Legalize / Andorra / Llei

Llei 16/2020, del 4 de desembre, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2

Rang Llei

Publicació 2020-12-22

Estat Vigent

Departament Govern del Principat d'Andorra

Font BOPA

articles 116

Historial de reformes JSON API

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 4 de desembre del 2020 ha aprovat la següent:

Llei 16/2020, del 4 de desembre, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2

Índex

Exposició de motius

Capítol preliminar. Disposicions generals

Article 1. Caràcter provisional de les mesures

Capítol primer. Mesures en matèria laboral

Secció primera. Disposicions generals

Article 2. Continuïtat dels contractes de treball

Article 3. Modificació d’horaris

Article 5. Disposicions comunes a la modificació d’horaris i al canvi de funcions

Article 6. Mecanismes de notificació a les persones assalariades

Article 7. Permís retribuït per absència laboral per tenir cura dels fills a càrrec

Secció segona. Compensació del temps no treballat

Article 8. Regles de compensació del temps no treballat

Secció tercera. Suspensió temporal dels contractes de treball i reducció de la jornada laboral

Article 11. Àmbit objectiu aplicable

Article 12. Àmbit temporal aplicable

Article 13. Empreses beneficiàries i requisits

Article 14. Concepte de davallada significativa de la xifra de negoci

Article 16. Procediment relatiu a les sol·licituds inicials o de prolongació

Article 18. Procediment de modificació de l’abast o de variació del supòsit

Article 20. Notificacions a les empreses per part del ministeri competent en matèria de treball

Article 21. Prestació de les persones assalariades

Article 22. Conceptes per al càlcul de la prestació de les persones assalariades

Article 23. Càlcul de la prestació de les persones assalariades

Article 24. Procediment per al pagament de les prestacions de les persones assalariades

Article 25. Retencions a les prestacions de les persones assalariades

Article 27. Incompatibilitats i altres vicissituds

Secció quarta. Prestacions de les persones que realitzen una activitat per compte propi

Article 28. Prestacions de les persones que realitzen una activitat per compte propi

Article 29. Procediment i documentació per a les sol·licituds de les prestacions de les persones que realitzen una activitat per compte propi

Article 30. Pagament de les prestacions de les persones que realitzen una activitat per compte propi

Article 31.Seguretat social, retencions i altres vicissituds

Secció cinquena. Revisió i revocació de les sol·licituds

Article 32. Revisió i revocació de les sol·licituds

Secció sisena. Règim sancionador

Article 33. Principis aplicables al règim sancionador

Article 34. Disposicions generals del règim sancionador

Article 36. Prescripció de les infraccions i reincidència

Article 38. Prescripció de les sancions

Article 39.Competència i procediment sancionador

Capítol segon. Mesures en matèria de seguretat social

Article 40. Prestacions econòmiques per incapacitat temporal per aïllament o diagnòstic del SARS-CoV-2

Article 41. Prestacions econòmiques per als professionals de l’àmbit sanitari o sociosanitari diagnosticats del SARS-CoV-2

Article 42. Reducció de la cotització de les persones que realitzen una activitat per compte propi

Article 43. Suspensió temporal de la cotització de les persones que realitzen una activitat per compte propi

Article 44. Disposicions comunes a la reducció i suspensió de la cotització

Article 45. Adaptacions a la via d’atenció preferent

Capítol tercer. Mesures en matèria d’arrendaments i d’instruments de crèdit bancari

Article 46. Reducció de la renda dels locals per a negoci

Article 47. Reducció del termini de preavís i de la indemnització per renunciar al contracte d’arrendament de local per a negoci

Article 48. Reducció de la renda dels habitatges de lloguer

Article 49. Carència o extensió dels préstecs o crèdits hipotecaris

Capítol quart. Mesures en matèria fiscal i tributària

Article 50. Ajornament i fraccionament del deute tributari

Article 51. Taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques

Article 52. Reducció de la base de tributació de l’impost general indirecte pels arrendaments no percebuts

Article 53. Reducció de la base de tributació de tots els impostos pels arrendaments no percebuts

Capítol cinquè. Mesures en matèria de cessació de pagaments i fallides

Article 54. Règim especial per a la sol·licitud de declaració de cessació de pagaments

Capítol sisè. Mesures relatives a les societats mercantils

Article 55. Suspensió de la causa de dissolució per pèrdues

Article 56. Adopció d’acords dels òrgans col·lectius de les societats mercantils

Capítol setè. Reunions dels òrgans col·lectius de les persones jurídiques

Article 57. Reunions i acords per videoconferència

Capítol vuitè. Mesures relatives a les actuacions davant de batlles i tribunals

Article 58. Actuacions per videoconferència

Disposició addicional primera. Crèdit de dies de vacances sobre l’any 2021

Disposició addicional segona. Publicació de guies i consultes escrites no vinculants

Disposició addicional tercera. Protecció dels llocs de treball

Disposició addicional quarta. Reducció i ajornament dels subministraments bàsics a les empreses i les persones que realitzen una activitat per compte propi

Disposició transitòria primera. Procediments de revisió i revocació

Disposició transitòria segona. Procediments sancionadors

Disposició transitòria tercera. Prestacions econòmiques per incapacitat temporal per aïllament o diagnòstic del SARS-CoV-2 i per als professionals de l’àmbit sanitari o sociosanitari diagnosticats del SARS-CoV-2

Disposició derogatòria única.

Disposició final primera. Modificació de la disposició final vint-i-novena de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil

Disposició final segona. Funcionaris i treballadors públics, i càrrecs públics

Disposició final tercera. Desenvolupament reglamentari

Disposició final quarta. Ajuts per als propietaris de locals comercials i habitatges

Disposició final cinquena. Ratificació de les mesures adoptades pel Govern

Disposició final sisena. Entrada en vigor

Exposició de motius

I. Introducció

La situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2 ha plantejat uns reptes d’una dimensió que mai no havia hagut d’afrontar el Principat d’Andorra, la qual cosa ha fet necessària l’adopció de mesures excepcionals, de diversa naturalesa, per fer-hi front.

Així, el Consell General, en base al respectiu projecte de Llei promogut pel Govern, va aprovar un primer ventall de mesures en els àmbits laboral, social, econòmic i sanitari, establertes en la Llei 3/2020, del 23 de març, de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

Aquestes mesures van ser posteriorment represes i ampliades per la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2. En particular, i d’acord amb els principis de solidaritat i de corresponsabilitat que van inspirar la Llei 3/2020, la Llei 5/2020 va regular per primera vegada en el nostre ordenament jurídic, i des d’una perspectiva molt adaptada a la realitat i situació conjuntural d’aquell moment, la suspensió temporal dels contractes de treball i la reducció de la jornada laboral.

Aquests mecanismes han permès evitar els acomiadaments de les persones assalariades i la destrucció del teixit productiu d’Andorra, malgrat la suspensió o reducció de l’activitat de moltes empreses derivades de la situació d’emergència sanitària, i han permès igualment acompanyar aquestes empreses i les seves persones assalariades, mitjançant mecanismes justos i equitatius, durant el període de reactivació progressiva que va tenir lloc a partir de la declaració parcial de la fi de l’emergència sanitària

No obstant això, la persistència de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, requereix l’adopció de noves mesures que permetin continuar donant suport als nostres ciutadans.

Les noves mesures que es recullen en aquesta Llei, si bé es fonamenten també en els principis de solidaritat i de corresponsabilitat que van inspirar les mesures previstes a la Llei 3/2020 i a la Llei 5/2020, s’han adaptat a la nova situació de contenció sanitària i als seus efectes colaterals sobre el teixit econòmic del Principat. Per aquesta raó, el contingut de les noves mesures que s’estableixen en aquesta Llei s’ha configurat de forma que han de permetre donar suport a totes aquelles empreses i, correlativament, a les seves persones assalariades, i a les persones que realitzen una activitat per compte propi, l’activitat de les quals es troba, directament o indirecta, afectada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

Tanmateix, es reprenen algunes de les mesures previstes a la Llei 7/2020, del 25 de maig, de mesures excepcionals i urgents, en matèria processal i administrativa, per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, per tal de facilitar la presa de decisió per part dels òrgans col·lectius de les societats mercantils i d’introduir un seguit de mecanismes en l’àmbit concursal i societari que atenuïn, temporalment i excepcionalment, les conseqüències que té l’aplicació de les normes generals en matèria de cessació de pagaments i de dissolució de societats mercantils.

Aquesta Llei està estructurada en vuit capítols, desglossats en cinquanta-vuit articles, quatre disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i sis disposicions finals.

