Decret del 20-06-2018, pel qual s’aprova el Reglament de la llei 8/2018, dels serveis de pagament i el diner electrònic

Autenticació: procediment que permet al proveïdor de serveis de pagament comprovar la utilització d’un instrument de pagament específic, incloent-hi els elements de seguretat personalitzats.

Beneficiari: té el significat descrit a l’article 3.2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Comissió: té el significat descrit a l’article 3.3 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Compte de pagament: té el significat descrit a l’article 3.4 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Consumidor: té el significat descrit a l’article 2, lletra f), de la Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció de consumidors.

Contracte marc: té el significat descrit a l’article 3.6 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Data de valor: moment utilitzat per un proveïdor de serveis de pagament com a referència per al càlcul d’interessos sobre els fons abonats o carregats a un compte de pagament.

Dia hàbil: té el significat descrit a l’article 3.7 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Diner electrònic: té el significat descrit a l’article 3.8 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Domiciliació o domiciliació de pagaments: té el significat descrit a l’article 3.9 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Emissor de diner electrònic: té el significat descrit a l’article 3.10 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Entitat de diner electrònic: té el significat descrit a l’article 3.11 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Entitat de pagament: té el significat descrit a l’article 3.12 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Fons: té el significat descrit a l’article 3.13 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Identificador únic: combinació de lletres, números o símbols especificats pel proveïdor de serveis de pagament a l’usuari d’aquests serveis, que aquest últim ha de proporcionar per identificar de forma unívoca un altre usuari de serveis de pagament i/o un compte de pagament en una operació de pagament.

Instrument de pagament: té el significat descrit a l’article 3.15 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Mitjà de comunicació a distància: qualsevol tècnica que, sense la presència física simultània del proveïdor de serveis de pagament i l’usuari de serveis de pagament, es pugui utilitzar per concloure un contracte de serveis de pagament.

Operació de pagament: té el significat descrit a l’article 3.17 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Operació de pagament nacional: operació de pagament iniciada per un ordenant o un beneficiari en la qual el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant i el proveïdor de serveis de pagament del beneficiari es troben en els mateixos estats membres de la zona.

Ordenant: tindrà el significat descrit a l’article 3.18 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Ordre de pagament: qualsevol instrucció d’un ordenant o un beneficiari al seu proveïdor de serveis de pagament sol·licitant l’execució d’una operació de pagament.

Proveïdor de serveis de pagament: té el significat descrit a l’article 3.20 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Servei d’enviament de diners: té el significat descrit a l’article 3.22 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Serveis de pagament: té el significat descrit a l’article 3.23 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Suport durador: qualsevol instrument que permeti que l’usuari de serveis de pagament emmagatzemi informació dirigida personalment a ell de forma fàcilment accessible per fer-ne futures consultes, durant un període de temps adequat per a la finalitat d’aquesta informació, i que permeti la reproducció invariable de la informació emmagatzemada.

Tipus de canvi de referència: tipus de canvi utilitzat com a base per calcular qualsevol tipus de canvi que el proveïdor de serveis de pagament posa a disposició o que procedeix d’una font disponible al públic.

Transferència: té el significat descrit a l’article 3.25 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Usuari de serveis de pagament: té el significat descrit a l’article 3.26 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Zona: té el significat descrit a l’article 3.27 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Els proveïdors de serveis de pagament no poden cobrar a l’usuari de serveis de pagament per la informació proporcionada en virtut d’aquest capítol.

El proveïdor de serveis de pagament i l’usuari de serveis de pagament poden acordar cobrar despeses per informació addicional o proporcionada de forma més freqüent, o per la transmissió a través de mitjans diferents dels especificats al contracte marc, proporcionada a sol·licitud de l’usuari de serveis de pagament.

Quan el proveïdor de serveis de pagament pugui imposar despeses d’informació d’acord amb l’apartat 2, hauran de ser adequades i d’acord amb els costos reals del proveïdor de serveis de pagament.

Aquesta secció s’aplica a les operacions de pagament únic no cobertes per un contracte marc.

Quan una ordre de pagament corresponent a una operació de pagament únic es transmeti mitjançant un instrument de pagament regulat per un contracte marc, el proveïdor de serveis de pagament no està obligat a facilitar ni a posar a disposició de l’usuari informació que ja li hagi estat facilitada en virtut d’un contracte marc amb un altre proveïdor, o que li sigui facilitada en virtut d’aquest contracte.

