LegalizeLlei 27/2018, del 25 d’octubre, de modificació de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 25 d’octubre del 2018 ha aprovat la següent:
llei 27/2018, del 25 d’octubre, de modificació de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic
Exposició de motius
El 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, que permet a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda de curs legal i emetre les seves pròpies monedes destinades a la circulació i a la col·lecció.
En virtut de l’Acord monetari, Andorra es va comprometre a implementar en el seu ordenament jurídic, entre d’altres, la Directiva 2007/64/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 13 del novembre del 2007, relativa als serveis de pagament en el mercat interior, que modifica les directives 97/7/CE, 2002/65/CE i 2005/60/CE, així com la Directiva 2006/48/CE, i que deroga la Directiva 97/5/CE (d’ara endavant, “Directiva 2007/64”). Aquesta Directiva, relativa a la prestació de serveis de pagament, va ser originàriament aprovada amb l’objectiu d’afavorir la competència en l’àmbit dels serveis de pagament i la igualtat d’oportunitats per competir i augmentar la transparència en el mercat, tant per als prestadors de serveis com per als usuaris, així com per establir un sistema comú de drets i obligacions per a proveïdors i usuaris en relació amb la prestació i la utilització de serveis de pagament.
Així mateix, entre les disposicions jurídiques europees a implantar en virtut de l’Acord monetari també hi havia la Directiva 2009/110/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de setembre del 2009, sobre l’accés a l’activitat de les entitats de diner electrònic i al seu exercici, així com a la supervisió prudencial d’aquestes entitats, que modifica les directives 2005/60/CE i 2006/48/CE i que deroga la Directiva 2000/46/CE. L’objectiu d’aquesta norma era crear un marc jurídic clar i harmonitzat que enfortís el mercat interior europeu i estimulés la competència en el sector de l’emissió de diner electrònic a la vegada que garantís un nivell de supervisió prudencial adequat.
A l’efecte de complir els compromisos esmentats, el Consell General, en la sessió del 17 de maig del 2018, va aprovar la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, publicada al BOPA núm. 36, any 2018, del 13 de juny del 2018 (d’ara endavant, “Llei 8/2018”), que va entrar en vigor l’endemà de ser publicada i que tenia per objecte la inclusió de les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic com a noves entitats operatives del sistema financer andorrà, amb un règim jurídic propi, i regular els drets i les obligacions de proveïdors i usuaris en relació amb la prestació i la utilització de serveis de pagament i l’emissió de diner electrònic.
La Llei 8/2018 va posar els fonaments per assentar les bases comunes entre la Unió Europea i Andorra quant a la regulació de la prestació de serveis de pagament i l’emissió de diner electrònic, incorporant el contingut de la Directiva 2007/64. A més d’establir un marc de protecció homogeni per als consumidors, la norma facilitava l’aplicació operativa dels instruments de pagament en euros dins de la zona única de pagaments en euros, l’anomenada “zona única de pagament en euros” o SEPA (per les sigles en anglès).
Mitjançant una modificació de l’annex de l’Acord monetari, Andorra es va comprometre a implementar en el seu ordenament jurídic la Directiva 2015/2366 del Parlament Europeu i del Consell, del 25 de novembre del 2015, sobre serveis de pagament en el mercat interior i per la qual es modifiquen les directives 2002/65/CE, 2009/110/CE i 2013/36/CE i el Reglament (UE) núm. 1093/2010 i es deroga la Directiva 2007/64/CE (d’ara endavant, “Directiva 2015/2366”).
Les innovacions tecnològiques produïdes en els darrers anys i la necessitat de generar un entorn més segur i fiable per al desenvolupament dels serveis de pagament han fonamentat la promulgació del nou marc legal. En particular, els canvis introduïts per la Directiva 2015/2366 tenen com a principals objectius facilitar i millorar la seguretat en l’ús de sistemes de pagament a través d’Internet, i reforçar el nivell de protecció de l’usuari contra fraus i abusos potencials respecte del que està previst a la Directiva 2007/64, així com promoure la innovació en els serveis de pagament a través del mòbil i d’Internet, de manera que es creï un entorn favorable a l’agilització de les operacions de pagament, unes regles comunes respecte a la seva operativitat, un ventall suficientment ampli d’opcions de pagament per als usuaris i unes normes més efectives de protecció dels usuaris, sobretot dels consumidors.
El marc jurídic per a la regulació dels serveis de pagament i el diner electrònic continua sent essencialment el mateix, si bé l’aprovació de la Directiva 2015/2366 hi introdueix certs canvis, com una reserva d’activitat actualitzada que cobreix la prestació de dos nous serveis de pagament que no estaven previstos en el règim anterior: els serveis d’iniciació de pagaments i els serveis d’informació sobre comptes, i l’establiment d’un règim més protector dels drets dels usuaris dels serveis de pagament en matèria de seguretat i transparència.
Respecte del règim jurídic aplicable als proveïdors de serveis de pagament, la novetat més rellevant, d’acord amb la Directiva 2015/2366, és que aquesta Llei preveu que es pugui eximir del compliment de determinats requisits les entitats que tinguin la intenció de prestar determinats serveis de pagament sempre que reuneixin certes condicions, entre les quals es troba el compliment d’un límit quantitatiu. Així mateix, també es preveu un règim jurídic especial aplicable a les persones físiques o jurídiques que prestin únicament el servei d’informació sobre comptes.
Tenint en compte que el que està establert en la Directiva 2015/2366 és una revisió del marc jurídic ja creat amb la Directiva 2007/64, s’ha considerat oportú que els canvis introduïts amb el nou règim s’implementin a Andorra mitjançant una modificació de la Llei 8/2018.
Aquesta Llei de modificació s’estructura en un capítol únic de modificació de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, que conté dotze articles, quatre disposicions transitòries i deu disposicions finals, en virtut de les quals es modifiquen altres lleis per adaptar-les a les noves disposicions aplicables als serveis de pagament, s’encomana al Govern la publicació de textos refosos de les lleis modificades i s’estableix la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Les disposicions transitòries estableixen períodes transitoris per a aquelles persones físiques o jurídiques que puguin estar prestant serveis de pagament o de diner electrònic abans de l’entrada en vigor de la Llei, o bé aquelles que estiguin en procés d’obtenir una autorització de l’AFA en virtut de la Llei 8/2018, així com un règim transitori aplicable als contractes que els proveïdors de serveis de pagament hagin conclòs amb els seus clients abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Les disposicions finals primera a sisena modifiquen certs aspectes de les lleis que es detallen a continuació per a la transposició al marc jurídic andorrà de mesures equivalents a la Directiva 2015/2366:
- Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà;
- Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;
- Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús del mercat i els acords de garantia financera;
- Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Autoritat Financera Andorrana (d’ara endavant, “Llei 10/2013”);
- Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer del 27 de novembre del 1997, modificada per la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i per la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic (en endavant, “la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer”), i
- Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
Les modificacions introduïdes en la disposició final quarta inclouen, a més, esmenes d’errors produïts amb l’aprovació de la Llei 12/2018, del 31 de maig, de modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, la qual inclou modificacions que no van prendre en consideració les modificacions ja efectuades en la Llei 10/2013 mitjançant la disposició final cinquena de la Llei 8/2018, aprovada el 17 de maig.
La disposició final setena modifica l’apartat 2 de la Disposició final quarta de la Llei 16/2018, del 26 de juliol, de suport a l’activitat empresarial i al foment de l’emprenedoria que al seu torn modifica l’apartat 5 de l’article 85 “Causes de dissolució” de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, per preveure causes de dissolució forçosa.
La disposició final vuitena encomana al Govern que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei de modificació publiqui els textos refosos de totes les lleis que modifica.
La disposició final novena faculta el Govern per desenvolupar els reglaments necessaris per aplicar aquesta Llei.
