Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques
Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;
Vist l’apartat 3 de l’article 8 de la Llei de 21/2014 del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari que encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos a comptar de les modificacions normatives, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant el decret legislatiu corresponent, el text refós de les normes tributàries, incloent-hi totes les modificacions aportades;
A proposta del ministre de Finances, el Govern, en la sessió del 29 d’abril del 2015, ha aprovat el Decret següent:
Article únic
S’ordena la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de l’articulat de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, modificada per Llei 42/2014, de l’11 de desembre, de modificació de la llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, per la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar i per la Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries.
Disposició final única
Aquest Decret entra en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Cosa que es fa pública per coneixement general.
Andorra la Vella, 29 d’abril del 2015
Antoni Martí Petit / Cap de Govern
Text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques
Capítol I. Naturalesa i àmbit d’aplicació
Article 1
Naturalesa i àmbit d’aplicació de l’impost
L’impost sobre la renda de les persones físiques és un tribut de caràcter directe i naturalesa personal que grava, segons els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals, la renda obtinguda per les persones físiques en funció de la seva quantia i de les seves circumstàncies personals i familiars.
Article 2
Objecte de l’impost
L’objecte de l’impost està constituït per la renda de l’obligat tributari, entesa com la totalitat de les seves rendes i guanys i pèrdues de capital, amb independència del lloc on s’hagin produït i sigui on sigui la residència del pagador.
Article 3
Àmbit d’aplicació espacial
L’impost sobre la renda de les persones físiques s’aplica a tot el territori del Principat d’Andorra.
El que estableix aquesta Llei s’entén sense perjudici del que disposen els tractats i els convenis internacionals que han passat a formar part de l’ordenament intern.
Capítol II. Subjecció a l’impost
Secció primera. El fet generador i les rendes exemptes
Article 4
Fet generador
Constitueix el fet generador l’obtenció de renda, sigui quina sigui la seva font o origen, per part de l’obligat tributari, amb independència del lloc on s’hagi produït i sigui quina sigui la residència del pagador.
Componen la renda de l’obligat tributari:
Les rendes del treball.
Les rendes procedents de la realització d’activitats econòmiques.
Les rendes del capital immobiliari.
Les rendes del capital mobiliari.
Els guanys i les pèrdues de capital.
Als efectes de la determinació de les bases de tributació i de liquidació i del càlcul de l’impost, la renda es classifica en renda general i renda de l’estalvi, en els termes següents:
Formen la renda general les rendes del treball, les rendes procedents de la realització d’activitats econòmiques i les rendes del capital immobiliari.
Formen la renda de l’estalvi les rendes del capital mobiliari i els guanys i les pèrdues de capital.
No estan subjectes a aquest impost les rendes següents:
Els guanys i les pèrdues de capital derivats de les transmissions de béns que estiguin subjectes a l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.
Les adquisicions de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori, així com les adquisicions de béns i drets per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït, inter vivos, i la percepció de quantitats pels beneficiaris de contractes d’assegurança sobre la vida, quan el prenedor sigui una persona distinta del beneficiari.
Article 5
Rendes exemptes
Estan exemptes de l’impost les rendes següents:
Les indemnitzacions com a conseqüència de responsabilitat civil per danys personals, en la quantia legalment o judicialment reconeguda. El mateix tracte resulta aplicable a les indemnitzacions satisfetes per les administracions públiques andorranes per danys personals com a conseqüència del funcionament dels serveis públics.
Les anualitats per aliments percebudes dels pares o d’altres persones obligades a prestar-les en virtut de la legislació civil d’aplicació o bé en compliment d’una resolució judicial o en execució d’un conveni regulador homologat judicialment o protocol·litzat notarialment.
Les prestacions econòmiques percebudes d’acord amb la normativa reguladora de serveis socials i sociosanitaris del Principat d’Andorra.
Les compensacions econòmiques per acomiadament o cessament del treballador, en l’import establert amb caràcter obligatori en virtut de la normativa reguladora.
Les beques públiques i les beques atorgades per entitats privades, percebudes per cursar estudis reglats, tant al Principat d’Andorra com a l’estranger, amb les condicions que es determinin reglamentàriament.
Les prestacions reconegudes a l’obligat tributari per entitats públiques o per les entitats que la substitueixin com a conseqüència d’incapacitat permanent absoluta o invalidesa.
Les prestacions percebudes en concepte de pensions de viduïtat satisfetes per entitats públiques en aplicació de la normativa vigent al Principat d’Andorra.
Les prestacions percebudes en concepte de pensions d’orfenesa satisfetes per entitats públiques en aplicació de la normativa vigent al Principat d’Andorra.
