LegalizeLlei 17/2021, del 17 de juny, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2
No posar puntualment a disposició de la persona assalariada, en cas que ho sol·liciti, la informació detallada a l’article 6.7.
Qualsevol altre incompliment de les obligacions merament formals previstes als capítols primer i segon i que no estigui tipificat com una infracció greu o molt greu.
Són infraccions greus:
Falsejar o alterar la informació continguda en la documentació que acompanya qualsevol sol·licitud relativa a la suspensió temporal dels contractes de treball o a la reducció de la jornada laboral o que acompanya la sol·licitud relativa a la prestació prevista a l’article 18.
La manca de definició i notificació a la persona assalariada de les hores de reducció de la seva jornada laboral, d’acord amb el percentatge de disminució autoritzat pel ministeri competent en matèria de treball, així com del nou horari de treball que li és aplicable, d’acord amb l’article 7.2.d).
Iniciar, prolongar o modificar la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, després d’haver-ho sol·licitat al ministeri competent en matèria de treball, però sense haver procedit al període de consultes amb els representants dels assalariats quan són preceptives d’acord amb el previst en aquesta Llei.
Iniciar, prolongar o modificar la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral després d’haver-ho sol·licitat però sense haver obtingut l’autorització expressa del ministeri competent en matèria de treball, sense perjudici del que disposen l’article 6.2 o l’article 8.5, respecte del silenci positiu i l’article 6.3, en relació amb la prolongació automàtica.
El retard en el pagament total o parcial de la part de les prestacions de la persona assalariada que va a càrrec de l’empresa de conformitat amb els apartats 1 i 2 de l’article 11.
Minorar l’abast de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral sense haver-ho comunicat al ministeri competent en matèria de treball, d’acord amb l’article 8.4.
La manca de veracitat de les declaracions efectuades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que afectin les disposicions contingudes als capítols primer i segon, quan no es puguin sancionar d’acord amb la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de seguretat social i les normes que la desenvolupen.
La manca de notificació a les persones assalariades de l’autorització expressa o tàcita de qualsevol sol·licitud relativa a la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral, per part del ministeri competent en matèria de treball, a què fa referència l’article 6.8.
La manca de lliurament als representants dels assalariats de la informació prevista a l’article 6.7.
L’incompliment de l’obligació que les persones assalariades concernides per la reducció de la jornada laboral facin hores extraordinàries o treballin en compensació de les hores que s’hagin pogut generar en aplicació de l’article 6 de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, o en aplicació de l’article 8 de la Llei 16/2020, del 4 de desembre, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, mentre duri la reducció esmentada.
L’incompliment de l’obligació que les persones assalariades de les empreses que s’hagin acollit a la suspensió temporal dels contractes de treball o a la reducció de la jornada laboral i que no estiguin concernides per aquesta suspensió o reducció no facin hores extraordinàries, sempre que no es tracti de persones que no són de la mateixa categoria professional.
La manca de desafectació, a l’efecte de compliment del preavís, d’una persona assalariada afectada per una suspensió temporal del contracte de treball o una reducció de la jornada laboral, en vulneració de les disposicions del segon paràgraf de l’article 17.3.
La manca de desafectació temporal, a l’efecte de gaudiment de les vacances, d’una persona assalariada afectada per una suspensió temporal del contracte de treball o una reducció de la jornada laboral, en vulneració de les disposicions de l’article 17.5, i la manca de desafectació temporal en el supòsit previst al tercer paràgraf de l’article 11.7.
Qualsevol incompliment de les disposicions contingudes als capítols primer i segon, quan no constitueixi una infracció lleu o molt greu i no se’n derivin perjudicis avaluables econòmicament.
La reincidència en la comissió d’una infracció lleu.
Són infraccions molt greus:
La manca de veracitat en les declaracions responsables previstes als capítols primer i segon.
L’afectació a una suspensió temporal dels contractes de treball o una reducció de la jornada laboral d’un nombre de persones assalariades superior al permès segons el corresponent decret del Govern, o d’una persona assalariada que hagi estat contractada amb posterioritat a l’1 d’octubre del 2020.
L’afectació a una suspensió temporal dels contractes de treball o una reducció de la jornada laboral de persones assalariades la prestació de serveis de les quals no estigui directament vinculada a l’activitat de l’empresa que dona lloc a l’aplicació de la modalitat de què es tracti, en contravenció de la limitació prevista a l’article 2.3.
