LegalizeLlei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 24 de juliol del 2014 ha aprovat la següent:
llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993
Exposició de motius
En la sessió dels dies 2 i 3 de setembre de 1993, el Consell General va aprovar la Llei qualificada de la Justícia, per donar compliment al mandat del títol VII de la Constitució, intitulat De la Justícia. En efecte, l’article 85, apartat 2, remet a la regulació mitjançant llei qualificada de l’estructura, la composició, el funcionament i l’estatus jurídic dels membres de l’organització judicial; i d’altra banda, els articles 89, apartat 4; 90, apartat 2, i 91, apartat 2 disposen que la Llei qualificada sobre la justícia ha de regular les funcions i les competències del Consell Superior de la Justícia, determinar la durada del mandat i les condicions d’elegibilitat dels presidents dels tribunals andorrans, i regular el procediment sancionador dels jutges que incorrin en responsabilitat penal o disciplinària, així com els supòsits de responsabilitat civil.
La Llei qualificada de la Justícia va desenvolupar tots aquests continguts i, alhora, va regular altres qüestions cabdals i íntimament vinculades a la Justícia, mitjançant cent dos articles estructurats en nou títols. Els set primers fan referència a l’exercici de la potestat jurisdiccional, al Consell Superior de la Justícia, a l’extensió i els límits de la jurisdicció i a l’organització i el funcionament dels tribunals, als conflictes de competència, a l’estatus dels batlles i els magistrats, al Ministeri Fiscal i als cooperadors de l’Administració de Justícia. Els dos darrers títols es van reservar a les disposicions addicionals, transitòries i finals.
Aquesta Llei, en vigor des de fa vint anys, i que només ha estat modificada puntualment dues vegades, en ocasió de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, del 22 d’abril de 1999, i de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, ha proporcionat fins avui un marc jurídic i normatiu complet i adequat, i ha assolit amb escreix les finalitats cercades i expressades en la seva exposició de motius, a saber, la garantia d’uns òrgans judicials independents i imparcials en l’aplicació de les lleis, i en el control de la potestat reglamentària i l’activitat administrativa i, de retruc, la protecció efectiva dels ciutadans en l’exercici dels seus drets i la defensa dels seus interessos legítims. Ara bé, el temps transcorregut d’ençà que va entrar en vigor la Llei qualificada de la Justícia aconsella una modificació profunda de diverses disposicions normatives per adequar-les a la realitat actual, com també l’addició de disposicions noves per resoldre algunes mancances o llacunes constatades.
A aquest efecte, s’ha promogut una tercera modificació de la Llei qualificada de la Justícia, amb un abast molt més ampli i general que les modificacions anteriors, mitjançant una Llei que es desglossa en seixanta-set articles, deu disposicions transitòries, una disposició derogatòria i deu disposicions finals, tres de les quals comporten la modificació de diversos articles de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996; de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, del 22 d’abril de 1999, i de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996.
Concretament, el títol V de la Llei qualificada de la Justícia ja dedica vint-i-tres articles a l’estatus dels batlles i els magistrats i en regula en sis capítols el jurament, la presa de funcions i la promoció, la inamobilitat, les incompatibilitats i les prohibicions, la recusació i l’abstenció, les responsabilitats civils i penals i el règim disciplinari; el títol VI conté sis altres articles relatius al Ministeri Fiscal, els quals han estat objecte de desenvolupament amb la Llei del Ministeri Fiscal; i el títol II, dedicat al Consell Superior de la Justícia, es refereix al nomenament dels batlles, els magistrats i els presidents dels tribunals, i del fiscal general i dels fiscals adjunts. Tot i això, ja fa anys que s’ha constatat que la regulació esmentada és, en part, bé insuficient, bé poc adaptada als temps actuals i als canvis experimentats per l’Administració de Justícia i el Ministeri Fiscal, dels quals formen part els batlles i els magistrats d’una banda, i els fiscals d’altra banda.
És per aquest motiu que, partint de la regulació actual de l’estatus dels batlles i els magistrats, i també dels fiscals adjunts, i de les competències del Consell Superior de la Justícia en aquesta matèria, i sense modificar l’estructura de la Llei qualificada de la Justícia, com tampoc la de la Llei del Ministeri Fiscal, s’incorpora un nou marc normatiu que permet configurar, a banda d’un estatus més complet i detallat, i d’un ventall de noves atribucions de l’òrgan de govern i administració de l’organització judicial, una carrera judicial efectiva i progressiva, fonamentada en els mèrits i l’aptitud tècnica per a l’exercici de les funcions jurisdiccionals. En aquest sentit, es creen diversos graus en cadascuna de les categories de batlle i magistrat, i de fiscal adjunt en virtut de la modificació de la Llei del Ministeri Fiscal; i l’assoliment del grau superior queda supeditat no només a una determinada antiguitat en el càrrec, sinó també a l’avaluació favorable en relació amb l’exercici de les funcions encomanades i amb les activitats formatives. Aquesta avaluació recau en el Consell Superior de la Justícia, el qual també designa els presidents de tots els òrgans judicials i de les seves sales, de conformitat amb uns requisits previs per garantir l’experiència i la capacitació en l’exercici d’aquestes funcions. Ensems, la durada dels mandats dels presidents, però també del fiscal general, es limita en el temps per permetre’n la renovació.
D’altra banda, es regula de manera detallada l’accés a la carrera judicial, sigui en la categoria de batlle, sigui en la de magistrat, i, per remissió normativa, també es regula l’accés a la carrera fiscal, d’acord amb el compliment previ d’unes condicions i a través de processos de selecció regits pels principis d’aptitud tècnica, mèrits propis i igualtat entre tots els andorrans, que han de respondre als principis d’objectivitat, publicitat i transparència. Igualment, s’especifica com es desenvolupen el concurs oposició i el concurs al qual s’han de sotmetre els candidats que volen accedir als càrrecs respectius de batlle i de fiscal adjunt d’una banda, i de magistrat de l’altra, i es defineix cada tipus de concurs; s’enuncien els mèrits que s’han d’incloure en les bases de la convocatòria i la necessitat que siguin ponderats en el barem que ha de constar en aquestes bases; es detallen la composició i les funcions del tribunal o de la comissió de selecció; i en el cas de l’accés a la categoria de batlle, un cop finalitzat el procés de selecció, es disposa com s’articulen les pràctiques inicials que, en principi, es fixen en un termini mínim d’un any, per garantir una formació i una experiència suficient amb vista a l’assumpció per primera vegada de funcions jurisdiccionals.
Pel que fa a l’accés a la magistratura, en compliment de la disposició transitòria segona, apartat 1, de la Constitució, es palesa que a igualtat de mèrits entre els candidats, són preferits els de nacionalitat andorrana, i alhora es limita el nombre de magistrats de nacionalitat espanyola o francesa, com a màxim, a la meitat del total dels membres del tribunal en què s’integrin, malgrat que aquesta proporció pot ser ampliada per circumstàncies taxades, i que s’ha incorporat una disposició transitòria per a una adaptació progressiva a aquesta limitació. Pel que fa a l’accés a la categoria de magistrat, la Llei estableix un sistema de torns, i fixa que tres de cada quatre torns s’han de cobrir mitjançant un concurs de promoció entre batlles i fiscals, i un de cada quatre mitjançant un concurs obert de juristes, encara que s’introdueixen mecanismes perquè prevalguin la competència tècnica i els mèrits propis dels candidats en l’accés a la magistratura. S’ha optat per atorgar preferència als candidats que ja es troben exercint funcions jurisdiccionals i que ja han superat en el seu moment un concurs oposició, pel fet que disposen d’una capacitació i una experiència prèvies que mereixen una consideració especial.
Aquest sistema de torns, igual que la creació dels diversos graus de batlle, magistrat i fiscal adjunt, es troben estretament vinculats a una de les idees cabdals que informa la nova regulació de les carreres judicial i fiscal: es tracta de fomentar i facilitar el que batlles, magistrats i fiscals adjunts s’hi mantinguin, la qual cosa comporta que s’hagin incorporat mecanismes que permeten la progressió i la promoció. En aquest mateix sentit, la Llei disposa que els batlles i els fiscals adjunts que han accedit al càrrec en virtut d’un mateix concurs oposició poden optar per ocupar una plaça vacant a la Fiscalia o a la Batllia, respectivament, en el cas que no hagi estat sol·licitada i adscrita als que ja pertanyen a cadascun d’aquests òrgans, i que ho poden fer abans de convocar el concurs oposició esmentat. I igualment s’esdevé, amb caràcter previ a la convocatòria del concurs corresponent, per als magistrats que desitgen ocupar una plaça vacant en un tribunal distint de l’òrgan en què es troben afectats.
