Decret 545/2022, del 22-12-2022, d’aprovació del Reglament de permisos i de les autoritzacions administratives complementàries per conduir i del Registre de Permisos de Conduir

Exploració / (1)	Criteris d’aptitud per a l’obtenció o la renovació del permís	Adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o de circulació, en permís subjecte a condicions restrictives
Grup 1 / (2)	Grup 2 / (3)	Grup 1 / (4)	Grup 2 / (5)
4.1. Insuficiència cardíaca	No hi ha d’haver cap alteració que afecti la dinàmica cardíaca amb signes objectius i funcionals de descompensació o síncope.	No hi ha d’haver cap alteració que afecti la dinàmica cardíaca amb signes objectius i funcionals de descompensació de síncope, i no hi ha d’haver arrítmies o una altra simptomatologia associada. L’informe cardiològic inclou la determinació de la fracció d’ejecció, que ha de ser superior al 45%.	No s’admet.	No s’admet.
	No pot haver-hi cap cardiopatia que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional II o IV.	No pot haver-hi cap cardiopatia que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional II, III o IV.	No s’admet.	No s’admet.
4.2. Trastorns del ritme	No pot haver-hi arrítmia maligna durant els darrers 6 mesos que origini o pugui originar una pèrdua d’atenció o una síncope al conductor, excepte en els casos amb antecedents de teràpia curativa i informe favorable del cardiòleg.	No pot haver-hi cap trastorn del ritme cardíac que pugui originar una pèrdua d’atenció o una síncope al conductor, ni antecedents de pèrdua d’atenció, isquèmia cerebral o síncope secundària al trastorn del ritme durant els darrers 2 anys, excepte en els casos amb antecedents de teràpia curativa i informe favorable del cardiòleg.	Quan hi ha antecedents de taquicàrdia ventricular, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia que avaluï el tractament, l’absència de recurrència del quadre clínic i una funció ventricular acceptable, es pot fixar un període de vigència inferior al normal segons criteri mèdic.	Quan hi ha antecedents de taquicàrdia ventricular no sostinguda, sense recurrència després de 6 mesos d’evolució, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia, es pot obtenir i renovar el permís amb un període de vigència màxim d’1 any. En tot cas l’informe ha d’acreditar la fracció d’ejecció superior al 40% i l’absència de taquicàrdia ventricular en el registre Holter.
	No pot haver-hi cap alteració del ritme que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional III o IV.	No pot haver-hi cap alteració del ritme que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional II, III o IV.	No s’admet.	No s’admet.
4.3. Marcapassos i desfibril·lador automàtic implantable	No pot haver-hi utilització de marcapassos.	Ídem al grup 1.	Passat 1 mes des de l’aplicació del marcapassos, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia, es pot obtenir o renovar el permís per al període de vigència establert pel facultatiu.	Passats 3 mesos des de l’aplicació del marcapassos, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 2 anys.
	No pot haver-hi implantació de desfibril·lador automàtic implantable.	Ídem al grup 1.	Passats 6 mesos de l’implant del desfibril·lador automàtic, i quan no hi ha simptomatologia, amb l’informe de l’especialista en cardiologia es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. Els mateixos criteris s’apliquen en cas de descàrrega; en cap cas no es permeten les recurrències múltiples ni una fracció d’ejecció menor del 30%.	No s’admet.
4.4. Pròtesis valvulars cardíaques	No pot haver-hi utilització de pròtesis valvulars cardíaques.	Ídem al grup 1.	Passats 3 mesos de la col·locació de la pròtesi valvular, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 3 anys.	Passats 6 mesos de la col·locació de la pròtesi valvular, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia, i sempre que es compleixi la resta de requisits cardiològics, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any.
4.5. Cardiopatia isquèmica	No pot haver-hi antecedents d’infart agut o miocardi en els 3 últims mesos.	Ídem al grup 1.	No s’admet.	No s’admet. En cas de tenir antecedents d’infart de miocardi, amb una prova prèvia ergomètrica negativa i amb l’informe del cardiòleg, el període de vigència màxim és d’1 any.
	No s’admeten la cirurgia de revascularització ni la revascularització percutània.	Ídem al grup 1.	Passat 1 mes d’una intervenció de cirurgia de revascularització o de revascularització percutània amb absència de simptomatologia isquèmica i amb informe del cardiòleg, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 2 anys; posteriorment s’ha de fixar, amb l’informe previ favorable del cardiòleg, el període de vigència a criteri facultatiu.	Passats 3 mesos d’una intervenció en cirurgia de revascularització o de revascularització percutània, amb absència de simptomatologia isquèmica, amb prova ergomètrica negativa i amb l’informe del cardiòleg, es pot obtenir o renovar el permís, per a un període de vigència màxim d’1 any,
	No pot haver-hi cap cardiopatia isquèmica que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional III o IV.	No s’admet cap cardiopatia isquèmica que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional II, III o IV	No s’admet. En cas de patir una cardiopatia isquèmica que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional II, amb l’informe favorable del cardiòleg, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 2 anys.	No s’admet.
4.6. Hipertensió arterial	No pot haver-hi signes d’afectació orgànica.	Ídem al grup 1.	No s’admet.	No s’admet.
4.7. Aneurismes de grans vasos	No pot haver-hi aneurismes de grans vasos ni dissecció aòrtica. S’admet la correcció quirúrgica sempre que hi hagi un resultat satisfactori d’aquesta correcció i no hi hagi clínica d’isquèmica cardíaca.	Ídem al grup 1.	Després de la correcció quirúrgica d’un aneurisma o dissecció i passats 6 mesos d’aquesta correcció, portant l’informe favorable de l’especialista en cardiologia o cirurgia vascular, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 2 anys. En el cas de l’aneurisma i sempre que les característiques d’aquest aneurisma no impliquin un risc elevat de trencament i que s’associïn a clínica d’isquèmia cardíaca, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia o cirurgia vascular, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any.	Després de la correcció quirúrgica d’un aneurisma o dissecció i passats 12 mesos d’aquest aneurisma, aportant l’informe favorable de l’especialista en cardiologia o cirurgia vascular, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any.
4.8. Arteriopaties perifèriques	En cas d’arteriopatia perifèrica, es valora la possible associació de cardiopatia isquèmica.	Ídem al grup 1.	No s’admeten.	No s’admeten.
4.9. Malalties venoses	No pot haver-hi trombosi venosa profunda.	No s’admeten les varius voluminoses del membre inferior ni les tromboflebitis.	No s’admeten.	No s’admeten.

5. Trastorns hematològics

Exploració / (1)	Criteris d’aptitud per a l’obtenció o la renovació del permís	Adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o de circulació en permís subjecte a condicions restrictives
Grup 1 / (2)	Grup 2 / (3)	Grup 1 / (4)	Grup 2 / (5)
5.1. Processos oncohematològics
5.1.1. Processos sotmesos a tractament quimioteràpic	No s’admeten.	No s’admeten.	Passats 3 mesos de la finalització del darrer cicle de tractament, amb l’informe favorable d’un hematòleg i sempre que en el darrer mes no hi hagi hagut anèmia, leucopènia o trombopènia severes, es fixa un període de vigència màxim de 3 anys, fins que passin 10 anys de la remissió completa, sempre acreditada amb l’informe d’un hematòleg.	Passats 3 mesos de la finalització del darrer cicle de tractament, amb l’informe favorable d’un hematòleg i sempre que en el darrer mes no hi hagi hagut anèmia, leucopènia o trombopènia severes, es fixa un període de vigència màxim d’1 any, fins que passin 10 anys de remissió completa, sempre acreditada amb l’informe d’un hematòleg.
5.1.2. Policitèmia vera	No s’admet.	No s’admet.	Si en els darrers 3 mesos no hi ha hagut un valor d’hemoglobina major de 20 g/dl, aportant l’informe favorable d’un hematòleg, el període de vigència màxim és de 2 anys.	Si en els darrers 3 mesos no hi ha hagut un valor d’hemoglobina major de 20 g/dl, aportant l’informe favorable d’un hematòleg, el període de vigència màxim és d’1 any.
5.1.3. Altres trastorns oncohematològics	No s’admeten quan els darrers 3 mesos s’hagi presentat anèmia, leucopènia o trombopènia severa o quan durant els darrers 6 mesos hi hagi hagut una leucocitosi major de 100.000 leucòcits/µl o una trombocitosi major de 1.000.000 plaquetes/µl.	No s’admeten.	Quan es donin les circumstàncies assenyalades a la columna (2), presentant l’informe favorable d’un hematòleg, el període de vigència màxim és de 2 anys.	Amb l’informe favorable d’un hematòleg, només s’admeten els casos en els quals no s’hagi presentat anèmia, leucopènia o trombopènia severes en els darrers 3 mesos. En aquests casos, el període de vigència màxim és d’1 any i no s’admet que els darrers 6 mesos hi hagi hagut una leucocitosi major de 100.000 leucòcits/µl o una trombocitosi major de 1.000.000 plaquetes/µl.
5.2. Trastorns no oncohematològics
5.2.1. Anèmies, leucopènies, trombopènies i poliglobúlies	No s’admeten anèmies, leucopènies, trombopènies o poliglobúlies severes o moderades de caràcter agut en els darrers 3 mesos.	Ídem al grup 1.	En qualsevol de les situacions exposades a la columna (2), amb l’informe favorable d’un hematòleg, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 2 anys.	En qualsevol de les situacions exposades en la columna (2), amb l’informe favorable d’un hematòleg, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any.
5.2.2. Trastorns de coagulació	No s’admeten trastorns de coagulació que requereixen un tractament substitutiu habitual.	Ídem al grup 1.	En cas de requerir un tractament substitutiu, amb l’informe favorable d’un hematòleg en què s’acrediti el correcte control del tractament es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 3 anys.	En cas de requerir un tractament substitutiu, amb l’informe favorable d’un hematòleg en què s’acrediti el correcte control del tractament es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any.
5.2.3. Tractament anticoagulant	No s’admeten els casos en què s’han produït descompensacions en el darrer any que hagin requerit transfusió de plasma.	No s’admet.	En els casos inclosos a la columna (2), amb l’informe d’un hematòleg, cardiòleg o metge responsable del tractament, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 2 anys.	En cas d’estar sota tractament anticoagulant, amb l’informe favorable d’un hematòleg, cardiòleg o metge responsable del tractament, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. No es permet el cas en què s’han produït descompensacions que hagin obligat a transfusions de plasma en els darrers 3 mesos.

