Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances

Rang Llei

Publicació 2013-06-18

Estat Vigent

Departament Govern del Principat d'Andorra

Font BOPA

articles 38

Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 23 de maig del 2013 ha aprovat la següent:

llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances Exposició de motius L’Institut Nacional Andorrà de Finances (en endavant, l’INAF) fou constituït per la Llei de la creació de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, de 12 de juny del 1989, com a institució financera de caràcter públic amb l’objectiu de facilitar el finançament del sector públic, d’ajudar el Govern a acomplir els seus objectius socials i econòmics i d’assistir les autoritats en la direcció de la política financera i econòmica. Posteriorment, la Llei de modificació de la Llei de creació de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, del 3 de setembre del 1993, va definir l’INAF com a òrgan tècnic executiu de l’autoritat financera del Principat d’Andorra per tal de contribuir, entre d’altres, a l’ordenació del sector financer andorrà. No va ser fins l’any 2003 que la Llei 14/2003, del 23 d’octubre, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (en endavant, Llei 14/2003) va definir l’INAF com l’autoritat del sistema financer andorrà, va revisar àmpliament les seves funcions, i el va dotar de més independència.

Passats deu anys de l’adopció de l’esmentada norma, es fa necessària una revisió de la Llei 14/2003 per dotar l’INAF dels mitjans necessaris per a la consecució dels seus objectius i ampliar-los tenint en compte la necessària globalitat de l’àmbit d’actuació de l’INAF en el context actual. Aquest es caracteritza pels canvis i l’expansió internacional del sistema financer andorrà, així com per l’evolució dels mercats financers a nivell internacional i els compromisos contrets per part d’Andorra amb la Unió Europea amb la firma de l’Acord Monetari que va entrar en vigor el passat 1 d’abril del 2012.

Com a element destacat de la Llei, es troba la incorporació de la potestat de l’INAF d’obtenir informació, incloses dades personals, de qualsevol persona física o jurídica en l’exercici de les seves funcions, així com, la potestat de cooperar amb autoritats estrangeres en la supervisió i control del compliment de la legislació relativa a les activitats pròpies de les entitats operatives del sistema financer i de la legislació relativa als mercats de valors, derivats i altres instruments financers, intercanviant informació, incloses dades personals, i col·laborant en el marc d’investigacions o inspeccions sempre que es compleixin els requeriments establerts en els apartats 1 a 3 de l’article 20. Addicionalment, ressaltar la clarificació i ampliació de la missió i objectius de l’INAF per incloure, entre altres, l’objectiu de vetllar per una adequada protecció dels clients i inversors o contribuir a reduir el risc sistèmic derivat de la inestabilitat dels mercats en què operen les entitats operatives del sistema financer andorrà. Aquestes modificacions són requeriments necessaris per dotar l’INAF de les competències adequades per donar compliment als estàndards de supervisió i cooperació de l’Organització Internacional de Comissions de Valors Mobiliaris (IOSCO) i facilitar així la signatura, per part de l’INAF, del protocol d’entesa multilateral de l’IOSCO relatiu a la consulta, la cooperació i l’intercanvi d’informació entre les autoritats competents en matèria de supervisió i inspecció de les pràctiques d’abús de mercat que són signatàries de l’esmentat protocol d’entesa multilateral, en un termini màxim de 18 mesos a partir de l’entrada en vigor de l’Acord Monetari, el passat 1 d’abril del 2012.

Per tot això i com un aspecte a destacar especialment d’aquesta Llei, es preveu la qualificació de l’article 4 que incorpora les funcions i competències de l’INAF així com la de l’article 20 relatiu a la cooperació internacional de l’INAF, en la mesura en què ambdós preveuen l’obtenció i/o l’intercanvi de dades personals de qualsevol persona física o jurídica. Dita qualificació dóna compliment a l’establert a l’article 40 de la Constitució del Principat d’Andorra que reserva al cos legislatiu la regulació de l’exercici dels drets i llibertats i exigeix, endemés, pel que fa als drets fonamentals, que aquesta regulació es faci mitjançant llei qualificada o article qualificat.

Mitjançant aquesta Llei també s’ha destacat la funció d’interès públic de l’INAF i s’han homologat les seves funcions, competències i organització a les requerides a nivell internacional a autoritats supervisores de similars característiques i les recomanades per organismes internacionals com ara el Fons Monetari Internacional o el Comitè de Basilea, amb especial èmfasi en la consolidació de la independència de l’INAF.

No s’ha d’oblidar, a més, que el marc que definia, fins a la data, la cooperació de l’INAF amb autoritats estrangeres es recollia a l’article 9 de la Llei 14/2003, a l’article 45 de la Llei 14/2010 i al Decret del 24 de novembre del 2010 pel qual s’aprova el reglament que desenvolupa l’apartat 5 de l’article 45 de la Llei 14/2010; i que aquest marc no s’ajustava a les disposicions establertes a nivell internacional per fer possible una adequada cooperació amb autoritats competents en matèria de supervisió i inspecció de les pràctiques d’abús de mercat o en altres àmbits de supervisió bancària i financera, atès que l’article 45 només tractava la cooperació en la supervisió de les entitats operatives del sistema financer i no en la supervisió de mercats reglamentats, i tampoc permetia la cooperació internacional en matèria de supervisió en base consolidada de les entitats supervisades d’acord amb els estàndards àmpliament acceptats.

Aquesta Llei equipara l’àmbit de cooperació de l’INAF als estàndards internacionals de cooperació internacional en aquesta matèria en incorporar de manera més àmplia i precisa els mecanismes sota els quals l’INAF coopera, estableix relacions i/o acords de col·laboració amb autoritats o organismes oficials nacionals i estrangers, competents en matèria de regulació del sistema financer, d’autorització i registre, de supervisió i/o control de les entitats operatives del sistema financer per vetllar pel compliment de la legislació vigent per part d’aquestes. D’aquesta manera, es dóna el marc legal necessari per a la signatura, per part de l’INAF, de protocols de cooperació amb les autoritats de supervisió dels països en què les entitats operatives del sistema financer andorrà tenen filials i, així, dotar l’INAF dels mitjans necessaris per a una adequada supervisió en base consolidada en línia amb els estàndards internacionals en aquesta matèria.

D’altra banda, destacar que, en la mateixa línia, s’han vist clarificades les competències del Consell d’Administració i de la Direcció General de l’INAF, els requisits d’honorabilitat, coneixements, experiència i independència exigits als seus membres i el deure de secret que han d’observar els membres dels òrgans de govern de l’INAF, el seu personal, les persones que hi exerceixen o hi han exercit alguna funció, els auditors externs i altres experts que hagin estat contractats per l’INAF.

Finalment, com a punt rellevant d’aquesta Llei, per millorar l’autonomia i la independència financera de l’INAF s’estableix un nou règim de finançament mitjançant la creació de taxes per la prestació de serveis per part de l’INAF, en concret, les següents: taxes de creació d’entitats, ja existents, taxes anuals de supervisió de les entitats operatives del sistema financer i dels organismes d’inversió col·lectiva i taxes relatives als processos d’autorització i inscripció d’actes administratius a l’INAF. Aquest nou model de finançament, que suposa un canvi substancial, també ha de contribuir, d’una banda, a què l’INAF pugui disposar dels recursos humans i materials necessaris per desenvolupar adequadament les seves funcions i competències i, en especial, les de supervisió en base consolidada d’entitats que actualment tenen presència, directament o indirecta, en més de 20 països i, d’altra banda, a les relatives a la consecució dels compromisos adquirits per Andorra amb la signatura de l’Acord Monetari.

La Llei s’estructura en quatre capítols:

Primer: Naturalesa, objecte i funcions - Segon: Organització, deure de secret i cooperació internacional - Tercer: Situació i gestió patrimonial - Quart: Taxes per la prestació de serveis per part de l’INAF El capítol primer, integrat per sis articles, es troba dividit en dues seccions; la primera, relativa a disposicions generals, regula la naturalesa, el règim jurídic i la seu social de l’INAF mentre que la segona inclou la missió i els objectius, i les funcions i competències de l’INAF. El capítol segon, s’estructura en quatre seccions i catorze articles i regula l’organització, el deure de secret i la cooperació internacional de l’INAF. El capítol tercer, compost per set articles, regula la situació i la gestió patrimonial de l’INAF. I finalment, el quart capítol, compost per onze articles, regula el marc relatiu a les taxes per la prestació de serveis per part de l’INAF.

