LegalizeDecret del 30-5-2018 d’aprovació del Reglament relatiu a les condicions de salut animal que regeixen el moviment i la importació d’èquids
La cria d’èquids, i més concretament de cavalls, s’integra en el conjunt de les activitats agràries i constitueix una font important dels ingressos de les explotacions.
La Llei 14/2012 del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària estableix la base per garantir l’equilibri necessari entre aquesta activitat econòmica d’una banda i el respecte del benestar animal i la protecció de la salut pública de l’altra.
Aquests principis ja eren establerts en el Reglament d’aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt Andorra-CE, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d’animals vius i productes d’origen animal destinats al consum humà, del 7 de juny del 2000.
El Reglament actual adapta aquesta normativa d’acord amb les disposicions rellevants de la normativa comunitària, en concret de la Directiva 2009/156/CE del Consell de 30 de novembre del 2009 relativa a les condicions de policia sanitària que regulen els moviments d’èquids i les importacions d’èquids procedents de països tercers.
Aquest Reglament pretén, d’una banda, garantir el desenvolupament racional del sector de producció d’èquids, i de l’altra assegurar al màxim la salut i el benestar animals i la seguretat alimentària.
D’igual manera, regula els moviments dels anomenats èquids registrats, els quals cal proveir necessàriament d’un document d’identificació, d’acord amb el Reglament que estableix els mètodes d’identificació d’èquids.
El compliment de les obligacions previstes pel Reglament en els dos casos queda garantit per la figura del veterinari oficial responsable d’expedir els certificats corresponents. Els certificats expedits en el cas d’èquids intercanviats o exportats són vehiculats mitjançant el sistema d’administració electrònica, anomenat TRACES que permet estrènyer la cooperació amb els països de la Unió Europea i que garanteix la traçabilitat, l’intercanvi d’informació i la gestió de riscos relacionats amb alertes sanitàries, alhora que lluita contra el frau i millora la seguretat de la cadena alimentària.
En concret, el Reglament incideix especialment en les mesures per evitar la propagació de malalties infeccioses com la pesta equina d’acord amb els principis establerts per l’Organització Mundial de la Salut Animal (OIE).
El Reglament s’estructura en setze articles, una disposició derogatòria de la norma adoptada en el seu moment en compliment de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt establert pel Protocol veterinari i qualsevol altra norma del mateix rang que s’hi oposi i quatre annexos.
L’articulat defineix l’objecte del Reglament, els termes específics i els requisits i condicions de salut animal que regulen tant l’intercanvi com la importació d’èquids.
Aquests dos conceptes –intercanvi i importació– discriminen les condicions en dos supòsits que es regulen diferentment segons si els animals provenen d’un estat integrant de la Unió Europea o no. Aquest tracte diferencial es basa en les disposicions del Protocol sobre qüestions veterinàries complementari a l’Acord en forma d’intercanvi de notes entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Econòmica Europea signat a Brussel·les el 15 de maig de 1997. Aquest instrument possibilita el moviment tradicional d’animals i de productes animals entre Andorra i els països de la Unió Europea amb el compromís d’aplicar a Andorra la normativa comunitària que garanteixi aquest moviment en condicions equivalents.
Finalment, els quatre annexos estableixen la relació de malalties de declaració obligatòria i els models de declaració sanitària emprats en el cas dels èquids registrats i de certificat sanitari aplicat al moviment dels èquids de cria, renda o abastament; el quart descriu les proves per al diagnòstic de la pesta equina.
Consegüentment, a proposta de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, el Govern, en la sessió del 30 de maig del 2018, ha aprovat aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament relatiu a les condicions de salut animal que regeixen el moviment i la importació d’èquids, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament relatiu a les condicions de salut animal que regeixen el moviment i la importació d’èquids
Article 1. Objecte
Aquest Reglament estableix les condicions de salut animal que regulen el moviment d’èquids a Andorra i l’intercanvi entre Andorra i els estats membres de la Unió Europea, com també la importació d’èquids des d’altres estats que no siguin membres de la Unió Europea.