El proveïdor de serveis de pagament ha de posar a disposició de l’usuari de serveis de pagament, de forma fàcilment accessible, la informació i les condicions establertes a l’article 9. Si l’usuari de serveis de pagament ho sol·licita, el proveïdor de serveis de pagament li ha de facilitar la informació i les condicions en paper o en un altre suport durador. La informació i les condicions han d’estar redactades en termes fàcilment comprensibles i d’una manera clara i comprensible, en català o en qualsevol altre idioma acordat per les parts.

Si el contracte de serveis de pagament únic s’ha celebrat a instàncies de l’usuari de serveis de pagament a través d’un mitjà de comunicació a distància que no permeti complir al proveïdor de serveis de pagament amb les previsions de l’apartat 1, aquest proveïdor haurà de complir les obligacions esmentades immediatament després de l’execució de l’operació de pagament.

Les obligacions previstes a l’apartat 1 poden complir-se facilitant una còpia de l’esborrany del contracte de serveis de pagament únic o de l’esborrany de l’ordre de pagament que incloguin la informació i les condicions previstes a l’article 9.

El proveïdor de serveis de pagament ha de proporcionar o posar a disposició de l’usuari de serveis de pagament la informació i les condicions següents:

Si escau, tota l’altra informació pertinent i condicions previstes a l’article 14 s’haurà de facilitar a l’usuari de forma fàcilment accessible.

El proveïdor de serveis de pagament ha de proporcionar a l’usuari de serveis de pagament en paper o en un altre suport durador la informació i les condicions especificades a l’article 14 amb antelació suficient abans que l’usuari de serveis de pagament quedi vinculat per qualsevol contracte marc o oferta. La informació i les condicions han d’estar redactades en termes fàcilment comprensibles i d’una manera clara i llegible, en català o en qualsevol altre idioma acordat per les parts.

Si el contracte marc s’ha celebrat a petició de l’usuari de serveis de pagament mitjançant una comunicació a distància que no permeti que el proveïdor de serveis de pagament pugui complir amb el que es disposa a l’apartat 1, el proveïdor de serveis de pagament ha de complir les obligacions que li imposa aquest apartat immediatament després de la celebració del contracte marc.

Les obligacions recollides a l’apartat 1 també es poden complir proporcionant una còpia de l’esborrany del contracte marc que inclogui la informació i les condicions especificades a l’article 14.

Respecte al proveïdor de serveis de pagament:

Respecte a la utilització del serveis de pagament:

Respecte a les despeses, els tipus d’interès i els tipus de canvi:

Respecte a la comunicació:

Respecte a les garanties i les mesures correctores:

Respecte ales modificacions i la rescissió del contracte marc:

Respecte a les reclamacions:

El proveïdor de serveis de pagament que proposi qualsevol modificació de les condicions contractuals i de la informació i de les condicions especificades en l’article 14, ho haurà de fer de la manera establerta en l’article 13, apartat 1, i amb una antelació no inferior a dos mesos abans de la data d’aplicació proposada. Quan escaigui segons l’article 14, apartat 6, lletra a), el proveïdor de serveis de pagament ha d’informar l’usuari que els canvis es consideraran acceptats, tret que l’usuari de serveis de pagament notifiqui, abans de la data proposada d’aplicació, que no l’accepta. En aquest cas, el proveïdor de serveis de pagament també ha d’especificar que l’usuari té dret a rescindir el contracte de pagament immediatament i sense cap cost abans de la data proposada per a l’aplicació dels canvis.

Les modificacions dels tipus d’interès o de canvi podran aplicar-se immediatament i sense previ avís, sempre que així s’hagi acordat en el contracte marc i que les variacions es basin en els tipus d’interès o de canvi de referència acordats segons l’article 14, apartat 3, lletres b) i c). L’usuari de serveis de pagament ha de ser informat de tota modificació del tipus d’interès tan aviat com sigui possible, tal com estableix l’article 13, apartat 1, tret que les parts hagin acordat una freqüència específica o un procediment de comunicació o posada a disposició de la informació. No obstant això, els canvis en els tipus d’interès o de canvi que siguin més favorables per als usuaris de serveis de pagament poden aplicar-se sense previ avís.

Les modificacions dels tipus d’interès o de canvi utilitzats en les operacions de pagament s’han d’aplicar i calcular d’una forma neutra que no resulti discriminatòria pels als usuaris de serveis de pagament.