Els premis literaris, artístics o científics rellevants, amb les condicions que es determinin reglamentàriament.
Els dividends i altres rendiments derivats de la participació en el patrimoni net, a què es fa referència a l’apartat 1 de l’article 22, quan siguin satisfets per entitats residents fiscals a Andorra o per organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà sempre que estiguin subjectes a l’impost sobre societats andorrà.
Els guanys i les pèrdues de capital obtinguts com a conseqüència de la transmissió o el reemborsament de les accions o participacions en qualsevol organisme d’inversió col·lectiva regulat en la normativa aplicable a aquests organismes així com els guanys i pèrdues de capital obtinguts com a conseqüència de les transmissions de valors representatius de la participació en els fons propis d’entitats, quan el transmitent, individualment o conjuntament amb entitats vinculades segons el que preveu la Llei de l’impost sobre societats o amb altres persones unides per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al tercer grau inclusivament, no hagi tingut una participació superior al 25 per cent en el capital, els fons propis, els resultats o els drets de vot de l’entitat en els dotze mesos anteriors al moment de la transmissió.
No obstant el que s’estableix en el paràgraf anterior, també n’estan exempts els guanys i pèrdues de capital obtinguts com a conseqüència de la transmissió d’aquests valors quan existeixi una participació, computada en els termes indicats, superior al 25 per cent en el capital, els fons propis, els resultats o els drets de vot de l’entitat en els dotze mesos anteriors al moment de la transmissió, quan l’obligat tributari hagi posseït la propietat dels valors objecte de transmissió, com a mínim, durant els deu anys anteriors a la transmissió.
Els guanys de capital que es posin de manifest en les transmissions lucratives per la mort de l’obligat tributari.
Els guanys i pèrdues de capital que es posin de manifest en les transmissions de béns immobles ubicats fora del territori andorrà, quan l’obligat tributari hagi ostentat la propietat d’aquests béns objecte de transmissió, com a mínim, durant els deu anys anteriors a la transmissió.
Els rendiments derivats del deute públic emès pel Principat d’Andorra.
Els premis que procedeixin dels jocs d’atzar autoritzats per la Llei de regulació dels jocs d’atzar.
Article 6
Presumpció de rendes
Les cessions de béns i drets en les seves diverses modalitats es presumeixen retribuïdes pel seu valor normal de mercat, llevat de prova en contrari.
Secció segona. Els obligats tributaris
Article 7
Obligats tributaris
Són obligats tributaris de l’impost les persones físiques que tinguin la residència fiscal en territori andorrà.
Les rendes netes corresponents a les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o els patrimonis autònoms regulats en la normativa reguladora de les bases de l’ordenament tributari, s’imputen als seus socis, hereus, comuners o partícips segons les normes o els pactes aplicables en cada cas o a parts iguals en defecte d’aquests pactes. Aquestes rendes netes s’integren en la base de tributació de l’impost quan aquests socis, hereus, comuners o partícips siguin obligats tributaris d’aquest impost.
Les rendes netes que s’integren a la base de tributació són el resultat de minorar les rendes íntegres obtingudes per aquestes entitats amb les despeses deduïbles vinculades a l’obtenció d’aquestes rendes.
Aquestes rendes netes es qualificaran segons la seva naturalesa.
Article 8
Residència fiscal i domicili fiscal
Es consideren “residents fiscals en territori andorrà” les persones físiques en les quals es doni qualsevol de les circumstàncies següents:
Que romanguin més de 183 dies, durant l’any natural, en el territori andorrà. Per determinar aquest període en territori andorrà es computen les absències esporàdiques, excepte que l’obligat tributari acrediti la seva residència fiscal en un altre país.
Que radiqui en territori andorrà el nucli principal o la base de les seves activitats o els seus interessos econòmics de manera directa o indirecta.
Es presumeix, llevat de prova en contrari, que l’obligat tributari té residència fiscal en territori andorrà quan, d’acord amb els criteris de l’apartat anterior, sigui resident fiscal en territori andorrà el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat.
No es consideren “residents fiscals en territori andorrà” els treballadors que diàriament es desplacen al Principat des d’Espanya o França i que han estat contractats per empreses residents fiscals en territori andorrà o establiments permanents de societats estrangeres en territori andorrà.
Les persones de nacionalitat andorrana, així com el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat, que tinguin la residència habitual a l’estranger per la seva condició de membres de missions diplomàtiques o de representacions en organismes internacionals es consideren “residents fiscals en territori andorrà”.
El domicili fiscal dels obligats tributaris residents fiscals en territori andorrà és el derivat d’aplicar les regles a aquest efecte que es preveuen a la normativa reguladora de les bases de l’ordenament tributari.
