LegalizeDecret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals
Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;
Vist l’apartat 3 de l’article 8 de la Llei de 21/2014 del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari que encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos a comptar de les modificacions normatives, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant el decret legislatiu corresponent, el text refós de les normes tributàries, incloent-hi totes les modificacions aportades;
A proposta del ministre de Finances, el Govern, en la sessió del 29 d’abril del 2015, ha aprovat el Decret següent:
Article únic
S’ordena la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de l’articulat de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, modificada per Llei 18/2011, de l’1 de desembre, de modificació de la llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, per la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar i per la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques
Disposició final única
Aquest Decret entra en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Cosa que es fa pública per coneixement general.
Andorra la Vella, 29 d’abril del 2015
Antoni Martí Petit / Cap de Govern
Text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals
Capítol I. Naturalesa i àmbit d’aplicació de l’impost
Article 1
Naturalesa i objecte
L’impost sobre la renda dels no-residents fiscals és un tribut de caràcter directe que grava, en els termes que estableix aquesta Llei, la renda obtinguda en el territori del Principat d’Andorra per les persones físiques o jurídiques no residents fiscals en aquest territori.
Article 2
Àmbit d’aplicació
Aquest impost s’aplica en tot el territori del Principat d’Andorra.
Article 3
Tractats i convenis
El que estableix aquesta Llei s’entén sense perjudici del que disposen els tractats i els convenis internacionals que han passat a formar part de l’ordenament intern.
Capítol II. Els obligats tributaris
Article 4
Obligats tributaris
Són obligats tributaris d’aquest impost les persones físiques i les persones jurídiques no-residents fiscals al Principat d’Andorra que obtinguin rendes, que d’acord amb aquesta Llei, es consideren generades en aquest territori.
A aquests efectes, es consideren residents fiscals al Principat d’Andorra, les persones jurídiques definides a l’article 7 de la Llei de l’impost sobre societats, i les persones físiques definides a l’article 8 de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
Article 5
Responsables
Responen solidàriament del deute tributari corresponent als rendiments que hagin satisfet o a les rendes dels béns o els drets el dipòsit o la gestió dels quals tinguin encomanat, respectivament:
el pagador dels rendiments meritats en favor dels obligats tributaris que operin sense mediació d’establiment permanent, o
el dipositari, el mandatari o el gestor dels béns o dels drets dels obligats tributaris que operin sense mediació d’establiment permanent.
Aquesta responsabilitat no existirà quan es tingui l’obligació de retenir i ingressar al compte a què es refereix l’article 34, sense perjudici de les responsabilitats que derivin de la condició de retenidor.
No s’entén que una persona o una entitat satisfà un rendiment quan es limita a efectuar una simple mediació de pagament. S’entén per “simple mediació de pagament” l’abonament d’una quantitat per compte i ordre d’un tercer.
No obstant el que preveu l’apartat anterior, són responsables solidàries les persones que gestionin lloguers o drets sobre béns immobles la propietat dels quals sigui de persones no-residents fiscals. Aquesta responsabilitat es limita als lloguers o a les contraprestacions pels drets que gestionen.
En el cas del pagador de rendiments meritats sense mediació d’establiment permanent pels obligats tributaris no-residents fiscals, les actuacions del ministeri encarregat de les finances es poden entendre directament amb el responsable, al qual és exigible el deute tributari. El mateix procediment resulta d’aplicació en el cas del dipositari, el mandatari o el gestor de béns o drets dels obligats tributaris no-residents fiscals, no destinats a un establiment permanent.
Responen solidàriament de l’ingrés dels deutes tributaris corresponents als establiments permanents dels obligats tributaris no-residents fiscals les persones que, d’acord amb el que estableix l’article 6, siguin els seus representants.
Quan la falta d’ingrés del deute tributari de l’obligat tributari no-resident fiscal sigui imputable a accions o omissions de les persones a les quals aquest precepte considera responsables, el seu comportament pot ser objecte de les sancions corresponents, de manera que es pot exigir al responsable, juntament amb el deute tributari corresponent al no-resident fiscal, la sanció que correspongui.
L’exigència de responsabilitat prevista en aquest article requereix un acte administratiu previ de declaració d’incompliment de l’obligat tributari, que ha de ser notificat en la forma que preveu l’article 55 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.
