LegalizeDecret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal
L’advocat o el procurador que, per acció o omissió, perjudiqui de forma manifesta els interessos que li han estat encomanats ha de ser castigat amb pena de multa fins a 30.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a quatre anys.
Article 427 / Obstaculització d’execució de resolucions judicials
Qui mitjançant força en les coses o vies de fet obstaculitza l’execució d’una resolució judicial, ha de ser castigat amb pena d’arrest.
La temptativa és punible.
L’incompliment reiterat de resolucions judicials referents a la guarda i custòdia de menors, la privació injustificada i reiterada del dret de visites establert a favor del familiar que no en té la custòdia, o l’impagament reiterat de pensions alimentàries a familiars ha de ser castigat amb la mateixa pena. En supòsits d’especial gravetat el tribunal, valorant les circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat del fet i les circumstàncies personals, pot imposar, excepcionalment, pena de presó fins a un any.
Capítol novè. Crebantament i ajut a l’evasió
Article 428 / Crebantament de condemna, presó provisional o detenció
El pres o el detingut que, mitjançant força en les coses, crebanti la seva condemna de presó, la presó provisional o la detenció, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any.
Quan, en el supòsit de l’apartat anterior, es faci ús de violència o intimidació sobre les persones o prenent part en un motí, s’ha d’imposar pena de presó d’un a quatre anys.
El pres que no retorni al centre penitenciari després d’un permís, ha de ser castigat amb pena d’arrest.
El qui crebanti la pena d’expulsió del Principat ha de ser castigat amb pena de presó fins a vuit mesos llevat que no li sigui d’aplicació l’article 65 punt 3.
El condemnat a pena d’arrest que crebanti la pena imposada ha de ser castigat amb pena de presó fins a vuit mesos.
El condemnat a penes de les no compreses en els apartats anteriors que crebanti la pena que li ha estat imposada ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Article 429 / Ajut a l’evasió
El qui faciliti l’evasió a una persona condemnada, presa o detinguda, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any.
Si es fa ús de violència o intimidació en les persones, de força en les coses o de suborn, s’ha d’imposar pena de presó de tres mesos a tres anys.
Quan el responsable sigui el cònjuge del condemnat, pres o detingut, o persona unida a ell per situació de fet equivalent, o el seu ascendent, descendent o germà per naturalesa o adopció, s’ha d’aplicar la reducció de pena prevista a l’article 53.
Quan el responsable sigui funcionari encarregat de la conducció o custòdia del condemnat, pres o detingut, s’ha d’aplicar la pena en la seva meitat superior i, endemés, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a deu anys.
Títol XXIII. Delictes contra la seguretat en el tràfic jurídic
Capítol primer. Falsedat de moneda i efectes timbrats
Secció primera. Falsedat de moneda
Article 430 / Concepte de moneda
Als efectes d’aquesta secció es considera moneda:
La moneda metàl·lica i el paper moneda de curs legal al Principat d’Andorra o a qualsevol altre país estranger.
També han de ser considerats moneda la moneda metàl·lica i el paper moneda que encara no han estat emesos però estan destinats a la circulació i són moneda de curs legal.
També ha de ser considerat moneda l’instrument de pagament, entès com tot instrument material, exceptuada la moneda de curs legal, que per la seva natura específica permeti, per ell mateix o junt amb un altre instrument, al titular o l’usuari trametre diners o un valor monetari i que es trobi protegit contra les imitacions o la utilització fraudulenta, per mitjà del tipus de paper o d’impressió, el disseny, un codi, una signatura o qualsevol altre element adreçat a impedir o dificultar la seva falsificació, imitació o ús fraudulent.
Article 431 / Creació i posada en circulació de moneda inautèntica
Ha de ser castigat amb pena de presó d’un a vuit anys i amb multa fins al triple del valor aparent de la moneda:
Qui confeccioni moneda inautèntica. A l’efecte d’aquesta secció es considera també moneda inautèntica la fabricada en instal·lacions o amb materials lícits, però sense les degudes autoritzacions.
Qui alteri moneda ja emesa variant el seu valor aparent o fent desaparèixer els signes d’inutilització.
La temptativa és punible.
Qui, amb coneixement de la seva inautenticitat, posi la moneda en circulació ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys i amb multa fins al triple del valor aparent de la moneda.
La temptativa és punible.
Ha de ser castigat amb pena de tres mesos a tres anys de presó i amb multa fins al doble del valor aparent de la moneda el qui, sense haver participat en les conductes descrites als apartats primer i segon, rebi, es procuri, importi, exporti, transporti, trameti o posseeixi moneda coneixent-ne la inautenticitat, amb la finalitat de posar-la o que sigui posada en circulació.
Qui realitzi alguna de les conductes previstes als apartats anteriors ha de ser castigat, en el cas de l’apartat primer, amb pena de presó de tres a dotze anys i multa fins al sèxtuple del valor aparent de la moneda; en el cas de l’apartat segon, amb pena de presó de tres a vuit anys i multa fins al sèxtuple del valor aparent de la moneda, i en el cas de l’apartat tercer, amb pena de presó de dos a cinc anys i multa fins al quíntuple del valor aparent de la moneda, quan hi concorri alguna de les circumstàncies següents:
Quan l’autor pertanyi a una organització dedicada a la creació o a la posada en circulació de moneda alterada.
Quan es dediqui habitualment a aquestes activitats.
Quan la quantitat de moneda inautèntica sigui suficient per desestabilitzar el sistema econòmic del país.
Qui, havent rebut moneda falsa sense tenir-ne coneixement, la posi en circulació després de conèixer la seva inautenticitat, ha de ser castigat amb arrest i multa fins al doble del valor aparent de la moneda, quan hi concorri alguna de les circumstàncies següents:
Que es tracti d’una quantitat superior a 600 euros.
Que s’actuï en grup.
Article 432 / Actes preparatoris punibles
La fabricació, la cessió, la venda o la possessió d’instruments, materials, substàncies, màquines, programes d’ordinador, aparells o altres estris, específicament adreçats a la confecció de moneda inautèntica o a l’alteració de moneda ja emesa, ha de ser castigada amb pena de presó fins a dos anys sempre que se’n pugui derivar un perill per al tràfic monetari.
Secció segona. Falsedat d’efectes timbrats
Article 433 / Concepte d’efecte timbrat
Als efectes d’aquesta secció, es consideren efectes timbrats els impresos on figura el segell del Principat d’Andorra i que són venuts directament per l’Estat o per mitjà d’una entitat concessionària, adreçats a acreditar el pagament d’obligacions fiscals o el pagament de serveis públics, per rebre exaccions que tinguin prescrita aquesta forma de pagament i per fer efectives responsabilitats pecuniàries.
Són efectes timbrats els segells de correus.
Article 434 / Creació i posada en circulació d’efectes timbrats inautèntics
Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i amb multa fins al triple del valor aparent de l’efecte:
El qui confeccioni efectes timbrats inautèntics amb intenció de posar-los o que siguin posats en circulació.
El qui alteri efectes timbrats ja emesos amb intenció de posar-los o que siguin posats en circulació.
El qui, havent rebut efectes timbrats amb coneixement de la seva inautenticitat, els posi en circulació.
La temptativa és punible.
Ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any i multa fins al doble del valor aparent de l’efecte:
El qui, havent rebut efectes timbrats coneixent la seva inautenticitat, els posseeixi amb la finalitat de posar-los en circulació o de possibilitar la seva posada en circulació.
El qui, havent rebut efectes timbrats coneixent la seva inautenticitat, els introdueixi en territori andorrà amb la finalitat de posar-los en circulació o de possibilitar la seva posada en circulació.
