LegalizeLlei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries
Amb independència de la sanció que, si escau, correspongui imposar a l’entitat infractora per la comissió d’infraccions lleus, es poden imposar una o més de les sancions següents als qui, en exercici de càrrecs d’administració o direcció, de fet o de dret, en l’entitat, siguin responsables de la infracció:
Multa a cadascun d’ells per un import de fins a 36.000 euros.
Amonestació privada.
Addicionalment a les sancions previstes a l’apartat anterior, es pot requerir a l’infractor que posi fi a la seva conducta i s’abstingui de repetir-la.
Article 78 / Criteris per a la determinació de sancions
Les sancions aplicables en cada cas per la comissió d’infraccions molt greus, greus o lleus s’han de determinar a partir dels criteris següents:
La naturalesa i l’entitat de la infracció.
El grau de responsabilitat en els fets.
La gravetat i la durada de la infracció.
La importància dels beneficis obtinguts o les pèrdues evitades, si escau, com a conseqüència dels actes o les omissions constitutius de la infracció.
La solidesa financera de la persona jurídica responsable de la infracció reflectida, entre altres elements objectivables, en el volum de negoci total de la persona jurídica responsable.
La solidesa financera de la persona física responsable de la infracció reflectida, entre altres elements objectivables, en els ingressos anuals de la persona física responsable.
Les conseqüències desfavorables dels fets per al sistema financer o l’economia nacional.
L’esmena de la infracció per iniciativa pròpia de l’infractor.
La reparació dels danys o perjudicis causats.
Les pèrdues causades a tercers per la infracció.
El nivell de cooperació amb l’autoritat competent.
Les conseqüències sistèmiques de la infracció.
El nivell de representació que l’infractor tingui en l’entitat infractora.
En el cas d’insuficiència de recursos propis, les dificultats objectives que puguin haver concorregut per aconseguir o mantenir el nivell legalment exigit.
La conducta anterior de l’infractor en relació amb els processos de reestructuració i resolució que l’hagin afectat, ateses les sancions fermes que li hagin estat imposades durant els últims cinc anys.
Article 79 / Responsabilitat dels càrrecs d’administració o direcció
Qui exerceix en l’entitat càrrecs d’administració o direcció és responsable de les infraccions quan aquestes infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o culposa.
No són considerats responsables de les infraccions els seus administradors, o els membres dels seus òrgans d’administració, en els casos següents:
Quan els qui formin part d’òrgans d’administració hagin votat en contra, o hagin salvat expressament el seu vot, en relació amb les decisions o els acords que hagin donat lloc a les infraccions.
Quan aquestes infraccions siguin exclusivament imputables a comissions executives, membres de l’òrgan d’administració amb funcions executives, directors generals o òrgans assimilats, o altres persones amb funcions executives en l’entitat.
Article 80 / Nomenament temporal de membres de l’òrgan d’administració
En cas que, pel nombre i el càrrec de les persones afectades per les sancions de suspensió o separació, resulti estrictament necessari per assegurar la continuïtat en l’administració i la direcció de l’entitat, l’INAF i l’AREB podran disposar el nomenament, amb caràcter provisional, dels membres que es necessitin perquè l’òrgan d’administració pugui adoptar acords o d’un o més administradors, especificant les seves funcions. Aquestes persones han d’exercir els seus càrrecs fins que, per part de l’òrgan competent de l’entitat, que s’ha de convocar de manera immediata, es proveeixin els nomenaments corresponents i els designats prenguin possessió del seu càrrec, si escau, fins que transcorri el termini de suspensió.
Secció quarta. Normes de procediment
Article 81 / Procediment sancionador
El procediment sancionador es tramita d’acord amb el que disposa la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, sense perjudici de les particularitats previstes en aquesta Llei.
Article 82 / Executivitat de les sancions i impugnació en via administrativa
Les resolucions de l’AREB i l’INAF posen fi al procediment sancionador i són directament impugnables davant la jurisdicció administrativa, d’acord amb les normes d’aquesta jurisdicció.
