Decret 12/2022, del 12-1-2022, d’aprovació del Reglament de l’activitat de producció d’energia elèctrica en règim de concessió administrativa

Aquest Reglament és aplicable en la construcció i l’explotació de les instal·lacions de producció elèctrica a partir de fonts d’energia renovable connectades a la xarxa elèctrica que, d’acord amb el que preveu el Pla sectorial d’infraestructures energètiques (PSIE) i per als emplaçaments que aquest Pla determina, s’han de gestionar en règim de gestió indirecta per concessió administrativa, atès l’interès nacional de les dites instal·lacions i per garantir-ne unes condicions administratives, tècniques i econòmiques singulars.

El procediment per atorgar aquestes concessions es regeix pels principis bàsics de llibertat d’accés a les convocatòries, concurrència, publicitat, transparència, igualtat, integritat i eficiència.

Tots els promotors que desitgin construir, posar en marxa, operar i mantenir un projecte de producció elèctrica en règim de gestió indirecta han de comptar amb la concessió administrativa corresponent, la qual s’ha d’atorgar de conformitat amb el procediment regulat en aquest Reglament.

S’entén per promotor, als efectes d’aquest Reglament, la persona, física o jurídica, incloses les agrupacions i unions d’empreses o empresaris, interessada a dur a terme projectes de producció d’energia elèctrica.

Per a la inscripció registral definitiva prevista a l’article 10 d’aquest Reglament, el titular del projecte ha de ser una persona jurídica que inclogui en el seu objecte social la generació elèctrica. En el cas, en particular, dels promotors que són persones físiques, agrupacions i unions d’empreses o empresaris, s’han de comprometre a constituir o designar una societat amb el dit objecte social i a cedir-li el projecte abans d’inscriure’s en el Registre definitivament.

En cada convocatòria, les bases han de determinar els requisits de capacitat i solvència tècniques i econòmiques dels promotors per participar-hi, com també la resta de condicions aplicables al procediment, d’acord amb el que està establert en l’article 6.5 d’aquest Reglament. Alhora, han de fixar els cabals ecològics mínims que cal respectar, en el cas de les instal·lacions hidroelèctriques.

Les condicions de les concessions administratives per a instal·lacions de producció, esmentades en l’apartat 3.1 anterior, varien en funció de la tecnologia de producció utilitzada. Les instal·lacions s’han d’incloure en alguna de les categories següents de tecnologia de producció:

El període pel qual s’atorga la concessió és de trenta (30) anys per a les instal·lacions hidroelèctriques i de vint (20) anys per a les fotovoltaiques, a comptar del moment de la posada en marxa de la planta. La concessió s’extingeix un cop hagi transcorregut aquest termini, tret dels supòsits de pròrroga.

La concessió solament s’extingeix en una data anterior en els casos previstos a l’article 23.

L’extinció anticipada de la concessió per resolució o la manca de pròrroga poden donar lloc a la reversió dels actius de la instal·lació a l’Administració en els termes i les condicions que s’estableixin en les bases de la convocatòria.

Durant la vigència de la concessió, es retribueix el promotor per l’energia venuda a FEDA, segons el que preveu l’article 13.

El concessionari ha d’indemnitzar per qualsevol dany i perjudici ocasionat a l’Administració, a tercers o al medi per l’execució de les obres o l’explotació de les instal·lacions d’acord amb el que està establert per l’ordenament.

Juntament amb l’explotació de l’activitat de producció elèctrica en règim de gestió indirecta, durant la vigència de la concessió, els concessionaris gaudeixen del dret d’ocupació dels béns de domini públic, així com dels terrenys cedits obligatòriament al Govern o posats a la seva disposició pels comuns que siguin necessaris per dur a terme els projectes respectius i l’explotació de l’activitat, de conformitat amb l’article 4 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, sempre que estiguin situats als emplaçaments que s’identifiquen en el Pla sectorial d’infraestructures energètiques (PSIE).

En allò referent a l’aprofitament de terrenys de titularitat privada, o no cedits pel Comú, el promotor ha d’efectuar totes aquelles gestions necessàries per a obtenir els acords i permisos necessaris a l’execució i l’explotació de les infraestructures objecte de concessió, i que han de fer viable la/les proposta/es.

Quan es tracti de concessions per a la producció amb instal·lacions hidroelèctriques previstes al PSIE, el concessionari gaudeix del corresponent dret d’aprofitament (no consumptiu) de les aigües.

