Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc)

Les condicions contractuals permeten als clients de les ESE un estalvi econòmic, en relació amb la situació inicial, des de la finalització de les actuacions previstes, i durant la vigència del contracte. Les ESE assumeixen totalment o parcialment el risc econòmic derivat de l’estalvi energètic pactat contractualment.

Finalitzat el període contractual, les instal·lacions i les actuacions efectuades als edificis, o a les seves unitats, reverteixen íntegrament en els seus clients o són recuperades per les ESE, d’acord amb les previsions contractuals pactades entre les parts.

El Govern i els comuns promouen un model de mobilitat cap a mitjans més sostenibles sempre privilegiant el transport públic respecte dels transports privat i particular i d’acord amb la jerarquia següent:

Sense perjudici de la disposició transitòria cinquena, aquesta promoció es fa efectiva mitjançant l’estratègia nacional de mobilitat, que elabora el Govern mitjançant els ministeris competents en matèria d’energia i de canvi climàtic, de transport i de mobilitat, i els plans de mobilitat parroquials, que elaboren els comuns incorporant les previsions de l’estratègia nacional a la planificació local.

El Govern i els comuns incorporen en els seus instruments de planificació urbanística les previsions de l’estratègia nacional de mobilitat i dels plans de mobilitat parroquials.

Totes les administracions, les entitats públiques i les empreses, de més de 100 treballadors, han de disposar de plans de mobilitat sostenible per als seus treballadors d’acord a la jerarquia establerta a l’apartat 1 d’aquest article. El contingut mínim dels plans de mobilitat sostenible per als treballadors es desenvolupa reglamentàriament.

Sense perjudici de la disposició transitòria sisena, la totalitat de mitjans de transport públic del país han d’operar amb una targeta d’abonament única, com també amb un bitllet de trajecte únic. Resta exclòs de les previsions d’aquest apartat el servei de taxi.

Els processos de contractació de les concessions de transport públic atorgades per les administracions públiques han de fomentar i catalitzar la substitució progressiva dels mitjans de transport per mitjans que utilitzin una font d’energia més baixa en emissions de carboni.

El Govern i els comuns faciliten la instal·lació de punts de càrrega de vehicles elèctrics a la via pública.

La infraestructura de càrrega i facturació és compatible i interoperable a escala nacional. S’encomana al Govern que implanti una plataforma de gestió de la infraestructura esmentada.

L’Administració Pública realitza auditories energètiques de tots els seus edificis calefactats, abans de l’any 2022. En base a aquestes auditories, l’Administració Pública impulsa la renovació de tots els seus edificis calefactats per assolir els requisits d’eficiència energètica en l’edificació, exigibles amb caràcter general als edificis de nova construcció, d’acord amb les previsions de l’article 34 d’aquesta Llei.

L’Administració Pública ha de disposar, per tots els seus edificis calefactats, d’un manual intern d’ús energèticament eficient de les instal·lacions. Es faculta al Govern a establir per la via reglamentària, els criteris bàsics d’estalvi i eficiència energètica en aquests edificis.

L’Administració Pública ha de substituir els seus equips de producció d’energia, quan arribin al final de la vida útil, per equips d’alta eficiència energètica amb prioritats d’aquells que utilitzin energia de font renovable.

L’Administració Pública ha d’incorporar en el seus organigrames estructurals funcions de gestió d’energia i eficiència energètica.

Els sistemes d’enllumenat públic han de ser de molt baix consum, i complir els requisits fixats per reglament.

Les flotes de vehicles de l’Administració Pública han de renovar-se segons criteris de sostenibilitat i seguint els objectius marcats en l’Estratègia energètica nacional.

L’Administració Pública ha d’aplicar criteris d’eficiència a totes les contractacions públiques d’obres, de subministraments, de serveis i de treballs tècnics.

L’Administració Pública ha de treballar per incrementar la sensibilització de la societat civil, de les organitzacions privades i de les autoritats públiques respecte del valor del model energètic, el seu paper i la seva transformació.

Els professionals que presten serveis en l’àmbit executiu de la instal·lació, del muntatge i de l’obra en l’edificació, en el context de la transició energètica, requereixen una capacitació professional específica, amb l’objectiu final de garantir un alt grau de qualitat en els serveis prestats i d’assegurar la protecció del consumidor.