6. Sistema renal

Exploració / (1)	Criteris d’aptitud per a l’obtenció o la renovació del permís	Adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o de circulació en permís subjecte a condicions restrictives
Grup 1 / (2)	Grup 2 / (3)	Grup 1 / (4)	Grup 2 / (5)
6.1. Nefropaties	No es permeten les que, per la seva etiologia, tractament o manifestacions, puguin posar en perill la conducció.	Ídem al grup 1.	Les persones sotmeses a programes de diàlisi, amb l’informe favorable d’un nefròleg, poden obtenir o renovar el permís; a criteri facultatiu, el període de vigència es pot reduir.	No s’admeten.
6.2. Trasplantament renal	S’admet el trasplantament renal.	Ídem al grup 1.	Les persones sotmeses a un trasplantament renal, passats més de 6 mesos d’antiguitat d’evolució sense problemes derivats del trasplantament, amb l’informe favorable d’un nefròleg poden obtenir o renovar el permís per a un període de vigència establert a criteri facultatiu.	Les persones sotmeses a un trasplantament renal, passats més de 6 mesos d’antiguitat d’evolució sense problemes derivats del trasplantament, en casos excepcionals degudament justificats i amb l’informe favorable d’un nefròleg, poden obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any.

7. Sistema respiratori

Als efectes de l’apartat 7.2, s’entén per síndrome moderada d’apnea obstructiva del son la síndrome en què l’índex d’apnea-hipopnea és d’entre 15 i 29 i per síndrome greu la síndrome en què l’índex és igual o superior a 30, associades en ambdós casos a un nivell de somnolència excessiu durant el dia.

Exploració / (1)	Criteris d’aptitud per a l’obtenció o la renovació del permís	Adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o de circulació, en permís subjecte a condicions restrictives
Grup 1 / (2)	Grup 2 / (3)	Grup 1 / (4)	Grup 2 / (5)
7.1. Dispnees	No pot haver-hi dispnees permanents en repòs o d’esforç lleu.	No pot haver-hi dispnees o petits esforços ni paroxístiques de qualsevol etiologia.	No s’admeten.	No s’admeten.
7.5. Síndrome d’apnea obstructiva del son	No s’admet la síndrome d’apnea del son (diagnosticada amb un estudi del son), amb un índex d’apnea-hipopnea igual o superior a 15, associada a una somnolència diürna moderada o greu.	Ídem al grup 1.	En els casos assenyalats a la columna (2), amb l’informe favorable d’una unitat del son en què consti el correcte nivell d’acompliment del tractament i un control satisfactori de la malaltia, en especial de la somnolència diürna, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 3 anys.	En els casos assenyalats a la columna (3), amb l’informe favorable d’una unitat del son en què consti el correcte acompliment del tractament i un control satisfactori de la malaltia, en especial de la somnolència diürna, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any.
7.3. Altres afeccions	No pot haver-hi trastorns pulmonars, pleurals, diafragmàtics i mediastínics que determinin incapacitat funcional; cal valorar el trastorn i l’evolució de la malaltia, tenint en compte especialment l’existència o la possibilitat d’aparició de crisis de dispnea paroxística, dolor toràcic intens o una altra alteració que pugui influir en la seguretat de la conducció.	Ídem al grup 1.	No s’admeten.	No s’admeten.

8. Malalties metabòliques

Exploració / (1)	Criteris d’aptitud per a l’obtenció o la renovació del permís	Adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o de circulació en permís subjecte a condicions restrictives
Grup 1 / (2)	Grup 2 / (3)	Grup 1 / (4)	Grup 2 / (5)
8.1. Diabetis mellitus	No pot haver-hi cap tipus de diabetis que estigui descompensada.	ídem al grup 1.	Sempre que sigui necessari el tractament amb insulina o amb fàrmacs hipoglucemiants, s’ha d’aportar l’informe mèdic favorable que acredita el correcte control de la malaltia i la correcta formació diabetològica() de la persona interessada. El període de vigència màxim és de 5 anys, i pot ser reduït a criteri facultatiu. () La formació diabètica ha de constar de tres mesos de resultats normals reportats al metge tractant.	L’afectat de diabetis mellitus tipus 1 i tipus 2 que requereix tractament amb insulina, aportant l’informe favorable d’un endocrí o diabetòleg que acrediti el correcte control de la malaltia i la correcta formació diabetològica de la persona interessada, en casos molt excepcionals pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. L’afectat de diabetis tipus 2 que necessita tractament amb fàrmacs hipoglucemiants ha d’aportar l’informe favorable d’un endocrí o diabetòleg que acrediti el bon control i el coneixement de la malaltia, i el període de vigència màxim és de 3 anys.
8.2. Quadres d’hipoglucèmia	No hi pot haver, en el darrer any, quadres repetitius d’hipoglucèmia aguda ni alteracions metabòliques amb pèrdua de consciència.	Ídem al grup 1.	Identificat el problema de les hipoglucèmies i un cop resolt aquest quadre durant un període de tres mesos, no hi ha cap restricció.	Ídem al grup 1.
8.3. Malalties tiroidals	No hi pot haver hipertiroïdismes complicats amb símptomes cardíacs o neurològics ni hipotiroïdismes simptomàtics, excepte si la persona interessada presenta l’informe favorable d’un especialista en endocrinologia.	No hi pot haver hipertiroïdismes complicats amb símptomes cardíacs o neurològics ni hipotiroïdismes simptomàtics.	Quan no impedeixen l’obtenció o la renovació i els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior al de la vigència del permís, el període es fixa segons criteri facultatiu.	Ídem al grup 1.
8.4. Malalties paratiroidals	No hi pot haver malalties paratiroidals que ocasionin un increment de l’excitabilitat o debilitat muscular, excepte si la persona interessada presenta l’informe favorable d’un especialista en endocrinologia.	No hi pot haver malalties paratiroidals que ocasionin un increment de l’excitabilitat o debilitat muscular.	Quan no impedeixi l’obtenció o la renovació i els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior al de la vigència del permís, el període es fixa segons criteri facultatiu.	No s’admeten.
8.5. Malalties adrenals	No es permet la malaltia d’Addison, la síndrome de Cushing i la hiperfunció medul·lar adrenal deguda a feocromocitoma.	No s’admeten.	La persona afectada per malalties adrenals ha de presentar un informe favorable de l’especialista en endocrinologia en què consti l’estricte control o el tractament dels símptomes. El període de vigència màxim és de 2 anys.	No s’admeten.

9. Sistema nerviós i muscular

No pot haver-hi malalties del sistema nerviós i muscular que produeixen una pèrdua o una disminució greu de les funcions motores, sensorials o de coordinació que puguin incidir en el control del vehicle.

Es defineix epilèpsia com la presentació de dos o més crisis epilèptiques en un termini inferior a 5 anys. Per crisi epilèptica provocada s’entén la que té un factor causant identificable i evitable.