A aquest efecte, la convocatòria per atorgar concessions per a l’explotació de l’activitat de producció elèctrica en règim de gestió indirecta i per a l’ús de l’aigua en instal·lacions hidroelèctriques emmarcades en el Pla sectorial d’infraestructures energètiques (PSIE) s’ha d’obrir conjuntament pel Govern i, si escau, els comuns, en l’àmbit de les seves competències respectives. Els resultats del concurs per atorgar aquestes concessions administratives es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

El concurs i els plecs de condicions han de fixar el cabal màxim de referència per a cada llit fluvial, els requisits de capacitat i solvència que han de reunir els promotors per participar-hi, els requisits i les condicions administratives, econòmiques i tècniques aplicables, i, si escau, el cànon mínim que ha de satisfer el concessionari en cada cas per a l’aprofitament de les aigües.

L’anunci de la convocatòria es fa mitjançant el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

L’endemà de la publicació corresponent de l’edicte del Govern s’obre una convocatòria per sol·licitar la inscripció provisional en el Registre dels projectes de producció elèctrica corresponents als emplaçaments i a les tecnologies que prevegi la convocatòria.

Una mateixa convocatòria pot incloure la totalitat d’emplaçaments disponibles d’acord amb el Pla sectorial d’infraestructures energètiques (PSIE) o limitar-se a un o alguns dels emplaçaments. En aquest segon cas, es poden obrir noves convocatòries en qualsevol altre moment per a la resta d’emplaçaments, individualment per a cadascun d’ells, o per grups.

La convocatòria i les bases han de fixar els preus de referència màxim i, mínim per al projecte de referència previst pel PSIE, per a la producció elèctrica procedent de les instal·lacions objecte de la convocatòria. Aquests preus de referència són aplicables a cada instal·lació de producció objecte de la convocatòria i, si escau, poden ser diferents per als diferents períodes de l’any. El preu màxim és determinat sobre la solució base i permet l’amortització de la inversió, la cobertura dels costos d’operació i funcionament així com tot altre cost directa o indirectament relacionat amb el projecte, i considera un retorn econòmic suficient per a aquesta tipologia de projectes centrats en la producció d’energia renovable.

Així mateix, la convocatòria i les bases han de determinar els requisits de capacitat i solvència que han de reunir els promotors per participar-hi i, si escau, les condicions especials que calgui aplicar en cada cas.

A partir de l’endemà de la publicació de la convocatòria al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, els promotors que reuneixin les condicions previstes en les bases de la dita convocatòria disposen d’un termini inicial de tres mesos per presentar la seva sol·licitud.

Els promotors han de presentar amb la sol·licitud les dades incloses en l’annex I d’aquest Reglament i detallar les característiques tècniques de la instal·lació, la potència màxima autoritzada i l’estudi preliminar de la producció d’electricitat. Així mateix, han d’acreditar els acords que han subscrit amb privats o tercers, per a l’obtenció dels drets d’ús, dels drets d’accés, de les servituds i d’ocupació dels terrenys afectats per la seva proposta, i necessaris tant pel que fa a l’execució de la infraestructura com pel que fa a l’explotació de la mateixa. Aquests acords, se substitueixen abans de la inscripció definitiva per els corresponents contractes. A més, és necessari que els promotors confirmin, per escrit, el seu compromís de vendre l’energia produïda a un preu igual o més baix que el preu de referència definit a la convocatòria, i indicar-ne l’import.

L’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic ha de fer una anàlisi prèvia de les sol·licituds rebudes. Si aprecia defectes esmenables, ha d’atorgar al promotor un termini màxim de deu dies hàbils per esmenar-los.

Les sol·licituds, en la solució base fixada pel PSIE, que presentin un preu que es trobi per sota del preu mínim de referència fixat per la convocatòria es consideren en presumpta baixa temerària. En aquests casos, l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic ha de demanar als sol·licitants afectats tota la documentació i la justificació que considerin necessàries per motivar la viabilitat de les seves propostes. Analitzada la documentació i la justificació aportades, l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic decideix si valida la sol·licitud en el procés de valoració o si la descarta per haver incorregut en baixa temerària. El criteri relatiu al preu mínim de referència no s’aplica a les solucions variant, quin objectiu és justament el d’optimitzar la solució base fixada pel PSIE, en aspectes com ara, el preu de venda de l’energia.

L’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic admet en el procés de valoració les instal·lacions millor dients (una per emplaçament) que compleixen tots els requisits de selecció necessaris, i exclou les instal·lacions que no compleixen els dits requisits fixats per la convocatòria, que excedeixen el preu màxim de referència o que s’hagin declarat en baixa temerària, d’acord amb les bases de la convocatòria. En el moment d’admetre les sol·licituds, s’ha d’avaluar la incompatibilitat que pugui donar-se entre totes o algunes de les propostes. La incompatibilitat entre sol·licituds es pot apreciar per coincidir, totalment o parcialment, en un mateix emplaçament, per pretendre l’ús d’un mateix recurs, com ara l’aigua, que no es pugui compartir en les condicions que hom pretén, per no poder connectar-se i exportar l’energia respectiva a la xarxa elèctrica de manera simultània, o per qualsevol altre motiu d’incompatibilitat previsible entre els projectes objecte de cada sol·licitud.