II. Mesures en matèria laboral

El capítol primer incideix en les mesures en matèria laboral i reprèn, en primer lloc, gairebé totes les disposicions que en aquest àmbit va introduir la Llei 3/2020 i posteriorment, va reprendre la Llei 5/2020. Així, es manté el principi de la continuïtat dels contractes de treball malgrat la suspensió de l’activitat de les empreses per la situació d’emergència sanitària; la no aplicació del procediment de suspensió dels contractes de treball per cas fortuït o força major; normes específiques per modificar horaris de treball fins que el Govern posi fi a la situació d’emergència sanitària i durant els catorze dies naturals següents, i la facultat de l’empresa de canviar de funcions la persona assalariada, quan aquests canvis tinguin com a finalitat reorganitzar el treball o els torns de treball per complir de forma més eficaç les ordres, recomanacions, instruccions o els requeriments dictats per les autoritats competents en el marc de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, i fins que el Govern posi fi a la situació d’emergència sanitària.

D’altra banda, també es regula un cop més el permís retribuït en cas d’absència per tenir cura dels fills a càrrec per als casos en què els centres educatius i de lleure extraescolar no puguin portar a terme la seva activitat amb normalitat com a conseqüència de l’aplicació obligatòria dels protocols per evitar la propagació de la pandèmia del SARS-CoV-2.

Pel que fa al sistema de compensació del temps no treballat que preveia la Llei 5/2020, es reprenen les regles de compensació regulades a la referida Llei per als períodes en què la persona assalariada no pot realitzar la seva prestació laboral ordinària per causa de la suspensió obligatòria, total o parcial, de l’activitat de l’empresa o de part de l’empresa, o com a conseqüència de limitacions o restriccions en la seva activitat derivades de les mesures adoptades per les autoritats competents en el marc de la situació d’emergència sanitària, o de la davallada de la xifra de negoci de l’empresa ocasionada per la referida situació d’emergència sanitària.

Pel que respecta a la compensació d’hores extraordinàries i festius del calendari laboral a futur, es preveu un límit màxim fins al 31 de desembre del 2021, amb l’aclariment de que totes les regles de compensació únicament poden ser aplicades en relació amb les hores retribuïdes no treballades generades durant el període comprès entre l’entrada en vigor de la Llei i el 30 de juny del 2021, i en relació amb les generades anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei i que no s’hagin pogut compensar de conformitat amb els mecanismes previstos a l’article 6 de la Llei 5/2020.

El capítol relatiu a les mesures en matèria laboral també regula la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, que han de tenir l’origen en la situació d’emergència sanitària. S’estableix el període temporal d’aplicació d’aquesta mesura, que no pot anar més enllà del 30 de juny del 2021, i també es fixen els requisits que han de complir les empreses per poder acollir-s’hi.

Així, s’estableixen quatre tipologies d’empreses que poden acollir-s’hi, en funció de l’activitat que realitzen: les tancades obligatòriament, que són aquelles que hagin suspès la seva activitat principal de forma obligatòria per decret del Govern; les afectades per impediments que impactin negativament i de manera substancial el normal desenvolupament de la seva activitat principal, en mèrits de les limitacions o restriccions derivades de les mesures dictades per l’autoritat nacional competent en el marc de la situació d’emergència sanitària; les que pertanyen a sectors específics que, durant el darrer trimestre, presentin una taxa reduïda de recuperació de l’activitat, i les dels sectors relacionats directament amb el turisme, l’activitat principal de les quals es vegi directament afectada o restringida per mesures adoptades per autoritats estrangeres dels països veïns que limitin l’arribada de turistes.

Pel que respecta a les tres darreres tipologies, i als efectes de determinar quines empreses poden acollir-se a la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, es preveu que el Govern, per decret, ha de determinar el llistat de les activitats econòmiques que es consideren incloses en cada supòsit, amb indicació del període de vigència de la referida qualificació.

A més, en el cas de les empreses afectades per impediments i de les que pertanyen a sectors específics, s’estableix, com a requisit cumulatiu, l’obligatorietat de demostrar una davallada en la xifra de negoci acumulada igual o superior al 50%, durant els tres mesos naturals immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud, o, una davallada en la xifra de negoci igual o superior al 30% i inferior al 50%, durant els dotze mesos anteriors, sempre que es justifiqui, en el segon cas, que la reducció de la xifra de negoci ha estat d’un volum tan elevat que pot posar en perill la viabilitat futura de l’empresa.

Després de definir les modalitats, en els mateixos termes que els de la Llei 5/2020, la Llei regula detalladament el procediment per poder-s’hi acollir, simplificant la documentació que s’ha d’aportar a aquests efectes.

La determinació de la prestació que percep la persona assalariada es continua calculant prenent molt en compte les persones amb els salaris més baixos i, per tant, amb un risc més gran de vulnerabilitat. Des d’aquest punt de vista, es garanteix l’import equivalent al salari mínim interprofessional per a l’any 2021, i seguint el model de la Llei 5/2020, la reducció continua sent percentualment menys important per als salaris baixos que per als salaris alts, sense tenir en compte per calcular la prestació la part del salari que superi el doble del salari mitjà. Es mantenen també els percentatges de la prestació que van a càrrec de l’empresa i del Govern. Aquesta mesura s’acompanya novament amb l’assumpció proporcional, per part del Govern, de la cotització de la part empresarial a la branca general.

Les prestacions que són a càrrec del Govern les satisfà directament la Caixa Andorrana de Seguretat Social, mentre que les prestacions i els salaris que són a càrrec de l’empresa els assumeix l’empresa. A més, s’estableixen un seguit de normes relatives a les incompatibilitats aplicables a les persones que estan concernides per la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, i als còmputs que se’n deriven en matèria d’antiguitat i de vacances, amb la introducció de regles precises pel que respecta a la generació de vacances durant els períodes de reducció de la jornada laboral. Finalment, com ja ho feia la Llei 5/2020, la Llei preveu un sistema de revisió i revocació de les sol·licituds de suspensió temporal dels contractes de treball i reducció de la jornada laboral, i un règim sancionador específic.

De forma correlativa a la regulació sobre la suspensió temporal dels contractes de treball i la reducció de la jornada laboral, s’estableixen prestacions per a les persones que realitzen una activitat per compte propi. En aquest cas, es diferencien dos supòsits de concessió: que l’activitat principal de la persona sol·licitant hagi estat suspesa obligatòriament per decret del Govern; o que la persona sol·licitant justifiqui una davallada significativa de la xifra de negoci, en relació amb el conjunt de les seves activitats en cas que realitzi més d’una activitat per compte propi, i seguint els criteris exposats anteriorment pel que respecta al concepte de davallada significativa de la xifra de negoci quant a la concessió de la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada.

El capítol segon reprèn, en essència, les diverses mesures en matèria de seguretat social, de la Llei 5/2020.

Així, es continua establint que totes les persones assegurades que hagin estat diagnosticades del SARS-CoV-2, i també les que hagin estat afectades per una mesura d’aïllament per evitar la propagació del virus esmentat i que no puguin treballar, tenen el dret a percebre les prestacions econòmiques per incapacitat temporal en les condicions que la Llei de la seguretat social determina per al supòsit d’accident laboral o malaltia professional. Com era el cas amb la regulació anterior, no es tracta de concedir al SARS-CoV-2 el caràcter de malaltia professional, que no és el cas, sinó únicament d’aplicar excepcionalment aquest règim als efectes, exclusivament, de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal, i amb caràcter limitat en el temps.

La Llei també estableix que les persones assalariades i les persones que realitzen una activitat per compte propi que treballen en els àmbits sanitari i sociosanitari tinguin dret a rebre les prestacions econòmiques per incapacitat temporal del 100%, sempre que no tinguin contractada una assegurança privada que les cobreixi.

Així mateix, es continuen establint dues mesures diferents per flexibilitzar l’obligació de cotitzar de les persones que realitzen una activitat per compte propi. D’una banda, es determina que les persones que perceben la prestació per a les persones que realitzen una activitat per compte propi, per haver estat suspesa obligatòriament la seva activitat principal, poden sol·licitar la suspensió temporal de la cotització.

D’altra banda, s’estableix que les persones que perceben la referida prestació, sota qualsevol dels dos supòsits, i les que justifiquin una davallada significativa de la xifra de negoci, encara que no hagin sol·licitat la referida prestació, poden acollir-se a una base de cotització equivalent al salari mínim mentre el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària. Per a ambdues mesures, s’incorporen normes procedimentals als efectes del seu atorgament.

Finalment, es reprenen les adaptacions en l’aplicació de la via d’atenció preferent a la Seguretat Social, les quals no queden sotmeses a l’àmbit temporal limitat d’aplicació de la Llei.

IV. Mesures en matèria d’arrendaments i d’instruments de crèdit bancari

El capítol tercer adapta les mesures en relació amb els contractes d’arrendament de locals per a negoci que incloïa la Llei 5/2020.

Així doncs, s’estableix, a partir de l’entrada en vigor de la Llei, una reducció de la renda dels locals per a negoci de fins al 75%, aplicable només als locals corresponents a activitats suspeses obligatòriament per decret del Govern.