S’encomana al Govern l’aprovació i publicació dels requisits de les formacions i de les capacitacions professionals que en resultin, així com l’adaptació i l’adopció de la normativa que escaigui per a fer efectives les previsions d’aquest article.

Es crea el Registre energètic nacional, en endavant també REN, com a eina de seguiment i control centralitzat dels fluxos energètics del país. El registre inclou informació relativa a les quantitats d’energia tèrmica i elèctrica produïda, distribuïda, consumida, emmagatzemada, importada i exportada a escala nacional.

L’objectiu del Registre energètic nacional és determinar, des del punt de vista quantitatiu, el balanç energètic del país per oferir, així, informació objectiva i transparent en relació amb els resultats de l’Estratègia nacional i la política en matèria energètica.

Sense perjudici de la disposició transitòria setena, estan sotmeses a mantenir el Registre energètic nacional actualitzat, mitjançant l’eina que posa a disposició el Govern, les entitats dels sector elèctric, dels hidrocarburs, d’altres fonts d’energia, així com les entitats l’activitat comercial de les quals estigui relacionada amb producció, importació, exportació, transport, emmagatzematge, distribució i venda d’energia tèrmica o elèctrica.

Les accions d’aquest article s’apliquen a tota la població que acrediti la residència legal, efectiva i permanent, d’acord amb el que s’estableix en l’article 5, “Requisits”, de la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris.

Es prohibeix a les empreses i entitats del sector energètic que subministren energia tallar el subministrament a les persones en risc potencial o real de patir precarietat energètica, sense una valoració social prèvia, preceptiva i vinculant del ministeri encarregat de l’atenció social.

Amb la voluntat de preservar l’interès vital de les persones en risc potencial o real de precarietat energètica, el Govern, a través del ministeri encarregat de l’atenció social, comunica a les empreses a les quals es refereix l’apartat anterior els casos susceptibles de respondre a una situació de risc potencial o real de precarietat energètica.

El Govern, a la vista de la informació disponible en determinades zones sobre la qualitat i la vulnerabilitat ambiental o el risc potencial per a la salut de les persones, pot decretar, als emplaçaments en qüestió, la prohibició d’ús de determinades fonts d’energia, així com de fer-ne emmagatzematge finalista. El Decret corresponent fixa els límits cartogràfics, les fonts d’energia i les activitats concernides per la prohibició.

La prerrogativa de l’apartat anterior es pot fer efectiva quan hi hagi alguna font d’energia alternativa que permeti donar resposta a les necessitats energètiques de la zona, sense comprometre’n la competitivitat i sense que aquesta mesura resulti en la imposició, als ciutadans de la zona en qüestió, d’una càrrega superior a la de la resta de ciutadans.

L’acció nacional en matèria de canvi climàtic s’articula entorn dels eixos següents:

Les comunicacions nacionals que Andorra efectua prop del Secretariat de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic són públiques i s’elaboren amb el contingut i la periodicitat establerts en el marc dels convenis internacionals sobre canvi climàtic als quals el país s’ha adherit, i donen compte de l’acció nacional.

El Govern elabora, a través de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, l’inventari nacional de gasos d’efecte d’hivernacle d’acord amb els criteris definits pel Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic. És un document públic accessible al conjunt de ciutadans.

L’inventari nacional s’inclou a les comunicacions nacionals efectuades al Secretariat de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.

La mitigació és el principi pel qual es persegueix la disminució de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle o l’augment de la capacitat d’absorció dels embornals.

El Govern integra en l’Estratègia nacional prevista en l’article 10 d’aquesta Llei un programa d’acció nacional per mitigar l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. Els objectius que s’hi defineixen estan d’acord amb els compromisos internacionals adquirits pel país i s’estructuren segons els mateixos eixos que els inventaris nacionals d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

El programa d’acció nacional per mitigar l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle inclou:

Es crea el mercat nacional de compensació d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

La unitat de mesura de la compensació d’emissions és el crèdit de carboni, que equival a una tona equivalent de diòxid de carboni.