En cas de detectar incompatibilitats entre sol·licituds, i sense perjudici de la qualitat i viabilitat de la proposta, s’admet la que proposi un preu més baix; si hi ha igualtat de preu, la de més potència; i, si hi ha igualtat de potència, la de més producció anual; i, subsidiàriament, la primera per ordre cronològic de sol·licitud.

En finalitzar el termini inicial, l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic resol sobre les sol·licituds admeses i inadmeses. Aquesta resolució es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i pot ser objecte de recurs en la via administrativa, sense efectes suspensius, d’acord amb el procediment previst en el Codi de l’Administració. Les sol·licituds admeses s’inscriuen provisionalment en el Registre.

Sens perjudici del que s’ha esmentat, si, una vegada exhaurit el termini inicial, no s’haguessin presentat sol·licituds per a tots els emplaçaments de la convocatòria o si, a criteri de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, les sol·licituds presentades no asseguressin la plena concurrència pública, es poden admetre noves sol·licituds per al termini addicional que l’Administració decideixi, i publicar aquest termini addicional, i, si escau, qualsevol condició nova, en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

La convocatòria s’ha de declarar deserta si no hi concorre cap sol·licitud o si no ho fa cap que compleixi amb els requisits establerts en les bases de la dita convocatòria, o per raons d’interès general que ho aconsellin.

En el supòsit en que les sol·licituds admeses no arribessin a obtenir la inscripció definitiva, l’Oficina de l’energia i del canvi climàtic pot reprendre les sol·licituds excloses, en l’ordre de prelació de la puntuació obtinguda.

Els promotors que presentin solucions variants hauran de justificar en què les seves solucions optimitzen la solució base definida pel PSIE.

Tots els projectes de les sol·licituds admeses s’han d’inscriure provisionalment en el Registre Energètic Nacional (REN).

El Registre ha de contenir l’expedient complet de cada projecte, així com les reclamacions o les resolucions que s’hagin produït durant el procediment d’inscripció o posteriorment, la tarifa de venda aplicable depenent de la convocatòria i totes les dades que es considerin rellevants.

De conformitat amb el procediment descrit en l’Article 10 d’aquest Reglament, la inscripció definitiva en el Registre s’ha de fer un cop formalitzada la concessió, i autoritza la construcció, la posada en marxa, l’operació i el manteniment de la instal·lació en les condicions que es prevegin en la concessió.

Un cop publicades en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra les sol·licituds admeses, s’obre un termini de quatre mesos en què els promotors de les instal·lacions inscrites provisionalment en el Registre han de presentar tots els requisits d’informació i facilitar l’actualització de les dades incloses en l’annex I d’aquest Reglament, si escau, i lliurar el projecte constructiu amb la memòria detallada, que inclogui els plànols, el pressupost, les obres i les instal·lacions, i qualsevol altre document necessari a fi d’endegar la construcció i l’operació posteriors del projecte de producció.

En particular, dins d’aquest termini de quatre mesos i, com a molt tard, juntament amb el lliurament del projecte constructiu, els promotors han de facilitar:

Finalitzat el termini anterior, l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic revisa les sol·licituds definitives que s’hagin remès i desestima els projectes que no hagin aportat tota la informació. Si apreciés defectes esmenables, ha d’atorgar al promotor un termini màxim de deu dies hàbils per corregir-los a la seva esmena.

Els projectes se sotmeten als tràmits d’avaluació d’impacte ambiental d’acord amb la tramitació de la sol·licitud de llicència d’obres davant dels comuns. Els comuns han de posar a disposició del ministeri competent l’expedient complet perquè emeti els informes oportuns, d’acord amb el que està previst per l’ordenament.

Un cop exposats els projectes a informació pública, els comuns han de trameten al ministeri competent i a l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic les al·legacions que puguin haver estat rebudes.

L’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, si escau, en vista de les al·legacions presentades, ha de respondre-hi en el termini d’un mes des de la recepció. El procediment per a la inscripció definitiva se suspèn fins que es notifiqui la resposta a qui hagi formulat l’al·legació respectiva.

El ministeri competent ha d’elaborar un informe d’impacte ambiental sobre si és convenient o no de dur a terme els projectes, i informar-ne favorablement o desfavorablement. En el marc del procediment establert per aquest Reglament, l’informe esmentat té caràcter vinculant.

A la vista dels informes i les al·legacions formulades durant el període d’informació pública i dels motius d’interès públic que hi puguin concórrer, l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic ha de determinar finalment quines instal·lacions estan en disposició de ser inscrites definitivament en el Registre i quines en queden excloses. Aquesta resolució s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i és recurrible en els termes del Codi de l’Administració.