Article 2. Definicions
Als efectes d’aquest Reglament, s’entén per:
Explotació: l’establiment agrari o d’ensinistrament, la quadra o, en general, qualsevol local o instal·lació on hi hagi o es criïn habitualment èquids, independentment de l’ús a què es destinin;
Centre d’agrupament: qualsevol lloc on s’agrupen èquids domèstics procedents d’explotacions diverses per constituir-ne lots,
Èquid: l’animal domèstic o salvatge de l’espècie equina –incloent-hi les zebres– i asinal i els animals que resulten del seu encreuament;
Èquid registrat: qualsevol èquid, inscrit o registrat o susceptible de ser inscrit en un llibre genealògic d’acord amb les normes establertes en el capítol I del títol IX del Reglament d’aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d’animals vius i de productes d’origen animal destinats al consum humà, identificat mitjançant un document d’identificació lliurat per:
L’autoritat ramadera o qualsevol altra autoritat competent del país d’origen de l’èquid encarregada de la gestió del llibre genealògic o del registre de la raça d’aquest èquid, o
ii) Qualsevol associació o organització encarregada del control dels cavalls destinats a les competicions o les curses;
Èquid d’abastament: l’èquid destinat a l’escorxador per ser sacrificat, ja sigui directament, ja sigui després de romandre en un centre d’agrupament autoritzat, establert d’acord amb l’article 6;
Èquid de cria i de renda: l’èquid no considerat a les lletres c i d;
Estat indemne de pesta equina: qualsevol estat en el territori del qual cap evidència clínica, serològica en el cas dels èquids no vacunats, o epidemiològica hagi permès comprovar la presència de pesta equina durant els dos darrers anys i on en els darrers dotze mesos no s’hagi efectuat cap vacunació contra aquesta malaltia;
Malalties de declaració obligatòria: les malalties considerades a l’annex I;
Admissió temporal: situació d’un èquid registrat admès al territori del Principat d’Andorra per un període no superior a noranta dies que es determinarà en funció de la situació sanitària del país d’expedició;
Moviment: l’expedició d’èquids a l’interior d’Andorra i l’intercanvi d’èquids entre el Principat d’Andorra i els estats membres de la Unió Europea;
Importació: l’expedició al Principat d’Andorra d’èquids des d’un país no integrant de la Unió Europea;
Regió transfronterera: la zona geogràfica dels estats espanyol i francès propera a la frontera amb el Principat d’Andorra. En el cas del Principat d’Andorra la totalitat del territori té la consideració de regió transfronterera.
Per a l’aplicació d’aquest Reglament, qualsevol terme o expressió que no hi estigui definit té, llevat que del context s’infereixi una interpretació diferent, el significat que li atribueix la legislació vigent.
Article 3. Requisits per al moviment d’èquids
Només poden ser autoritzats els moviments d’èquids a Andorra i entre Andorra i un estat membre de la Unió Europea quan compleixin els requisits establerts als articles 4 i 5.
No obstant això, l’autoritat competent de l’estat de destí pot atorgar dispenses generals o limitades per al moviment d’èquids:
Que es muntin o es portin amb finalitats esportives o recreatives per rutes situades a la regió transfronterera;
Que participin en manifestacions culturals o similars, o en activitats organitzades per entitats locals autoritzades situades a la regió transfronterera;
Destinats exclusivament a la pastura o el treball, de forma temporal, a la regió transfronterera.
Article 4. Condicions de salut animal per al moviment d’èquids
Els èquids no poden presentar cap símptoma de malaltia en el moment de la inspecció. La inspecció s’ha de dur a terme en el termini de les quaranta-vuit hores anteriors a l’embarcament o la càrrega.
Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 5 pel que fa a les malalties de declaració obligatòria, el veterinari oficial s’ha d’assegurar en realitzar la inspecció que no hi ha cap fet –basant-se inclús en la declaració del propietari o del criador– que permeti concloure que els èquids hagin estat en contacte amb èquids afectats per una infecció o una malaltia contagiosa en els darrers quinze dies anteriors a la inspecció.