S’encomana al Govern l’elaboració del Reglament regulador del mercat nacional de compensació d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

La compensació de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle és l’acció per la qual una persona física, una persona jurídica o una administració pública que emet una determinada quantitat de gasos amb efecte d’hivernacle, contribueix mitjançant una transacció econòmica al finançament de l’activitat d’un tercer que contribueix a la mitigació de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

La compensació té caràcter voluntari i cobreix totalment o parcialment les emissions del productor.

La compensació s’efectua de preferència a través del mercat intern previst a l’article 50, i alternativament, quan en aquest mercat no hi hagi oferta suficient de crèdits de carboni, a través del mercat internacional.

S’encomana al Govern la creació d’una eina per al càlcul simplificat de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que es posa a disposició dels usuaris interessats o subjectes a la compensació de les emissions.

S’encomana al Govern estudiar l’impacte i la vulnerabilitat del territori en relació amb el canvi climàtic.

Aquesta atribució és exercida de forma directa a través dels ministeris competents en les diverses temàtiques sectorials, o de forma indirecta a través de centres d’estudis o d’investigació.

Les temàtiques que es consideren prioritàries són la salut, l’agricultura, l’energia i el turisme.

Les administracions públiques i les societats amb més de la meitat de capital públic avaluen i integren en les seves polítiques, plans, estratègies i programes els efectes i els impactes de les evolucions climàtiques en les seves activitats.

Les persones físiques i jurídiques que optin a ajudes o finançament públic específic en els àmbits de la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic estudien i integren en les seves polítiques, plans, estratègies i programes els efectes de les evolucions climàtiques en les seves activitats.

Els efectes de les evolucions climàtiques que es consideren són:

Entre els criteris de valoració de projectes que aspirin a instruments de finançament públics, constitueix un requisit indispensable el fet que els beneficiaris disposin d’una planificació que inclogui les mesures necessàries per:

No comunicar a l’operador del sistema elèctric, com a entitat distribuïdora, la capacitat de reducció i de trasllat dels consums que gestiona a la xarxa.

No informar els clients finals sobre la contribució de cada font energètica sobre les emissions resultants de la combinació energètica, i/o sobre l’historial de consums i de facturació dels darrers 14 mesos, d’acord amb les previsions de l’article 28.1.

No comunicar en les transmissions oneroses de domini de béns immobles i en els arrendaments d’habitatges la informació sobre la qualificació relativa a l’eficiència energètica en l’edificació, definida per l’article 35.

No disposar dels fulls d’informació de l’article 31.3.

No informar els clients dels consums d’energia dels aparells electrodomèstics.

No utilitzar els mètodes de repartició de costos d’acord amb les previsions de l’article 32.2 i 32.3

No complir els requisits d’elaboració i registre de la qualificació de l’eficiència energètica, i/o la metodologia de càlcul.

Prestar serveis en l’àmbit executiu de la instal·lació, del muntatge i de l’obra en l’edificació, en el context de la transició energètica, sense la capacitació professional específica.

Incomplir les obligacions previstes en aquesta Llei, sempre que no constitueixi una infracció greu o molt greu.

Les infraccions establertes als articles 59 i 60 quan no tinguin entitat suficient per ser qualificades com a infraccions greus o molt greus.

No operar, com a importador, exportador, productor o distribuïdor, respectivament, el comptatge sistemàtic de la importació, l’exportació, la producció i la venda d’energia elèctrica mitjançant comptadors intel·ligents.

No concentrar a escala local, com a entitat distribuïdora d’energia elèctrica, el comptatge d’energia, i/o no traslladar-la a escala nacional d’acord amb les prescripcions de l’article 44.

No oferir els serveis afins obligatoris recollits en l’article 17 de la Llei.

No garantir els requisits de qualitat i garantia del subministrament elèctric.

Facturar serveis afins que no ho poden ser.

La transmissió d’energia elèctrica feta per un abonat, per qualsevol títol, a un o diversos tercers, sense autorització prèvia del Govern o fora dels supòsits relacionats a l’article 18.2.

No respectar les condicions de facturació per part del transmissor a l’usuari final.