Article 9
Individualització de rendes
La renda es considera obtinguda per l’obligat tributari en base al seu origen o la seva font, sense perjudici, si escau, del règim econòmic matrimonial.
Als efectes del que estableix l’apartat anterior, s’apliquen les regles següents:
Les rendes del treball s’atribueixen a la persona que origini el dret a la seva percepció, amb l’excepció de les pensions i altres prestacions que s’atribueixen a la persona a favor de la qual estiguin reconegudes.
Les rendes del capital i els guanys i les pèrdues de capital s’atribueixen, a la persona que sigui titular d’acord amb els preceptes de la legislació civil aplicable, dels béns o drets generadors de les rendes o dels guanys i pèrdues.
En el cas que els pagaments de les rendes del capital i dels guanys i les pèrdues de capital s’efectuïn a més d’una persona, aquests s’atribuiran proporcionalment a parts iguals, excepte que tots ells manifestin que correspon una proporció diferent.
Les rendes d’activitats econòmiques es consideren obtingudes per la persona que desenvolupi l’activitat mitjançant l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors.
Capítol III. Determinació de les rendes gravades per aquest impost
Article 10
Determinació de la base de tributació i de la base de liquidació
La base de tributació està constituïda per l’import de la renda de l’obligat tributari en el període impositiu.
La base de tributació es determina, en els termes que estableix aquesta Llei, com segueix:
Les rendes es qualifiquen i quantifiquen d’acord amb el seu origen.
Les rendes netes s’obtenen per la diferència entre els ingressos computables i les despeses deduïbles. Els guanys i les pèrdues de capital es determinen, amb caràcter general, per la diferència entre els valors de transmissió i adquisició.
S’integren i compensen les diverses rendes segons el seu origen i la seva classificació com a renda general o de l’estalvi, tal com aquestes rendes es defineixen a l’article 4.
El resultat d’aquestes operacions determina la base de tributació general i de l’estalvi.
La base de liquidació és el resultat de practicar, a la base de tributació, les reduccions previstes en la secció segona del capítol V.
Capítol IV. Determinació de la base de tributació
Secció primera. Mètodes de determinació
Article 11
Mètodes de determinació de la base de tributació
La quantificació dels components de la base de tributació s’efectua, amb caràcter general, pel mètode de determinació directa.
La base de tributació de la renda d’activitats econòmiques es du a terme d’acord amb el que preveu l’article 15, mitjançant el mètode de determinació directa, el sistema de determinació objectiva i, subsidiàriament, el mètode de determinació indirecta.
El mètode d’estimació indirecta s’aplica d’acord amb el que disposa la normativa reguladora de les bases de l’ordenament tributari.
Secció segona. Determinació de les rendes del treball
Article 12
Rendes íntegres del treball
Tenen la qualificació de rendes del treball totes les contraprestacions o utilitats, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, que derivin, directament o indirectament, del treball personal o la relació laboral i no tinguin el caràcter de rendes d’activitats econòmiques. En particular, tenen aquesta consideració:
Els sous i els salaris.
Les prestacions econòmiques ordinàries per desocupació involuntària.
Les remuneracions en concepte de despeses de representació.
Les dietes i despeses de viatge, quan estiguin sotmeses a l’obligació de cotització d’acord amb la normativa reguladora de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
Les opcions sobre accions concedides en el marc d’una relació laboral.
El preavís, les compensacions econòmiques, així com qualsevol altra indemnització per acomiadament o cessament del treballador.
Les rendes percebudes en mèrit de l’exercici i ocupació de càrrecs públics.
Les contribucions o aportacions satisfetes pels empresaris a plans de pensions i altres instruments de previsió social que tinguin per objecte la instrumentació de compromisos per pensions i que donin lloc a les rendes, a què es fa referència a les lletres c), d) i e) de l’apartat 2 d’aquest article, excloses les corresponents a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, sempre i quan es transmeti a favor del beneficiari, de forma irrevocable i des del moment inicial, el dret a la percepció de les prestacions futures.
En tot cas, tenen la consideració de rendes del treball:
Les beques.
Les pensions compensatòries percebudes pels cònjuges i les anualitats per aliments.
Les pensions i altres prestacions similars, de caràcter públic o privat, derivades d’una ocupació anterior, quan siguin percebudes pel mateix treballador.
Les prestacions rebudes pels beneficiaris de plans de pensions, quan siguin percebudes pel partícip del pla.
Les prestacions rebudes pels beneficiaris de contractes d’assegurança col·lectius que instrumentin compromisos per pensions, derivades d’una ocupació anterior, quan siguin percebudes pel mateix treballador.
Les rendes derivades de la impartició de cursos, conferències, col·loquis, seminaris i d’altres similars, excepte quan tinguin la consideració de rendes d’activitats econòmiques.