Fora d’aquest supòsit, es contempla que la part arrendatària d’un contracte d’arrendament de local per a negoci, que justifiqui una davallada en la xifra de negoci durant els mesos corresponents al pagament de la renda en relació amb el mateix període de l’any anterior, pot sol·licitar i obtenir de la part arrendadora, o bé una carència sobre l’import total d’aquestes rendes, les quals s’han d’ajornar mitjançant el fraccionament dels imports corresponents durant els dotze mesos següents comptats a partir de la mensualitat posterior a la superació de la situació que dona lloc a la carència; o bé una reducció de l’import de les rendes corresponents al període en relació amb el qual justifiqui la davallada en la xifra de negoci referida anteriorment, la qual ha de ser proporcional al percentatge de davallada de la xifra de negoci, amb el límit màxim del 50%. Aquesta mesura té vigència fins al 31 de març del 2021.

També en relació amb els contractes d’arrendament de locals per a negoci, i fins al 30 de juny del 2021, s’estableix que la part arrendatària pot renunciar unilateralment al contracte abans que transcorri el termini pactat mitjançant un preavís d’un mes com a mínim, i sense haver de satisfer la indemnització prevista en la normativa en la matèria.

Pel que respecta als arrendaments d’habitatge, i de forma coherent i equitativa amb les reduccions salarials que es deriven de la suspensió temporal del contracte de treball o de la reducció de la jornada laboral, s’estableix que els assalariats afectats per aquestes mesures, o que hagin estat acomiadats i percebin l’ajut per desocupació involuntària, puguin beneficiar-se d’una reducció de la renda del seu habitatge de lloguer de fins al 10%. Aquesta reducció s’incrementa fins al 20% en cas de famílies monoparentals o en cas que la part arrendatària acrediti que la seva unitat familiar de convivència ha patit una reducció de la renda percebuda de manera conjunta per tots ells superior al 10%, per trobar-se més d’un dels membres de la unitat en alguna de les situacions referides anteriorment. La reducció del 20% es contempla també per a les persones que realitzen una activitat per compte propi que percebin la prestació abans esmentada.

De la mateixa manera, i també en concordança amb el que s’ha esmentat abans, les mateixes persones poden sol·licitar i obtenir una carència de les quotes del préstec hipotecari o una extensió del termini d’amortització del crèdit hipotecari que tinguin contret en relació amb el seu habitatge habitual. En definitiva, es tracta de que els propietaris de pisos i les entitats bancàries es corresponsabilitzin de forma equitativa davant la situació d’emergència que ens ocupa.

En darrera instància, aquest capítol preveu que els propietaris persones físiques d’habitatges i de locals per negoci afectats per la reducció de la renda, i que tinguin contret un préstec o un crèdit hipotecari en relació amb l’habitatge o el local esmentat, puguin sol·licitar i obtenir una carència de les quotes d’aquest préstec o una extensió del termini d’amortització d’aquest crèdit.

V. Mesures en matèria fiscal i tributària

El capítol quart reprèn algunes de les mesures destinades a flexibilitzar el compliment de les obligacions tributàries i a adaptar determinades previsions legals. Així, es permet l’ajornament i el fraccionament no només del deute tributari, sinó també de retencions, ingressos a compte i sancions, i s’estableix que els ajornaments i fraccionaments que es concedeixin durant aquest període no meriten l’interès moratori.

Així mateix, la Llei fixa les mesures necessàries per adaptar la base de tributació de l’impost general indirecte i dels impostos directes a la reducció de les rendes de l’arrendament establerta per la Llei, i es faculta el Govern per establir un termini de pagament de la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques més enllà del 30 de juny del 2021.

VI. Mesures en matèria de cessació de pagaments i fallides

El capítol cinquè, i com ja s’ha avançat, preveu que fins al 30 de juny de 2021, els comerciants, siguin persones físiques o jurídiques, que es trobin en el supòsit de cessació de pagaments previst a l’article 8 del Decret, del 4 d’octubre de 1969, de cessació de pagaments i fallides, no tenen l’obligació de sol·licitar a l’òrgan judicial la declaració de cessació de pagaments, sense que es pugui exigir responsabilitat a l’òrgan d’administració de les persones jurídiques pel fet de no haver efectuat aquesta sol·licitud.

VII. Mesures relatives a les societats mercantils

A continuació, el capítol sisè, dedicat a les societats mercantils, regula, d’una banda, la suspensió de la causa de dissolució per pèrdues pel que respecta als exercicis 2020 i 2021; i d’una altra banda, la possibilitat per a aquestes persones jurídiques d’adoptar acords dels òrgans col·lectius sense sessió, malgrat no ho prevegin els seus estatus. En ambdós casos, es tracta de mesures previstes a la Llei 7/2020, l’àmbit temporal de les quals s’adequa al d’aquesta Llei.

VIII. Reunions dels òrgans col·lectius de les persones jurídiques

La continuïtat de la situació d’emergència sanitària fa necessari mantenir l’autorització de l’ús dels mitjans de comunicació i d’interacció a distància en els òrgans col·lectius de totes les entitats i organitzacions, tant del sector públic com del sector privat, encara que les normes que regulen el seu funcionament no ho haguessin previst, i sense minva de les garanties relatives a la identitat de les persones que hi intervenen i al sentit del seu vot. Aquesta autorització s’amplia a les juntes de propietaris, i a les reunions dels comitès d’empresa i de les comissions negociadores, constituïts de conformitat amb la normativa laboral, així com als òrgans col·legiats del sector públic. Aquest és l’objecte del capítol setè de la Llei.

IX. Mesures relatives a les actuacions davant dels batlles i tribunals

Finalment, i per evitar, sempre que sigui possible, el contacte directe entre les persones, la Llei reprèn la mesura relativa a la possibilitat de dur a terme per mitjà de videoconferència totes les actuacions davant dels batlles i tribunals, i determina les condicions que s’han de respectar en aquests casos per garantir-ne la regularitat.

X. Disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals

La Llei es clou amb quatre disposicions addicionals, la primera de les quals regula la possibilitat de que els dies de vacances generats durant l’any 2020 que no puguin ser gaudits per la persona assalariada, totalment o parcialment, durant el primer trimestre de l’any 2021, per trobar-se la persona afectada per una suspensió del seu contracte de treball o una reducció de la jornada laboral, podent gaudir-se en qualsevol moment de l’any 2021. Tanmateix, es preveu que, per acord escrit entre l’empresari i la persona assalariada, es pot pactar la liquidació dels dies de vacances no gaudits, sempre que la persona assalariada hagi estat afectada per una suspensió temporal del contracte de treball per un període mínim de quinze dies naturals.

La disposició addicional segona, per la seva part, regula la possibilitat de que el departament de treball publiqui, entre altres, guies no vinculants en relació amb l’aplicació de les mesures de caràcter laboral previstes en la Llei.

La disposició addicional tercera, ja prevista a la Llei 5/2020, es refereix a la protecció dels llocs de treball i estableix, per tant, que la concessió d’ajuts financers públics a les empreses afectades per la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV2 pot estar condicionada a la protecció dels mateixos llocs de treball per part de l’empresa.

D’altra banda, la Llei en la seva disposició addicional quarta estableix la possibilitat per part de les empreses i de les persones que realitzen una activitat per compte propi de poder reduir i ajornar el pagament dels subministraments bàsics.

Més particularment, la disposició en qüestió estableix la prohibició de suspendre’ls-hi el subministrament d’energia elèctrica i dels serveis de telefonia fixa i d’internet, sempre que no hagin contret deutes amb l’empresa subministradora abans del 14 de març del 2020, i possibilita que puguin sol·licitar i obtenir un ajornament o un fraccionament del pagament de la factura d’energia elèctrica i de les quotes d’abonament del telèfon fix i d’internet, tot fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

L’últim apartat d’aquesta disposició encomana al Govern que per la via reglamentària fixi les condicions mitjançant les quals poden beneficiar-se d’una reducció de les tarifes elèctriques i de les quotes d’abonament del telèfon fix i d’internet.

Aquesta Llei no fa esment de les possibilitats que disposen, a dia d’avui, els particulars en relació amb la suspensió dels subministraments bàsics, vist que és una qüestió ja prevista en el nostre ordenament jurídic. En efecte, l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc) estableix la prohibició “a les empreses i entitats del sector energètic que subministren energia tallar el subministrament a les persones en risc potencial o real de patir precarietat energètica, sense una valoració social prèvia, preceptiva i vinculant del ministeri encarregat de l’atenció social”. Endemés, amb l’ampliació de l’abast de la tarifa bonificada es facilita l’accés a l’energia a les persones amb dificultats econòmiques.

Les dues primeres disposicions transitòries regulen les disposicions aplicables als procediments de revisió i revocació i als procediments sancionadors iniciats o incoats en mèrits de la Llei 5/2020. Per la seva part, la disposició transitòria tercera regula les regles de transitorietat en relació amb les prestacions econòmiques per incapacitat temporal per aïllament o diagnòstic del SARS-CoV-2 atorgades en mèrits de la Llei 5/2020.

La disposició derogatòria única deroga l’article 5 de la Llei 5/2020, que va ser modificat per l’apartat 1 de la disposició final primera de la Llei 7/2020, i també l’article 6 de la Llei 7/2020, articles que es reprenen en aquesta Llei, així com les altres disposicions de mateix rang o de rang inferior que s’oposin a les disposicions de la Llei.