Disposició addicional primera. Dotació inicial del FAREB
Les entitats bancàries andorranes, a excepció de Banca Privada d’Andorra, SA, han de fer una contribució extraordinària inicial conjunta al FAREB per un import de trenta milions d’euros, que s’haurà d’efectuar immediatament després de ser requerides a aquest efecte per l’AREB d’acord amb els criteris de repartiment previstos en l’article 60. Les contribucions extraordinàries previstes en aquesta disposició no es consideren contribucions ex ante a les quals es refereix l’article 60 d’aquesta Llei.
Si després de l’eventual utilització del FAREB hi ha un excedent de recursos financers en aquest Fons corresponent a l’import esmentat en el paràgraf anterior, aquest excedent s’aplicarà a les contribucions ex ante que s’hagin de fer conformement al que preveu l’article 60.
Disposició addicional segona. Efectes dels processos de reestructuració i de resolució sobre la continuïtat de les activitats de Banca Privada d’Andorra, SA
El règim de reestructuració i resolució d’entitats que estableix aquesta Llei és aplicable en el procés d’intervenció de Banca Privada d’Andorra, SA, sense perjudici de les responsabilitats dels administradors i dels membres de l’alta direcció que puguin derivar de les accions de responsabilitat que es promouen en exercici de les facultats que preveu la lletra q de l’article 52, per minorar les pèrdues de l’entitat, dels seus creditors i les eventuals aportacions que hagi d’efectuar el FAREB.
Disposició addicional tercera. Pressupost de l’AREB
En el termini de dos mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Consell d’Administració de l’AREB ha d’aprovar l’avantprojecte del seu pressupost i traslladar-lo al Govern perquè el tramiti com un projecte de llei de modificació del pressupost per a l’exercici 2015, d’acord amb el que estableix la disposició final primera d’aquesta Llei.
S’autoritza el Govern a fer una dotació provisional a l’AREB per un import de 500.000 euros per atendre les necessitats de funcionament d’aquest ens públic mentre no tingui aprovat el seu pressupost.
Disposició addicional quarta. Règim de responsabilitat
El règim de responsabilitat pels actes i disposicions adoptats per l’INAF i l’AREB a l’empara d’aquesta Llei és el que estableix el capítol cinquè del Codi de l’Administració.
Els membres dels òrgans de govern de l’INAF i el personal de l’INAF no són personalment responsables dels actes o decisions adoptats en l’exercici dels seus càrrecs o funcions, excepte en els supòsits de dol o negligència greu.
Aquesta exempció de responsabilitat s’aplica també als membres dels òrgans de govern de l’AREB i, en general, a tot el personal de l’AREB.
Disposició addicional cinquena. Règim de la liquidació d’entitats bancàries
En tots els supòsits que d’acord amb aquesta Llei sigui procedent la liquidació concursal de l’entitat bancària s’aplica el procediment previst d’arranjament judicial o fallida regulat en el Decret del 4 d’octubre de 1969, sobre el procediment d’arranjament judicial i fallida, amb les especialitats previstes en aquesta Llei.
Les regles de prelació de crèdits contingudes en aquesta Llei són aplicables als procediments de liquidació concursal ordinària d’entitats bancàries, i tenen a aquest efecte el caràcter de legislació especial.
Disposició addicional sisena. Honoraris notarials
Les actuacions notarials necessàries per acomplir el que disposa aquesta Llei, quan legalment n’hagi de suportar el pagament l’INAF o l’AREB, gaudiran d’una reducció del 80% dels honoraris notarials.
Aquest mateix règim també s’aplica a les operacions de constitució i modificació d’estatuts de les entitats pont i de les societats de gestió d’actius a què es refereixen els articles 17 i 18 d’aquesta Llei; les de constitució i modificació dels instruments de suport financer, dels instruments de recapitalització i dels instruments de resolució previstos per aquesta Llei, que s’haguessin de documentar en escriptura pública; la transmissió d’immobles entre l’entitat subjecta a un procediment de resolució i l’entitat pont o una societat de gestió d’actius, i les operacions de constitució, subrogació o novació modificativa de garanties reals que siguin conseqüència d’un procediment de resolució previst per aquesta Llei.