Iniciar, prolongar o modificar la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral sense haver-ho sol·licitat al ministeri competent en matèria de treball d’acord amb els articles 6 i 8, sense perjudici del que estableix l’article 6.3, en relació amb la prolongació automàtica i sempre que no es tracti de la infracció tipificada a la lletra f) de l’apartat anterior; o acollir-se a una prolongació automàtica de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral sense continuar complint els requisits previstos en aquesta Llei.
L’impagament o els retards reiterats en el pagament total o parcial de la part de les prestacions de la persona assalariada que van a càrrec de l’empresa de conformitat amb els apartats 1 i 2 de l’article 11. S’entén per reiteració que hagi tingut lloc més d’un retard.
Obstruir l’acció del Servei d’Inspecció de Treball i, en concret, negar-li l’entrada a les dependències de l’empresa, no facilitar-li o falsejar la documentació requerida, no comparèixer a les convocatòries de dit Servei, sense causa justificada, o cometre altres actes equiparables.
La manca de comunicació per part de la persona assalariada al ministeri competent en matèria de treball o a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de la informació esmentada als apartats 3 i 4 de l’article 11.
El fet que la persona assalariada treballi contravenint la suspensió temporal del contracte de treball o la reducció de la jornada laboral.
La vulneració de la prohibició d’establir noves externalitzacions de l’activitat, i efectuar noves contractacions laborals, segons el que preveu l’article 17.2.
Qualsevol incompliment de les disposicions contingudes als capítols primer i segon quan no constitueixi una infracció lleu o greu i se’n derivin perjudicis avaluables econòmicament.
La reincidència en la comissió d’una infracció greu.
Article 26. Prescripció de les infraccions i reincidència
Les infraccions previstes a l’article 25 prescriuen al cap d’un any si són lleus, al cap de dos anys si són greus i al cap de tres anys si són molt greus. El termini de prescripció es computa des de la data del fet causant o des del dia en què se n’hagi hagut de tenir coneixement.
El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació realitzada amb coneixement formal de l’empresa o la persona expedientada que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució del procediment sancionador.
S’entén que hi ha reincidència quan, en el moment de cometre la infracció, l’empresa o la persona concernida ha estat sancionada mitjançant una resolució ferma per una infracció de la mateixa gravetat, en el període dels sis mesos anteriors, en mèrits de la Llei 16/2020, del 4 de desembre, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2 o de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2 o d’aquesta Llei.
Article 27. Sancions
Les sancions a què es refereix aquest article s’entenen sense perjudici del reintegrament de les quantitats percebudes indegudament.
Les infraccions tipificades en aquesta Llei se sancionen de la manera següent:
Infracció lleu: multa de 500 a 1.000 euros.
Infracció greu: multa de 1.001 a 5.000 euros.
Infracció molt greu: multa de 5.001 euros a 25.000 euros.
Els criteris de graduació per determinar l’import de les sancions són els següents:
La negligència o la intencionalitat del subjecte infractor.
El frau o la connivència.
La reincidència genèrica.
El perjudici causat.
La capacitat econòmica de l’empresa o de la persona que realitza una activitat per compte propi.
Qualsevol altra circumstància que pugui agreujar o atenuar la graduació aplicable a la infracció comesa.
En funció de la gravetat dels fets, també es pot aplicar a les infraccions molt greus, a més de la multa, la prohibició de contractar amb l’Administració pública durant un període màxim de dos anys i/o de rebre cap ajut o subvenció pública per un període màxim de tres anys.
Article 28. Prescripció de les sancions
Les sancions imposades per les infraccions molt greus, greus i lleus que estableix l’article 25 prescriuen al cap de tres anys, dos anys i un any, respectivament.
El termini de prescripció de les sancions es comença a comptar a partir de l’endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució que les imposa.
El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació de l’òrgan competent notificada escaientment a la persona sancionada i conduent a l’execució de la sanció.
La interrupció deixa de tenir efecte si l’execució resta aturada durant més d’un any per causa no imputable a la persona sancionada. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient d’execució.
Article 29. Competència i procediment sancionador
La competència per instruir l’expedient sancionador correspon al departament competent en matèria de treball, mitjançant el Servei d’Inspecció de Treball, en el cas de les infraccions referides a les empreses acollides a les suspensions dels contractes de treball o a les reduccions de la jornada laboral i a les persones assalariades que estableixen els apartats 3 i 4 de l’article 11. En el cas de les infraccions referides a les persones que realitzen una activitat per compte propi que perceben la prestació prevista a l’article 18, la competència per instruir l’expedient sancionador correspon al departament competent en matèria d’economia.