Els èquids no poden estar inclosos entre els animals que s’hagin d’eliminar i destruir complint un programa d’erradicació de malaltia infecciosa o contagiosa.
Els èquids han de ser identificats de conformitat amb el Reglament que estableix els mètodes d’identificació dels èquids.
En el cas dels èquids registrats, la validesa del document d’identificació ha de ser suspesa pel veterinari oficial durant el període de prohibicions establertes a l’apartat 5 d’aquest article o a l’article 5 d’aquest Reglament. Quan el cavall registrat sigui sacrificat cal restituir el document a l’autoritat que l’hagi expedit.
A més del requisit establert a l’article 5, els èquids no poden provenir d’una explotació que hagi estat l’objecte d’una de les mesures de prohibició següents:
En cas que tots els animals de les espècies sensibles a la malaltia que es trobin a l’explotació no hagin estat sacrificats o eliminats, la durada de la prohibició imposada a l’explotació d’origen ha de ser com a mínim de:
Sis mesos en el cas d’èquids sospitosos de patir durina, a partir de la data del darrer contacte o de la possibilitat de contacte amb un èquid malalt. No obstant això, si es tracta d’un semental, la prohibició s’estén fins a la castració;
ii) Sis mesos en el cas del borm i de l’encefalomielitis equina, a partir de la data en què els èquids malalts hagin estat eliminats;
iii) En el cas d’anèmia infecciosa, ha d’acabar en la data en què després de sacrificar els èquids afectats la resta d’animals hagin reaccionat negativament a dos proves de Coggins efectuades en un interval de tres mesos;
iv) Sis mesos a comptar del darrer cas d’estomatitis vesicular declarada;
Un mes a comptar del darrer cas de ràbia declarada;
vi) Quinze dies a comptar del darrer cas de carboncle bacteridià declarat;
En cas que s’hagin sacrificat o suprimit tots els animals de les espècies sensibles a la malaltia que es troben a l’explotació i s’hagin desinfectat tots els espais, la durada de la prohibició és de trenta dies a partir de la data en què els animals hagin estat eliminats i els locals hagin estat desinfectats, llevat que es tracti de carboncle bacteridià, en relació amb el qual la prohibició té una durada de quinze dies.
Article 5. Condicions per al moviment d’èquids des d’un territori infectat de pesta equina
Només està permès el moviment d’èquids des d’un territori considerat com a infectat de pesta equina, d’acord amb l’apartat 2, a un estat no indemne de pesta equina en les condicions fixades en l’apartat 6.
Es considera com a infectat de pesta equina un territori quan:
S’hagi constatat la pesta equina en els dos darrers anys mitjançant una evidència clínica, serològica (en el cas d’animals no vacunats) o epidemiològica, o
S’hagi practicat la vacunació contra la pesta equina en els darrers dotze mesos.
El territori que es consideri infectat de pesta equina es compon, com a mínim:
D’una zona de protecció d’un radi de 100 km com a mínim al voltant de qualsevol focus;
D’una zona de vigilància de com a mínim 50 km de fons que s’estén més enllà dels límits de la zona de protecció i on no s’hagi practicat cap vacunació en els darrers dotze mesos.
En el cas d’Andorra, es considera la totalitat del territori com una unitat indivisible.
Les normes de control i les mesures de lluita contra la pesta equina relatives als territoris i les zones considerades en l’apartat 3, així com les excepcions, s’estableixen reglamentàriament.
Qualsevol èquid vacunat que es trobi en la zona de protecció ha de ser registrat i marcat d’acord amb la normativa vigent.
La menció d’aquesta vacunació ha de constar de manera clara en el document d’identificació o en el certificat sanitari.