La millora en la regulació de l’estatus dels membres de les carreres judicial i fiscal enllaça igualment amb el principi de seguretat jurídica i amb la regulació d’aspectes que no s’havien establert fins ara, com els conceptes mínims que han de conformar el règim retributiu, sense perjudici que la regulació detallada es remeti a una llei posterior. També s’ha desenvolupat el règim de jubilació, i s’ha determinat que els és aplicable el règim general de la funció pública, a excepció de l’edat de jubilació voluntària i d’ofici, que es manté invariada, malgrat que s’ha flexibilitzat puntualment la jubilació d’ofici esmentada després dels setanta anys. I alhora, s’han detallat les diverses situacions en què es poden trobar els batlles, els magistrats i els fiscals adjunts, a banda del servei actiu i la jubilació, de forma que no només es precisen el contingut i les conseqüències de la situació de suspensió ja regulada en la Llei qualificada de la Justícia, sinó que també s’hi incorporen i es regulen les situacions d’excedència forçosa per al nomenament per a un altre càrrec en principi vinculat de forma directa o mediata a la funció jurisdiccional o fiscal, i també les situacions d’excedència voluntària, en supòsits relacionats amb la conciliació de la vida familiar i laboral o amb l’ampliació de la formació acadèmica o professional. Finalment, aquest avenç en la regulació estatutària es materialitza en l’addició d’una relació de drets diversos que emparen els batlles i els magistrats en l’exercici de les seves funcions i que permeten la defensa dels seus interessos o el respecte d’unes condicions de treball adequades i suficients.
Amb aquesta mateixa finalitat de consolidar la seguretat jurídica, i també per garantir la inamobilitat dels batlles i els magistrats, com a corol·lari de la seva independència, es limiten els motius de renovació del mandat d’aquests darrers, i també dels fiscals adjunts, als supòsits greus de responsabilitat penal o disciplinària, tal com es preveia fins ara només per al seu cessament eventual, i es fa constar que aquesta decisió, igual que per a les resolucions disciplinàries, s’ha de prendre de forma motivada, amb audiència prèvia de la persona interessada, i és susceptible de recurs jurisdiccional. Si bé la Llei qualificada de la Justícia incideix tot sovint i desenvolupa en diversos dels seus articles el contingut de l’article 85, apartat 1, de la Constitució, que consagra la independència i la inamobilitat dels batlles i els magistrats, així com la seva única submissió a la Constitució i a les lleis, aquests principis es reforcen i es traslladen d’una forma més explícita i detallada, articulant en primer lloc els mecanismes oportuns en el cas que la independència esmentada sigui pertorbada, i precisant després el contingut del principi de jerarquia normativa.
Això no obstant, l’ampliació o la consolidació dels drets dels membres de les carreres judicial i fiscal s’acompanya d’una exigència reforçada pel que fa a les seves obligacions. En aquest sentit, s’estableix el deure de presentar cada dos anys un informe sobre l’activitat desenvolupada, que, a més, és necessari per a la promoció de grau o de categoria, i també es regula l’obligació de seguir uns mínims d’activitats de formació continuada. D’altra banda, més enllà de l’enumeració d’activitats exceptuades del règim d’incompatibilitats sever però necessari, a l’efecte de garantir la independència i la imparcialitat dels batlles i els magistrats, s’incorporen mecanismes concrets que permeten la verificació del seu compliment, especialment pel que fa als magistrats que no són de nacionalitat andorrana, i s’amplien aquestes incompatibilitats més enllà del cessament en l’exercici de les funcions jurisdiccionals, en el cas que s’exerceixi l’advocacia. En darrera instància, s’intensifica el règim disciplinari tant dels batlles i els magistrats com dels fiscals adjunts, mitjançant la incorporació de faltes lleus que no existien amb aquesta consideració, amb nous supòsits de faltes greus i molt greus, i també amb un reforçament de les sancions. Aquestes previsions tenen la finalitat, entre altres, d’incidir en els deures que són exigibles als membres de les carreres judicial i fiscal, i d’articular mitjans per sancionar-ne l’incompliment, tenint en compte la responsabilitat que tenen atribuïda.
Paral·lelament, amb la voluntat d’evitar que les vacants temporals o les absències prolongades de membres de la carrera judicial puguin comprometre el bon funcionament dels òrgans judicials, la Llei inclou la possibilitat de nomenar batlles o magistrats suplents o de reforç, i també la creació de les noves figures de batlle o magistrat substitut, sense vocació peremptòria i sempre que compleixin unes condicions mínimes imprescindibles per exercir funcions jurisdiccionals, encara que sigui de forma limitada en el temps. Amb el mateix esperit s’introdueix la figura del magistrat emèrit, que es correspon a l’antic magistrat ja jubilat que encara no ha complert setanta-cinc anys.
Pel que fa al Consell Superior de la Justícia, es reformen diversos articles del títol II de la Llei qualificada de la Justícia i se n’afegeixen de nous. Es revisa, en primer lloc, el règim jurídic de les seves decisions, ja que pot adoptar no només acords, sinó també reglaments quan desenvolupi matèries objecte de la Llei referida, i alhora es regulen els règims de publicitat i d’impugnació d’aquestes decisions. També se li confereixen de forma explícita noves atribucions, que són una conseqüència lògica de les competències que té reconegudes en matèria disciplinària en relació amb els membres de les carreres judicial i fiscal, i responen a l’objectiu de promoure les condicions per tal que l’Administració de Justícia disposi dels mitjans adequats per al seu bon funcionament. Així doncs, la Llei atorga al Consell Superior de la Justícia la competència per nomenar inspectors per supervisar el funcionament esmentat i al mateix temps regula de forma detallada el procediment d’inspecció; l’habilita per organitzar activitats formatives o subscriure convenis amb altres institucions a aquest efecte; li confereix atribucions en matèria d’estadística judicial i publicació oficial de resolucions judicials; i incideix en l’obligació d’obtenir el seu informe en les lleis que concerneixin el mateix Consell o l’Administració de Justícia. Finalment, és especialment significativa la modificació de l’article 36, que resol la qüestió de l’autonomia pressupostària i financera del Consell Superior de la Justícia, com a òrgan reconegut constitucionalment i alhora garant de la independència i el bon funcionament de la Justícia, i que havia estat objecte d’un conflicte positiu de competències, resolt pel Tribunal Constitucional en una sentència del 19 de desembre de 1994. El Consell Superior de la Justícia esdevé competent per elaborar el seu projecte de pressupost, que se sotmet a l’aprovació del Consell General, i disposar de tresoreria pròpia, derivada dels pagaments corresponents a les seves dotacions pressupostàries, que li han de ser lliurades en ferm i per quartes parts de forma trimestral, la qual cosa ha requerit la modificació d’algunes disposicions de la Llei general de les finances públiques. Igualment, pel que fa al pressupost de l’Administració de Justícia i del Ministeri Fiscal, per bé que roman integrat dins el pressupost del ministeri encarregat de la justícia, s’hi introdueixen determinades especialitats amb l’objectiu de conferir competències plenes o afegides al Consell Superior de la Justícia o al seu president en relació amb la seva gestió i execució.
En segon lloc, la Llei modifica diverses disposicions de la Llei qualificada de la Justícia per reformar les competències atribuïdes als tribunals en l’àmbit jurisdiccional penal, amb la doble finalitat que hi hagi un repartiment més equitatiu dels processos dels quals els correspon conèixer i de dotar aquests tribunals de més coherència i uniformitat competencials. En aquest sentit, sense perjudici que els batlles instructors segueixin jutjant pel procediment de l’ordenança penal, el Tribunal de Corts, a més de la seva competència per jutjar en primera instància en els processos seguits per delictes majors de forma col·legiada, esdevé competent per jutjar en primera instància en els processos que se segueixen per delictes menors i contravencions penals en composició col·legiada i unipersonal, respectivament; i consegüentment, la Sala Penal del Tribunal Superior assumeix la competència per resoldre aquests processos en apel·lació, com també els processos penals jutjats en primera instància pel Tribunal de Menors, a més de les resolucions dictades pel batlle instructor en període d’execució de les ordenances penals i determinades altres resolucions pronunciades pel batlle de Menors; la qual cosa ha requerit la modificació de diversos articles de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors. Al mateix temps, la supressió de la Secció Penal de la Batllia permet la creació de dues seccions d’Instrucció, a una de les quals es confereix la competència per instruir els processos que dimanen de determinades infraccions penals, com ara les comeses en forma de criminalitat organitzada. Aquesta especialització per raó de la matèria, així com la facultat de nomenar batlles de suport en la instrucció d’un procés determinat, ha de permetre millorar i agilitzar la tasca instructora. Alhora, s’adapta la composició dels tribunals a la realitat actual o futura, es precisen les modalitats d’adscripció dels seus membres, i es preveuen els mecanismes oportuns per substituir els presidents, en cas d’absència o impossibilitat, i també per reforçar les seves atribucions governatives. Concretament pel que fa al Tribunal de Corts, per assolir la coherència i uniformitat esmentades, s’ha suprimit la distinció entre magistrats i magistrats adjunts, i també el càrrec de vicepresident.