Exploració / (1)	Criteris d’aptitud per a l’obtenció o la renovació del permís	Adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o de circulació en permís subjecte a condicions restrictives
Grup 1 / (2)	Grup 2 / (3)	Grup 1 / (4)	Grup 2 / (5)
9.1. Malalties del sistema nerviós central	No pot haver-hi malalties del sistema nerviós central que produeixen una disminució important de les funcions cognitives, motores, sensitives, sensorials o de coordinació, o moviments anormals del cap, el tronc o les extremitats que puguin interferir en el correcte control del vehicle.	Ídem al grup 1.	A criteri facultatiu es pot obtenir o renovar el permís, amb un període de vigència màxim de 5 anys.	Ídem al grup 1.
9.2. Epilèpsies i crisis convulsives d’altes etiologies	No es permeten quan hagin aparegut crisis epilèptiques convulsives o crisis amb pèrdua de consciència en el darrer any.	Només es permeten quan no s’ha necessitat el tractament ni s’han produït crisis en el darrer any.	La persona afectada d’epilèpsies ha d’aportar l’informe favorable d’un neuròleg en què s’acrediti que no ha necessitat tractament ni ha patit crisis en el darrer any i no hi ha cap patologia cerebral rellevant ni activitat epileptiforme en l’EEG. El període de vigència màxim és de 2 anys.	Ídem al grup 1.
	En cas de crisis convulsives o amb pèrdua de consciència durant el son, s’ha de constatar que almenys ha passat 1 any només amb aquestes crisis i només durant el son.	Només es permeten quan no han necessitat tractament i no s’han produït crisis en els darrers 10 anys.	En el cas d’aquestes crisis durant el son, el període de vigència màxim és 2 anys, amb l’informe favorable d’un neuròleg en què es faci constar el diagnòstic, el compliment del tractament, l’absència d’altres crisis convulsives i que el tractament farmacològic prescrit, si escau, no impedeix la conducció. En cas d’absència d’aquest tipus de crisis en els 3 darrers anys, el període de vigència màxim és de 5 anys.	La persona afectada d’epilèpsies ha d’aportar l’informe favorable d’un neuròleg en què s’acrediti que no ha necessitat tractament ni ha patit crisis en els darrers 10 anys i no hi ha cap patologia cerebral rellevant ni activitat epileptiforme en l’EEG. El període de vigència màxim és de 2 anys.
	En el cas de crisis epilèptiques repetides sense influència sobre la consciència o sobre la capacitat d’actuar, s’ha de constatar que almenys ha passat 1 any només amb aquest tipus de crisis.	En el cas de crisis epilèptiques repetides sense influència sobre la consciència o sobre la capacitat d’actuar, s’ha de constatar que almenys ha passat 1 any només amb aquest tipus de crisis i sense tractament.	S’ha d’aportar l’informe favorable d’un neuròleg en què es faci constar el diagnòstic, el compliment del tractament, si escau, la freqüència de les crisis i que el tractament farmacològic prescit no impedeix la conducció. El període de vigència màxim és de 2 anys.	S’ha d’aportar l’informe favorable d’un neuròleg en què es faci constar el diagnòstic, la no existència d’altre tipus de crisis i que no s’ha necessitat cap tractament en el darrer any. El període de vigència màxim és d’1 any.
	En cas de crisi epilèptica provocada per un factor causant identificable, s’ha d’aportar un informe neurològic favorable en què consti un període lliure de crisis almenys de 6 mesos. Es tenen en compte altres apartats d’aquest annex. En el cas de primera crisi o única no provocada, s’ha d’acreditar un període lliure de crisis almenys de 6 mesos amb l’informe neurològic.	En el cas de crisi epilèptica provocada per un factor causant identificable, s’ha d’aportar un informe neurològic favorable en què consti un període lliure de crisis almenys d’1 any, incloent-hi valoració electroencefalogràfica. En el cas de lesions estructurals cerebrals amb risc augmentat, per a l’inici de les crisis epilèptiques, se n’ha de valorar la magnitud amb un informe. En el cas de primera crisi o única no provocada, s’ha d’acreditar un període lliure de crisis almenys de 5 anys i sense fàrmacs antiepilèptics amb l’informe neurològic. A criteri neurològic i si es reuneixen bons indicadors de pronòstic, es pot reduir el període lliure de crisis exigit.	No s’admet.	No s’admet.
	En el cas de primera o única crisi no provocada, s’ha d’acreditar un període lliure de crisis almenys de 6 mesos amb l’informe neurològic.	En el cas de primera crisi o única provocada, s’ha d’acreditar un període lliure de crisis almenys de 5 anys i sense fàrmacs ni antiepilèptics amb l’informe neurològic. A criteri neurològic i si es reuneixen bons indicadors de pronòstics, es pot reduir el període lliure de crisis exigit.	No s’admet	No s’admet
	En el cas d’altres pèrdues de consciència s’ha d’avaluar en funció del risc de recurrència i de l’exposició del risc.	Ídem al grup 1.	No s’admeten.	No s’admeten.
	Si es produeix una crisi convulsiva o una pèrdua de consciència durant un canvi o una retirada de medicació, s’ha d’acreditar 1 any lliure de crisis una vegada restablert el tractament antiepilèptic. A criteri neurològic es pot impedir la conducció des de l’inici de la retirada del tractament i durant un termini de 6 mesos després del cessament del mateix tractament.	No s’admet la medicació antiepilèptica.	No s’admet.	No s’admet.
9.3. Alteracions de l’equilibri	No pot haver-hi alteracions de l’equilibri (vertígens, inestabilitat, mareig, desmai) permanents, evolutius i intensos, ja siguin d’origen otològic o de qualsevol altre tipus.	Ídem al grup 1.	No s’admeten.	No s’admeten.
9.4. Malalties neuromusculars	No pot haver-hi malalties neuromusculars que produeixin una disminució important de les funcions motores, sensitives o de coordinació, o tremolors que puguin interferir en el correcte control del vehicle.	Ídem al grup 1.	La persona afectada de malalties neuromusculars que incideixen en la conducció en els termes establerts a la columna (2) ha d’aportar un informe del neuròleg en què consti: l’exploració clínica i simptomatològica actual, el pronòstic de l’evolució de la malaltia i el tractament prescrit. A criteri facultatiu es pot obtenir o renovar per a un període de vigència màxima de 5 anys.	No s’admeten.
9.5. Malaltia cerebrovascular	No s’admeten els accidents isquèmics transitoris fins passats almenys 6 mesos sense símptomes neurològics.	Ídem al grup 1.	Passats almenys 6 mesos de l’accident isquèmic transitori, i en funció de les seqüeles que hagi deixat, a criteri facultatiu es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any.	Ídem al grup 1.
	No s’admeten els infarts o hemorràgies cerebrals fins almenys 12 mesos després d’establertes les seqüeles. En la fase de seqüeles, no pot haver-hi una disminució important de les funcions cognitives, motores, sensitives o sensorials o de coordinació, ni moviments anormals de cap, tronc o extremitats que puguin interferir en el control del vehicle.	No s’admeten els infarts o hemorràgies cerebrals fins almenys 12 mesos després d’establertes les seqüeles. En la fase de seqüeles, no pot haver-hi cap alteració de les funcions motores, sensitives, sensorials o cognitives ni trastorns del moviment que puguin interferir en el control del vehicle.	En els casos assenyalats a la columna (2), amb un informe del neuròleg en què consti la simptomatologia existent, el tractament prescrit i el pronòstic d’evolució, excepcionalment i a criteri facultatiu es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. Passats 3 o més anys amb estabilitat clínica, el període de vigència es determina a criteri facultatiu per a un màxim de 5 anys.	En els casos assenyalats a la columna (3), amb un informe del neuròleg en què consti l’absència d’alteracions motores, sensorials i cognitives o trastorns del moviment que poden interferir en el control de vehicle, el tractament prescrit i el pronòstic d’evolució, excepcionalment, a criteri facultatiu, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any.