En tot moment durant el procediment previst en aquest Reglament, l’Administració pot desistir-ne anticipadament sempre que no s’hagi formalitzat la concessió, sense que el dit desistiment doni cap dret als promotors que hagin presentat les sol·licituds.

Només s’inscriuen definitivament en el Registre les instal·lacions declarades projectes d’interès nacional en termes de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, i que disposin d’una llicència d’obres atorgada. A aquest efecte, els comuns, d’ofici, notifiquen a l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic l’atorgament de les llicències d’obres per a projectes sotmesos a aquest Reglament.

Els projectes que culminin la tramitació descrita són objecte d’inscripció definitiva al Registre un cop hagin formalitzat el següent:

Per formalitzar els contractes esmentats, i en el termini d’un mes des que els sigui requerit, els promotors:

L’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic pot ampliar el termini establert, fins a un màxim de tres mesos addicionals, en casos degudament justificats en què sigui impossible signar els contractes i aportar la garantia en el termini previst en el requeriment.

El Govern s’ha de pronunciar sobre la proposta de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic d’inscripció definitiva en el Registre i, si escau, inscriure-hi definitivament les instal·lacions guanyadores del procés. Aquesta resolució es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i es susceptible de recurs administratiu en els termes establerts en el Codi de l’Administració.

A partir de la inscripció definitiva al Registre, la concessió administrativa desplega tots els seus efectes, d’acord amb les seves condicions.

El promotor disposa d’un termini de sis mesos des de la inscripció definitiva en el Registre per iniciar les obres de construcció de la instal·lació, i de dotze mesos per finalitzar-les, llevat que la convocatòria o les bases fixin un altre termini.

Les obres s’executen a risc i ventura del concessionari, que, a més, assumeix el risc operacional de la concessió.

La concessió autoritza a iniciar les obres de construcció de la instal·lació per a la posada en funcionament posterior.

No s’admeten ampliacions de potència d’instal·lacions que ja estiguin inscrites al Registre. Les ampliacions de potència d’aquestes instal·lacions a iniciativa del concessionari han de seguir, a tots els efectes, el procediment d’inscripció d’una planta nova.

Tanmateix, les concessions administratives es poden modificar en els supòsits previstos expressament en les bases de la convocatòria o per raons d’interès públic degudament justificades, en els termes establerts en la legislació sobre contractació pública. Les modificacions acordades per l’òrgan administratiu competent són obligatòries per al concessionari, sens perjudici de la possibilitat d’instar la pròrroga del període de la concessió establerta a l’article 20.

El concessionari disposa d’un termini màxim de 24 mesos, a comptar de la inscripció definitiva en el Registre, per posar la instal·lació en funcionament, llevat que la convocatòria o les bases fixin un altre termini.

En el cas que, un cop finalitzats aquests terminis, la instal·lació encara no hagi començat a construir-se o a operar, respectivament, la inscripció en el Registre caduca i la concessió s’extingeix, la qual cosa comporta l’execució immediata de la garantia a què fa referència l’article 10.3.b).

Tanmateix, l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic pot ampliar els dits terminis fins a un màxim de dotze mesos addicionals, en defecte d’una altra previsió en la convocatòria o les bases, en els casos suficientment justificats en què no hagi estat possible complir amb els terminis. Alhora, aquests terminis se suspenen en el cas que els permisos i les autoritzacions prèviament identificats s’hagin denegat i aquesta denegació s’impugni, fins que es resolgui o s’arxivi el procediment.

Les inversions en generació que obtinguin una concessió administrativa segons el procediment establert en aquest Reglament s’han de retribuir segons el preu fixat en el moment de la inscripció definitiva al Registre.

El preu de retribució és constant per a tot el període de durada de la concessió, sens perjudici que pugui adoptar diferents valors en funció de la temporada de l’any per unitat elèctrica venuda (expressada en cèntims d’euro per kilowatt hora), i ha de ser igual al preu ofert pel promotor per accedir a la dita inscripció.

Tanmateix, un cop la instal·lació hagi estat en funcionament durant un any natural sencer, és a dir, del mes de gener al mes de desembre d’un mateix any natural, per cada un dels anys posteriors es revisa una part del preu, expressada en forma de percentatges màxims següents, que varien en funció de la tecnologia de producció:

Aquesta part del preu es revisa anualment de forma proporcional a la variació que hagi experimentat l’índex de preus de consum (IPC) a Andorra durant l’any precedent.

En qualsevol cas, si la concessió es modifica per raons d’interès públic i aquesta modificació afecta el seu règim financer, l’Administració ha de compensar el concessionari, d’acord amb la normativa aplicable sobre contractació pública.