Finalment, la tercera de les finalitats principals de la modificació de la Llei qualificada de la Justícia és la necessitat d’adaptar-ne o ampliar-ne el contingut d’acord amb les necessitats actuals i l’experiència pràctica en aspectes d’abast més concret o puntual. Així, d’acord amb l’article 86, apartat 3, de la Constitució, relatiu al judici penal, s’han desenvolupat no només els principis del procés penal, sinó també els de la resta de procediments judicials, sense perjudici del que disposin les lleis processals corresponents. També s’han introduït modificacions que pretenen reforçar la garantia dels drets de l’acusat en el procés penal, o aclarir dubtes de caràcter processal que han conduït, per manca de previsió legal, a decisions judicials bé contradictòries, bé que dificulten una resolució convenient i global de la controvèrsia plantejada, pel que fa, en ambdós casos, a la jurisdicció administrativa. Paral·lelament, s’efectua una nova regulació relativa al temps de les actuacions judicials i al còmput dels terminis que, si bé s’inspira en la regulació actual, pretén tanmateix simplificar-ne la redacció i introduir canvis en el còmput dels terminis per interposar recursos en els processos penals, amb l’objectiu de facilitar la tasca dels cooperadors de l’Administració de Justícia i, per extensió, d’aquesta darrera. En aquest sentit, també es confereix empara normativa a un futur enviament i recepció d’escrits i documents per via telemàtica, a través del servei informàtic de comunicació processal que s’ha d’implantar en el termini de dos anys.
I per acabar, d’acord amb l’article 88 de la Constitució, segons el qual les sentències, un cop fermes, tenen el valor de cosa jutjada i no poden ser modificades o anul·lades excepte en els casos establerts per la llei, la Llei regula la possibilitat que aquestes sentències fermes, dictades pels tribunals ordinaris, puguin ser revisades en el cas que es constati per part del Tribunal Europeu de Drets Humans una vulneració d’un dret reconegut a la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i les llibertats fonamentals, amb l’objectiu d’articular un mecanisme de reparació dels efectes d’aquesta vulneració distint de la indemnització.
Article 1
Addició d’un apartat 4 a l’article 2
S’introdueix un apartat 4 a l’article 2 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“4. Els batlles i els magistrats, quan es considerin amenaçats o pertorbats en la seva independència, poden adreçar-se al Consell Superior de la Justícia, el qual és competent per emetre un acord sobre aquesta qüestió, que ha de comunicar al batlle o al magistrat interessat i al Ministeri Fiscal, als efectes oportuns. El Consell Superior de la Justícia pot, a més, promoure i portar a terme les accions adients de tot tipus per fer cessar aquestes amenaces o pertorbacions.
D’altra banda, el Ministeri Fiscal promou les accions que corresponguin en defensa de la independència dels batlles i els magistrats.”
Article 2
Modificació de l’article 5
Es modifica l’article 5 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 5
La Constitució és la norma suprema de l’ordenament jurídic i vincula tots els tribunals, que han d’interpretar i aplicar les lleis d’acord amb els principis constitucionals i la interpretació que resulti de les resolucions dictades pel Tribunal Constitucional en tot tipus de processos.
Els tribunals estan sotmesos al principi de jerarquia normativa.
Si en la tramitació d’un procés un tribunal té dubtes raonables i fonamentats sobre la constitucionalitat d’una llei, un decret legislatiu o una norma amb força de llei que s’hagi d’aplicar de manera imprescindible per a la resolució de la causa, formula escrit davant el Tribunal Constitucional demanant el seu pronunciament sobre la validesa de la norma afectada. Presentada la qüestió de constitucionalitat, se suspèn la tramitació del procés i el Tribunal Constitucional dicta sentència dins el termini fixat a l’article 100.2 de la Constitució.”
Article 3
Addició d’un tercer paràgraf a l’article 11
S’introdueix un paràgraf tercer a l’article 11 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“El règim retributiu dels batlles i els magistrats es regula per llei. La retribució ha de constar, com a mínim i si escau, dels conceptes següents:
Retribució bàsica, segons les categories de batlle i magistrat.
Complement de grau personal, segons el grau que correspongui a cada batlle o magistrat.
Complement de destinació, per la plaça ocupada, segons la classificació de places que aprovi el Consell Superior de la Justícia.
Complement de responsabilitat addicional, pel nivell superior de funcions assumides respecte de les pròpies de la plaça, de manera addicional, provisional o transitòria, i també per la designació en la presidència d’un òrgan judicial.
Complement de productivitat, no consolidable, per superar els nivells de càrrega de treball que fixi el Consell Superior de la Justícia, d’acord amb els mòduls d’activitat judicial que estableixi.”
Article 4
Modificació de l’article 13
Es modifica l’article 13 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 13
El procés judicial es fonamenta en els principis d’audiència, contradicció i igualtat de les parts, i se substancia davant un tribunal imparcial predeterminat per la llei.
Els judicis són públics, tret dels casos en què el Tribunal, d’ofici o a instància de part, acorda que se celebrin, excepcionalment, a porta tancada.
El judici se substancia preferentment en una vista oral, pública i contradictòria. Els batlles i els magistrats que coneguin del judici han de presenciar les declaracions de les parts i dels testimonis, els acaraments i els informes orals dels pèrits, així com qualsevol altre acte de prova.
El judici oral s’aplica necessàriament en el procés penal. En la resta de procediments, la llei estableix el règim de les actuacions i el tipus de judici que s’ha de seguir.
Tant les sentències penals com les resolucions o sentències civils i administratives han de ser públiques i conegudes per les parts i pel poble en nom del qual s’administra justícia.
La notificació de les resolucions o sentències i la dels altres actes processals es du a terme d’acord amb la llei.
La Batllia i els tribunals han d’obrir i tenir al dia els llibres de resolucions i sentències corresponents, que són d’accés lliure salvats els casos en què, per raons de privacitat derivades del respecte obligat al dret a la intimitat reconegut per l’article 14 de la Constitució, el tribunal acordi limitar l’accés a les parts comparegudes.
Especialment, són d’accés restringit les actuacions dels delictes perseguibles a instància de part, sense perjudici de la publicitat del contingut absolutori o condemnatori, i les actuacions dels processos de dret de família.
Els llibres de resolucions i les sentències es poden conservar en suport informàtic.”
Article 5
Modificació de l’apartat 5 de l’article 16
Es modifica l’apartat 5 de l’article 16 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“5. Proposar els autes resolutoris d’incidents i, pel que fa als àmbits jurisdiccionals civil i administratiu, les sentències i les altres resolucions que s’han de sotmetre a discussió de la Secció, Sala o Tribunal, i també redactar-les definitivament. Pel que fa a l’àmbit jurisdiccional penal, les sentències i altres resolucions dictades en període d’execució són proposades i redactades definitivament pel magistrat que hagi participat en la vista oral i que designi el Tribunal.”
Article 6
Modificació de l’article 17
Es modifica l’article 17 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 17
Les resolucions dels tribunals i dels presidents, quan tenen caràcter governatiu, s’anomenen acords, i els batlles i els magistrats adscrits a la Batllia o Tribunal corresponents estan obligats a complir-les. Aquests acords poden ser impugnats pels batlles i els magistrats davant el Consell Superior de la Justícia, d’acord amb les normes del Codi de l’Administració, i posteriorment davant la jurisdicció administrativa.”
Article 7
Addició d’un article 19 bis
S’introdueix un nou article 19 bis a la Llei qualificada de la Justícia, dins el capítol tercer del títol I, el qual queda redactat en els termes següents:
“Article 19 bis
Les sentències fermes dictades pels tribunals ordinaris poden ser revisades en el cas que es compleixin de forma cumulativa els requisits següents:
Que el Tribunal Europeu de Drets Humans hagi constatat, de forma definitiva, que en virtut de la sentència o les sentències esmentades o en el decurs de la tramitació del procés corresponent s’ha vulnerat un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formi part de l’ordenament jurídic andorrà.
Que no es pugui reparar íntegrament o no s’hagi pogut reparar íntegrament la vulneració constatada mitjançant una indemnització.
Que la revisió sigui necessària per reparar els efectes de la vulneració constatada.”
Article 8
Modificació de l’apartat 2 de l’article 22
Es modifica l’apartat 2 de l’article 22 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“2. També designa els presidents del Tribunal de Batlles, del Tribunal de Corts, del Tribunal Superior i els altres càrrecs judicials, en els termes que estableix l’article 33.2.”
Article 9
Modificació de l’article 24
Es modifica l’article 24 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 24
El Consell Superior de la Justícia es reuneix en sessió ordinària una vegada al mes, a convocatòria del president. També es pot reunir en sessió extraordinària, a petició d’un o més d’un dels seus membres, a fi de deliberar i decidir sobre qualsevol assumpte urgent que sigui de la seva competència.”
Article 10
Modificació de l’article 25
Es modifica l’article 25 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 25
El membre designat pel síndic general és el president del Consell Superior de la Justícia. El president exerceix la representació del Consell Superior de la Justícia, convoca i presideix les reunions, fixa l’ordre del dia, que ha d’incloure els punts que qualsevol membre proposi examinar, dirigeix els debats i té vot diriment en cas d’empat. Les votacions sempre són secretes.
Els cinc membres que componen el Consell Superior de la Justícia elegeixen, entre ells, un vicepresident i un secretari.
El vicepresident substitueix el president en tots els supòsits d’absència, malaltia o vacant. El secretari, amb el vistiplau del president, aixeca acta de totes les reunions i decisions del Consell Superior de la Justícia.