10. Trastorns mentals i de conducta

Exploració / (1)	Criteris d’aptitud per a l’obtenció o la renovació del permís	Adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o de circulació en permís subjecte a condicions restrictives
Grup 1 / (2)	Grup 2 / (3)	Grup 1 / (4)	Grup 2 / (5)
10.1. Delírium, demència, trastorns amnèsics i altres trastorns cognoscitius	No hi pot haver suposats de delírium o demència. Tampoc no s’admeten casos de trastorns amnèsics i altres trastorns cognoscitius que suposin un risc per a la conducció.	No s’admeten.	Quan excepcionalment, i amb el dictamen favorable d’un neuròleg o psiquiatre, no impedeixen l’obtenció o la renovació, el període de vigència màxim és d’1 any.	No s’admeten.
10.2. Trastorns mentals deguts a una malaltia mèdica no classificats en altres apartats	No hi pot haver trastorns catatònics, canvis de personalitat particularment agressius o altres trastorns que suposin un risc per a la seguretat viària.	No s’admeten.	Quan excepcionalment, i amb el dictamen favorable d’un neuròleg o psiquiatre, no impedeixen l’obtenció o la renovació, el període de vigència màxim és d’1 any.	No s’admeten.
10.3 Esquizofrènia i altres trastorns psicòtics	No hi pot haver esquizofrènia o trastorn delirant. Tampoc no s’admeten altres trastorns psicòtics que presentin incoherència o pèrdua de la capacitat associativa, idees delirants, al·lucinacions o conducta violenta, o que per qualsevol raó impliquin risc per a la seguretat viària.	Ídem al grup 1.	Sempre que la malaltia estigui compensada i a criteri del metge tractant, pot donar un certificat apte condicionat a l’aparició d’una desestabilització mèdica.	No s’admeten.
10.4. Trastorns de l’estat d’ànim	No hi pot haver trastorns greus de l’estat d’ànim que comportin una alta probabilitat de risc per a la pròpia vida o la dels altres.	Ídem al grup 1.	Quan excepcionalment hi ha el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu.	Ídem al grup 1.
10.5. Trastorns dissociatius	No es poden admetre els casos que suposen un risc per a la seguretat viària.	Ídem al grup 1.	Quan excepcionalment hi ha el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu.	Ídem al grup 1.
10.6. Trastorns del son d’origen no respiratori	No s’admeten casos de narcolèpsia o trastorns d’hipersòmnies diürnes d’origen no respiratori, ja siguin primàries, relacionades amb un altre trastorn mental, malalties mèdiques o induïdes per substàncies. Tampoc no s’admeten altres trastorns del ritme circadiari que suposin un risc per a la conducció. En els casos d’insomni es presta una atenció especial als riscos associats al possible consum de fàrmacs.	Ídem al grup 1.	Quan excepcionalment hi ha el dictamen facultatiu favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència del permís segons criteri facultatiu.	Ídem al grup 1.
10.7. Trastorns del control dels impulsos	No s’admeten casos de trastorns explosius intermitents o altres la gravetat dels quals suposi un risc per a la seguretat viària.	Ídem al grup 1.	Quan excepcionalment hi ha el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu.	Ídem al grup 1.
10.8. Trastorns de la personalitat	No hi pot haver trastorns greus de la personalitat, particularment els que es manifesten en conductes antisocials amb risc per a la seguretat de les persones.	Ídem al grup 1.	Quan excepcionalment hi ha el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu.	Ídem al grup 1.
10.9. Trastorns del desenvolupa-ment intel·lectual	No pot haver-hi retard mental amb un quocient intel·lectual inferior a 70.	Ídem al grup 1.	No s’admeten.	No s’admeten.
	En tots els casos de retard mental amb un quocient intel·lectual entre 50 i 70, es pot obtenir o renovar si la persona interessada adjunta el dictamen favorable d’un psiquiatre o psicòleg.	No s’admeten.	Quan el dictamen del psiquiatre o psicòleg sigui favorable a l’obtenció o la renovació, es poden establir condicions restrictives segons criteri facultatiu.	No s’admeten.
10.10. Trastorns per dèficit d’atenció i comportament pertorbador	No hi pot haver trastorns per dèficit d’atenció la gravetat dels quals impliqui un risc per a la conducció. Tampoc no s’admeten casos moderats o greus de trastorn dissocial o altres comportaments pertorbadors acompanyats de conductes agressives o violacions greus de normes la incidència en la seguretat viària de les quals sigui significativa.	Ídem al grup 1.	Quan excepcionalment hi ha el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu.	No s’admeten.
10.11. Altres trastorns mentals no inclosos en els apartats anteriors	No hi pot haver trastorns dissociatius, adaptatius o altres problemes objecte d’atenció clínica que puguin funcionalment incapacitar per a la conducció.	Ídem al grup 1.	Quan hi hagi el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu.	Ídem al grup 1.

11. Trastorns relacionats amb substàncies (alcohol, drogues i medicaments)

S’aplicarà el document DSM (Diagnostic and Medical Manual of Mental Disorders) vigent en cada moment.

Seran objecte d’atenció especial els trastorns de dependència i abús o trastorns induïts per qualsevol tipus de substància. En els casos en què es presenten antecedents de dependència o d’abús, es pot obtenir o renovar el permís sempre que la situació de dependència o d’abús s’hagi extingit després d’un període demostrat d’abstinència i que no hi hagi seqüeles irreversibles que suposin un risc per a la seguretat viària. Per garantir aquests punts es requereix el dictamen favorable d’un psiquiatre, d’un psicòleg o d’ambdós, depenent del tipus de trastorn.

Exploració / (1)	Criteris d’aptitud per a l’obtenció o la renovació del permís	Adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o de circulació en permís subjecte a condicions restrictives
Grup 1 / (2)	Grup 2 / (3)	Grup 1 / (4)	Grup 2 / (5)
11.1. Abusos d’alcohol	No s’admet l’existència d’abusos d’alcohol ni qualsevol patró d’ús en què el subjecte no pugui dissociar conducció i consum d’alcohol. Tampoc no s’admeten casos d’antecedents d’abús en què la rehabilitació no està degudament acreditada.	Ídem al grup 1.	En cas que hi hagi antecedents d’abús amb l’informe favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència del permís segons criteri facultatiu.	Ídem al grup 1.
11.2. Dependència de l’alcohol	No s’admet l’existència de dependència de l’alcohol. Tampoc no s’admeten casos d’antecedents de dependència en què la rehabilitació no estigui degudament acreditada.	Ídem al grup 1.	Es farà un període de seguiment mèdic amb Interdictor i amb períodes de control després de la retirada de l’Interdictor.	Ídem al grup 1.
11.3. Trastorns induïts per alcohol	No s’admet l’existència de trastorns induïts per l’alcohol, com abstinència, delírium, demència, trastorns psicòtics o altres que suposin un risc per a la seguretat viària. Tampoc no s’admeten casos d’antecedents de trastorns induïts per l’alcohol en què la rehabilitació no estigui degudament acreditada.	Ídem al grup 1.	En cas que hi hagi antecedents de trastorns induïts per l’alcohol amb l’informe favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu.	Ídem al grup 1.
11.4. Consum habitual de drogues i medicaments	No s’admet el consum habitual de substàncies que comprometen l’aptitud per conduir sense perill, ni el consum habitual de medicaments que, individualment o en conjunt, produeixen efectes adversos greus en la capacitat per conduir.	Ídem al grup 1.	Quan excepcionalment i amb l’informe mèdic favorable, el medicament o els medicaments indicats en (2) no influeixen de manera negativa en el comportament viari de la persona interessada, es pot obtenir o renovar el permís i reduir, si escau, el període de vigència segons criteri facultatiu.	No s’admet.
11.5. Abús de drogues o medicaments	No s’admet l’abús de drogues o de medicaments. Si hi ha antecedents d’abús, la rehabilitació s’ha d’acreditar degudament.	Ídem al grup 1.	En cas que hi hagi antecedents d’abús de drogues o de medicaments, amb l’informe favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència del permís segons criteri facultatiu.	Ídem al grup 1.
11.6. Dependència de drogues i medicaments	No s’admet la dependència de drogues o de medicaments. Si hi ha antecedents de dependència, la rehabilitació s’ha d’acreditar degudament.	Ídem al grup 1.	En cas que hi hagi antecedents de dependència de drogues o de medicaments, amb l’informe favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència del permís segons criteri facultatiu.	Ídem al grup 1.
11.7. Trastorns induïts per drogues o medicaments	No s’admet delírium, demències, alteracions perceptives, trastorns psicòtics o altres d’induïts per drogues o medicaments que suposin riscos per a la seguretat viària. Tampoc no s’admeten casos d’antecedents de trastorns induïts per drogues o medicaments en què la rehabilitació no estigui degudament acreditada.	Ídem al grup 1.	En cas que hi hagi antecedents de trastorns mentals induïts per drogues o medicaments, amb l’informe favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu.	Ídem al grup 1.

12. Aptitud perceptivomotora

L’exploració de les aptituds perceptivomotores es fa mitjançant els predictors establerts.

Quan, segons criteri facultatiu, amb l’entrevista inicial o a partir dels predictors utilitzats, es detecten indicis de deteriorament aptitudinal que poden incapacitar per conduir amb seguretat, es requereix la realització d’una exploració complementària sistematitzada per valorar l’estat de les funcions mentals que puguin estar influint en el deteriorament. També es pot requerir la realització d’una prova pràctica de conducció.

Amb caràcter general, el metge especialista ha de tenir en compte les possibilitats de compensació de les possibles deficiències considerant la capacitat adaptativa de l’individu.

Exploració / (1)	Criteris d’aptitud per a l’obtenció o la renovació del permís	Adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o de circulació en permís subjecte a condicions restrictives
Grup 1 / (2)	Grup 2 / (3)	Grup 1 / (4)	Grup 2 / (5)
12.1. Estimació del moviment	No s’admet cap alteració que limiti la capacitat per adequar-se amb seguretat a situacions de trànsit que requereixin estimacions de reaccions espaciotemporals.	Ídem al grup 1.	Quan, excepcionalment, no impedeix l’obtenció o la renovació, es pot limitar la velocitat màxima segons criteri facultatiu.	No s’admet.
12.2. Coordinació visomotora	No s’admeten alteracions que suposin la incapacitat per adaptar-se adientment al manteniment de trajectòries establertes.	Ídem al grup 1.	Es pot autoritzar la conducció d’un vehicle automàtic, amb avaluació prèvia en les proves pràctiques corresponents. En els casos d’obtenció, es té en compte la capacitat d’aprenentatge psicomotor. Es poden establir condicions restrictives segons criteri facultatiu.	No s’admet.
12.3. Temps de reaccions múltiples	No s’admeten alteracions greus de la capacitat de discriminació o en els temps de resposta.	Ídem al grup 1.	Quan, excepcionalment, no impedeixen l’obtenció o la renovació, es pot limitar la velocitat màxima segons criteri facultatiu.	No s’admet.
12.4. Intel·ligència pràctica	No s’admeten casos en què la capacitat d’organització espacial no resulti adient per a la conducció.	Ídem al grup 1.	No s’admet.	No s’admet.

