Llei 10/2025, del 13 de maig, del Codi de Duana

Amb la finalitat de possibilitar els controls duaners, les persones interessades han de conservar, almenys durant tres anys, tota la documentació i informació previstes per l’article 15, apartat 1, en una forma que sigui accessible i acceptable per a les autoritats duaneres.

Sense perjudici del que disposa l’article 103, quan el control duaner d’un deute duaner posi de manifest la necessitat de corregir la contracció d’aquest deute, i sempre que la persona interessada en sigui informada, el termini previst per l’apartat 1 d’aquest article per conservar la documentació i la informació es prolonga tres anys més.

Les autoritats duaneres no imposen gravàmens pels controls duaners i altres actes d’aplicació de la normativa duanera efectuats durant l’horari oficial de les seves duanes competents.

Les autoritats duaneres poden imposar gravàmens o recuperar costos quan es prestin serveis especials; en particular, els costos derivats:

Les autoritats competents han de publicar i/o divulgar a Internet el tipus de canvi aplicable, quan la conversió de divises sigui necessària per alguna de les raons següents:

Quan la conversió de divises sigui necessària per motius diferents dels indicats en l’apartat 1, el valor de l’euro en monedes nacionals que s’hagi d’aplicar en el marc de la normativa duanera s’ha de fixar, almenys, una vegada l’any.

Llevat que es disposi el contrari, quan les disposicions de la legislació duanera estableixin terminis, dates o termes, aquests terminis no poden prolongar-se o reduir-se ni les dates o termes poden diferir-se o avançar-se.

Són aplicables les normes que regulen els terminis, les dates i els termes que estableix el Codi de l’Administració.

Els drets a la importació o a l’exportació deguts es basen en l’aranzel duaner.

L’aranzel duaner comprèn tot el següent:

En el cas de les mercaderies que compleixin les condicions incloses en les mesures indicades en l’apartat 2, lletres d a g, aquestes mesures s’apliquen, amb sol·licitud prèvia del declarant, en lloc dels drets esmentats en la lletra c d’aquest mateix apartat. Aquesta aplicació es pot fer amb caràcter retroactiu, sempre que es compleixin els terminis i les condicions fixats en les disposicions pertinents o en el Codi.

Quan l’aplicació de les mesures indicades en l’apartat 2, lletres d a g, o l’exempció de les de la lletra h del mateix apartat es limiti a un determinat volum d’importacions o d’exportacions, aquesta aplicació o exempció cessa, en el cas dels contingents aranzelaris, tan aviat com s’arribi al volum d’importacions o exportacions fixat.

La posada en lliure disposició o l’exportació de les mercaderies a les quals s’apliquen les mesures previstes pels apartats 1 i 2 poden ser objecte de vigilància.

Per a l’aplicació de l’aranzel duaner, la classificació aranzelària d’una mercaderia consisteix a determinar la subposició o subdivisió de la nomenclatura combinada en la qual s’hagi de classificar.

Per a l’aplicació de mesures no aranzelàries, la classificació aranzelària d’una mercaderia consisteix a determinar la subposició o subdivisió en la qual s’hagi de classificar dins la nomenclatura combinada o qualsevol altra nomenclatura que estigui establerta i que es basi totalment o parcialment en la nomenclatura combinada o que hi introdueixi més subdivisions.

La subposició o subdivisió que, segons el que preveuen els apartats 1 o 2, es determini per a una mercaderia serveix de base per aplicar-hi les mesures corresponents a aquesta subposició.

El Govern pot adoptar mesures per determinar la classificació aranzelària de les mercaderies de conformitat amb el que estableixen els apartats 1 i 2.

Es faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament la gestió de la vigilància de la posada en lliure disposició i de l’exportació de les mercaderies esmentades en l’article 56, apartat 5.

El Govern ha d’adoptar les mesures a què es refereix l’article 57, apartat 4.