El Consell Superior de la Justícia queda constituït i pot adoptar decisions amb l’assistència de quatre dels cinc membres que el componen. Les decisions s’adopten per majoria.
Les resolucions que dicta el Consell Superior de la Justícia per desenvolupar aquesta Llei s’anomenen reglaments; totes les altres prenen el nom d’acords. Els reglaments del Consell Superior de la Justícia, i els acords de nomenament, renovació i cessació de càrrecs es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra; la resta d’acords es notifiquen a les persones que els han de complir o que els han de conèixer, i només han de ser publicats quan ho estableixi una llei o quan s’adrecin a una pluralitat indeterminada de persones.
Contra les resolucions del Consell Superior de la Justícia es pot presentar recurs en via administrativa davant el mateix Consell Superior de la Justícia, d’acord amb les normes del Codi de l’Administració. Exhaurida la via administrativa, es pot interposar recurs davant la jurisdicció administrativa. S’exceptuen d’aquest règim les resolucions en matèria disciplinària i els acords de nomenament dels batlles, magistrats, fiscal general i fiscals adjunts, i els acords de no renovació dels mandats de batlle, magistrat o fiscal adjunt, que estan subjectes als articles 87, 31 i 68.3 d’aquesta Llei, i a l’article 10 de la Llei del Ministeri Fiscal.
El secretari general del Consell Superior de la Justícia, que és nomenat i separat lliurement pel Consell Superior de la Justícia, assisteix el president i, si escau, els altres membres, en la preparació de les reunions, tramet les convocatòries i l’ordre del dia de les reunions als membres del Consell Superior de la Justícia i a les altres persones que hi hagin d’assistir, assisteix el membre secretari en la redacció de les actes de les reunions i de les decisions i en l’emissió dels certificats d’aquestes, arxiva i custodia les convocatòries, els ordres del dia i les actes de les reunions, executa les ordres de publicació de les decisions que s’hagin de publicar, té a càrrec seu l’organització i el comandament de la Secretaria General del Consell Superior de la Justícia, i exerceix la resta de funcions que li atribueixin les lleis o que li encomani el president del Consell Superior de la Justícia.”
Article 11
Modificació de l’article 30
Es modifica l’article 30 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 30
Els membres del Consell Superior de la Justícia reben la gratificació que es fixi per llei, a càrrec del seu pressupost, d’acord amb la dedicació esmerçada en el compliment efectiu de les funcions que tenen encomanades.”
Article 12
Modificació de l’article 31
Es modifica l’article 31 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 31
El Consell Superior de la Justícia nomena els batlles i els magistrats per un període renovable de sis anys, d’acord amb les condicions i els procediments establerts en aquesta Llei.
L’acord de nomenament comporta l’ingrés o el manteniment, segons escaigui, en la carrera judicial, i s’hi pot recórrer en contra davant el Ple del Tribunal Superior.”
Article 13
Modificació de l’article 32
Es modifica l’article 32 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 32
El fiscal general de l’Estat i els fiscals adjunts són nomenats pel Consell Superior de la Justícia, a proposta del Govern, en els termes que estableix la Llei del Ministeri Fiscal.”
Article 14
Modificació de l’article 33
Es modifica l’article 33 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 33
El Consell Superior de la Justícia promou els batlles als graus segon i tercer, i els magistrats al grau superior, en les condicions que fixa l’article 64 bis, apartats 2 i 3.
El Consell Superior de la Justícia designa el president del Tribunal de Batlles amb preferència entre els batlles de grau segon o tercer, i els presidents del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior, amb preferència entre els magistrats de grau superior, una vegada consultats els membres dels òrgans respectius. La durada del mandat dels presidents és igual a la durada del seu mandat de batlle o magistrat, i poden ser renovats en aquesta funció únicament una vegada.
El Consell Superior de la Justícia designa els presidents de Sala del Tribunal Superior amb preferència entre els magistrats de grau superior, una vegada consultats el president i els membres del Tribunal Superior. Sense perjudici del que estableix l’article 58.2, la durada del seu mandat és igual a la durada del seu mandat de magistrat i poden ser renovats en aquesta funció únicament una vegada.”
Article 15
Modificació de l’article 34
Es modifica l’article 34 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 34
Els secretaris judicials són seleccionats i nomenats, entre persones de nacionalitat andorrana i en possessió d’un títol de nivell 2 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, lliurat o reconegut pel Govern, d’acord amb la Llei de la funció pública de l’Administració de Justícia.”
Article 16
Modificació de l’article 35
Es modifica l’article 35 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 35
La funció disciplinària en relació amb els batlles i els magistrats és exercida pel Consell Superior de la Justícia, en els termes que disposa el capítol sisè del títol V.
El règim i el procediment disciplinari del personal de l’Administració de Justícia se subjecta al que disposa la Llei de la funció pública de l’Administració de Justícia.”
Article 17
Addició d’un article 35 bis
S’introdueix un nou article 35 bis a la Llei qualificada de la Justícia, dins el capítol tercer del títol II, que queda redactat en els termes següents:
“Article 35 bis
El Consell Superior de la Justícia és competent per supervisar el funcionament de l’Administració de Justícia i, consegüentment, pot nomenar inspectors amb aquesta finalitat.
La inspecció dels òrgans judicials correspon a persones que no formin part de la carrera judicial andorrana, sempre que tinguin la capacitació i experiència suficient per dur a terme la inspecció encomanada. En el cas que no es pugui nomenar una persona que no formi part de la carrera judicial andorrana, el Consell Superior de la Justícia pot nomenar un batlle o un magistrat de grau o categoria superior al de l’òrgan inspeccionat.
Els inspectors estan sotmesos al secret professional en relació amb la informació que coneguin amb motiu de la inspecció, i només en poden fer ús amb aquesta finalitat.
La inspecció comprèn l’examen i la supervisió de tot el que resulti necessari per al coneixement de la situació i el funcionament de l’òrgan inspeccionat i del compliment dels deures del personal judicial i del personal de l’Administració de Justícia.
Tanmateix, la inspecció en cap cas pot abastar l’aplicació o la interpretació de l’ordenament jurídic que els batlles i els magistrats portin a terme en l’exercici de les seves funcions jurisdiccionals.
La inspecció actua a instància del Consell Superior de la Justícia, dels presidents dels òrgans judicials i, quan afecta exclusivament al personal de l’Administració de Justícia, també dels secretaris judicials. L’encàrrec de la inspecció ha de ser motivat i es fonamenta en la supervisió general i periòdica o en circumstàncies i fets concrets i identificats.
La inspecció conclou amb un informe que expressa les actuacions realitzades i el resultat, i que s’eleva a qui la va sol·licitar i, en tot cas, al Consell Superior de la Justícia. L’informe pot contenir recomanacions per millorar el funcionament de l’òrgan inspeccionat. Abans de fer-lo definitiu, es dóna vista a les persones de l’òrgan inspeccionat perquè puguin fer les observacions que creguin convenients.
L’inspector es pot adreçar al Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, al Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra i a totes les persones que cregui convenient per demanar informació rellevant per a l’actuació que estigui realitzant.
Si de les actuacions d’inspecció se’n desprenen indicis de responsabilitat disciplinària, l’inspector ho comunica al president del Consell Superior de la Justícia i al president de l’òrgan judicial corresponent, i si afecta el personal de l’Administració de Justícia, ho comunica també al batlle i al secretari judicial que correspongui. Si se’n desprenen indicis de responsabilitat penal, ho comunica, a més, al Ministeri Fiscal.
Els membres de la carrera judicial i el personal de l’Administració de Justícia tenen l’obligació de col·laborar per al bon fi de la inspecció.”
Article 18
Addició d’un article 35 ter
S’introdueix un nou article 35 ter a la Llei qualificada de la Justícia, dins el capítol tercer del títol II, que queda redactat en els termes següents:
“Article 35 ter
El Consell Superior de la Justícia és competent per ordenar i gestionar l’estadística judicial.
També té cura de la publicació oficial de les resolucions judicials del Tribunal Superior i, si escau, dels altres tribunals.”
Article 19
Modificació de l’article 36
Es modifica l’article 36 de la Llei qualificada de la Justícia, el qual queda redactat en els termes següents:
“Article 36
Per a l’exercici de les atribucions que té encomanades, el Consell Superior de la Justícia elabora el seu projecte de pressupost, que se sotmet a l’aprovació del Consell General.
En l’elaboració del seu projecte de pressupost, el Consell Superior de la Justícia està vinculat pel principi d’equilibri pressupostari que regeix l’elaboració del pressupost general i s’ha d’ajustar a les eventuals directrius formulades sobre aquesta qüestió.
En l’execució del seu pressupost, el Consell Superior de la Justícia s’ha d’ajustar als procediments administratius que regula la Llei general de les finances públiques i la Llei de la contractació pública. El mateix Consell determina quins són els seus òrgans de contractació.
El Consell Superior de la Justícia està sotmès al control pressupostari de la Intervenció General, que pot designar un interventor delegat a aquest efecte, d’acord amb la Llei general de les finances públiques. Està sotmès també al control del Tribunal de Comptes.