En el cas que el distribuïdor a què es connectin les instal·lacions de producció no sigui FEDA, FEDA revèn l’energia elèctrica produïda pel concessionari al distribuïdor corresponent, que l’ha d’adquirir al preu de la tarifa fixada pel Govern, que li correspongui, sense cap dret de regularització. Pel que fa a això, no resulta aplicable allò que disposa l’article 19.5 del Reglament de la generació d’energia elèctrica.

Són motiu de compensació a les entitats distribuïdores els costos d’operació, manteniment i reparació imputables directament a la connexió de les instal·lacions de producció. El productor d’energia elèctrica assumeix la compensació, que es fixa multiplicant l’import unitari en vigor previst en el decret de tarifes elèctriques i de serveis afins (€/kW/any) per la potència de referència de la instal·lació (kW).

Les instal·lacions de producció d’energia elèctrica s’han de fer segons el que preveu aquest Reglament, els documents que el desenvolupen i les normes tècniques aplicables, i han de complir els requisits vigents previstos en l’annex V.

Per a instal·lacions hidroelèctriques en particular, les condicions d’explotació i manteniment, així com els requisits tècnics del punt de connexió a la xarxa elèctrica, s’indiquen en l’annex VI.

Per poder iniciar l’operació de la planta, el concessionari i el titular de la xarxa elèctrica a la qual es connecti la instal·lació disposen de tres mesos des de la inscripció definitiva per signar el contracte estàndard de connexió a la xarxa que es recull a l’annex IV d’aquest Reglament. L’empresa distribuïdora corresponent està obligada a signar aquest contracte i a dur a terme les actuacions previstes en el capítol quart d’aquest Reglament.

Així mateix, el distribuïdor al qual estiguin connectades les instal·lacions de producció ha de garantir l’exportació de l’energia elèctrica generada a les instal·lacions, prèvia connexió a la xarxa elèctrica d’acord amb el que està previst al capítol quart d’aquest Reglament.

Per a potències màximes autoritzades inferiors o iguals a 500 kW, la connexió es pot fer en baixa tensió a una xarxa de 400/230 V, o bé segons la configuració de tensió que l’entitat distribuïdora determini d’acord amb la normativa aplicable.

Pel que fa a les potències màximes autoritzades superiors a 500 kW, aquestes instal·lacions han de disposar d’un transformador elevador a mitjana tensió i s’han de connectar a la xarxa de mitjana tensió. En els casos en què hi hagi un nucli de consum proper que pugui assumir la producció, la connexió es pot fer en baixa tensió, si l’entitat distribuïdora així ho determina. El cost d’aquest transformador ha de ser suportat pel productor i l’entitat distribuïdora n’ha de ser la propietària i n’ha d’assumir el manteniment i la reposició.

El promotor ha de sol·licitar a l’entitat distribuïdora el punt de connexió entre la instal·lació i la xarxa elèctrica, i ha d’aportar les dades relatives a les condicions tècniques necessàries per fer-lo. Alhora, el promotor ha de comunicar a l’entitat distribuïdora, com a mínim, els tipus de generadors, el nombre i la potència, així com les dades necessàries per calcular el corrent de curtcircuit i la potència màxima de la instal·lació.

Si la potència nominal màxima disponible de connexió és inferior a la potència màxima autoritzada de producció, l’entitat distribuïdora ha de determinar els elements concrets de la xarxa de distribució que haurien de ser modificats per consentir la connexió. Els treballs s’han de regir pels mateixos criteris que els treballs ordinaris d’ampliació de la xarxa. Les despeses d’aquestes modificacions són a càrrec del promotor.

Per a tot el que no està previst en aquest article són aplicables les disposicions dels annexos V i VI d’aquest Reglament referides a la connexió de la instal·lació amb la xarxa elèctrica.

La injecció d’energia elèctrica a la xarxa de distribució o de transport només es permet en presència de tensió a la xarxa corresponent. A aquest efecte, les instal·lacions de producció han d’incloure un element de desconnexió automàtic que s’accioni quan detecti que no hi ha tensió en el punt de connexió amb la xarxa. Per a potències superiors a 100 kW, l’entitat distribuïdora, per iniciativa pròpia o a petició de l’operador del sistema, pot instal·lar un sistema de desconnexió de la instal·lació a distància. El cost de l’interruptor automàtic i el cost dels treballs per instal·lar-lo són a càrrec del titular de la instal·lació de producció.

Des del moment en què la instal·lació de producció es registri, els equips que integrin la connexió passen a ser propietat de l’entitat distribuïdora, que s’ha d’encarregar de fer-ne el manteniment, la conservació, la reposició i la renovació.