Les prestacions percebudes en aplicació de la normativa de serveis socials i sociosanitaris. A aquests efectes, no es consideren rendes les prestacions percebudes en concepte de reemborsaments satisfets per la Caixa Andorrana de la Seguretat Social així com per entitats asseguradores, amb la finalitat de cobrir les despeses mèdiques, sanitàries, hospitalàries, les d’internament, així com les despeses de desplaçament i les d’allotjament establertes en la Llei de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, així com la seva normativa reguladora.
Les retribucions derivades de l’elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques quan es cedeix el dret a la seva explotació.
La renda íntegra del treball corresponent a les pensions i altres prestacions similars, excloses les satisfetes per la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, a la qual es refereixen les lletres c), d) i e) de l’apartat 2 anterior, es reduirà en l’import de les aportacions i contribucions fetes per l’empresari i imputades fiscalment a la persona a qui es vinculin les prestacions, així com en l’import de les aportacions i contribucions fetes per aquesta persona, llevat que hagin reduït la base de tributació d’acord amb el que es preveu a l’article 39.
A l’efecte de computar la renda íntegra del treball, en els casos en què la pensió o prestació es rebi en forma de renda, les aportacions o contribucions que hauran de reduir la renda d’acord amb el paràgraf anterior es calcularan aplicant, sobre la renda percebuda en cada període impositiu, el percentatge resultant de dividir les aportacions i contribucions totals susceptibles de reducció d’acord amb el paràgraf anterior, per l’import de la provisió matemàtica a la data de constitució de la renda. La reducció total aplicable durant tota la duració de la renda no podrà superar l’import total de les aportacions i contribucions susceptibles de reducció d’acord amb el paràgraf anterior.
Article 13
Rendes netes del treball
Les rendes netes del treball són el resultat de minorar les rendes íntegres del treball en l’import de les despeses deduïbles.
Són despeses deduïbles exclusivament les següents:
Les cotitzacions a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social en la part corresponent al treballador.
En concepte d’altres despeses, un 3 per cent dels rendiments íntegres del treball, exclosos els conceptes indicats en les lletres b), c), d), e), f) i g) de l’apartat 1 de l’article 12 i en les lletres b), c), d), e) i g) de l’apartat 2 de l’article 12, fins a un màxim de 2.500 euros.
Secció tercera. Determinació de les rendes d’activitats econòmiques
Article 14
Rendes íntegres d’activitats econòmiques
Es consideren “rendes íntegres d’activitats econòmiques” les que, procedint del treball personal i del capital conjuntament, o d’un sol d’aquests factors, impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.
L’obligat tributari que realitzi l’activitat d’arrendament de béns immobles pot optar per tributar d’acord amb el que es preveu en els articles 20 i 21, com a rendes del capital immobiliari.
Aquesta opció s’exerceix en la declaració que s’ha de presentar per aquest impost i vincula l’obligat tributari durant el període impositiu en què exerceixi i els dos períodes impositius següents.
Els administradors i els membres dels òrgans d’administració de societats mercantils o d’altres entitats apliquen les disposicions d’aquesta secció tercera per determinar les rendes corresponents a les retribucions percebudes per aquests conceptes.
Les rendes es presumeixen obtingudes pels que realitzin de forma habitual, personal i directa l’ordenació dels mitjans de producció i els recursos humans destinats a l’activitat. Es considera que compleixen aquests requisits els titulars de les activitats econòmiques, llevat de prova en contrari.
Article 15
Rendes netes d’activitats econòmiques
En el mètode de determinació directa, les rendes netes d’activitats econòmiques es calculen segons el que preveu l’article 16.
En el sistema de determinació objectiva, la base de tributació es calcula aplicant les regles que estableix l’article 17.
En tot cas, es valoren d’acord amb el seu valor normal de mercat els béns o serveis que els obligats tributaris cedeixin o prestin a tercers no vinculats de forma gratuïta o destinin a l’ús o consum propi.
Igualment, quan hi hagi una contraprestació i sigui notòriament inferior al valor normal en el mercat dels béns i serveis, es pren aquest darrer valor com a criteri de valoració.
Article 16
Determinació directa dels rendiments de les activitats econòmiques
La determinació de la renda de les activitats econòmiques en la modalitat d’estimació directa es fa d’acord amb les normes de l’impost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquesta Llei.
En matèria de deducció de despeses, es tenen en compte les regles següents:
Són deduïbles les amortitzacions en relació amb béns i drets destinats a l’activitat econòmica realitzades d’acord amb l’article 10 de la Llei de l’impost sobre societats. No poden ser objecte de deducció de la base de tributació les amortitzacions, correccions de valor o provisions que es puguin realitzar sobre béns o drets que es considerin no destinats a l’activitat econòmica.