També formen part de la Llei una disposició transitòria, una disposició derogatòria i set disposicions finals.

Per tot l’exposat, aquesta Llei comporta la derogació de la Llei 14/2003, del 23 d’octubre, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances; de l’article 45 de la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer; del Decret del 24 de novembre del 2010 pel qual s’aprova el reglament que desenvolupa l’apartat 5 de l’article 45 de la Llei 14/2010; de l’article 53 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà; de la disposició addicional quarta de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà i de l’article 22 de la Llei de regulació dels criteris de solvència i liquiditat de les entitats financeres del 29 de febrer del 1996.

Capítol primer. Naturalesa, objecte i funcions

Secció primera. Disposicions generals

Article 1

Naturalesa i règim jurídic L’Institut Nacional Andorrà de Finances (d’ara en endavant, l’INAF) és una entitat de dret públic amb patrimoni propi, personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar públicament i privada, amb independència de l’Administració general, per desenvolupar les funcions que li són atribuïdes d’acord amb l’establert en aquesta Llei i en la legislació vigent.

Article 2

Seu social La seu social de l’INAF s’estableix al territori del Principat d’Andorra.

Secció segona. Missió, objectius, funcions i competències

Article 3

Missió i objectius 1. L’INAF és l’autoritat del sistema financer andorrà.

Els principals objectius de l’INAF són els següents:

promoure i vetllar pel bon funcionament del sistema financer andorrà;

vetllar per salvaguardar l’estabilitat i la reputació del sistema financer andorrà, promoure la confiança en aquest i contribuir a reduir el risc sistèmic derivat d’esdeveniments de crèdit de les pròpies entitats operatives del sistema financer i/o de les seves contrapartides;

vetllar per una adequada protecció dels clients i inversors;

promoure la competitivitat de la plaça financera andorrana a nivell nacional i internacional;

contribuir a reduir el risc sistèmic derivat de la inestabilitat dels mercats en què operen les entitats operatives del sistema financer andorrà; i f) realitzar les actuacions necessàries que requereix l’exercici de les seves funcions.

La supervisió duta a terme per l’INAF no té com a finalitat garantir els interessos individuals de les entitats supervisades o dels supervisats o dels seus clients o tercers, sinó que té com a objectiu l’interès públic.

L’INAF exerceix la supervisió en base consolidada sobre les entitats operatives del sistema financer i, per tant, exerceix la supervisió sobre les entitats operatives i sobre els grups d’entitats operatives del sistema financer, entesos com a tots aquells grups de societats en què la societat dominant és una entitat operativa o bé té, com a activitat principal, la tinença de participacions en una o més entitats operatives del sistema financer, i aquells grups en què, incloent una o més entitats operatives del sistema financer, l’activitat d’aquestes sigui la més important del grup.

A més dels anteriors, també estan sotmesos a la supervisió de l’INAF:

els organismes d’inversió col·lectiva (OIC);

els mercats financers situats a Andorra o que operin a Andorra i que requereixin o puguin requerir una autorització de l’INAF per operar a Andorra.

L’INAF també exerceix com a autoritat competent i supervisora sobre altres persones, físiques o jurídiques, fora del sistema financer, en el marc de l’exercici de les funcions que li són atribuïdes d’acord amb la legislació vigent.

S’entén per entitats supervisades les entitats, persones i/o organismes esmentats als apartats 4 i 5. Així mateix, s’entendrà com a supervisats les entitats supervisades i les altres persones referides a l’apartat 6.

En l’exercici de les seves funcions, l’INAF supervisa i controla les entitats per vetllar pel compliment, per part d’aquestes, de la legislació vigent i, en especial, respecte a la normativa específica del sector, i actua preventivament en constatar indicis d’irregularitats per part dels seus supervisats.

Article 4

Funcions i competències 1. L’INAF, com a autoritat del sistema financer andorrà, té atribuïdes les funcions i competències que li encomana aquesta Llei així com totes les demés funcions o competències que li puguin encomanar altres disposicions legals.

A títol enunciatiu i no limitatiu, l’INAF desenvolupa les següents funcions:

emetre, entre d’altres, comunicats tècnics, comunicacions i/o recomanacions, per desenvolupar la reglamentació i les normes tècniques instrumentals en relació amb l’exercici d’activitats bancàries i de les activitats pròpies de les entitats operatives del sistema financer i de qualsevol altra activitat quan la legislació vigent així ho prevegi. En l’exercici d’aquesta funció, l’INAF pot sotmetre a la consideració dels agents del sector financer les propostes normatives rellevants i, en tot cas, té en compte els següents factors:

que el cost de la regulació sigui proporcionat als beneficis de la seva implementació;

ii) els estàndards internacionals en la matèria; i iii) l’impacte de la seva implementació en la competència, la capacitat d’innovació i la competitivitat internacional de la plaça financera andorrana;

examinar i resoldre qualsevol sol·licitud presentada a l’INAF per a l’obtenció d’una llicència o autorització per operar en el sistema financer andorrà d’acord amb la legislació vigent; i mantenir actualitzats els corresponents registres de l’INAF;

exercir com a autoritat competent i supervisora sobre totes les entitats supervisades i sobre aquelles persones, físiques o jurídiques, fora del sistema financer que estiguin o puguin estar subjectes a la supervisió de l’INAF d’acord amb la legislació vigent a fi i efecte de vetllar pel compliment de la normativa aplicable a aquestes persones;

supervisar en base consolidada les entitats operatives del sistema financer i, consegüentment, els grups d’entitats operatives del sistema financer entesos com a tots aquells grups de societats en què la societat dominant és una entitat operativa del sistema financer o té com a activitat principal la tinença de participacions en una o més entitats operatives del sistema financer, i aquells grups en què, incloent una o més entitats operatives del sistema financer, l’activitat d’aquestes sigui la més important del grup;

exercir els poders disciplinari i sancionador sobre les entitats supervisades i sobre totes aquelles persones, físiques o jurídiques, fora del sistema financer sobre les quals la legislació vigent atorgui aquesta competència a l’INAF;

examinar i resoldre les sol·licituds d’autorització i/o d’inscripció d’actes administratius d’acord amb la legislació vigent i mantenir actualitzats els corresponents registres de l’INAF;

atendre i gestionar les reclamacions de clients de les entitats supervisades presentades davant de l’INAF. Quan l’anàlisi de la reclamació evidenciï un problema de supervisió prudencial el qual pot estar més enllà de la reclamació del client individual, l’INAF pot efectuar controls específics en el marc de la supervisió. Les actuacions que l’INAF dugui a terme en el marc de la supervisió prudencial no poden ser compartits amb el client. Els informes emesos per l’INAF en relació amb les reclamacions formulades per clients d’entitats supervisades no tenen caràcter resolutiu respecte de les responsabilitats contractuals entre el client i l’entitat, matèria que és reservada als tribunals jurisdiccionals;

realitzar les tasques associades a la representació d’Andorra a nivell internacional en relació amb temes específics que afectin el sector financer;

prestar els serveis de tresoreria de l’Estat i dur a terme la gestió financera de les emissions de deute públic del Principat d’Andorra prèvia resolució del Govern perquè així sigui;

recollir els dipòsits i les fiances constituïts en aplicació de la legislació vigent i de decisions judicials, i gestionar aquests fons tot observant el principi de prudència de manera apropiada;

emetre a petició del Govern informes i dictàmens sobre la legislació relativa al sistema financer i sobre les demés matèries competència de l’INAF així com proposar, a iniciativa pròpia, mesures susceptibles de millorar l’ordenació i la regulació del sistema financer;

assessorar el Govern en temes relatius a política econòmica i financera a petició del ministeri encarregat de les finances;

elaborar estudis i estadístiques relatives al sistema financer i en totes aquelles matèries competència de l’INAF d’acord amb la legislació vigent; i n) establir i publicar una Memòria anual d’activitats de l’INAF.