Disposició addicional setena. Reconeixement dels drets dels treballadors
L’entitat pont que, si escau, es constitueixi en el procés de resolució de Banca Privada d’Andorra, SA ha de donar ocupació laboral al personal d’aquesta entitat amb preferència a qualsevol altre tercer. Aquest personal ha de conservar, a tots els efectes, l’antiguitat que tenia a Banca Privada d’Andorra, SA.
Disposició addicional vuitena. Aprovació d’un crèdit extraordinari destinat al finançament d’empreses i negocis
S’aprova un crèdit extraordinari per fer front a la concessió de préstecs i a la concessió de prestació de garanties mitjançant avals, destinats al finançament d’empreses i negocis que s’acullin als supòsits fixats per decret, per un import total màxim de 100 milions d’euros. Aquesta despesa es finança mitjançant nou endeutament previst a la disposició final primera.
Es faculta el Govern per habilitar la partida pressupostària escaient de consignació del crèdit extraordinari.
Disposició transitòria primera. Funcions de l’INAF fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei
Des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, l’AREB assumirà les funcions que li assigna aquesta Llei i la continuïtat de les actuacions dutes a terme per l’INAF fins a aquesta data, havent d’assumir com a pròpies la totalitat de les despeses compromeses i incorregudes per l’INAF en la realització d’aquestes actuacions. A aquests efectes, l’INAF facilitarà a l’AREB tota la informació obtinguda fins a la mateixa data.
Disposició transitòria segona. Constitució inicial del Consell d’Administració de l’AREB
El Consell d’Administració de l’AREB haurà de quedar constituït en els termes establerts en l’article 42 d’aquesta Llei en el termini màxim d’un mes des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i fins que no s’hagi constituït de conformitat amb el que preveu el paràgraf anterior, el Consell d’Administració de l’AREB estarà integrat pels membres següents:
Dos membres designats pel ministre encarregat de les finances.
Dos membres designats per l’INAF, com a mínim un dels quals ha de tenir la condició de membre del Consell d’Administració de l’INAF.
Les decisions d’aquest Consell d’Administració s’adoptaran per majoria.
Disposició transitòria tercera. Mesures adoptades amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei en relació amb el procediment d’intervenció de Banca Privada d’Andorra, SA
Els membres dels òrgans de govern de l’INAF i el personal de l’INAF no són personalment responsables dels actes o les decisions adoptats en l’exercici dels seus càrrecs o funcions, excepte en els supòsits de dol o negligència greu.
Els administradors provisionals mancomunats nomenats per l’INAF en el marc del procediment d’intervenció de Banca Privada d’Andorra, SA estaran exempts de responsabilitat pels actes realitzats en l’exercici dels seus càrrecs o funcions, tret que hi hagi dol o negligència greu.
Les quantitats degudes per Banca Privada d’Andorra, SA, en seu de la cambra de compensació interbancària nacional, incloent-hi les operacions de cobertura de liquiditat dutes a terme per altres entitats bancàries andorranes per assegurar la continuïtat de l’operativa bancària de Banca Privada d’Andorra, SA, hauran de ser compensades i, si escau, liquidades amb caràcter prioritari, i constituiran en tot cas un crèdit preferent íntegrament garantit, a l’efecte del que disposa l’article 32.1.b d’aquesta Llei.
Disposició transitòria quarta. Procediments d’arranjament judicial o fallida declarats a l’entrada en vigor d’aquesta Llei
Si a l’entrada en vigor d’aquesta Llei es trobés en curs algun procediment d’arranjament judicial o fallida d’una entitat bancària, el batlle competent dictarà resolució per suspendre el procediment en l’estat en què es trobi i la notificarà a l’AREB perquè, en el termini previst per la disposició addicional del Decret, del 4 d’octubre de 1969, sobre el procediment d’arranjament judicial i fallida, aquest ens públic decideixi si escau iniciar un procés de resolució de l’entitat, conformement al que preveu aquesta Llei.