Els quadres elèctrics de baixa tensió pels quals circulin els conductors alimentats per instal·lacions de producció d’energia elèctrica han d’incorporar una senyalització que informi de la seva presència. Aquesta previsió és aplicable igualment als elements que se succeeixin fins a l’estació transformadora de baixa tensió-mitjana tensió (BT/MT) més propera situada en amunt.

En el moment de la connexió, l’entitat distribuïdora corresponent ha de verificar que el punt de connexió és conforme amb la normativa vigent i no afecta la qualitat del subministrament.

L’entitat distribuïdora ha de supervisar el cablejat de l’equip de mesura, l’interruptor automàtic, la instal·lació d’enllaç i el precintament de l’equip de mesura i control.

No és responsabilitat de l’entitat distribuïdora la instal·lació interior a partir del comptador de facturació. Sense perjudici d’aquest punt, l’entitat distribuïdora pot verificar la instal·lació fins al quadre general de protecció.

És condició bàsica per generar energia elèctrica la mesura de l’energia elèctrica produïda i injectada, mitjançant comptadors intel·ligents capaços de comunicar a distància la informació mesurada. Els equips de mesura han de complir el que estableixen aquest article i els annexos V i VI d’aquest Reglament, relatius als requisits tècnics mínims.

El comptatge de l’energia elèctrica produïda en les instal·lacions objecte d’aquest Reglament i injectada a la xarxa s’ha d’efectuar mitjançant un comptador bidireccional únic, situat en un local adequat.

Per defecte, FEDA ha d’instal·lar el comptador d’injecció a la xarxa de distribució i, si escau, el comptador de producció. No obstant això, i de manera alternativa, el promotor pot instal·lar el comptador de producció seguint les prescripcions d’aquest Reglament i les instruccions que defineixi FEDA. En aquest cas, el promotor ha d’adaptar el punt de comptatge als requeriments normatius futurs. Les despeses de col·locació són sempre a càrrec del promotor d’acord amb les previsions del paràgraf següent d’aquest apartat. En l’àmbit del comptatge d’energia elèctrica, les quotes mensuals de lloguer i de conservació de tots els aparells, inclosos els accessoris, subministrats per FEDA es facturen al titular de la instal·lació de producció per un valor mensual que no representi més d’un 1,5% del seu valor real. Les tarifes aplicables a la instal·lació i al manteniment del comptador esmentat es publiquen mitjançant el decret de tarifes elèctriques i de serveis afins.

Sense perjudici dels altres apartats d’aquest article, s’han de seguir les especificacions de l’entitat distribuïdora de la xarxa en la qual s’ubiqui la instal·lació i de FEDA com a operador del sistema elèctric.

FEDA ha de recollir la informació mesurada pels aparells i traslladar-la a escala nacional.

La concessió només es pot prorrogar en els supòsits previstos expressament en les bases de la convocatòria, si escau, o en altres d’excepcionals d’acord amb la normativa sobre contractació pública, pel termini o els terminis consecutius addicionals que l’Administració determini, que conjuntament no excedeixin l’equivalent a la durada inicial, sens perjudici d’allò que preveu l’apartat següent d’aquest article.

En qualsevol cas, la concessió es pot prorrogar fins que s’esgoti el termini màxim total de cinquanta anys de la concessió, incloses les seves pròrrogues, llevat que s’acrediti que l’amortització de les inversions inicials i posteriors, incloses les necessàries per adequar-se al progrés tècnic o el manteniment de l’equilibri econòmic, exigeixen atorgar un termini més llarg.

El concessionari pot instar igualment la pròrroga de la concessió per un període màxim que no excedeixi el 25% de la seva durada inicial, pels motius següents, degudament justificats i en cap cas imputables al dit concessionari:

En els casos de fusió d’empreses en què participi el concessionari, la concessió continua vigent amb l’entitat absorbent o amb la resultant de la fusió, que queda subrogada a la posició del concessionari en tots els seus drets i obligacions. Igualment, en els supòsits d’escissió, aportació o transmissió d’empreses o branques d’activitat, continua la concessió amb l’entitat a què s’atribueixi, que queda subrogada als drets i les obligacions que en dimanen, sempre que reuneixi les condicions de capacitat i solvència exigides en acordar-se l’adjudicació. Si no pot produir-se la subrogació per no reunir aquesta entitat les condicions de capacitat i solvència necessàries es resol el contracte, i es considera, a tots els efectes, com un supòsit de resolució imputable al concessionari.

Al marge dels supòsits de successió del concessionari, la modificació subjectiva de la concessió només és possible per la seva cessió, prèvia autorització expressa del Govern, d’acord a la normativa en matèria de contractació pública i sempre que la dita concessió s’hagi explotat durant almenys una cinquena part del termini de durada inicial. En tot cas, el cessionari ha de complir els requisits exigibles de capacitat i solvència i la cessió s’ha de formalitzar per escrit.