La disposició final primera modifica la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil, per tal d’ajornar la seva entrada en vigor a l’1 de maig del 2021.

La disposició final segona corrobora l’aplicació de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública per modificar les condicions de la relació estatutària o del contracte de treball, o de la jornada dels funcionaris i treballadors públics, d’acord amb la situació derivada de l’emergència sanitària.

La disposició final tercera preveu el desplegament reglamentari de la Llei, i la disposició final quarta preveu, específicament, que es faci un desplegament reglamentari per crear ajuts als propietaris de locals comercials i habitatges amb rendes poc elevades.

La disposició final cinquena ratifica totes les mesures adoptades pel Govern mitjançant diversos decrets des del dia 25 de maig del 2020, en relació amb la crisi sanitària que ens ocupa.

I la disposició final sisena determina la data de l’entrada en vigor de la Llei.

Capítol preliminar. Disposicions generals

Article 1. Caràcter provisional de les mesures

Les mesures previstes en aquesta Llei tenen per objecte pal·liar les conseqüències de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2. L’aplicació de la Llei és limitada en el temps, fins que el Govern declari, per decret, la fi de la situació de crisi sanitària als efectes de cadascuna de les mesures que s’hi preveuen, i en qualsevol cas, per tot, fins al 30 de juny del 2021.

L’àmbit d’aplicació temporal limitat d’aquesta Llei, segons es preveu a l’apartat 1 anterior no és d’aplicació a l’inici, a la instrucció i/o a la resolució dels procediments de revisió i revocació previstos per l’article 32, ni tampoc a l’inici, a la instrucció i/o a la resolució dels procediments sancionadors incoats en mèrits de la secció sisena del capítol primer, els quals poden iniciar-se, intruir-se i/o resoldre’s amb posterioritat al 30 de juny del 2021.

Igualment, l’àmbit d’aplicació temporal d’aquesta Llei no és aplicable a l’article 45 i a la disposició final primera, i s’entén sense perjudici de les regles en matèria de compensació aplicables a les hores retribuïdes no treballades generades fins al 30 de juny del 2021, segons el que preveu l’article 8, i del que estableixen la disposició addicional primera i l’article 55, i del que es desprengui altrament de les disposicions d’aquesta Llei.

Capítol primer. Mesures en matèria laboral

Secció primera. Disposicions generals

Article 2. Continuïtat dels contractes de treball

Les empreses que hagin suspès l’activitat, tant obligatòriament per decret del Govern com voluntàriament, o que estiguin sotmeses a limitacions o restriccions en la seva activitat derivades de les mesures adoptades per les autoritats competents en el marc de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, mantenen l’obligació de satisfer a les persones assalariades el salari fix convingut en el contracte de treball vigent en cada moment, llevat que les hagin acomiadat o que hagin optat per la suspensió temporal del contracte de treball o la reducció de la jornada laboral, en els termes que estableix la secció tercera d’aquest capítol, o que hagin pactat de mutu acord una reducció de la jornada laboral.

El procediment de suspensió temporal dels contractes de treball per cas fortuït o força major previst a l’article 41 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, no és aplicable a la suspensió temporal d’activitat de les empreses per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, sigui obligatòria o voluntària. Les suspensions sol·licitades per aquesta causa amb posterioritat al dia 1 de gener del 2021 no es poden prendre en consideració i no produeixen cap efecte.

Pel que respecta als contractes de durada determinada, resta expressament prohibida la inclusió de clàusules que prevegin la finalització anticipada de la relació laboral per motiu de suspensió o reducció de l’activitat de l’empresa.

Article 3. Modificació d’horaris

Fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, i durant els catorze dies naturals següents, no és aplicable el termini d’avís anticipat per modificar horaris de treball que estableixen els articles 54, 55 i 59 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, sempre que aquesta modificació tingui com a finalitat reorganitzar el treball o els torns de treball per complir de forma més eficaç les ordres, recomanacions, instruccions o els requeriments dictats per les autoritats competents en el marc de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2. La modificació d’horaris ha de respectar, en tot cas, el dret al descans setmanal regulat per la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals.

Article 4. Canvi de funcions

Fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, l’empresa pot canviar la persona assalariada de funcions, quan aquest canvi tingui com a finalitat reorganitzar el treball o els torns de treball per complir de forma més eficaç les ordres, recomanacions, instruccions o els requeriments dictats per les autoritats competents en el marc de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2. Aquesta modificació de funcions no pot comportar una reducció del salari convingut en el contracte de treball.

El canvi de funcions pot dur associat el canvi del centre de treball de la persona assalariada quan aquest canvi sigui necessari per respondre a les necessitats organitzatives de l’empresa, sempre que l’empresa sufragui les despeses de transport que el canvi de centre de treball eventualment comporti per a la persona assalariada. En aquest cas, el temps de desplaçament emprat per la persona assalariada entre el seu domicili i el nou centre de treball es considera com a temps de treball efectiu.

Article 5. Disposicions comunes a la modificació d’horaris i al canvi de funcions

Els canvis d’horari o de funcions que portin causa en les disposicions dels articles 3 i 4 s’han de notificar a la persona assalariada, a través de qualsevol dels mecanismes previstos a l’article 6, a més tardar, tres dies laborables abans de l’inici del desenvolupament del nou horari o del canvi de funcions, llevat de causes imprevistes; en aquest darrer cas la notificació ha d’efectuar-se, a més tardar, 24 hores abans de l’inici del desenvolupament del nou horari o del canvi de funcions. En tots els casos, a la notificació han de constar les causes precises que justifiquen la modificació d’horaris o el canvi de funcions.

L’afectació del canvi d’horari o de funcions que porti causa en les disposicions dels articles 3 i 4 s’ha de planificar equitativament entre les persones assalariades de la mateixa categoria professional, establint si és necessari torns rotatius, i proporcionalment entre les diferents categories, si bé no és necessari que concerneixi la totalitat de les persones assalariades dins l’empresa, ni de la mateixa manera, i llevat que hi hagi una causa justificada per no mantenir l’equitat i la proporcionalitat.

Una vegada finalitzi la causa que va motivar el canvi d’horari o de funcions, segons escaigui, la prestació de la persona assalariada ha de tornar-se a efectuar en les condicions aplicades abans del referit canvi.

Article 6. Mecanismes de notificació a les persones assalariades

Les notificacions que, de conformitat amb aquest capítol, han d’efectuar les empreses a les seves persones assalariades, han de realitzar-se per escrit. A aquests efectes, poden fer-se mitjançant carta certificada amb avís de recepció, per conducte notarial o del saig, per servei de missatgeria o lliurant-la directament a la persona assalariada, que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data o, si es nega a signar, en presència de dos testimonis. També es poden fer per qualsevol altre mitjà, àdhuc telemàtic, sempre que permeti la recepció íntegra per part de la persona assalariada del contingut de la comunicació escrita o que es tracti d’un mecanisme prèviament acordat, per escrit, entre l’empresa i la persona assalariada.

Article 7. Permís retribuït per absència laboral per tenir cura dels fills a càrrec

A partir del moment en què els centres educatius i de lleure extraescolar no puguin portar a terme la seva activitat amb normalitat com a conseqüència de l’aplicació obligatòria dels protocols per evitar la propagació de la pandèmia del SARS-CoV-2, les persones assalariades o les persones que realitzen una activitat per compte propi amb fills menors de catorze anys o fills amb discapacitat, que treballen en activitats obertes i autoritzades a obrir per decret del Govern, es poden absentar del lloc de treball per tenir-ne cura si compleixen cumulativament les condicions següents:

Si els dos progenitors es troben en la mateixa circumstància o es tracta de famílies monoparentals. En el primer cas, només es pot acollir a la mesura un dels progenitors, o ambdós en règim de torns, que ha de ser per jornades senceres de treball.

Si els dos progenitors acrediten que cap d’ells no té cap familiar fins al segon grau de consanguinitat o d’afinitat que pugui tenir cura raonablement dels fills.

Queden excloses del dret a rebre aquesta prestació les persones assalariades afectades per una suspensió temporal del contracte de treball, en els termes que estableix la secció tercera d’aquest capítol, i les persones que realitzen una activitat per compte propi i que es beneficiïn de la prestació regulada a l’article 28, durant els períodes d’afectació i de percepció de la prestació, respectivament. També en queden exclosos els administradors de societats, excepte que siguin professionals que duguin a terme la seva activitat de manera efectiva a través d’una societat mercantil de la qual siguin els administradors, i les persones assalariades i les persones que exerceixen una activitat per compte propi que puguin portar a terme la seva activitat raonablement mitjançant el teletreball.

Les hores de treball no realitzades per aquesta causa són compensades pel Govern en els termes que s’estableixin per la via reglamentària. En tots els casos, a comptar de la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el valor del còmput mensual de les hores de treball no realitzades i compensades pel Govern en virtut d’aquesta mesura no pot superar el salari mínim interprofessional. També s’han d’establir per via reglamentària els procediments de sol·licitud i la documentació que s’ha d’aportar a aquests efectes.