13. Altres causes no especificades en els apartats anteriors

Quan es dictamina la incapacitat per conduir per qualsevol causa no inclosa en els apartats anteriors, es requereix una justificació particularment detallada i justificada com a expressió del risc avaluat i del deteriorament funcional que a judici del facultatiu impedeix la conducció.

Exploració / (1)	Criteris d’aptitud per a l’obtenció o la renovació del permís	Adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o de circulació, en permís subjecte a condicions restrictives
Grup 1 / (2)	Grup 2 / (3)	Grup 1 / (4)	Grup 2 / (5)
13.1. Altres causes no especificades	No pot obtenir ni renovar el permís cap persona que pateix qualsevol malaltia o deficiència no esmentada en els apartats anteriors que pot suposar una incapacitat funcional que comprometi la seguretat viària, excepte si la persona interessada disposa d’un dictamen facultatiu favorable. El mateix criteri s’estableix per als trasplantaments d’òrgans no inclosos en aquest annex.	Ídem al grup 1.	Quan no impedeixen l’obtenció o la renovació i els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior al de la vigència normal. Condicionament a resultats de proves periòdiques i seguiments facultatius.	Ídem al grup 1.

Significat dels números entre parèntesis:

(1) Aptituds que cal explorar i avaluar en els conductors objecte del reconeixement, tant si pertanyen al grup 1 com al grup 2 (article 32.2).

(2) Aptituds psicofísiques requerides per obtenir o renovar el permís de conduir de les categories, AM, A1, A2, A, B, B+E i J (article 34.1).

(3) Aptituds psicofísiques requerides per obtenir o renovar el permís de conduir de les categories B2, B2+E, C1, C1 + E, C, C+E, D1, D1+E, D, D+E i altres autoritzacions (article 34.2).

(4) Adaptacions, restriccions i altres limitacions que cal imposar a persones i vehicles o de circulació per obtenir i renovar el permís de conduir de les categories AM, A1, A2, A, B, B+E i J subjectes a condicions restrictives

(5) Adaptacions, restriccions i altres limitacions que cal imposar a persones i vehicles o de circulació per obtenir i renovar el permís de conduir de les categories B2, B2+E, C1, C1+E, C, C+E, D1, D1+E, D i D+E i altres autoritzacions.

B) Aptituds psiquiàtriques

Les proves psiquiàtriques consisteixen en:

C) Proves analítiques

Les proves analítiques consisteixen en:

Annex IV. Proves del permís de conduir. Organització, desenvolupament i criteris de qualificació de les proves escrites de coneixements comuns i específics i de les proves pràctiques d’aptituds i de comportaments en circuit tancat i en la circulació en les vies obertes al trànsit en general

I. Proves que cal fer per obtenir el permís de conduir

Proves
Categoria de permís	Certificat mèdic	Prova escrita de coneixements	Prova pràctica d’aptituds i de comportaments
Comuns	Específics	En circuit tancat	En circulació en les vies obertes al trànsit en general
AM	X	X		X
A1	X	X		X
A2	X	X		X
A	X	X		X
B	X	X		X	X
B+E	X			X
B2	X		X	X	X
B2+E	X			X
C1	X		X	X	X
C1+E	X			X
C	X		X	X	X
C+E	X			X
D1	X		X	X	X
D1+E	X			X
D	X		X	X	X
D+E	X			X
J	X	X		X	X

II. Normes generals sobre les proves

A) Verificació de la identificació dels candidats i dels monitors de l’autoescola

Per a les proves escrites i les pràctiques, tant els candidats com els monitors han d’identificar-se davant del personal examinador, que en qualsevol moment pot exigir als candidats la presentació d’un document que n’acrediti la identitat (passaport o document nacional d’identitat) i als monitors la presentació de l’autorització per exercir de monitor d’autoescola.

Si no es presenten els documents requerits, l’examinador determina si s’inicia la prova o no, sense que això impliqui que el candidat perdi la convocatòria.

B) Verificació de les condicions tècniques dels vehicles de les autoescoles

Els examinadors poden verificar, en qualsevol moment de les proves o abans d’iniciar-les, si els vehicles reuneixen els requisits tècnics i de seguretat exigits. A aquest efecte, poden requerir la presentació de la documentació que calgui per controlar el vehicle, que ha de ser facilitada pel monitor. En el cas de dubte sobre la seguretat del vehicle, l’examinador pot exigir un control de l’ITV.

Així mateix, el personal examinador pot verificar en qualsevol moment de les proves o abans d’iniciar-les que el candidat disposa de l’equip de protecció o de seguretat adequat, quan sigui necessari, així com que porta les correccions, pròtesis o adaptacions necessàries i adients. En el cas que no funcionin correctament o que no reuneixin els requisits exigits, l’examinador determina si la prova no s’inicia o s’interromp, sense que això impliqui que el candidat perdi la convocatòria

Els vehicles han d’estar com es van matricular i no poden portar cap marca, adhesiu o element afegit que pugui ajudar el candidat a tenir referències per fer les maniobres o la conducció del vehicle. Els examinadors poden demanar d’eliminar qualsevol element que considerin que pot ajudar el candidat i fins i tot anul·lar els resultats dels exàmens fets amb aquell vehicle durant el dia, i poden prendre les accions disciplinàries i amonestacions que estimin pertinents, considerant aquest fet com a frau.

C) Comportament i actitud dels candidats i dels monitors de l’autoescola

El candidat o el monitor que durant les proves incompleixi les normes establertes, manqui al respecte, tingui un comportament inadequat, o faci cas omís a qualsevol requeriment fet per un dels examinadors, pot ser exclòs del camp de proves i de l’entorn visual i pot ser amonestat d’acord amb la gravetat dels fets.

D) Utilització de sistemes de captació, gravació, recepció o transmissió de dades o d’informació

Durant les proves escrites i les pràctiques no es permet la utilització de telèfons o qualsevol altre sistema de comunicació, ni d’equips, aparells o sistemes de captació, fotografia o gravació d’imatges, ni de recepció o transmissió de dades o d’informació, ja sigui per part del monitor, del candidat o de terceres persones.

En el cas que el monitor incompleixi el que es disposa en el paràgraf anterior, l’examinador no inicia la prova o, si escau, la interromp, sense que això impliqui que el candidat perdi la convocatòria.

El candidat que durant les proves incompleix el que està establert en el primer paràgraf és exclòs de la prova de la qual s’examina i perd la convocatòria.

En el cas que el monitor o el candidat incompleixi algunes de les prescripcions descrites anteriorment, l’examinador no inicia la prova o la interromp, sense perjudici de les sancions o amonestacions que se li puguin aplicar.

E) Vehicles amb els quals s’han de passar les proves

Les proves pràctiques s’han de fer amb el vehicle o el conjunt de vehicles de la categoria que correspongui.

No obstant això, per passar les categories C1, C, D1 i D, el candidat pot utilitzar un vehicle que compleixi amb els requisits per passar la categoria D.

Igualment, per passar les categories C1+E, C+E, D1+E i D+E, el candidat pot utilitzar un vehicle apte per passar la categoria D acoblat a un remolc de més de 1.000 kg d’MMTA, d’almenys 4 m de longitud sense comptar el dispositiu de connexió, i d’almenys 2 m d’amplada.

Per passar les categories B+E i B2+E, el candidat pot utilitzar el mateix remolc descrit anteriorment acoblat a un vehicle que compleixi els requisits per passar la categoria B.

III. Proves escrites de coneixements comuns i específics

A) Blocs de preguntes

Es consideren cinc blocs de preguntes:

• Requisits administratius per circular conduint un vehicle.

• Ús de les vies públiques.

• Velocitat

• Normes generals sobre la realització de maniobres.

• Iniciació de la marxa.

• Avançaments.

• Canvis de direcció.

• Canvi de sentit de la marxa.

• Parades.

• Estacionament.

• Preferència de pas.

• Separació entre vehicles.

• Marxa en caravana organitzada.

• Circulació en vies saturades.

• Obstacles a la calçada.

• Limitacions de pes i dimensions dels vehicles.

• Transport de persones en vehicles de mercaderies.

• Càrrega.

• Prohibicions especials.

• Enllumenat i senyalització d’automòbils.

• Senyalització de les maniobres.

• Senyals especials en tots els tipus de vehicles.

• Tècniques per a la sostenibilitat.

• Normes específiques per conduir els nous tipus de vehicles.

• Manteniment dels nous tipus de vehicles.

• Generalitats.

• Senyals dels agents de circulació.

• Senyals d’abalisament.

• Senyals lluminosos.

• Senyalització vertical.

• Senyalització horitzontal.

• Normes relatives a la seguretat viària aplicables als conductors.

• Reglamentació tècnica relativa a la seguretat dels vehicles en circulació.

• Principals factors d’accidents.

