Llei 31/2022, del 21 de juliol, per al desenvolupament i la diversificació dels sectors ramader i agrícola

Poden sol·licitar el registre d’una marca de garantia o de certificació persones físiques o jurídiques, incloses autoritats, institucions, administracions i altres persones jurídiques de dret públic, sempre que la persona sol·licitant no exerceixi una activitat empresarial que impliqui el subministrament de productes o serveis del tipus que es pretengui garantir o certificar.

Per derogació de l’article 2.1.a), pot constituir una marca de garantia o de certificació un signe o una indicació que pugui servir en el comerç per designar la procedència geogràfica dels productes o de la prestació dels serveis. Tanmateix, la marca de garantia o de certificació no autoritza el seu titular a prohibir a un tercer l’ús d’aquest signe o aquesta indicació en el comerç, en la mesura que aquesta utilització es faci de conformitat amb els usos honestos en matèria industrial o comercial; en particular, una marca d’aquest tipus no es pot oposar a un tercer habilitat per fer servir una denominació geogràfica.

La sol·licitud de registre d’una marca de garantia o de certificació ha d’anar acompanyada d’un reglament d’ús, en el qual s’han d’indicar les persones autoritzades a utilitzar la marca, les característiques comunes dels productes o serveis que es garantiran o certificaran, la manera en què es verificaran aquestes característiques, els controls i la vigilància de l’ús de la marca que s’efectuaran, les responsabilitats en què es pugui incórrer per l’ús inadequat de la marca i el cànon que, si escau, s’exigirà als qui utilitzin la marca.

Sobre el reglament d’ús n’ha d’informar favorablement l’òrgan administratiu competent atenent la naturalesa dels productes o serveis als quals la marca de garantia o de certificació es refereix. L’informe de l’òrgan administratiu indicat s’entén favorable un cop transcorregut el termini de tres mesos a comptar de la data de la sol·licitud de registre de la marca de garantia o de certificació sense que l’òrgan administratiu competent l’hagi emès. En cas d’informe desfavorable, es denega, si escau, la sol·licitud de registre de la marca de garantia o de certificació, prèvia audiència del sol·licitant.

Si la marca de garantia o de certificació consistís en una indicació de procedència geogràfica, el reglament d’ús ha de preveure que qualsevol persona els productes o els serveis de la qual provinguin d’aquesta zona geogràfica, i que compleixin les condicions prescrites per aquest reglament, pot utilitzar la marca.

Si el reglament d’ús no acompanya el dipòsit d’una sol·licitud de registre de marca de garantia o de certificació, pot ser adreçat a l’Oficina de Marques i Patents en el termini que prescriu el Reglament d’execució. Si el reglament d’ús no és rebut per l’Oficina de Marques i Patents dins el termini prescrit, la marca no queda registrada.

A banda dels motius de denegació d’una sol·licitud de registre de marca previstos per a les marques individuals a l’article 2, a excepció de l’apartat 1.a) en relació amb els signes o les indicacions que poden servir, en el comerç, per designar l’origen geogràfic dels productes o de la prestació dels serveis, una sol·licitud d’una marca de garantia o de certificació es denega quan no es compleixi el que es disposa en els articles precedents d’aquest capítol, o si el contingut del reglament d’ús de la marca de garantia o de certificació és contrari a l’ordre públic o als bons costums.

La sol·licitud de registre de marca de garantia o de certificació també es denega quan es corri el risc d’induir el públic a error sobre el caràcter o el significat de la marca sol·licitada, entre altres coses quan allò que es persegueixi amb la marca sol·licitada no presenti una naturalesa de marca de garantia o de certificació.

Serveis de registre i renovació:

Serveis complementaris:

Serveis d’inscripció i modificació:

Serveis de certificació:

Serveis per acreditar la persona mandatària:

Es modifica l’article 2 de la Llei sobre la utilització dels signes d’Estat, del 20 de juny del 1996, que queda redactat com segueix:

Dins el territori andorrà, a falta d’autorització de l’autoritat competent, queda prohibida tota utilització, ja sigui com a marca de productes o de serveis, ja sigui com a element d’aquesta marca, d’un dels noms o dels signes establerts a les lletres a) a d) d’aquest apartat, així com de tota imitació, fins i tot parcial, d’un d’aquests noms o signes. En cap cas no es pot autoritzar si la utilització és d’una natura que indueixi el públic a error sobre l’origen del producte o del servei.

Queda prohibida dins el territori andorrà, a falta d’autorització de l’autoritat competent, tota utilització en el comerç d’un dels noms o dels signes establerts a les lletres a) o d) de l’apartat 1, o de tota imitació, fins i tot parcial, d’un d’aquests noms i signes. En cap cas no es pot autoritzar si la utilització és d’una natura que indueixi el públic a error sobre l’origen del producte o del servei.

