Llei 19/2016, del 30 de novembre, d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal

Una entitat d’inversió que està regulada com a instrument d’inversió col·lectiva no deixa de ser un instrument d’inversió col·lectiva exempt d’acord amb l’apartat B.9 pel sol fet d’haver emès accions al portador en forma física, a condició que:

C. Compte financer

El concepte “compte financer” no inclou els comptes que siguin comptes exclosos.

(i) El titular del compte també és titular, a la institució financera o en una entitat vinculada situada a Andorra, d’un compte financer que és un compte preexistent d’acord amb l’apartat C.9.a);

(ii) La institució financera i, si escau, l’entitat vinculada situada a Andorra tracten els dos comptes financers i qualsevol altre compte financer del titular que tingui la consideració de compte preexistent com un únic compte financer a l’efecte d’acomplir els requisits de coneixement establerts a l’apartat A de la secció VII, i a l’efecte de determinar el saldo o valor de qualsevol dels comptes financers en aplicar els llindars fixats per als comptes;

(iii) En relació amb un compte financer subjecte als procediments de prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme, la institució financera està autoritzada a aplicar aquests procediments al compte financer basant-se en els procediments aplicats al compte preexistent; i

(iv) L’obertura del compte financer no requereix per part del titular del compte el subministrament d’informació nova, addicional o modificada de client, excepte la necessària per als fins d’aquesta Llei.

(i) El compte està sotmès a regulació administrativa com a compte personal de jubilació o forma part d’un pla de jubilació o de pensions registrat o regulat que ofereix prestacions de jubilació o pensió (incloses les prestacions per incapacitat o defunció);

(ii) El compte gaudeix d’un tractament fiscal favorable (és a dir, que els ingressos al compte, que d’una altra manera estarien subjectes a tributació, són deduïbles o estan exclosos de la renda bruta del titular o tributen a un tipus reduït, o bé els rendiments de la inversió que genera el compte estan subjectes a tributació diferida o tributen a un tipus reduït);

(iii) Es requereix comunicació d’informació relativa al compte a l’Administració tributària andorrana;

(iv) Els reintegraments del compte estan condicionats al fet que s’assoleixi una edat de jubilació determinada, una incapacitat o la defunció, o estan subjectes a penalització si es realitzen abans; i

(v) O (i) les aportacions anuals no poden excedir 50.000 dòlars estatunidencs, o (ii) l’aportació vitalícia màxima al compte no pot excedir un milió de dòlars estatunidencs; en cada cas s’apliquen les normes sobre agregació de comptes i de conversió de moneda establertes a la secció VII, apartat C.

Un compte financer que compleixi el requisit establert a l’apartat C.17.a)(v) no deixa de complir aquest requisit pel sol fet de poder rebre actius o fons transferits d’un o diversos comptes que compleixin el que disposa l’apartat C.17, lletres a) o b), o d’un o diversos fons de pensions que compleixin els requisits dels apartats B.5, B.6 o B.7.

(i) El compte està sotmès a regulació administrativa com a instrument d’inversió per a fins diferents de la jubilació i es negocia regularment en un mercat de valors regulat, o el compte està sotmès a la legislació aplicable als instruments d’estalvi per a fins diferents de la jubilació;

(ii) El compte gaudeix d’una fiscalitat favorable (és a dir, que els ingressos al compte, que d’altra manera estarien subjectes a tributació, són deduïbles o estan exclosos dels ingressos bruts del titular o tributen a un tipus reduït, o els rendiments de la inversió que genera el compte estan subjectes a tributació diferida o tributen a un tipus reduït);

(iii) Els reintegraments del compte estan condicionats al compliment de circumstàncies específiques relacionades amb la finalitat del compte d’inversió o d’estalvi (per exemple, l’oferta de prestacions educatives o mèdiques), o estan subjectes a penalitzacions si es realitzen abans; i

(iv) Les aportacions anuals no poden excedir 50.000 dòlars estatunidencs; a aquest efecte, s’apliquen les normes sobre agregació de comptes i de conversió de moneda establertes a la secció VII, apartat C.