Finalment, la disposició final desena regula les disposicions d’entrada en vigor d’aquesta Llei de modificació.
Capítol Únic. Modificació de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic
Article 1. Modificació de l’article 1
Es modifica l’article 1 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, que inclou un nou apartat 2 i queda redactat en els termes següents:
“Article 1. Objecte
L’objecte d’aquesta Llei és regular la prestació de serveis de pagament i l’emissió de diner electrònic dins del territori del Principat d’Andorra, incloent-hi algunes disposicions relatives al règim jurídic i sense perjudici de l’aplicació de la legislació de protecció del consumidor, els drets i obligacions relacionats amb la disposició i ús dels serveis de pagament i la transparència de les condicions i requisits d’informació per als serveis de pagament.
L’AFA és l’autoritat competent en matèria de supervisió, autorització i registre en relació amb la prestació dels serveis de pagament i de l’emissió de diner electrònic dins del territori del Principat d’Andorra.”
Article 2. Modificació de l’article 2
Es modifica l’article 2 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, que queda redactat en els termes següents:
“Article 2. Àmbit d’aplicació
L’àmbit d’aplicació territorial d’aquesta Llei es regeix per les normes següents:
Aquesta Llei s’aplica a la prestació de serveis de pagament i l’emissió de diner electrònic prestats en el Principat d’Andorra.
La normativa en matèria de serveis de pagament s’aplica íntegrament a les operacions de pagament en euros, sempre que el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant i del beneficiari estiguin situats a Andorra.
Quan l’operació estigui denominada en una divisa distinta de l’euro i el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant i del beneficiari, o el proveïdor únic de serveis de pagament, estiguin situats a Andorra, també s’aplica el règim relatiu a la transparència de les condicions i requisits d’informació i el règim de drets i obligacions en relació amb la prestació i utilització de serveis de pagament, respecte de la part de l’operació de pagament que es desenvolupi a Andorra, amb les excepcions que reglamentàriament s’estableixin.
Quan l’operació estigui denominada en euros o en una divisa distinta de l’euro i només el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant o del beneficiari estiguin situats a Andorra, respecte de la part de l’operació que es desenvolupi a Andorra, s’aplica el règim relatiu a la transparència de les condicions i requisits d’informació i el règim de drets i obligacions en relació amb la prestació i utilització de serveis de pagament, amb les excepcions que reglamentàriament s’estableixin.
En l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, s’entén per serveis de pagament:
Serveis que permeten el dipòsit d’efectiu en un compte de pagament, així com totes les operacions necessàries per gestionar un compte de pagament.
Els serveis que permeten la retirada d’efectiu d’un compte de pagament, així com les operacions necessàries per gestionar un compte de pagament.
L’execució d’operacions de pagament, incloent-hi transferències de fons mitjançant un compte de pagament al proveïdor del servei de pagament de l’usuari o un altre proveïdor de serveis de pagament:
- Execució de domiciliacions de pagament, incloent-hi domiciliacions no recurrents;
- Execució d’operacions de pagament mitjançant una targeta de pagament o un dispositiu similar;
- Execució de transferències, incloent-hi ordres permanents.
L’execució d’operacions de pagament en què els fons es cobreixen amb una línia oberta de crèdit per a un usuari de servei de pagament:
Execució de domiciliacions de pagament, incloent-hi domiciliacions no recurrents;
ii) Execució d’operacions de pagament mitjançant una targeta de pagament o un dispositiu similar;
iii) Execució de transferències, incloent-hi ordres permanents.
L’emissió d’instruments de pagament i/o adquisició d’operacions de pagament.
Enviament de diners.
Serveis d’iniciació de pagaments.
Serveis d’informació sobre comptes.
La llista anterior es pot ampliar o ajustar mitjançant reglament.
Els serveis següents no tenen la consideració de serveis de pagament en el sentit previst en aquesta Llei:
Les operacions de pagament efectuades exclusivament en efectiu i directament de l’ordenant al beneficiari, sense intervenció de cap intermediari;
Les operacions de pagament de l’ordenant al beneficiari a través d’un agent comercial autoritzat per un acord per negociar o concloure la compra o la venda de béns o serveis per compte exclusiu de l’ordenant o del beneficiari;
El transport físic, com a activitat professional, de bitllets i monedes, incloent-hi la recollida, el tractament i el lliurament;
Les operacions de pagament consistents en la recollida i el lliurament no professionals de diners en efectiu realitzats en el marc d’activitats no-lucratives o caritatives;
Els serveis en què el beneficiari proporciona diners en efectiu a l’ordenant com a part d’una operació de pagament, a instància expressa de l’usuari del servei de pagament immediatament abans de l’execució d’una operació de pagament mitjançant pagament destinat a la compra de béns o serveis;
Les operacions de canvi de divises, és a dir, les operacions d’efectiu per efectiu (canvi de bitllets), quan els fons no es mantinguin en un compte de pagament;
Les operacions de pagament realitzades per mitjà de qualsevol dels documents següents girats contra un proveïdor de serveis de pagament a fi de posar fons a la disposició del beneficiari:
Xecs en paper regulats pel Conveni de Ginebra del 19 de març de 1931, que estableix una llei uniforme sobre xecs;
ii) Xecs en paper similars als previstos en el paràgraf (i) i regulats pel dret dels estats membres de la Unió Europea que no siguin part en el Conveni de Ginebra del 19 de març de 1931, que estableix una llei uniforme sobre xecs;
iii) Efectes en paper d’acord amb el Conveni de Ginebra del 7 de juny de 1930, que estableix una llei uniforme sobre lletres de canvi i pagarés;
iv) Efectes en paper similars als previstos en el punt iii) i regulats pel dret dels estats membres de la Unió Europea que no siguin part en el Conveni de Ginebra del 7 de juny de 1930, que estableix una llei uniforme sobre lletres de canvi i pagarés;
Vals en paper;
vi) Xecs de viatge en paper; i
vii) Girs postals en paper, segons la definició de la Unió Postal Universal.