No són deduïbles les quotes de tributació que, si escau, l’obligat tributari hagi satisfet per l’impost comunal sobre els rendiments arrendataris i per l’impost comunal de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals.
Quan sigui degudament acreditat, amb l’oportú contracte laboral i l’afiliació corresponent a la Seguretat Social, que el cònjuge o els fills de l’obligat tributari treballen habitualment i amb continuïtat en les activitats econòmiques desenvolupades per aquest obligat, es dedueixen per a la determinació de la renda les retribucions estipulades amb cadascun d’ells, sempre que no siguin superiors a les de mercat corresponents a la seva qualificació professional i treball acomplert.
Quan el cònjuge o els fills de l’obligat tributari realitzin cessions de béns o drets, acreditades mitjançant els contractes corresponents, que serveixin a l’objecte de l’activitat econòmica de què es tracti, es dedueix, per determinar la renda del titular de l’activitat, la contraprestació estipulada, sempre que no excedeixi el valor de mercat. La càrrega de la prova d’aquest valor de mercat correspon a l’empresari o professional, i la deducció es denega en cas que no sigui possible acreditar-lo.
No són deduïbles les contribucions de l’empresari o professional a plans de pensions o instruments de previsió social que compleixin una funció anàloga quan ell en sigui el beneficiari.
Article 17
Determinació objectiva dels rendiments de les activitats econòmiques
Els obligats tributaris la xifra de negocis dels quals en l’exercici immediatament anterior no superi els 300.000 euros es poden acollir a la determinació objectiva dels rendiments de les activitats econòmiques.
Per als casos d’obligats tributaris que desenvolupin activitats professionals, la xifra de negocis perquè es puguin acollir a la determinació objectiva és de 150.000 euros.
En el cas que l’any immediatament anterior s’hagi iniciat una activitat, pel còmput dels límits esmentats la xifra de negocis s’elevarà a l’any.
L’opció d’acollir-se a la determinació objectiva és voluntària. En cas d’exercir-la, aquest sistema serà obligatori per la totalitat d’activitats econòmiques que realitzi l’obligat tributari. L’obligat tributari que es vulgui acollir a aquest sistema ho ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior al que hagi de tenir efecte, en els termes que es determinin reglamentàriament. Una vegada hagi optat per aquest sistema, s’hi ha de mantenir durant un termini mínim de tres anys. Per sortir-ne cal que hi renunciï mitjançant una comunicació al ministeri encarregat de les finances abans de la finalització de l’any anterior al qual hagi de tenir efecte. En el cas d’inici d’activitat, l’opció d’acollir-se a aquest sistema s’ha de fer durant el mes següent a la data d’inici d’activitat.
La determinació objectiva de la renda de les activitats econòmiques es fa per la suma del rendiment net de l’activitat i el saldo, positiu o negatiu, dels resultats extraordinaris que s’obtinguin per la transmissió dels actius fixos afectes a l’activitat desenvolupada.
El rendiment net de l’activitat es calcula per la diferència entre els ingressos que procedeixen de la mateixa activitat, computats d’acord amb les regles que estableix l’impost sobre societats, i els percentatges estimatius de les despeses que s’indiquen a continuació, segons el tipus d’activitat econòmica que s’efectua, aplicats sobre la xifra dels ingressos de l’activitat. Dins la xifra d’ingressos no s’inclouen els procedents de les transmissions d’actius fixos afectes a l’activitat desenvolupada, que s’addicionen al resultat del rendiment net de l’activitat.
Els percentatges de despeses aplicables són els següents:
Quan es tracti d’activitats estrictament comercials, les despeses deduïbles es quantifiquen en el 80 per cent de la xifra d’ingressos.
Quan es tracti de retribucions als administradors o membres dels òrgans d’administració, les despeses deduïbles es quantifiquen en el 3 per cent de la xifra de les retribucions.
En la resta d’activitats les despeses deduïbles es quantifiquen en el 40 per cent de la xifra d’ingressos.
A aquests efectes, són “activitats estrictament comercials” les que consisteixin en el lliurament de béns sense que aquests béns hagin estat objecte de transformació prèvia per part del transmitent.
En cas que l’obligat tributari desenvolupi diverses activitats, el càlcul es fa activitat per activitat i s’integren en una sola liquidació per part de cada obligat tributari.
S’integren a la base de tributació d’aquest règim les adquisicions de béns o drets afectes a l’activitat adquirits a títol lucratiu.
Per reglament es desenvoluparan les obligacions específiques d’informació i presentació de les declaracions relatives a aquest article.