En l’exercici de les seves funcions, l’INAF té competència per:

obtenir informació, incloses dades personals, de qualsevol persona física o jurídica;

requerir a qualsevol persona, física o jurídica, el lliurament d’informació en el termini que consideri oportú;

realitzar inspeccions in situ als supervisats;

citar i prendre declaració a qualsevol persona, física o jurídica, i analitzar les declaracions, així com totes les comunicacions escrites o verbals rebudes i fer una valoració dels fets;

requerir als supervisats l’aportació d’informes d’experts independents, dels seus auditors o dels seus òrgans de control intern o de compliment normatiu a l’efecte de comprovar el compliment de la legislació vigent;

contractar auditors externs independents o contractar altres experts qualificats en la matèria objecte de supervisió o anàlisi;

accedir a qualsevol informació necessària per a l’exercici de les seves funcions, en temps oportú, prèvia formulació de la corresponent petició a l’organisme oficial que correspongui en cada cas.

Les persones que faciliten informació a l’INAF d’acord amb el previst en les lletres a), b), d) i g) han de guardar-ne secret.

En l’exercici d’aquestes funcions i competències i d’acord amb les premisses establertes en aquesta Llei o en la legislació vigent, s’autoritza l’INAF a cooperar, establir relacions i/o acords de col·laboració amb autoritats o organismes oficials estrangers, competents en matèria de regulació del sistema financer, d’autorització i registre, de supervisió i/o control dels supervisats per vetllar pel compliment de la legislació del sistema financer, de la legislació relativa als mercats de valors, derivats i altres instruments financers o altra legislació que així ho prevegi, intercanviant informació, incloses dades personals, i col·laborant en el marc d’investigacions o inspeccions sempre que es compleixin els requeriments establerts en els apartats 1 a 3 de l’article 20.

Per a l’adequat exercici de les seves funcions i respectant les competències legals de les parts, l’INAF coopera amb Govern i amb altres autoritats o organismes nacionals proveint assistència i intercanviant les informacions confidencials necessàries. Quan l’intercanvi d’informació confidencial contingui dades personals, aquesta només pot ser intercanviada per part de l’INAF amb l’autoritat judicial penal i/o amb l’autoritat nacional competent en matèria de lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. Així mateix, l’INAF pot col·laborar amb l’autoritat nacional competent en matèria de lluita contra el blanqueig de capital i el finançament del terrorisme en el marc d’investigacions o inspeccions en l’exercici de les seves funcions.

Finalment, en l’exercici de les seves funcions i competències, l’INAF:

actua de manera transparent, autònoma i independent;

té en compte la realitat del sistema financer andorrà i l’impacte potencial de les seves decisions sobre l’estabilitat i la reputació del sistema financer;

pren en consideració els estàndards internacionals en cada matèria;

segueix estrictament les normes de bon govern corporatiu;

supervisa el correcte exercici de les responsabilitats atorgades a les persones que supervisen les entitats;

utilitza els seus recursos de forma eficient; i g) facilita la innovació en les matèries relacionades amb les activitats supervisades.

Sense perjudici de les disposicions previstes legalment, l’INAF només pot utilitzar la informació confidencial obtinguda en virtut de l’establert en el present article en l’exercici de les seves funcions o en relació amb els procediments administratius o judicials relacionats específicament amb l’exercici de dites funcions.

Article 5

Marc de comunicació de l’INAF 1. En l’exercici de les seves funcions, l’INAF estableix normes i estàndards tècnics, complementats, si escau, per guies i pautes, mitjançant l’emissió de comunicats tècnics i comunicacions.

L’emissió de comunicats tècnics es reserva a l’establiment, per part de l’INAF, de qualsevol norma tècnica, instrumental o estàndard d’obligat compliment que pugui afectar els supervisats. Tots els comunicats tècnics són publicats a la pàgina web de l’INAF.

L’emissió de comunicacions s’utilitza per efectuar les peticions d’informació puntuals o qualsevol altra comunicació d’obligat compliment que l’INAF consideri rellevant per a un subgrup d’entitats supervisades o per a la totalitat d’aquestes, o per a altres supervisats.

Les demandes d’informació puntals que hagin de ser requerides als supervisats de forma individual ho seran mitjançant carta adreçada directament a aquestes entitats.

Article 6

Conservació de la documentació L’INAF ha d’establir procediments apropiats de conservació de la informació vinculada a l’exercici de les seves funcions d’acord amb la política de conservació de la documentació i informació aprovada pel seu Consell d’Administració.

Capítol segon. Organització, deure de secret i cooperació internacional

Secció primera. Òrgans de govern i personal

Article 7

Òrgans de govern 1. Els òrgans de govern de l’INAF són el Consell d’Administració i la Direcció General.

Poden formar part dels òrgans de govern de l’INAF aquells comitès a qui, tant el Consell d’Administració com el director general deleguin funcions i que, a criteri del Consell d’Administració, hagin de formar part dels òrgans de govern de l’INAF.

Article 8

Règim contractual del personal 1. La relació professional existent entre cada empleat de l’INAF i l’INAF es regeix pel contracte privat signat entre ambdues parts.

El director general de l’INAF fixa les condicions i les formalitats dels contractes d’acord amb les polítiques de gestió de persones i de remuneració aprovades pel Consell d’Administració de l’INAF.

Sense perjudici de l’establert en el contracte privat esmentat en el punt 1, el personal de l’INAF es regeix pel reglament intern del personal i ha de donar compliment en tot moment a les premisses establertes legalment i reglamentàriament així com al codi ètic i de conducta de l’INAF.

Article 9

Responsabilitat dels òrgans de govern de l’INAF i del seu personal 1. El Consell d’Administració de l’INAF, la Direcció General i el seu personal han de donar compliment en tot moment a les disposicions legals i reglamentàries que defineixin i regulin l’exercici de les seves funcions.

Tot membre de l’INAF, entès com a membre del seu Consell d’Administració, de la seva Direcció General i del seu personal, és responsable de l’execució de les funcions que li són encomanades i ha de col·laborar amb la resta de membres de l’INAF amb l’objectiu d’oferir un servei adequat, optimitzant els recursos i els processos emprats.

Els membres dels òrgans de govern de l’INAF i el seu personal només tenen responsabilitat extracontractual en l’exercici de les seves funcions en el cas de danys causats per accions o omissions, produïts amb dol o bé produïts per negligència greu, que els siguin directament imputables en els termes dels articles del 58 al 64 del Codi de l’Administració de 29 de març del 1989.

Secció segona. El Consell d’Administració

Article 10

Composició, nomenament, durada i remuneració 1. El Consell d’Administració es compon de quatre a sis membres, dels quals un president, un vicepresident i de dos a quatre vocals.

El director general de l’INAF forma part d’ofici del Consell d’Administració, amb veu però sense vot.

El Consell d’Administració nomena, d’entre el personal de l’Institut, un secretari que l’assisteix en les seves reunions.

El president, el vicepresident i tots els vocals del Consell d’Administració són nomenats pel Consell General, a proposta del Govern, presentada pel ministre encarregat de les finances, amb el vot favorable de dues terceres parts dels seus membres en primera votació.

Si en una primera votació no s’assoleix la majoria requerida en l’apartat anterior, en un termini no superior a les setanta-dues hores, quedaran elegits els candidats que, en una segona votació, obtinguin el vot favorable de la majoria simple del Consell General.

En ser nomenats, tots els membres del Consell d’Administració de l’INAF presten jurament o promesa sota la presidència del síndic general.

Els càrrecs de president, vicepresident i vocal del Consell d’Administració tenen una durada de sis anys. Una mateixa persona pot ser nomenada com a membre del Consell d’Administració de l’INAF com a màxim per a dos mandats de manera continuada o tres mandats de manera alterna.

Els processos d’elecció i de renovació dels membres del Consell d’Administració de l’INAF han de garantir que no es modifiquin més de la meitat dels membres en un mateix any. Així mateix, en cas que es consideri la reelecció d’una persona que ja hagi exercit aquest càrrec, s’ha de dur a terme el procés d’elecció d’acord amb l’establert als apartats 4 i 5 i, en tots els casos, vetllar perquè es continuïn complint els requisits establerts a l’article següent.

En cas que es produeixi una vacant en el Consell d’Administració, es procedeix al nomenament del seu substitut tan aviat com sigui possible. La durada del mandat del nou membre nomenat serà excepcionalment d’un període inferior a sis anys i correspondrà al període que resti pendent de complir del mandat del membre causant de la vacant.

10.

Les remuneracions del president, del vicepresident i dels vocals del Consell d’Administració són fixades pel Govern a proposta del ministre encarregat de les finances.

