Llei de navegació aèria, de 9-11-2000
Llei de navegació aèria Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 9 de novembre del 2000 ha aprovat la següent:
llei de navegació aèria Exposició de motius Les activitats aeronàutiques i la navegació aèria han tingut tradicionalment a Andorra una transcendència escassa. El país es va caracteritzar durant molts anys pel seu aïllament i per la seva incomunicació respecte de la resta del món.
Avui, però, queda lluny aquella recomanació del Politar andorrà, el qual, en fer referència a les comunicacions, diu literalment: "Los camins dels ports no han de ser molt bons, ans bé fragosos i dolents, sols se puga transitar merament", a diferència dels camins rals d'ús interior, que han d'estar en bon estat.
Andorra s'ha obert al món en la segona part del segle XX amb un important creixement de les activitats basades en el turisme, l'hosteleria, el comerç i els serveis. A més, l'economia andorrana es troba actualment oberta a les influències internacionals amb l'aparició de nous reptes i de noves oportunitats en les diverses branques especialitzades en el camp dels serveis.
El desenvolupament i la promoció de les capacitats fonamentals d'Andorra en aquells camps requereix un millorament constant de les infraestructures, amb l'oferiment d'unes instal·lacions modernes i sobretot d'un accés fàcil al país per tots els mitjans possibles.
En aquestes condicions, la navegació aèria es converteix en una necessitat. És ben cert que la situació geogràfica i l'orografia d'Andorra comporten moltes limitacions per a la utilització d'aeronaus. Però són indubtables els avantatges de disposar ja actualment de serveis d'helicòpters i d'helisuperfícies, tant des de la perspectiva d'utilització tant exclusivament interior com exterior. En l'àmbit intern, l'helicòpter és útil per a la realització de diversos serveis i/o tasques de salvament que poden ser requerits en situacions normals, d'intervencions o actuacions en casos de catàstrofes o d'esdeveniments extraordinaris, i també per les facilitats que atorga per accedir a llocs d'accés difícil en què s'hagin d'efectuar rescats o bastir edificacions o obres civils. I en l'àmbit extern, l'alternativa de poder desplaçar-se als països veïns, especialment als seus aeroports, sense haver d'utilitzar imperativament els transports terrestres representa un avantatge important.
Per la mateixa naturalesa de la seva activitat, les aeronaus creuen l'espai sobre tots els països, posen en relació els uns amb els altres i transporten persones o mercaderies amb origen i destinació en els racons més apartats del món sense estar condicionades pel caràcter marítim o muntanyenc dels llocs ni per l'existència d'accidents geogràfics difícils de franquejar, com succeeix en els transports de superfície.
La navegació aèria provoca una revolució dinàmica en les relacions humanes i origina, des del moment en què tal realitat es fa present, la necessitat de l'existència d'una regulació legal.
Amb l'aprovació de la Constitució l'espai aeri situat sobre el territori del Principat d'Andorra queda també subjecte a la sobirania de l'Estat andorrà i el poder legislatiu té la facultat d'establir-ne el règim jurídic. En aquest sentit la present Llei regula l'ordenació i l'estructuració de l'espai aeri, del trànsit aeri i de les infraestructures aeronàutiques, i estableix l'ordenació i el control de la política aeronàutica i de totes les circumstàncies que se'n deriven.
Finalment, cal tenir en compte que el fet que la navegació civil sigui de caràcter principalment internacional dóna origen a la necessitat que el poder polític es posi en relació amb altres països, amb la finalitat d'homologar les mesures bàsiques de seguretat i altres matèries en aquest tipus d'activitat. És obligada, doncs, la referència al Conveni sobre l'aviació civil internacional, adoptat en la Conferència de Chicago de 7 de desembre de 1944, i als seus annexos, les normes i les recomanacions establerts per l'Organització de l'Aviació Civil Internacional (OACI), als quals es fa referència expressa en la disposició addicional segona de la Llei, perquè aquest Conveni constitueix el que s'ha convingut d'anomenar la carta magna de l'aviació civil a què estan adherits pràcticament tots els estats del món.
Títol I. Disposicions generals
Article 1
La present Llei té per objecte establir el règim jurídic de l'aeronàutica civil al Principat d'Andorra.
En particular, és objecte d'aquesta Llei:
1) Regular l'ordenació i l'estructuració de l'espai aeri, del trànsit aeri i de controlar-los.
2) Determinar el règim jurídic del Registre de Matrícula d'Aeronaus.