Un compte financer que compleixi el requisit establert a l’apartat C.17.b)(iv) no deixa de complir aquest requisit pel sol fet de poder rebre actius o fons transferits d’un o diversos comptes que satisfacin el que disposa l’apartat C.17, lletres a) o b), o transferits d’un o diversos fons de pensions que compleixin els requisits dels apartats B.5, B.6 o B.7.

(i) Les primes periòdiques no són decreixents amb el temps i s’han de pagar amb una periodicitat mínima anual durant el període de vigència del contracte o fins que l’assegurat faci 90 anys si aquest segon període és més curt;

(ii) El contracte no té un valor al qual pugui accedir cap persona (mitjançant reintegrament, préstec o d’una altra manera) sense que es resolgui el contracte;

(iii) L’import a pagar amb motiu de la cancel·lació o resolució del contracte (a excepció de la prestació per defunció) no pot superar l’import agregat de les primes pagades en virtut del contracte, menys la suma de les despeses per defunció, malaltia, accident o altres motius (amb independència que s’hagin aplicat o no) durant el període o els períodes de vigència del contracte i tots els imports pagats amb anterioritat a la cancel·lació o resolució del contracte; i

(iv) El titular del contracte no és un cessionari a títol onerós.

(i) Una sentència o un mandat judicial.

(ii) Una venda, permuta o arrendament de béns mobles o béns immobles, sempre que el compte compleixi els requisits següents:

• Els fons del compte procedeixen exclusivament d’un pagament a compte, com a garantia d’execució, d’un import suficient per garantir una obligació directament relacionada amb la transacció, o d’un pagament similar, o bé procedeixen d’un actiu financer dipositat al compte amb motiu de la venda, la permuta o l’arrendament dels béns;

• El compte s’ha obert i s’utilitza exclusivament com a garantia d’execució de l’obligació del comprador de pagar el preu d’adquisició de la propietat, l’obligació del venedor de pagar qualsevol passiu contingent o l’obligació de l’arrendador o l’arrendatari de pagar qualsevol dany dels béns arrendats, de conformitat amb el contracte d’arrendament;

• Els actius del compte, incloses les rendes generades per aquest compte, es paguen o es distribueixen en benefici del comprador, venedor, arrendador o arrendatari (si escau, per acomplir les seves obligacions) en el moment de la venda, permuta o cessió dels béns o terminació de l’arrendament;

• El compte no és un compte de marge o similar obert en el marc d’una venda o permuta d’actius financers; i

• El compte no està associat a un compte dels descrits a l’apartat C.17.f).

(iii) L’obligació assumida per una institució financera que gestiona un préstec garantit per béns immobles d’apartar una part del pagament per destinar-la exclusivament a facilitar el pagament ulterior d’impostos o assegurances relacionats amb els béns immobles;

(iv) L’obligació assumida per una institució financera amb la finalitat exclusiva de facilitar el pagament ulterior d’impostos;

(i) El compte existeix exclusivament perquè un client realitza un pagament que excedeix el saldo degut per operacions realitzades amb una targeta de crèdit o amb un altre mecanisme de crèdit renovable i l’excedent no és reembossat immediatament al client; i

(ii) La institució financera aplica, a partir de l’entrada en vigor de l’acord o conveni internacional aplicable, o abans d’aquesta data, polítiques i procediments dirigits a: o bé evitar que el client faci un pagament en excés per sobre de 50.000 dòlars estatunidencs, o bé garantir que qualsevol pagament en excés d’un client per sobre d’aquesta quantitat sigui reembossat en un termini de 60 dies; en ambdós casos s’apliquen les normes de conversió de moneda establertes a la secció VII, apartat C. A aquest efecte, un pagament en excés d’un client no es refereix als saldos creditors que incloguin càrrecs controvertits però sí que inclou saldos creditors derivats de la devolució de mercaderies.