Es considera que les mercaderies totalment obtingudes en un sol país o territori tenen l’origen en aquest país o territori.

Es considera que les mercaderies en la producció de les quals intervingui més d’un país o territori tenen l’origen en aquell en el qual s’hagi produït la seva última transformació o elaboració substancial, econòmicament justificada, efectuada en una empresa equipada a aquest efecte i que hagi conduït a la fabricació d’un producte nou o que representi un grau de fabricació important.

Quan en la declaració a la duana s’indiqui un origen d’acord amb la legislació duanera, les autoritats duaneres poden exigir que el declarant acrediti l’origen de les mercaderies.

En cas que es plantegin dubtes raonables sobre la prova de l’origen que s’hagi presentat en virtut de la legislació duanera o d’altres disposicions d’àmbits específics, les autoritats duaneres poden exigir qualsevol altra prova complementària necessària per assegurar-se que la indicació de l’origen compleix la legislació aplicable.

Si les necessitats del comerç així ho requereixen, es poden expedir documents que acreditin l’origen conformement a les normes d’origen vigents al país o territori de destinació o a qualsevol altre sistema que identifiqui el país en el qual s’hagin obtingut totalment les mercaderies o en el qual s’hagi efectuat l’última transformació substancial.

Per poder beneficiar-se de les mesures indicades en l’article 56, apartat 2, lletres d o e, o de mesures preferencials no aranzelàries, les mercaderies han de complir les normes d’origen preferencial previstes pels apartats 2 i 3 d’aquest article.

En el cas de mercaderies que s’acullin a les mesures preferencials definides en acords subscrits directament o indirectament per mitjà de l’Acord comercial entre la Unió Europea i Andorra amb països o territoris situats fora del territori duaner del Principat d’Andorra o amb grups d’aquests països o territoris, les normes d’origen preferencial s’estableixen en aquests acords.

En el cas de mercaderies que s’acullin a les mesures preferencials adoptades unilateralment per a països o territoris situats fora del territori duaner, el Govern adopta les mesures per les quals s’estableixin les normes d’origen preferencial.

A iniciativa pròpia o amb prèvia sol·licitud d’un país o territori beneficiari, el Govern pot concedir a aquest país o territori, per a determinades mercaderies, una excepció temporal de les normes d’origen preferencial a què es refereix l’apartat 3.

Per a l’aplicació de l’aranzel duaner i de les mesures no aranzelàries, el valor a la Duana de les mercaderies es determina de conformitat amb els articles 70 i 74.

Per a l’aplicació d’aquest capítol, s’entén per territori duaner d’importació:

La base principal per determinar el valor a la Duana de les mercaderies és el valor de transacció, que és el preu realment pagat o que s’ha de pagar per aquestes mercaderies quan es venguin per exportar-les al territori duaner del Principat d’Andorra, ajustat, si escau.

El preu realment pagat o que s’ha de pagar és el pagament total que el comprador ha efectuat o ha d’efectuar al venedor o a un tercer a favor del venedor, per les mercaderies importades, i inclou tots els pagaments efectuats o per efectuar com a condició de la venda d’aquestes mercaderies.

El valor de transacció s’aplica sempre que es compleixin totes les condicions següents:

En determinar el valor a la Duana en aplicació de l’article 70, el preu realment pagat o que s’ha de pagar per les mercaderies importades es completa amb:

Qualsevol element que se sumi al preu realment pagat o per pagar, de conformitat amb l’apartat 1, es basa exclusivament en dades objectives i quantificables.

En determinar el valor a la Duana, únicament es poden sumar al preu realment pagat o que s’ha de pagar els elements que preveu aquest article.

En cas que la determinació del valor a la Duana de les mercaderies no sigui possible en el marc de l’article 70, s’han d’anar aplicant successivament les lletres a a d de l’apartat 2 d’aquest article fins a arribar a aquella que permeti en primer lloc determinar aquest valor.

