LegalizeLlei 8/2022, del 31 de març, de seguretat privada
La no adequació dels cursos que s’imparteixin en els centres de formació al que es preveu reglamentàriament quant a la durada, modalitats i continguts.
Contractar o utilitzar, intencionadament, personal docent no qualificat en activitats de formació.
La manca d’adopció o instal·lació de les mesures de seguretat que siguin obligatòries.
L’entrada en funcionament, sense prèvia autorització, de centrals receptores d’alarmes d’ús propi per part d’entitats privades.
Cometre dues o més infraccions greus en el període de dos anys, havent estat degudament sancionades mitjançant resolució ferma.
No realitzar les pràctiques anual de tir obligatòries.
Infraccions greus:
Incomplir les revisions preceptives dels sistemes o les mesures de seguretat obligatòries que tinguin instal·lats.
Utilitzar aparells d’alarma o altres dispositius de seguretat que no compleixin amb les condicions tècniques que reglamentàriament s’estableixin, sempre que no es tracti d’una infracció tipificada a la Llei qualificada de seguretat pública en matèria d’alarmes sonores.
Impartir cursos de formació fora de les instal·lacions autoritzades dels centres de formació, excepte quan es facin a l’estranger.
No comunicar a l’òrgan competent les modificacions que afectin qualsevol dels requisits que van donar lloc a l’autorització dels centres de formació.
Infraccions lleus:
La utilització d’aparells, o dispositius de seguretat sense ajustar-se a les normes que els regulin o quan el seu funcionament causi danys o molèsties a tercers, sempre que no es tracti d’una infracció tipificada a la Llei qualificada de seguretat pública en matèria d’alarmes sonores.
El funcionament anormal de les mesures o els sistemes de seguretat que es tinguin instal·lats.
Incomplir les normes previstes en aquesta Llei o ens els reglaments que la desenvolupen, sempre que no constitueixin infracció greu o molt greu de conformitat amb els apartats anteriors.
Article 52. Prescripció de les infraccions
Les infraccions lleus prescriuen al cap de sis mesos; les infraccions greus al cap de dos anys, i les infraccions molt greus, al cap de quatre anys. Aquests terminis es comencen a comptar a partir de la data del fet causant.
El termini de prescripció s’interromp des de la data de la notificació de la incoació de l’expedient sancionador.
La interrupció deixa de tenir efecte si no s’incoa l’expedient sancionador o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable a la persona subjecte a l’expedient sancionador. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient sancionador.
Capítol III. Sancions
Article 53. Sancions a les empreses de seguretat
Per la comissió d’una infracció molt greu es pot imposar alguna de les sancions següents:
Multa fins a 120.000 euros.
Retirada de l’autorització; o el tancament de l’empresa, que comporta la prohibició de tornar a obtenir-la o presentar-la, per un termini màxim de dos anys i cancel·lació de la inscripció en el registre corresponent.
Per la comissió d’una infracció greu es pot imposar alguna de les sancions següents:
Multa fins a 60.000 euros.
Suspensió temporal de l’autorització per un termini màxim d’un any.
Per la comissió d’una infracció lleu es pot imposar alguna de les sancions següents:
Amonestació.
Multa fins a 3.000 euros.
Article 54. Sancions a les empreses amb vigilància pròpia
Per la comissió d’una infracció molt greu es pot imposar alguna de les sancions següents:
Multa fins a 60.000 euros.
Prohibició de tenir en plantilla vigilants de seguretat per un termini d’un any.
Per la comissió d’una infracció greu es pot imposar alguna de les sancions següents:
Multa fins a 30.000 euros.
Prohibició de tenir en plantilla vigilants de seguretat per un termini de sis mesos.
Per la comissió d’una infracció lleu es pot imposar alguna de les sancions següents:
Amonestació.
Multa fins a 1.000 euros.
Article 55. Sancions al personal de seguretat
Per la comissió d’una infracció molt greu es pot imposar alguna de les sancions següents:
Multa fins a 6.000 euros.
Suspensió temporal de l’autorització per un termini màxim de dos anys i cancel·lació de la inscripció en el Registre.
Per la comissió d’una infracció greu es pot imposar alguna de les sancions següents:
Multa fins a 3.000 euros.
Suspensió temporal de l’autorització per un termini màxim de sis mesos.
Per la comissió d’una infracció lleu es pot imposar alguna de les sancions següents:
Amonestació escrita.
Multa fins a 300 euros.
Article 56. Sancions a usuaris i centres de formació
Per la comissió d’una infracció molt greu es pot imposar alguna de les sancions següents:
Multa fins a 60.000 euros.
Tancament temporal del centre de formació per un termini màxim de dos anys.
Per la comissió d’una infracció greu es pot imposar alguna de les sancions següents:
Multa fins a 30.000 euros.
Tancament temporal del centre de formació per un termini màxim d’un any.
Per la comissió d’una infracció lleu es pot imposar alguna de les sancions següents:
Amonestació escrita.