Capítol segon. Falsedat de documents, d’enregistraments tècnics i de dades informàtiques
Secció primera. Falsedat de document
Article 435 / Creació, ús i comercialització de document inautèntic
Qui, amb la finalitat que sigui introduït al tràfic jurídic, crea un document atribuint-lo a qui no l’ha emès, o altera un document emès per una altra persona en algun element essencial, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys. Si es tracta de document públic o un títol valor ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, sempre que no constitueixi delicte de falsedat de moneda.
La utilització o la comercialització d’aquesta classe de documents ha de ser castigada amb les mateixes penes previstes a l’apartat anterior.
La possessió de document públic o un títol valor inautèntic, amb la finalitat que sigui introduït al tràfic jurídic, ha de ser castigada amb pena de presó fins a un any, sempre que no constitueixi delicte de falsedat de moneda.
Article 436 / Creació, ús i comercialització de document inautèntic per un funcionari
El funcionari que, en exercici de les seves funcions, realitzi les conductes previstes en l’article anterior en relació amb un document públic que pugui emetre o utilitzar, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.
Article 437 / Creació, ús i comercialització de document inveraç per un funcionari
El funcionari que, en emetre un document públic en exercici de les seves funcions, o en consignar dades en un registre, llibre o fitxer públic, ho faci consignant falsament declaracions, fets o actes sobre els quals el document té un valor probatori enfront de tercers, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.
La utilització o la comercialització d’aquesta classe de documents ha de ser castigada amb pena de presó de tres mesos a tres anys. Si el culpable és un funcionari que actua en exercici de les seves funcions, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.
Article 438 / Creació mediata, ús i comercialització de document inveraç per particular
El qui provoqui que un funcionari en exercici de les seves funcions consigni o enregistri en documents, fitxers llibres o registres públics, declaracions, actes o fets que no s’han produït o que no s’han emès, o en forma diferent de la que ha estat consignada, i sobre les quals l’instrument públic en faci prova enfront de tercers, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
La utilització o la comercialització d’aquesta classe de documents ha de ser castigada amb la mateixa pena. Si el culpable és un funcionari que actua en exercici de les seves funcions, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.
Article 439 / Temptativa
La temptativa només és punible respecte de les conductes d’ús i comercialització previstes als articles anteriors d’aquesta secció.
Article 440 / Creació, ús i comercialització de certificats inveraços
Fora dels casos previstos en els articles precedents, el professional que, en exercici de la seva activitat, emeti certificació consignant falsament fets sobre els quals aquesta en faci prova, ha de ser castigat amb pena d’arrest i de suspensió per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a tres anys.
La utilització o la comercialització d’un certificat així emès ha de ser castigada amb pena d’arrest.
Article 441 / Supressió de document
El qui destrueixi, danyi o oculti un document que no li pertanyi, o no li pertanyi exclusivament, amb la finalitat d’obtenir un avantatge per a ell o per a un tercer o de causar un perjudici a un tercer, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys si es tracta de document públic o títol valor. En un altre cas, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any.
Secció segona. Falsedat d’enregistraments tècnics
Article 442 / Concepte d’enregistrament tècnic
S’entén per enregistrament tècnic una relació de dades, valors de mesura o de càlcul, situacions o transcurs d’esdeveniments, no atribuïda a una persona, creada per un aparell tècnic que funcioni completament o parcialment de manera automàtica, que permet reconèixer a la generalitat o a iniciats l’objecte de l’enregistrament i que és apte per a la comprovació de fets jurídicament rellevants.
Article 443 / Creació o alteració d’enregistrament tècnic
El qui, amb la finalitat que sigui introduït al tràfic jurídic, confeccioni un enregistrament tècnic inautèntic, directament o manipulant el procés d’anotació de manera que s’alteri el resultat, o alteri un enregistrament tècnic autèntic, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.
Article 444 / Ús d’enregistrament tècnic inautèntic o alterat
El qui utilitzi un enregistrament tècnic inautèntic o alterat ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.
Article 445 / Supressió d’enregistrament tècnic
El qui destrueixi, danyi o oculti un enregistrament tècnic que no li pertanyi, o no li pertanyi exclusivament, amb la finalitat d’obtenir un avantatge per a ell o per a un tercer o de causar un perjudici a un tercer, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.
Secció tercera. Falsedat de dades informàtiques
Article 446 / Creació o alteració de dades informàtiques
El qui, amb la finalitat que siguin introduïdes al tràfic jurídic, enregistri, directament o manipulant el funcionament del procés de dades, o alteri dades informàtiques rellevants per a la prova que no compleixin els requisits per ser document, de manera que, si es compleixen aquests requisits, el resultat de l’activitat sigui un document inautèntic, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.
Article 447 / Ús de dades informàtiques falses o alterades
El qui utilitzi dades informàtiques creades en la forma descrita en l’article anterior ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.
Capítol tercer. Falsedats personals
Article 448 / Usurpació de la identitat
El qui usurpi la identitat d’altri ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys, sense perjudici de la que correspongui als altres delictes que hagi comès.
Article 449 / Intrusisme
El qui exerciti actes propis d’una professió sense posseir el corresponent títol acadèmic que acrediti la capacitació necessària que l’habiliti per al seu exercici, expedit o reconegut al Principat d’Andorra segons la legislació vigent, ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Quan l’autor de la conducta descrita a l’apartat anterior s’atribueixi públicament la qualitat professional esmentada ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa fins a 30.000 euros.
Títol XXIV. Delictes contra la comunitat internacional
Capítol primer. Delictes contra el dret de gents
Article 450 / Homicidi de cap d’Estat
El qui mati un cap d’Estat estranger o una persona internacionalment protegida per un tractat internacional, ha de ser castigat amb pena de presó de divuit a vint-i-cinc anys.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 451 / Atemptats contra la integritat o contra la llibertat dels representants estrangers
El qui segresti, detingui, agredeixi físicament, coaccioni o amenaci una persona de les definides a l’article anterior ha de ser castigat amb les penes previstes per al delicte respectiu en la seva meitat superior. Si com a conseqüència de la coacció o amenaça hom força una d’aquestes persones a executar un acte o a adoptar una decisió perjudicial per als interessos del Principat la pena ha de ser de presó de cinc a deu anys.
La temptativa és punible.
La conspiració i la provocació són punibles en cas de segrest o detenció.
Article 452 / Calúmnies, difamacions i injúries contra caps d’Estat estrangers
El qui ofengui un cap d’Estat estranger amb actes o expressions constitutives de difamació o injúria ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Si el fet és constitutiu de calúmnia ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.
Article 453 / Atemptat a la residència de cap d’Estat
Qualsevol delicte comès contra la residència o les dependències oficials d’un cap d’Estat estranger ha de ser castigat amb les penes previstes en aquest Codi per a cada delicte, en la seva meitat superior.
Article 454 / Violació de la immunitat
El qui, contravenint les disposicions de dret públic internacional, violi la immunitat d’un cap d’Estat estranger o d’una persona internacionalment protegida per un tractat internacional, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Article 455 / Segrest de nau, plataforma fixa o aeronau
Qui, amb violència o intimidació, s’apoderi o prengui el control d’una nau, plataforma fixa o aeronau en la qual hi hagi persones, ha de ser castigat amb pena d’un a cinc anys de presó o de set a tretze anys de presó si es donen les circumstàncies del punt 3 de l’article 135.
La temptativa és punible.
Capítol segon. Genocidi
Article 456 / Genocidi
El qui, en execució d’un pla preconcebut tendint a la destrucció total o parcial d’un grup nacional, ètnic o religiós, o d’un grup determinat a partir de qualsevol altre criteri arbitrari, cometi un dels delictes següents, ha de ser castigat:
Amb pena de presó de vint a trenta anys en cas d’homicidi o assassinat.
Amb pena de presó de quinze a vint anys en cas de segrest de membres del grup en qüestió, seguida de la seva desaparició.