En el marc de l’apartat 1, el valor a la Duana és:

En cas que no sigui possible determinar el valor a la Duana d’acord amb l’apartat 1, la determinació d’aquest valor s’efectua basant-se en la informació disponible al territori duaner d’importació, utilitzant mitjans raonables que s’ajustin als principis i les disposicions generals que contenen:

Un deute duaner a la importació neix en incloure les mercaderies no posades en lliure disposició subjectes a drets a la importació en algun dels règims duaners següents:

El deute duaner s’origina en el moment d’admetre la declaració a la duana.

El declarant n’és el deutor. En cas de representació indirecta, n’és també deutora la persona pel compte de la qual es fa la declaració a la duana.

Quan s’apliqui una prohibició de devolució o d’exempció de drets a la importació a mercaderies no originàries utilitzades en la fabricació de productes per als quals s’expedeixi o s’estableixi una prova d’origen en el marc d’un acord preferencial, neix un deute duaner d’importació respecte d’aquestes mercaderies no originàries mitjançant l’admissió de la declaració de reexportació relativa als productes en qüestió.

Quan neixi un deute duaner de conformitat amb l’apartat 1, l’import dels drets d’importació corresponent a aquest deute es determina d’acord amb les mateixes condicions que en el cas d’un deute duaner derivat de l’admissió, en la mateixa data, de la declaració a la duana de posada en lliure disposició de les mercaderies no originàries utilitzades en la fabricació dels productes en qüestió a l’efecte de finalitzar el perfeccionament actiu.

S’aplica l’article 77, apartats 2 i 3. No obstant això, en el cas de les mercaderies no posades en lliure disposició esmentades en l’article 270, el deutor és la persona que presenta la declaració de reexportació. En cas de representació indirecta, n’és també deutora la persona pel compte de la qual es presenta la declaració.

Respecte de les mercaderies subjectes a drets a la importació, neix un deute duaner a la importació per incompliment d’alguna de les circumstàncies següents:

El moment en què neix el deute duaner és qualsevol dels següents:

En els casos esmentats en les lletres a i b de l’apartat 1, el deutor és qualsevol de les persones següents:

En els casos esmentats en l’apartat 1, lletra c, el deutor és la persona que ha de complir les condicions que regulen la inclusió de les mercaderies en un règim duaner, o la declaració a la duana de les mercaderies incloses en aquest règim duaner, o la concessió d’una exempció de drets o una reducció del tipus dels drets a la importació en virtut de la destinació particular de les mercaderies.

Quan neixi un deute duaner, conformement a l’article 79, apartat 1, respecte de mercaderies posades en lliure disposició amb una reducció del tipus dels drets a la importació a causa de la seva destinació particular, l’import dels drets a la importació pagats en despatxar les mercaderies en lliure disposició es dedueix de l’import dels drets a la importació corresponent al deute duaner.

Quan neixi un deute duaner, conformement a l’article 79, apartat 1, respecte de mercaderies incloses en un règim d’importació temporal amb exempció parcial de drets a la importació, l’import dels drets a la importació pagats d’acord amb l’exempció parcial es dedueix de l’import dels drets a la importació corresponent al deute duaner.

Un deute duaner a l’exportació neix en incloure les mercaderies subjectes a drets a l’exportació en el règim d’exportació o en el règim de perfeccionament passiu.

El deute duaner neix en el moment d’admetre la declaració a la duana.

El declarant n’és el deutor. En cas de representació indirecta, n’és també deutora la persona pel compte de la qual es fa la declaració a la duana.

Respecte de les mercaderies subjectes a drets a l’exportació, neix un deute duaner a l’exportació per incompliment d’alguna de les circumstàncies següents:

El moment en què neix el deute duaner és un dels següents:

En els casos esmentats en la lletra a de l’apartat 1, el deutor és qualsevol de les persones següents:

En els casos esmentats en la lletra b de l’apartat 1, el deutor és tota persona que estigui obligada a complir les condicions d’acord amb les quals es va autoritzar la sortida de les mercaderies del territori duaner del Principat d’Andorra amb exempció total o parcial dels drets a l’exportació.