3) Definir, classificar i establir el règim jurídic de les infraestructures aeronàutiques civils, en el marc de les competències de l'Estat i en especial tot allò relatiu als aeroports que sigui d'interès general i establir el règim jurídic dels explotadors aeris.
4) Establir el marc jurídic del personal al servei de l'aeronàutica civil que hagi d'estar sotmès a llicències o habilitacions així com els requisits per a la seva formació.
5) Regular el règim jurídic del transport i dels treballs aeris i de l'aviació no comercial.
6) Regular la investigació d'accidents aeris i incidents en l'aviació civil.
7) Determinar el marc jurídic de l'exercici de l'activitat inspectora de l'Estat sobre les activitats, les infraestructures, els explotadors i altres elements aeronàutics.
8) Establir el règim d'infraccions i sancions administratives en l'àmbit de l'aeronàutica civil.
Article 2
A l'efecte de determinar les competències de l'Estat, s'entén per:
1) Espai aeri andorrà: el segment atmosfèric situat per sobre del territori andorrà, sobre el qual l'Estat exerceix la sobirania.
2) Infraestructures per a l'aterratge i l'enlairament: el conjunt d'instal·lacions i serveis integrats com a elements bàsics del trànsit aeri que serveixen per a la sortida o l'arribada d'aeronaus.
3) Sistema de circulació aèria: el conjunt d'instal·lacions i serveis destinats a la consecució d'una circulació aèria segura, ordenada i fluida, mitjançant el subministrament d'informacions aeronàutiques i meteorològiques, el subministrament de senyals de navegació i guiatge, i la prestació dels serveis de trànsit aeri.
4) Matriculació d'aeronaus: la inscripció en el Registre de Matrícula d'Aeronaus de les aeronaus civils, tot conferint-los les marques de nacionalitat i matrícula andorranes, a l'efecte que cap aeronau nacional pugui volar en l'espai aeri andorrà sense la documentació que acrediti la seva inscripció en aquest Registre. A més a més de la matriculació, s'hi han d'inscriure els actes i contractes que afectin els drets sobre l'aeronau.
5) Aeroports d'interès general: els que estan qualificats així o els que el Govern qualifiqui quan valori i apliqui els criteris bàsics establerts en aquesta mateixa Llei.
6) Trànsit aeri: la circulació efectuada per tot tipus d'aeronaus, qualsevol que sigui la seva activitat, en vol i en l'àrea de maniobra d'un aeròdrom.
7) Transport aeri: el trasllat per aquest espai, entre diferents aeròdroms, de passatgers, càrrega o correu a canvi de qualsevol tipus de remuneració.
8) Servei meteorològic aeronàutic: aquell que facilita informació d'aquesta mena en tot el territori i espai aeri de responsabilitat andorrana per tal de donar suport al trànsit aeri.
Article 3
Correspon al ministeri encarregat dels transports com a òrgan competent en la matèria regulada per aquesta Llei, la proposta al Govern de la política aeronàutica.
Article 4
Les activitats aerospacials s'entenen d'acord amb el que disposa aquesta Llei, en allò que li resulti aplicable, sense perjudici de les regulacions espacials tant nacionals com internacionals.
Article 5
La present Llei és d'aplicació en tot el territori de l'Estat andorrà i en el seu espai aeri.
Títol II. De l'espai aeri i lleis aplicables, de les infraestructures aeronàutiques i
de la circulació aèria
Capítol I. De l'espai aeri i lleis aplicables
Article 6
L'espai aeri situat sobre el territori andorrà està subjecte a la sobirania de l'Estat andorrà. El seu ús resta limitat i ordenat d'acord amb el que s'estableix en aquesta Llei i en tractats o convenis subscrits per l'Estat andorrà.
Article 7
Les aeronaus nacionals poden fer ús de l'espai aeri andorrà per navegar-hi.
L'Estat andorrà, mitjançant tractats o convenis amb altres estats, o bé mitjançant un permís especial, pot autoritzar el trànsit innocu sobre el seu territori de les aeronaus estrangeres.
Article 8
Per raons de defensa del territori, de l'ordenació del trànsit i de la seguretat aèria, el Govern pot fixar les zones en què es prohibeix o es restringeix el trànsit d'aeronaus sobre el territori andorrà, així com els canals d'entrada i sortida i la seva coordinació amb les infraestructures aeronàutiques, i també designar els aeròdroms habilitats amb despatx de duana.