No es pot expedir des d’un territori considerat a l’apartat 3 cap èquid que no compleixi els requisits següents:
Ser expedits únicament en determinats períodes de l’any en funció de l’activitat dels insectes vectors;
No presentar cap signe clínic de pesta equina el dia de la inspecció considerada a l’apartat 1 de l’article 4;
Que hagin estat sotmesos a una prova per a la pesta equina com es descriu en l’annex IV, en dos ocasions, amb un interval comprès entre vint-i-un i trenta dies; la segona prova ha de ser efectuada dins dels deu dies anteriors a l’expedició:
Amb resultat negatiu, si no han estat vacunats contra la pesta equina, o
ii) Sense que s’hagi constatat un augment dels anticossos i sense haver estat vacunats durant els darrers dos mesos, si han estat vacunats contra la pesta equina.
Haver estat mantinguts en un lloc de quarantena durant un període mínim de quaranta dies abans de l’expedició;
Haver estat protegits dels insectes vectors durant el període de quarantena i durant el transport des del lloc de quarantena al lloc d’expedició.
Article 6. Condicions del transport
Els èquids han de ser conduïts des de l’explotació d’origen al lloc de destí al més aviat possible, bé directament o bé a través d’un centre d’agrupament autoritzat, utilitzant mitjans de transport i de contenció netejats i desinfectats periòdicament. Els vehicles de transport han de ser condicionats de manera que els excrements, el jaç o el farratge dels èquids no rellisqui o caigui fora del vehicle durant el transport. El transport ha d’efectuar-se de manera que garanteixi una protecció eficaç i el benestar dels èquids.
L’autoritat competent pot, de manera general o limitada, una dispensa per a determinats requisits de l’apartat 5 de l’article 4 sempre que l’animal tingui una marca especial que indiqui que està destinat al sacrifici i que la menció d’aquesta dispensa figuri en el certificat sanitari d’acord amb l’annex III.
Si s’atorga aquesta dispensa, els èquids d’abastament han de ser conduïts directament a l’escorxador designat per sacrificar-los en un termini màxim de cinc dies a comptar de l’arribada a l’escorxador.
El veterinari oficial ha de fer constar en un registre el número d’identificació o el número de document d’identificació de l’èquid sacrificat i ha de transmetre a l’autoritat competent del lloc d’expedició, a petició seva, una declaració que certifiqui el sacrifici de l’èquid.
Article 7. Expedició del certificat o de la declaració sanitaris
L’autoritat competent ha de vetllar perquè:
En cas que surtin de l’explotació, els èquids registrats vagin acompanyats del document d’identificació establert a l’apartat 4 de l’article 4, completat amb la declaració sanitària prevista a l’annex II en cas que siguin expedits en un altre estat;
Durant el transport, els èquids de cria, de renda i d’abastament vagin acompanyats del certificat sanitari de conformitat amb l’annex III.
El certificat sanitari, o la declaració sanitària en el cas dels èquids registrats, cal expedir-los dins de les quaranta-vuit hores anteriors a l’embarcament o, com a molt tard, el darrer dia laborable previ a l’embarcament, en la llengua o les llengües oficials de l’estat d’expedició i de destí. La declaració o el certificat sanitaris han de tenir un període de validesa de deu dies i han de constar d’un sol full.
El moviment dels èquids no registrats pot efectuar-se mitjançant un únic certificat sanitari per lot, en lloc del certificat sanitari individual esmentat a la lletra b de l’apartat 1.
Article 8. Normes d’aplicació per al control a l’estat d’origen i per al control a l’estat de destí
Pel que fa al control a l’estat d’origen, a l’organització i al seguiment del control a l’estat de destí i a les mesures de salvaguarda que calgui adoptar, s’apliquen les disposicions establertes al títol III del Reglament d’aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt Andorra-CE, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d’animals vius i productes d’origen animal destinats al consum humà, del 7 de juny del 2000.
Article 9. Criteris generals per autoritzar la importació d’èquids
Per autoritzar la importació d’èquids des d’un país determinat cal tenir en compte la situació sanitària i les garanties que ofereixi aquest país. A aquest efecte i basant-se en les normes internacionals corresponents, cal tenir en compte com aquest país aplica aquestes normes, en particular el principi de regionalització.