El període corresponent al permís retribuït per absència laboral per tenir cura dels fills a càrrec de les persones assalariades i de les persones que realitzen una activitat per compte propi dona dret a les prestacions de reembossament, a les prestacions d’invalidesa derivades d’accident no laboral o malaltia comuna, o a les pensions de reversió o capital per defunció, sempre que, en el cas de la persona que realitza una activitat per compte propi, estigui al corrent de pagament de les seves cotitzacions o doni compliment a les condicions d’ajornament sol·licitat prèviament.

En aquelles prestacions en què s’exigeixen determinats períodes de cotitzacions són computables les cotitzacions realitzades per la prestació de permís retribuït per absència laboral per tenir cura dels fills a càrrec.

Aquest permís retribuït té la consideració de prestació econòmica satisfeta pel Govern en el marc de la normativa d’atenció social i li és d’aplicació l’apartat 5 de l’article 105 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social.

Qualsevol inexactitud, omissió o falsedat de les dades, de les declaracions responsables o de la informació aportades en les sol·licituds presentades en mèrits d’aquest article, dona lloc a la revocació de la compensació del Govern concedida i a la devolució de les quanties atorgades, sense perjudici d’imposar les sancions que puguin correspondre, d’acord amb la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris.

Secció segona. Compensació del temps no treballat

Article 8. Regles de compensació del temps no treballat

El període en què la persona assalariada no pot realitzar la seva prestació laboral ordinària per causa de la suspensió obligatòria, total o parcial, de l’activitat de l’empresa o de part de l’empresa, o com a conseqüència de limitacions o restriccions en la seva activitat derivades de les mesures adoptades per les autoritats competents en el marc de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, o de la davallada de la xifra de negoci de l’empresa ocasionada per la referida situació d’emergència sanitària, es pot remunerar d’acord amb les regles següents:

La meitat de les hores no treballades ha de ser remunerada per l’empresa sota la figura del permís retribuït.

L’altra meitat de les hores no treballades ha de ser igualment remunerada, i es compensa amb treball per part de la persona assalariada mitjançant els mecanismes que s’estableixen a continuació, i segons l’ordre següent:

(i) Hores extraordinàries i festius del calendari laboral ja meritats.

En primer lloc, es compensen amb les hores extraordinàries i amb les hores de jornades festives del calendari laboral que la persona assalariada tingui acumulades fins a la data en què ha deixat de treballar, si en té. La compensació de les hores es fa d’acord amb les condicions que estableix l’apartat 2 de l’article 58 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, i no requereix l’acord de les parts ni el consentiment de la persona treballadora. No obstant això, l’empresa ha de notificar a la persona assalariada, a través de qualsevol dels mecanismes previstos a l’article 6, la llista dels dies festius del calendari laboral o hores extraordinàries que compensa contra el temps no treballat durant la situació d’emergència sanitària.

(ii) Hores extraordinàries i festius del calendari laboral a futur.

Un cop exhaurida la compensació prevista a l’apartat i) anterior, l’empresa i la persona assalariada poden establir, per acord o conveni col·lectiu d’empresa o mitjançant un pacte per escrit, entre l’empresa i la persona assalariada, la compensació d’hores extraordinàries aplicant un còmput de compensació horària de treball a futur i de festius del calendari laboral que es prevegi treballar a futur, amb límit fins al 31 de desembre del 2021. En aquesta compensació no s’aplica l’increment previst a l’apartat 2 de l’article 58 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals. En aquest supòsit, la planificació horària amb el detall exprés de la seva distribució ha de ser notificada, a través de qualsevol dels mecanismes previstos a l’article 6, a la persona assalariada amb una anticipació mínima de set dies naturals anteriors a la variació del calendari laboral i de compensació del temps no treballat.

(iii) Vacances.

En tercer lloc, les hores de treball no realitzades que ha de compensar la persona assalariada se satisfan amb vacances. El nombre màxim de dies de vacances que es poden emprar en aquesta compensació és de la meitat de les vacances que es generin durant l’any en curs, i segons les regles següents:

Quan les vacances estiguin pactades en dies laborables, la compensació de les hores és per dia de treball efectiu, d’acord amb la jornada diària pactada.

Quan les vacances estiguin pactades en dies naturals, la conversió d’hores degudes en dies naturals es fa d’acord amb la fórmula que s’indica a continuació. El resultat s’arrodoneix a la part sencera del nombre, descartant la part decimal:

fórmula.pdf

Si, en aplicació del que estableix aquest apartat, la persona assalariada veiés reduït el dret de vacances anuals a una xifra inferior a vint-i-un dies naturals o setze dies hàbils, aquesta persona pot optar per exercir el dret a vacances fins a completar els vint-i-un dies naturals o els setze dies hàbils durant l’any 2021, però els dies de vacances que faci en virtut d’aquesta norma no han de ser remunerats per l’empresa o bé han de ser compensats amb un crèdit de dies de vacances sobre l’any 2022, a elecció de la persona assalariada.

(iv) Còmput de compensació horària a compte de treball futur i de festius del calendari laboral a futur.

Quan l’aplicació dels mecanismes previstos als apartats (i), (ii) i (iii) anteriors no resulti suficient per compensar el deute d’hores de treball de la persona assalariada, o a manca de pacte individual o convencional, segons escaigui, l’empresa pot aplicar, sense que sigui objecte de negociació col·lectiva i d’acord amb les necessitats i l’organització de l’empresa, un còmput de compensació horària de treball a futur, amb límit fins al 31 de desembre del 2021. Les hores no treballades durant el període de suspensió de l’activitat es poden compensar amb hores extraordinàries que es preveu que es realitzin en treball futur i de festius del calendari laboral que es prevegi treballar a futur. En aquesta compensació no s’aplica l’increment previst a l’apartat 2 de l’article 58 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals. La notificació a la persona assalariada, a través de qualsevol dels mecanismes previstos a l’article 6, s’ha d’efectuar amb una anticipació mínima de set dies naturals anteriors a la variació del calendari laboral i de compensació del temps no treballat.

Les regles de compensació anteriors únicament poden ser aplicades en relació amb les hores retribuïdes no treballades generades durant el període comprès entre l’entrada en vigor d’aquesta Llei i el 30 de juny del 2021, i en relació amb les hores retribuïdes no treballades generades amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei i que no s’hagin pogut compensar de conformitat amb els mecanismes previstos a l’article 6 de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals urgents per la situació d’emergència sanitària per la pandèmia del SARS-CoV-2, per haver resultat insuficients els mecanismes que s’hi preveien.

Els fulls de compte d’hores han de detallar el ròssec de les hores retribuïdes no treballades pels motius previstos en aquest article i, d’aquestes, el nombre d’hores assumit per l’empresa sota el concepte de permís retribuït i, de forma segregada, el nombre d’hores pendents de compensar pel treballador. La comptabilització d’aquests ròssecs s’ha d’anar actualitzant i reflectint en els fulls de compte d’hores de cada mes fins a la definitiva compensació de totes les hores pendents a càrrec del treballador, amb el límit fins al 31 de desembre del 2021.

Les empreses no poden aplicar cap tipus de deducció sobre el salari fix pactat en el supòsit que l’aplicació dels mecanismes de compensació establerts a l’apartat 1 no permetin compensar la totalitat de les hores no treballades.

En tots els mecanismes fixats, el calendari de compensació ha de respectar la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, tant pel que fa al descans diari entre jornades successives de treball com al descans setmanal. També ha de preveure els límits màxims de treball en hores extraordinàries establerts a l’article 55 o a l’apartat 2 de l’article 57 de la mateixa Llei, segons escaigui, i ha de respectar les prohibicions previstes a l’apartat 3 de l’article 57 de la referida Llei.

Si, per impediments sobrevinguts, l’empresa necessita modificar l’acord a què s’ha arribat amb la persona assalariada pel que fa al calendari de compensació de les hores no treballades amb treball a futur o al calendari prèviament notificat sense acord de les parts, ha de comunicar-ho a la persona assalariada, a través de qualsevol dels mecanismes previstos a l’article 6, amb una anticipació mínima de set dies naturals anteriors a la variació del calendari laboral i de compensació del temps no treballat.

En cas d’extinció del contracte de persones assalariades que hagin acumulat hores a favor de l’empresa a compte de treball futur, de festius del calendari laboral a futur o de vacances, els imports corresponents no poden ser descomptats en el càlcul de la quitança. Queden exclosos d’aquesta prohibició els casos d’acomiadaments disciplinaris i els casos de desistiment de la persona assalariada, sempre que el desistiment no tingui com a origen un supòsit d’incompliment de l’empresari, segons el que regula l’article 91 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals.

Les vacances fixades i gaudides durant part o la totalitat del període de suspensió de l’activitat de l’empresa o de part d’aquesta activitat es consideren vacances fetes, llevat que l’empresa i la persona assalariada acordin per escrit el compliment de les vacances en un altre període.