Les operacions de pagament fetes per mitjà d’un sistema de compensació i liquidació de pagaments o valors entre agents de compensació i liquidació, entitats de contrapartida central, cambres de compensació i / o bancs centrals i altres participants del sistema, i proveïdors de serveis de pagament, sense perjudici del que preveu l’article 5;
Les operacions de pagament relacionades amb la gestió de patrimonis, amb inclusió de dividends, rèdits o altres distribucions, o amb amortitzacions o vendes, realitzades per persones esmentades en la lletra h) o per entitats financeres d’inversió, entitats bancàries, organismes d’inversió col·lectiva o societats gestores d’actius que prestin serveis d’inversió i qualsevol altra entitat autoritzada a custodiar instruments financers;
Els serveis prestats pels proveïdors de serveis tècnics, com a suport a la prestació de serveis de pagament, sense que aquests proveïdors arribin a estar en cap moment en possessió dels fons que hagin de transferir-se; inclosos el tractament i la conservació de dades, serveis de confiança i de protecció de la intimitat, autenticació de dades i entitats, el subministrament de la tecnologia de la informació (TI) i el subministrament de xarxes de comunicació, i el subministrament i manteniment de terminals i dispositius emprats per als serveis de pagament, amb l’exclusió dels serveis d’iniciació de pagaments i serveis d’informació sobre comptes;
Els serveis que es basin en instruments de pagament específics que només puguin utilitzar-se de forma limitada i que compleixin alguna de les condicions següents:
Instruments que permeten al titular adquirir béns o serveis únicament als locals de l’emissor o dins d’una xarxa limitada de proveïdors de serveis en virtut d’un acord comercial directe amb un emissor professional;
ii) Instruments que únicament poden utilitzar-se per adquirir una gamma molt limitada de béns o serveis;
iii) Instruments amb validesa limitada al Principat d’Andorra, facilitats a petició d’una empresa o entitat del sector públic, regulats per una autoritat pública andorrana, amb finalitats socials o fiscals específiques i que serveixen per adquirir béns o serveis concrets de proveïdors que han subscrit un acord comercial amb l’emissor;
Les operacions de pagament d’un proveïdor de xarxes o de serveis de comunicació electrònica efectuades amb caràcter addicional a la prestació de serveis de comunicació electrònica en favor d’un subscriptor de la xarxa o servei:
Per a la compra de contingut digital i serveis de veu, amb independència del dispositiu utilitzat per a dita compra o consum del contingut digital i carregades a la factura corresponent, o
ii) Realitzades des d’un dispositiu electrònic, o a través d’un dispositiu electrònic i carregades a la factura corresponent, en el marc d’una activitat benèfica o per a l’adquisició de bitllets o entrades;
sempre que cap operació de pagament a les quals es refereixen els punts i) i ii) superi la quantia de 50 euros i compleixi una de les condicions següents:
- Que l’import acumulat de les operacions de pagament d’un subscriptor no excedeixi la quantitat de 300 euros al mes; o bé
- Que, en cas que el subscriptor tingui un contracte de prepagament amb el proveïdor de la xarxa o servei de comunicació electrònica, l’import acumulat de les operacions de pagament no excedeixi la quantitat de 300 euros al mes;
Les operacions de pagament fetes entre proveïdors de serveis de pagament i els seus agents per compte propi;
Les operacions de pagament i serveis connexos entre una empresa matriu i la seva filial o entre filials de la mateixa matriu, sense cap intermediació d’un proveïdor de serveis de pagament diferent de la d’una empresa que pertanyi al mateix grup;
Els serveis de retirada d’efectiu en caixers automàtics prestats per proveïdors que actuïn en nom d’un o diversos emissors de targetes, que no siguin part del contracte marc amb el consumidor que retiri diners d’un compte de pagament, sempre que aquests proveïdors no prestin altres serveis de pagament tal i com s’esmenta en el primer apartat d’aquest article. No obstant això, s’ha de facilitar al client la informació relativa a tota comissió per retirada de fons a la qual es refereix l’article 13 i el seu desenvolupament reglamentari amb anterioritat a dita retirada, així com a la recepció de l’efectiu un cop l’operació s’hagi dut a terme.”
Article 3. Modificació de l’article 3
Es modifica l’article 3 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, que queda redactat en els termes següents:
“Article 3. Definicions
Als efectes d’aquesta Llei i les disposicions que la desenvolupen, s’entén per:
Adquisició d’operació de pagament: Un servei de pagament prestat per un proveïdor de serveis de pagament que ha convingut, a través d’un contracte amb un beneficiari, acceptar i processar les operacions de pagament, de manera que es produeixi una transferència de fons al beneficiari.
AFA: Autoritat Financera Andorrana.
Agent: Persona física o jurídica que proveeix serveis de pagament en nom d’una entitat de pagament.
Autenticació: Procediment que permeti al proveïdor de serveis de pagament comprovar la identitat de l’usuari d’un servei de pagament o la validesa de la utilització de determinat instrument de pagament, inclosa la utilització de credencials de seguretat personalitzades de l’usuari.
Autenticació reforçada del client: L’autenticació basada en la utilització de dos o més elements categoritzats com a coneixement (quelcom que únicament coneix l’usuari), possessió (quelcom que només posseeix l’usuari) i inherència (quelcom que és de l’usuari), que són independents -és a dir, que la vulneració d’un no compromet la fiabilitat de la resta-, i concebuda de manera que es protegeixi la confidencialitat de les dades d’autenticació.
Beneficiari: Persona física o jurídica que és destinatari previst dels fons que han estat objecte d’una operació de pagament.
Comissió: Comissió aplicada per un proveïdor del servei de pagament a l’usuari del servei de pagament, directament o indirectament relacionada amb una operació de pagament.
Compte de pagament: Compte a nom d’un o més usuaris de serveis de pagament i que s’utilitza per a l’execució d’operacions de pagament.
Consumidor: Consumidor en el sentit de l’article 2 lletra f) de la Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor.
Contingut digital: Bé o servei produït i subministrat en format digital, ús o consum del qual es limita a l’ús d’un dispositiu tècnic i que en cap cas inclou l’ús o consum de béns o serveis físics.
Contracte marc: Contracte de serveis de pagament que regeix la futura execució d’operacions de pagament tant individuals com successives i que pot estipular l’obligació d’obrir un compte de pagament i les seves corresponents condicions.
Credencials de seguretat personalitzades: Elements personalitzats que el proveïdor de serveis de pagament proporciona a l’usuari de serveis de pagament a efectes d’autenticació.
Dades de pagament sensibles: Dades, incloses les credencials de seguretat personalitzades, que poden ésser utilitzades per a cometre un frau. Pel que respecta a les activitats dels proveïdors de serveis d’iniciació de pagaments i dels proveïdors de serveis d’informació sobre comptes, el nom del titular del compte i el respectiu número no constitueixen dades de pagament sensibles.
Data de valor: Data utilitzada per un proveïdor de serveis de pagament com a referència per al càlcul d’interessos respecte als fons abonats o carregats a un compte de pagament.
Dia hàbil: Dia d’obertura comercial, als efectes necessaris per a l’execució d’una operació de pagament, per als proveïdors de serveis de pagament de l’ordenant o del beneficiari que intervenen en l’execució d’una operació de pagament.
Diner electrònic: Valor monetari emmagatzemat electrònicament, inclús magnèticament, que representa un crèdit respecte de l’emissor i que s’emet contra la recepció de fons per tal de realitzar operacions de pagament, i que accepta una persona física o jurídica diferent de l’emissor del diner electrònic.
Domiciliació o Domiciliació de pagaments: Servei de pagament destinat a realitzar un càrrec al compte de pagament de l’ordenant en el qual l’operació de pagament és iniciada pel beneficiari sobre la base del consentiment donat per l’ordenant al beneficiari, al proveïdor de serveis de pagament del beneficiari o al proveïdor de serveis de pagament del mateix ordenant.
Emissió d’instruments de pagament: Servei de pagament en el qual un proveïdor de serveis de pagament es compromet contractualment a proporcionar a un ordenant un instrument de pagament que permet iniciar i processar les operacions de pagament de l’ordenant.
Emissor de diner electrònic: Entitats a què es refereix la lletra b) de l’apartat 1 de l’article 4.
Entitat de diner electrònic: Tal com es defineix a l’apartat 3 de l’article 61 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, és una persona jurídica a la qual l’AFA ha concedit autorització d’acord amb el capítol segon de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, per a emetre diner electrònic.
Entitat de pagament: Tal com es defineix a l’apartat 1 de l’article 61 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, és una persona jurídica a la qual l’AFA ha concedit autorització d’acord amb el capítol segon de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, per a realitzar serveis de pagament.
Fons: Els bitllets i monedes, diner anotat en compte o diner electrònic.
Fons propis: Suma de capital de nivell 1 i capital de nivell 2, de conformitat amb l’establert a la legislació vigent.
Grup: Conjunt d’empreses compost per una empresa matriu, les seves filials i les entitats en les quals l’empresa matriu o les seves filials tinguin una participació, així com les empreses vinculades entre si per una direcció única, en virtut d’un contracte celebrat amb aquestes empreses o per clàusules estatutàries d’aquestes empreses o en què els òrgans d’administració, de direcció o de control d’aquestes empreses es componguin majoritàriament de les mateixes persones.
Instrument de pagament: Qualsevol mecanisme o mecanismes personalitzats i/o conjunt de procediments acordats entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor del servei de pagament i utilitzat per al servei de pagament amb la finalitat d’iniciar una ordre de pagament.