Tanmateix, cal tenir en compte els criteris següents:
La situació sanitària dels èquids, d’altres animals domèstics i dels animals salvatges, tenint en compte en particular les malalties animals exòtiques i qualsevol altre aspecte rellevant de la situació sanitària i mediambiental que pugui suposar un risc;
La legislació d’aquest país en matèria de salut i benestar animals;
L’organització de l’autoritat veterinària competent i dels seus serveis d’inspecció, les competències d’aquests serveis, la supervisió a què estiguin sotmesos i els mitjans amb què comptin per aplicar la legislació de forma eficaç;
Que el país d’origen sigui membre de l’Organització Mundial de la Salut Animal (OIE) i la regularitat i rapidesa amb què informi sobre l’existència de malalties infeccioses o contagioses d’èquids en el seu territori, en particular les considerades a l’annex I d’aquest Reglament.
L’autorització prevista a l’apartat 1 pot ser atorgada per a la totalitat del territori de l’estat considerat o bé només per a una part d’aquest territori, com també pot ser limitada a determinades espècies o categories d’èquids.
Article 10. Condicions sanitàries per autoritzar la importació
Els èquids importats han de provenir d’un país:
Indemne de pesta equina;
Indemne durant els dos anys anteriors d’encefalomielitis equina veneçolana (VEE);
Indemne durant els sis mesos anteriors de durina i de borm.
Les disposicions de l’apartat 1 poden aplicar-se únicament a una part del territori del país d’origen. En el cas de regionalització dels requisits per a la pesta equina, cal respectar com a mínim les mesures previstes als apartats 2 i 6 de l’article 5.
Article 11. Permanència al lloc d’origen
Els èquids han de romandre sense interrupció en el territori o part del territori del país d’origen abans del dia de l’expedició o en el cas de regionalització en la part del territori definit en aplicació de l’apartat 2 de l’article 10 i per un període definit d’acord amb les disposicions de l’article 12.
Els èquids han de provenir d’una explotació sota control veterinari.
Article 12. Condicions sanitàries altres per autoritzar la importació
La importació d’èquids del territori o d’una part del territori d’un estat altre que un estat membre de la Unió Europea només s’autoritza quan, a més dels requisits de l’article 10 es compleixen els requisits considerats a l’apartat 2 d’aquest article.
Quan es tracti de països no indemnes d’estomatitis vesicular o d’arteritis vírica durant com a mínim sis mesos compleixin els requisits següents:
Els èquids han de provenir d’una explotació indemne d’estomatitis vesicular des de com a mínim els sis mesos anteriors i han d’haver reaccionat negativament a una anàlisi serològica abans de ser expedits;
En el cas de l’arteritis vírica, els èquids mascles han d’haver reaccionat negativament a una anàlisi serològica, a un mètode d’aïllament del virus o a qualsevol altra prova reconeguda que garanteixi que l’animal està lliure d’aquesta malaltia.
Article 13. Identificació dels èquids importats
Els èquids importats han de ser identificats d’acord amb l’apartat 4 de l’article 4 i han d’acompanyar-se d’un certificat sanitari de contingut equivalent al del certificat descrit a l’annex III lliurat per un veterinari oficial del país d’exportació.
El certificat sanitari ha de complir els requisits següents:
Lliurar-se el dia de la càrrega dels èquids per a la seva expedició o quan es tracti de cavalls registrats, el darrer dia laborable abans de l’embarcament;
Acompanyar els èquids en un document original que consti en un únic full;
Expedir-se de forma individual llevat del cas dels èquids d’abastament, per als quals es pot lliurar un únic certificat per a un lot degudament marcat i identificat.
Article 14. Condicions per al sacrifici dels èquids d’abastament importats
En arribar a destí, els èquids d’abastament han de ser conduïts a l’escorxador, ja sigui directament, ja sigui després de romandre en un centre d’agrupament, considerat en l’article 6, i d’acord amb els requisits de benestar animal, han de ser sacrificats en un termini que s’ha de fixar tenint en compte les disposicions dels articles 4 i 5.