Amb pena de presó de deu a quinze anys en cas de deportació forçada de tots o de part dels membres del grup en qüestió.
Amb pena de presó de deu a vint anys en cas de submissió a condicions d’existència de naturalesa a produir la destrucció total o parcial del grup en qüestió.
Amb pena de presó de vuit a dotze anys en cas de mesures preses respecte de la totalitat o de part del grup en qüestió tendents a impedir o dificultar els naixements.
Amb pena de presó de vuit a dotze anys en cas de tractes inhumans o degradants, o de reducció de la totalitat o de part del grup a l’esclavatge.
Amb pena de presó de vuit a setze anys en cas d’agressió sexual.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 457 / Apologia del genocidi
El qui, per qualsevol mitjà, s’expressi públicament a favor d’una ideologia o doctrina dirigida a justificar o aprovar el recurs al genocidi o a fer apologia de règims, partits o organitzacions que l’hagin practicat o hi hagin donat suport, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
La temptativa és punible.
El qui difongui o distribueixi públicament material que contingui imatges i expressions compreses a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena.
La temptativa és punible.
El qui produeixi o emmagatzemi material com el referit anteriorment ha de ser castigat amb pena de presó de fins a un any, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.
Article 458 / Negació del genocidi
El qui, per qualsevol mitjà, s’expressi públicament negant l’existència de fets descrits com a genocidi en aquest capítol i declarats provats per una jurisdicció, o s’hi refereixi de forma trivial, ha de ser castigat amb pena de presó de fins a dos anys.
La temptativa és punible.
El qui difongui o distribueixi públicament material que contingui imatges i expressions compreses a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena.
La temptativa és punible.
El qui produeixi o emmagatzemi material com el referit anteriorment ha de ser castigat amb pena d’arrest, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.
Capítol tercer. Delictes contra la humanitat
Article 459 / Tipus bàsic
Són reus dels delictes contra la humanitat els qui cometin els fets previstos en l’article següent com a part d’un atac generalitzat o sistemàtic contra la població civil o un sector d’aquesta població.
En tot cas, es considera delicte contra la humanitat la comissió d’un tal atac:
- Pel fet de pertànyer la víctima a un grup o col·lectiu perseguit per motius polítics, racials, nacionals, ètnics, culturals o religiosos.
- En el context d’un règim institucionalitzat d’opressió i dominació sistemàtiques d’un grup racial sobre un o més grups racials i amb la intenció de mantenir aquell règim.
Article 460 / Penes
Els reus dels delictes contra la humanitat han de ser castigats:
- Amb pena de presó de quinze a vint anys si causen la mort d’una persona. El tribunal pot imposar la pena prevista augmentada en la meitat del seu límit superior si hi concorre alguna de les circumstàncies constitutives del delicte d’assassinat.
- Amb pena de presó de dotze a quinze anys si cometen una violació i de quatre a sis anys si el fet consisteix en una altra classe d’agressió sexual.
- Amb pena de presó de dotze a quinze anys si produeixen alguna de les lesions de l’article 116, amb la de vuit a dotze anys de presó si sotmeten les persones a condicions d’existència que posin en perill la seva vida o pertorbin greument la seva salut, i amb la de quatre a vuit anys de presó si cometen alguna de les lesions de l’article 115.
- Amb pena de presó de vuit a dotze anys si deporten o traslladen per la força, sense motius autoritzats pel dret internacional, una o més persones a un altre Estat o lloc mitjançant l’expulsió o altres actes de coacció.
- Amb pena de presó de sis a vuit anys si forcen l’embaràs d’alguna dona amb la intenció de modificar la composició ètnica de la població, sense perjudici de la pena que escaigui per altres delictes.
- Amb pena de presó de dotze a quinze anys si detenen alguna persona i es neguen a reconèixer aquesta privació de llibertat o a donar raó del lloc on es troba la persona detinguda.
- Amb pena de presó de vuit a dotze anys si detenen una persona, privant-la de la seva llibertat, amb infracció de les normes internacionals sobre la detenció. S’ha d’imposar la pena en la seva meitat inferior quan la detenció duri menys de 15 dies.
- Amb pena de quatre a vuit anys de presó si cometen tortura greu sobre persones que tinguin sota la seva custòdia o control i amb la de dos a sis anys de presó si és menys greu. Als efectes d’aquest article s’entén per tortura la submissió de la persona a sofriments físics o psíquics. La pena per la tortura s’ha d’imposar sense perjudici de les que corresponguin pels atemptats contra altres drets de la víctima.
- Amb pena de presó de quatre a vuit anys si cometen alguna de les conductes relatives a l’afavoriment de la prostitució i amb presó de sis a vuit anys en els supòsits de proxenetisme. S’ha d’imposar la pena de sis a vuit anys de presó als qui traslladin persones d’un lloc a un altre, amb el propòsit de la seva explotació sexual, emprant violència, intimidació o engany, o abusant d’una situació de superioritat o de necessitat o de la vulnerabilitat de la víctima. Quan els fets es cometen sobre menors d’edat o incapaços el tribunal pot imposar la pena prevista augmentada en la meitat del seu límit superior.
- Amb pena de presó de quatre a vuit anys si sotmeten alguna persona a esclavatge o l’hi mantenen. La pena s’ha d’aplicar sense perjudici de les que corresponguin pels atemptats concrets comesos contra els drets de les persones.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 461 / Tipus qualificat
Si qualsevol de les conductes de l’article anterior forma part d’un pla o una política, o es cometen a gran escala, s’han d’aplicar les penes respectives en la seva meitat superior.
Article 462 / Delicte comès per autoritat
L’autoritat, o el qui actuï efectivament com a tal, que no adopti les mesures al seu abast per evitar la comissió, per persones sotmeses al seu comandament o control efectiu, d’algun dels delictes compresos en aquest capítol, ha de ser castigat amb la mateixa pena que els autors.
Si la conducta anterior es realitza per imprudència greu s’han d’aplicar les reduccions de pena previstes a l’article 53.
L’autoritat, o qui actuï efectivament com a tal, que no adopti les mesures al seu abast perquè siguin perseguits els delictes compresos en aquest capítol, comesos per persones sotmeses al seu comandament o control efectiu, ha de ser castigat amb les mateixes penes que els autors amb les reduccions previstes a l’article 53.
Article 463 / Delicte comès per un superior
El superior no comprès en l’article anterior que, en l’àmbit de la seva competència, no adopti les mesures al seu abast per evitar la comissió pels seus subordinats d’algun dels delictes compresos en aquest capítol, ha de ser castigat amb la mateixa pena que els autors.
El superior no comprès en l’article anterior que no adopti les mesures al seu abast perquè siguin perseguits els delictes compresos en aquest capítol comesos pels seus subordinats, ha de ser castigat amb la pena dels autors, amb la reducció prevista a l’article 53.
Article 464 / Altres mancaments
El funcionari o l’autoritat que, sense incórrer en les conductes previstes en els articles anteriors i mancant a l’obligació del seu càrrec, deixi de promoure la persecució d’algun dels delictes d’aquest capítol del qual tingui notícia, ha de ser castigat amb la pena d’inhabilitació per a càrrec públic de dos a sis anys.
Article 465 / Estat de necessitat
El que disposen els punts 3 i 7 de l’article 27 d’aquest Codi en cap cas no resulta aplicable als qui compleixin ordres de cometre o participar en els fets inclosos en el present capítol.
Article 465 bis / Apologia dels delictes contra la humanitat
El qui, per qualsevol mitjà, s’expressi públicament a favor d’una ideologia o doctrina dirigida a justificar o aprovar delictes contra la humanitat o a fer apologia de règims, partits o organitzacions que els hagin practicat o hi hagin donat suport, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
La temptativa és punible.
El qui difongui o distribueixi públicament material que contingui imatges o expressions compreses a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena.