Article 6
Representants dels obligats tributaris no-residents fiscals
Els obligats tributaris no residents fiscals estan obligats a nomenar una persona física o jurídica amb residència a Andorra, perquè els representi davant el ministeri encarregat de les finances en relació amb les seves obligacions per aquest impost quan obtinguin rendes mitjançant establiment permanent o quan, atesa la quantia o les característiques de la renda obtinguda en el territori andorrà per l’obligat tributari, ho requereixi així el ministeri encarregat de les finances.
L’obligat tributari no resident fiscal, o el seu representant, estan obligats a comunicar al ministeri encarregat de les finances el nomenament, degudament acreditat, en el termini d’un mes a partir de la data d’aquest nomenament. Quan sigui a requeriment del ministeri encarregat de les finances, el nomenament s’ha de fer i comunicar en el termini d’un mes a partir de la notificació d’aquesta obligació. La comunicació s’ha d’acompanyar de l’acceptació expressa del representant.
En el cas d’incompliment de l’obligació de nomenament que estableix l’apartat anterior, el ministeri encarregat de les finances pot considerar representant de l’establiment permanent qui figuri com a tal en el Registre de Societats Mercantils o, si no n’hi ha, els que estiguin facultats per contractar en nom de l’obligat tributari no resident fiscal.
Article 7
Domicili fiscal
Els obligats tributaris no-residents fiscals en el territori andorrà tenen el seu domicili fiscal, a l’efecte del compliment de les seves obligacions tributàries, a Andorra:
Quan operin a Andorra a través d’un establiment permanent, al lloc on radiqui la gestió administrativa efectiva i la direcció de l’empresa en el territori andorrà.
Quan obtinguin rendes derivades de béns immobles, en el domicili fiscal del representant i, si no n’hi ha, al lloc de situació de l’immoble corresponent.
En els casos restants, en el domicili fiscal del representant o, si no n’hi ha, en el del retenidor o el del responsable solidari.
Quan no s’hagués designat representant, les notificacions practicades en el domicili fiscal del responsable solidari i del retenidor tenen el mateix valor i produeixen efectes iguals que si s’haguessin practicat directament a l’obligat tributari. La mateixa validesa, a falta de designació de representant per persones o entitats no-residents fiscals i a falta de responsable solidari, tenen les notificacions que es puguin practicar en qualsevol dels immobles de la seva titularitat.
Qualsevol canvi de domicili fiscal per part de l’obligat tributari no-resident fiscal ha de ser comunicat al ministeri encarregat de les finances, d’acord amb el que preveu l’article 23 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.
Capítol III. Rendes sotmeses a gravamen i formes de subjecció
Article 8
Fet generador
Constitueix el fet generador l’obtenció de rendes, dineràries o en espècie, en el territori d’Andorra, per part dels obligats tributaris d’aquest impost, de conformitat amb el que s’estableix als articles següents.
No estan subjectes a aquest impost els interessos i altres rendiments obtinguts per la cessió a tercers de capitals propis a què es refereix l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagaments d’interessos, aprovat per la Llei 11/2005, del 13 de juny.
Tampoc no estan subjectes a aquest impost els guanys de capital derivats de la transmissió de béns immobles o drets sobre aquests béns per part de persones no residents fiscals que actuïn sense mediació d’establiment permanent, sempre que estiguin subjectes a l’impost regulat per la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.
Es presumeixen retribuïdes, llevat de prova en contrari, les prestacions o les cessions de béns, drets i serveis susceptibles de generar rendes subjectes a aquest impost.
Article 9
Rendes obtingudes en territori andorrà
Es consideren rendes obtingudes en territori andorrà les provinents d’activitats desenvolupades dins del territori esmentat, les que procedeixin de béns situats a Andorra o les que provinguin de drets exercitables o utilitzables al Principat.
En particular, es consideren rendes obtingudes en el territori andorrà totes aquelles que siguin satisfetes per persones jurídiques residents a Andorra, o per persones físiques, que siguin empresaris o professionals residents a Andorra; excepte que les rendes corresponguin a drets o prestacions contractades, realitzades i utilitzades fora del territori andorrà.
