’utilització de sistemes constructius prefabricats.

4.

Les obres d’ampliació d’edificis.

5.

Les obres de modificació, reforma o rehabilitació d’edificis.

6.

La primera ocupació dels edificis i de les instal·lacions.

7.

El canvi d’ús, total o parcial, dels edificis i de les instal·lacions.

8.

La demolició d’edificis, fora dels supòsits de declaració de ruïna.

9.

Les obres destinades a usos de caràcter provisional.

10.

Les parcel·lacions.

11.

La instal·lació de rètols i cartells visibles des de la via pública quan no es trobin en locals tancats.

12.

El tancament de finques i propietats.

13.

Els moviments de terres en general, les excavacions, els desmunts, les esplanacions i els terraplenaments, exceptuant-ne els autoritzats dins del marc dels projectes d’urbanització o d’edificació corresponents.

14.

Les obres, les instal·lacions i els equipaments que afectin el subsòl, exceptuant-ne els autoritzats dins del marc dels projectes d’urbanització o edificació corresponents.

15.

La construcció de preses, basses, ponts, obres de defensa i la correcció de torrents públics i cursos d’aigua.

16.

L’extracció d’àrids i l’explotació de tarteres i lloseres.

17.

La tala d’arbres o de vegetació arbustiva quan constitueixin massa arbòria, espai de bosc o parc.

Article 57

Autoritzacions concurrents 1. La realització dels actes enumerats en l’article anterior estan subjectes a llicència urbanística sense perjudici que siguin necessàries altres autoritzacions segons disposi la legislació sectorial aplicable.

2.

Quan els actes d’edificació i d’ús del sòl assenyalats en l’article anterior els executin particulars en terrenys de domini públic, a més de la concessió o autorització per part de l’ens titular del domini públic, també cal obtenir la llicència urbanística corresponent. La manca d’autorització o de concessió del domini públic o el fet que li sigui denegada impedeix que el Comú atorgui la llicència.

3.

Quan l’atorgament d’una llicència o autorització sigui condició necessària per a l’atorgament d’una altra llicència, el còmput del termini per a la concessió de la segona llicència s’inicia un cop atorgada la primera llicència.

Article 58

Règim de les llicències urbanístiques 1. Les llicències urbanístiques s’atorguen o es deneguen d’acord amb les previsions i les determinacions establertes per la normativa urbanística.

2.

Les llicències urbanístiques s’entenen atorgades salvat el dret de propietat i sense perjudici dels drets de tercers.

3.

Les resolucions de denegació de llicències han de ser motivades.

4.

La concessió de llicències no eximeix de responsabilitat civil o penal als titulars de la llicència en l’exercici de les activitats que efectuïn vinculades a l’execució dels actes autoritzats.

Article 59

Competència 1. La competència per atorgar les llicències per a les actuacions previstes en l’article 56 d’aquest Reglament correspon als comuns.

2.

Per a l’atorgament de les llicències previstes en l’article 56 d’aquest Reglament, abans d’atorgar la llicència, el comú ha de demanar i obtenir un informe previ favorable dels ministeris del Govern que siguin competents segons la legislació sectorial aplicable, excepte en el cas dels supòsits previstos a l’article 76, en els que regirà el procediment simplificat.

3.

Correspon al comú i als ministeris competents d’acord amb la normativa sectorial, en l’àmbit de les seves competències respectives, la inspecció i la vigilància de l’execució de les activitats i els treballs autoritzats.

Article 60

Responsabilitats i llicències urbanístiques 1. L’atorgament de les llicències d’edificació no implica l’assumpció de responsabilitat per part del comú, ni subsidiàriament pel Govern, pels danys i perjudicis que es puguin produir amb motiu de les activitats que es realitzin en les obres.

2.

Són responsables de les infraccions urbanístiques les persones establertes en l’article 157 de la Llei d’ordenació del territori i urbanisme.

Article 61

Classes de llicències urbanístiques d’obres 1. Segons la naturalesa i l’abast de les obres que s’han d’efectuar, les llicències urbanístiques es classifiquen en obres majors i obres menors.

2.

Són obres majors:

a)

les obres d’urbanització;

b)

les obres de reforma o rehabilitació de sistemes urbanístics que puguin implicar l’augment de volum de trànsit;

c)

les obres de reforma o rehabilitació de sistemes urbanístics que afectin l’especialització de carrils o en canviïn l’ús;

d)

les obres de construcció d’edificis, infraestructures o instal·lacions de nova planta;

e)

les obres de modificació, reforma o rehabilitació o d’ampliació que alterin l’estructura o l’aspecte exterior o afectin la seguretat de les construccions existents;

f)

les excavacions, desmunts, esplanacions, terraplenats i moviment de terres en general, exceptuant-ne els autoritzats en el marc d’obres d’urbanització o d’edificació.

g)

els murs de maçoneria i les esculleres.

h)

en tot cas, les obres que no es puguin considerar obres menors d’acord amb els criteris enunciats en els apartats següents.

3.