La temptativa és punible.
El qui produeixi o emmagatzemi material com el referit anteriorment ha de ser castigat amb pena de presó de fins a un any, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.
Article 465 ter / Negació dels delictes contra la humanitat
El qui, per qualsevol mitjà, s’expressi públicament negant l’existència de delictes contra la humanitat i declarats provats per una jurisdicció, o s’hi refereixi de forma trivial, ha de ser castigat amb pena de presó de fins a dos anys.
La temptativa és punible.
El qui difongui o distribueixi públicament material que contingui imatges i expressions compreses a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena.
La temptativa és punible.
El qui produeixi o emmagatzemi material com el referit anteriorment ha de ser castigat amb pena d’arrest, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.
Capítol quart. Crims de guerra i d’agressió
Article 466 / Mitjans prohibits
Ha de ser castigat amb pena de presó de vuit a dotze anys, sense perjudici de la pena que correspongui pels resultats produïts, el qui, en ocasió de conflicte armat:
Utilitzi mitjans de combat:
- prohibits
- destinats a causar sofriments innecessaris o mals superflus
- que puguin causar danys perdurables i greus en el medi ambient, de manera que es posi en perill la vida o la salut de les persones.
Realitzi atacs indiscriminats o excessius o sotmeti la població civil a atacs, represàlies o actes o amenaces de violència, amb la finalitat principal d’aterrir-la.
Ordeni no donar quarter.
Article 467 / Pràctiques prohibides
El qui, en ocasió d’un conflicte armat, posi en perill greu la vida, la salut o la integritat de qualsevol persona protegida, la sotmeti a tortura o a tractes degradants, inclosos els experiments biològics, li causi grans sofriments o la faci objecte d’un acte mèdic no indicat per al seu estat de salut, ni adequat a les normes mèdiques reconegudes generalment que el responsable de l’actuació aplicaria en circumstàncies anàlogues als seus propis nacionals no privats de llibertat, ha de ser castigat amb pena de presó de cinc a deu anys, sense perjudici de la pena que correspongui pels resultats lesius produïts.
Amb la mateixa pena ha de ser castigat el qui deporti, traslladi de manera forçosa, prengui com a ostatge, detingui o confini il·legalment qualsevol persona protegida o la utilitzi per posar certs punts, zones o forces militars a recer dels atacs de la part adversa i el qui realitzi o mantingui, respecte de qualsevol persona protegida, pràctiques de segregació racial i altres pràctiques inhumanes o degradants basades en altres distincions de caràcter desfavorable, que comportin una ofensa contra la dignitat personal.
Article 468 / Altres delictes
Ha de ser castigat amb pena de presó de cinc a deu anys, sense perjudici de la pena que correspongui pels resultats produïts, el qui, en ocasió de conflicte armat:
- Destrueixi o danyi de manera innecessària, amb violació de les normes de dret internacional aplicables als conflictes armats, un vaixell o una aeronau no militars d’una part adversa o neutral, sense donar temps o sense adoptar les mesures necessàries per garantir la seguretat de les persones i la conservació de la documentació.
- Obligui un presoner de guerra o un civil a servir a les forces armades de la part adversa o el privi del dret a ser jutjat de manera regular i imparcial.
- Traslladi i assenti, directament o indirectament, en territori ocupat contingents de població de la part ocupant a fi que hi resideixin de manera permanent.
- Impedeixi o demori de manera injustificada l’alliberament o la repatriació de presoners de guerra o de persones civils.
Article 469 / Delictes relatius a institucions socials, sociosanitàries o sanitàries i a signes distintius
Ha de ser castigat amb pena de presó de tres a set anys, sense perjudici de la pena que correspongui pels resultats produïts, el qui, en ocasió de conflicte armat:
- Violi la protecció deguda a instal·lacions, hospitals, material, unitats i mitjans de transport sanitari, camps de presoners, zones i localitats sanitàries i de seguretat, zones neutralitzades, llocs d’internament de població civil, localitats no defensades i zones desmilitaritzades, donades a conèixer pels signes distintius apropiats.
- Exerceixi violència sobre personal sanitari o religiós o que integri la missió mèdica, o de les societats de socors o contra personal habilitat per usar els signes distintius dels convenis de Ginebra, d’acord amb el dret internacional.
- Maltracti, injuriï greument, privi de l’aliment indispensable o de l’assistència mèdica necessària qualsevol persona protegida, ometi o demori informar-la injustificadament de la seva situació, imposi càstigs col·lectius per actes individuals o violi les prescripcions sobre allotjament de dones i famílies o sobre protecció especial de dones i infants establertes en els tractats internacionals dels quals Andorra sigui part.
- Usi indegudament o de manera que pugui induir a error els signes distintius de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja o altres signes protectors o distintius, emblemes o senyals establerts i reconeguts en els tractats internacionals dels quals Andorra és part.
- Utilitzi indegudament o de manera que pugui induir a error bandera, uniforme, insígnia o emblema distintiu d’estats neutrals, de les Nacions Unides o d’altres estats que no siguin part en el conflicte o de parts adverses, durant els atacs o per cobrir, afavorir, protegir o obstaculitzar operacions militars, llevat dels casos exceptuats expressament segons els tractats internacionals dels quals Andorra sigui part.
- Utilitzi indegudament o de manera que pugui induir a error bandera de parlament o de rendició, atempti contra la inviolabilitat o retingui indegudament un parlamentari o qualsevol de les persones que l’acompanyin, personal de la potència protectora o qui el substitueixi o un membre d’una comissió internacional d’enquesta.
- Sostregui els efectes d’un cadàver, ferit, malalt, nàufrag, presoner de guerra o persona civil internada.
Article 470 / Atacs a béns especials
Ha de ser castigat amb pena de presó de tres a sis anys el qui, en ocasió d’un conflicte armat, realitzi alguna de les accions següents:
- Ataqui o efectuï represàlies o actes d’hostilitat contra béns culturals o llocs de culte, clarament reconeguts, que constitueixen el patrimoni cultural o espiritual dels pobles, i als quals hom hagi conferit protecció en virtut d’acords especials, o béns culturals sota protecció reforçada, causant extenses destruccions, sempre que els béns no estiguin situats en la proximitat immediata d’objectius militars o no siguin utilitzats per donar suport a l’esforç militar de l’adversari.
- Ataqui o efectuï represàlies o actes d’hostilitat contra béns de caràcter civil de la part adversa, causant-ne la destrucció, sempre que això no ofereixi, en les circumstàncies del cas, un avantatge militar definit o que els béns no contribueixin de manera eficaç a l’acció militar de l’adversari.
- Ataqui, destrueixi, sostregui o inutilitzi els béns indispensables per a la supervivència de la població civil, tret que la part adversa utilitzi els béns per donar suport directament a una acció militar o exclusivament com a mitjà de subsistència per als membres de les seves forces armades.
- Ataqui o efectuï represàlies contra les obres o les instal·lacions que continguin forces perilloses, quan els atacs puguin produir l’alliberament de les forces i causar pèrdues importants en la població civil, llevat que les obres o instal·lacions s’utilitzin per donar suport a les operacions militars de manera regular, important i directa i que els atacs siguin l’únic mitjà factible de posar fi al suport.
- Destrueixi, danyi o sostregui, sense necessitat militar, coses alienes, obligui algú altre a lliurar-les o realitzi altres actes de pillatge.
Article 471 / Tipus qualificat
Si qualsevol de les conductes dels articles anteriors formen part d’un pla o una política o es cometen a gran escala, s’han d’aplicar les penes respectives en la seva meitat superior.
Article 472 / Delicte comès per una autoritat
L’autoritat, o qui actuï efectivament com a tal, que no adopti les mesures al seu abast per evitar la comissió, per les forces sotmeses al seu comandament o control efectiu, d’algun dels delictes compresos en aquest capítol, ha de ser castigat amb la mateixa pena que els autors.