• Conducció en condicions meteorològiques o ambientals que disminueixen l’adherència o la visibilitat.

• Comportament respecte als altres usuaris de la via i en particular les persones d’edat avançada, les persones amb discapacitats i els nens.

• Comportament en el cas d’accident.

• Conducció econòmica i circumstàncies de contaminació de l’ambient.

• Preparació i desenvolupament d’un viatge.

• Vehicles elèctrics.

• Motor.

• Alimentació.

• Encesa.

• Part elèctrica.

• Mecanisme de distribució.

• Lubrificants i refrigeració.

• Mecanismes de transmissió.

• Suspensió.

• Direcció.

• Frens.

• Bateries per a vehicles elèctrics

• Motors de tracció elèctrics.

• Tècniques per a la sostenibilitat

• Nous sistemes de propulsió dels vehicles

• Categoria B2: vehicle amb una finalitat de servei públic o professional (servei de policia, servei de protecció civil, servei d’extinció d’incendis, servei d’assistència sanitària i ambulàncies, servei de transport sanitari, servei de duana, servei del centre penitenciari, servei de transport funerari, serveis de circulació dels comuns, servei de taxi, servei de vehicles de lloguer amb conductor, servei de transport privat complementari, o altres serveis).

• Categories C1 i C: de transport de mercaderies.

• Categories D1 i D: de transport col·lectiu de passatgers.

B) Blocs que s’han de fer per a cada categoria

Les preguntes dels blocs 1, 2 i 3 les han de fer tots els candidats, sigui quina sigui la categoria que sol·liciten.

Les preguntes dels blocs 4 i 5 les han de fer els candidats a les categories B2, C1, C, D1 i D.

Els candidats queden exempts de fer els blocs que ja hagin obtingut anteriorment amb una categoria per a la qual hagi estat necessari superar aquests blocs i amb les mateixes especificitats.

C) Realització de la proves

Per fer les proves teòriques, es facilita al candidat un qüestionari en català, que ha de ser contestat assenyalant la solució correcta entre les solucions proposades per a cada pregunta.

No obstant l’indicat en el paràgraf anterior, en el cas de residents que faci menys de dos anys que resideixen a Andorra, els exàmens es poden facilitar en anglès, espanyol, francès o portuguès com indica l’apartat 3 de l’article 15 del Reglament d’ús de la llengua oficial en organismes públics vigent.

L’examinador nomenat pel departament competent en matèria de permisos de conduir és qui té la direcció de les proves, i qualsevol qüestió sobre el desenvolupament de la prova ha d’anar dirigida a ell en primera instància.

El temps per fer cada bloc és el que determina el departament competent en matèria de permisos de conduir en funció del nombre de preguntes que s’hagin de contestar. El termini per respondre als blocs 1, 2 i 3 és de quaranta minuts i per als blocs 4 i 5 és de trenta minuts.

D) Nombre de preguntes

El nombre de preguntes per a cada bloc és el següent:

• Bloc 1: entre 15 i 25 preguntes

• Bloc 2: entre 15 i 25 preguntes

• Bloc 3: entre 10 i 25 preguntes

• Bloc 1: entre 15 i 30 preguntes

• Bloc 2: entre 15 i 30 preguntes

• Bloc 3: entre 10 i 30 preguntes

• Bloc 4: entre 30 i 70 preguntes

• Bloc 5: entre 15 i 42 preguntes

E) Resultat de les proves

El candidat és declarat apte si durant la prova no fa més errors dels que es detallen a continuació:

IV. Proves pràctiques d’aptituds i de comportaments en circuit tancat

A) Admissió a les proves

Per ser admès a la realització de les proves pràctiques en circuit tancat, és indispensable haver superat les proves teòriques exigibles per a cada categoria.

B) Durada de les proves

El candidat ha de demostrar soltesa en les maniobres i ha de demostrar que domina el vehicle en tot moment.

Si l’examinador considera que el candidat triga en excés a fer una prova, pot declarar-lo no apte.

El candidat s’avalua des del moment en què entra en el vehicle fins que atura el motor i en surt.

C) Criteris de qualificació de les proves i resultats

Es defineixen dos nivells de faltes, les eliminatòries i les deficients, segons la gravetat que determinin els examinadors en el moment de la prova.

A títol orientatiu, es considera que una falta és eliminatòria o deficient quan concorren les circumstàncies següents, sempre que l’examinador, per l’apreciació que ha fet de les circumstàncies, no ho consideri diferent.

De manera general, el fet de tocar qualsevol element (con, fitó, pal o altres), pujar en una vorera o picar-la violentament, o trepitjar qualsevol línia que delimiti la zona de la maniobra, es considera una falta eliminatòria.

En la maniobra en rampa, dos calades es consideren una falta eliminatòria.

En la maniobra en L, en la marxa enrere, una calada es considera una falta eliminatòria.

En les proves amb ciclomotors i motocicletes, el candidat no ha de caure del vehicle, ha de mantenir l’equilibri en tot moment i el fet de posar un peu a terra (a menys que la mateixa prova ho requereixi degut al fet que el vehicle ha d’aturar-se) o caure del vehicle es considera una falta eliminatòria.

Excepte per a la maniobra en L i en el canvi de sentit, una calada es considera deficient.

És declarat no apte tot candidat que fa una falta eliminatòria o dos faltes deficients. En el cas que el candidat hagi acumulat prou faltes per considerar-lo no apte, l’examinador ha d’aturar l’examen. A partir d’aquest moment, el monitor ha de venir a buscar el vehicle per emportar-se’l del circuit. El monitor ha de signar la conformitat amb el resultat de la prova.

El fet de declarar el candidat no apte anul·la el fet d’haver superat altres maniobres durant la prova, i el candidat ha de tornar a fer tot el circuit del principi en la convocatòria següent.

D) Ordre de les proves i muntatge dels circuits

Les proves que cal superar es descriuen a continuació per separat. No obstant això, en el moment de l’examen es poden muntar circuits que impliquin haver de fer diverses proves de manera consecutiva i en l’ordre que es consideri més adequat.

En el cas de necessitat, els examinadors poden canviar algunes distàncies o elements de les proves en el moment de muntar el circuit en el camp de proves, sempre que el canvi no impliqui més complexitat per a la prova ni una simplificació excessiva d’aquesta prova.

E) Desenvolupament de les proves

F) Conceptes i definicions

A continuació es defineixen certs conceptes:

G) Proves per a les categories AM, A1, A2 i A

En totes les proves, el candidat ha de mantenir el domini del vehicle en tot moment.

Prèviament a la realització d’aquestes proves, el candidat ha de:

• Col·locar-se i ajustar-se el casc, i si escau, la vestimenta de protecció, com guants, botes i altres.

• Fer verificacions de forma aleatòria de l’estat dels pneumàtics, dels frens, del sistema de direcció, de l’interruptor d’aturada d’emergència (si n’hi ha), de la cadena de tracció, del nivell d’oli, dels fars, dels catadiòptrics, dels indicadors de direcció i del senyal acústic.

• Treure el suport del vehicle i desplaçar-lo sense l’ajut del motor caminant al seu costat i guardant l’equilibri.

• Posar en marxa el motor i preparar-se per fer les proves.

El candidat amb el vehicle fa girs a la dreta i a l’esquerra alternativament passant per cinc portes materialitzades amb dos pals cada una, sense sortir de la zona delimitada i sense tocar, desplaçar o tombar cap pal. El vehicle ha d’estar ubicat perpendicular a la línia de sortida. La prova s’ha de fer mantenint l’equilibri i sense posar el peu al terra.

En vehicles amb canvi de velocitats manual, la prova s’ha de fer a velocitat controlada.

Les dimensions de la prova són les indicades en l’esquema.

Annex IV - 1 Prova A.pdf

Per a les categories A2 i A: A=5 m, B=2 m

Per a la resta de categories: A=3,5 m, B=1,25 m

2. Prova B: maniobra per circular en una franja d’amplada limitada

Aquesta prova consisteix a circular per una franja d’amplada i longitud limitades, sense sortir-ne ni perdre l’equilibri o posar el peu a terra.

En vehicles amb canvi de velocitats manual, la prova s’ha de fer amb la primera velocitat i sense accelerar.

Les dimensions de la prova són les indicades en l’esquema.

Possibilitat 1: passar per damunt d’una línia de 0,15 m.

Annex IV - 2 Prova B - 1.pdf

Possibilitat 2: passar entre dos línies o elements separats de 0,15 m.

Annex IV - 2 ProvaB - 2.pdf

3. Prova C: maniobra d’acceleració i frenada controlada

El candidat augmenta progressivament la velocitat i canvia a segona marxa, en el cas que el vehicle tingui canvi de marxes. A continuació frena amb precisió de manera que la roda del davant ha de quedar aturada dintre de l’espai limitat.

L’acceleració ha de ser àgil i sense estrebades, i ha d’arribar a una velocitat notable. Si el vehicle disposa de canvi de marxes, s’efectua un canvi de marxa, que s’ha de fer sense fregament i de manera efectiva, és a dir: s’ha de deixar anar per complet l’embragatge, i rodar amb la segona marxa completament engranada. La frenada s’ha de fer de manera lineal i progressiva, sense estrebades, accionant un sol cop els comandaments de frenada: no es pot deixar anar el fre un cop s’ha començat a accionar.