L’usuari de serveis de pagament pot rescindir el contracte marc en qualsevol moment, tret que les parts hagin acordat un termini de preavís. Aquest termini de preavís no pot excedir un mes.

La rescissió d’un contracte marc que s’hagi celebrat per a un període superior a 12 mesos o indefinit és gratuïta per a l’usuari de serveis de pagament si s’efectua transcorreguts 12 mesos. En la resta de casos, les despeses derivades de la rescissió han de ser apropiades i en consonància amb els costos.

Si així s’acorda en el contracte marc, el proveïdor de serveis de pagament pot rescindir un contracte marc celebrat per a un període indefinit amb un preavís mínim de dos mesos, tal com s’estableix a l’article 13, apartat 1.

De les despeses que es cobrin periòdicament pels serveis de pagament, l’usuari de serveis de pagament només ha d’abonar la part proporcional deguda fins a la rescissió del contracte. Quan les despeses s’hagin pagat per anticipat, s’han de reemborsar de forma proporcional.

Les disposicions d’aquest article s’entenen sense perjudici de les lleis i reglaments que tractin sobre els drets de les parts a sol·licitar que el contracte marc sigui declarat nul.

Una vegada l’import d’una operació de pagament concreta s’hagi carregat al compte de l’ordenant o, quan l’ordenant no utilitzi un compte de pagament, després de rebre l’ordre de pagament, el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant ha de facilitar a l’ordenant, sense endarreriment injustificat, tal com s’estableix a l’article 13, apartat 1, la informació següent:

Els contractes marc poden incloure una clàusula que estableixi que la informació referida a l’apartat 1 s’hagi de proporcionar o posar a disposició periòdicament, com a mínim una vegada al mes, i d’una manera acordada entre les parts, sempre que permeti a l’ordenant emmagatzemar la informació i reproduir-la sense canvis.

A més a més, el proveïdor de serveis de pagament ha de proporcionar la informació referida a l’apartat 2 de manera gratuïta, periòdicament, com a mínim, una vegada al mes i d’una manera acordada per les parts sempre que permeti a l’ordenant conservar la informació i reproduir-la sense canvis.

Després de l’execució de cada operació de pagament, el proveïdor de serveis de pagament del beneficiari ha de proporcionar o posar a disposició del beneficiari sense endarreriment injustificat i tal com disposa l’article 13 apartat 1, la informació següent:

Els contractes marc poden incloure una clàusula que disposi que la informació a què es refereix a l’apartat 1 es faciliti o posi a disposició del beneficiari periòdicament, com a mínim una vegada al mes, i d’una manera acordada entre les parts, sempre que permeti al beneficiari conservar la informació i reproduir-la sense canvis.

Els pagaments s’han d’efectuar en la divisa acordada entre les parts.

Quan s’ofereixi un servei de canvi de divisa amb anterioritat a l’inici de l’operació de pagament i aquest servei s’ofereixi al punt de venda o pel beneficiari, la part que ofereixi el servei de canvi de divisa a l’ordenant ha d’informar-lo de totes les despeses, així com del tipus de canvi que s’utilitzarà per a la conversió de l’operació de pagament. L’ordenant ha de mostrar el seu acord al servei de conversió de divises sota aquestes condicions.

Quan, a efectes de la utilització d’un instrument de pagament determinat, el beneficiari exigeixi el pagament d’una despesa addicional o ofereixi una reducció, el beneficiari ha d’informar l’ordenant d’aquest punt abans d’iniciar l’operació de pagament.

Quan, a efectes de la utilització d’un instrument de pagament determinat, un proveïdor de serveis de pagament o un tercer exigeixi el pagament d’una despesa addicional, ha d’informar l’usuari de serveis de pagament d’aquest aspecte abans d’iniciar l’operació de pagament.

El proveïdor de serveis de pagament no pot cobrar a l’usuari de serveis de pagament pel compliment de les seves obligacions d’informació o per les mesures correctores o preventives establertes en aquest capítol, llevat que aquí s’especifiqui el contrari. Aquestes despeses han de ser acordades entre l’usuari de serveis de pagament i el proveïdor de serveis de pagament i han de ser adequades i d’acord amb els costos efectivament suportats pel proveïdor de serveis de pagament.