El Consell Superior de la Justícia ha de formar i aprovar abans de l’1 d’abril de cada any la liquidació del seu pressupost de l’exercici anterior, d’acord amb la Llei general de les finances públiques i el Pla general de comptabilitat pública.
El president del Consell Superior de la Justícia ha de trametre al Consell General, trimestralment i dintre del trimestre següent, una memòria explicativa de l’execució del pressupost del Consell i de les seves modificacions, i també dels moviments i de la situació de la tresoreria.
El Consell Superior de la Justícia disposa de la seva tresoreria pròpia. Aquesta tresoreria comprèn el pagament de les obligacions de despeses corrents i el cobrament dels ingressos corrents en concepte de la transferència corrent provinent del Govern. Els romanents de tresoreria s’assignen a la destinació que estableix la Llei del pressupost general.
El Consell Superior de la Justícia elabora cada any la proposta de pressupost de l’Administració de Justícia i del Ministeri Fiscal, a partir de les propostes que al seu torn li siguin trameses pels presidents de la Batllia, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior, i pel fiscal general, i la tramet al ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia en el termini que fixa la Llei general de les finances públiques.
El pressupost de l’Administració de Justícia i del Ministeri Fiscal es troba integrat dins del pressupost del ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia, però és gestionat pel Consell Superior de la Justícia. En la seva execució, el president del Consell Superior de la Justícia exerceix les funcions que, d’acord amb la normativa vigent en matèria pressupostaria i de contractació pública, correspondrien al ministre competent en matèria de justícia.
Article 20
Modificació de l’article 37
Es modifica l’article 37 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 37
El Consell Superior de la Justícia ha d’informar amb caràcter preceptiu i no vinculant en relació amb els projectes o les proposicions de llei que concerneixin l’Administració de Justícia o el Consell Superior de la Justícia.
L’informe sobre els projectes de llei s’ha de trametre al Govern en el termini de quinze dies hàbils des que se l’hagi requerit a l’efecte, o en el termini de vuit dies hàbils en el cas que se’n faci constar la urgència; l’informe sobre les proposicions de llei s’ha de trametre al Consell General en el mateix termini que estableixi la Sindicatura a l’efecte que el Govern emeti el criteri.
El Consell Superior de la Justícia també pot emetre informes per donar compte de la situació i el funcionament de l’Administració de Justícia o del Consell Superior de la Justícia, o per proposar millores o modificacions de lleis que concerneixin l’Administració de Justícia o el Consell Superior de la Justícia.”
Article 21
Addició d’un article 38 bis
S’introdueix un nou article 38 bis a la Llei qualificada de la Justícia, dins del capítol tercer del títol II, que queda redactat en els termes següents:
“Article 38 bis
El Consell Superior de la Justícia pot organitzar, directament o mitjançant convenis amb altres institucions, incloses estrangeres i internacionals, les activitats formatives que consideri convenients per al bon funcionament de l’Administració de Justícia.
De manera especial, ha de determinar els programes formatius i de pràctiques que han de seguir els batlles en pràctiques que hagin superat les proves d’accés, les activitats formatives necessàries per passar als graus segon, tercer o superior dins de cada categoria judicial, i els nivells mínims d’activitat de formació continuada que han de realitzar els batlles i els magistrats durant el seu mandat.”
Article 22
Modificació de la lletra d) del segon paràgraf i addició d’un tercer paràgraf a l’apartat 3 de l’article 39
Es modifica la lletra d) del segon paràgraf i s’introdueix un tercer paràgraf a l’apartat 3 de l’article 39 de la Llei qualificada de la Justícia, que queden redactats en els termes següents:
“d) Els litigis sobre responsabilitat patrimonial de l’Administració pública i del personal al seu servei, sigui quina sigui la naturalesa de l’activitat que realitzen i el tipus de relació, estatutària o contractual, que els uneix. La jurisdicció administrativa és, en tot cas, l’única competent per enjudiciar les reclamacions que pretenguin la declaració de la responsabilitat patrimonial de l’Administració pública, encara que s’adrecin, únicament o conjuntament, contra la companyia asseguradora, i també quan s’adrecin conjuntament contra eventuals tercers responsables, sense perjudici, en aquest darrer cas, de l’aplicació de les normes substantives sobre responsabilitat que corresponen a cadascun dels demandats.”
(…)
“La jurisdicció administrativa pot conèixer i resoldre les qüestions prejudicials o incidentals civils directament relacionades amb el judici que tingui plantejat; tot i això, les decisions adoptades sobre aquestes qüestions no tenen efecte més enllà del judici esmentat i poden ser revisades per la jurisdicció competent.”
Article 23
Addició d’un article 39 bis
S’introdueix un nou article 39 bis a la Llei qualificada de la Justícia, dins el capítol primer del títol III, que queda redactat en els termes següents:
“Article 39 bis
Per a l’exercici de la potestat jurisdiccional que tenen atribuïda, els batlles i els tribunals poden obtenir dades personals de qualsevol arxiu o registre públic o privat, sense altres limitacions que les que imposen el respecte als drets fonamentals i el compliment dels límits o excepcions que, per a casos determinats, puguin establir expressament les lleis.
Els batlles i els tribunals són responsables de la custòdia de les dades personals obtingudes, la qual es fa extensiva a les demés persones adscrites a l’Administració de Justícia i que hi tenen accés per raó de les funcions que tenen encomanades.”
Article 24
Addició d’un article 41 bis
S’introdueix un nou article 41 bis a la Llei qualificada de la Justícia, dins el capítol primer del títol III, que queda redactat en els termes següents:
“Article 41 bis
Les actuacions judicials es realitzen en dies i hores hàbils. Són dies hàbils tots els de l’any, a excepció dels dies referits a l’apartat 2. Són hores hàbils per dur a terme les actuacions processals des de les nou del matí fins a les set del vespre, llevat que la llei ho disposi altrament.
Són inhàbils els dies del mes d’agost i els compresos entre el vint-i-quatre de desembre i el sis de gener de cada any judicial, ambdós inclosos. També són dies inhàbils tots els diumenges, dissabtes i els de festa nacional, i tots els festius a efectes laborals, segons el calendari establert cada any pel Govern.
Els dies i hores inhàbils poden ser habilitats per a la pràctica de mesures de caràcter cautelar o executori, i de notificació. El termini per interposar recurs comença l’endemà del primer dia hàbil següent.
Tots els dies i les hores de l’any són hàbils, sense necessitat d’habilitació especial, per a la instrucció i l’execució de les sentències en els processos penals.”
Article 25
Modificació de l’article 42
Es modifica l’article 42 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 42
Els terminis es compten sempre a partir de l’endemà de la notificació o publicació de l’acte de què es tracta.
Sempre que no s’estableixi expressament una altra cosa, els terminis determinats ho són en dies hàbils, i els dies inhàbils s’exclouen del còmput.
Els terminis establerts en els processos penals ho són en dies naturals. Tanmateix, els terminis per interposar recursos en els processos penals es compten en dies hàbils i els dies inhàbils queden exclosos del còmput, sense perjudici que es pugui presentar el recurs els dies inhàbils.
Els terminis determinats en mesos o en anys es compten de data a data. Si en el mes del venciment no hi ha un dia equivalent al de l’inici del còmput, el termini s’acaba el dia primer del mes següent.
Si el darrer dia del termini és festiu, el termini s’acaba el primer dia hàbil següent.”
Article 26
Modificació de l’article 43
Es modifica l’article 43 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 43
L’horari de treball de la Batllia i dels tribunals, i de les seves oficines judicials i secretaries és fixat pel Consell Superior de la Justícia.
L’horari de treball esmentat no pot ser mai inferior a l’horari establert per a l’Administració general, i s’ha d’adaptar en tot cas a fi de garantir el bon funcionament de l’Administració de Justícia i la prestació deguda del servei, mitjançant el personal suficient a aquest efecte.”
Article 27
Modificació de l’article 45
Es modifica l’article 45 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 45
A l’efecte del que disposa l’article anterior, els que pertorbin la vista d’un judici, una audiència o un altre acte judicial, donant senyals ostensibles d’aprovació o desaprovació, faltant al respecte i consideració deguts als tribunals, batlles, fiscals, advocats i secretaris judicials, han de ser amonestats a l’acte pel president del Tribunal o el batlle i expulsats de la sala si no obeeixen a la primera advertència, sense perjudici de que se’ls pugui imposar també una multa d’un import màxim de 750 euros i de la responsabilitat penal en què puguin incórrer.”
Article 28
Modificació de l’article 46
Es modifica l’article 46 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 46
Quan els fets dels quals tracten els articles anteriors puguin ser constitutius de delicte, els autors poden ser detinguts a l’acte i posats a disposició del batlle competent.”
Article 29
Addició d’un article 46 bis
S’introdueix un nou article 46 bis a la Llei qualificada de la Justícia, dins el capítol primer del títol III, que queda redactat en els termes següents:
“Article 46 bis
Els actes de comunicació processal es realitzen mitjançant el servei informàtic de comunicació processal que permet l’enviament i la recepció dels escrits i documents amb la garantia plena de l’autenticitat de la comunicació i del seu contingut, i també del moment de l’enviament i la recepció íntegres. La comunicació processal es du a terme pels altres mitjans establerts a la llei quan no es pugui emprar la comunicació electrònica.