Article 10
Regles de tributació
Els obligats tributaris d’aquest impost seguiran les següents regles de tributació:
Quan la renda s’obtingui mitjançant un establiment permanent a Andorra, tributarà per la totalitat de la renda atribuïble a l’establiment permanent, amb independència del lloc d’obtenció de la mateixa.
Quan la renda s’obtingui sense establiment permanent a Andorra, tributarà de forma individual i separada per cadascuna de les rendes que s’obtenen.
Article 11
Rendes atribuïbles a un establiment permanent
S’entén obtinguda a Andorra la renda d’activitats econòmiques quan aquesta renda resulti atribuïble a un establiment permanent ubicat a Andorra.
S’entén que una persona física o una entitat no-resident fiscal opera mitjançant establiment permanent en el territori andorrà quan, per qualsevol títol, disposi en aquest territori, de manera continuada o habitual, d’un lloc fix de negocis de qualsevol índole, mitjançant el qual l’entitat duu a terme tota o part de la seva activitat. En particular, s’entén que constitueixen establiment permanent:
les seus de direcció,
les sucursals,
les oficines,
les fàbriques,
els tallers, els magatzems, les botigues i altres establiments similars,
les mines, les canteres, les explotacions agrícoles, forestals o pecuàries, o qualsevol altre lloc d’exploració o extracció de recursos naturals, i
les obres de construcció, instal·lació o muntatge, la durada de les quals excedeixi els dotze mesos.
No obstant les disposicions de l’apartat anterior, es considera que l’expressió “establiment permanent” no inclou:
la utilització d’instal·lacions amb l’única finalitat d’emmagatzemar, exposar o lliurar béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa;
el manteniment d’un dipòsit de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finalitat d’emmagatzemar-les, exposar-les o lliurar-les;
el manteniment d’un dipòsit de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finalitat que siguin transformades per una altra empresa;
el manteniment d’un lloc fix de negocis amb l’única finalitat de comprar béns o mercaderies o de recollir informació per a l’empresa;
el manteniment d’un lloc fix de negocis amb l’única finalitat de realitzar per a l’empresa qualsevol altra activitat de caràcter auxiliar o preparatori;
el manteniment d’un lloc fix de negocis amb l’única finalitat de realitzar qualsevol combinació de les activitats esmentades en les lletres anteriors, a condició que el conjunt de l’activitat del lloc fix de negocis que resulti d’aquesta combinació conservi el seu caràcter auxiliar o preparatori.
No obstant el disposat en els apartats anteriors, quan una persona diferent d’un agent independent actuï per compte d’una empresa i ostenti i exerceixi habitualment a Andorra poders que la facultin per concloure contractes en nom de l’empresa, es considerarà que aquesta empresa té un establiment permanent en aquest territori.
No es considera que una empresa té un establiment permanent a Andorra, pel simple fet que realitzi les seves activitats dins el territori andorrà per mitjà d’un corredor, un comissionista general o qualsevol altre agent independent, sempre que les esmentades persones actuïn dins del marc ordinari de la seva activitat.
El fet que una societat resident fiscal en un Estat tercer controli o sigui controlada per una societat resident d’Andorra o que realitzi activitats empresarials en territori andorrà (ja sigui per mitjà d’establiment permanent o d’altra manera), no converteix per si sol a qualsevol d’aquestes societats en establiment permanent de l’altra.
Les rendes procedents de lloguers o de cessions d’ús de béns immobles no s’entenen obtingudes mitjançant establiment permanent i tributen de forma separada d’acord amb les regles previstes en el capítol V d’aquesta Llei.
Article 12
Rendes del treball
Els rendiments del treball es consideren rendes obtingudes en el territori andorrà quan derivin, directament o indirectament, d’una activitat personal desenvolupada en aquest territori.
Tenen la qualificació de rendiments del treball totes les contraprestacions o utilitats, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, que derivin, directament o indirectament, del treball personal o la relació laboral i no tinguin el caràcter de rendiments d’activitats econòmiques. En particular, tenen aquesta consideració els sous i els salaris, les remuneracions en concepte de despeses de representació, les beques i les opcions sobre accions concedides en el marc d’una relació laboral.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.