Article 15. Protecció de dades
La comunicació de dades de caràcter personal (a partir d’ara, “dades”) entre les parts identificades en el corresponent decret de regulació dels fitxers de dades personals del Departament d’Agricultura, s’efectua tenint en compte les obligacions establertes per a cada part, així com el nivell de protecció suficient de la vida privada i de les llibertats i drets fonamentals de les persones requerit respecte del tractament que es fa o que l’altra part pot fer d’aquestes dades.
Si la part emissora constata que la part destinatària garanteix un nivell suficient de protecció de dades en relació amb la seva legislació, la comunicació d’aquestes dades s’efectua respectant les normes següents:
Les dades han de ser adequades, pertinents i no excessives respecte de les finalitats per a les quals s’han comunicat. Les informacions que contenen dades només es poden haver obtingut de tractaments de dades recollides en el marc de la identificació i el registre dels animals de companyia. La part destinatària de les dades esmentades només les pot transmetre a tercers una vegada hagi obtingut l’autorització expressa per escrit de l’òrgan competent de la part emissora.
La part destinatària de les dades només les pot utilitzar per a les finalitats i condicions que hagi definit la part emissora.
Les dades comunicades s’han d’eliminar en el termini màxim previst per a la conservació de dades segons el dret nacional de la part emissora, que indica a la part destinatària quin és aquest termini màxim en el moment en què es comuniquen les dades. No obstant això, la part destinatària no pot prevaler-se d’aquest termini màxim per conservar les dades més temps del que li autoritza la seva legislació nacional. Les dades s’eliminen abans de l’acabament d’aquest termini si ja no són necessàries per a l’acompliment de la tasca que havia motivat que es comuniquessin.
La part emissora garanteix l’exactitud de les dades comunicades. Si es constata que s’han transmès dades inexactes o que no es podien comunicar, la part emissora n’informa al més aviat possible la part destinatària, que corregeix les dades inexactes o elimina les dades que no es podien comunicar.
Qualsevol persona que justifiqui la seva identitat té dret a interpel·lar el Departament d’Agricultura amb la finalitat de saber si tenen dades seves i, si escau, que se li puguin comunicar. Qualsevol persona que justifiqui la seva identitat també té dret a demanar al Departament d’Agricultura que es rectifiquin, completin, s’actualitzin o s’eliminin les seves dades si són inexactes, incompletes, caducades, o si es tracten de manera que es violen les disposicions del dret intern relatives a la protecció de dades.
Les parts prenen les mesures apropiades per garantir la protecció de les dades que se’ls comuniquen contra la destrucció accidental o no autoritzada, o la pèrdua accidental, així com contra l’accés, la modificació o la difusió no autoritzats.
Cada part porta un registre de les dades comunicades i de la seva destrucció.
La part destinatària de les dades informa la part emissora, quan ho demani, de l’ús que en fa.
Article 16. Disposicions relatives a les infraccions i a les sancions
Les infraccions relatives a l’incompliment de les disposicions contingudes en aquest Reglament se sancionen d’acord amb la Llei 11/2016, del 28 de juny, de tinença i de protecció d’animals; la Llei 14/2012, del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària; la Llei d’agricultura i ramaderia, del 22 de juny del 2000, i la Llei 25/2004, del 14 de desembre, de residus, sense perjudici de les responsabilitats civils o penals o d’un altre ordre que hi puguin concórrer.
Disposició derogatòria
Es deroga el capítol segon (Condicions de sanitat animal exigibles per als moviments intracomunitaris d’èquids) del títol IX (Intercanvi d’èquids) del Reglament d’aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt Andorra-CE, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d’animals vius i productes d’origen animal destinats al consum humà, del 28 de juny del 2000, així com, qualsevol disposició del mateix rang o inferior que contradigui aquesta norma.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 30 de maig del 2018
Antoni Martí Petit / Cap de Govern
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.