Així mateix, pot suspendre, totalment o parcialment, les activitats aèries en l'espai aeri en circumstàncies excepcionals durant períodes d'emergència per raons de policia i seguretat aèria o una altra causa de seguretat pública.
Article 9
Els propietaris de béns subjacents han de suportar la navegació aèria.
Article 10
Les aeronaus d'Estat andorranes es consideren territori andorrà i estan sotmeses a les lleis andorranes, sigui quin sigui el lloc o espai en què es trobin.
Les aeronaus civils es consideren territori andorrà i estan sotmeses a les lleis andorranes quan volin per l'espai lliure o es trobin en territori estranger o el sobrevolin, si no s'hi oposen les lleis del país subjacent.
Article 11
Són d'aplicació a les aeronaus estrangeres mentre es trobin en territori de sobirania o en espai aeri andorrà, les disposicions d'aquesta Llei, així com les d'altres que les puguin afectar.
Capítol II. De les infraestructures aeronàutiques
Article 12
A l'efecte d'aquesta Llei, les infraestructures aeronàutiques civils es classifiquen en dos grups:
Les àrees definides en la superfície terrestre, o sobre una estructura artificial, destinades totalment o parcialment a l'arribada, la sortida i el moviment en superfície d'aeronaus civils.
Les afectes i integrades en el sistema de circulació aèria que atenen, faciliten i controlen l'ús ordenat i segur, per al trànsit aeri civil, de l'espai aeri.
El control de l'espai aeri comporta la necessitat de controlar el nombre, la ubicació o les característiques de les infraestructures definides a l'apartat a) anterior, per la qual cosa, per a l'establiment, el funcionament o la modificació de les que ja existeixen, es requerirà una autorització prèvia del Govern.
Correspon al ministeri encarregat dels transports la titularitat de totes les infraestructures descrites en l'apartat b) i de tots els serveis que suporten, qualsevol que en sigui la ubicació, dins o fora de les àrees de les infraestructures de l'apartat a). Reglamentàriament se'n determinarà l'homologació, l'establiment, l'operació, el manteniment i la inspecció.
Capítol III. De la circulació aèria
Article 13
A l'efecte d'aquesta Llei, s'entén per circulació o trànsit aeri el conjunt d'aeronaus en vol, i les que circulen per l'àrea de maniobra d'un aeròdrom.
Article 14
El Govern vetlla per la consecució d'una circulació aèria segura, ordenada i fluida, la qual es regula per les disposicions d'aquesta Llei i dels reglaments que desenvolupin aquesta matèria, i en correspon l'aplicació al ministeri encarregat dels transports mitjançant l'establiment d'un sistema de circulació aèria.
Les disposicions sobre circulació aèria obliguen totes les aeronaus.
Article 15
El sistema nacional de circulació aèria, en la seva missió general de control de l'espai aeri, desenvolupa, bàsicament, les funcions operatives següents:
Generar i difondre informació sobre l'estat operatiu de la circulació i dels aeròdroms i sobre els perills per a la navegació aèria.
Generar i facilitar informació sobre la situació meteorològica, actual o prevista, en terminals i rutes.
Prestar els serveis d'alerta, d'informació de vol i de control, coneguts generalment com serveis de trànsit aeri.
Oferir, dintre de les seves possibilitats, informació de navegació o guiatge que ajudi l'aeronau a seguir la trajectòria prevista, mitjançant referències visuals o radioelèctriques o amb qualsevol altre sistema de telecomunicació.
Per al compliment de les seves responsabilitats, l'organisme encarregat del sistema nacional de circulació aèria compta amb els òrgans tècnics necessaris, inclosos el servei meteorològic aeronàutic i el servei de comprovació en vol de radioajudes, radiocomunicacions i radars.
Article 16
La utilització dels serveis enumerats en l'article anterior, i en general de les infraestructures aeronàutiques, té caràcter obligatori i s'ajusta a les condicions i tarifes establertes.
Article 17
La inspecció de la circulació aèria vetlla pel compliment de tots els reglaments i totes les disposicions i normes permanents o decisions eventuals que portin a aconseguir un ràpid, ordenat i segur trànsit de les aeronaus, tant en vol com en terra.
Article 18
Correspon al ministeri encarregat dels transports l'establiment, la millora o la supressió d'instal·lacions o serveis terminals de circulació aèria en aeròdroms d'ús públic, la qual cosa es realitza atenent criteris objectius i de coneixement general, basats en consideracions de rendiment socioeconòmic de la inversió, que es determinen reglamentàriament.