Els períodes de vacances gaudits durant part o la totalitat del període de suspensió de l’activitat o de part d’aquesta activitat es retribueixen d’acord amb la fórmula establerta a l’apartat 3 de l’article 76 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, i el salari fix que cal aplicar és el pactat per l’empresa i la persona assalariada afectada abans de les eventuals reduccions determinades com a conseqüència del càlcul de les prestacions establertes a l’article 21, en cas que la persona assalariada resulti afectada per una suspensió temporal dels contractes de treball o per una reducció de la jornada laboral, segons es regulen a la secció tercera següent.

Secció tercera. Suspensió temporal dels contractes de treball i reducció de la jornada laboral

Article 9. Objecte

Aquesta secció té per objecte regular la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral que tinguin l’origen en la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per suspensió temporal del contracte de treball el període temporal durant el qual la persona assalariada continua d’alta a l’empresa, però veu suspès el desenvolupament efectiu de la seva jornada laboral, i per reducció de la jornada laboral, el període temporal durant el qual la persona assalariada continua d’alta a l’empresa però veu reduït el desenvolupament efectiu de la seva jornada laboral.

Article 10. Definicions

Als efectes d’aquesta secció, s’entén per:

Empresa: els empresaris, àdhuc els empresaris individuals, d’acord amb la definició prevista a l’article 11 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, amb inclusió dels patrons domèstics.

Persona assalariada: les persones assalariades i els socis que presten un servei o realitzen una obra per compte de la societat de la qual són socis, sota la direcció dels òrgans socials, a canvi d’un salari, d’acord amb la definició prevista a l’article 10 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals.

Empreses tancades obligatòriament: les empreses que es trobin en el supòsit previst a l’apartat (i) de la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 13.

Empreses afectades per impediments: les empreses que es trobin en el supòsit previst a l’apartat (ii) de la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 13.

Empreses que pertanyen a sectors específics: les empreses que es trobin en el supòsit previst a l’apartat (iii) de la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 13.

Empreses dels sectors relacionats directament amb el turisme, les empreses que es trobin en el supòsit previst a l’apartat (iv) de la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 13.

Article 11. Àmbit objectiu aplicable

La suspensió temporal dels contractes de treball i la reducció de la jornada laboral són aplicables a les persones assalariades, amb independència del règim contractual. Si bé no és necessari que ambdues modalitats concerneixin la totalitat d’aquestes persones dins l’empresa, ni de la mateixa manera, cal, per contra, que l’afectació d’aquestes mesures es planifiqui equitativament entre les persones assalariades de la mateixa categoria professional, establint si és necessari torns rotatius, i proporcionalment entre les diferents categories, llevat que hi hagi una causa justificada per no mantenir l’equitat i la proporcionalitat, que s’ha de motivar en la sol·licitud presentada davant el ministeri competent en matèria de treball.

Excepte en el cas de les empreses tancades obligatòriament i de les altres empreses que, en el moment d’efectuar la sol·licitud inicial, de prolongació, de modificació de l’abast o de variació del supòsit, tinguin en plantilla un nombre de persones assalariades inferior a deu, el percentatge de les persones assalariades afectades per una suspensió temporal dels contractes de treball o per una reducció de la jornada laboral no pot superar el 75% de la plantilla en el moment d’efectuar la sol·licitud de què es tracti. El nombre de persones assalariades que resulti del càlcul previst en aquest paràgraf s’ha d’ajustar a la unitat superior.

A més, excepte en el cas de les empreses tancades obligatòriament, únicament poden resultar afectades per una suspensió temporal dels contractes de treball o per una reducció de la jornada laboral les persones assalariades que hagin estat donades d’alta en l’empresa i a la Caixa Andorrana de Seguretat Social amb anterioritat al dia 1 d’octubre del 2020.

No obstant això, per decret del Govern, es poden exceptuar d’aquest darrer requisit algunes de les activitats referides a l’apartat 2 de l’article 13, per un període limitat en el temps, i en les condicions que s’hi prevegin, quant a la durada i al tipus dels contractes laborals de les persones assalariades que es poden afectar a la suspensió temporal dels contractes de treball o a la reducció de la jornada laboral.

Només poden resultar afectades per una suspensió temporal dels contractes de treball o per una reducció de la jornada laboral les persones assalariades la prestació de serveis de les quals estigui directament vinculada a l’activitat de l’empresa que dona lloc a l’aplicació de la modalitat de la què es tracti, segons els supòsits previstos a la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 13.

Si el contracte de treball de la persona assalariada afectada per una suspensió temporal dels contractes de treball o per una reducció de la jornada laboral és de durada determinada i venç durant aquesta afectació, aquest contracte es considera resolt a partir del venciment.

En el moment de presentar la sol·licitud de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral, l’empresa ha d’informar de la durada i del tipus dels contractes de treball i indicar-ne la data de finalització per a totes i cadascuna de les persones assalariades afectades, segons el que estableix l’article 17.

Si l’empresa vol mantenir la persona assalariada amb un contracte de durada determinada, en plantilla més enllà de la seva data de finalització, cal que es formalitzi un nou contracte laboral, que, en cas de ser de durada determinada, està sotmès al que estableix l’apartat 4 de l’article 14 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, pel que fa a la successió de contractes. Només es pot seguir subjectant a aquella persona a qualsevol d’ambdues modalitats si no hi ha cap dia d’interrupció entre els dos contractes, i l’empresa ha de sol·licitar l’ampliació temporal de l’afectació com si es tractés d’una prolongació de la suspensió temporal del contracte de treball o de la reducció de la jornada laboral, segons correspongui.

En cas de transmissió, cessió o canvi de titularitat d’una empresa en els termes regulats a l’article 12 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, es considera que la data de contractació de les persones assalariades, a efectes d’aplicació de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral, és la data d’alta a l’empresa cedent, i l’empresa cessionària ha d’acreditar que s’ha subrogat en la titularitat dels drets i de les obligacions laborals respecte a les persones assalariades i que aquestes conserven les mateixes condicions de treball, l’antiguitat i la resta de drets laborals.

Les persones assalariades que es troben en alguna de les circumstàncies previstes a l’apartat 2 de l’article 31 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, no es poden veure afectades per una suspensió temporal dels contractes de treball o per una reducció de la jornada laboral fins que hagi finalitzat la circumstància corresponent.

Article 12. Àmbit temporal aplicable

L’aplicació de la suspensió temporal dels contractes de treball i de la reducció de la jornada laboral se circumscriu al període comprès entre l’1 de gener del 2021 i fins als noranta dies naturals posteriors al dia en què el Govern declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2. En tot cas, aquest àmbit temporal no pot anar més enllà del 30 de juny del 2021.

Article 13. Empreses beneficiàries i requisits

Es poden acollir a la suspensió temporal dels contractes de treball o a la reducció de la jornada laboral les empreses que compleixin cumulativament els requisits següents:

Que estiguin establertes legalment al Principat d’Andorra.

Que no tinguin deutes amb l’Administració pública, ni al moment de presentar la sol·licitud ni durant el període en què apliquen la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, llevat que aquests deutes estiguin en curs de regularització.

Que hagin satisfet íntegrament:

(i) el salari de les seves persones assalariades, amb independència de si estan afectades o no a una suspensió temporal dels contractes de treball o a una reducció de la jornada laboral, d’ençà el mes de març del 2020, o des de l’inici de la relació laboral en cas d’haver-se iniciat amb posterioritat a aquesta data; i,

(ii) en el seu cas, que hagin satisfet la part de la prestació de la persona assalariada i de la cotització a càrrec de l’empresa durant la vigència de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral, aplicades en mèrits de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals urgents per la situació d’emergència sanitària per la pandèmia del SARS-CoV-2, o d’aquesta Llei.

El compliment d’aquest requisit s’entén sense perjudici de l’aplicació del règim sancionador previst a la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, o en matèria de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral, segons el que preveu la Llei 5/2020 esmentada anteriorment, i en aquesta Llei.

Que es trobin en algun dels supòsits següents:

(i) Que hagin suspès la seva activitat principal de forma obligatòria per decret del Govern.

(ii) Que estiguin afectades per impediments que impactin negativament i de manera substancial el normal desenvolupament de la seva activitat principal, en mèrits de les limitacions o restriccions derivades de les mesures dictades per l’autoritat nacional competent en el marc de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, segons es determini per decret del Govern, de conformitat amb l’apartat 2, i sempre que demostrin una davallada significativa de la xifra de negoci en els termes que preveu l’article 14.

(iii) Que la seva activitat principal pertanyi a sectors econòmics específics que, durant el darrer trimestre, presentin una taxa reduïda de recuperació de l’activitat, segons es determini per decret del Govern, de conformitat amb l’apartat 2, i sempre que demostrin una davallada significativa de la xifra de negoci en els termes que preveu l’article 14.

(iv) Que la seva activitat principal estigui directament afectada o restringida per mesures adoptades per autoritats estrangeres dels països veïns que limitin l’arribada de turistes, segons es determini per decret del Govern, de conformitat amb l’apartat 2.