La competència per sancionar correspon, en tots els casos, al Govern.
En el cas de les infraccions referides a les empreses acollides a les suspensions dels contractes de treball o a les reduccions de la jornada laboral, el Servei d’Inspecció de Treball, d’ofici o a instància de part, es pot presentar a l’empresa o a qualsevol dels seus centres de treball, o convocar els responsables de l’empresa a les dependències del Servei, per examinar la documentació, verificar el compliment dels requisits i de les mesures i aixecar una acta de la inspecció efectuada. Les actes del Servei d’Inspecció de Treball tenen la presumpció d’exactitud, llevat de prova en contra.
La constatació d’una infracció per part del Servei d’Inspecció de Treball o del departament d’economia, segons el cas, comporta la incoació de l’expedient sancionador corresponent, d’acord amb el que disposen el Codi de l’Administració, el Reglament regulador del procediment sancionador i les disposicions complementàries aplicables.
Contra la resolució dictada pel Govern en l’expedient sancionador, es pot interposar recurs en els termes del Codi de l’Administració.
Disposició addicional. Publicació de guies i consultes escrites no vinculants
Es faculta el ministeri competent en matèria de treball, perquè pugui, mitjançant comunicats tècnics, emetre guies no vinculants en relació amb l’aplicació de les mesures previstes en aquesta Llei i perquè pugui informar sobre les seves respostes no vinculants a les consultes de caràcter general formulades en relació amb les mesures referides o a les consultes escrites comunicades a les persones consultants, les quals únicament poden ser publicades preservant-ne la privacitat.
Disposició transitòria. Vigència de les mesures en matèria de reduccions de renda de locals per a negoci i dels habitatges d’ús turístic
Les mesures en matèria de reduccions de renda de locals per a negoci i de reduccions d’imports a pagar per part de les empreses de gestió d’habitatges d’ús turístic (EGHUT) en contractes de gestió d’habitatges d’ús turístic, previstes per la Llei 3/2020, del 23 de març, de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, per la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, per la Llei 16/2020, del 4 de desembre, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, per la Llei 3/2021, del 18 de març, de noves mesures excepcionals urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2 i per la Llei 6/2021, del 5 d’abril noves mesures excepcionals urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, han de ser sol·licitades per part de la part arrendatària en el contracte d’arrendament o de la EGHUT en un termini màxim de fins al dia 31 de juliol del 2021, amb independència del període en el qual siguin d’aplicació. En el cas de que no s’hagi sol·licitat l’aplicació de la mesura de reducció de renda de locals per a negoci o la reducció de l’import a pagar per la EGHUT en contractes de gestió d’habitatges d’ús turístic amb anterioritat al 31 de juliol del 2021, la part arrendatària o la EGHUT, perden el dret previst als efectes de les reduccions de renda o d’imports a pagar en el marc dels contractes de gestió d’habitatges d’ús turístic, contemplades en les lleis abans citades.
Disposició final primera. Desenvolupament reglamentari
S’encomana al Govern l’adaptació de la reglamentació general per tal d’acomodar-la a les disposicions d’aquesta Llei.
El text dels reglaments modificats ha de ser aprovat i publicat en un termini no superior a quinze dies naturals des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Disposició final segona. Ratificació de les mesures adoptades pel Govern
Es ratifiquen les mesures excepcionals adoptades pel Govern mitjançant els decrets aprovats a partir de l’1 de gener del 2021 i fins al dia en què s’aprovi aquesta Llei, excepte en allò en què hagin estat modificades per aquesta Llei.
El Govern pot acordar, per decret, la modificació de les mesures excepcionals adoptades en els decrets esmentats a l’apartat 1, en funció de l’evolució de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, i ha d’acordar-ne l’aixecament, quan les circumstàncies ho permetin.
Disposició final tercera. Entrada en vigor
Aquesta Llei entra en vigor el dia 1 de juliol del 2021.
Casa de la Vall, 17 de juny del 2021
Roser Suñé Pascuet / Síndica General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Emmanuel Macron Joan Enric Vives Sicília / President de la República Francesa Bisbe d’Urgell / Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.