11.

El Consell d’Administració pot constituir tots aquells comitès que consideri oportuns per a un correcte exercici de les seves funcions. Cadascun d’aquests comitès haurà d’estar compost per, com a mínim, dos membres del Consell d’Administració un dels quals haurà de presidir el comitè.

Article 11

Requisits i incompatibilitats 1. El president, el vicepresident i els vocals del Consell d’Administració han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional, amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.

Es considera que són persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional les que tenen una bona reputació personal i professional, les persones la imatge pública de les quals correspon a la de bones administradores i, d’una manera específica les que:

no tenen antecedents penals per delictes de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets, de malbaratament de cabdals públics, de descobriment i revelació de secrets o per delictes contra el patrimoni;

no tenen antecedents penals per altres delictes dolosos;

no estan ni han estat inhabilitades per exercir càrrecs públics o d’administració o de direcció en entitats operatives del sistema financer a Andorra o a l’estranger;

no estan ni han estat declarades en fallida o en situació d’arranjament judicial, i si ho han estat, han estat judicialment rehabilitades.

Es considera que disposen d’experiència professional adequada les persones que han exercit amb normalitat durant un termini igual o superior a cinc anys algun dels càrrecs o responsabilitats següents:

funcions d’alta administració, de direcció o de control en organismes o entitats de supervisió;

funcions d’alta administració, de direcció, de control, d’auditoria o d’assessorament en entitats bancàries o entitats supervisades de dimensió significativa;

funcions de similar responsabilitat a les dues anteriors en altres entitats privades o en l’Administració pública; o d) funcions d’anàlisi, desenvolupament i/o implementació de política econòmica i financera.

Els membres del Consell d’Administració de l’INAF han de ser preferiblement de nacionalitat andorrana; excepcionalment però es podrà recórrer a personalitats no andorranes, per raó de la seva vàlua, coneixements i experiència en la matèria. En tot cas, la majoria dels membres del Consell d’Administració ha de tenir la nacionalitat andorrana i els càrrecs de president i vicepresident han de ser representats per una persona de nacionalitat andorrana.

Els membres del Consell d’Administració han de ser independents de les entitats incloses en l’àmbit d’actuació de l’INAF i no participar en la presa de decisions d’aquestes. En aquest sentit, els membres del Consell d’Administració no poden mantenir cap relació laboral, professional o mercantil, ja sigui directament o indirecta, amb les entitats incloses en l’àmbit d’actuació de l’INAF.

Així, en l’exercici de les seves funcions com a membres del Consell d’Administració de l’INAF, cadascun dels membres no pot entrar en conflictes d’interès en relació amb les entitats que supervisa l’INAF i, en concret, les que poguessin derivar de la seva activitat professional particular.

Els càrrecs de president, de vicepresident o de vocal del Consell d’Administració són incompatibles amb:

el de membre del Consell General;

qualsevol altre càrrec o funció de caràcter públic prestat al servei de l’Administració, ja sigui per elecció, o per nomenament funcionarial o contractual;

qualsevol funció o càrrec, directiu o executiu, en partits polítics o en entitats que desenvolupin, en territori andorrà o a l’estranger, activitats equivalents a les supervisades per l’INAF; i d) qualsevol activitat que pugui posar en perill la independència i la imparcialitat en l’exercici del càrrec.

Després del cessament o separació dels seus càrrecs i durant l’any posterior, els membres del Consell d’Administració no poden exercir cap activitat professional relacionada amb les activitats i/o entitats supervisades per l’INAF, a excepció de la docència i la investigació.

Article 12

Cessament i separació 1. El president, el vicepresident i els vocals del Consell d’Administració cessen en el càrrec per qualsevol de les causes següents:

per finalització del període per al qual van ser nomenats;

per renúncia, presentada per escrit davant de qui els va nomenar;

per defunció;

per incapacitat declarada per resolució judicial ferma;

per condemna per la comissió d’un delicte dels referits a l’article anterior; o f) per absència injustificada a les reunions del Consell d’Administració més de dues vegades en un any natural;

per arribar a l’edat de 76 anys.

El Consell General, a proposta del Govern, pot cessar o separar el president, el vicepresident o els vocals del Consell d’Administració en cas que deixin de reunir els requisits necessaris per a l’exercici del càrrec, incorrin en qualsevol incompatibilitat sobrevinguda o cometin un incompliment greu de les obligacions del càrrec.

Article 13

Funcionament 1. El Consell d’Administració pot ser convocat pel president, pel vicepresident, pel director general de l’INAF o per almenys dos vocals.

El Consell d’Administració s’ha de reunir almenys un cop cada tres mesos.

El Consell d’Administració queda vàlidament constituït quan hi concorrin almenys les dues terceres parts dels membres. Els acords s’adopten per majoria dels membres assistents i, en cas d’empat, el vot del president és diriment.

L’assistència al Consell d’Administració pot ser presencial o utilitzant mitjans electrònics o telemàtics de comunicació a distància, una vegada verificada i garantida la identitat del membre.

Salvada una causa degudament justificada, els membres del Consell d’Administració tenen el deure de participar en totes les reunions regularment convocades i romanen obligats a respectar el secret de les deliberacions.

En cas que un membre tingui algun conflicte d’interès en la resolució de qualsevol dels assumptes tractats en el marc de les reunions s’haurà d’abstenir de veu i vot en relació amb dit assumpte.

El vicepresident substituirà el president en tots els supòsits d’absència, malaltia o vacant.

Podran assistir a les reunions del Consell d’Administració, amb veu però sense vot, altres persones quan la majoria dels membres ho estimi oportú a la vista de la transcendència de les matèries tractades en el Consell d’Administració.

El Consell d’Administració, quan la majoria dels membres ho estimi oportú a la vista de la transcendència de les matèries a tractar en el Consell d’Administració, pot contractar serveis d’assessorament extern especialitzat.

10.

El Consell d’Administració s’ha de dotar d’un reglament intern que haurà de ser aprovat per part de la totalitat dels seus membres.

11.

El secretari, amb el vistiplau del president, aixecarà acta de totes les reunions, nomenaments i decisions del Consell d’Administració la qual han de signar el president i el secretari. Les certificacions dels acords del Consell d’Administració són lliurades pel secretari amb el vistiplau del president.

Article 14

Competències Són competències del Consell d’Administració:

aprovar anyalment, a proposta del director general, els objectius estratègics i les directrius generals d’actuació de l’INAF; i supervisar-ne la seva consecució;

aprovar, a proposta del director general, la proposta de pressupost de l’INAF abans de trametre-la al Govern per a la seva tramitació al Consell General per a la seva aprovació;

aprovar, a proposta del director general, l’estructura orgànica de l’INAF i l’assignació de funcions i competències; així com, l’estructura i la composició dels òrgans de govern de l’INAF;

aprovar, a proposta del director general, els nivells d’autorització i d’apoderaments per atorgar compromisos d’inversió i/o de despesa així com per efectuar pagaments en nom i representació de l’INAF;

aprovar, a proposta del director general, els comptes anuals de l’INAF, incloses la proposta d’aplicació del resultat de l’exercici i la proposta de liquidació pressupostària de l’INAF;

aprovar, a proposta del director general, la proposta de Memòria anual d’activitats de l’INAF;

aprovar, a proposta del director general, el nomenament dels directors de l’INAF;

aprovar, a proposta del director general, les polítiques de gestió de persones i remuneració, així com el reglament intern del personal de l’INAF i el seu codi ètic i de conducta;

aprovar el reglament intern del Consell d’Administració;

10.

aprovar les propostes normatives que, per la seva rellevància, li siguin presentades per part del director general;

11.

aprovar, a proposta del director general, les propostes de mesures cautelars que s’han d’aplicar a les entitats operatives del sistema financer o als seus òrgans d’administració i direcció, inclosa la proposta de substitució d’administradors d’entitats supervisades;

12.

aprovar, a proposta del director general, la resolució dels expedients incoats i la imposició de les sancions disciplinàries corresponents;

13.

aprovar, a proposta del director general, la revisió de la taxa de supervisió i/o de les contraprestacions a les que han de fer front les entitats operatives del sistema financer;

14.

aprovar, a proposta del director general, els acords bilaterals o multilaterals de col·laboració amb altres autoritats competents en matèria de regulació, autorització, registre, supervisió i/o control amb competències equivalents a les atribuïdes a l’INAF per la legislació vigent;