Si la conducta anterior es realitza per imprudència greu s’ha d’aplicar la reducció de pena prevista a l’article 53.
L’autoritat, o qui actuï efectivament com a tal, que no adopti les mesures al seu abast perquè siguin perseguits els delictes compresos en aquest capítol, comesos per persones sotmeses al seu comandament o control efectiu, ha de ser castigat amb la pena de l’autor amb la reducció prevista a l’article 53.
Article 473 / Delicte comès per un superior
El superior no comprès en l’article anterior que, en l’àmbit de la seva competència, no adopti les mesures al seu abast per evitar la comissió pels seus subordinats d’algun dels delictes compresos en aquest capítol, ha de ser castigat amb la mateixa pena que els autors.
El superior no comprès en l’article anterior que no adopti les mesures al seu abast perquè siguin perseguits els delictes compresos en aquest capítol comesos pels seus subordinats, ha de ser castigat amb la pena prevista per a l’autor reduïda d’acord amb el que disposa l’article 53.
Article 474 / Altres mancaments
El funcionari o l’autoritat que, sense incórrer en les conductes previstes en els articles anteriors d’aquest capítol i mancant a l’obligació del seu càrrec, deixi de promoure la persecució d’algun dels delictes d’aquest capítol del qual tingui notícia, ha de ser castigat amb la pena d’inhabilitació per a càrrec públic de dos a sis anys.
Article 475 / Persones protegides
Als efectes d’aquest capítol, hom entén per persones protegides els ferits, malalts o nàufrags, el personal sanitari o religiós, els presoners de guerra, els parlamentaris i personal acompanyant, la població civil i qualsevol altra persona que tingui reconeguda aquesta condició pel dret internacional i pels tractats internacionals dels quals Andorra sigui part.
Article 475 bis / Apologia dels crims de guerra i agressió
El qui, per qualsevol mitjà, s’expressi públicament a favor d’una ideologia o doctrina dirigida a justificar o aprovar crims de guerra o agressió o a fer apologia de règims, partits o organitzacions que els hagin practicat o hi hagin donat suport, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
La temptativa és punible.
El qui difongui o distribueixi públicament material que contingui imatges i expressions compreses a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena.
La temptativa és punible.
El qui produeixi o emmagatzemi material com el referit anteriorment ha de ser castigat amb pena de presó de fins a un any, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.
Article 475 ter / Negació dels crims de guerra i agressió
El qui, per qualsevol mitjà, s’expressi públicament negant l’existència de crims de guerra o agressió declarats provats per una jurisdicció, o s’hi refereixi de forma trivial, ha de ser castigat amb pena de presó de fins a dos anys.
La temptativa és punible.
El qui difongui o distribueixi públicament material que contingui imatges i expressions compreses a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena.
La temptativa és punible.
El qui produeixi o emmagatzemi material com el referit anteriorment ha de ser castigat amb pena de presó d’arrest, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.
Llibre tercer. Contravencions penals
Títol I. Contravencions penals contra les persones
Article 476 / Maltractament i lesions doloses
Qui maltracti corporalment de manera lleu o agredeixi físicament una persona ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa de fins a 6.000 euros. Si el maltractament consisteix en un càstig corporal, s’ha d’imposar la pena d’arrest.
Amb la mateixa pena ha de ser castigat qui produeixi a una persona una lesió no definida com a delicte per aquest Codi.
La temptativa és punible.
Article 477 / Lesions per imprudència
Qui per imprudència greu produeixi a una persona una lesió no definida com a delicte per aquest Codi ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros.
Qui per imprudència lleu produeixi una de les lesions previstes com a delicte, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 3.000 euros.
Quan la lesió es produeixi utilitzant un vehicle automòbil o una arma de foc, s’ha d’imposar a més, respectivament, la pena de privació del permís de conduir o la de privació del permís d’arma fins a tres mesos.
Article 478 / Coaccions i amenaces lleus
El qui causi a una persona una coacció de caràcter lleu ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros.
El qui, fora dels supòsits previstos com a delicte en aquest Codi, amenaci una persona de causar un mal constitutiu de delicte menor o contravenció penal, o esgrimeixi armes o instruments perillosos en una baralla, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros.
El qui faci trucades telefòniques, enviï correus electrònics o de missatgeria electrònica, de manera reiterada amb la finalitat de causar neguit, ansietat o temor a una persona ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros.
Article 479 / Difamació lleu
Qui cometi difamació contra una persona sense atemptar greument contra la seva autoestima o la seva reputació ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros.
Per a la persecució de la difamació cal, en tot cas, querella de la persona ofesa pel delicte o del representant legal. Són, a més, aplicables a aquestes contravencions penals les disposicions previstes en els articles 174 a 181 d’aquest Codi.
Article 480 / Condicions d’allotjament abusives
El qui, abusant de la necessitat d’altri, li imposa condicions d’habitatge o allotjament degradants, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros.
Títol II. Contravencions penals contra el patrimoni
Article 481 / Furt
Qui comet furt d’un valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins al doble del valor de la cosa furtada. La temptativa és punible.
Qui, sense ànim d’apropiar-se’l, sostreu o utilitza un vehicle automòbil aliè d’un valor no superior a 2.000 euros ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 600 euros.
Qui comet furt impropi d’una cosa de valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena de multa fins al doble del valor de la cosa.
Article 482 / Defraudacions
El qui comet estafa o l’estafa privilegiada de l’article 211 per valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins al doble del perjudici patrimonial ocasionat.
De la mateixa manera ha de ser castigat el qui comet estafa informàtica per valor no superior a 600 euros.
El qui comet defraudació en l’ús de fluids o de sistemes de telecomunicació per valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena de multa fins al doble del perjudici causat.
El qui cometi apropiació indeguda o administració deslleial per valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa de fins al doble del valor de la cosa o del perjudici ocasionat.
La temptativa és punible.
Article 483 / Receptació no habitual de contravencions penals
Qui amb ànim de lucre i amb coneixement de la comissió de fets constitutius de contravenció penal contra el patrimoni, adquireixi o transmeti a un tercer els seus efectes, ha de ser castigat amb pena de multa fins al doble del valor de l’efecte.
La pena prevista en aquest article ha d’aplicar-se encara que l’autor o el còmplice de la infracció de la qual provinguin els efectes aprofitats sigui una persona desconeguda, sigui irresponsable o estigui personalment exempt de pena.
Article 484 / Danys
El qui causa un dany d’un import no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena de treball en benefici de la comunitat fins a un mes o multa fins al doble del dany causat.
Si es tracta de danys a béns d’interès especial dels previstos en l’article 309 els fets s’han de considerar en tot cas com a delicte.
El qui sense autorització faci inscripcions, pintades o fixi cartells o altres objectes a edificis o al mobiliari urbà, ha de ser castigat amb pena de multa equivalent a l’import de la reparació o de treballs en benefici de la comunitat.
La temptativa és punible.
Article 485 / (derogat i sense contingut)
Article 486 / Violació de propietat privada
Les conductes previstes als articles 194 i 195 realitzades amb violència o intimidació o força en les coses en altres béns immobles que els descrits en els dits articles, han de ser castigades amb pena d’arrest o multa fins a 600 euros.
L’alteració o la destrucció de fites o marques de delimitació de la propietat ha de ser castigada amb pena d’arrest o multa fins a 600 euros.
La temptativa és punible.
Article 487 / (derogat i sense contingut)
Article 488 / (derogat i sense contingut)
Article 489 / Excusa absolutòria de parentiu
És aplicable a les contravencions penals d’aquest títol l’excusa absolutòria per raó de parentiu prevista en l’article 227.