En qualsevol cas, la cessió de la concessió es troba igualment subjecta al dret de tanteig del Govern, l’exercici del qual s’ha de dur a terme, directament o a través de FEDA, en el termini de dos mesos des de la notificació per part del concessionari de la voluntat de cedir la concessió. Si finalment aquesta cessió es produeix al marge de les condicions autoritzades per l’Administració, el Govern pot exercir el seu dret de retracte o, d’altra manera, declarar la invalidesa de la cessió.

El concessionari pot subcontractar la construcció o explotació de les instal·lacions amb tercers, prèvia autorització del Govern en els termes establerts en la normativa en matèria de contractació pública.

Els subcontractistes només queden obligats davant del contractista principal, que assumeix, per tant, la responsabilitat total davant de l’Administració.

Un cop finalitzat el termini de durada de la concessió, llevat que es decideixi que es prorroga per mitjà del procediment detallat en l’article 20, s’extingeix per compliment.

Abans que finalitzi el termini de la concessió, es pot extingir per acord del ministeri competent, d’ofici, o, si escau, a instància del concessionari, per les causes de resolució següents:

En els supòsits de l’apartat 2 anterior, si la resolució de la concessió és imputable a l’Administració, aquesta ha d’abonar al concessionari l’import de les inversions fetes, aplicant-hi un criteri d’amortització lineal, i l’import dels danys ocasionats, inclosos els beneficis futurs no percebuts. En canvi, si no li és imputable, l’Administració ha d’abonar al concessionari el valor comptable no amortitzat de les inversions. En el cas de resolució de la concessió per mutu acord de les parts, els seus drets s’han d’adequar al que està establert en el contracte que posi fi a la concessió.

Si la resolució de la concessió és imputable al concessionari, es confisca la garantia i ha d’indemnitzar l’Administració pel danys i perjudicis ocasionats, si l’import excedeix la garantia confiscada. La renúncia de la concessió sempre es considera imputable al concessionari.

Els imports associats a l’extinció de la concessió s’han de fixar en un període de tres mesos a partir de l’acord de resolució de la concessió.

L’extinció de la concessió per qualsevol motiu comporta la de tots els contractes que hi estiguin vinculats a la mateixa i la baixa d’ofici del Registre.

Amb l’extinció de la concessió, sempre que així s’hagi previst en les bases de la convocatòria, els actius de la instal·lació reverteixen a l’Administració. En aquests supòsits, el concessionari està obligat a lliurar els dits actius, en bon estat de conservació i ús, a l’Administració, que, al seu torn, ha d’aixecar una acta de recepció formal.

L’Administració succeeix al concessionari en els seus drets sobre l’ús dels terrenys privats en els supòsits de reversió a què fa referència l’apartat anterior, sempre que aquests drets perdurin una vegada extingida la concessió. En cas contrari, cal obligatòriament que el concessionari desmantelli les instal·lacions i el retorn del terreny al seu estat inicial llevat acord entre les parts afectades.

En cas que el Govern ordeni el desmantellament de les instal·lacions al final d’una concessió, el concessionari ha de prendre les mesures adequades per restituir els terrenys al seu estat original en finalitzar l’activitat. L’òrgan administratiu competent ha de dur a terme, en qualsevol cas, una verificació del compliment de les condicions de la restitució de l’emplaçament de l’activitat a la situació de partida.

L’extinció de la concessió es causa de baixa d’ofici del Registre.

En els casos següents, el Govern pot rescatar la concessió abans que finalitzi el termini establert per:

En qualsevol dels casos esmentats, el ministeri competent pot proposar el rescat de la concessió al Govern. Notificada la dita proposta al concessionari, disposa d’un termini d’un mes per presentar al·legacions. Un cop presentades aquestes al·legacions, o bé, si no se’n presenten, un cop transcorregut el temps esmentat, el Govern resol en el termini d’un mes el rescat o la continuïtat de la concessió.

El ministeri competent ha de compensar el concessionari pels actius cedits d’acord amb els criteris següents:

El valor comptable de les inversions ha de ser com a màxim el que resulti de la documentació presentada per a la inscripció del projecte en el Registre.

Per definir el valor comptable dels actius de les instal·lacions, el ministeri competent pot contractar un auditor independent sempre que ho consideri convenient, tenint en compte els arguments de FEDA i del concessionari de la instal·lació.

El Govern, prèvia audiència al concessionari, pot acordar la intervenció de la concessió en els casos en què el concessionari no pugui assumir, temporalment i amb un greu dany social, l’explotació de la instal·lació de producció, per causes alienes a aquesta explotació o per incórrer el dit concessionari en un incompliment greu de les seves obligacions que posés en perill l’explotació.