El Ministeri Fiscal, els advocats, els procuradors i la resta de cooperadors de l’Administració de Justícia han de tenir accés ple al servei informàtic de comunicació processal per dur a terme les funcions que tenen encomanades per les lleis.
Quan els destinataris dels actes de comunicació no siguin el Ministeri Fiscal, els advocats, els procuradors i els altres cooperadors de l’Administració de Justícia, la comunicació processal es du a terme pels altres mitjans establerts a la llei.
Correspon al Consell Superior de la Justícia vetllar pel registre i l’accés dels usuaris al servei informàtic de comunicació processal i assegurar-ne un manteniment i funcionament correctes.”
Article 30
Modificació de l’article 47
Es modifica l’article 47 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 47
La Batllia d’Andorra és la jurisdicció de primera instància i instrucció en els àmbits jurisdiccionals civil, administratiu, i penal en els termes establerts per les lleis. La Batllia d’Andorra es compon del conjunt de batlles en un nombre no inferior a dotze (12), i del seu president. El president del Tribunal de Batlles és alhora el president de la Batllia. En cas d’absència o impossibilitat, el substitueix el batlle amb més antiguitat en el càrrec, i així successivament, i si concorren dos batlles amb la mateixa antiguitat, el substitueix el batlle de més edat.”
Article 31
Modificació de l’article 48
Es modifica l’article 48 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“El Tribunal de Batlles col·legiadament i els batlles en composició unipersonal, d’acord amb el que estableixen aquesta Llei i les altres lleis, són competents per jutjar en primera instància tots els processos, a excepció dels processos penals que són competència del Tribunal de Corts.
Els batlles instrueixen individualment els processos penals, sense perjudici de la facultat del president de la Batllia, en casos excepcionals, de nomenar de forma motivada un o diversos batlles amb funcions de suport en la instrucció d’un procés atribuït al batlle a qui hagi correspost per torn.
Els batlles també exerceixen en composició unipersonal la jurisdicció voluntària.
El Batlle de guàrdia és competent per tramitar i resoldre en primera instància els procediments establerts en els articles 9.3 i 41.1 de la Constitució.
Llevat dels casos expressament fixats per la Llei, els batlles no poden delegar les funcions que els són atribuïdes; en tot cas, la delegació esmentada no pot abastar mai les funcions jurisdiccionals.
Els batlles i els tribunals exerceixen també la funció d’inspecció del Registre Civil i les altres funcions que expressament els siguin atribuïdes per la llei, en garantia de qualsevol dret.”
Article 32
Modificació de l’article 49
Es modifica l’article 49 de la Llei qualificada de la Justícia, l’apartat primer del qual fou modificat per la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, del 22 d’abril de 1999, i que queda redactat en els termes següents:
“Article 49
El Tribunal de Batlles, com a tribunal col·legiat, s’estructura en tres seccions: Civil, Administrativa i de Menors. Cada secció, en reunir-se, està formada per tres batlles.
Els debats són secrets i les decisions s’adopten per majoria. La redacció de la sentència o de l’acord pertany al batlle ponent.
En matèria civil, els processos de quantia mínima o menor que d’acord amb les lleis se substancien per un procediment abreujat, són jutjats per un sol batlle.
Tots els altres processos de quantia indeterminada o la quantia dels quals superi el quàntum màxim fixat per les lleis per tal que se substanciïn pel procediment abreujat, són jutjats pel Tribunal de Batlles.
En matèria administrativa els processos relatius al contenciós de seguretat social són jutjats per un sol batlle. Tots els altres processos són jutjats pel Tribunal de Batlles.
En matèria de menors, els processos són jutjats per un sol batlle o pel Tribunal de Batlles d’acord amb el que disposen les lleis.
Sense perjudici del que disposa l’apartat 1 d’aquest article, els batlles adscrits a les seccions d’Instrucció són competents, d’acord amb el que estableixen les lleis, per jutjar pel procediment de l’ordenança penal les contravencions penals, els delictes menors i els delictes majors, i per executar les ordenances penals que hagin dictat.”
Article 33
Modificació de l’article 50
Es modifica l’article 50 de la Llei qualificada de la Justícia, l’apartat segon del qual fou modificat per la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, del 22 d’abril de 1999, i que queda redactat en els termes següents:
“Article 50
El president del Tribunal de Batlles, com a responsable de l’organització i el bon funcionament de la Batllia d’Andorra, adopta les mesures oportunes a aquest efecte, i també per assegurar la continuïtat de les seves tasques. També assumeix la representació de la Batllia davant les institucions.
La Batllia queda estructurada en les seccions Civil, Administrativa i de Menors, i en dues seccions d’Instrucció, una de les quals és competent per conèixer de les infraccions penals:
Relatives a la genètica i la reproducció humanes.
Contra la llibertat de moviments de les persones.
Relatives a la prostitució.
Contra l’ordre socioeconòmic, a excepció del delicte d’ús fraudulent de targeta de crèdit i dels delictes contra la seguretat social.
Contra la seguretat col·lectiva, a excepció dels delictes de tinença i port il·legal d’armes i contra la seguretat del trànsit.
Relatives al tràfic il·legal de drogues tòxiques que tinguin assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos.
Contra la Constitució.
Contra l’ordre públic.
Contra la pau i la independència del Principat.
Contra la funció pública, a excepció dels delictes de celebració de matrimoni il·legal i d’atemptats contra els funcionaris i usurpació de funcions públiques.
Relatives al blanqueig de diners o valors.
Relatives a la falsedat de moneda i efectes timbrats.
Contra la comunitat internacional.
Comeses en forma de criminalitat organitzada.
La mateixa secció és competent pel que fa a la cooperació judicial internacional resultant de les infraccions referides anteriorment.
En iniciar-se l’any judicial el president de la Batllia estableix, d’acord amb els nomenaments respectius acordats pel Consell Superior de la Justícia, l’adscripció principal i subsidiària dels batlles a cadascuna de les seccions Civil, Administrativa i de Menors, i també decideix pel que fa a les funcions de batlles de les dues seccions d’Instrucció i, si escau, de batlle suplent o de reforç, en els termes que preveu l’apartat 4.
El president adopta les decisions en aquest àmbit, després d’haver escoltat els altres batlles, amb la finalitat d’assegurar una durada suficient de les funcions confiades a aquests darrers i d’afavorir una justa distribució de les tasques.
El Consell Superior de la Justícia pot crear places a la Batllia per suplir provisionalment les baixes de batlles que es produeixin i per reforçar les oficines judicials que ho requereixin. Les places de suplència i reforç tenen la mateixa consideració que les altres places de la Batllia.
El Consell Superior de la Justícia pot nomenar batlles substituts per cobrir provisionalment places vacants, en els termes de l’article 66 quater.”
Article 34
Modificació de l’article 51
Es modifica l’article 51 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 51
Quan es produeixi una vacant a la Batllia, el president del Tribunal de Batlles, amb el vistiplau del Consell Superior de la Justícia, ofereix i, si és el cas, assigna la plaça per aquest ordre: entre els batlles en servei actiu, inclosos els batlles que procedeixin d’una plaça en què s’ha reincorporat un batlle en situació d’excedència forçosa, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 3; entre els batlles que provinguin de la situació de suspensió, si no tenien plaça assignada, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 5; entre els batlles en situació d’excedència voluntària que hagin sol·licitat el reingrés, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 4, i entre els membres del Ministeri Fiscal en servei actiu. En aquest darrer cas, el Consell Superior de la Justícia ha de fer efectius el cessament i el nomenament corresponents. En el cas de concurrència de sol·licituds de preferència igual, es resol l’adscripció segons criteris d’antiguitat i de formació especialitzada.
Si hi ha places vacants que no es cobreixen pel procediment establert a l’apartat anterior, el president del Tribunal de Batlles ho comunica al Consell Superior de la Justícia perquè convoqui un concurs oposició per cobrir-les.”
Article 35
Modificació de l’article 52
Es modifica l’article 52 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 52
El Tribunal de Corts, ja sigui en composició unipersonal ja sigui en composició col·legiada de tres magistrats, d’acord amb el que estableixen aquesta Llei i les altres lleis, és competent per jutjar, en primera instància, els delictes majors i menors i les contravencions penals, i també per dur a terme l’execució de les seves sentències i altres resolucions.
Els delictes majors i menors són jutjats en composició col·legiada i les contravencions penals són jutjades en composició unipersonal.
Igualment, resol de forma unipersonal les apel·lacions contra les resolucions dels batlles dictades en fase d’instrucció i susceptibles de recurs, sense perjudici del que disposen els articles 24 in fine, 26.5 i 52 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors.
També exerceix, mitjançant el seu president, les funcions de jurisdicció de vigilància penitenciària i d’aplicació de les penes.”
Article 36
Modificació de l’article 53
Es modifica l’article 53 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 53
El Tribunal de Corts es compon d’un president i un conjunt de magistrats en un nombre no inferior a quatre (4). En cas d’absència o impossibilitat del president, el substitueix el magistrat amb més antiguitat en el càrrec, i així successivament, i si concorren dos magistrats amb la mateixa antiguitat, el substitueix el magistrat de més edat.