Títol III. Contravencions penals contra els interessos generals
Article 490 / Dany a un espai natural protegit
El qui fora dels supòsits de l’article 291 ocasioni dany a un qualsevol dels elements que hagin servit per qualificar un espai natural protegit, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 1.500 euros.
La temptativa és punible.
Article 491 / Atemptats contra flora protegida
El qui talli, tali, cremi o arrenqui il·legalment alguna espècie o subespècie de flora amenaçada o protegida ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 1.500 euros.
La temptativa és punible.
Article 492 / Caça il·legal
Ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 1.500 euros el qui:
Utilitzi per caçar llaços de tota mena, xarxes, branques amb lliga, hams, fures o altres mitjans o mètodes similars.
Caci tenint la llicència de caça retirada per resolució administrativa ferma.
Caci fora de temporada.
Caci de nit sense autorització.
Caci en vedat de caça sense autorització.
Porti qualsevol arma en vedat de caça sense autorització, exceptuant els llocs habitats, les carreteres generals i les carreteres secundàries incloses en el vedat de caça.
El tribunal pot imposar així mateix la pena de privació del permís d’arma o de la llicència de caça.
Article 493 / Pesca il·legal
Ha de ser castigat amb pena de multa fins a 1.500 euros qui:
Utilitzi filat, esparver, forquilla, arpó, arma de foc, explosius, aparells elèctrics o amb piles o bateries, verins, soporífers o qualsevol altre mitjà o mètode d’eficàcia destructiva similar per pescar.
Pesqui a mà o embrutant o eixugant les aigües.
El tribunal pot imposar així mateix la pena de privació de la llicència de pesca.
Article 494 / Incendi per imprudència
El qui per imprudència lleu realitzi alguna de les conductes previstes als articles 299 o 300 ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros.
Article 495 / Danys per imprudència a béns d’interès especial
El qui per imprudència causa un dany a un bé d’interès històric, artístic o cultural o de significació especial per al desenvolupament científic o tecnològic, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros.
Article 496 / Impediments per imprudència a la recerca
El qui per imprudència greu alteri vestigis arqueològics dificultant la seva recerca històrica o científica ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros.
Article 497 / Defraudació a la Caixa Andorrana de Seguretat Social
L’administrador de fet o de dret d’una empresa o societat o l’empresari que ometi declarar totalment o parcial el salari dels treballadors respecte dels quals hi hagi obligació legal de cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb la finalitat d’eludir el pagament de les cotitzacions, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins al doble de l’import defraudat si l’import defraudat en els dotze mesos anteriors supera els 10.000 euros.
El consentiment del treballador és irrellevant.
Queda exempt de responsabilitat el qui regularitzi la seva situació abans de conèixer que el procediment judicial es dirigeix contra ell.
Article 498 / Mercaderies sensibles
El qui importi o exporti il·lícitament tabac en les formes definides com a mercaderia sensible en la Llei de control de les mercaderies sensibles, del 4 de març de 1999, per un valor igual o superior a 6.000 euros, ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa fins al doble del valor de la mercaderia.
De la mateixa manera ha de ser castigat el qui sigui controlat dins de la franja duanera, definida a la Llei contra el frau en matèria duanera, del 4 de març de 1999, sense l’autorització corresponent detenint o circulant amb la mercaderia sensible esmentada al punt 1 per un valor igual o superior a 6.000 euros.
Article 499 / Consum individual, possessió, cultiu o introducció de droga tòxica per al consum propi
El consum individual o el cultiu, la introducció o la possessió de cànnabis o una droga de toxicitat similar per al consum propi han de ser castigats amb pena d’arrest o multa fins a 600 euros.
Article 500 / Consum en local públic i consum en grup
El consum individual de cannabis o una droga de toxicitat similar en un local públic ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 600 euros. Als efectes del present apartat, s’assimilen a local públic els llocs públics amb concurrència de persones.
El consum conjunt per dos o més persones de cannabis o droga de toxicitat similar ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 600 euros.
Article 501 / Abandó de xeringues o objectes perillosos
El qui abandoni en llocs públics xeringues o altres objectes perillosos, de manera que puguin provocar contagi de malalties o altres danys a les persones, ha de ser castigat amb pena de treballs en benefici de la comunitat o multa fins a 600 euros.
Article 502 / Maltractament d’animals
El qui maltracti amb crueltat un animal ha de ser castigat amb pena de multa fins a 600 euros. Si el fet es realitza en un espectacle públic, la pena a imposar ha de ser de multa fins a 3.000 euros.
Article 503 / Omissió de control d’animals perillosos
L’amo o l’encarregat d’un animal perillós que el deixi sense control en un lloc públic o en condicions de poder causar algun mal a les persones, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 1.200 euros.
Article 504 / Exhibicionisme
El qui executi actes d’exhibició sexual davant d’una o més persones sense el consentiment d’aquestes, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 1.500 euros.
La temptativa és punible.
Article 505 / Alteració de l’ordre públic
El qui, actuant en grup i amb la finalitat d’atemptar contra la pau pública, alteri l’ordre públic, fora dels supòsits previstos com a delicte, ha de ser castigat amb la pena de treballs en benefici de la comunitat, arrest o multa fins a 1.500 euros.
La temptativa és punible.
Article 506 / Omissió de denúncia
Qui no denunciï a l’autoritat un delicte dels compresos als títols I, III i IV i al capítol I del títol VII, del llibre segon d’aquest Codi, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 3.000 euros.
No és punible l’omissió de denúncia quan aquesta denúncia perjudiqui l’omitent, el seu cònjuge o persona unida a ell per situació de fet equivalent, o els seus ascendents, descendents o germans per naturalesa o adopció.
Article 507 / Falsa alarma
El qui, amb la finalitat d’atemptar contra la pau i la tranquil·litat públiques, afirmi falsament l’existència d’artefactes explosius, o d’altres situacions que puguin comportar un perill greu, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros, atesa l’alarma o l’alteració de l’ordre efectivament produïda.
Article 508 / Resistència i desobediència lleu
El qui resisteixi o desobeeixi de manera lleu l’autoritat administrativa o judicial o els funcionaris públics quan estiguin exercint legítimament funcions pròpies del seu càrrec, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 1.500 euros.
Article 509 / (sense contingut)
Article 510 / Incompliment del deure de col·laboració
El professional o el tècnic que, en cas de necessitat, sigui legítimament requerit per autoritat o funcionari per prestar la seva col·laboració i, sense justa causa, s’hi refusi, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 3.000 euros, sempre que el fet no sigui constitutiu de delicte.
El qui havent estat citat en forma legal deixi de comparèixer sense causa justa davant un tribunal en un procés, ocasionant perjudici a una de les parts o al desenvolupament de la causa, ha de ser castigat amb la mateixa pena.
Article 511 / Abús de part
El qui, sense incórrer en el delicte previst a la lletra b del punt 1 de l’article 209, demandi civilment una persona física o jurídica fingint desconèixer-ne el domicili amb el propòsit de col·locar-la en estat d’indefensió ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros.
Si el responsable és advocat o procurador, s’ha d’imposar, endemés, la pena de suspensió per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis mesos.
Article 512 / Expedició de moneda falsa
El qui, sense incórrer en la conducta prevista com a delicte, havent adquirit moneda falsa sense tenir-ne coneixement, l’expedeix després de conèixer-ne la inautenticitat en quantitat no superior a 600 euros, ha de ser castigat amb pena de multa fins al doble del valor aparent de la moneda.
La temptativa és punible.
Article 513 / Falsedats personals
Ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros el qui, fora dels casos previstos com a delicte:
S’atribueixi públicament la qualitat de professional emparada per un títol acadèmic que no posseeixi.
S’atribueixi públicament, sense posseir-la, la condició de funcionari.
Utilitzi públicament i indegudament uniforme, vestit, insígnia o condecoració oficial.