Article 18
Béns i drets destinats a una activitat econòmica
Es consideren “béns i drets destinats a una activitat econòmica” els següents:
Els béns immobles en què el contribuent duu a terme la seva activitat.
Els béns destinats als serveis econòmics i socioculturals del personal al servei de l’activitat. No es consideren “destinats” els béns d’esplai i esbarjo o, en general, d’ús particular del titular de l’activitat econòmica.
Qualsevol altre element patrimonial que sigui necessari per obtenir els rendiments de l’activitat econòmica. En cap cas no tenen aquesta consideració els actius representatius de la participació en fons propis o el patrimoni net d’una entitat i de la cessió de capitals a tercers.
Quan es tracti d’elements patrimonials que serveixin només parcialment a l’objecte de l’activitat econòmica, l’afectació s’entén limitada a la part d’aquests elements patrimonials que realment s’utilitzi en l’activitat de què es tracti.
L’afectació o desafectació de béns i drets a una activitat econòmica que segueixin formant part del patrimoni de l’obligat tributari no genera rendes positives ni negatives a efectes impositius.
Excepte en cas que la desafectació es produeixi per motiu de cessament de l’activitat, si la transmissió a terceres persones es produeix abans que hagin transcorregut tres anys, es considera que la desafectació dels béns o drets genera rendes d’activitats econòmiques positives o negatives a efectes impositius.
Secció quarta. Determinació de les rendes del capital
Article 19
Definició de rendes del capital
Als efectes d’aquest impost, tenen la qualificació de “rendes del capital” la totalitat de les utilitats o contraprestacions, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, que provinguin, directament o indirectament, d’elements patrimonials, béns o drets, la titularitat dels quals correspongui a l’obligat tributari i que no estiguin destinats a activitats econòmiques, tal com aquestes activitats es defineixen en l’article 14, realitzades per l’obligat tributari.
No obstant això, les rendes derivades de la transmissió de la titularitat dels elements patrimonials, fins i tot quan hi hagi un pacte de reserva de domini, tributen com a guanys o pèrdues de capital, excepte que per aquesta Llei es qualifiquin com a rendes del capital.
En tot cas, tenen aquesta consideració:
Les rendes derivades de béns immobles.
Les rendes del capital mobiliari i, en general, dels restants béns o drets dels quals sigui titular l’obligat tributari.
Article 20
Rendes íntegres del capital immobiliari
Tenen la consideració de “rendes íntegres procedents de la titularitat de béns immobles” totes les que derivin de l’arrendament o de la constitució o cessió de drets o facultats d’ús o gaudi sobre aquests béns, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa i sens perjudici del que s’estableix a l’article 14.
Article 21
Despeses deduïbles
Les rendes netes del capital immobiliari són el resultat de minorar les rendes íntegres en l’import de les despeses deduïbles.
Les despeses deduïbles es poden quantificar, a opció de l’obligat tributari, seguint qualsevol dels criteris següents:
Les despeses deduïbles es poden quantificar d’acord amb les normes per a la determinació de la renda neta en el règim de determinació directa establert a l’article 16.
Les despeses deduïbles es poden quantificar en el 40 per cent de l’import de les rendes íntegres, d’acord amb els requisits i les condicions establertes en l’article 17.
En cas que l’obligat tributari esculli determinar la seva base de tributació seguint el mètode de la lletra b) anterior, ho haurà de comunicar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior al començament del període impositiu en què hagi de tenir efecte, en els termes que es determinin reglamentàriament. Aquesta opció vincula a l’obligat tributari durant un termini mínim de tres anys.
Article 22
Rendes íntegres del capital mobiliari
Tenen la consideració de “rendes íntegres procedents del capital mobiliari” les següents:
Els dividends i altres rendes derivades de la participació en el patrimoni net d’entitats. En particular, el terme “dividends”, en el sentit d’aquest precepte, comprèn les rendes de les accions, les accions o els bons de gaudiment, les participacions, les parts de fundador o altres drets, excepte els de crèdit, que permetin participar en les utilitats d’una entitat per la condició de soci, accionista, associat o partícip. Tenen la mateixa consideració les distribucions de resultats procedents de qualsevol organisme d’inversió col·lectiva de dret andorrà regulat en la normativa aplicable a aquests organismes.
Les rendes procedents de la cessió a tercers de capitals propis. Tenen aquesta consideració els interessos i qualsevol altra forma de retribució pactada com a remuneració per aquesta cessió, així com les rendes que deriven de la transmissió, el reemborsament, l’amortització, el bescanvi o la conversió de qualsevol classe d’actius representatius de la captació i la utilització de capitals aliens.