15.

aprovar, a proposta del director general, les sol·licituds d’autorització prèvia següents:

creació o baixa de noves entitats operatives del sistema financer andorrà;

canvis en l’accionariat d’una entitat operativa del sistema financer andorrà quan suposin que algun dels accionistes assoleixi, augmenti o redueixi una participació qualificada o que, amb independència de la seva participació, assoleixi representació al Consell d’Administració de l’entitat;

emissions d’obligacions o d’altres títols de crèdit no bancaris que reconeguin o creïn un passiu subordinat per part de l’entitat operativa del sistema financer o d’una entitat controlada, directament o indirecta, per aquesta, sempre que aquestes emissions siguin significatives en relació amb l’estructura de finançament de l’entitat supervisada;

creació i/o adquisició d’entitats, amb vocació de permanència i amb participació qualificada així com obertura de sucursals a l’estranger o oficines de representació per part de les entitats operatives del sistema financer, incloses les adquisicions de participacions, directes o indirectes, que impliquin l’assoliment d’una participació qualificada;

processos de liquidació i/o dissolució d’entitats operatives del sistema financer;

qualsevol canvi rellevant que pugui produir-se en les entitats operatives del sistema financer andorrà o en les seves participades, sempre que siguin entitats controlades per aquestes, en relació amb l’autorització atorgada per l’INAF i/o la corresponent autoritat supervisora estrangera;

16.

aprovar, a proposta del director general, tots els actes i/o sol·licituds vinculats a entitats supervisades o a altres decisions que l’INAF hagi de prendre en l’exercici de les seves funcions que, a criteri del director general, per la seva rellevància, hagin de ser autoritzades pel Consell d’Administració.

Secció tercera. La Direcció General

Article 15

Composició, nomenament, durada i remuneració 1. La Direcció General està formada pel director general i fins a quatre directors que exerceixen la direcció d’una àrea especialitzada d’acord amb l’estructura orgànica de l’INAF.

El director general de l’INAF és nomenat pel Govern a proposta del Consell d’Administració de l’INAF.

La durada del càrrec de director general és de sis anys renovable indefinidament.

Els directors són nomenats pel Consell d’Administració de l’INAF, a proposta del director general, preferentment d’entre el personal de l’INAF.

En cas d’absència del director general, per motiu de malaltia, vacances, desplaçaments laborals, causa de força major o altres causes i quan el director general ho delegui, la competència de substituir el director general serà atribuïda a un dels directors, fins a un període màxim d’un any.

En cas de cessament del director general o en cas que aquest sigui separat del seu càrrec, el Consell d’Administració ha de nomenar un director general interí.

La remuneració i la resta de condicions del contracte de treball del director general són fixades pel Govern.

La remuneració i la resta de condicions del contracte de treball dels directors són fixades pel director general, d’acord amb les polítiques de gestió de persones i remuneració aprovades pel Consell d’Administració.

Article 16

Requisits i incompatibilitats 1. Les persones que formin part de la Direcció General han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional, han de tenir els coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i una experiència professional adequada.

no tenen antecedents penals per altres delictes dolosos;

no estan ni han estat inhabilitades per exercir càrrecs públics o d’administració o de direcció en entitats operatives del sistema financer a Andorra o a l’estranger;

no estan ni han estat declarades en fallida o en situació d’arranjament judicial, i si ho han estat, han estat judicialment rehabilitades.

Es considera que disposen de coneixements idonis les persones que tenen una titulació universitària en economia, finances o administració i direcció d’empreses, o bé aquelles persones que tenen una altra titulació universitària i, a més, formació especialitzada de reconeguda solvència acadèmica en economia, finances, administració i direcció d’empreses o dret bancari i financer.

Es considera que disposen d’experiència professional adequada les persones que disposen d’una experiència professional superior a deu anys i hagin exercit amb normalitat durant un termini igual o superior a cinc anys càrrecs o responsabilitats d’alta administració, de direcció o de control en organismes o entitats de supervisió, en entitats de l’àmbit bancari i/o financer, en entitats d’auditoria o d’assessorament a entitats de l’àmbit bancari i/o financer o en l’Administració pública.

El director general i la majoria dels membres de la Direcció General han de tenir la nacionalitat andorrana.

Els membres de la Direcció General han de ser independents de les entitats incloses en l’àmbit d’actuació de l’INAF i no participar en la presa de decisions d’aquestes. En aquest sentit, els membres de la Direcció General no poden mantenir cap relació financera, comercial, laboral o d’un altre tipus, ja sigui directament o indirecta, amb les entitats incloses en l’àmbit d’actuació de l’INAF, sobre la base de la qual el Consell d’Administració pugui arribar a la conclusió que la independència estigui compromesa. Si la independència dels membres de la Direcció General es veiés compromesa per qualsevol factor, el membre afectat té l’obligació d’establir les salvaguardes necessàries per reduir aquests factors i evitar comprometre així la seva independència. En el supòsit que les salvaguardes no redueixin adequadament els factors que comprometen la seva independència, es sotmetrà també a decisió del Consell d’Administració la resolució d’aquesta situació.

El director general i els directors de l’INAF han d’exercir el càrrec amb dedicació exclusiva i, en conseqüència, és incompatible amb l’exercici de qualsevol altre càrrec, públic o privat, professió o activitat remunerada.

Article 17

Cessament i separació 1. El director general i els directors de l’INAF cessen en el càrrec per qualsevol de les causes següents:

per finalització del període per al qual van ser nomenats;

per renúncia, presentada per escrit davant de qui els va nomenar;

per arribar a l’edat de 70 anys;

per defunció;

per incapacitat declarada per resolució judicial ferma; o f) per condemna per la comissió d’un delicte dels referits a l’article anterior.

El Govern pot cessar o separar el director general en cas que deixi de reunir els requisits necessaris per a l’exercici del càrrec, incorri en qualsevol incompatibilitat sobrevinguda o cometi un incompliment greu de les obligacions del càrrec.

El Consell d’Administració, a proposta del director general, pot cessar o separar un Director en cas que deixi de reunir els requisits necessaris per a l’exercici del càrrec, incorri en qualsevol incompatibilitat sobrevinguda o cometi un incompliment greu de les obligacions del càrrec.

En cas de cessament o separació d’un Director, aquest recupera la posició anterior al seu nomenament dins de l’estructura orgànica de l’INAF, sense perjudici que la relació laboral pugui ser resolta si les causes del cessament així ho justifiquen.

Després del cessament o separació del seu càrrec i durant l’any posterior, el director general no pot exercir cap activitat professional relacionada amb les activitats i/o entitats supervisades per l’INAF, a excepció de la docència i la investigació.

Després del cessament o separació dels seus càrrecs i durant l’any posterior, els directors no poden exercir cap activitat professional en entitats o organismes privats relacionada amb les activitats i/o entitats supervisades per l’INAF, a excepció de la docència i la investigació.

Article 18

Competències 1. La Direcció General elabora les mesures i pren les decisions requerides per al compliment de la missió, els objectius, les funcions i competències de l’INAF d’acord amb l’establert en els articles 3 i 4.

La Direcció General és responsable dels informes i les propostes que, d’acord amb les seves atribucions, ha de presentar al Consell d’Administració o al Govern.

Són competències de la Direcció General, a títol enunciatiu i no limitatiu, les següents:

elaborar la proposta anual dels objectius estratègics i de les directrius generals de l’INAF;

elaborar la proposta anual de la planificació de cadascuna de les àrees especialitzades en què s’estructura orgànicament l’INAF;

elaborar la proposta anual de pressupost de l’INAF;

elaborar la proposta dels comptes anuals de l’INAF, inclosa la proposta d’aplicació del resultat de l’exercici i la proposta de liquidació pressupostària de l’INAF;

elaborar la proposta de Memòria anual d’activitats de l’INAF;

formular comunicats tècnics i comunicacions d’obligat compliment per als supervisats;

formular recomanacions, avisos i requeriments als supervisats i als seus òrgans d’administració i de direcció per prevenir i/o corregir pràctiques o condicions que, a criteri de l’INAF, podrien representar un risc material per al grup financer i/o per al sistema financer en general;

dur a terme la supervisió en base consolidada de les entitats i els grups financers andorrans sotmesos al seu control de conformitat amb la legislació vigent;

realitzar inspeccions in situ als supervisats quan ho consideri necessari en l’exercici de les seves funcions i informar-ne el Consell d’Administració;

requerir a qualsevol persona, física o jurídica, en l’exercici de les funcions de l’INAF, el lliurament d’informació en el termini que consideri oportú;

col·laborar amb autoritats competents en matèria de regulació, autorització, registre, supervisió i/o control amb competències equivalents a les atribuïdes a l’INAF per la legislació vigent d’acord amb l’establert a l’article 20;

gestionar les negociacions requerides per a la signatura d’acords bilaterals o multilaterals de col·laboració amb altres autoritats competents en matèria de regulació, autorització, registre, supervisió i/o control amb competències equivalents a les atribuïdes a l’INAF per la legislació vigent; i n) atendre les reclamacions de clients de les entitats supervisades formulades davant de l’INAF.