Article 514 / Jocs il·legals
El qui organitzi o participi en jocs il·legals ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros.
La temptativa és punible.
Article 515 / Perseguibilitat
Les contravencions penals previstes en l’article 477 i totes les del títol II són solament perseguibles amb denúncia prèvia de la part ofesa o del representant legal.
Disposició addicional primera (Llei 9/2005)
L’article 387 no és aplicable fins que no es promulgui la llei que reguli el finançament de partits polítics.
Disposició addicional segona (Llei 9/2005)
L’article 248 no és aplicable fins que no es promulgui la llei que reguli l’impost sobre les rendes de l’estalvi.
Disposició transitòria primera (Llei 9/2005)
El present Codi és aplicable sense perjudici d’aplicar les normes especials o del Codi penal fins ara vigent, si globalment considerades són més favorables a l’imputat, al detingut, al processat o al reu pres o condemnat en procediment incoat amb anterioritat a l’entrada en vigor del present Codi penal.
Això no obstant, en matèria de suspensió condicional de l’execució de la pena, la comparació s’ha de fer entre els articles corresponents del nou Codi penal i els corresponents del Codi de procediment penal vigents fins a la data.
Disposició transitòria segona (Llei 9/2005)
Les persones condemnades per sentència ferma a una pena privativa o restrictiva de llibertat l’execució de la qual no s’hagi suspès i que encara no s’hagi complert en la seva totalitat a l’entrada en vigor d’aquest Codi, poden instar el corresponent judici de revisió en la forma establerta als articles 253 i següents del Codi de procediment penal.
També poden fer-ho, dins el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquest Codi, aquelles persones condemnades a una pena privativa o restrictiva de llibertat l’execució de la qual s’hagi suspès totalment o parcialment i el termini de suspensió de la qual no hagi transcorregut a la data d’entrada en vigor d’aquest Codi.
Disposició derogatòria primera (Llei 9/2005)
Queda derogat el Codi penal de l’11 de juliol de 1990.
Disposició derogatòria segona (Llei 9/2005)
Queden derogats el capítol sisè de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum, del 3 de setembre de 1993, i totes les normes penals de lleis especials que s’oposin o contradiguin el present Codi.
Disposició derogatòria tercera (Llei 9/2005)
Queden derogats el número 3 de l’article 4 així com els articles 8 i 9 del títol I, “Contenciós penal” del Reglament contenciós dels Reglaments del règim andorrà de seguretat social, aprovat per Decret dels MM.II. Delegats Permanents de 29 de desembre de 1967.
Disposició final primera (Llei 9/2005)
Es modifiquen els articles 47, 54 i 55 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, que queden redactats com segueix:
“Article 47
En absència de tractat internacional les sentències estrangeres dictades per tribunals penals, administratius, fiscals, militars, de guerra, de seguretat i d’excepció no són en cap cas executòries a Andorra i no s’admet la petició d’execució a Andorra.
Només les sentències civils, inclosos els efectes civils d’una sentència penal, poden ser objecte d’aprovació prèvia del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra quan la demani una de les parts en la sentència de referència.
També poden ser objecte de comís, sempre que es compleixin les condicions i formalitats previstes en el present article i els següents, els diners i valors i els béns adquirits amb aquests, o llur contrapartida, que provinguin de delicte major o menor que ho sigui també al Principat, si, com a resultat d’una sentència ferma d’un tribunal estranger dictada amb garantia dels drets de la defensa, l’Estat demandant ha formulat una sol·licitud en aquest sentit, sempre que tercers de bona fe hagin pogut fer valer llurs drets, que la resolució no sigui incompatible amb una resolució dels tribunals andorrans o que no hagi estat dictada en violació de les regles de competència exclusiva previstes pel dret andorrà.”
“Article 54
La menció que fa l’article 45 de la Llei qualificada de la justícia a la contravenció penal és sense perjudici que els fets puguin ser constitutius de delicte.”
“Article 55
El Batlle de guàrdia assegura la permanència en el càrrec durant els dies inhàbils fixats en l’article 42.2 de la Llei qualificada de la justícia, durant les hores no hàbils segons l’article 42.3 de la mateixa Llei i durant les hores no ordinàries de despatx i les hores i dies hàbils per a les matèries la competència de les quals sigui atribuïda al batlle de guàrdia per llei o les que estableixi el president de la Batllia a l’inici de l’any judicial.”
Disposició final segona (Llei 9/2005)
Es modifiquen els articles 35, 38 i 54 de la Llei de cooperació internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000, que queden redactats com segueix:
“Article 35
Si un document escrit comporta, a més de les informacions que poden ser comunicades a l’estranger, elements que entren en l’àmbit dels secrets previstos al capítol I del títol X del llibre segon o al capítol III del títol XII del mateix llibre del Codi penal, el batlle pot establir o fer establir per un agent de policia judicial delegat a aquest efecte una còpia o fotocòpia autenticada en què s’ometin les indicacions que poden afectar persones alienes al procediment o que poden afectar el mateix interessat però que no tenen relació amb la demanda, sempre que no revelin actuacions delictives castigades en el dret penal andorrà.”
“Article 38
En cas de sol·licitud de comís per una autoritat judicial estrangera d’instruments del delicte o de llurs productes, diners, valors o béns adquirits amb aquests, o llur contrapartida, procedents d’un delicte de blanqueig de diners o valors o de qualsevol altre delicte major, la demanda és presentada pel Ministeri Fiscal al Tribunal de Corts, el qual, després d’audiència prèvia de les parts interessades, decideix per aute que pot ser objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia.
El Tribunal no pot revisar ni modificar la decisió de comís estrangera si bé ha de resoldre sobre les reivindicacions de tercers de bona fe que no hagin estat resoltes en la decisió esmentada.
El mateix procediment és aplicable de manera general, d’ofici o a petició de l’Estat demandant, als béns, diners o valors procedents de qualsevol infracció penal que no tenen propietaris legítims identificats.”
“Article 54
La composició de la Unitat de Prevenció del Blanqueig és la següent: un màxim de dues persones de competència reconeguda en l’àmbit financer nomenades pel ministre titular de finances; un batlle nomenat pel Consell Superior de la Justícia; un màxim de dos membres del Servei de Policia nomenats pel ministre titular d’interior a proposta del director de la Policia.
Els ministres responsables d’interior i de finances designen conjuntament el màxim responsable entre els membres de la UPB nomenats per ells.
Els membres nomenats pel ministre titular d’interior i pel ministre titular de finances han de dedicar-se a ple temps a les funcions encomanades i no poden dedicar-se a cap altra activitat pública o privada. El batlle, ultra les seves funcions jurisdiccionals pròpies, exerceix en el marc de la UPB les funcions de vetllar per la integritat jurídica dels dossiers presentats, facilitar els contactes amb altres magistrats i altres membres de l’Administració de justícia, i trametre els dossiers sobre operacions sospitoses a les autoritats competents.
El Govern reglamenta les modalitats relatives a l’organització i al funcionament de la Unitat de Prevenció del Blanqueig.
Els membres de la Unitat de Prevenció del Blanqueig i el seu personal administratiu adscrit estan sotmesos al secret professional sota les penes previstes al Codi penal.”
Disposició final tercera (Llei 9/2005)
Es modifiquen l’article 12 i l’apartat 7 de l’article 14 de la Llei qualificada d’extradició, de 28 de novembre de 1996, que queden redactats com segueix:
“Article 12
El Ministeri Fiscal, així com la persona interessada, poden presentar recurs d’apel·lació davant de la Sala Penal del Tribunal Superior en el termini de quinze dies a comptar de la notificació de l’aute.
La Sala Penal resol d’acord amb el procediment previst per al recurs d’apel·lació.”