Microempresa: A efectes d’aquesta Llei, s’entén per microempresa tota persona física o jurídica, independentment de la seva forma jurídica, que exerceixi una activitat econòmica i que ocupi a menys de 5 persones i tingui un volum d’activitat anual o amb un saldo anual no superior a 600.000 euros.
Mitjana de diner electrònic en circulació: L’import total mitjà del passiu financer relacionat amb el diner electrònic emès al final de cada dia natural al llarg dels sis mesos naturals anteriors, calculat el primer dia natural de cada mes natural i aplicat per aquest mes en qüestió.
Operació de pagament: Una acció, iniciada per l’ordenant o pel seu compte, o el beneficiari, consistent a ingressar, transferir o retirar fons, amb independència de les obligacions subjacents entre l’ordenant i el beneficiari.
Operació remota de pagament: Operació de pagament iniciada a través d’internet o d’un dispositiu que pugui utilitzar-se per a la comunicació a distància.
Ordenant: Persona física o jurídica titular d’un compte de pagament i que autoritza una ordre de pagament d’aquest compte o, en cas que no existeixi cap compte de pagament, una persona física o jurídica que dona una ordre de pagament.
Ordre de pagament: Tota instrucció cursada per un ordenant o beneficiari al seu proveïdor de serveis de pagament per la qual es sol·liciti l’execució d’una operació de pagament.
Pagament transfronterer: Operació de pagament tractada electrònicament iniciada per un ordenant o per mitjà d’un beneficiari en què el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant i el proveïdor de serveis de pagament del beneficiari es troben en estats diferents dins la Zona.
Proveïdor de serveis de pagament: Persones o entitats que segons l’apartat 1 de l’article 4 poden oferir serveis de pagament.
Proveïdor de serveis de pagament gestor de compte: Un proveïdor de serveis de pagament que facilita a un ordenant un o més comptes de pagament i s’encarrega del seu manteniment.
Proveïdor de serveis d’informació sobre comptes: El proveïdor de serveis de pagament que exerceix a títol professional l’activitat d’informació sobre comptes.
Proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments: El proveïdor de serveis de pagament que exerceix a títol professional l’activitat d’iniciació de pagaments.
SEPA: Zona única de pagaments en euros.
Servei de comunicacions electròniques: El servei prestat generalment a canvi d’una remuneració, que consisteix, totalment o principalment, en el transport de senyals a través de xarxes de comunicacions electròniques, amb inclusió de serveis de telecomunicacions i serveis de transmissió en les xarxes utilitzades per a la radiodifusió, però no dels serveis que subministrin continguts transmesos a través de xarxes i serveis de comunicacions electròniques o que exerceixin control editorial sobre aquests; així mateix, en queden exclosos els serveis de la societat de la informació que no consisteixin, totalment o principalment, en el transport de senyals a través de xarxes de comunicacions electròniques.
Servei d’enviament de diners: Servei de pagament mitjançant el qual es permet la recepció de fons d’un ordenant sense que es creï cap compte de pagament en nom de l’ordenant o del beneficiari, amb l’única finalitat de transferir un determinat import equivalent a un beneficiari o a un proveïdor de serveis de pagament que actua en representació del beneficiari i/o bé per rebre fons per compte del beneficiari i posar-los a disposició d’aquest beneficiari.
Servei d’informació sobre comptes: Servei en línia la finalitat del qual és facilitar informació agregada sobre un o diversos comptes de pagament dels quals és titular l’usuari del servei de pagament bé en un altre proveïdor de serveis de pagament, bé en diversos proveïdors de serveis de pagament.
Servei d’iniciació de pagaments: Servei que permet iniciar una ordre de pagament, a petició de l’usuari del servei de pagament, respecte d’un compte de pagament obert amb un altre proveïdor de serveis de pagament.
Servei de pagament: Qualsevol dels serveis indicats a l’apartat 2 de l’article 2.
Sistema de pagament: Sistema de transferència de fons amb acords formals i estandarditzats i regles comunes per al tractament, liquidació o compensació d’operacions de pagament.
Tipus de canvi de referència: Tipus de canvi utilitzat com a base per calcular qualsevol tipus de canvi que el proveïdor dels serveis de pagament posa a disposició o que procedeix d’una font disponible al públic.
Transferència: Servei de pagament destinat a efectuar un abonament en un compte de pagament d’un beneficiari mitjançant una operació de pagament o una sèrie d’operacions de pagament amb càrrec a un compte de pagament d’un ordenant pel proveïdor de serveis de pagament que manté el compte de pagament de l’ordenant, i prestat sobre la base de les instruccions donades per l’ordenant.
Usuari de serveis de pagament: La persona física o jurídica que utilitza un servei de pagament, com a ordenant, beneficiari o ambdós.
Xarxa de comunicacions electròniques: Sistemes de transmissió i, si escau, els equips de commutació o encaminament i la resta de recursos que permetin el transport de senyals per mitjà de cables, ones hertzianes, mitjans òptics o d’altres mitjans electromagnètics amb inclusió de les xarxes de satèl·lits, xarxes terrestres fixes (de commutació de circuits i de paquets, incloent internet) i mòbils, sistemes de línies elèctriques, sempre que s’utilitzin per a la transmissió de senyals, xarxes utilitzades per a la radiodifusió sonora i televisiva i xarxes de televisió per cable, amb independència del tipus d’informació transportada.
Zona: El Principat d’Andorra i els Estats membres de SEPA.”
Article 4. Modificació de l’article 4
Es modifica l’article 4 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, que queda redactat en els termes següents:
“Article 4. Activitats reservades
Poden prestar serveis de pagament amb caràcter professional les següents categories de proveïdors de serveis de pagament:
Les entitats bancàries a què es refereix l’article 8 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;
Les entitats de diner electrònic a què es refereix l’article 61 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;
Les entitats de pagament a què es refereix l’article 61 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;
El Banc Central Europeu i els bancs centrals de l’Eurosistema, fins a l’abast requerit per les normes SEPA;
L’administració general del Principat d’Andorra, l’AFA o les autoritats locals quan no actuïn en qualitat d’autoritats públiques;
La Sociedad Estatal de Correos y Telégrafos, SA i La Poste, Société Anonyme à Capitaux Publics, que des de l’1 d’agost de 1930 presten serveis postals al Principat d’Andorra en virtut de l’acord hispanofrancès del 1930, relatiu a la coparticipació i execució dels serveis postals a les Valls d’Andorra, respecte dels serveis de pagament per a la prestació dels quals estiguin facultades en virtut de la seva normativa nacional específica, i en el benentès que la prestació d’aquests serveis ha de fer-se en el marc del compliment dels requisits mínims establertes a l’apartat 2 de l’article 6, o, en cas de no complir-se les condicions establertes a les lletres a) i b) de l’apartat 2 de l’article 6, en el marc dels requisits establerts a l’apartat 1 de l’article 6, en ambdós casos a excepció de l’article 64 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, i de tot altre requeriment en matèria d’autorització que l’AFA decideixi no exigir;
Les entitats financeres (no bancàries) de crèdit especialitzat, únicament respecte del servei de pagament referit a les lletres d) (ii) i e) de l’apartat 2 de l’article 2; i
Les persones referides a l’apartat 2 de l’article 6, respecte dels serveis i amb les limitacions previstes en aquesta Llei.
Cap altra persona física ni jurídica diferent dels proveïdors de serveis de pagament llistats en aquest apartat no pot prestar serveis de pagament.
Els proveïdors de serveis de pagament que exerceixin una de les activitats previstes als punts i) i ii) de la lletra k) de l’apartat 3 de l’article 2, o que exerceixin les dues activitats i que hagin executat en els últims 12 mesos precedents operacions de pagament per un valor total mitjà mensual superior a un milió d’euros han d’enviar a l’AFA una notificació que contingui una descripció dels serveis oferts i en la qual es detalli a quina de les exclusions previstes als punts i) i ii) de la lletra k) de l’apartat 3 de l’article 2, es considera subjecte l’exercici d’aquesta activitat.