Quan una operació de pagament no impliqui cap conversió de divisa, el beneficiari haurà de pagar les despeses cobrades pel seu proveïdor de serveis de pagament i l’ordenant haurà d’abonar les despeses cobrades pel seu proveïdor de serveis de pagament.

El proveïdor de serveis de pagament no pot impedir que el beneficiari ofereixi una reducció a l’ordenant per utilitzar un instrument de pagament concret. El beneficiari no podrà requerir el pagament de despeses a l’ordenant com a conseqüència de la utilització d’un instrument de pagament determinat. Quan calgui oferir una reducció per a la utilització d’un instrument de pagament determinat, s’haurà d’informar l’usuari de serveis de pagament sobre aquest punt abans de dur a terme l’operació.

En el cas d’instruments de pagament que, de conformitat amb el contracte marc, afectin únicament a operacions de pagament individuals que no superin els 30 euros, o bé que tinguin un límit de despesa de 150 euros, o bé que permetin acumular fons que no superin els 150 euros en cap moment, els proveïdors de serveis de pagament poden acordar amb els seus usuaris de serveis de pagament que:

Per a les operacions de pagament nacionals, l’AFA, mitjançant el corresponent Comunicat Tècnic, pot reduir o doblar els imports indicats a l’apartat 1. Poden augmentar-los fins a 500 euros per a instruments de pre-pagament.

L’article 32 resulta aplicable al diner electrònic, llevat que el proveïdor de serveis de pagament no tingui la capacitat de bloquejar el compte de pagament o bloquejar l’instrument de pagament. L’AFA, mitjançant el corresponent Comunicat Tècnic, pot limitar aquesta excepció a comptes de pagament o instruments de pagament d’un determinat valor.

Les operacions de pagament només es consideren autoritzades quan l’ordenant hagi donat el seu consentiment a què s’executi l’operació de pagament. L’ordenant pot autoritzar l’operació de pagament abans o bé, si així ho hagués acordat amb el proveïdor de serveis de pagament, amb posterioritat a la seva execució.

El consentiment per a l’execució d’una operació de pagament o d’una sèrie d’operacions de pagament s’ha de donar en la manera acordada entre l’ordenant i el proveïdor de serveis de pagament. En absència de consentiment, l’operació de pagament es considera no autoritzada.

L’ordenant pot retirar el consentiment en qualsevol moment anterior a la data d’irrevocabilitat a què es refereix l’article 37. També es pot retirar el consentiment per executar una sèrie d’operacions de pagament, de manera que qualsevol operació de pagament futura es consideri no autoritzada.

L’ordenant i el proveïdor de serveis de pagament han d’acordar el procediment de notificació del consentiment.

En els casos en què es faci servir un instrument de pagament específic per tal de notificar el consentiment, l’ordenant i el seu proveïdor de serveis de pagament poden acordar l’import màxim de les despeses aplicables a les operacions de pagament executades mitjançant aquest instrument de pagament.

Si així s’ha acordat en el contracte marc, el proveïdor de serveis de pagament es pot reservar el dret a bloquejar la utilització d’un instrument de pagament per raons objectivament justificades relacionades amb la seguretat de l’instrument de pagament, la sospita d’un ús no autoritzat o fraudulent de l’instrument de pagament, o, si l’instrument de pagament està associat amb una línia de crèdit, un augment significatiu del risc de que l’ordenant pugui no ser capaç de complir la seva obligació de pagament.

En aquests casos, el proveïdor de serveis de pagament ha d’informar l’ordenant, en la manera acordada, del bloqueig de l’instrument de pagament i dels motius pels quals es produeix, si és possible abans de bloquejar l’instrument de pagament i, com a màxim, immediatament després, tret que comunicar aquesta informació resulti comprometedor per raons de seguretat objectivament justificades o ho prohibeixi una altra norma aplicable.

El proveïdor de serveis de pagament ha de desbloquejar l’instrument de pagament o substituir-lo per un de nou quan ja no hi hagi motius per bloquejar-los.

L’usuari de serveis de pagament habilitat per utilitzar un instrument de pagament té les obligacions següents:

Als efectes de l’apartat 1, lletra a), l’usuari de serveis de pagament, en rebre un instrument de pagament, ha d’adoptar totes les mesures raonables per protegir els elements de seguretat personalitzats incorporats.