En obres de reforma o rehabilitació de sistemes urbanístics es consideren obres menors tots els treballs en els quals concorrin les circumstàncies següents:

a)

que les obres realitzades a la via pública estiguin relacionades amb les edificacions amb les quals confronta, com ara:

  • la substitució de paviments;
  • la construcció o reparació de guals;
b)

que es tracti d’obres de petita envergadura que no són pròpies de l’edificació.

4.

En obres de modificació, reforma o rehabilitació d’edificis es consideren obres menors tots els treballs en els quals concorrin les circumstàncies següents:

a)

que no comportin una variació de la superfície construïda o del volum construït respecte al ja existent;

b)

que no comportin una reforma o modificació dels elements que formen l’estructura de l’edifici, inclosos els fonaments i la coberta, ni tinguin per objecte canviar els usos característics de l’edifici;

c)

que no comportin cap transformació o modificació de la composició de les façanes, la mida o la disposició de les obertures, llevat dels aparadors dels locals comercials, o que es tracti d’obres en els edificis existents, com ara:

  • l’execució d’obres interiors que no en modifiquin l’estructura i millorin les condicions d’higiene i d’estètica;
  • la instal·lació de serveis sanitaris en locals comercials;
  • la reparació de cobertes i terrats;
  • la pintura, l’arrebossat i la reparació de les façanes d’edificis no inclosos en catàlegs de protecció, que no impliquin la utilització d’aplacats de pedra;
  • la reposició d’elements alterats per accidents o pel deteriorament de les façanes;
  • la col·locació de portes i persianes en les obertures dels edificis;
  • la col·locació de reixes;
  • la modificació de balcons, terrasses o altres elements sortints, quan no impliquin un increment de superfície construïda de l’edificació;
  • la substitució de fusteries en obertures existents;
  • la construcció, la reparació o la substitució de canonades d’instal·lacions, desguassos i arquetes de connexió de les instal·lacions dels edificis a les xarxes generals;
  • la construcció i la modificació d’aparadors.
d)

que no requereixin l’adequació als reglaments vigents de seguretat, instal·lacions i construcció;

e)

que no comportin disminució de la mida de les unitats en què es troba dividida l’edificació originalment, ni n’augmenti el nombre;

f)

que es tracti d’obres en solars o patis com ara la construcció de tanques;

g)

que de forma general es tracti, segons el criteri del servei tècnic comunal i sota la seva responsabilitat, de treballs d’abast i transcendència mínims en relació amb el conjunt de l’edificació objecte de la sol·licitud.

Article 62

Notificació de les llicències urbanístiques al Govern 1. Els comuns han de notificar mensualment al Govern les llicències urbanístiques atorgades, exceptuant les considerades obres menors.

2.

La notificació de les llicències urbanístiques ha d’anar acompanyada de la documentació, referida a cada una de les llicències concedides, següent:

a)

còpia de la resolució d’atorgament de la llicència;

b)

fitxa amb les dades tècniques de l’obra, que s’ha de presentar amb la documentació requerida per a cada tipus de llicència.

c)

plànol de localització

Article 63

Transmissió de les llicències urbanístiques 1. Les llicències urbanístiques són transmissibles. Els subjectes que intervinguin en la transmissió l’han de comunicar al comú, mitjançant sol·licitud de transmissió específica, amb indicació de les dades d’identificació i de localització del nou titular.

2.

En els supòsits en què s’efectuï la transmissió sense comunicació al comú, els subjectes que intervenen en la transmissió són responsables solidaris dels danys que es puguin derivar de l’actuació autoritzada.

Article 64

Terminis d’execució 1. Totes les llicències que autoritzin l’execució d’obres han d’establir un termini màxim per començar-les i un termini màxim per acabar-les, els quals s’han de determinar en proporció a l’entitat i a la dificultat de les obres autoritzades.

2.

En la llicència s’han d’establir els terminis d’execució. Com a mínim, el termini d’iniciació i el de finalització de les obres és d’un (1) any i de tres (3) anys, respectivament, en el cas de les llicències d’obres majors i de sis (6) mesos i d’un (1) any, respectivament, en les llicències d’obres menors. El termini d’iniciació de les obres es compta des de la data de notificació de la llicència d’obres, i el termini de finalització de l’obra es compta des de la data del termini d’iniciació de les obres.

3.

Les llicències d’enderroc també han d’establir un termini d’execució. Com a mínim, ha de regir el termini d’un (1) any a comptar des de l’atorgament de la llicència.

4.

L’incompliment dels terminis atorgats comporta la caducitat de la llicència.

Article 65

Pròrroga de les llicències 1. Els titulars de les llicències poden sol·licitar, per raons justificades i abans que transcorrin els terminis d’iniciació o de finalització atorgats, que se’ls concedeixi una pròrroga, la qual pot ser concedida per la meitat del termini inicial i després de pagar les taxes corresponents establertes pels comuns.

2.

La pròrroga del termini d’iniciació s’ha de denegar en el cas que hagi entrat en vigor un acord de suspensió de llicències o un nou planejament incompatible amb el contingut de la llicència.

3.