El cost de l'establiment, la millora i el funcionament de les instal·lacions o els serveis esmentats va a càrrec del titular de l'aeròdrom.
Article 19
L'establiment de les infraestructures de l'apartat b) de l'article 12 gaudeixen, a l'efecte expropiatori, de la declaració d'utilitat pública, i resten subordinats a aquesta declaració els béns i drets, qualsevol que sigui la seva titularitat, afectats per aquestes instal·lacions, o per les limitacions que se'n derivin, que són establertes pel Govern.
Article 20
Correspon al ministeri encarregat dels transports la direcció i la coordinació de les operacions de recerca i salvament aeris, sense perjudici de les funcions operatives assignades a altres organismes i entitats.
Article 21
Tota aeronau en vol resta obligada a seguir les instruccions que rebi de les autoritats andorranes: a aterrar en l'aeròdrom que se li indiqui o a variar la seva ruta d'acord amb allò que se li requereixi.
Article 22
Perquè una aeronau pugui volar dins de l'espai aeri andorrà ha de ser autoritzada, posseir les marques de nacionalitat, matrícula o número i portar la documentació exigida per aquesta Llei, els seus reglaments o els convenis o tractats internacionals.
Article 23
Tota aeronau ha de seguir en el seu vol els canals o les zones de navegació que li siguin imposats i respecta les restriccions o prohibicions establertes.
Article 24
Les operacions de sortida i arribada de les aeronaus no poden efectuar-se si no és en els aeròdroms autoritzats oficialment.
Article 25
Les condicions d'utilització i operació de les aeronaus sense pilot es determinen reglamentàriament.
Títol III. De les aeronaus, de la seva definició, classificació, nacionalitat i
matrícula. Dels documents de bord. Del registre de matrícula, de les operacions i del certificat d'aeronavegabilitat
Capítol I. De les aeronaus, de la seva definició i classificació
Article 26
A l'efecte d'aquesta Llei, s'entén per aeronau tot giny que pugui sustentar-se a l'atmosfera per reaccions de l'aire que no siguin les reaccions d'aquest contra la superfície de la terra. No es consideren aeronaus les ales delta, les ales de pendent i els ultralleugers, que es regularan per la seva pròpia normativa reglamentària.
Article 27
L'adquisició, la modificació o l'extinció dels drets sobre una aeronau ha de constar, necessàriament, en document públic o privat.
Article 28
Les aeronaus es classifiquen en aeronaus d'Estat i aeronaus civils, quedant definides de la següent manera:
Es consideren aeronaus d'Estat les aeronaus, de titularitat pública o privada, quan s'utilitzin en serveis no comercials de les administracions públiques.
Són aeronaus civils totes les aeronaus no incloses en el cas previst en l'apartat anterior. S'estableixen reglamentàriament les categories d'aeronaus civils per raó de la utilització o destinació.
Article 29
La inscripció de l'aeronau en el Registre de Matrícula en determina la nacionalitat i confereix les marques de nacionalitat i matrícula. Les aeronaus estrangeres tenen la nacionalitat de l'Estat en el qual estan matriculades.
Capítol II. De la nacionalitat i matrícula
Article 30
Només poden ser inscrites al Registre de Matrícula d'Aeronaus d'Andorra les que pertanyin, ja sigui per tenir-les en propietat o per tenir-les arrendades, a persones físiques o jurídiques de nacionalitat andorrana o a persones estrangeres que tinguin el permís de residència andorrà en vigor.
Article 31
La pèrdua de nacionalitat o del permís de residència de la persona física o jurídica implica la pèrdua de nacionalitat de l'aeronau.
Article 32
Una aeronau matriculada a Andorra perd la nacionalitat andorrana si es matricula a l'estranger.
Una aeronau matriculada a l'estranger no es pot matricular a Andorra sense haver-ne justificat prèviament la baixa del Registre de Matriculació del país de procedència.
Les aeronaus han de portar visibles a l'exterior les marques de nacionalitat i matrícula que s'estableixin, i en un lloc visible, ja sigui a l'interior o a l'exterior, una placa amb la indicació del tipus, número de sèrie i matrícula de l'aparell, i nom del propietari.
Capítol III. Dels documents de bord
Article 33
Les aeronaus han de portar a bord els documents següents, lliurats per l'òrgan competent en la matèria:
Certificat de matrícula, en el qual consta el títol de propietat.
Certificat d'aeronavegabilitat.
Llicència d'aptitud de cadascun dels tripulants.
Certificat de l'estació de radio.
Quadern de l'aeronau.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.