El Consell Superior de la Justícia pot crear places al Tribunal de Corts per suplir provisionalment les baixes de magistrats que es produeixin i per reforçar el Tribunal si la seva càrrega ho requereix. Les places de suplència i reforç tenen la mateixa consideració que les altres places del Tribunal.”
Article 37
Modificació de l’article 54
Es modifica l’article 54 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 54
El president del Tribunal de Corts és el responsable de la seva organització i del seu bon funcionament.
Les deliberacions del Tribunal de Corts són secretes. Les sentències s’adopten per un sol magistrat o de manera col·legiada per majoria de vots.
A proposta del president del Tribunal de Corts, el Consell Superior de la Justícia pot nomenar magistrats substituts, d’acord amb l’article 66 quater, per reforçar la jurisdicció o permetre la formació del Tribunal en cas d’existència d’incompatibilitats, recusacions o excuses d’algun dels membres.
Quan es produeixi una vacant al Tribunal de Corts, el president del Tribunal, amb el vistiplau del Consell Superior de la Justícia, ofereix i, si és el cas, assigna la plaça per aquest ordre: entre els magistrats en servei actiu, inclosos els magistrats adscrits al Tribunal que provinguin d’una plaça en què s’ha reincorporat un magistrat en situació d’excedència forçosa, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 3; entre els magistrats que provinguin de la situació de suspensió, si no tenien plaça assignada, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 5, i entre els magistrats en situació d’excedència voluntària que hagin sol·licitat el reingrés, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 4. En el cas de concurrència de sol·licituds de preferència igual, es resol l’adscripció segons criteris d’antiguitat i de formació especialitzada.
Si hi ha places vacants que no es cobreixen pel procediment establert al paràgraf anterior, el president del Tribunal de Corts ho comunica al Consell Superior de la Justícia perquè convoqui un concurs per cobrir-les.”
Article 38
Modificació de l’article 55
Es modifica l’article 55 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 55
En aplicació del que disposen els articles 53.3 i 74 de la Constitució i, salvat el cas de flagrant delicte, el Ple del Tribunal de Corts és competent per acordar la detenció i el processament dels membres del Consell General, de la Sindicatura i del Govern si són considerats responsables penalment durant la durada del seu mandat. La instrucció de les diligències prèvies o del sumari correspon a un magistrat del Tribunal de Corts.
Els és aplicable el procediment que estableix l’article 78.”
Article 39
Modificació de l’article 56
Es modifica l’article 56 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 56
El Tribunal Superior d’Andorra constitueix la més alta instància de l’organització judicial del Principat.
És competent per jutjar tots els recursos interposats contra les resolucions judicials adoptades en primera instància per la Batllia d’Andorra en matèria civil i administrativa amb els límits fixats per les lleis, i en matèria penal, per la Batllia d’Andorra i el Tribunal de Corts, i també per resoldre els recursos formulats contra les resolucions dictades pels batlles d’instrucció en fase d’execució de les ordenances penals.
Té també competència per examinar d’acord amb les lleis de procediment els recursos de revisió interposats contra les seves pròpies resolucions, i per resoldre els judicis de revisió en els casos que estableix l’article 19 bis.”
Article 40
Modificació de l’article 57
Es modifica l’article 57 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 57
El Tribunal Superior d’Andorra es compon d’un president i d’un conjunt de magistrats en un nombre no inferior a cinc (5). En cas d’absència o impossibilitat del president, el substitueix el magistrat amb més antiguitat en el càrrec, i així successivament, i si concorren dos magistrats amb la mateixa antiguitat, el substitueix el magistrat de més edat.”
Article 41
Modificació de l’article 58
Es modifica l’article 58 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 58
El Tribunal s’estructura, sota l’autoritat del seu president, en tres sales:
- una sala competent per als processos civils.
- una sala competent per als processos penals.
- una sala competent per als processos administratius.
Cadascuna de les sales, en reunir-se, està formada per tres magistrats, sense perjudici de la possibilitat que els magistrats estiguin adscrits a dues sales. El president del Tribunal Superior és alhora president d’una de les tres sales. Els presidents de les altres dues sales són nomenats pel Consell Superior de la Justícia en els termes que estableix l’article 33.3.
Les deliberacions del Tribunal Superior són secretes. Les sentències que són pronunciades en darrera instància són adoptades per majoria de vots.
El Consell Superior de la Justícia pot crear places al Tribunal Superior per suplir provisionalment les baixes de magistrats que es produeixin, i per reforçar les sales que ho requereixin. Les places de suplència i reforç tenen la mateixa consideració que les altres places del Tribunal.
A proposta del president del Tribunal Superior, el Consell Superior de la Justícia pot nomenar magistrats substituts, d’acord amb l’article 66 quater, per reforçar la jurisdicció o permetre la formació del Tribunal en cas d’existència d’incompatibilitats, recusacions o excuses d’algun dels membres.
Quan es produeixi una vacant al Tribunal Superior, el president del Tribunal, amb el vistiplau del Consell Superior de la Justícia, ofereix i, si és el cas, assigna la plaça per aquest ordre: entre els magistrats en servei actiu, inclosos els magistrats adscrits al Tribunal que provinguin d’una plaça en què s’ha reincorporat un magistrat en situació d’excedència forçosa, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 3; entre els magistrats que provinguin de la situació de suspensió, si no tenien plaça assignada, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 5; i entre els magistrats en situació d’excedència voluntària que hagin sol·licitat el reingrés, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 4. En el cas de concurrència de sol·licituds de preferència igual, es resol l’adscripció segons criteris d’antiguitat i de formació especialitzada.
Si hi ha places vacants que no es cobreixen pel procediment establert a l’apartat anterior, el president del Tribunal Superior ho comunica al Consell Superior de la Justícia perquè convoqui un concurs per cobrir-les.”
Article 42
Modificació de l’article 62
Es modifica l’article 62 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 62
L’ordre jurisdiccional penal té caràcter preferent. No es poden plantejar conflictes de competència als òrgans d’aquest ordre jurisdiccional, però sí entre batlles i tribunals que pertanyen a aquest ordre jurisdiccional. Aquests conflictes són resolts definitivament per la Sala Penal del Tribunal Superior.”
Article 43
Modificació de la rúbrica del capítol primer del títol V
Es modifica la rúbrica del capítol primer del títol V de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Capítol primer. Carrera judicial”
Article 44
Addició d’un article 64 bis
S’introdueix un nou article 64 bis a la Llei qualificada de la Justícia, dins el capítol primer del títol V, que queda redactat en els termes següents:
“Article 64 bis
La carrera judicial comprèn les categories de batlle i magistrat. Els batlles són destinats a la Batllia, i els magistrats al Tribunal de Corts o al Tribunal Superior.
Dins de la categoria de batlle s’estableixen tres graus. L’ingrés a la categoria de batlle es produeix pel primer grau. La promoció al segon grau es produeix després d’haver completat com a mínim un mandat en la categoria i d’haver realitzat les activitats formatives que determini o reconegui el Consell Superior de la Justícia. La promoció al tercer grau es produeix després d’haver completat com a mínim dos mandats en el segon grau i d’haver realitzat les activitats formatives que determini o reconegui el Consell Superior de la Justícia.
Per accedir als graus segon i tercer és necessària l’avaluació favorable de l’exercici de la funció per part del Consell Superior de la Justícia, de conformitat amb l’informe que han de presentar els batlles, i el compliment dels mòduls d’activitat judicial i la formació continuada que estableix l’article 68 ter. A aquest efecte, el Consell Superior de la Justícia pot sol·licitar el parer del president de la Batllia i de les persones que cregui convenient.
Dins de la categoria de magistrat s’estableixen dos graus. L’ingrés a la categoria de magistrat es produeix pel primer grau. La promoció al grau superior es produeix després d’haver completat com a mínim un mandat en la categoria i d’haver realitzat les activitats formatives que determini o reconegui el Consell Superior de la Justícia.
Per accedir al grau superior és necessària l’avaluació favorable de l’exercici de la funció per part del Consell Superior de la Justícia, de conformitat amb l’informe que han de presentar els magistrats, i el compliment dels mòduls d’activitat judicial i la formació continuada que preveu l’article 68 ter. A aquest efecte, el Consell Superior de la Justícia pot sol·licitar el parer del president del Tribunal corresponent i de les persones que cregui convenient.
La promoció als graus segon, tercer o superior no és possible si el batlle o el magistrat ha estat sancionat disciplinàriament per la comissió de dos faltes lleus o una falta greu o molt greu, mentre les sancions imposades no hagin prescrit i no s’hagin cancel·lat d’ofici les anotacions, d’acord amb l’article 85.3.”
El canvi de grau no suposa necessàriament el canvi de destinació judicial.”
Article 45
Modificació de l’article 66
Es modifica l’article 66 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
“Article 66
L’accés a la carrera judicial es regeix pels principis d’aptitud tècnica, mèrits propis i igualtat entre tots els andorrans que reuneixen les condicions generals que estableix aquesta Llei. El procés de selecció respon als principis d’objectivitat, publicitat i transparència.