Basant-se en aquesta notificació, l’AFA ha d’adoptar una decisió motivada, atenent a criteris previstos a la lletra k) de l’apartat 3 de l’article 2, en cas que l’activitat no compleixi els criteris per a ésser considerada com una xarxa limitada, i n’informarà el proveïdor de serveis.
Els proveïdors de serveis de pagament que exerceixin una de les activitats previstes a la lletra l) de l’apartat 3 de l’article 2 han d’enviar a l’AFA un informe anual emès per un auditor extern que certifiqui que l’activitat s’ajusta als límits indicats a la lletra l) de l’apartat 3 de l’article 2.
Només podran emetre diner electrònic les entitats de diner electrònic autoritzades per l’AFA a aquest efecte i les entitats bancàries a què es refereix l’article 8 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.
Cap persona física ni jurídica tret de les esmentades al paràgraf anterior no podrà emetre diner electrònic.
Les persones físiques o jurídiques que infringeixin aquest article seran sancionades segons el que disposa l’article 36, sense perjudici de cap altra responsabilitat en la qual puguin incórrer.”
Article 5. Modificació de l’article 5
Es modifica l’article 5 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, que queda redactat en els termes següents:
“Article 5. Accés als sistemes de pagament
Les normes d’accés dels proveïdors de serveis de pagament als sistemes de pagament han de ser objectives, no discriminatòries i proporcionades, i no poden restringir aquest accés més enllà del que sigui necessari per prevenir riscos específics com ara el risc de liquidació, el risc operatiu i el risc empresarial i per garantir l’estabilitat financera i operativa del sistema de pagament.
Els sistemes de pagament no poden imposar als proveïdors de serveis de pagament, als usuaris de serveis de pagament o a altres sistemes de pagament cap dels requisits següents:
Cap norma que restringeixi la participació efectiva en altres sistemes de pagament;
Cap norma que discrimini entre els proveïdors de serveis de pagament autoritzats o els proveïdors de serveis de pagament registrats en relació amb els drets, les obligacions i les prestacions dels participants; o
Cap restricció basada en l’estatut institucional.
L’apartat 1 no resulta aplicable als sistemes de pagament integrats exclusivament per proveïdors de serveis de pagament que pertanyen a un grup.
En cas de rebuig, el participant ha de proporcionar al proveïdor de serveis de pagament sol·licitant una explicació de les raons per les quals se li ha rebutjat l’accés.”
Article 6. Inclusió d’un nou Títol II
S’inclou un nou Títol II a la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, amb els nous articles 6, 7, 8, 9 i 10, que queden redactats en els termes següents:
“Títol II. Règim jurídic i d’autorització de les entitats de pagament i de les entitats de diner electrònic
Article 6. Règim jurídic i d’autorització de les entitats de pagament i de les entitats de diner electrònic
L’autorització i règim jurídic d’entitats de pagament i d’entitats de diner electrònic es regula per aquesta Llei i per la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera i la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Autoritat Financera Andorrana i les disposicions de desenvolupament corresponents.
Malgrat el que disposa l’apartat anterior, s’habilita l’AFA per a eximir, en els termes fixats mitjançant comunicat tècnic, del compliment, total o parcial, de determinats procediments i requisits relatius a les condicions i procés d’autorització, règim de participacions qualificades, capital inicial i fons propis i requisits de salvaguarda, les persones jurídiques andorranes que tinguin la intenció de prestar els serveis de pagament previstos a les lletres a) a f) de l’apartat 2 de l’article 2 i que sol·licitin l’exempció a què es refereix aquest apartat abans de començar a oferir dits serveis, sempre que:
El valor total mitjà de les operacions de pagament executades en els 12 mesos precedents per la persona de què es tracti, inclosos els possibles agents respecte dels quals n’assumeix plena responsabilitat, no excedeixi l’import que es determini reglamentàriament, el qual no pot ser superior a la quantitat de 3 milions d’euros. Aquesta condició haurà de ser avaluada tenint en compte el valor total de les operacions de pagament previst al pla de negocis del sol·licitant que demani l’exoneració, tret que l’AFA demani la modificació del pla de negocis; i
Cap de les persones físiques responsables de la gestió o l’exercici de l’activitat hagi estat condemnada per delictes de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme o altres delictes de caràcter financer.
Les persones jurídiques que obtinguin l’esmentada exempció són tractades com a entitats de pagament en tot allò no expressament cobert per l’exempció i, en particular, estan subjectes al requisit de registre previst a l’article 7, als requeriments de salvaguarda establerts a l’article 8, a la submissió a la supervisió prudencial de l’AFA, als requeriments establerts en l’article 72 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, i a la necessitat de complir amb la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
Addicionalment, les persones jurídiques previstes en aquest apartat han de comunicar a l’AFA tot canvi de la seva situació pel que fa a les condicions especificades a les lletres a) i b) d’aquest apartat i en cas que deixin de complir qualsevol de les condicions indicades a les lletres a) i b) anteriors, han de sol·licitar una autorització d’acord amb allò previst a l’apartat 1 en un termini màxim de 30 dies naturals a comptar des del darrer dia natural del mes en què es verifiqui l’incompliment de la condició que escaigui. Amb aquesta finalitat, han de verificar, com a mínim mensualment, que les condicions eximents es compleixen de forma continuada, remetent a l’AFA l’informe corresponent d’acord amb el format que l’AFA estableixi a aquests efectes mitjançant comunicat tècnic.
Si s’incompleix la condició indicada a la lletra b) anterior, el procediment d’autorització subseqüent per reemplaçar les referides persones ha d’estar subjecte, en particular, al compliment, per part dels candidats a ocupar les responsabilitats de la gestió o l’exercici de l’activitat d’aquesta entitat, dels requeriments d’honorabilitat establerts en la legislació vigent aplicable als membres de la direcció general o el consell d’administració d’una entitat operativa del sistema financer. Les persones físiques responsables de la gestió o l’exercici de l’activitat de l’entitat en qüestió que hagin estat condemnades per delictes de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme o altres delictes de caràcter financer han de cessar immediatament en les seves funcions com a membres de l’òrgan de direcció o administració de l’entitat implicada.
En cas que es deixin de complir qualsevol de les condicions descrites a les lletres a) i b) anteriors, i no se sol·liciti una autorització d’acord amb l’apartat 1, aquestes entitats no poden continuar prestant serveis de pagament.
L’AFA també pot determinar que les persones jurídiques registrades d’acord amb aquest apartat puguin exercir únicament algunes de les activitats numerades als apartats 6 i 12 de l’article 61 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.
Les persones físiques o jurídiques que únicament prestin el servei d’informació sobre comptes previst a la lletra h) de l’apartat 2 de l’article 2 han d’aportar exclusivament la documentació prevista a la lletra b) de l’article 11 de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, així com la que s’estableixi reglamentàriament.
Així mateix, les persones físiques o jurídiques a què es refereix aquest apartat són tractades com a entitats de pagament, però estan exemptes de complir els següents requisits del règim jurídic de les entitats de pagament:
els requeriments de salvaguarda previstos a l’article 8 d’aquesta Llei;
els requisits previstos a l’apartat 1 de l’article 66 (“Capital social i fons propis de les entitats de pagament”), a l’article 71 (“Normes sobre solvència i liquiditat”) i a l’article 72 (“Recurs a agents”) de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra; i
l’obligació prevista a l’apartat 1 de l’article 19 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera.
Les persones físiques o jurídiques a què es refereix aquest apartat són tractades com a entitats de pagament, per bé que no els hi són d’aplicació les disposicions establertes en els títols III, IV, VI i VII d’aquesta Llei, a excepció del previst en els articles 12, 17 i 27 a 30 i en els apartats 6 i 8 de l’article 13 d’aquesta Llei i en els corresponents desenvolupaments reglamentaris.