Multa fins a 3.000 euros.
Article 57. Graduació de les sancions
Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorren en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts en la legislació vigent, i en concret, de conformitat amb els criteris següents:
Intencionalitat.
Reiteració o reincidència.
Grau de participació.
Danys i perjudicis ocasionats.
Article 58. Prescripció de les sancions
Les sancions imposades per infraccions lleus prescriuen al cap de sis mesos, les sancions per faltes greus al cap de dos anys, i les sancions per faltes molt greus, al cap de quatre anys. Aquests terminis es comencen a comptar a partir de l’endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució que imposa la sanció.
El termini de prescripció s’interromp per l’inici, amb el coneixement formal de la persona sancionada, de l’execució de la sanció.
La interrupció deixa de tenir efecte si l’execució resta aturada durant més d’un any per causa no imputable a la persona sancionada. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient d’execució.
Capítol IV. Procediment sancionador
Article 59. Principis generals
No es poden imposar sancions per infraccions molt greus, greus o lleus, si no és en virtut d’un expedient instruït a aquest efecte. La tramitació de l’expedient ha de respectar els drets i les garanties previstos en el Codi de l’Administració.
Article 60. Incoació expedient
La constatació d’una infracció lleu o greu comporta la incoació de l’expedient sancionador per part del director del Cos de Policia i la constatació d’una infracció molt greu comporta la incoació de l’expedient sancionador per part de la persona titular del ministeri competent en matèria d’Interior.
Article 61. Instrucció expedient
La instrucció de l’expedient sancionador es realitza segons les prescripcions i en els termes previstos al Codi de l’Administració i dels reglaments que el desenvolupen.
Article 62. Resolució expedient
La competència per dictar la resolució correspon al director del Cos de Policia per a les faltes lleus, a la persona titular del ministeri competent en matèria d’Interior per a les faltes greus i al Govern per a les faltes molt greus.
La resolució de l’òrgan competent que posa fi al procediment sancionador, ha de ser motivada, i ha d’exposar sempre els fets que es considerin provats, la norma legal en què es tipifiquen com a infracció i la norma legal que estableix la sanció que s’aplica.
Contra la resolució que imposa la sanció pot interposar-se recurs en els termes previstos pel Codi de l’Administració.
Article 63. Anotació i cancel·lació de les sancions
Les sancions imposades de conformitat amb aquesta Llei es fan constar en el Registre de seguretat privada.
Les anotacions de les sancions imposades per les infraccions molt greus, greus i lleus es cancel·len al cap de quatre anys, dos anys i sis mesos, respectivament. Els terminis anteriors es comencen a comptar a partir de l’endemà del dia en què la sanció ha esdevingut ferma.
La cancel·lació de l’anotació es fa d’ofici o a petició de la persona sancionada.
Disposició addicional única
La quantia de les sancions previstes en aquesta Llei pot ser actualitzada per la Llei anual del pressupost de l’Estat.
Disposició transitòria única
Els detectius privats que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei disposin de la corresponent autorització d’exercici d’aquesta professió poden continuar exercint la seva activitat de conformitat amb les disposicions d’aquesta Llei.
Les empreses de seguretat i les empreses privades amb vigilància pròpia amb més de deu vigilants que no tenen un director de seguretat tenen un termini de tres anys a partir de l’entrada en vigor de la Llei per contractar-ne un. Durant aquest termini, les funcions de director de seguretat seran assumides per un responsable de l’empresa o per un vigilant que tingui delegada aquesta funció i haurà de vetllar pel compliment de les obligacions previstes a l’article 28.
Les empreses de seguretat i les empreses privades amb vigilància pròpia, han de sotmetre, dins del termini de 3 anys a comptar de l’entrada en vigor del reglament que estableixi la formació inicial i la formació continuada que marca aquesta Llei, tots els vigilants privats que haguessin estat contractats amb anterioritat i que disposin de l’autorització, al procés de formació establert reglamentàriament.
Les empreses de seguretat i les empreses privades amb vigilància pròpia tenen un màxim d’un any per adaptar-se a l’entrada en vigor de la llei.
Disposició derogatòria única
Queden derogats el Decret de vigilants privats de 9 de novembre de 1981 i el Decret d’exercici de la professió de detectiu privat de data 21 de maig de 1992 publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra número 23, any 4, de data 3 de juny de 1992 i, així mateix, totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin o contradiguin el que estableix la present Llei.
Disposició final primera
El Govern ha d’aprovar i publicar els reglaments necessaris per al desenvolupament i el desplegament d’aquesta Llei en el termini d’un any a comptar de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final segona
La present Llei de seguretat privada entra en vigor al cap d’un any de ser publicada en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Casa de la Vall, 31 de març del 2022
Roser Suñé Pascuet / Síndica General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Joan Enric Vives Sicília Emmanuel Macron / Bisbe d’Urgell President de la República Francesa / Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.