D. Compte subjecte a comunicació d’informació

(i) Està establerta i gestionada al seu estat de residència exclusivament amb finalitat religiosa, benèfica, científica, artística, cultural, esportiva o d’educació, o bé està establerta i és gestionada al seu estat de residència com a organització professional, associació de promoció d’interessos comercials, cambra de comerç, organització sindical, organització agrícola o hortícola, associació cívica o organització dedicada exclusivament a la promoció del benestar social;

(ii) Està exempta de l’impost sobre la renda al seu estat de residència;

(iii) No té accionistes o socis que siguin beneficiaris efectius o propietaris de la seva renda o dels seus actius;

(iv) La legislació aplicable de l’estat de residència de l’ENF o els documents de constitució no permeten la distribució de rendes o actius de l’ENF a particulars o a entitats no benèfiques, o la seva utilització en benefici d’aquests últims, excepte en el desenvolupament de l’activitat benèfica de l’ENF, o com a pagament raonable per serveis rebuts, o com a pagament del que constituiria un preu just de mercat de propietats adquirides per l’ENF; i

(v) La legislació aplicable de l’estat de residència de l’ENF o els documents de constitució exigeixen que, després de la liquidació o la dissolució de l’ENF, tots els seus actius es distribueixin a una entitat pública o a una organització sense ànim de lucre, o reverteixin en l’Administració pública de l’estat de residència de l’ENF o en una subdivisió política del mateix estat.

E. Miscel·lània

Respecte d’un compte preexistent amb titularitat d’entitat, les institucions financeres poden utilitzar com a prova documental qualsevol classificació que consti en els seus arxius relativa al titular del compte que hagi estat determinada sobre la base d’un sistema de codificació estàndard en el sector, que hagi enregistrat la institució financera d’acord amb la seva pràctica comercial habitual en aplicació dels procediments de prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme o per a altres finalitats normatives (llevat que siguin tributàries) i que hagi implementat la institució financera amb anterioritat a la data utilitzada per classificar el compte financer com a compte preexistent, a condició que la institució financera no tingui constància ni tingui raons per conèixer que aquesta classificació és incorrecta o poc fiable. Per “sistema de codificació estàndard en el sector” s’entén un sistema de codificació utilitzat per classificar empreses en funció del tipus de negoci per a finalitats que no siguin finalitats tributàries.

ANNEX II

NORMES COMPLEMENTÀRIES SOBRE COMUNICACIÓ D’INFORMACIÓ I DE DILIGÈNCIA DEGUDA PER A LA INFORMACIÓ SOBRE COMPTES FINANCERS

Un “canvi de circumstàncies” inclou qualsevol canvi que doni lloc a l’addició d’informació rellevant sobre la condició d’una persona o que no concordi amb la seva condició. A més, un canvi de circumstàncies inclou qualsevol canvi o addició d’informació respecte del “titular del compte” (incloent-hi l’addició, la substitució o un altre canvi d’un titular del compte) o qualsevol canvi o addició d’informació a tot compte vinculat a aquest compte (aplicant les normes d’agregació de comptes descrites als apartats C(1) a (3) de la secció VII de l’annex I) si aquest canvi o addició d’informació afecta la condició del “titular del compte”.

Si una “institució financera obligada a comunicar informació” s’ha basat en les proves documentals relatives al domicili en els termes que estableix l’apartat B(1) de la secció III de l’annex I i es produeix un canvi de circumstàncies que fa que la “institució financera obligada a comunicar informació” conegui o tingui motius per conèixer que les proves documentals originals (o una altra documentació equivalent) són incorrectes o no fiables, la “institució financera obligada a comunicar informació” està obligada, com a molt tard a la fi de l’any natural o en els 90 dies naturals següents a la identificació o descobriment d’aquest canvi de circumstàncies, a obtenir una autocertificació i noves “proves documentals” per establir la residència o les residències fiscals del “titular del compte”. Si la “institució financera obligada a comunicar informació” no pot obtenir l’autocertificació i les noves “proves documentals” en aquesta data, ha d’aplicar el procediment de recerca en arxius electrònics que estableixen els apartats B(2) a (6) de la secció III de l’annex I.