Article 7. Registre públic dels proveïdors de serveis de pagament i de les entitats de diner electrònic
Al registre públic de l’AFA han de figurar:
Les entitats de pagament autoritzades i els seus agents;
Les entitats que comptin amb la corresponent exempció de l’AFA respecte del compliment d’algunes disposicions que regulen el règim jurídic de les entitats de pagament, d’acord amb allò disposat a l’apartat 2 de l’article 6;
Les entitats referides a la lletra f) de l’apartat 1 de l’article 4;
Les persones físiques o jurídiques que prestin únicament el servei d’informació sobre comptes i els seus agents, d’acord amb allò disposat a l’apartat 3 de l’article 6; i
Les entitats de diner electrònic.
Al registre públic han de constar els serveis de pagament pels quals s’ha habilitat a l’entitat de pagament o pels quals està registrada la persona física o jurídica, segons correspongui. Les entitats de pagament autoritzades han de figurar al registre en una llista independent de les persones físiques o jurídiques que prestin únicament el servei d’informació sobre comptes i de les persones jurídiques que gaudeixin de l’exempció corresponent. La informació continguda al registre ha d’estar a disposició pública per a la seva consulta, ha de ser accessible en línia i ha d’estar actualitzada sense demora.
L’AFA ha de consignar al registre públic tota revocació d’una autorització i tota revocació d’una exempció, així com qualsevol altra circumstància que es requereixi de conformitat amb aquesta Llei i les seves disposicions de desenvolupament.
Article 8. Requeriments de salvaguarda per a les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic
Les entitats de pagament que prestin els serveis previstos als apartats a) a f) de l’apartat 2 de l’article 2 o, si s’escau, les entitats de diner electrònic, han de salvaguardar els fons rebuts dels usuaris del servei de pagament o d’un altre proveïdor de serveis de pagament per executar les operacions de pagament, o dels titulars de diner electrònic, respectivament, per mitjà de qualsevol dels procediments següents:
No es poden barrejar en cap moment els fons rebuts dels usuaris del servei de pagament o dels titulars de diner electrònic amb els fons de cap altra persona física o jurídica. En cas que al final del dia hàbil següent al dia de recepció dels fons aquests encara no s’hagin entregat al beneficiari o no s’hagin transferit a un altre proveïdor de serveis de pagament o emissor de diner electrònic, els fons es dipositen en un compte separat en una entitat bancària o s’inverteixen en actius segurs, líquids i de baix risc, segons que ho determini l’AFA mitjançant comunicat tècnic, per la qual cosa queda habilitada, i queden protegits de conformitat amb el que es preveu a continuació.
En aquest cas, sense perjudici del règim general previst al Decret del 4 d’octubre de 1969 en relació amb la cessació de pagaments i fallides, els titulars dels fons tenen dret de separació dels comptes i els actius esmentats en el paràgraf anterior, en benefici dels usuaris dels serveis de pagament o titulars de diner electrònic, relativa a possibles reclamacions d’altres creditors de l’entitat de pagament.
Els fons han d’estar coberts per una pòlissa d’assegurança d’una companyia d’assegurances o garantia comparable d’una entitat bancària, que no pertanyi al mateix grup que la mateixa entitat de pagament o entitat de diner electrònic per un import equivalent al que hauria estat separat en cas de no existir la pòlissa d’assegurança, disponible en el cas que l’entitat de pagament o entitat de diner electrònic no pugui complir les seves obligacions financeres.
En cas que una entitat de pagament hagi d’utilitzar una part dels fons indicats a l’apartat 1 per a operacions de pagament futures i la part restant s’utilitzi per a serveis que no siguin de pagament, aquesta part dels fons destinada a operacions de pagament futures també ha d’estar subjecta als requisits de l’apartat 1.
Quan aquesta part sigui variable o desconeguda per avançat, aquest apartat s’aplica basant-se en la part representativa que s’assumeix que s’utilitza per als serveis de pagament sempre que aquesta part representativa es pugui estimar raonablement basant-se en les dades històriques, a satisfacció de l’AFA.
Els fons rebuts per entitats de diner electrònic en la forma d’abonament mitjançant instruments de pagament no han de ser necessàriament salvaguardats fins al moment en què s’hagin abonat en el compte de pagament de l’entitat de diner electrònic o, altrament, es posin a disposició de l’entitat de diner electrònic. En qualsevol cas, aquests fons han de ser necessàriament salvaguardats amb un termini no superior a cinc dies hàbils a comptar des de l’emissió de diner electrònic.
Article 9. Conservació de la informació
Les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic han de conservar tota la documentació necessària als efectes del present títol i les seves disposicions de desenvolupament durant, com a mínim, cinc anys a comptar des de l’obtenció de l’autorització preceptiva, sense perjudici de tota altra disposició en matèria de conservació de la informació aplicable a aquestes entitats, especialment pel que fa a la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, i a la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera.
Article 10. Accés a comptes oberts en entitats bancàries
Les entitats de pagament han de tenir accés als serveis de compte de pagament de les entitats bancàries de forma objectiva, no discriminatòria i proporcionada. Aquest accés ha de ser suficientment ampli per permetre que les entitats de pagament prestin serveis de pagament de manera eficient i sense obstacles.
L’entitat bancària que denegui el referit accés ha d’exposar motivadament la seva decisió a l’AFA.”
Article 7. Modificació del Títol II
El Títol II de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, passa a numerar-se Títol III i el seu enunciat queda redactat en els termes següents: “Transparència de les condicions i els requisits d’informació, i drets i obligacions en relació amb la prestació i utilització de serveis de pagament”.
Els articles 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, passen a numerar-se articles 11, 12, 14, 18, 20, 21, 23 i 24 respectivament del Títol III, i queden redactats en els termes següents:
“Article 11. Àmbit d’aplicació sobre els serveis de pagament
Sense perjudici del que es disposa a l’apartat 1 de l’article 2, els serveis de pagament dins del Principat d’Andorra es regeixen per aquest títol i les seves normes de desenvolupament. Aquest títol s’aplica independentment de si el proveïdor dels serveis de pagament és una entitat de pagament o qualsevol altra de les entitats que prestin serveis de pagament en virtut de l’apartat 1 de l’article 4.
Fins a l’abast permès per les normes, les parts d’una operació de pagament poden acordar que les disposicions d’aquest títol en matèria de transparència i requisits d’informació no s’apliquin ni totalment ni parcialment quan l’usuari del servei de pagament no sigui un consumidor o una microempresa.
Les disposicions d’aquest títol s’apliquen sense perjudici d’altres disposicions legals, en especial les disposicions relatives a la protecció dels consumidors.
Article 12. Transparència de les condicions i requisits d’informació per a serveis de pagament
La informació general prèvia que s’ha de proporcionar abans que un usuari de serveis de pagament quedi obligat per un contracte o oferta relatius a una operació de pagament únic, la informació que se li ha de proporcionar abans i immediatament després d’iniciar una ordre de pagament, així com la informació que se li ha de proporcionar abans i després de l’execució de les ordres de pagament, incloent-hi les condicions de transparència sobre els costos i les transaccions és la que s’especifiqui reglamentàriament.
La informació general prèvia que s’ha de proporcionar abans que un usuari de serveis de pagament quedi obligat per un contracte marc que reguli les operacions de pagament, així com la informació i condicions que se li han de comunicar en el contracte o juntament amb el contracte i els termes en què el contracte pot ser modificat o rescindit són els que s’especifiquin reglamentàriament. Així mateix, la informació que s’ha de proporcionar als usuaris de serveis de pagament (ordenants i/o beneficiaris de les operacions de pagament) abans i després de l’execució de les ordres de pagament regulades per un contracte marc, incloent les condicions de transparència sobre els costos de les transaccions és la que s’especifiqui reglamentàriament.
