Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu

Totes les persones, entitats i administracions públiques estan obligades a prestar la col·laboració requerida pels òrgans jurisdiccionals per executar les sentències i les altres resolucions fermes de la jurisdicció administrativa.

Si una sentència anul·la, totalment o parcial, una norma reglamentària o un acte administratiu que afecti una pluralitat indeterminada de persones, així que sigui ferma la sentència el tribunal ha d’ordenar que sigui publicada en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

El tribunal també pot ordenar, d’ofici o a instància de part, la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra de les sentències en altres supòsits diferents als previstos a l’apartat precedent, quan consideri que hi ha un motiu d’interès públic que ho justifica.

Excepcionalment, si concorre una causa d’utilitat pública o d’interès social, l’Administració pot instar l’expropiació dels drets reconeguts a les altres parts per una sentència o resolució ferma que la condemni. L’expedient d’expropiació d’aquests drets es regeix per la Llei d’expropiació, s’ha d’iniciar en el termini de sis mesos des de la data de fermesa de la sentència o resolució, i l’Administració ho ha de notificar al tribunal, d’acord amb el procediment previst a l’article 74.

Són causes d’utilitat pública o d’interès social per expropiar els drets reconeguts enfront de l’Administració per una sentència ferma el perill d’alteració greu del lliure exercici dels drets i llibertats dels ciutadans, i el temor fonamentat que l’execució produeixi un incident internacional, o que afecti la integritat territorial del Principat.

El tribunal que ha dictat la resolució en la primera instància és competent per despatxar-ne l’execució forçosa, o per controlar l’execució forçosa que portin a terme l’Administració o el saig.

La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles és competent per executar els actes administratius que siguin executoris, a instància de l’Administració o del poder públic que els ha dictat, quan no els executi la mateixa Administració o el saig. En aquests casos, el tribunal que ha d’entendre de la demanda d’execució es determina d’acord amb el que estableix l’apartat 5 de l’article 16.

El saig és competent per a l’execució en els supòsits previstos per la Llei del saig. El saig no és competent, en cap cas, per executar sentències que condemnen una Administració pública.

El control de l’execució duta a terme per l’Administració o pel saig correspon a la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles; el control de l’execució duta a terme per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles correspon a la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.

L’Administració, l’entitat pública o la persona administrada que insti l’execució forçosa d’una resolució dictada per la jurisdicció administrativa que no hagi de dur a terme el saig, d’acord amb la Llei del saig, ha de presentar una demanda d’execució davant del tribunal competent.

La demanda d’execució es presenta mitjançant un escrit en què s’ha d’identificar la persona o l’Administració pública contra la qual es demana l’execució. La demanda s’ha d’acompanyar d’una còpia de la resolució que es pretén executar, i se n’ha d’acreditar la fermesa.

Si la demanda d’execució reuneix els requisits necessaris per a l’admissió, el tribunal despatxa l’execució; en cas contrari denega el despatx de l’execució. En qualsevol dels casos, aquesta decisió pren la forma d’un aute, que és susceptible de recurs, d’acord amb el que estableix l’article 75.

L’execució es regeix per les normes del procediment civil, amb les adaptacions necessàries a la mecànica del procés contenciós administratiu, excepte en allò que està expressament regulat per aquesta Llei.

Mentre no consti en autes l’execució completa de la sentència, l’Administració pública, les altres parts en el judici i qualsevol persona que justifiqui un interès legítim, personal i directe, poden promoure un incident per resoldre qualsevol qüestió que es plantegi en l’execució. Per mitjà d’aquest incident no es poden introduir qüestions que afectin el contingut de la sentència, sinó únicament les relatives a l’execució de la sentència.

Quan es planteja un incident d’execució, el tribunal el trasllada a les altres parts perquè presentin les al·legacions escaients, en un termini comú de tretze dies hàbils. Quan sigui escaient, en el mateix escrit d’al·legacions les parts poden proposar les proves que considerin oportunes.

El tribunal practica les proves proposades que consideri procedents i, si escau, les altres que decideixi d’ofici, denega les que consideri improcedents, i les trasllada a les parts per a conclusions, en un termini comú de tretze dies hàbils. Transcorregut aquest termini, el tribunal resol l’incident mitjançant un aute, que ha de dictar en el termini de trenta dies hàbils. Quan no s’hagin practicat proves, el tribunal resol sense tràmit previ de conclusions.