No connectar-se a la xarxa de distribució en baixa tensió en les condicions establertes.

No consentir, com a entitat distribuïdora propietària de la xarxa de distribució, la connexió a la xarxa de distribució de baixa tensió.

No permetre, com a entitat distribuïdora propietària de la xarxa de distribució, que el productor d’energia elèctrica pugui autoconsumir o injectar l’energia produïda en les condicions de l’article 20.3.

Superar els preus màxims previstos en relació amb l’etiqueta energètica.

No crear ni mantenir actualitzat un registre de la comercialització de certificats d’energia elèctrica d’origen 100% renovable.

No respectar les condicions d’emissió dels certificats esmentats i/o de comercialització dels mateixos certificats.

No respectar les condicions administratives i tècniques necessàries per a la venda de calor útil i/o per al contracte tipus que s’ha de subscriure entre el titular de la instal·lació de producció i el consumidor final.

No respectar les garanties de subministrament i de qualitat del servei que els productors han de proveir als seus clients en relació amb la venda de calor útil, o les entitats distribuïdores han de proveir en relació amb el subministrament elèctric.

No aplicar les reduccions sobre les tarifes als clients afectats per incompliments de les previsions de l’article 23.6 o de l’article 29.4.

No fer públics els preus de venda al públic de cada producte per a cada estació de servei, en el cas dels hidrocarburs líquids, i per a cada distribuïdor, per als hidrocarburs gasosos, a través dels mitjans que posa a disposició el Govern.

No lliurar anualment l’informe d’auditoria de l’article 29.

No efectuar el repartiment de despeses d’acord amb el que preveu l’article 32.

No complir els requisits de l’article 36.5 en els contractes entre les ESE i els seus clients.

La comissió de dos infraccions lleus sancionades, encara que siguin de naturalesa diferent, sempre que es cometin dins el període de quatre anys des la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció.

No aplicar les tarifes de venda de l’electricitat i dels serveis afins prestats fixats per decret del Govern.

Operar talls del subministrament a les persones en risc potencial o real de patir precarietat energètica sense una valoració social prèvia, preceptiva i vinculant del ministeri encarregat de l’atenció social.

La comissió d’alguna infracció prevista com a greu, quan es posi en perill la vida de les persones.

La comissió de dos infraccions greus sancionades, encara que siguin de naturalesa distinta, sempre que es cometin dins el període de quatre anys des la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció.

Són responsables de les infraccions administratives previstes en aquesta Llei les persones físiques o jurídiques que:

Quan no sigui possible determinar el grau de participació de les diverses persones que hagin intervingut en la comissió d’una infracció, la responsabilitat és solidària.

Quan la infracció derivi de l’ús indegut d’autoritzacions emeses, el responsable d’aquesta infracció és el titular de l’autorització.

Les infraccions lleus prescriuen al cap d’un any, les greus al cap de tres anys i les molt greus al cap de cinc anys.

El termini de prescripció de les infraccions es computa des del dia en què s’han comès.

Aquest termini de prescripció s’interromp amb la incoació de l’expedient sancionador corresponent.

Per la comissió de les infraccions tipificades per aquesta Llei s’han d’establir les sancions següents:

Si el tancament o la suspensió tenen caràcter temporal, es computa a l’efecte del seu compliment el temps en què hagi estat tancat o suspès com a mesura cautelar.

Les quantitats fixades en aquest article s’actualitzen periòdicament d’acord amb la Llei de pressupost.

Als responsables de dos o més infraccions diferenciades se’ls imposen les sancions corresponents a cadascuna.

En cap cas no es pot produir una doble sanció pels mateixos fets i en funció dels mateixos béns jurídics protegits d’acord amb aquesta Llei i amb altres normes de protecció ambiental; en aquest cas, únicament s’imposa la sanció més alta de les que resultin després de resoldre els procediments sancionadors corresponents.

No es considera que hi ha duplicitat de sancions quan una mateixa actuació infringeixi normes de protecció ambiental i normes de tipus sectorial encaminades a la protecció de béns o valors diferents.