La suspensió del procediment afecta exclusivament els terminis dels tràmits i les actuacions que s’hagin de realitzar d’acord amb la norma concursal. Durant la suspensió, els administradors i, si escau, els controladors que hagin estat designats, continuen exercint les seves funcions, i el batlle conserva les facultats que li atribueix el Decret, del 4 d’octubre de 1969, sobre el procediment d’arranjament judicial i fallida.
Així mateix, es mantindran vigents totes les mesures conservatòries o, si escau, cautelars que hagués acordat el batlle en el marc d’aquest procediment.
Si s’acorda l’obertura del procés de resolució de l’entitat bancària, el batlle dictarà un aute per declarar la finalització del procediment d’arranjament judicial o fallida i la dissolució de la massa de creditors, i per emplaçar els administradors i controladors del procés concursal a la rendició de comptes de la seva intervenció davant l’AREB. Al mateix temps que obre el procés de resolució, l’AREB pot sol·licitar al batlle que mantingui totes o alguna de les mesures conservatòries o, si escau, cautelars adoptades en el procediment concursal com a mesures pròpies del procés de resolució.
Disposició transitòria cinquena. Facultats de suspensió de contractes relatius a dipòsits
En supòsits en els quals l’AREB apreciï la necessitat de preservar els interessos dels clients i de salvaguardar l’estabilitat i el valor d’una entitat, podrà suspendre, excepcionalment i mitjançant una decisió amb caràcter d’acte administratiu, qualsevol obligació de pagament o entrega que es derivi de qualsevol contracte en relació amb els dipòsits admissibles pel temps estrictament necessari per aconseguir els objectius esmentats.
A l’efecte del contingut d’aquesta disposició, es considera que concorren les circumstàncies descrites en el paràgraf anterior en el cas del Decret aprovat pel Govern d’Andorra el 16 de març del 2015, en relació amb l’entitat Banca Privada d’Andorra, SA.
Disposició final primera. Modificació de la Llei 7/2015, del 15 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2015
S’afegeix un nou paràgraf i a l’apartat 1 de l’article 25 de la Llei 7/2015, del 15 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2015, que queda redactat en els termes següents:
“i) Concertar operacions de crèdit en concepte de prestació de garanties mitjançant avals i/o en concepte de préstecs, respectivament, destinats al finançament d’empreses i negocis que s’acullin als supòsits fixats per decret, per un import total màxim de 100 milions d’euros.”
Disposició final segona. Modificació de la Llei 1/2011, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries
Es modifiquen els apartats 1, 5 i 6 de l’article 4 de la Llei 1/2011, del 2 de febrer, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries, que queden redactats en els termes següents:
“1. El sistema de garantia estableix els mecanismes de devolució dels seus dipòsits als beneficiaris en els supòsits següents: (i) en cas que algun dels membres del Sistema sigui formalment declarat en fallida o suspensió de pagaments o intervingut administrativament per causa d’insuficient solvència i, com a conseqüència d’aquesta situació, es vegi impossibilitat per retornar l’efectiu i/o els valors dipositats en les dates compromeses per fer-ho; (ii) en cas que algun dels membres del sistema sigui objecte d’un procés de resolució d’acord amb la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, quan els beneficiaris del sistema no puguin recuperar, almenys, els imports coberts pel sistema de garantia de dipòsits amb els que tinguin disponibles a l’entitat objecte del procés o a l’entitat pont. L’AREB determinarà quan s’ha produït aquesta circumstància mitjançant comunicació a la Comissió Gestora del Sistema.
Quan el sistema de garantia de dipòsits realitzi pagaments als beneficiaris fora del marc d’un procediment concursal, els membres del Sistema se subroguen en la condició de creditors de l’entitat bancària objecte del procés de resolució, pels imports respectivament pagats en la condició de creditors preferents a l’efecte de l’article 32.1.b de la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries.
