Llei 7/2019, del 7 de febrer, de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge

El termini de prescripció comença a computar l’endemà que la resolució per la qual s’imposi la sanció esdevé ferma.

L’inici del procediment d’execució, amb coneixement de la persona interessada, interromp el termini de prescripció de la sanció. El termini es computa novament si el procediment està paralitzat durant més d’un mes per causa no imputable a la persona infractora.

Correspon al ministeri competent en matèria de medi ambient, d’acord amb les seves competències d’inspecció i de control, incoar, tramitar i resoldre els expedients sancionadors, llevat de la resolució de les sancions molt greus, que correspon al Govern.

Correspon als comuns, d’acord amb les seves competències d’inspecció i de control, incoar, tramitar i resoldre els expedients relatius a les competències que els són pròpies.

Els comuns o el ministeri competent en matèria de medi ambient que iniciï un procediment sancionador ho ha de comunicar a l’altre. La notificació corresponent comporta la inhibició de l’òrgan notificat per tal de no incoar un altre procediment sancionador pels mateixos fets.

L’òrgan que incoa un procediment sancionador pot adoptar mesures cautelars per evitar que continuï la infracció o l’agreujament del dany causat. Aquestes mesures han de ser coherents amb la naturalesa de la presumpta infracció i proporcionades a la seva gravetat, i poden incloure, entre d’altres, la suspensió cautelar de les autoritzacions atorgades en virtut d’aquesta Llei i en les que els infractors s’hagin emparat per cometre la infracció.

Abans d’incoar el procediment, les administracions poden adoptar mesures cautelars en casos d’urgència i en altres casos en què l’abast dels interessos públics afectats ho requereixi.

Quan la infracció afecti activitats amb les quals l’administració que hagi adoptat mesures d’urgència no sigui competent, la persona instructora ha de comunicar l’obertura del procediment a l’administració competent per tal que, si escau, exerciti les seves competències sancionadores per raó de la matèria. Igualment, ha de comunicar a l’òrgan competent les mesures cautelars que s’hagin adoptat, sens perjudici de les mesures que addicionalment pugui adoptar aquest òrgan en l’exercici de les seves competències.

Són responsables de les infraccions administratives previstes en aquesta Llei les persones físiques o jurídiques que:

Quan la infracció derivi de l’ús indegut d’autoritzacions emeses, l’autoria recau, en tot cas, en la persona titular de l’autorització.

Sens perjudici de les sancions penals o administratives que corresponguin, la persona infractora ha d’indemnitzar els danys i els perjudicis causats i ha de restablir, en la mesura que sigui possible, la situació física i biològica que s’hagi alterat del seu estat originari.

El restabliment del dany pot incloure la demolició d’allò que s’hagi construït incomplint els preceptes d’aquesta Llei.

Quan no sigui possible determinar el grau de participació de les persones que siguin responsables de la infracció, la responsabilitat serà solidària entre totes elles.

La Comissió de Coordinació i Desenvolupament de l’Estratègia de Biodiversitat d’Andorra s’ha de constituir en el termini màxim de sis mesos a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.

A partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, els comuns han d’elaborar els plans de gestió forestal en el termini de quatre anys i la regulació de les seves pistes i camins en el termini de dos anys.

El Govern, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, ha d’aprovar els reglaments d’aplicació que se’n derivin.

A l’entrada en vigor d’aquesta Llei, els comuns responsables dels espais naturals protegits existents, han d’aprovar, o si escau adaptar a aquesta Llei, els instruments normatius de planificació en el termini d’un any.