Les llicències només poden ser objecte d’una pròrroga per a la iniciació de les actuacions autoritzades i d’una pròrroga per a la finalització. Les altres sol·licituds d’ampliació dels terminis que eventualment formuli la persona interessada tenen la consideració d’una petició de llicència nova.

Article 66

Renovació de les llicències i reiteració de les sol·licituds 1. La caducitat de les llicències urbanístiques no impedeix la formulació d’una nova sol·licitud ni impedeix que, amb abonament de les taxes corresponents, es concedeixi una nova llicència amb el mateix contingut de l’anterior, llevat que hagi entrat en vigor un acord de suspensió de llicències o un nou planejament incompatible amb la sol·licitud formulada.

2.

Igualment, la denegació d’una llicència pel fet que la sol·licitud no s’ajusti a les determinacions legals no impedeix la presentació d’una nova sol·licitud d’acord amb un projecte adequat a la normativa aplicable.

Article 67

Actes promoguts pel Govern L’execució per part del Govern de les obres relatives a projectes d’interès nacional i a plans sectorials, un cop aprovats i publicats, no queda subjecta a llicència urbanística ni a control de l’autoritat comunal, però s’ha de comunicar l’aprovació dels plans i els projectes esmentats al comú o comuns afectats. S’han de comunicar també les dates previsibles d’inici i de finalització dels treballs.

Article 68

Autorització de treballs de protecció de riscos naturals 1. Les zones de risc natural són aquelles definides en els estudis i cartografies de risc geològic o geotècnic, de risc d’allaus de neu, de risc hidrològic o d’altres formes de risc natural aprovats i publicats pel Govern. Prèviament a l’aprovació el Govern ha de sotmetre els estudis i cartografies a procediment d’informació pública i presentació d’al·legacions, durant un període mínim de 20 dies. El procediment d’informació pública no és necessari en el cas d’estudis de detall de risc natural que abastin un àmbit reduït i sempre que l’extensió de les zones qualificades com a perillositat alta no augmenti.

2.

Els terrenys compresos en les zones de risc natural aprovades i publicades pel Govern, i també els terrenys afectats per les zones de protecció de les aigües, queden subjectes a les servituds i a les limitacions d’edificació i ús del sòl que estableixen la normativa sectorial respectiva i els decrets aprovats pel Govern sobre aquesta matèria.

3.

Quan, d’acord amb la normativa sectorial esmentada, la naturalesa i el grau dels riscos naturals existents permetin dur a terme treballs de protecció que facin compatible l’ocupació i l’edificació eventual dels terrenys afectats, l’atorgament de les llicències urbanístiques que en cada cas siguin procedents resta condicionada a l’autorització prèvia del treball de protecció, i també a la determinació prèvia de les característiques constructives de les edificacions, en els termes que disposi la reglamentació establerta pel Govern, d’acord amb l’article 38.3 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. Tant l’autorització comunal dels treballs de protecció com la llicència d’edificació requereixen l’informe favorable previ del Govern.

Capítol segon. Procediment de concessió de llicències urbanístiques

Secció primera. Procediment general de concessió de llicències urbanístiques

Article 69

Presentació de la sol·licitud 1. La sol·licitud l’ha de formular directament la persona interessada o el seu representant legal i s’hi ha de fer constar:

a)

Les dades personals de la persona que sol·licita la llicència, a l’efecte de notificació;

b)

Les dades de situació del terreny o edifici objecte de la llicència urbanística;

c)

El tipus de llicència urbanística que se sotmet a autorització;

d)

El lloc, la data, la signatura del sol·licitant i, si escau, la signatura del propietari del terreny o de l’edifici, segons correspongui.

2.

Les sol·licituds han d’anar acompanyades de la documentació del projecte que, segons la naturalesa de la llicència urbanística, s’assenyala en els articles següents, signada pel sol·licitant de la llicència urbanística, i pels tècnics autors de la documentació del projecte, visada, si escau, pel col·legi professional corresponent, i en el nombre d’exemplars que el comú determini.

En el cas del procediment simplificat definit a l’article 76, la sol·licitud ha d’anar acompanyada també de la declaració jurada signada pel tècnic autor del projecte, segons model que figura a l’annex II.

Article 70

Tramitació Un cop rebuda la sol·licitud de llicència i la documentació que escaigui, el comú ha de requerir simultàniament els informes interns i externs, preceptius i facultatius que siguin pertinents en funció del tipus de llicència sol·licitada. El Comú ha de requerir els informes externs a través del ministeri encarregat de l’ordenament territorial i l’urbanisme.

Article 71

Informes comunals 1. A l’efecte d’informar en relació amb la conformitat amb la legalitat urbanística, s’han de trametre al responsable tècnic del comú les sol·licituds de llicències urbanístiques, amb la documentació del projecte.

2.

Les sol·licituds de llicència urbanística requereixen, perquè siguin resoltes, el lliurament d’informe favorable des dels punts de vista tècnic, urbanístic i d’habitabilitat establerts normativament del responsable tècnic del comú, i el lliurament d’un certificat de conformitat amb la legalitat urbanística del secretari del comú. El Comú ha de requerir els informes ministerials que siguin preceptius.

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.