“5. No es consideren en cap cas “dipòsits d’efectiu coberts” o “dipòsits de valors coberts”, i no es tindran en compte per al càlcul de la reserva obligatòria, els dipòsits següents:
Els dipòsits realitzats per les entitats o les persones físiques següents, per compte propi i en nom propi:
- Entitats bancàries.
- Entitats financeres d’inversió i agències financeres d’inversió.
- Entitats asseguradores.
- Societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva.
- Societats gestores de patrimonis.
- Altres entitats que, d’acord amb la seva normativa aplicable, exerceixin les activitats típiques anteriors incloses al sistema financer.
- Qualsevol entitat financera sotmesa a supervisió.
- Administradors; directius; accionistes que tinguin com a mínim, directament o indirectament, una participació del 10 per cent del capital de l’entitat de crèdit; i dipositants que tinguin una situació similar en altres societats del grup.
Els certificats de dipòsit al portador i les cessions temporals d’actius.
Els dipòsits constituïts per empreses o entitats que formin part del mateix grup que l’entitat membre del Sistema.
Els dipòsits constituïts per qualsevol administració pública.”
“6. Tot i que sí que es tindran en compte per al càlcul de la reserva obligatòria, segons el que s’estableix a l’article 7, no es consideren en cap cas “dipòsits d’efectiu coberts” o “dipòsits de valors coberts” els que es constitueixen:
En contra de les disposicions vigents; en particular, els que s’han originat en operacions en les quals hi hagi hagut una condemna penal a Andorra o a l’estranger per delictes resultants d’operacions de blanqueig de capitals;
Per clients que hagin obtingut, a títol personal, condicions financeres que hagin contribuït a agreujar la situació de l’entitat, sempre que aquesta circumstància hagi estat determinada per sentència ferma;
Per persones que actuïn per compte de qualsevol dels dipositants exclosos a l’apartat anterior, i per compte o en concert amb els que s’esmenten als paràgrafs a i b precedents.”
S’afegeixen uns nous apartats, numerats 5 i 6 a l’article 12 de la Llei 1/2011, del 2 de febrer, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries, amb el contingut següent:
“5. Quan un dipositant, o qualsevol persona que tingui drets o un interès sobre els fons d’un compte, sigui objecte d’un procediment administratiu o penal per raó d’un eventual delicte de blanqueig de diners o de valors, o en relació amb el blanqueig de diners o de valors, la Comissió Gestora del Sistema de Garantia de Dipòsits ha de suspendre els pagaments que concerneixin aquest dipositant, a l’espera de la resolució administrativa o la sentència del tribunal.”
“6. La Comissió Gestora del Sistema de Garantia de Dipòsits ha de suspendre qualsevol pagament als beneficiaris del sistema que tinguin el compte bloquejat per decisió judicial o administrativa, mentre no s’aixequi el bloqueig.”
S’afegeix una nova disposició addicional quarta a la Llei 1/2011, del 2 de febrer, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries, amb el contingut següent:
“Disposició final quarta. Reposició de recursos del sistema
En cas d’utilització del sistema de garantia de dipòsits en el marc d’un procés de resolució conforme a la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, les entitats bancàries contribuents a aquest sistema hauran de reposar el nivell de recursos financers en aquest sistema en el termini màxim d’un any.”
Disposició final tercera. Modificació del Decret, del 4 d’octubre de 1969, sobre els procediments d’arranjament judicial i fallida
S’afegeix una disposició addicional al Decret, del 4 d’octubre de 1969, sobre els procediments d’arranjament judicial i fallida, amb el contingut següent:
“Disposició addicional
Si se sol·licités l’arranjament judicial o la fallida d’una entitat bancària, el batlle ho ha de notificar a l’AREB perquè, en el termini de deu dies, decideixi si escau obrir un procés de resolució de l’entitat.