El proveïdor de serveis de pagament emissor de l’instrument de pagament té les obligacions següents:

El proveïdor de serveis de pagament ha d’assumir el risc derivat d’enviar un instrument de pagament a l’ordenant o d’enviar qualsevol element de seguretat personalitzat d’aquest darrer.

Quan un usuari de serveis de pagament negui haver autoritzat una operació de pagament executada o al·legui que l’operació de pagament es va executar de manera incorrecta, correspon al proveïdor de serveis de pagament demostrar que l’operació ha estat autenticada, registrada amb exactitud, comptabilitzada, i que no s’ha vist afectada per una avaria o qualsevol altra deficiència.

Quan un usuari de serveis de pagament negui haver autoritzat una operació de pagament executada, la utilització de l’instrument de pagament registrada pel proveïdor de serveis de pagament no és prova suficient per demostrar que l’ordenant ha autoritzat l’operació de pagament, ni que aquest va actuar de manera fraudulenta o que ha incomplert intencionadament o per negligència greu una o més de les seves obligacions conforme l’article 28.

Sense perjudici de l’article 30, en cas que s’executi una operació de pagament no autoritzada, el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant li ha de reemborsar immediatament l’import de l’operació de pagament no autoritzada i, si escau, ha de restituir el compte de pagament en la situació en què hauria estat si no s’hagués produït l’operació de pagament no autoritzada.

Sense perjudici de l’apartat 1, l’ordenant ha d’assumir, fins a un màxim de 150 euros, les pèrdues relacionades amb qualsevol operació de pagament no autoritzada derivada de l’ús d’un instrument de pagament perdut o robat o, si l’ordenant no ha protegit els elements de seguretat personalitzats, de l’apropiació indeguda d’un instrument de pagament.

L’ordenant ha d’assumir totes les pèrdues incorregudes com a conseqüència d’operacions de pagament que siguin fruit de la seva actuació fraudulenta o de l’incompliment, deliberat o per negligència greu, d’una o diverses de les seves obligacions esmentades a l’article 28. En aquests casos, no és aplicable l’import màxim indicat a l’apartat 1.

L’ordenant no ha de suportar cap conseqüència econòmica per l’ús d’un instrument de pagament perdut, robat o objecte d’apropiació indeguda després de la notificació a què fa referència l’article 28, apartat 1, lletra b), tret que hagi actuat de manera fraudulenta.

Si el proveïdor de serveis de pagament no ofereix mitjans adequats per què es pugui notificar en qualsevol moment la pèrdua, el robatori o l’apropiació indeguda d’un instrument de pagament, tal com es requereix en virtut de l’article 29, apartat 1, lletra c), l’ordenant no és responsable de les conseqüències econòmiques derivades de l’ús d’aquest instrument de pagament, llevat que hagi actuat de manera fraudulenta.

L’ordenant té dret al reemborsament per part del seu proveïdor de serveis de pagament per les operacions de pagament autoritzades iniciades per o mitjançant un beneficiari que ja s’han executat, si es compleixen les condicions següents:

No obstant, als efectes de l’apartat 1, lletra b), l’ordenant no pot invocar motius relacionats amb el canvi de divisa si es va aplicar el tipus de canvi de referència acordat amb el proveïdor de serveis de pagament.

Es pot acordar en el contracte marc celebrat entre l’ordenant i el proveïdor de serveis de pagament que l’ordenant no tingui dret a un reemborsament si l’ordenant ha donat el seu consentiment a executar l’operació de pagament directament al seu proveïdor de serveis de pagament i, quan escaigui, el proveïdor de serveis de pagament o el beneficiari proporcionin o posin a disposició de l’ordenant la informació sobre la futura operació de pagament com a mínim quatre setmanes abans de la data prevista.

L’ordenant pot sol·licitar el reemborsament indicat a l’article 33 per a una operació de pagament autoritzada iniciada per o mitjançant un beneficiari, durant un període màxim de vuit setmanes a comptar des de la data en què es van carregar els fons.