Les sancions es graduen de conformitat amb tots els criteris següents:

Es considera com a factor atenuant la rapidesa i eficàcia amb què l’infractor hagi adoptat per voluntat pròpia mesures per evitar o disminuir els danys i perjudicis derivats de la infracció, així com el compliment immediat i eficaç de les mesures cautelars que l’instructor del procediment hagi imposat a aquest respecte.

Posar en pràctica la previsió de l’article 14.3 d’aquells comptadors que compleixin els requisits de l’article 14.2, en els termes de l’article esmentat. La informació de la resta de comptadors s’incorpora gradualment en el termini previst per la disposició transitòria primera.

Assegurar la previsió de l’article 28.2 per als clients que disposen dels comptadors que compleixin els requisits de l’article 14.2, i assegurar posteriorment aquesta previsió per a la resta de clients de forma gradual amb els límits fixats per la disposició transitòria primera.

Apartat b)

Apartat f)

Apartat 1

Apartat 5

Apartat 7

L’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic és l’òrgan encarregat de gestionar el programa per al foment de la rehabilitació del parc immobiliari, la millora de l’eficiència energètica dels edificis i l’ús de les energies renovables.

Tenint en compte el caràcter pluridisciplinari del programa, es crea la Comissió Tècnica de Rehabilitació (CTR) com a òrgan amb funcions consultives, d’avaluació, de seguiment i de control. La CTR està presidida per un representant de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic nomenat pel Govern. El president pot delegar l’aplicació de qualsevol de les seves funcions en els seus substituts, d’acord amb l’ordre de prelació previst en el Decret que estableix la composició nominal de la CTR. S’ha d’establir reglamentàriament el funcionament de la CTR.

L’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic exerceix, a través del seu personal o mitjançant la Comissió Tècnica de Rehabilitació (CTR), la valoració de les sol·licituds per acollir-se al programa, la proposta de resolució de les sol·licituds i la valoració de les sol·licituds de pagament, així com altres procediments administratius relacionats amb el programa.”

Es declaren d’utilitat pública, als efectes d’expropiació forçosa i exercici de la servitud de pas, les instal·lacions següents:

Per al reconeixement de la utilitat pública de les instal·lacions i serveis previstos en l’apartat anterior cal seguir els tràmits que estableix la Llei d’expropiació, en relació amb la preparació de l’expedient i els tràmits de publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra de la iniciació de l’expedient d’expropiació, la notificació als interessats i la informació pública. Conclosa la tramitació, li correspon al govern el reconeixement de la utilitat pública, únicament quan es tracti de les instal·lacions i serveis previstos en els projectes d’interès nacional o plans sectorials relatius als equipaments inclosos a la disposició addicional de la Llei 19/2017, del 20 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei de delimitació de competències dels comuns. Per la resta de casos, el reconeixement de la utilitat pública li correspon al Consell General.

El reconeixement de la utilitat pública per part del Govern porta implícita la necessitat d’ocupació dels béns i/o l’adquisició dels drets afectats.

La publicació i notificació a tots els interessats coneguts de l’acord del Govern inicia la fase d’execució de l’expropiació en els termes previstos a la Llei d’expropiació.”

Les servituds de pas necessàries per a la construcció de les infraestructures públiques definides en l’article anterior graven els béns privats i públics amb l’abast que sigui necessari per a la seva realització efectiva, d’acord amb el que estableixen les lleis sectorials i la normativa reglamentària i tècnica aplicable.

Les servituds de pas graven preferentment la franja de cinc metres d’amplada no construïble per la iniciativa privada a cadascun dels marges dels rius, a partir del límit de la llera definida pels límits oficials d’edificació.

Les servituds de pas comprenen, si és procedent, l’ocupació del subsòl per instal·lacions i canalitzacions a la profunditat i amb les restants característiques que assenyalen les normes tècniques aplicables.

Les servituds de pas comprenen també el dret de pas i d’accés, i l’ocupació temporal del terreny o d’altres béns necessaris per atendre la vigilància, la conservació, el manteniment i la reparació de les instal·lacions i de les conduccions.

Correspon a FEDA la facultat de proposta al Govern en matèria de planificació energètica i de tarifes d’energia elèctrica, de fred i de calor útil, així com dels serveis afins relatius al sector elèctric.”