El Govern ha d’atorgar un termini al concessionari perquè pugui corregir les deficiències causants de la intervenció, atenent les circumstàncies concurrents. Transcorregut el dit termini, si el concessionari no les ha corregit, s’ha d’executar la intervenció, en què corresponen al Govern, de forma directa o a través de FEDA, si escau, l’explotació directa de la instal·lació i la percepció de la contraprestació establerta; en aquest cas, el Govern pot utilitzar el mateix personal i material del concessionari.

L’explotació de la instal·lació objecte de la intervenció s’efectua per compte i risc del concessionari, en les condicions previstes per la normativa aplicable sobre contractació pública. Els ingressos que la instal·lació generi durant la intervenció es dediquin a satisfer els costos que aquesta intervenció provoqui. A aquest efecte, FEDA reten l’import de la venda de l’electricitat que en resulti.

El Govern ha de determinar la durada de la intervenció, sense que pugui excedir, incloses les possibles pròrrogues, els tres anys. Transcorregut aquest termini, si el concessionari segueix sense poder complir les seves obligacions, es resol la concessió per causa imputable al concessionari, a l’efecte del que preveu l’Article 23.

El Govern ha d’acordar d’ofici o a petició del concessionari el cessament de la intervenció quan s’acrediti la desaparició de les causes que l’hagin motivat i el concessionari justifiqui que està en condicions de prosseguir l’explotació normal de l’obra.

El concessionari té els drets següents:

El concessionari té les obligacions següents:

L’administració es reserva el dret de fer servir i utilitzar per a les finalitats que consideri oportunes la superfície dels terrenys de domini públic no ocupats per les instal·lacions, procurant no pertorbar el normal funcionament de l’explotació.

Les activitats previstes en aquest Reglament estan sotmeses a la totalitat de l’ordenament jurídic, especialment a la Llei que regula l’ens públic Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) i el règim de les activitats del sector elèctric, del fred i de la calor; a la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic; a la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme; a la Llei de seguretat i qualitat industrial; a la Llei de la seguretat i la salut en el treball vigents, i a tots els reglaments que se’n desprenen, en tot allò que no contradigui aquest Reglament.

En tot cas, les instal·lacions a què es refereix l’Article 2 d’aquest Reglament només es poden desenvolupar a l’empara de les concessions atorgades pel procediment previst en aquest Reglament.

Els serveis competents del Govern conserven en tot moment les facultats d’inspecció i control de les activitats dutes a terme pel concessionari i, si escau, pels seus subcontractistes, en virtut de la concessió, en els límits establerts per l’ordenament, i disposen, d’ofici o a instància de part, la pràctica de les inspeccions i verificacions que siguin necessàries. Aquestes facultats d’inspecció i control són independents de les altres que puguin correspondre a l’operador del sistema o, si escau, a l’empresa distribuïdora quant als equipaments de la instal·lació.

La competència per a la inspecció i el control de les disposicions establertes en aquest Reglament, en tot allò que afecta les competències dels comuns, correspon als comuns, sens perjudici dels convenis i acords de distribució de competències que puguin establir les administracions concurrents.

El concessionari ha de sotmetre la instal·lació a una revisió periòdica per part d’un organisme d’inspecció i control autoritzat cada cinc anys.

Sempre que l’operador del sistema o l’Administració competent ho requereixi, el concessionari ha de lliurar tota la informació o documentació relacionada amb l’objecte i la finalitat de la inspecció.

Sens perjudici de l’apartat anterior, el concessionari ha de lliurar a l’Administració qualsevol informe, projecte i planificació exigits per la normativa aplicable, amb la regularitat que s’estableixi.

Les constatacions i els actes elaborats en exercici de les competències d’inspecció i control es presumeixen certes, salvat que es provi el contrari.

Les infraccions i les sancions per incompliment d’aquest Reglament es regulen pel que disposa el capítol cinquè de la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic, el títol XI de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i el títol V de la Llei de seguretat i qualitat industrial vigents.

Els danys i perjudicis derivats de l’incompliment de la normativa vigent són a càrrec de la part que els ha causat.

La no disponibilitat de la xarxa elèctrica causada per avaries no imputables a l’entitat distribuïdora i les aturades de la instal·lació per motius de seguretat o d’estabilitat de la xarxa no donen lloc a indemnitzacions a favor del concessionari per lucre cessant. Tanmateix, el concessionari pot reclamar-ne, en demostrar que hi ha hagut culpa o negligència per part de l’entitat distribuïdora.

Criteris generals de disseny

Conjunts de mesura de producció d’energia (CMPE)

Quadre de control i protecció

Condicions mínimes per a l’arrencada i l’acoblament de la instal·lació generadora a la xarxa elèctrica

Condicions d’explotació i manteniment de les instal·lacions