En el termini de deu dies hàbils a partir de la recepció d’una sol·licitud de reemborsament, el proveïdor de serveis de pagament ha de reemborsar l’import íntegre de l’operació de pagament, o bé comunicar a l’ordenant les raons objectives que justifiquen la seva denegació de devolució, indicant els organismes als quals l’ordenant pot dirigir-se en cas que no accepti la justificació proporcionada, d’acord amb els articles 16 i 17 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

El moment de la recepció és el moment en què l’ordre de pagament és directament transmesa per l’ordenant o és indirectament rebuda mitjançant el beneficiari pel proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant. Si el moment de la recepció no és un dia hàbil per al proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant, l’ordre de pagament es considera rebuda el dia hàbil següent. El proveïdor de serveis de pagament pot establir una hora límit propera al final del dia hàbil a partir de la qual qualsevol ordre de pagament es considera rebuda el dia hàbil següent.

Si l’usuari de serveis de pagament que inicia una ordre de pagament i el seu proveïdor de serveis de pagament acorden que l’execució de l’ordre de pagament comenci en una data específica o al final d’un període determinat, o bé el dia en què l’ordenant hagi posat fons a disposició del proveïdor de serveis de pagament, es considera que el dia de recepció de l’ordre als efectes de l’article 40 és el dia acordat. Si el dia acordat no és un dia hàbil per al proveïdor de serveis de pagament, es considera rebuda el dia hàbil següent.

Si el proveïdor de serveis de pagament es nega a executar una ordre de pagament, ha de notificar a l’usuari de serveis de pagament la seva negativa i, si és possible, indicar-ne els motius i el procediment per rectificar els possibles errors de fet que l’hagin motivat, tret que ho prohibeixi la normativa aplicable. El proveïdor de serveis de pagament ha de proporcionar o fer accessible la notificació de la manera acordada tan aviat com sigui possible i, en qualsevol cas, dins els períodes especificats a la normativa aplicable en cada moment. El contracte marc pot incloure una clàusula que permeti al proveïdor de serveis de pagament cobrar despeses per aquesta notificació si la negativa està objectivament justificada.

El proveïdor de serveis de pagament no pot negar-se a executar una ordre de pagament autoritzada si es compleixen totes les condicions fixades en el contracte marc de l’ordenant, independentment que l’ordre de pagament la iniciï un ordenant per compte propi o per un beneficiari o a través del mateix, tret que ho prohibeixi la normativa aplicable en cada moment.

Als efectes dels articles 40 i 45, una ordre de pagament l’execució de la qual s’ha rebutjat es considera no rebuda.

L’usuari de serveis de pagament no pot revocar una ordre de pagament un cop rebuda pel proveïdor de serveis de pagament, llevat que s’especifiqui una altra cosa en aquest article.

Quan l’operació de pagament sigui iniciada pel beneficiari o a través d’ell, l’ordenant no pot revocar l’ordre de pagament un cop hagi estat transmesa al beneficiari l’ordre de pagament o el seu consentiment per a executar l’operació de pagament.

No obstant, en cas de domiciliació i sense perjudici dels drets a reemborsament, l’ordenant pot revocar l’ordre de pagament, com a molt tard al final del dia hàbil anterior al dia acordat per al càrrec dels fons al compte.

En el cas indicat a l’article 35, apartat 2, l’usuari de serveis de pagament pot revocar una ordre de pagament, com a molt tard al final del dia hàbil anterior al dia acordat.

Una vegada transcorreguts els terminis especificats als apartats 1 a 4, l’ordre de pagament només es pot revocar si s’acorda entre l’usuari de serveis de pagament i el seu proveïdor de serveis de pagament. En el cas indicat als apartats 2 i 3, també es necessita el consentiment del beneficiari. Si així s’acorda en el contracte marc, el proveïdor de serveis de pagament pot cobrar despeses per la revocació.

El proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant, el proveïdor de serveis de pagament del beneficiari i els possibles intermediaris dels proveïdors de serveis de pagament han de transferir la totalitat de l’import de l’operació de pagament i s’han d’abstenir de deduir comissions de la quantitat transferida.

No obstant, el beneficiari i el seu proveïdor de serveis de pagament poden acordar que el proveïdor de serveis de pagament dedueixi les seves despeses de l’import transferit abans d’abonar-lo al beneficiari. En aquest cas, l’import íntegre de l’operació de pagament i les despeses han d’aparèixer per separat a la informació proporcionada al beneficiari.

Si es dedueixen de l’import transferit altres despeses diferents de les indicades a l’apartat 2, el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant ha de garantir que el beneficiari rebi l’import íntegre de l’operació de pagament iniciada per l’ordenant. En els casos en què l’operació de pagament s’iniciï per o mitjançant el beneficiari, el seu proveïdor de serveis de pagament ha de garantir que el beneficiari rebi l’import íntegre de l’operació de pagament.

El proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant ha de garantir que, després del moment de la recepció d’acord amb l’article 35, l’import de l’operació de pagament s’aboni al compte del proveïdor de serveis de pagament del beneficiari, com a molt tard, a finals del dia hàbil següent. No obstant, aquest termini podrà allargar-se en un dia hàbil per a les operacions de pagament iniciades en paper.

El proveïdor de serveis de pagament del beneficiari ha d’indicar la data de valor i l’import de l’operació de pagament al compte de pagament del beneficiari una vegada el proveïdor de serveis de pagament ha rebut els fons d’acord amb l’article 33.

El proveïdor de serveis de pagament del beneficiari ha de transmetre una ordre de pagament iniciada per o mitjançant el beneficiari al proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant dins del termini acordat entre el beneficiari i el seu proveïdor de serveis de pagament, de manera que, pel que fa a la domiciliació, es permeti l’execució del pagament en la data acordada.

La data de valor de l’abonament al compte de pagament del beneficiari no pot ser posterior al dia hàbil en què l’import de l’operació de pagament s’aboni al compte del proveïdor de serveis de pagament del beneficiari.

La data de valor del càrrec al compte de pagament de l’ordenant no pot ser anterior al moment exacte en què l’import de l’operació de pagament es carregui al compte de pagament.

En cas d’execució d’una ordre de pagament d’acord amb l’identificador únic, es considera que l’ordre de pagament s’ha executat correctament respecte al beneficiari especificat en l’identificador únic.

Si l’identificador únic proporcionat per l’usuari de serveis de pagament és incorrecte, el proveïdor de serveis de pagament no és responsable, conforme a l’article 45, de la no execució o de l’execució defectuosa de l’operació de pagament. No obstant, el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant ha de fer els esforços raonables per recuperar els fons de l’operació de pagament. Si així s’acorda al contracte marc, el proveïdor de serveis de pagament pot cobrar a l’usuari de serveis de pagament per la recuperació dels fons.

Si l’usuari de serveis de pagament proporciona informació addicional a la requerida als articles 9, apartat 1, lletra a) o 14, apartat 2, lletra b), el proveïdor de serveis de pagament només és responsable de l’execució de les operacions de pagament d’acord amb l’identificador únic facilitat per l’usuari de serveis de pagament.

En el cas d’ordres de pagament iniciades per l’ordenant, sense perjudici de l’article 30, l’article 44, apartats 2 i 3, i l’article 48, el seu proveïdor de serveis de pagament és responsable davant l’ordenant de la correcta execució de l’operació de pagament, llevat que pugui demostrar a l’ordenant i, si escau, al proveïdor de serveis de pagament del beneficiari, que el proveïdor de serveis de pagament del beneficiari va rebre l’import de l’operació de pagament d’acord amb l’article 40, apartat 1, cas en el qual el proveïdor de serveis de pagament és responsable enfront del beneficiari de la correcta execució de l’operació de pagament.

En les ordres de pagament del beneficiari o a través d’ell, sense perjudici de l’article 30, l’article 44, apartats 2 i 3, i l’article 48, el seu proveïdor de serveis de pagament és responsable de la correcta transmissió de l’ordre de pagament al proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant d’acord amb l’article 40, apartat 3. Quan el proveïdor de serveis de pagament del beneficiari sigui responsable en virtut d’aquest apartat ha de tornar a transmetre immediatament l’ordre de pagament al proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant.

D’altra banda, els proveïdors de serveis de pagament han de respondre davant dels seus respectius usuaris de serveis de pagament de totes les despeses que ocasionin, així com dels interessos aplicats a l’usuari de serveis de pagament com a conseqüència de la no execució o de l’execució defectuosa de l’operació de pagament.

Quan la responsabilitat d’un proveïdor de serveis de pagament en virtut de l’article 45 sigui atribuïble a un altre proveïdor de serveis de pagament o a un intermediari, aquest proveïdor de serveis de pagament o l’intermediari ha d’indemnitzar al primer proveïdor de serveis de pagament per les possibles pèrdues ocasionades o pels imports pagats en virtut de l’article 45.

Els proveïdors de serveis de pagament i els intermediaris podran acordar indemnitzacions econòmiques suplementàries a les previstes a l’apartat 1.