Es poden establir excepcions als requisits d’informació aplicables als instruments de pagament d’escassa quantia i al diner electrònic, en els termes que es determinin reglamentàriament.
A les entitats que només presten el servei d’informació sobre comptes no els resulten aplicables determinades disposicions en matèria de transparència de les condicions i requisits d’informació, en els termes que es determinin reglamentàriament.
Els proveïdors de serveis de pagament no poden cobrar als usuaris dels serveis de pagament per facilitar informació, excepte en els termes i subjectes als límits que es determinin reglamentàriament.
La càrrega de la prova relativa al compliment dels requisits en matèria d’informació establerta en aquest article i en el seu desenvolupament reglamentari corresponen al proveïdor de serveis de pagament.
[…]
Article 14. Autorització d’operacions de pagament
Una operació de pagament únicament es pot considerar autoritzada quan l’ordenant hagi atorgat el seu consentiment per executar l’operació de pagament. El consentiment per l’execució d’una operació de pagament o d’una sèrie d’operacions de pagament es dona en la forma acordada entre l’ordenant i el proveïdor del servei de pagament, aquest consentiment també es pot donar per mitjà del beneficiari o del proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments. En absència d’aquest consentiment, l’operació de pagament es considera no autoritzada en els termes que es desenvolupin reglamentàriament.
Sense prejudici del que disposa la Llei, l’ordenant i el proveïdor de serveis de pagament acorden la forma, el procediment de notificació i el moment en què aquest consentiment s’entén donat, en els termes que es desenvolupin reglamentàriament.
L’ordenant pot retirar el consentiment en els termes i amb les limitacions establerts reglamentàriament.
[…]
Article 18. Instruments de pagament i el seu ús
El consentiment d’una operació de pagament es pot presentar a través de l’instrument de pagament, cas en el qual l’ordenant i el seu proveïdor de serveis de pagament poden acordar un límit de despesa aplicable a les operacions de pagament executades mitjançant aquest instrument de pagament.
Si així s’ha acordat en el contracte marc, el proveïdor de serveis de pagament es pot reservar el dret de bloquejar l’instrument de pagament per raons justificades objectivament en els termes que s’estableixin reglamentàriament. El proveïdor de serveis de pagament ha de desbloquejar l’instrument de pagament o substituir-lo per un altre de nou, quan ja no existeixin motius per al seu bloqueig.
Així mateix, un proveïdor de serveis de pagament gestor de compte pot denegar l’accés a un compte de pagament a un proveïdor de serveis d’informació sobre comptes o a un proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments en els termes que s’estableixin reglamentàriament. El proveïdor de serveis de pagament gestor de compte ha de permetre l’accés al compte de pagament una vegada deixin d’existir els motius per denegar-hi l’accés.
Les obligacions de l’usuari de serveis de pagament i les credencials de seguretat personalitzades respecte dels instruments de pagament, així com les del proveïdor del servei de pagament es desenvolupen en els termes que es determinin reglamentàriament.
[…]
Article 20. Notificació i rectificació d’operacions de pagament no autoritzades o executades incorrectament
Les disposicions de desenvolupament corresponents especificaran els termes en els quals un usuari del servei de pagament pot obtenir rectificació per part del proveïdor del servei de pagament o del proveïdor de serveis de pagament gestor de compte d’una operació de pagament no autoritzada o executada incorrectament.
Article 21. Principis de responsabilitat del proveïdor dels serveis de pagament per operacions no autoritzades
Reglamentàriament s’establiran els termes en els quals:
Els proveïdors dels serveis de pagament o, si s’escau, els proveïdors de serveis d’iniciació de pagaments, dins dels seus respectius àmbits de competència, són responsables davant dels usuaris dels serveis de pagament per les operacions no autoritzades;
Els usuaris dels serveis de pagament han de tenir dret al reemborsament dels imports de les operacions no autoritzades sense perjudici de la compensació addicional que es pugui acordar en els contractes amb proveïdors de serveis de pagament o als quals l’usuari pugui tenir dret per llei;
Quan l’usuari dels serveis de pagament negui haver autoritzat una operació o al·legui que aquesta s’executà incorrectament, la càrrega de la prova de l’autenticació recau en el proveïdor del servei de pagament o, si l’operació s’inicia a través d’un proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments, la prova de l’autenticació correspon a aquest últim. En aquest sentit, l’ús registrat d’un instrument de pagament no constitueix per si mateix una prova suficient d’autorització ni del fet que l’ordenant va actuar de forma fraudulenta, intencionadament o per negligència greu.
Reglamentàriament s’establiran els termes del dret a reemborsament.
[…]
Article 23. Execució, refús i revocació d’operacions de pagament
Les disposicions que regulin el termini d’execució i data de valor de les operacions de pagament s’estableixen en els termes que es determinin reglamentàriament. Aquestes disposicions s’apliquen únicament a les operacions de pagament en euros i a les operacions de pagament que no es realitzin en euros, tret que l’usuari del servei de pagament i el seu proveïdor del servei de pagament acordin, amb les limitacions previstes reglamentàriament, que aquestes disposicions no resulten d’aplicació.
Els termes relatius a la prohibició de negativa del proveïdor de serveis de pagament gestor de compte a executar una ordre de pagament autoritzada, així com els relatius a la notificació en cas de rebuig d’execució per part del proveïdor de serveis de pagament s’estableixen en els termes que es determinin reglamentàriament.
L’usuari del servei de pagament no pot revocar una ordre de pagament un cop rebuda pel proveïdor de serveis de pagament, llevat que s’especifiqui una altra cosa en aquesta Llei o en el seu desenvolupament reglamentari.
Article 24. Principis de responsabilitat del proveïdor de serveis de pagament per no execució, execució defectuosa o tardana
En cas d’ordres de pagament iniciades directament per l’ordenant, el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant és responsable davant de l’ordenant de l’execució correcta de l’operació de pagament en els termes que s’establiran reglamentàriament.
En cas d’ordres de pagament iniciades pel beneficiari o a través d’ell, el proveïdor de serveis de pagament del beneficiari és responsable davant del beneficiari de la transmissió correcta de l’ordre de pagament al proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant.
Reglamentàriament s’establiran els termes del dret al reemborsament.”
S’inclouen els següents nous articles 13, 15, 16, 17, 19, 22, 25 i 26 al Títol III de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic:
“Article 13. Drets i obligacions sobre la prestació i la utilització dels serveis de pagament
Sense perjudici del previst a la Llei, els drets i obligacions relatius a la prestació i la utilització dels serveis de pagament es desenvoluparan reglamentàriament.
Quan l’usuari d’un servei de pagament sigui un consumidor o una microempresa, tindrà dret a rebre de forma gratuïta la informació corresponent al servei de pagament abans de quedar vinculat pel contracte de serveis de pagament, en la forma que es determini reglamentàriament.
En cas que l’usuari de serveis de pagament no sigui un consumidor o una microempresa, reglamentàriament s’especificaran els termes de l’acord entre l’usuari i el proveïdor de serveis de pagament per la no aplicació dels drets i obligacions relatius als costos aplicables, la retirada del consentiment, la prova de l’autenticació i l’execució d’operacions de pagament, els reemborsaments, els imports transferits o rebuts i la responsabilitat.
L’usuari i el proveïdor també poden acordar, en els termes previstos reglamentàriament, el període de notificació i rectificació d’operacions de pagament no autoritzades o executades incorrectament, que en cap cas pot superar els 13 mesos.
A les entitats que només presten el servei d’informació sobre comptes no els resulten aplicables determinades disposicions en matèria de drets i obligacions sobre la prestació i la utilització dels serveis de pagament, en els termes d’aquesta Llei i el seu desenvolupament reglamentari.