Pel que fa als “comptes nous amb titularitat d’entitat”, per determinar si una “persona que exerceix el control” d’una “ENF passiva” és una “persona subjecta a comunicació d’informació”, una “institució financera obligada a comunicar informació” pot basar-se només en una autocertificació del “titular del compte” o de la “persona que n’exerceix el control”.

Una “institució financera” és “resident” a Andorra o en un “estat participant” si està subjecta a la jurisdicció d’Andorra o d’aquest “estat participant” (és a dir, “l’estat participant” pot imposar a la “institució financera” la comunicació d’informació). En general, quan una “institució financera” és resident fiscal a Andorra o un altre “estat participant”, està subjecta a la jurisdicció d’Andorra o d’un altre “estat participant” i és, d’aquesta manera, una “institució financera andorrana” o una “institució financera d’un altre estat participant”. En el cas d’un fideïcomís que sigui una “institució financera” (independentment de si és resident fiscal a Andorra o en un altre “estat participant”), es considera que està subjecte a la jurisdicció d’Andorra o d’un altre “estat participant” si un o més dels seus fideïcomissaris són residents a Andorra o un altre “estat participant”, excepte si el fideïcomís comunica tota la informació requerida en virtut d’aquesta Llei a un altre “estat participant” a causa de la seva residència fiscal en aquest altre “estat participant”. No obstant això, quan una “institució financera” (que no sigui un fideïcomís) no tingui residència a efectes fiscals (per exemple, perquè és considerada fiscalment transparent o està situada en un estat que no té imposició sobre la renda), es considera subjecta a la jurisdicció d’Andorra o d’un altre “estat participant” i, per tant, és una “institució financera” d’Andorra o d’un altre “estat participant”, si:

(a) Està constituïda de conformitat amb la legislació d’Andorra o d’un altre “estat participant”;

(b) Té la seva seu d’administració (incloent-hi la seva direcció efectiva) a Andorra o un altre “estat participant”; o

(c) Està subjecta a la supervisió financera d’Andorra o d’un altre “estat participant”.

Quan una “institució financera” (que no sigui un fideïcomís) és resident en un o més “estats participants” (Andorra o un altre “estat participant”), aquesta “institució financera” està subjecta a la comunicació d’informació i a les obligacions de diligència deguda de “l’estat participant” en què es mantingui el “compte o els comptes financers”.

En general, es considera que una “institució financera” manté un compte mitjançant l’aplicació dels criteris següents:

Una “entitat” com ara una societat de persones, una societat de persones de responsabilitat limitada o un instrument jurídic similar que no tingui residència fiscal, segons l’apartat D(3) de la secció VIII de l’annex I, tindrà la consideració de resident a l’estat on tingui la seva seu de direcció efectiva. A aquest efecte, una persona jurídica o un instrument jurídic és considerat “similar” a una societat de persones o a una societat de persones amb responsabilitat limitada quan no rep la consideració d’unitat imposable en un “territori que determini l’obligació de comunicació d’informació” en virtut de la legislació fiscal d’aquest territori. Tanmateix, per evitar la duplicació de la comunicació d’informació (tenint en compte l’ampli abast del terme “persones que exerceixen el control” en el cas dels fideïcomisos), un fideïcomís que és una “ENF passiva” no es pot considerar com a instrument jurídic similar.

Un dels requisits descrits a l’apartat E(6)(c) de la secció VIII de l’annex I és que, respecte d’una “entitat”, la documentació oficial inclogui o bé l’adreça de la seu principal a l’estat on l’entitat al·lega ser resident, o bé a l’estat on va ser constituïda. L’adreça de la seu principal de l’“entitat” és generalment el lloc on es localitza la direcció efectiva. L’adreça d’una “institució financera” on l’“entitat” manté un compte, una bústia de correus o una adreça emprada únicament per a la correspondència no és l’adreça de la seu principal de l’“entitat” excepte si aquesta adreça és l’única emprada per l’“entitat” i apareix com a adreça registrada de l’“entitat” als seus documents constitutius. Tampoc es considera com a seu principal de l’“entitat” una adreça que es facilita amb la instrucció de retenir la correspondència enviada a aquesta adreça.