“7. Quan la infracció motiu de la demanda s’ha comès en els supòsits d’aplicació de la llei penal en l’espai a què fa referència el Codi penal i si les autoritats judicials andorranes decideixen d’iniciar accions judicials.”
Disposició final quarta (Llei 9/2005)
Es modifica l’apartat 2 de l’article 33 de la Llei d’ajuts a l’estudi, del 28 de juny del 2002, que queda redactat com segueix:
“2. La resolució de l’expedient comporta la revocació de l’ajut atorgat i la devolució total dels imports rebuts, si s’aprecia ocultament o falsejament de les dades. Aquesta resolució s’insta per via judicial perquè es pugui determinar si els fets són constitutius de delicte. La devolució s’ha de fer efectiva en el termini de tres mesos des del moment en què la resolució esdevingui ferma.”
Disposició final cinquena (Llei 9/2005)
Es modifiquen els articles 2, 4, 6, 8, 16, 20, 28.1 i 50 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la justícia, del 22 d’abril de 1999, que queden redactats com segueix:
“Article 2
El batlle de menors, que forma Tribunal Unipersonal, és competent per jutjar en primera instància els fets comesos per majors de 12 anys i menors de 18, tipificats com a contravencions i delictes menors en el Codi penal, i també per executar els acords adoptats.
El batlle de menors presideix, assistit per dos batlles més, el Tribunal Col·legiat que és competent per jutjar en primera instància els fets comesos per majors de 12 anys i menors de 18, tipificats com a delictes majors en el Codi penal, i també per executar els acords adoptats.
Correspon als òrgans enumerats anteriorment resoldre sobre les responsabilitats civils derivades dels fets comesos pels menors a qui és aplicable aquesta Llei.
El batlle de menors també és competent per exercir totes aquelles funcions que la Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat atribueix al batlle. Igualment li corresponen les competències en matèria de protecció de menors que en un futur pugui establir la llei.”
“Article 4
Els tribunals poden aplicar als joves majors d’edat penal entre 18 i 21 anys totes les mesures contingudes en la present Llei, sigui com a mesures substitutives de les previstes en matèria de substitució de penes, sigui com a obligacions de la suspensió condicional qualificada de penes prevista al Codi penal.”
“Article 6
La jurisdicció del batlle de menors i del Tribunal Col·legiat que presideix, s’estén a tots els supòsits aplicables de la llei penal en l’espai d’acord amb el que disposa el Codi penal.”
“Article 8
Quan un mateix fet punible hagi estat comès per majors i menors d’edat, la instrucció i l’enjudiciament penal dels autors es fa separadament, i correspon únicament al batlle de menors o a l’òrgan col·legiat que presideix l’enjudiciament dels menors de 18 anys.”
“Article 16
Totes les resolucions que suposin restriccions dels drets fonamentals del menor han de ser acordades pel batlle de guàrdia mitjançant aute raonat, oït el Ministeri Fiscal.
La detenció governativa no pot, en cas de menors d’edat, superar les vint-i-quatre hores abans de ser posats a disposició judicial.”
“Article 20
El batlle instructor pot no incoar el procediment quan, tractant-se de menors d’edat i oït el Ministeri Fiscal, els fets comesos puguin trobar la seva correcció en l’àmbit educatiu i familiar, i n’ha d’informar el batlle de menors als efectes oportuns, i els serveis tècnics del Ministeri d’Interior per tal que n’efectuïn el seguiment.
Només són susceptibles de la correcció en l’àmbit educatiu i familiar establert en l’apartat anterior els menors que hagin comès infraccions tipificades com a delictes menors o contravencions en el Codi penal. No obstant això, si el menor ha comès amb anterioritat fets a què es refereix aquest article, s’ha d’incoar el procediment corresponent.”
“Article 28
Si en el transcurs de la instrucció queda suficientment acreditat que el menor que ha comès el fet delictiu es troba en una situació d’alienació mental o qualsevol altra circumstància que constitueixi eximent total de la responsabilitat criminal d’acord amb el que disposa el Codi penal, el batlle instructor tramet les actuacions al batlle de menors, el qual, oït el Ministeri Fiscal, constata l’exempció.”
“Article 50
Els fets delictius comesos pels menors de 18 anys prescriuen:
Al cap de cinc anys quan es tracta de delictes majors dolosos.
Al cap de dos anys quan es tracta de delictes majors culposos o de delictes menors dolosos o culposos.
Al cap de sis mesos quan es tracta dels delictes d’injúria o calúmnia.
Al cap de tres mesos quan es tracta de contravencions penals.”
Disposició final sisena (Llei 9/2005)
El present Codi penal entrarà en vigor al cap de sis mesos de ser publicat íntegrament al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final (Llei 17/2007)
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà del dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició transitòria (Llei 15/2008)
Les persones condemnades per sentència ferma a una pena privativa o restrictiva de llibertat l’execució de la qual no s’hagi suspès i que encara no s’hagi complert en la seva totalitat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, poden instar el corresponent judici de revisió en la forma establerta als articles 253 i següents del Codi de procediment penal.
Disposició derogatòria primera (Llei 15/2008)
Queda sense contingut l’article 509 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
Disposició derogatòria segona (Llei 15/2008)
Queden derogades la Llei 17/2007, del 18 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, i la Llei 29/2007, del 20 de desembre, qualificada de modificació de l’article 409 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
Disposició final primera (Llei 15/2008)
Es delega al Govern perquè, en el termini màxim de tres mesos des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant el decret legislatiu corresponent, el text refós de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, incloent-hi totes les modificacions aportades mitjançant aquesta Llei.
Disposició final segona (Llei 15/2008)
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final primera (Llei 87/2010)
S’encomana al Govern la modificació del Reglament d’Assistència lletrada amb Torn d’Ofici davant de l’Autoritat Judicial i el Servei de Policia de l’1 de març del 2000 per adaptar-lo a les noves disposicions legals.
Disposició final segona (Llei 87/2010)
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final (Llei 91/2010)
Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de quinze dies de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final primera (Llei 18/2012)
Es delega el Govern perquè, en el termini màxim de tres mesos des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text corresponent que reculli la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal incloent-hi totes les modificacions aportades fins avui.
Disposició final segona (Llei 18/2012)
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició derogatòria (Llei 18/2013)
Queda derogada la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer.
Disposició final primera (Llei 18/2013)
S’introdueixen les modificacions següents a la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, que queden redactades com segueix:
L’article 51 queda redactat com segueix:
“Article 51 / Procediment sancionador
El procediment sancionador es tramita d’acord amb el que disposa la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre del 1997.
L’exercici de la potestat sancionadora a què es refereix aquest capítol és independent de l’eventual concurrència de delictes o contravencions penals.
No obstant això, quan s’estigui tramitant un procés penal on s’apreciï identitat de subjectes i fets, el procediment sancionador queda suspès respecte dels mateixos subjectes i fets fins que recaigui pronunciament ferm de l’autoritat judicial.
Un cop reprès el procediment sancionador, no es poden sancionar pecuniàriament conformement a aquest capítol les conductes que ho hagin estat penalment quan s’apreciï identitat de subjectes i fets.”
La disposició transitòria queda redactada com segueix:
“Disposició transitòria
Les obligacions establertes en els articles 46 i 47 del capítol quart són aplicables al cap de tres mesos de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.”
Disposició final segona (Llei 18/2013)
Es delega el Govern perquè, en el termini màxim de tres mesos des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text corresponent que reculli la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal incloent-hi totes les modificacions aportades fins avui.
Així mateix, es delega el Govern perquè, en el termini màxim d’un mes des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text corresponent que reculli la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera incloent-hi totes les modificacions aportades fins avui.
Disposició final tercera (Llei 18/2013)
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final primera (Llei 40/2014)
Es modifica l’article 129 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, que queda redactat en els termes següents:
“Article 129
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.