El proveïdor de serveis de pagament no pot cobrar a l’usuari dels serveis de pagament pel compliment de les seves obligacions d’informació o per les mesures correctores o preventives amb les excepcions que es desenvolupin reglamentàriament. Aquestes despeses han de ser acordades entre l’usuari i el proveïdor de serveis de pagament i han de ser adequades en línia amb els costos suportats efectivament pel proveïdor de serveis de pagament.
Les excepcions a l’exigència del compliment de determinades obligacions per a la prestació de serveis de pagament d’escassa quantia s’estableixen en els termes que es determinin reglamentàriament.
Les disposicions d’aquest article s’apliquen sense perjudici d’altres disposicions legals, en especial les disposicions relatives a la protecció del consumidor.
[…]
Article 15. Confirmació de la disponibilitat de fons
Un proveïdor de serveis de pagament gestor de compte, prèvia sol·licitud d’un proveïdor de serveis de pagament que emeti instruments de pagament basats en targetes, ha de confirmar immediatament la disponibilitat de fons en el compte de pagament de l’ordenant per a l’execució d’una operació de pagament basada en una targeta, sempre que es compleixin les condicions següents:
El compte de pagament de l’ordenant sigui accessible en línia en el moment de la sol·licitud;
L’ordenant hagi prestat el seu consentiment exprés al proveïdor de serveis de pagament gestor de compte perquè respongui a les sol·licituds de determinats proveïdors de serveis de pagament de facilitar confirmació que l’import corresponent a una operació de pagament basada en una targeta determinada està disponible al compte de pagament de l’ordenant;
El consentiment a què fa referència la lletra b) ha de donar-se abans que es realitzi la primera sol·licitud de confirmació.
El proveïdor de serveis de pagament pot sol·licitar la confirmació a què fa referència l’apartat 1 quan es compleixin les condicions següents:
L’ordenant hagi donat consentiment exprés al proveïdor de serveis de pagament que sol·liciti aquesta confirmació;
L’ordenant hagi iniciat l’operació de pagament basada en una targeta per l’import en qüestió utilitzant un instrument de pagament basat en targeta emès pel proveïdor de serveis de pagament;
El proveïdor de serveis de pagament s’autentiqui davant el proveïdor de serveis de pagament gestor de compte abans de cada sol·licitud de confirmació, i es comuniqui de manera segura amb el proveïdor de serveis de pagament gestor de compte, de conformitat amb la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 30.
Sense perjudici de l’aplicació de la normativa aplicable sobre protecció de dades, la confirmació a què fa referència l’apartat 1 consisteix únicament en una simple resposta de «sí» o «no» i no en un extracte del saldo de compte. Aquesta resposta no es pot conservar ni utilitzar per a finalitats diferents de l’execució de l’operació de pagament amb targeta.
La confirmació a què fa referència l’apartat 1 no permet al proveïdor de serveis de pagament gestor de compte bloquejar fons en el compte de pagament de l’ordenant.
L’ordenant pot sol·licitar al proveïdor de serveis de pagament gestor de compte que li comuniqui la identificació del proveïdor de serveis de pagament i la resposta facilitada.
El present article no s’aplica a les operacions de pagament iniciades mitjançant instruments de pagament basats en targetes en els quals s’emmagatzemi diner electrònic.
Article 16. Normes d’accés al compte de pagament en cas de serveis d’iniciació de pagaments
Tot ordenant té dret a recórrer a un proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments autoritzat a operar al Principat d’Andorra per obtenir els serveis d’iniciació de pagament, sempre que es pugui accedir en línia al compte de pagament corresponent.
Si l’ordenant dona el seu consentiment exprés perquè s’efectuï un pagament de conformitat amb l’article 14, el proveïdor de serveis de pagament gestor de compte realitza les actuacions indicades a l’apartat 4 per garantir que l’ordenant pugui exercir el seu dret d’utilitzar el servei d’iniciació de pagaments.
El proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments:
En cap moment pot disposar dels fons de l’ordenant en relació amb la prestació del servei d’iniciació de pagaments;
Ha de garantir que les credencials de seguretat personalitzades de l’usuari de serveis de pagament no siguin accessibles a tercers, amb excepció de l’usuari i de l’emissor de les credencials de seguretat personalitzades, i que les transmet a través de canals segurs i eficients;
Ha de garantir que qualsevol altra informació sobre l’usuari de serveis de pagament obtinguda en prestar serveis d’iniciació de pagaments es faciliti exclusivament al beneficiari i únicament amb el consentiment exprés de l’usuari de serveis de pagament;
Cada vegada que s’iniciï un pagament, s’ha d’identificar davant el proveïdor de serveis de pagament gestor de compte de l’ordenant i comunicar-se de manera segura amb aquest, amb l’ordenant i amb el beneficiari d’una forma segura, de conformitat amb la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 30;
No pot emmagatzemar dades de pagament sensibles de l’usuari de serveis de pagament;
No pot sol·licitar a l’usuari de serveis de pagament cap dada diferent de les necessàries per prestar el servei d’iniciació del pagament;
No pot utilitzar, emmagatzemar o accedir a cap dada per a finalitats diferents de la prestació del servei d’iniciació de pagaments expressament sol·licitat per l’ordenant;
No pot modificar l’import, el destinatari ni cap altre element de l’operació.
El proveïdor de serveis de pagament gestor de compte:
Ha d’establir una comunicació segura amb els proveïdors de serveis d’iniciació de pagaments, de conformitat amb la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 30;
Immediatament després de la recepció de l’ordre de pagament procedent d’un proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments, ha de facilitar al proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments o posar a la seva disposició tota la informació sobre l’inici de l’operació de pagament i tota la informació a la qual tingui accés en relació amb l’execució de l’operació de pagament;
Ha de tractar les ordres de pagament transmeses a través dels serveis d’un proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments de forma no discriminatòria pel que fa a les ordres de pagament transmeses directament per l’ordenant, excepte per causes objectives, en particular pel que fa als terminis, la prioritat o els costos aplicables.
La prestació de serveis d’iniciació de pagaments no es pot supeditar a l’existència d’una relació contractual contreta amb aquesta finalitat entre els proveïdors de serveis d’iniciació de pagaments i els proveïdors de serveis de pagament gestors de comptes.
Article 17. Normes d’accés a la informació sobre comptes de pagament i ús de la informació en cas de serveis d’informació sobre comptes
L’usuari de serveis de pagament té dret a recórrer a un proveïdor de serveis d’informació sobre comptes autoritzat a operar al Principat d’Andorra sempre que es pugui accedir en línia al compte de pagament corresponent.
El proveïdor de serveis d’informació sobre comptes:
Ha de prestar els seus serveis exclusivament sobre la base del consentiment explícit de l’usuari del servei de pagament;
Ha de garantir que les credencials de seguretat personalitzades de l’usuari de serveis de pagament no siguin accessibles a tercers, amb excepció de l’usuari i de l’emissor de les credencials de seguretat personalitzades, i que, quan les transmeti el proveïdor de serveis d’informació sobre comptes, la transmissió es realitzi a través de canals segurs i eficients;
En cada comunicació, ha d’identificar-se davant el proveïdor o proveïdors de serveis de pagament gestor de compte de l’usuari de serveis de pagament i comunicar-se de manera segura amb el proveïdor o proveïdors de serveis de pagament gestors de compte i l’usuari del servei de pagament, de conformitat amb la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 30;
Ha d’accedir únicament a la informació dels comptes de pagament designats i les operacions de pagament corresponents;
No pot sol·licitar dades de pagament sensibles vinculades als comptes de pagament;
No pot utilitzar, emmagatzemar o accedir a cap dada per a finalitats diferents de la prestació del servei d’informació sobre comptes sol·licitat expressament per l’usuari del servei de pagament, de conformitat amb la normativa aplicable sobre protecció de dades.
Pel que fa als comptes de pagament, el proveïdor de serveis de pagament gestor de compte:
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.