Les rendes procedents d’operacions de capitalització i de contractes d’assegurances de vida o invalidesa que no tinguin la consideració de rendes del treball d’acord amb el que estableix l’article 12.
En particular, s’apliquen a aquestes rendes les regles següents:
Quan es rebi un capital diferit, la renda es determina per la diferència entre el capital rebut i l’import de les primes satisfetes. Quan el capital rebut sigui conseqüència de l’exercici del dret de rescat, el rendiment del capital mobiliari es determina per la diferència entre la quantitat percebuda com a conseqüència del rescat i la part de les primes satisfetes corresponent al capital rebut.
Quan es rebin rendes vitalícies immediates, es considera “renda del capital mobiliari” el resultat d’aplicar a cadascuna de les anualitats rebudes els percentatges següents:
40 per cent, quan el perceptor tingui menys de 40 anys.
35 per cent, quan el perceptor tingui entre 40 i 49 anys.
28 per cent, quan el perceptor tingui entre 50 i 59 anys.
24 per cent, quan el perceptor tingui entre 60 i 65 anys.
20 per cent, quan el perceptor tingui entre 66 i 69 anys.
8 per cent, quan el perceptor tingui més de 70 anys.
Aquests percentatges es determinen en el moment de la constitució de la renda i es mantenen constants durant la seva vigència.
Quan es rebin rendes temporals immediates, es considera “renda del capital mobiliari” el resultat d’aplicar a cadascuna de les anualitats rebudes els percentatges següents:
12 per cent, quan la renda tingui una durada inferior o igual a 5 anys.
16 per cent, quan la renda tingui una durada superior a 5 anys i inferior o igual a 10 anys.
20 per cent, quan la renda tingui una durada superior a 10 anys i inferior o igual a 15 anys.
25 per cent, quan la renda tingui una durada superior a 15 anys.
Quan es rebi una renda diferida, sigui vitalícia o temporal, la renda del capital mobiliari es determina aplicant, sobre l’anualitat rebuda, els percentatges que corresponguin segons les lletres b) i c) anteriors. Aquests imports s’incrementen en la rendibilitat obtinguda fins al moment de constitució de la renda.
A aquests efectes, la rendibilitat obtinguda fins al moment de constitució de la renda es determina com la diferència entre el valor financer actuarial de la renda que es constitueix i l’import de les primes satisfetes. Aquest import s’inclou dins de la renda del capital mobiliari de l’obligat tributari i s’integra de forma lineal durant un període de deu anys. No obstant això, si es tracta d’una renda temporal de durada inferior a 10 anys, el període d’integració coincidirà amb el de durada de la renda.
Les rendes obtingudes de la prestació d’assistència tècnica, de l’arrendament o subarrendament de béns mobles, negocis o mines que no tinguin la consideració de rendiments de les activitats econòmiques.
Així mateix, rebran aquesta consideració els rendiments procedents de quantitats, de qualsevol classe, pagades pels conceptes següents sempre que no rebin la consideració de rendiments del treball ni d’activitats econòmiques:
Qualsevol concessió o autorització d’ús o cessió o llicència de drets sobre patents, dissenys, models i dibuixos industrials, marques, noms de domini i altres signes distintius de l’empresa, com també sobre altres drets de propietat industrial.
Qualsevol concessió o autorització d’ús o cessió o llicència de drets sobre plans, fórmules o procediments secrets, de drets sobre informacions relatives a experiències industrials, comercials o científiques, incloses les tècniques i els mètodes de comercialització empresarial, o la concessió d’ús d’equips industrials, comercials o científics.
Qualsevol concessió o autorització d’ús o cessió o llicència de drets d’autor sobre obres literàries, artístiques o científiques, incloses les produccions audiovisuals i els programes, les aplicacions i els sistemes informàtics, així com els drets veïns als drets d’autor realitzades per persones diferents de l’autor.
Els pagaments per la cessió de drets d’imatge.
Article 23
Rendes netes del capital mobiliari
Les rendes netes del capital mobiliari són el resultat de minorar les rendes íntegres en l’import de les despeses deduïbles.
Són despeses deduïbles les despeses d’administració i custòdia, les comissions d’intermediaris així com altres despeses de naturalesa similar necessàries per l’obtenció d’aquestes rendes.
Per determinar les rendes netes definides a l’apartat 4 de l’article 22, es dedueixen de les rendes íntegres les despeses necessàries per obtenir aquestes rendes netes i, si és procedent, l’import del deteriorament sofert pels béns o drets dels quals s’obtinguin els ingressos.
Secció cinquena. Determinació dels guanys i pèrdues de capital
Article 24
Concepte
Als efectes d’aquest impost, es consideren “guanys i pèrdues de capital” les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes.