Són competències del director general, a títol enunciatiu i no limitatiu, les següents:

gestionar i organitzar tècnicament l’INAF;

contractar i acomiadar el personal de l’INAF;

sotmetre al Consell d’Administració per a la seva aprovació totes les propostes d’acord amb l’establert a l’article 14;

executar els acords presos pel Consell d’Administració;

exercir la representació legal de l’INAF tant judicial com extrajudicial; i f) iniciar i instruir els expedients sancionadors; informar el Consell d’Administració amb la màxima urgència de l’inici d’un procediment sancionador així com dels fets rellevants de la seva instrucció.

Secció quarta. Deure de secret i cooperació internacional

Article 19

Deure de secret 1. Els membres dels òrgans de govern de l’INAF, el seu personal així com totes les persones que exerceixin o hagin exercit una funció a l’INAF, inclosos els auditors externs o altres experts que siguin contractats per l’INAF, tenen el deure de guardar secret respecte a tota la informació obtinguda en el marc del seu mandat, en l’exercici de les seves funcions i de les seves activitats professionals a l’INAF, fins i tot després del seu cessament o de la seva separació.

La violació d’aquest deure de secret és constitutiva de delicte en els termes previstos en el Codi penal, a excepció dels casos en què la revelació d’aquesta informació sigui autoritzada o imposada per una disposició legal vigent.

Aquest deure de secret implica que, sense perjudici de les disposicions legals relatives a la supervisió, les informacions confidencials que aquestes persones rebin en l’exercici de les seves funcions i de les seves activitats professionals a l’INAF no poden ser divulgades a tercers ni a autoritats, a excepció que siguin divulgades de forma resumida o agregada de manera que les entitats supervisades no puguin ser identificades, sense perjudici dels casos penals.

El previst en els apartats anteriors no s’aplica als intercanvis d’informació efectuats pels membres dels òrgans de govern o del personal de l’INAF en el marc del previst en aquest article i en els articles 4 i 20 o en cas que la legislació vigent els autoritzi o els obligui a revelar certes informacions i, en particular, en el marc de la supervisió i/o control dels supervisats per vetllar pel compliment de la legislació del sistema financer, de la legislació relativa als mercats de valors, derivats i altres instruments financers o altra legislació que així ho prevegi. Així mateix, tampoc s’aplica a les informacions lliurades per part d’aquelles persones que hagin exercit una funció a l’INAF o hagin estat contractades per aquest, quan aquestes siguin requerides per l’autoritat judicial penal o en el marc d’un recurs contra una decisió presa en la realització de les seves funcions a l’INAF. En aquests casos, abans de lliurar cap informació, s’ha d’informar per escrit la Direcció General de l’INAF. A més, en cas que la informació a lliurar hagi estat obtinguda d’altres autoritats o organismes oficials, nacionals o estrangers, en el marc de la cooperació entre aquestes autoritats o organismes i l’INAF, la informació no pot ser facilitada en cap cas sense que l’INAF hagi obtingut el consentiment previ d’aquestes autoritats o organismes, excepte quan la informació sigui requerida per una autoritat judicial penal.

En tots els casos en què una llei específica que regula les funcions i competències de l’INAF no autoritzi l’INAF explícitament a revelar informació confidencial, la recepció, l’intercanvi i la transmissió d’informacions confidencials per part de l’INAF a autoritats o organismes oficials nacionals amb competències equivalents o complementàries a les atorgades a l’INAF, s’autoritza quan la finalitat sigui vetllar per la protecció dels dipositants, els inversors i/o per l’estabilitat del sistema financer.

Les transmissions d’informació regulades al present article i a l’article següent no comporten ni constitueixen una violació del deure de secret, el secret en l’àmbit laboral i el secret professional, ni cap classe de responsabilitat legal, ni tampoc conculquen les restriccions sobre revelació d’informació a les quals estan sotmeses les entitats i l’INAF d’acord amb la legislació vigent.

Article 20

Cooperació internacional 1. En l’exercici de la cooperació internacional que és atribuïda a l’INAF per aquesta Llei, l’INAF coopera, estableix relacions i/o acords de col·laboració amb organismes oficials internacionals o amb autoritats estrangeres que tinguin atribuïdes funcions i competències en matèria de regulació del sistema financer, d’autorització i registre, de supervisió i/o control dels supervisats per vetllar pel compliment de la legislació del sistema financer, de la legislació relativa als mercats de valors, derivats i altres instruments financers o altra legislació que així ho prevegi, equivalents a les atribuïdes a l’INAF per la legislació vigent. En aquest sentit i d’acord amb l’establert a l’article 4, l’INAF col·labora proveint assistència i intercanviant informació amb aquestes autoritats o organismes estrangers sempre i quan es doni compliment a les disposicions següents:

la col·laboració, l’assistència i/o l’intercanvi d’informació es fonamenta en els principis de reciprocitat i confidencialitat;

l’autoritat o l’organisme sol·licitant accepta respondre sol·licituds efectuades per l’INAF que siguin de característiques equivalents a les sol·licitades per aquesta autoritat o organisme a l’INAF;

les informacions lliurades estan sotmeses a secret en l’àmbit laboral i/o al secret professional de l’autoritat o organisme que les rep i aquestes autoritats o organismes que reben la informació de l’INAF estan sotmesos a normes de confidencialitat, de secret en l’àmbit laboral i de secret professional, com a mínim, equivalents a aquelles a les quals es troba sotmès l’INAF;

les informacions lliurades són necessàries per a la consecució de les funcions de l’autoritat o organisme que les rep;

la informació facilitada per l’INAF només pot ser emprada per part de l’autoritat o organisme que la rep amb la finalitat per a la qual aquesta informació li ha estat comunicada i aquesta autoritat o organisme ha de poder garantir que cap altre ús en serà fet;

quan les informacions confidencials sol·licitades han estat obtingudes per l’INAF d’altres autoritats o organismes nacionals o estrangers, aquestes informacions confidencials no poden ser facilitades per l’INAF a una autoritat o organisme sol·licitant sense el consentiment escrit previ de l’autoritat o organisme nacional o estranger que les havia facilitat en primera instància a l’INAF i, quan escaigui, l’INAF només podrà intercanviar aquestes informacions d’acord amb les limitacions establertes per l’autoritat o organisme nacional o estranger del qual l’INAF havia obtingut la informació inicialment;

que la sol·licitud sigui efectuada per escrit i inclogui concretament la informació sol·licitada i l’explicació que justifica la seva rellevància i, a més, la següent:

una descripció dels fets i dels motius i propòsits per als quals se sol·licita la informació i/o l’assistència;

ii) una descripció de la presumpta infracció comesa, si és el cas.

Cada sol·licitud d’informació o d’assistència rebuda per l’INAF és objecte d’una anàlisi per determinar si aquesta sol·licitud dóna compliment als requeriments establerts en aquest article. En el cas que l’INAF consideri que la sol·licitud d’informació dóna compliment a aquests requeriments, procedeix a realitzar els tràmits necessaris per a l’obtenció de la informació requerida i la tramet a l’autoritat o organisme sol·licitant. En el cas que l’INAF conclogui que la sol·licitud d’informació no procedeix o no dóna compliment a aquests requeriments, n’informa l’autoritat o organisme sol·licitant.