El deute duaner a la importació o a l’exportació neix fins i tot quan es refereix a mercaderies subjectes a mesures de prohibició o restricció d’importació o d’exportació de qualsevol tipus.

No obstant això, no neix cap deute duaner en cap dels casos següents:

A l’efecte de les sancions aplicables a les infraccions duaneres, es considera que ha nascut un deute duaner quan, de conformitat amb la normativa aplicable, els drets a la importació o a l’exportació o l’existència d’un deute duaner constitueixen la base per determinar les sancions.

L’import dels drets a la importació o a l’exportació es determina d’acord amb les regles de càlcul dels drets que van ser aplicables a les mercaderies de què es tracti en el moment en què va néixer el deute duaner relatiu a aquestes mercaderies.

Quan no sigui possible determinar amb precisió el moment en què va néixer el deute duaner, es considera que és el moment en què les autoritats duaneres determinen que les mercaderies es troben en una situació que ha originat un deute duaner.

Quan els costos d’emmagatzematge o de les operacions usuals de manipulació s’hagin generat al territori duaner del Principat d’Andorra respecte de mercaderies incloses en un règim duaner o en dipòsit temporal, aquests costos o l’increment de valor no es tenen en compte per calcular l’import dels drets a la importació en cas que el declarant subministri proves satisfactòries d’aquests costos.

Quan la classificació aranzelària de les mercaderies incloses en un règim duaner canviï com a conseqüència d’operacions usuals de manipulació al territori duaner del Principat d’Andorra, s’aplica, a sol·licitud del declarant, la classificació aranzelària original de les mercaderies incloses en el règim.

Quan neixi un deute duaner per als productes transformats resultants del règim de perfeccionament actiu, l’import dels drets a la importació corresponent a aquest deute es determina, a sol·licitud del declarant, sobre la base de la classificació aranzelària, el valor a la Duana, i la quantitat, la naturalesa i l’origen de les mercaderies incloses en el règim de perfeccionament actiu en el moment d’admetre la declaració a la duana relativa a aquestes mercaderies.

En determinats casos, l’import dels drets a la importació es determina de conformitat amb els apartats 2 i 3 sense sol·licitud del declarant, a fi d’evitar que s’eludeixin les mesures aranzelàries esmentades en l’article 56, apartat 2, lletra h.

Quan neixi un deute duaner en relació amb productes transformats resultants del règim de perfeccionament passiu o amb productes de substitució esmentats en l’article 261, apartat 1, l’import dels drets a la importació es calcula basant-se en el cost de l’operació de transformació duta a terme fora del territori duaner previst a l’article 69, apartat 2.

Quan la legislació duanera concedeixi un tractament aranzelari favorable o una franquícia o una exempció total o parcial dels drets a la importació o a l’exportació, en virtut de l’article 56, apartat 2, lletres d a g, els articles 203, 204, 205 i 208 o els articles 259 a 262, o en virtut de la llei vigent en matèria de franquícies duaneres, aquest tractament favorable, franquícia o exempció s’apliquen així mateix en els casos de naixement de deute duaner en virtut dels articles 79 o 82, sempre que l’incompliment que origini el deute duaner no constitueixi una temptativa de frau.

Un deute duaner neix al lloc on s’ha presentat la declaració a la duana o la declaració de reexportació esmentades en els articles 77, 78 i 81.

Si les mercaderies s’han inclòs en un règim duaner que no s’ha tancat o si el dipòsit temporal no s’ha tancat correctament, i no es pot determinar el lloc de naixement del deute duaner d’acord amb els paràgrafs segon o tercer de l’apartat 1, en un termini determinat, el deute duaner neix al lloc on les mercaderies van ser incloses en el règim de què es tracti, introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra conformement a aquest règim, o bé al lloc on les mercaderies van ser col·locades en dipòsit temporal.