Des de l’obertura d’un procés de resolució d’una entitat bancària, el batlle no podrà admetre les sol·licituds d’arranjament judicial o fallida d’aquesta entitat. Les resolucions dictades pel batlle en infracció d’aquest precepte seran nul·les de ple dret.
En tot cas, si s’obre un procediment d’arranjament judicial o fallida d’una entitat bancària, cal tenir presents les normes especials previstes per la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i de resolució d’entitats bancàries.”
Disposició final quarta. Modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats
S’afegeix una lletra g a l’apartat 1 de l’article 8 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb el contingut següent:
“g) L’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries”
S’afegeix un apartat 9 a l’article 15 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb el contingut següent:
“9. El traspàs d’actius i de passius dels quals sigui titular l’obligat tributari d’aquest impost, en el marc d’un procediment de resolució previst en la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, no generarà per al titular dels béns, drets o obligacions cap renda susceptible d’integrar-se en la base de tributació per aquest impost.
A l’efecte del còmput de les rendes que l’obligat tributari obtingui posteriorment en relació amb els actius i passius esmentats, s’ha de tenir en compte el valor d’adquisició original.
Aquesta disposició no és aplicable a les entitats bancàries objecte del procediment de resolució.”
S’afegeix un nou article 21.bis a la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb el contingut següent:
“Article 21.bis. Exempció de rendes procedents de l’aplicació de la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries
Estan exemptes les rendes obtingudes per les entitats bancàries objecte d’un procediment de resolució previst en la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries que siguin conseqüència del traspàs d’actius i de passius dels quals siguin titulars i que tinguin lloc dins d’aquest procediment.
Estan exempts els ingressos que obtinguin les entitats bancàries objecte d’un procediment de reestructuració o de resolució previst en la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries que siguin conseqüència de les contribucions efectuades pel FAREB, així com els que es derivin dels instruments de suport financer i de recapitalització previstos en la Llei esmentada.”
Disposició final cinquena. Modificació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques
S’introdueix una nova disposició addicional setena a la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb el contingut següent:
“Disposició addicional setena. Traspàs d’actius i passius en el marc d’un procediment de resolució d’entitats bancàries
El traspàs d’actius i de passius dels quals sigui titular l’obligat tributari d’aquest impost, en el marc d’un procediment de resolució previst en la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, no generarà per al titular dels actius i dels passius cap renda, positiva o negativa, guany o pèrdua de capital, susceptibles d’imposició o de deducció per aquest impost.
A l’efecte del còmput de les rendes, guanys o pèrdues de capital que l’obligat tributari obtingui posteriorment en relació amb els actius i passius esmentats, es tindrà en compte el valor d’adquisició i, quan sigui rellevant, la data d’adquisició o formalització originals.”
Disposició final sisena. Modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte
S’afegeixen els apartats 16, 17 i 18 a l’article 6 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, amb el contingut següent:
“16. Les transmissions d’actius i de passius efectuades en el marc d’un procediment de resolució previst en la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, per part de les entitats bancàries objecte del procediment.
Les prestacions de serveis realitzades pels notaris del Principat d’Andorra en un procés de resolució previst en la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.
Les prestacions de serveis bancaris i financers que tinguin per destinatari l’Agència Estatal de Reestructuració i Resolució d’Entitats Bancàries.”
Disposició final setena. Modificació de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries
S’afegeix un apartat 12 a l’article 4 de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, amb el contingut següent:
“12. Les plusvàlues derivades de les transmissions de béns immobles per part d’una entitat bancària objecte d’un procediment de resolució realitzat en el marc de la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries.”
Disposició final vuitena. Facultat de desenvolupament
El Govern pot dictar les normes reglamentàries necessàries per al desenvolupament del que disposa aquesta Llei.
Disposició final novena. Entrada en vigor
Aquesta Llei entrarà en vigor el mateix dia que sigui publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Casa de la Vall, 2 d’abril del 2015
Vicenç Mateu Zamora / Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Joan Enric Vives Sicília François Hollande / Bisbe d’Urgell President de la República Francesa / Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.