Qualsevol sol·licitud d’informació o d’assistència rebuda per l’INAF d’una autoritat o organisme en els termes previstos en aquest article ha de ser rebutjada quan:

l’intercanvi d’informació i/o assistència pugui comportar perjudici a la sobirania, o a la seguretat o a l’ordre públic d’Andorra;

s’hagi incoat un procediment judicial sobre la base dels mateixos fets i contra les mateixes persones davant dels tribunals andorrans; o c) hagi recaigut una resolució judicial definitiva sobre els mateixos fets i respecte de les mateixes persones davant dels tribunals andorrans.

En els casos esmentats en les lletres b) i c), l’INAF notifica a l’autoritat o organisme demandant la informació més detallada possible sobre el procediment o la resolució judicial en qüestió.

Els acords de cooperació i col·laboració entre l’INAF i altres autoritats competents estrangeres en matèria de supervisió en base consolidada han d’establir la forma i els termes en què han de ser supervisades les entitats financeres filials d’una matriu establerta en un dels països signataris de l’acord.

En el marc de la supervisió en base consolidada duta a terme per l’INAF i d’altres autoritats estrangeres competents en matèria de supervisió i, sempre que l’acord de col·laboració signat entre les parts ho contempli, a més de la cooperació en intercanvi d’informació relatiu a les entitats supervisades, es poden donar els següents casos de sol·licitud d’assistència:

que l’INAF demani a una autoritat estrangera que realitzi una inspecció in situ o una investigació en el seu territori amb la participació del seu personal. Així mateix, pot demanar que personal de l’INAF acompanyi aquesta autoritat en la inspecció in situ o investigació;

que una autoritat estrangera competent en matèria de supervisió sol·liciti a l’INAF que dugui a terme una inspecció in situ o una investigació a Andorra. L’INAF hi dóna el seu consentiment sempre i quan no es produeixi cap dels fets llistats més endavant en aquest apartat. Així mateix, l’INAF pot permetre que el personal de l’INAF estigui acompanyat per personal de l’autoritat demandant. No obstant això, la inspecció in situ o la investigació es troba íntegrament sota el control de l’INAF.

La informació obtinguda en el marc de les inspeccions in situ o investigacions està sotmesa a les normes de confidencialitat, de secret en l’àmbit laboral i de secret professional a les quals està sotmès l’INAF i no podrà ser revelada per part de l’autoritat supervisora estrangera ni utilitzada per a d’altres finalitats que les de supervisió de l’entitat objecte de la inspecció in situ o investigació.

Les filials andorranes de matrius estrangeres en els països amb els quals l’INAF hagi establert un acord de col·laboració en matèria de supervisió han de trametre a la seva matriu la informació necessària per a la gestió dels seus riscos així com tota la requerida per part del seu òrgan de supervisió.

Capítol tercer. Situació i gestió patrimonial

Article 21

Fons propis 1. Els fons propis estan formats pel capital de dotació de 12.020.242,09 euros posat a disposició de l’INAF per part de Govern en ser creat i per les reserves dotades amb càrrec als resultats positius obtinguts a comptar des de la seva creació.

En cas que l’INAF generi resultats positius, aquests s’aplicaran a la constitució d’una reserva que només podrà ser utilitzada per a la cobertura d’eventuals pèrdues de l’INAF.

En cas de liquidació de l’INAF, la totalitat del seu patrimoni correspon a l’Administració general.

Article 22

Pressupost 1. La Direcció General elabora la proposta de pressupost de funcionament i inversions de l’INAF.

El director general presenta la proposta de pressupost de l’INAF al Consell d’Administració per a la seva aprovació.

El director general ha de trametre el pressupost de l’INAF aprovat pel Consell d’Administració al ministeri encarregat de les finances amb l’antelació suficient perquè aquest pugui ser integrat en una secció específica del projecte de llei del pressupost general per ser tramès al Consell General per a la seva aprovació.

El Govern no pot modificar dita proposta de pressupost, i les observacions que pugui formular-hi, seran considerades pel Consell d’Administració de l’INAF, el qual, si ho considera oportú, les tindrà en compte i formularà una nova proposta de pressupost.

El pressupost de l’INAF queda sotmès a la Llei general de les finances públiques i a les disposicions concordants i de desplegament.

Article 23

Finançament 1. L’INAF es finança amb els ingressos derivats de l’explotació del seu patrimoni, els ingressos derivats del cobrament de taxes o contraprestacions en el marc de l’exercici de les seves funcions i, en cas de ser necessari, mitjançant subvencions consignades al pressupost de l’Administració general de l’Estat.

L’INAF percep taxes en concepte d’autorització de creació d’entitats operatives del sistema financer, taxes de supervisió de les entitats supervisades; així com altres taxes relatives a les sol·licituds adreçades a l’INAF per les entitats supervisades d’acord amb els requeriments establerts a la legislació vigent; totes elles recollides en el capítol quart d’aquesta Llei.

Addicionalment, l’INAF pot percebre contraprestacions en relació amb les sol·licituds que li són adreçades per part de les entitats supervisades no previstes a l’apartat 2; i finalment, l’INAF també pot percebre contraprestacions en relació amb la prestació d’altres serveis complementaris que pugui efectuar en el marc de les seves funcions, entre d’altres, la prestació de serveis de formació en temes vinculats amb el sector financer.

La determinació del nivell de les taxes i de les contraprestacions definides als apartats 2 i 3 està directament relacionada amb els costos als quals ha de fer front l’INAF per desenvolupar de forma satisfactòria i eficient les funcions que li són encomanades per la legislació vigent.

Article 24

Gestió i administració 1. L’INAF administra els seus recursos propis amb total independència de l’Administració general, respectant els principis d’eficiència, eficàcia i prudència, i valorant en cada cas les circumstàncies dels mercats financers.

L’INAF pot comprar i vendre béns mobiliaris i immobiliaris i concloure contractes de serveis que siguin necessaris a la consecució dels seus objectius.

En seguiment de l’article 1 de la Llei de contractació pública, de data 9 de novembre del 2000, aquesta pot no ser d’aplicació a l’INAF en els següents casos:

impossibilitat o inconveniència de promoure concurrència en l’oferta;

reconeguda urgència que exigeixi la ràpida disposició dels béns o dels serveis;

necessitat de lliuraments complementaris efectuats pel prestador del subministrament o del servei, quan el canvi de proveïdor suposés adquirir un material tècnic i/o un servei diferent que impliqui incompatibilitats i dificultats tècniques desproporcionades en les condicions d’utilització o de manteniment;

especificitat tècnica del producte o necessitat de mesures de confidencialitat del servei.

En aquests supòsits, el director general de l’INAF pot proposar al Consell d’Administració de l’INAF la utilització de la contractació directa i aquest òrgan pot procedir a l’aprovació d’aquesta modalitat de contractació.

Article 25

Règim impositiu S’exempta l’INAF del pagament de qualsevol tipus d’impost, tret de l’Impost General Indirecte (IGI).

Article 26

Formulació i aprovació de comptes anuals i liquidació pressupostària 1. La Direcció General ha d’elaborar la proposta dels comptes anuals i de la liquidació pressupostària de l’INAF d’acord amb la legislació vigent, duent a terme les adaptacions que siguin necessàries d’acord amb les característiques i la naturalesa de les seves activitats. La proposta dels comptes anuals ha d’incloure la proposta d’aplicació del resultat de l’exercici.

El director general ha de sotmetre la proposta dels comptes anuals, inclosa la proposta d’aplicació del resultat de l’exercici i la proposta de liquidació pressupostària de l’INAF, al Consell d’Administració per a la seva formulació i aprovació en el termini màxim de tres mesos a comptar de la data de tancament de l’exercici.

El Consell d’Administració pot sotmetre els comptes anuals de l’INAF a una auditoria de comptes.

Un cop s’hagin aprovat la liquidació pressupostària i els comptes anuals de l’INAF i la seva proposta d’aplicació de resultat de l’exercici per part del Consell d’Administració, el director general els tramet al ministeri encarregat de les finances perquè els sotmeti al Consell General.

Article 27

Control financer i comptable 1. L’INAF està subjecte al control financer d’acord amb el que estableix la Llei general de les finances públiques i amb les adaptacions necessàries per a l’exercici de la seva activitat.

L’INAF està subjecte a la fiscalització externa del Tribunal de Comptes. Aquesta fiscalització no implicarà cap tipus d’ingerència per part del Tribunal de Comptes en les facultats administratives de l’INAF.