Quan la informació de què disposin les autoritats duaneres els permeti comprovar que el deute duaner pot haver nascut en diversos llocs, es considera que el deute duaner neix en el primer.

Aquest capítol s’aplica tant a les garanties dels deutes duaners que ja han nascut com a les d’aquells que puguin néixer, llevat que es disposi el contrari.

Si les autoritats duaneres exigeixen la constitució d’una garantia per a un deute duaner potencial o existent, la garantia cobreix l’import dels drets a la importació o a l’exportació i altres gravàmens reportats per la importació o l’exportació de les mercaderies quan:

Quan les autoritats duaneres exigeixin que es constitueixi una garantia, aquesta garantia és exigida del deutor o de la persona que pugui arribar a ser-ne el deutor. També es pot permetre que la garantia sigui constituïda per una persona diferent de la persona a la qual s’exigeix.

Sense perjudici del que disposa l’article 97, les autoritats duaneres només exigeixen que es constitueixi una garantia respecte de mercaderies determinades o d’una declaració determinada.

A sol·licitud de la persona esmentada en l’apartat 3 d’aquest article, les autoritats duaneres, de conformitat amb l’article 95, apartats 1, 2 i 3, poden autoritzar la constitució d’una garantia global per cobrir l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent al deute duaner respecte de dos o més operacions, declaracions o règims duaners.

Les autoritats duaneres controlen la garantia.

No s’exigeix cap garantia dels estats, de les autoritats governamentals regionals i locals o d’altres organismes regulats pel dret públic, respecte de les activitats en les quals participin com a autoritats públiques.

No s’exigeix garantia en casos específics en els quals les mercaderies s’inclouen en el règim d’importació temporal.

En determinats casos i per a imports inferiors a 1.000 euros, les autoritats duaneres poden concedir una dispensa al requisit de constitució d’una garantia.

Quan sigui obligatori constituir una garantia, les autoritats duaneres fixen l’import d’aquesta garantia a un nivell igual a l’import exacte dels drets a la importació o a l’exportació corresponent al deute duaner en qüestió i d’altres gravàmens, sempre que aquest import pugui ser determinat amb certesa en el moment en què s’exigeixi la garantia.

Sense perjudici del que disposa l’article 95, quan es constitueixi una garantia global per a l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent a deutes duaners i altres gravàmens l’import dels quals variï en el temps, l’import d’aquesta garantia es fixa en un nivell que permeti cobrir en tot moment l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent a deutes duaners i altres gravàmens.

La garantia pot adoptar una de les formes següents:

Una garantia en forma de dipòsit en metàl·lic o qualsevol altre mitjà de pagament equivalent es constitueix de conformitat amb les disposicions vigents.

El fiador esmentat en l’article 92, apartat 1, lletra b, ha de ser una tercera persona establerta al territori duaner del Principat d’Andorra. El fiador ha de ser aprovat per les autoritats duaneres que exigeixen la garantia, llevat que sigui una entitat de crèdit, una institució financera o una companyia d’assegurances acreditades al Principat d’Andorra de conformitat amb les disposicions vigents.

El fiador es compromet per escrit a pagar l’import garantit dels drets a la importació o a l’exportació corresponent a un deute duaner i dels altres gravàmens.

Les autoritats duaneres es poden negar a aprovar el fiador o el tipus de garantia proposats quan considerin que no queda prou garantit el pagament, en el termini establert, de l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent al deute duaner i dels altres gravàmens.

L’autorització esmentada en l’article 89, apartat 5, només es concedeix a persones que compleixin totes les condicions següents:

Quan s’hagi de constituir una garantia global per deutes duaners i altres gravàmens que puguin néixer, un operador econòmic pot ser autoritzat a utilitzar una garantia global amb un import reduït o gaudir d’una dispensa de garantia, sempre que satisfaci els criteris establerts en l’article 39, lletres b i c.