Un estat solament es pot beneficiar de la protecció establerta als apartats 1 i 2 d’aquest article per al seu nom o la forma abreujada d’aquest nom, els seus escuts heràldics, les seves banderes i altres emblemes de l’estat, i també per als seus signes i segells oficials de control i de garantia, si garanteix dins el seu territori una protecció equivalent respecte al nom i a la forma abreujada d’aquest nom, als escuts heràldics, a la bandera i als altres emblemes, així com als signes i als segells oficials de control i de garantia del Principat d’Andorra.

Queda prohibida, dins el territori andorrà, tota fabricació o comercialització de la bandera o dels escuts heràldics del Principat d’Andorra, de les seves parròquies, dels seus quarts o de les seves altres circumscripcions administratives feta sense autorització de l’autoritat competent.

Queda prohibida, dins el territori andorrà, a falta d’autorització de l’autoritat competent, tota utilització del nom o d’una forma abreujada del nom, dels escuts heràldics, de la bandera i d’altres emblemes del Principat d’Andorra, de les seves institucions, de les seves parròquies, dels seus quarts, o de les seves altres circumscripcions administratives per tota associació o altra entitat sense ànim de lucre.”

S’afegeix un article 3 bis a la Llei sobre la utilització dels signes d’Estat, del 20 de juny del 1996, que queda redactat com segueix:

Tota persona que es consideri afectada per una autorització d’ús d’un signe d’Estat i que justifiqui un interès legítim pot interposar un recurs administratiu contra la decisió de l’autoritat competent que hagi autoritzat l’ús del signe d’Estat de què es tracti, de conformitat amb allò que s’estableixi en la normativa en vigor en cada moment en matèria de recursos administratius.

Sense perjudici del que està establert a l’apartat anterior, tota persona que justifiqui un interès legítim pot interposar una acció judicial davant l’autoritat judicial civil perquè una autorització d’ús de signe d’Estat es declari nul·la en cas que incorri en alguna de les prohibicions establertes en l’article 2 o en les disposicions reglamentàries que la desenvolupen.

Sense perjudici del que està establert als apartats anteriors, la validesa i l’eficàcia de les autoritzacions d’ús de signes d’Estat concedides respecte a l’ús del signe d’Estat com a elements d’una marca, un nom comercial o altre signe distintiu regit per una normativa nacional específica queden subjectes a la validesa i l’eficàcia dels drets de propietat als quals el signe d’Estat que escaigui s’incorpori com a element.

Tota autorització d’ús de signe d’Estat que hagi estat declarada nul·la és considerada nul·la i sense efecte des de la data que s’hagi concedit.

Quan la declaració de nul·litat d’una autorització d’ús de signe d’Estat ha esdevingut definitiva, l’autoritat judicial notifica la seva decisió a l’autoritat competent que correspongui amb la indicació que l’autorització d’ús de signe d’Estat és nul·la i sense efecte des de la data que s’hagi concedit.

L’acció de nul·litat regulada en aquest article no prescriu.”

S’afegeix un article 3 ter a la Llei sobre la utilització dels signes d’Estat, del 20 de juny del 1996, que queda redactat com segueix:

Les autoritats competents publiquen les concessions d’autoritzacions d’ús de signes d’Estat, així com les nul·litats d’autoritzacions d’ús de signes d’Estat i qualsevol altra dada que s’estableixi reglamentàriament.

Reglamentàriament es fixen la forma i la periodicitat de les publicacions referides a l’apartat anterior.”

Els vehicles matriculats i donats d’alta al Registre de Vehicles, sigui quina sigui la seva categoria i les seves funcions, han de ser sotmesos a una inspecció tècnica en els supòsits establerts amb la periodicitat, els requisits i les excepcions que es fixin reglamentàriament.

El Govern determina reglamentàriament els controls i les verificacions mínimes, la regulació de l’avaluació, la classificació i el seguiment de les deficiències detectades. Tanmateix, el Govern determina reglamentàriament les obligacions quant a llibres de registres que han de complir els vehicles especials utilitzats exclusivament per a les activitats agrícoles i, en particular, els tractors, remolcs, màquines i maquinàries agrícoles.

Una vegada comprovada la identificació del vehicle i la vigència de l’assegurança obligatòria, la inspecció tècnica té per objecte les condicions del vehicle en relació amb la seguretat viària, la protecció del medi ambient, les reformes i, quan així es determini, la vigència dels certificats per als transports específics.

Les inspeccions tècniques dels vehicles són efectuades a l’estació del Servei d’Inspecció Tècnica de Vehicles autoritzada pel ministeri competent en matèria de vehicles.

Obtingut, com a resultat dels controls i de les proves, un dictamen oficial favorable del bon estat del vehicle, es lliura el distintiu de la inspecció tècnica de vehicles o targeta ITV, la qual s’ha de portar en un lloc que no dificulti la visibilitat, a la part interior del parabrisa davanter.”