El candidat no pot tocar cap línia, con o fitó que delimiti el circuit. Ha de mantenir el domini del vehicle i l’equilibri, i els peus només poden tocar a terra en el moment que el vehicle estigui completament aturat en la zona de frenada. L’aturada s’ha de fer sense calar el motor.

Aquesta prova es pot fer en pla o preferentment fent que el candidat pugi una rampa amb la segona velocitat engranada i faci la frenada baixant-la.

Annex IV - 3 Prova C.pdf

4. Prova D: maniobra del trèvol

El candidat fa un 8 entre un primer i un segon con per seguidament anar a fer un 6 invertit cap a un tercer con i sortir pel costat del segon con, sense sortir dels límits ni perdre l’equilibri o posar el peu a terra.

Les dimensions de la prova són les indicades en l’esquema.

Annex IV - 4 Prova D.pdf

Els tres cons formen un triangle equilateral; les tres circumferències tenen el mateix diàmetre i tenen com a centre el mateix con.

5. Prova E: maniobra del pas entre pals

El candidat ha de passar lentament per un espai estret format per dos fileres de quatre pals i formar una lleugera corba a dreta o esquerra, sense sortir de la zona delimitada i sense tocar, desplaçar o tombar cap pal. La prova s’ha de fer mantenint l’equilibri i el domini del vehicle en tot moment, i sense posar el peu al terra. Els retrovisors del vehicle han d’estar regulats adientment per complir la seva funció.

Les dimensions de la prova són les indicades en l’esquema.

Annex IV - 5 Prova E.pdf

El radi del cercle en què es troben els pals interiors a la corba és de 13 m.

6. Prova F: aparcament del vehicle

El candidat, amb el motor aturat i sense l’ajuda de ningú ha de portar el vehicle empenyent-lo a mà fins a un indret concret, per acabar posant-lo sobre el cavallet, simulant un aparcament.

H) Proves per a les categories J, B, B2, C1, C, D1 i D

1. Prova G: maniobra de marxa enrere en recta i revolt per girar a la dreta o a l’esquerra en una cantonada

El candidat atura el vehicle almenys a 10 m de l’inici del revolt, comptats des de la part posterior del vehicle o conjunt de vehicles, per després retrocedir marxa endarrere en el tram recte, recórrer el revolt i continuar en les mateixes condicions de marxa. La marxa enrere es fa seguint un règim uniforme de marxa, i s’ha de deixar el vehicle o conjunt de vehicles sensiblement centrats. La prova s’ha de fer en un sol moviment. Un cop s’ha fet el revolt es permet només una sola rectificació de direcció.

En el cas que la prova es faci per obtenir la categoria C, la part posterior del vehicle ha d’aturar-se dintre d’una franja de 60 cm al final de la maniobra.

Per a la resta de categories, el recorregut de la marxa enrere un cop fet el revolt ha de ser d’almenys 10 m comptats des del final del revolt fins a la part del davant del vehicle i sense tocar les proteccions del final del recorregut.

En fer la prova no s’ha de tocar la vorera, ni s’han de trepitjar o sobrepassar les marques que delimiten el carril amb cap de les rodes, ni tombar, colpejar, empènyer, fregar o tocar els fitons o altres elements utilitzats per delimitar l’espai. El candidat ha de mantenir el control del vehicle en tot moment.

La maniobra pot demanar-se de fer girant a la dreta o a l’esquerra.

Les dimensions de la prova són les indicades en l’esquema.

Annex IV - H 1 Prova G.pdf

Per a les categories J, B i B2: A = 3,5 m

Per a la resta de categories: A = 4,5 m

2. Prova H: maniobra de canvi de sentit de la marxa en un espai limitat

Entrant per la dreta en el sentit de la marxa en un carrer simulat estret i sense sortida, el candidat gira a l’esquerra, atura el vehicle i seguidament fa un moviment de marxa enrere i un últim moviment cap endavant per sortir per la dreta i en sentit contrari a l’entrada.

En fer la prova no s’han de tocar les voreres o les línies amb cap de les rodes, ni s’han de fer més moviments dels descrits anteriorment, ni tombar, colpejar, empènyer, fregar o tocar el con.

Les dimensions de la prova són les indicades en l’esquema.

Annex IV - H 2 Prova H.pdf

Per a les categories J, B i B2: A = 7 m

Per a la resta de categories: A = 11 m

En general, la distància A ha de ser equivalent a aproximadament el 75% del diàmetre de gir del vehicle. Els examinadors poden decidir, quan ho considerin oportú, ajustar la distància A en la prova en funció del diàmetre de gir real del vehicle amb el qual s’examina el candidat, amb independència de la categoria.

3. Prova I: maniobra d’estacionament i sortida de l’espai ocupat en estacionar en línia, utilitzant les marxes cap endavant i cap endarrere, en pla o en pendent ascendent o descendent

L’examinador demana de fer l’estacionament cap a la dreta o cap a l’esquerra. El candidat que opta a la categoria B2 ha de fer l’aparcament en ambdós costats.

Sobrepassat l’espai destinat a l’estacionament amb la part posterior del vehicle o del conjunt de vehicles, el candidat s’atura amb el vehicle paral·lelament a la vorera. A continuació, començant un moviment de marxa enrere ha d’aparcar-lo dins de l’espai destinat a l’estacionament. El nombre màxim de canvis de sentit de la marxa és de quatre, comptant com a primer l’inici de la marxa enrere un cop parat el vehicle paral·lel a la vorera (dos marxes enrere i dos endavant).

Per als candidats que opten a les categories B2, C i D, el nombre màxim de canvis de sentit de la marxa és de tres (dos marxes endarrere i una marxa endavant).

Les rodes del vehicle més properes a la vorera han de quedar damunt d’una ratlla de 0,30 m d’amplada ubicada de manera adjacent a la vorera, a l’excepció de les categories D1 i D, en què ambdós rodes han de tocar la vorera.

Un cop el candidat considera acabada la maniobra de l’aparcament, ha d’aturar el vehicle, igual que si l’hagués de deixar aparcat a la via pública, i esperar l’examinador. Es considera que el vehicle es troba degudament aturat si el motor està apagat, el fre de mà està accionat i el canvi de marxes es troba en primera velocitat, marxa enrere o la posició P en el cas de canvi automàtic.

Amb excepció de les categories B i J, quan l’examinador li ho indiqui, el candidat ha de treure el vehicle aparcat com a màxim amb dos canvis de sentit de la marxa (una endavant i una endarrere).

En entrar o sortir de l’estacionament no es pot ni pujar a la vorera ni forçar-la, ni trepitjar o sobrepassar les marques que delimiten l’amplada de la calçada amb cap de les rodes, i tampoc tombar, colpejar, empènyer, fregar o tocar les tanques o els elements que delimiten l’espai per estacionar.

Les dimensions de la prova són les indicades en l’esquema.

Annex IV - H 3 Prova I.pdf

Per a les categories J, B i B2: A = 6 m, B = 1,5 m

Per a les categories C1 i D1: A = 12,5 m, B = 2,5 m

Per a les categories C i D: A = 15 m, B = 2,5 m

En general, la distància A ha de ser equivalent a aproximadament 1,5 vegades la longitud del vehicle. Els examinadors poden decidir, quan ho considerin oportú, ajustar la distància A en la prova en funció de la longitud real del vehicle amb el qual el candidat s’examina, amb independència de la categoria.

4. Prova J: maniobra d’estacionament per deixar que els viatgers entrin i surtin del vehicle amb seguretat

Aquesta prova és exclusiva per als candidats que opten a la categoria D. El candidat ha de fer un estacionament del costat dret i deixar el vehicle paral·lel a la vorera, amb les rodes damunt d’una línia adjacent a la vorera de 0,2 m d’ample, de forma que cap obstacle no impedeixi als viatgers pujar i baixar amb seguretat quan el conductor accioni el comandament d’obertura de la porta posterior. Un cop l’examinador li ho indiqui, el candidat ha de tancar la porta i sortir de l’estacionament. El nombre màxim de moviments tant per estacionar com per sortir és d’un, i marxa endavant.

En el cas que el vehicle utilitzat no disposi de porta posterior, se simula una part de la carrosseria com a porta posterior.

Les dimensions de la prova són les indicades en l’esquema.

Annex IV - H 4 Prova J.pdf

Per a la categoria D1: A = 16,5 m

Per a la categoria D: A = 20 m

En general, la distància A ha de ser equivalent a aproximadament dos vegades la longitud del vehicle. Els examinadors poden decidir, quan ho considerin oportú, ajustar la distància A en la prova en funció de la longitud real del vehicle amb el qual el candidat s’està examinant.

5. Prova K: maniobra de la rampa

El candidat atura el vehicle damunt d’una rampa i inicia la marxa sense calar el motor més d’un cop i amb suavitat. Per aquest motiu ha de posar el fre de mà, posar la caixa de canvis en punt mort, deixar anar l’embragatge per seguidament fer el necessari per iniciar la marxa.