Capítol quart. Taxes per la prestació de serveis per part de l’INAF

Article 28

Taxa d’autorització per a la creació d’una nova entitat operativa del sistema financer a Andorra 1. S’estableix una taxa d’autorització per a la creació d’una nova entitat operativa del sistema financer andorrà en funció de la tipologia de cada entitat.

Els fets generadors d’aquesta taxa són l’estudi, l’avaluació i la resolució de la sol·licitud d’autorització per a la creació d’una nova entitat operativa del sistema financer andorrà.

L’obligat tributari d’aquesta taxa és la persona, física o jurídica, que inicia un procés de sol·licitud d’autorització per a la creació d’una nova entitat operativa del sistema financer andorrà.

És responsable solidari del deute tributari d’aquesta taxa la persona en benefici de la qual se sol·licita l’autorització.

La quota tributària ve determinada per una quantitat fixa segons la tipologia d’entitat, d’acord amb l’establert a continuació:

Tipologia d’entitat Quota tributària de la Taxa de creació Entitats bancàries30.000 euros Entitats -no bancàries- de crèdit especialitzat10.000 euros Societats financeres d’inversió12.000 euros Agències financeres d’inversió8.000 euros Societats gestores de patrimonis6.000 euros Assessors financers2.000 euros Societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva6.000 euros 6. Meritació i exigibilitat: aquesta taxa es merita en el moment en què se sol·licita l’autorització de creació d’una entitat operativa del sistema financer i s’ha d’abonar a l’INAF en el moment en què es presenta aquesta sol·licitud. L’INAF no inicia el procés d’estudi, avaluació i resolució d’aquesta sol·licitud d’autorització mentre no s’hagi rebut el corresponent pagament.

Actualització i modificació de les quotes tributàries:

S’habilita l’INAF a actualitzar els imports fixats prèviament en base a l’evolució de l’IPC. A aquest efecte, mitjançant comunicat tècnic, l’INAF ha de comunicar les noves quotes tributàries al conjunt de persones, físiques o jurídiques, afectades.

Les quotes tributàries relatives a les taxes establertes en aquest article es poden actualitzar o modificar mitjançant la llei de pressupost.

Article 29

Taxa d’autorització per a la creació i/o modificació d’un organisme d’inversió col·lectiva (OIC) de dret andorrà 1. S’estableix una taxa d’autorització per a la creació i/o modificació d’un OIC de dret andorrà.

Els fets generadors d’aquesta taxa són l’estudi, l’avaluació i la resolució de la sol·licitud d’autorització per a la creació i/o modificació d’un OIC de dret andorrà.

L’obligat tributari d’aquesta taxa és l’entitat supervisada que presenta la sol·licitud de creació i/o de modificació d’un OIC de dret andorrà.

La quota tributària ve determinada per una quantitat fixa segons la tipologia de l’acte administratiu objecte de la sol·licitud d’autorització, d’acord amb l’establert a continuació:

Concepte de la taxa Quota tributària de la taxa de creació i/o modificació Creació d’OICVM sense compartiments2.000 euros Creació d’OICVM amb compartiments 2.000 euros + 800 euros per compartiment Creació d’un compartiment d’OICVM800 euros Creació d’altres OIC sense compartiments2.500 euros Creació d’altres OIC amb compartiments2.500 euros + 1.000 euros per compartiment Creació d’un compartiment d’altres OIC1.000 euros Creació de SICAV autogestionades4.000 euros Creació d’un compartiment de SICAV autogestionada800 euros Operacions corporatives700 euros Modificació d’OIC0 - 600 euros 5. S’habilita l’INAF a establir, mitjançant comunicat tècnic, la quota tributària corresponent a l’estudi, l’avaluació i la resolució d’una sol·licitud d’autorització de modificació d’un OIC de dret andorrà amb la finalitat d’establir la quota tributària d’aquesta taxa determinada per una quantitat fixa d’entre l’interval establert en el punt anterior.

Meritació i exigibilitat: aquesta taxa es merita en el moment en què se sol·licita l’autorització per a la creació i/o modificació d’un OIC de dret andorrà i s’ha d’abonar a l’INAF en el moment en què es presenta aquesta sol·licitud. L’INAF no inicia el procés d’estudi, avaluació i resolució d’aquesta sol·licitud mentre no s’hagi rebut el corresponent pagament.

Actualització i modificació de les quotes tributàries:

Les quotes tributàries relatives a les taxes establertes en aquest article es poden actualitzar o modificar mitjançant la llei de pressupost.

Article 30

Taxa d’inscripció per a la creació, baixa i/o modificació d’un organisme d’inversió col·lectiva (OIC) de dret andorrà 1. S’estableix una taxa d’inscripció per a la creació, baixa i/o modificació d’un OIC de dret andorrà.

Els fets generadors d’aquesta taxa són l’estudi, l’avaluació i la resolució de la sol·licitud d’inscripció per a la creació, baixa i/o modificació d’un OIC de dret andorrà.

L’obligat tributari d’aquesta taxa és l’entitat supervisada que presenta la sol·licitud d’inscripció per a la creació, baixa i/o de modificació d’un OIC de dret andorrà.

La quota tributària ve determinada per una quantitat fixa segons la tipologia de l’acte administratiu objecte de la sol·licitud d’inscripció, d’acord amb l’establert a continuació:

Concepte de la taxa Quota tributària de la taxa d’inscripció Inscripció de la creació d’OICVM i d’altres OIC500 euros Inscripció de la baixa d’OICVM i d’altres OIC 1.000 euros Inscripció de la baixa d’un compartiments d’OICVM o d’altres OIC600 euros Inscripció de la creació de SICAV autogestionades500 euros Inscripció d’operacions corporatives300 euros Inscripció de modificació d’OIC0 - 600 euros 5. S’habilita l’INAF a establir, mitjançant comunicat tècnic, la quota tributària corresponent a l’estudi, l’avaluació i la resolució d’una sol·licitud d’autorització de modificació d’un OIC de dret andorrà amb la finalitat d’establir la quota tributària d’aquesta taxa determinada per una quantitat fixa d’entre l’interval establert en el punt anterior.

Meritació i exigibilitat: aquesta taxa es merita en el moment en què se sol·licita la inscripció de la creació, baixa i/o modificació d’un OIC de dret andorrà i s’ha d’abonar a l’INAF en el moment en què es presenta aquesta sol·licitud. L’INAF no inicia el procés d’estudi, avaluació i resolució d’aquesta sol·licitud mentre no s’hagi rebut el corresponent pagament.

Actualització i modificació de les quotes tributàries:

Les quotes tributàries relatives a les taxes establertes en aquest article es poden actualitzar o modificar mitjançant la llei de pressupost.

Article 31

Taxa d’inscripció de l’alta per a la distribució a Andorra d’un organisme d’inversió col·lectiva (OIC) de dret estranger 1. S’estableix una taxa d’inscripció de l’alta per a la distribució a Andorra d’un OIC de dret estranger.

Els fets generadors d’aquesta taxa són l’estudi, l’avaluació i la resolució de la sol·licitud d’inscripció per a la distribució a Andorra d’un OIC de dret estranger.

L’obligat tributari d’aquesta taxa és l’entitat supervisada que presenta la sol·licitud d’inscripció per a la distribució a Andorra d’un OIC de dret estranger.

La quota tributària s’estableix en una quantitat fixa de 600 euros.

Meritació i exigibilitat: aquesta taxa es merita en el moment en què se sol·licita la inscripció per a la distribució a Andorra d’un OIC de dret estranger i s’ha d’abonar a l’INAF en el moment en què es presenta aquesta sol·licitud. L’INAF no inicia el procés d’estudi, avaluació i resolució d’aquesta sol·licitud mentre no s’hagi rebut el corresponent pagament.

Actualització i modificació de les quotes tributàries:

Les quotes tributàries relatives a les taxes establertes en aquest article es poden actualitzar o modificar mitjançant la llei de pressupost.

Article 32

Taxa anual de supervisió de les entitats bancàries andorranes 1. S’estableix una taxa anual de supervisió de les entitats bancàries andorranes en funció del total del balanç individual, de la supervisió en base consolidada i del nombre i tipologia de filials estrangeres o societats dependents estrangeres de cada entitat bancària.

El fet generador d’aquesta taxa és la prestació del servei de supervisió i control per part de l’INAF.

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.