Quan s’hagi de constituir una garantia global per deutes duaners i altres gravàmens reportats, s’autoritza, amb sol·licitud prèvia, un operador econòmic autoritzat de simplificacions duaneres a utilitzar una garantia global d’import reduït.

La garantia global d’import reduït a què es refereix l’apartat 3 és equivalent a la constitució d’una garantia.

En el marc dels règims especials o del dipòsit temporal, les autoritats duaneres poden decidir prohibir temporalment el recurs a:

En els casos en què sigui aplicable l’apartat 1, lletres a o b, d’aquest article, es pot autoritzar el recurs a la garantia global d’import reduït o a la dispensa de garantia o el recurs a la garantia global a què es refereix l’article 95 quan la persona interessada compleixi una de les condicions següents:

Les autoritats duaneres alliberen immediatament la garantia quan el deute duaner o l’obligació de pagar altres gravàmens s’extingeix o ja no es pot originar.

Quan el deute duaner o l’obligació de pagar altres gravàmens s’hagi extingit parcialment, o només es pugui originar respecte de part de l’import que ha estat garantit, la garantia constituïda s’allibera parcialment en conseqüència a sol·licitud de la persona interessada, llevat que l’import de què es tracti no justifiqui aquesta actuació.

El Govern ha d’especificar les normes de procediment:

L’import dels drets a la importació o a l’exportació exigibles és determinat per les autoritats duaneres responsables del lloc on neixi el deute duaner, o en què es consideri que ha nascut de conformitat amb l’article 87, tan aviat com disposin de la informació necessària.

Sense perjudici del que disposa l’article 48, les autoritats duaneres poden acceptar l’import dels drets a la importació o a l’exportació exigibles que hagi determinat el declarant.

Quan l’import dels drets a la importació o a l’exportació que s’ha de pagar no sigui un nombre enter, aquest import es pot arrodonir.

El deute duaner es notifica al deutor en la forma establerta al lloc on hagi nascut el deute o on es consideri que ha nascut de conformitat amb l’article 87.

Quan l’import dels drets a la importació o a l’exportació exigibles sigui igual a l’import consignat en la declaració a la duana, el dret a disposar de les mercaderies per part de les autoritats duaneres és equivalent a la notificació al deutor del deute duaner.

Quan no sigui aplicable l’apartat 2, les autoritats duaneres han de notificar el deute duaner al deutor quan es trobin en posició de determinar l’import dels drets a la importació o a l’exportació exigibles i prendre una decisió.

Sempre que el pagament hagi estat garantit, el deute duaner corresponent a l’import total dels drets a la importació o a l’exportació relatius a totes les mercaderies el dret a disposar de les quals hagi estat concedit a una única i mateixa persona durant un termini fixat per les autoritats duaneres es pot notificar al final d’aquest període. El període establert per les autoritats duaneres no ha de ser superior a 31 dies.

Les autoritats duaneres esmentades en l’article 101, de conformitat amb la legislació nacional, han de comptabilitzar l’import dels drets a la importació o a l’exportació exigibles, determinat de conformitat amb aquest article.

Les autoritats duaneres no han de comptabilitzar els imports dels drets a la importació o a l’exportació que, conformement a l’article 103, corresponguin a un deute duaner que ja no es pugui notificar al deutor.

El Govern determina les modalitats pràctiques de comptabilització dels imports dels drets a la importació o a l’exportació. Aquestes modalitats poden ser diferents segons que les autoritats duaneres, tenint en compte les condicions en les quals va néixer el deute duaner, estiguin segures o no del pagament d’aquests imports.

Quan neixi un deute duaner com a conseqüència de l’admissió de la declaració a la duana de les mercaderies per a un règim duaner diferent de la importació temporal amb exempció parcial de drets a la importació, o de qualsevol altre acte que tingui el mateix efecte jurídic que aquesta admissió, les autoritats duaneres han de comptabilitzar l’import dels drets a la importació o a l’exportació exigibles dins els 14 dies següents al dret a disposar de les mercaderies.