Els recursos contra les decisions dels comuns que inclouen o exclouen alguna persona en les llistes electorals es regeixen per la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum.

Els recursos contra les disposicions i resolucions de la Junta Electoral segueixen el procediment previst per la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum.

En els supòsits als quals fan referència els apartats precedents, les disposicions d’aquesta Llei s’apliquen amb caràcter supletori.

Els processos judicials que a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei s’estiguin tramitant en primera instància se seguiran substanciant d’acord amb les normes processals vigents amb anterioritat, fins a sentència, però l’eventual recurs d’apel·lació i l’execució es regiran per les normes d’aquesta Llei.

Els processos judicials que a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei s’estiguin tramitant en fase d’apel·lació, o en recurs de revisió o de nul·litat d’actuacions, se seguiran substanciant d’acord amb les normes processals vigents amb anterioritat, fins a sentència, però l’execució i els eventuals recursos extraordinaris es regiran per les normes d’aquesta Llei.

En els processos judicials que a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei es trobin en període d’execució, seguiran el seu curs les actuacions ja iniciades, però el tribunal, a instància de part, pot aplicar en endavant les normes d’aquesta Llei.

El text refós de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre del 2019, aprovat per decret legislatiu de l’11 de desembre del 2019.

Els articles 138 a 187 del text refós de la Llei transitòria de procediments judicials, aprovat per decret legislatiu del 5 d’octubre del 2016.

Es modifica l’article 49 de la Llei qualificada de la justícia, que queda redactat de la forma següent:

El Tribunal de Batlles, quan actua col·legiadament, està format per tres batlles. Els debats són secrets i les decisions s’adopten per majoria. La redacció de la sentència pertany al batlle ponent.

En matèria civil, contenciosa administrativa i de menors, els processos són resolts per un sol batlle, amb independència del procediment d’acord amb el qual s’hagin de substanciar i que estableixin les lleis aplicables.”

Es modifica l’article 97 de la Llei qualificada de la justícia, que queda redactat de la forma següent:

Es modifica l’apartat 1 de l’article 2 de la Llei de taxes judicials, del 22-6-2000, el qual queda redactat com segueix:

Són taxades les actuacions i els procediments que es determinen en els articles subsegüents, en el marc de la jurisdicció civil en general, contenciosa i voluntària, així com de les reclamacions derivades de la responsabilitat civil en els judicis penals. […]”

Es modifica l’article 3 de la Llei de taxes judicials, del 22-6-2000, el qual queda redactat com segueix:

És obligat tributari de la taxa el peticionari del servei prestat per l’Administració de justícia, sense perjudici d’allò que posteriorment disposin les resolucions judicials fermes respecte a la imposició de les costes.

Des del punt de vista subjectiu, estan, en tot cas, exempts d’aquesta taxa:

Per raó de la matèria, no estan subjectes a taxa judicial els procediments de protecció de drets fonamentals i els procediments en matèria de seguretat social.

El pagament de la taxa el pot efectuar la representació processal o l’advocat en nom i compte del subjecte passiu.

La taxa té, a tots els efectes, la consideració de costes judicials.”

S’introdueix un apartat 2 a l’article 4 de la Llei de taxes judicials, del 22-6-2000, el qual queda redactat com segueix:

Constitueix la base de tributació de la taxa la quantia econòmica de l’afer sotmès a la jurisdicció, sempre que en tingui i sigui determinada o determinable. Altrament és aplicable una taxa de quota fixa.

En cas d’acumulació d’accions, la quantia ve determinada per la suma del valor de totes les accions acumulades.”

Es modifica l’article 6 de la Llei de taxes judicials, del 22-6-2000, el qual queda redactat com segueix:

Se suprimeix l’article 7 de la Llei de taxes judicials, del 22-6-2000.

Se suprimeix l’article 8 de la Llei de taxes judicials, del 22-6-2000.

Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 9 de la Llei de taxes judicials, del 22-6-2000, modificat per la disposició final quinzena de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat com segueix:

Queden subjectes a la taxa judicial totes les actuacions processals que es materialitzen en qualsevol classe de procediment en virtut dels escrits següents:

També queden subjectes a la taxa judicial les peticions de certificat de qualsevol tipus, llevat dels d’assistència a actes judicials, de legalització de documents i d’obtenció de còpies simples en paper. Les administracions públiques estan exemptes de la taxa judicial per la petició de certificat de qualsevol tipus.”