(v) Que siguin patrons domèstics i que acreditin una davallada dels ingressos de la unitat de convivència superior al 50%, comparant els tres mesos naturals anteriors a la presentació de la sol·licitud amb el mateix període de l’any immediatament anterior, o una davallada dels ingressos dels membres de la unitat de convivència d’un volum tan elevat que no permet continuar assumint l’import dels salaris. En cas que el període de referència es correspongui, en tot o en part, amb el període comprès entre els mesos de març a maig de l’any 2021, la comparació s’ha d’efectuar amb els mesos que corresponguin de l’any 2019.

Als efectes del que preveuen els apartats (ii), (iii) i (iv) de la lletra d) de l’apartat anterior i de conformitat amb els criteris que s’hi preveuen, el Govern, per decret, determina el llistat de les activitats econòmiques afectades per limitacions o restriccions derivades de les mesures dictades per l’autoritat nacional competent en el marc de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, així com el llistat de les activitats econòmiques que pertanyen a sectors econòmics específics i de les que estiguin directament afectades o restringides per mesures adoptades per autoritats estrangeres dels països veïns que limitin l’arribada de turistes.

El decret del Govern ha de determinar el període de vigència de la qualificació de les activitats econòmiques referides a l’apartat anterior als efectes de poder acollir-se a la suspensió temporal dels contractes de treball o a la reducció de la jornada laboral regulades en aquesta secció. La modalitat de què es tracti perd els seus efectes una vegada transcorreguts cinc dies naturals a partir de la finalització del referit període.

Les disposicions anteriors s’entenen sense perjudici de la possibilitat de l’empresa de sol·licitar la prolongació de la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral en cas que es prorrogui, per decret, la qualificació de l’activitat, o de sol·licitar novament l’aplicació de la modalitat de la què es tracti en cas de variació del supòsit, segons el que estableix l’apartat 2 de l’article 18.

Els requisits definits a l’apartat 1 s’han de mantenir durant tot el període de vigència de l’autorització de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral.

La possibilitat d’acollir-se a la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral no és aplicable a les modificacions d’activitats comercials autoritzades a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

El ministeri competent en matèria de treball, en el marc de la revisió inicial de les sol·licituds o del procediment de revisió i de revocació de la sol·licitud regulat a l’article 32, pot requerir tota la documentació que consideri necessària per comprovar que es compleixen els requisits previstos a l’article 11 i a l’apartat l d’aquest article.

Article 14. Concepte de davallada significativa de la xifra de negoci

Als efectes del que preveuen els apartats (ii) i (iii) de la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 13, s’entén per davallada significativa de la xifra de negoci una davallada en la xifra de negoci acumulada igual o superior al 50%, durant els tres mesos naturals immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud inicial, de prolongació, de modificació de l’abast o de variació del supòsit, en comparació amb el mateix període de l’any anterior.

En cas que el període de referència es correspongui, en tot o en part, amb el període comprès entre els mesos de març a maig de l’any 2021, la comparació s’ha d’efectuar amb els mesos que corresponguin de l’any 2019.

S’entén per:

xifra de negoci: l’import total dels ingressos obtinguts mitjançant l’activitat comercial, per la venda de béns o de serveis; i

mes natural: el període comprès entre el primer i l’últim dia de cada mes del calendari.

Tanmateix, als efectes del que preveuen els apartats (ii) i (iii) de la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 13, s’entén que una empresa presenta una davallada significativa de la xifra de negoci, quan malgrat no poder demostrar una davallada en la xifra de negoci en el percentatge referit a l’apartat anterior, presenti una davallada en la xifra de negoci igual o superior al 30% i inferior al 50%, durant els dotze mesos naturals immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud inicial, de prolongació, de modificació de l’abast o de variació del supòsit, en comparació amb el mateix període de l’any anterior, i justifiqui que la reducció de la xifra de negoci ha estat d’un volum tan elevat que pot posar en perill la viabilitat futura de l’empresa, i sempre que el ministeri competent en matèria de treball ho autoritzi de forma expressa. A aquests efectes, el ministeri competent en matèria de treball trasllada la documentació justificativa al ministeri competent en matèria d’economia, que ha d’informar sobre el compliment dels requisits referits anteriorment, prèvia anàlisi individual de cada cas.

S’entén que la viabilitat futura d’una empresa es troba en perill quan el resultat de l’explotació acumulat és inferior a l’1% de la xifra de negoci.

En el cas d’empreses no constituïdes o sense activitat durant l’any 2020, la davallada de la xifra de negoci s’ha de comparar en relació amb els tres mesos naturals que precedeixin el període de referència establert a l’apartat 1.

En el cas d’empreses que hagin suspès la seva activitat, obligatòriament o voluntàriament, durant una part o la totalitat dels tres mesos naturals o dels dotze mesos naturals, segons el cas, immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud de què es tracti, el període de suspensió obligatòria o voluntària s’ha de descomptar del còmput dels referits mesos. En aquest cas, el període de referència s’ha de retrotreure fins completar un període total de, respectivament, noranta dies naturals o de tres-cents seixanta-cinc dies naturals, encara que no siguin consecutius, i s’ha de comparar amb el període de l’any anterior que correspon de conformitat amb les regles dels apartats 1 o 2, tenint en compte el descompte abans referit.

Article 15. Modalitats

Les empreses poden tramitar la sol·licitud d’acord amb les modalitats següents:

La suspensió temporal dels contractes de treball.

La reducció de la jornada laboral de les persones assalariades que no sigui superior al 75% d’aquesta jornada, de manera que s’ha de respectar un desenvolupament efectiu de, com a mínim, el 25% de la jornada laboral fixada en el contracte de treball.

Les dues modalitats anteriors proporcionals i/o cumulatives en funció de les necessitats de l’empresa i de les persones assalariades.

En el cas de les empreses subjectes a la limitació prevista al primer paràgraf de l’apartat 2 de l’article 11, la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral poden afectar proporcionalment i/o cumulativament el percentatge de les persones assalariades que s’hi preveu. En els altres casos, la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral poden afectar proporcionalment i/o cumulativament totes les persones assalariades o una part. Tanmateix, en tots els supòsits, una mateixa persona assalariada, en el decurs de la relació laboral, pot veure’s afectada per l’aplicació d’una modalitat o l’altra.

En qualsevol cas, l’afectació de la persona assalariada a qualsevol de les modalitats previstes a l’apartat 1 ha de respectar els principis d’equitat i proporcionalitat, llevat que hi hagi una causa justificada, segons el que estableix l’apartat 0 de l’article 11.

Article 16. Procediment relatiu a les sol·licituds inicials o de prolongació

Les sol·licituds inicials de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral presentades per empreses tancades obligatòriament, si bé s’han d’acompanyar de la documentació requerida i esmentada a l’article 17, s’entenen autoritzades pel ministeri competent en matèria de treball a partir de la data de presentació de la sol·licitud, sempre que hagin procedit al període de consultes que estableix l’apartat 0, si escau.

En la resta de casos, les sol·licituds inicials o de prolongació de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral s’han d’acompanyar de la documentació requerida i esmentada a l’article 17, i han de ser autoritzades expressament pel ministeri competent en matèria de treball, després d’haver procedit al període de consultes que estableix l’apartat 0, si escau. Aquesta autorització s’ha de concedir o denegar en el termini màxim de deu dies hàbils a partir del dia que es presenti la sol·licitud. Tanmateix, en cas contrari, el silenci té la consideració de positiu, amb excepció de les sol·licituds presentades en mèrits de l’apartat 2 de l’article 14, que han de ser, en tot cas, autoritzades expressament pel ministeri competent en matèria de treball. En aquest darrer cas, el silenci té la consideració de negatiu.

Les sol·licituds inicials o de prolongació de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral i la documentació requerida d’acord amb l’article 17 es presenten telemàticament, en el format i el suport informàtics que defineix el ministeri competent en matèria de treball. Als formularis s’ha d’indicar la documentació que cal adjuntar, i el format o suport informàtic en què s’ha de presentar, segons la modalitat que se sol·liciti i els supòsits en què es fonamenti la sol·licitud, de conformitat amb les disposicions de l’article 17.

Les sol·licituds inicials o de prolongació presentades a través de vies diferents a la prevista en el paràgraf anterior es tenen per no presentades i no donen lloc a l’inici del còmput dels terminis de resolució previstos als apartats anteriors.

En el supòsit en què durant el termini de resolució de deu dies hàbils previst a l’apartat 2, el ministeri competent en matèria de treball sol·liciti informació, documentació addicional o que manca, o l’esmena de defectes en els formularis o la documentació presentats, quant al seu format o contingut, el termini de resolució corresponent s’ha d’entendre suspès. El còmput del termini de resolució es reprèn a partir de l’endemà del dia en què el ministeri competent en matèria de treball notifiqui a l’empresa que el defecte, la mancança o l’omissió es considera esmenat.