Quan es pugui procedir a donar el dret a disposar de les mercaderies d’acord amb certes condicions que regulin bé la determinació de l’import dels drets a la importació o a l’exportació exigibles, bé la seva percepció, la comptabilització es produeix dins els 14 dies següents a la data en la qual es determini l’import dels drets a la importació o a l’exportació exigibles o s’estableixi l’obligació de pagar aquests drets.

Quan un deute duaner neixi en circumstàncies no establertes per l’apartat 1, es comptabilitza l’import dels drets a la importació o a l’exportació exigibles dins els 14 dies següents a la data en la qual les autoritats duaneres es trobin en posició de determinar l’import dels drets a la importació o a l’exportació de què es tracti i d’adoptar una decisió.

L’apartat 3 s’aplica respecte de l’import dels drets a la importació o a l’exportació que s’hagi de recaptar o que quedi per recaptar quan no s’hagi comptabilitzat l’import dels drets a la importació o a l’exportació exigibles de conformitat amb els apartats 1, 2 i 3, o quan hagi estat determinat i s’hagi comptabilitzat a un nivell inferior a l’import exigible.

Els terminis per a la comptabilització establerts en els apartats 1, 2 i 3 no s’apliquen en cas fortuït o de força major.

La comptabilització es pot ajornar en el cas esmentat en l’article 102, apartat 3, segon paràgraf, fins al moment en què la notificació del deute duaner no perjudiqui la investigació judicial.

Els imports dels drets a la importació o a l’exportació corresponents a un deute duaner notificat de conformitat amb l’article 102 han de ser pagats pel deutor en el termini establert per les autoritats duaneres.

Si el deutor té dret a qualsevol de les facilitats de pagament establertes en els articles 110 a 112, el pagament s’efectua en el termini o els terminis especificats en relació amb aquestes facilitats.

El termini per al pagament de l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent a un deute duaner se suspèn en qualsevol dels casos següents:

El pagament s’efectua en metàl·lic o per qualsevol altre mitjà que tingui un poder alliberador similar, inclòs mitjançant la compensació de crèdits, de conformitat amb la legislació nacional.

El pagament pot ser efectuat per una tercera persona en lloc del deutor.

En qualsevol cas, el deutor pot pagar tot o una part de l’import dels drets a la importació o a l’exportació abans que expiri el termini concedit per al pagament.

El termini durant el qual s’ajorna el pagament de conformitat amb l’article 110 és de 30 dies.

Quan el pagament s’ajorni de conformitat amb l’article 110, lletra a, el termini comença l’endemà del dia en què es notifiqui al deutor el deute duaner.

Quan el pagament s’ajorni de conformitat amb l’article 110, lletra b, el termini comença l’endemà del dia en què finalitzi el termini de globalització. Es redueix en el nombre de dies corresponent a la meitat del nombre de dies que comprengui el període de globalització.

Quan el pagament s’ajorni de conformitat amb l’article 110, lletra c, el termini comença l’endemà del dia en què finalitzi el termini establert per donar el dret a disposar de les mercaderies de què es tracti. Es redueix en el nombre de dies corresponent a la meitat del nombre de dies que comprengui el període de què es tracti.

Quan el nombre de dies dels terminis esmentats en els apartats 3 i 4 sigui imparell, el nombre de dies que es dedueix del termini de 30 dies conformement a aquests apartats és igual a la meitat del nombre parell immediatament inferior.

Quan els terminis esmentats en els apartats 3 i 4 siguin setmanes naturals, les autoritats duaneres poden disposar que l’import dels drets a la importació o a l’exportació respecte del qual s’hagi ajornat el pagament s’ha de pagar, a tot tardar, el divendres de la quarta setmana següent a la setmana natural de què es tracti.

Les autoritats duaneres poden concedir al deutor facilitats de pagament diferents del pagament ajornat amb la condició que es constitueixi una garantia.