El vehicle no pot anar endarrere en cap moment de la maniobra, a l’excepció dels candidats per a les categories B i J, en què es permet que caigui endarrere fins a 50 cm de distància.

La inclinació de la rampa ha de ser com a mínim del 7 %.

I) Proves per a les categories B+E, B2+E, C1+E, C+E, D1+E i D+E

La prova que cal fer per a les categories B+E, B2+E, C1+E, C+E, D1+E i D+E és la prova G, maniobra de marxa enrere en recta i revolt per girar a la dreta o a l’esquerra en una cantonada, descrita anteriorment, amb les particularitats següents:

En el cas que la prova es faci per obtenir les categories C+E o D+E, la part posterior del vehicle ha d’aturar-se dintre d’una franja de 60 cm al final de la maniobra. Per a la resta de categories, el recorregut de la marxa enrere un cop fet el revolt ha de ser d’almenys 10 m comptats des del final del revolt fins a la part del davant del vehicle i sense tocar les proteccions del final del recorregut.

La dimensió A de l’esquema és de 6 m per a qualsevol categoria de remolc.

Prèviament a la realització de les proves amb el remolc, el candidat ha de:

• Demostrar que és capaç de preparar-se per a una conducció segura.

• Comprovar els factors de seguretat en relació amb la càrrega del remolc: el compartiment de la càrrega, les làmines, les portes de càrrega (si n’hi ha), el tancament de la cabina (si n’hi ha), la col·locació i la subjecció de la càrrega.

• Comprovar el mecanisme d’acoblament, del fre i de les connexions elèctriques.

V. Prova pràctica d’aptituds i de comportaments en la circulació en les vies obertes al trànsit en general

A) Admissió a les proves

Per ser admès a la realització de la prova pràctica en la circulació en les vies obertes al trànsit en general, és indispensable haver superat les proves pràctiques en circuit tancat exigibles per a cada categoria.

Només han de fer la prova en la circulació els candidats de les categories J, B, B2, C1, C, D1 i D.

B) Durada de la prova

La durada de la prova en la circulació en les vies obertes al trànsit en general i la distància que s’ha de recórrer per dur-la a terme han de ser suficients per avaluar les capacitats necessàries per a la conducció.

En la durada de la prova no s’hi inclou la recepció del candidat, ni la preparació del vehicle, ni la comprovació tècnica pel que fa a la seguretat viària, ni el temps passat amb el vehicle parat en retencions, semàfors o cues, ni la comunicació dels resultats de la prova.

El candidat comença l’avaluació a partir del moment en què puja al vehicle per prendre els comandaments i finalitza quan l’examinador li indiqui que la prova ha acabat.

C) Desenvolupament de la prova

Tot i que l’examinador és lliure d’adaptar la prova segons consideri oportú i segons les febleses que pugui deduir en el decurs de l’examen, el recorregut ha de ser tan variat com sigui possible. L’examinador pot triar de fer circular el candidat per qualsevol tipus de via oberta al trànsit en general.

• La preparació a la conducció: utilització del cinturó de seguretat, dels retrovisors, del reposacaps, del seient, entre d’altres.

• El coneixement dels comandaments del vehicle i l’ús dels elements del vehicle: dels llums, dels intermitents i de la resta dels equipaments. L’examinador pot fer preguntes directes sobre la ubicació dels comandaments o la seva utilitat.

• El control del vehicle: la utilització correcta de l’embragatge, la caixa de canvis (si és que el vehicle en disposa), l’accelerador, els sistemes de frenada i la direcció, el control del vehicle en circumstàncies diverses i a diferents velocitats i l’estabilitat en carretera.

• La conducció econòmica i segura: tenint en compte les revolucions del motor, el canvi de marxes i la utilització dels frens i de l’accelerador.

• Capacitat d’observació: observació panoràmica, utilització correcta dels miralls retrovisors, visió llunyana, mitjana i propera, detecció i esquivada d’obstacles amb prou antelació.

• Incorporació a la circulació: observació, preferències, senyalització i execució.

• Prioritats / stop / cediu el pas: prioritat en les interseccions; cediu el pas en altres ocasions, especialment en canviar de direcció, en canviar de carril i en maniobres especials.

• Posició correcta en la via: posició correcta en la calçada, en els carrils, en les rotondes, en els revolts, posició adient tenint en compte el tipus i les característiques del vehicle, preposicionament, circulació centrada pel carril adequat.

• Distàncies: distància adient de separació frontal i lateral i distància adient respecte de la resta dels usuaris de la via, sobretot dels més vulnerables com els vianants o els ciclistes.

• Velocitat: no superior a l’autoritzada ni massa baixa; adequació de la velocitat a les condicions meteorològiques i de trànsit i als límits establerts; conducció a una velocitat en la qual sempre sigui possible aturar-se en el tram visible i lliure, i adequació de la velocitat a la resta dels usuaris de la via.

Es considera una velocitat massa baixa circular per sota de la meitat del límit de velocitat permesa a la via sense que no hi hagi circumstàncies que ho requereixin o ho aconsellin. L’examinador pot demanar igualment al candidat de circular al màxim de la velocitat permesa si ho considera oportú.

• Avançaments: visibilitat, posició, velocitat, distàncies i acabament de la maniobra.

• Semàfors, senyals de trànsit i altres factors: actuació correcta davant dels semàfors, observança de les indicacions dels agents de circulació o de les persones autoritzades per controlar el trànsit, i comportament correcte davant dels senyals de trànsit (prohibicions o obligacions), respecte dels senyals de la calçada.

• Indicacions i advertiments: ús dels senyals adients quan sigui necessari, i reaccionar de forma adient davant dels senyals emesos per altres usuaris de la via.

• Frenada i aturada: desacceleració quan sigui el moment, frenada, reducció de velocitats i aturada d’acord amb les circumstàncies, i capacitat d’anticipació. La parada del vehicle ha de fer-se com a màxim amb la segona velocitat engranada.

• L’estabilitat: la massa, les dimensions i les característiques del vehicle, la massa i el tipus de càrrega.

• La comoditat dels viatgers per les categories B2, D1, D sense acceleracions o frenades brusques, amb suavitat en la conducció.

• La utilització de diversos sistemes de frenada i del canvi de velocitats altres que els frens per a les categories C i D.

D) Criteris de qualificació de la prova i resultats

Es defineixen dos nivells de faltes, les eliminatòries i les deficients, segons la gravetat que determinin els examinadors en el moment de la prova.

A títol orientatiu, es considera que una falta és eliminatòria o deficient quan concorren les circumstàncies següents, sempre que l’examinador, per l’apreciació que ha fet de les circumstàncies, no ho consideri diferent:

A la prova en la circulació en les vies obertes al trànsit en general, és declarat no apte tot candidat que fa una falta eliminatòria. En general, dos faltes deficients poden donar peu a declarar no apte el candidat, tot i que queda a criteri de l’examinador la valoració final tenint en compte el conjunt de la prova i el nombre total i tipus de faltes deficients.

La intervenció del monitor d’alguna manera en el decurs de la prova ha de ser considerada com una falta eliminatòria, a menys que es pugui comprovar que la intervenció ha estat clarament innecessària o per error.

En el cas que el monitor no intervingui en un moment determinat, malgrat que sigui una situació en què està obligat a intervenir, cal considerar-ho igualment com una falta eliminatòria, i l’examinador pot sancionar o amonestar el monitor.

Cal considerar igualment una falta eliminatòria qualsevol intervenció del monitor o situació de perill que s’hagi pogut produir per imprudència d’un tercer, si és evitable pel candidat amb l’atenció requerida en la conducció.

En el cas que el candidat es trobi en una situació en què no domini o no controli el vehicle, l’examinador pot demanar la intervenció del monitor; aquesta circumstància es considera com una falta eliminatòria.

En el cas que el candidat hagi acumulat prou faltes com per considerar-lo no apte, l’examinador ha d’aturar la prova tan aviat com les circumstàncies del trànsit o la via ho permetin.

El fet de ser no apte anul·la el fet d’haver aconseguit fer part de la prova correctament, i el candidat ha de tornar a passar la prova des del principi en la convocatòria següent.

El candidat ha de signar la conformitat amb el resultat de de la prova.

E) Verificacions prèvies a les proves

Prèviament a la realització de les proves per a les categories J, B2 i B, el candidat ha de:

• Regular el seient per aconseguir una posició correcta.

• Ajustar els retrovisors, el cinturó de seguretat i els reposacaps.

• Controlar el tancament de les portes.

• Fer verificacions de manera aleatòria de l’estat

• Fer verificacions de forma aleatòria de l’estat dels pneumàtics, dels frens, del sistema de direcció, dels líquids (per exemple de l’oli del motor, del líquid refrigerant, del líquid per al rentaparabrises), dels fars, dels catadiòptrics, dels indicadors de direcció i del senyal acústic.

Prèviament a la realització de les proves per a les categories C1, C, D1 i D, el candidat ha de:

• Demostrar que és capaç de preparar-se per a una conducció segura.