En cas que el defecte, la mancança o l’omissió no sigui esmenat en el termini de cinc dies hàbils des de la data de la notificació del ministeri competent en matèria de treball on sol·liciti informació, documentació addicional o que manca, o l’esmena de defectes en els formularis o la documentació presentats, la sol·licitud s’ha d’entendre com a desistida i el referit ministeri resol l’arxiu de l’expedient. Aquesta resolució és susceptible de recurs en els termes que estableix l’apartat 2 de l’article 19.

En cas de denegació expressa, total o parcial, de la sol·licitud formulada, la resolució ha de ser degudament motivada a efecte que l’empresa pugui presentar un recurs en els termes previstos a l’apartat 2 de l’article 19.

Sempre que s’hagin nomenat representants dels assalariats amb anterioritat a la presentació de la sol·licitud de què es tracti, de forma prèvia al moment en què l’empresa sol·liciti prop del ministeri competent en matèria de treball la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, ha d’iniciar un període de consultes amb aquests representants dels assalariats, per un període màxim de cinc dies naturals.

L’empresa ha de comunicar per escrit o per mitjans telemàtics que en deixin constància escrita o gravació en qualsevol suport, als representants dels assalariats, les causes concretes que motiven l’aplicació de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral; la relació no nominativa de les persones assalariades afectades, amb la seva antiguitat i la categoria professional a la qual pertanyen; el període que es preveu que duri la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral de cada persona assalariada afectada, i els criteris que s’han seguit per determinar les persones assalariades afectades. La comunicació s’ha d’acompanyar d’una memòria explicativa de l’existència de les causes econòmiques que s’al·leguen i de la procedència i la raonabilitat de les mesures adoptades.

L’empresa ha de notificar per mitjans telemàtics al ministeri competent en matèria de treball l’inici del període de consultes a fi que aquest ministeri pugi vetllar perquè es desenvolupi adequadament i sigui efectiu. Així mateix, el ministeri, durant el període de consultes, pot sol·licitar la informació i la documentació complementàries que escaiguin, i pot fer els advertiments i les recomanacions que consideri oportuns. Tota la documentació generada amb motiu del període de consultes obert amb els representants dels assalariats s’ha d’adjuntar degudament a la sol·licitud presentada prop del ministeri competent en matèria de treball.

Durant el període de consultes, que es pot celebrar per mitjans telemàtics, les parts han de negociar de bona fe amb la finalitat d’assolir un acord. Les parts poden designar un mediador, sense que això pugui suposar una ampliació del període de consultes.

Durant el període de consultes s’ha d’aixecar acta de cada reunió. Les actes, que en cas d’haver-se celebrat les consultes telemàticament poden substituir-se per una gravació, si així ho han acordat les parts, s’han de trametre posteriorment, juntament amb la documentació que les acompanyi, al ministeri competent en matèria de treball. Les comunicacions que es portin a terme durant el període de consultes es poden fer per qualsevol mitjà, àdhuc telemàtic, que hagin validat prèviament les parts.

Un cop la sol·licitud inicial o de prolongació de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral ha estat autoritzada tàcitament o expressament pel ministeri competent en matèria de treball, segons el cas, l’empresa ho ha de notificar a cadascuna de les persones assalariades afectades de forma fefaent, en el termini màxim dels tres dies hàbils següents, a través de qualsevol dels mecanismes previstos a l’article 6. A la notificació s’ha d’indicar la data de finalització prevista del període d’afectació i s’ha d’adjuntar, en tot cas, una còpia de la resolució del ministeri competent en matèria de treball, si n’hi ha, i s’hi ha de fer constar que es posa a disposició de la persona assalariada, si així ho sol·licita, la informació esmentada en el segon paràgraf de l’apartat 0, en allò que la concerneixi.

La persona assalariada que en el termini màxim de tres dies laborables, exhaurit el període d’afectació, no es reincorpori a la seva empresa, es considera desistida de forma unilateral del contracte de treball, sempre que l’empresa li hagi notificat la data de finalització del període d’afectació de conformitat amb l’apartat anterior.

Article 17. Documentació

Les sol·licituds inicials o de prolongació de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral s’han de presentar conjuntament amb la documentació que es detalla en els apartats següents, al ministeri competent en matèria de treball, en els formats o suports específics indicats als formularis creats a aquest efecte, o els altres indicats pel dit ministeri.

En cas de les sol·licituds de prolongació, s’ha d’indicar expressament el número d’expedient atorgat pel ministeri competent en matèria de treball en el moment de presentació de la sol·licitud inicial.

Les sol·licituds inicials de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral han de contenir, com a mínim, la informació següent:

Totes les dades d’identificació de l’empresa.

Les dades d’identificació de cadascuna de les persones assalariades afectades, la seva antiguitat a l’empresa, la seva ocupació segons la classificació nacional d’ocupacions, el salari fix mensual calculat segons les normes de l’article 22, el tipus de contracte, la durada del contracte i la seva data de finalització, si escau.

La modalitat d’afectació, bé sigui per suspensió temporal del contracte de treball o reducció de la jornada laboral.

Per a cada persona assalariada afectada, s’ha d’informar de la data d’inici i de la data de finalització sol·licitades per a l’aplicació individualitzada de les modalitats de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral. També s’ha d’indicar, per a cadascuna de les persones assalariades afectades, la jornada ordinària setmanal prevista per contracte, així com la jornada reduïda setmanal resultant de l’aplicació de la reducció de la jornada laboral que se sol·licita, i el nou horari de treball que s’aplica per a cada persona assalariada concernida.

En cas que alguna de les persones assalariades hagi comunicat a l’empresa el seu desacord amb la mesura adoptada, cal aportar una còpia de la comunicació corresponent.

Excepte en els casos dels patrons domèstics, les sol·licituds inicials s’han d’acompanyar de la documentació següent:

Declaració responsable, datada i signada, de compliment dels requisits i de les condicions necessàries per a què l’empresa es pugui acollir a la suspensió temporal dels contractes de treball o a la reducció de la jornada laboral, que l’activitat que justifica la presentació de la sol·licitud és l’activitat principal de l’empresa, i el consentiment de verificació de dades. La declaració responsable ha d’incloure l’autorització de l’empresa al ministeri competent en matèria de treball per a l’intercanvi de les seves dades entre les administracions públiques, les entitats bancàries i les altres entitats, per efectuar les verificacions oportunes sobre la veracitat i l’adequació de la informació proporcionada per l’empresa.

Butlletins de salari de les persones assalariades afectades, corresponents al mes natural immediatament anterior a la presentació de la sol·licitud, sense afectació de les mesures de suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral.

Document demostratiu de la transferència bancària corresponent al pagament dels salaris esmentats a la lletra b).

Fulls de declaració de cotització, que la Caixa Andorrana de Seguretat Social posa a disposició al seu lloc web, de les persones assalariades afectades corresponents al mes natural immediatament anterior a la presentació de la sol·licitud.

Contractes de treball o pròrrogues de contractes de treball dels assalariats afectats per la suspensió temporal dels contractes de treball o reducció de la jornada laboral, degudament datats i signats, sempre que no hagin estat aportats amb anterioritat en el marc de les sol·licituds presentades en mèrits de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals urgents per la situació d’emergència sanitària per la pandèmia del SARS-CoV-2.

Si l’empresa disposa de representants dels assalariats, acta de les consultes amb els assalariats degudament datades i signades.

Les sol·licituds inicials d’empreses afectades per impediments o que pertanyen a sectors específics, a més dels documents previstos a l’apartat 2, han d’aportar:

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.

Llei 16/2020, del 4 de desembre, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2

Índex

Exposició de motius

I. Introducció

II. Mesures en matèria laboral

III. Mesures en matèria de seguretat social

IV. Mesures en matèria d’arrendaments i d’instruments de crèdit bancari

V. Mesures en matèria fiscal i tributària

VI. Mesures en matèria de cessació de pagaments i fallides

VII. Mesures relatives a les societats mercantils

VIII. Reunions dels òrgans col·lectius de les persones jurídiques

IX. Mesures relatives a les actuacions davant dels batlles i tribunals

X. Disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals

Capítol preliminar. Disposicions generals

Article 1. Caràcter provisional de les mesures

Capítol primer. Mesures en matèria laboral

Secció primera. Disposicions generals

Article 2. Continuïtat dels contractes de treball

Article 3. Modificació d’horaris

Article 4. Canvi de funcions

Article 5. Disposicions comunes a la modificació d’horaris i al canvi de funcions

Article 6. Mecanismes de notificació a les persones assalariades

Article 7. Permís retribuït per absència laboral per tenir cura dels fills a càrrec

Secció segona. Compensació del temps no treballat

Article 8. Regles de compensació del temps no treballat

Secció tercera. Suspensió temporal dels contractes de treball i reducció de la jornada laboral

Article 9. Objecte

Article 10. Definicions

Article 11. Àmbit objectiu aplicable

Article 12. Àmbit temporal aplicable

Article 13. Empreses beneficiàries i requisits

Article 14. Concepte de davallada significativa de la xifra de negoci

Article 15. Modalitats

Article 16. Procediment relatiu a les sol·licituds inicials o de prolongació

Article 17. Documentació