L’accés a la carrera judicial està reservat als nacionals andorrans. No obstant això, en aplicació de la disposició transitòria segona de la Constitució, poden ser nomenats magistrats persones de nacionalitat espanyola i francesa quan el lloc no es pugui cobrir, en igualtat de mèrits, per nacionals andorrans.
Els magistrats de nacionalitat no andorrana no poden representar més de la meitat del total de membres del Tribunal en què s’integrin. El Consell Superior de la Justícia pot acordar modificar aquesta proporció fins a dos terços de magistrats estrangers si no hi ha candidats de nacionalitat andorrana amb les condicions requerides o amb mèrits suficients.
L’accés a la carrera judicial requereix:
Estar en possessió com a mínim d’un títol de nivell 4 del Marc Andorrà de titulacions d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, lliurat o reconegut pel Govern.
Estar en plena possessió dels drets civils i polítics. En el cas dels nacionals no andorrans, aquesta possessió s’entén referida als seus estats d’origen.
No estar condemnat per delictes dolosos, o imprudents vinculats a l’exercici de la funció pública o jurisdiccional, mentre no s’hagi produït la cancel·lació dels antecedents penals.
No estar processat o inculpat per delictes dolosos, o imprudents vinculats a l’exercici de la funció pública o jurisdiccional, mentre no s’hagi produït l’absolució o bé no s’hagi sobresegut la causa.
No estar incurs en les causes d’incompatibilitat que regula l’article 69.
No tenir impediments físics o psíquics que incapacitin per a l’exercici de la funció jurisdiccional.”
Article 46
Addició d’un article 66 bis
S’introdueix un nou article 66 bis a la Llei qualificada de la Justícia, dins el capítol primer del títol V, que queda redactat en els termes següents:
“Article 66 bis
Quan es produeixi una vacant o es creï una plaça de batlle, després d’aplicar el procediment establert a l’article 51.1, i sense perjudici del que disposa el segon paràgraf de l’apartat 5 d’aquest article, el Consell Superior de la Justícia convoca un concurs oposició per cobrir-la.
En la fase de concurs es valoren els mèrits indicats en els currículums aportats per les persones admeses en el procés de selecció, segons el barem que fa públic el Consell Superior de la Justícia en les bases de la convocatòria. En aquest barem s’han de considerar la formació acadèmica, els cursos realitzats, l’experiència professional, les publicacions, les ponències, les conferències impartides, el coneixement d’idiomes i els altres mèrits, inclòs l’exercici com a secretari judicial, que consideri el Consell Superior de la Justícia, atorgant a cada mèrit una ponderació raonable.
En la fase d’oposició els participants realitzen com a mínim tres proves: una de caràcter teòric sobre el temari publicat prèviament pel Consell Superior de la Justícia en les bases de la convocatòria; una de caràcter pràctic, en la qual es proposa la resolució de dos casos, en els àmbits jurídics indicats a les bases de la convocatòria, i una tercera d’idiomes, que consisteix en la traducció de dos o més textos de contingut jurídic. Les dues primeres proves han de contenir almenys una exposició de caràcter oral. Les bases de la convocatòria indiquen la ponderació de cada prova en la valoració global del procés.
El tribunal de selecció està integrat per cinc membres i és presidit pel president del Consell Superior de la Justícia o el membre en qui delegui aquesta funció. En formen part un altre membre del Consell Superior de la Justícia i tres vocals més nomenats pel Consell Superior de la Justícia entre magistrats del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior, el fiscal general de l’Estat, i catedràtics d’universitat i altres professionals del dret amb un mínim de quinze anys d’experiència.
El mateix tribunal valora les dues fases del procés de selecció i fa pública la llista de les persones que han obtingut la puntuació més alta en les proves, en nombre igual al de les places que s’han de cobrir.
Les persones que hagin superat satisfactòriament les proves teòrica, pràctica i d’idiomes i que no hagin estat seleccionades poden ser declarades pel Consell Superior de la Justícia en situació de reserva, per al cas que les persones seleccionades renunciïn o quedin excloses abans de ser nomenades com a batlles, o per cobrir una vacant o una plaça de nova creació de batlle, en el període màxim d’un any a partir de la declaració de reserva de plaça.
El procés de selecció inclou una prova psicotècnica destinada a comprovar que no concorren impediments que incapacitin per a l’exercici de la funció jurisdiccional. Les bases de la convocatòria estableixen el moment en què té lloc aquesta prova, que té com a resultat una valoració d’apte o de no apte. En cas d’una valoració com a no apte, el candidat queda exclòs de la convocatòria. L’exclusió per aquesta causa no apareix de manera separada o específica en les llistes que es facin públiques sobre els resultats del procés de selecció.
Finalitzat el procés de selecció, les persones que l’hagin superat han de seguir la formació complementària i específica que determina el Consell Superior de la Justícia, en els termes que s’hagi indicat en les bases de la convocatòria, durant un període mínim d’un any, que es pot reduir a sis mesos si la persona ha exercit com a secretari judicial o advocat durant almenys tres anys. Aquest període inclou pràctiques tutelades en òrgans judicials. Durant aquest període, els candidats tenen la consideració de batlles en pràctiques i reben una remuneració, però no formen part de la carrera judicial.
El Consell Superior de la Justícia ha d’emetre un informe de valoració dels batlles en pràctiques al final del període de formació. Si l’informe és positiu, el Consell nomena els batlles en pràctiques com a batlles i els destina a una plaça a la Batllia. En cas d’informe negatiu la persona afectada queda exclosa i perd la seva condició de batlle en pràctiques.”
Article 47
Addició d’un article 66 ter
S’introdueix un nou article 66 ter a la Llei qualificada de la Justícia, dins el capítol primer del títol V, que queda redactat en els termes següents:
“Article 66 ter
L’ingrés a la categoria de magistrat es produeix mitjançant un concurs de promoció entre els batlles i fiscals o un concurs obert entre juristes de competència tècnica reconeguda.
Quan es produeixi una vacant o es creï una plaça de magistrat, després d’aplicar el procediment establert als articles 54.4 o 58.6, el Consell Superior de la Justícia convoca un concurs per cobrir-la. De cada quatre places, tres són cobertes mitjançant un concurs de promoció entre batlles i fiscals i una mitjançant un concurs obert entre juristes.
En el cas que en un dels torns quedi deserta alguna plaça, aquesta es convoca per l’altre torn. La plaça següent es convoca pel torn que correspongui segons la proporció establerta en el paràgraf anterior.
El Consell Superior de la Justícia actua com a comissió de selecció i pot sol·licitar l’assessorament tècnic extern que consideri necessari.
Poden participar en el concurs de promoció a magistrat els batlles i els membres del Ministeri Fiscal amb un mínim de dos mandats acomplerts.
El Consell Superior de la Justícia valora els mèrits dels candidats segons el barem publicat a la convocatòria, que inclou la formació acadèmica, l’experiència en l’exercici de càrrecs jurisdiccionals, l’experiència professional externa, l’assistència a cursos i programes de formació judicial, l’activitat docent, les publicacions, les ponències i les conferències en l’àmbit jurídic, el coneixement d’idiomes i els altres mèrits que el Consell consideri convenients, atorgant a cada mèrit una ponderació raonable. A aquest efecte, els candidats presenten, juntament amb el seu currículum, un informe sobre l’activitat judicial o fiscal desenvolupada fins al moment, d’acord amb l’estructura que determini el Consell.
El Consell Superior de la Justícia manté una entrevista amb els candidats. Les bases de la convocatòria indiquen les qüestions que s’hi tractaran i la seva ponderació en la valoració global dels candidats.
El Consell Superior de la Justícia pot declarar desert el concurs. En aquest cas, es procedeix d’acord amb el paràgraf segon de l’apartat 2.
Poden participar en el concurs obert de juristes els secretaris judicials, els advocats i els altres titulats en l’àmbit del dret que hagin exercit de forma efectiva professions de caràcter jurídic almenys durant quinze anys, si la plaça pertany al Tribunal de Corts, o vint anys si la plaça pertany al Tribunal Superior.
El Consell Superior de la Justícia valora els mèrits dels candidats segons el barem publicat a la convocatòria, que inclou el coneixement del dret andorrà, la formació acadèmica, l’experiència professional, l’activitat docent, les publicacions, les ponències, les conferències en l’àmbit jurídic, el coneixement d’idiomes i els altres mèrits que el Consell consideri convenients, atorgant a cada mèrit una ponderació raonable.
Les bases del concurs estableixen la realització d’una entrevista amb els candidats, i indiquen les qüestions que s’hi tractaran i la seva ponderació en la valoració global dels candidats.
En cas d’igualtat de mèrits entre els candidats, tenen preferència els de nacionalitat andorrana.
El Consell Superior de la Justícia pot declarar desert el concurs. En aquest cas, es procedeix d’acord amb el paràgraf segon de l’apartat 2.”
Article 48.
(Declarat no conforme a la Constitució per Aute del Tribunal Constitucional del 17 d’octubre del 2014, Causa 2014-1-DP).
Article 49
Modificació de l’enunciat del capítol segon del títol V
Es modifica l’enunciat del capítol segon del títol V de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents:
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.