S’estima que no hi ha alteració en la composició del patrimoni en els casos següents:
En els supòsits de divisió de la cosa comuna.
En les transmissions de béns i en les constitucions i cessions de drets realitzades pels cònjuges a la comunitat conjugal, així com les que efectuï qualsevol dels cònjuges a favor de l’altre en el marc de la modificació de la comunitat conjugal.
En la dissolució de l’associació de guanys, en l’extinció del règim econòmic matrimonial de participació o en l’extinció del règim econòmic matrimonial de separació de béns, quan per imposició legal o resolució judicial es produeixin adjudicacions per causa diferent de la pensió compensatòria.
En la dissolució de comunitats de béns.
En tot cas, els béns i els drets als quals s’apliquin les lletres anteriors conserven el valor d’adquisició originari, sense que la circumstància que s’hi descriu n’impliqui una modificació del valor a efectes impositius.
Així mateix, es considera que no hi ha guany o pèrdua de capital en els supòsits següents:
En la reducció de capital. Quan la reducció de capital, sigui quina sigui la seva finalitat, doni lloc a l’amortització de valors o participacions, es consideren amortitzades les adquirides en primer lloc, i el seu valor d’adquisició es distribueix proporcionalment entre la resta de valors homogenis que romanguin en el patrimoni del contribuent. Quan la reducció de capital no afecti de la mateixa manera tots els valors o les participacions propietat del contribuent, s’entén referida a les adquirides en primer lloc. No obstant això, quan la reducció de capital tingui per finalitat la devolució d’aportacions, l’import d’aquesta devolució minora el valor d’adquisició dels valors afectats, fins a la seva anul·lació. L’excés que en pugui resultar té la consideració de dividend. Aquest règim és aplicable a la devolució de la prima d’emissió així com a la d’altres aportacions realitzades pels socis amb independència de la seva finalitat.
En les transmissions lucratives inter vivos de qualsevol tipus de béns o drets, sempre que es facin en favor de persones físiques que estiguin unides al transmitent per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al tercer grau inclusivament.
En tot cas, els béns o drets objecte de la transmissió esmentada conserven el valor d’adquisició originari, sense que la circumstància que s’hi descriu n’impliqui una modificació del valor a efectes impositius.
En les aportacions no dineràries de qualsevol tipus de béns o drets realitzades en favor de societats en què tots els accionistes i les persones físiques que aporten els béns o drets esmentats tinguin entre ells un parentiu per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent i/o col·lateral fins a tercer grau, o siguin cònjuges, o siguin persones que integrin les unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella.
En tot cas, les participacions de la societat destinatària de l’aportació rebudes per la persona que efectua l’aportació conserven, a efectes impositius, el valor d’adquisició originari dels béns o drets aportats.
No es consideren “pèrdues de capital” les següents:
Les no justificades.
Les que derivin del consum.
Les que derivin de transmissions lucratives o liberalitats.
Les que derivin de pèrdues en el joc.
Les derivades de les transmissions d’elements patrimonials, quan el transmissor torni a adquirir-los dins l’any següent a la data de la transmissió. Aquesta pèrdua patrimonial s’integrarà quan es produeixi la posterior transmissió de l’element patrimonial.
Les derivades de les transmissions de valors o participacions admesos a negociació en algun dels mercats secundaris oficials de valors definits en la Directiva 2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell de 21 d’abril de 2004, relativa als mercats d’instruments financers, quan el contribuent hagi adquirit valors homogenis dins dels dos mesos anteriors o posteriors a aquestes transmissions. Aquesta pèrdua patrimonial s’integrarà quan es produeixi la posterior transmissió de l’element patrimonial.
Les derivades de les transmissions de valors o participacions no admesos a negociació en algun dels mercats secundaris oficials de valors definits en la Directiva 2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell de 21 d’abril de 2004, relativa als mercats d’instruments financers, quan el contribuent hagi adquirit valors homogenis l’any anterior o posterior a les transmissions. Aquesta pèrdua patrimonial s’integrarà quan es produeixi la posterior transmissió de l’element patrimonial.
Article 25
Còmput
L’import dels guanys o pèrdues de capital és:
En els casos de transmissió a títol onerós o lucratiu, la diferència entre els valors d’adquisició i transmissió dels elements patrimonials.
En la resta de casos, el valor real dels elements patrimonials o les seves parts, si escau.
Si s’han efectuat obres de millora en els elements patrimonials transmesos, es diferencia la part del valor de transmissió que es correspongui amb cada un dels seus components.
En les transmissions de valors representatius de la participació en els fons propis d’entitats, quan existeixin valors homogenis, es considera que l’obligat tributari ha transmès els valors que hagin estat adquirits en primer lloc. A efectes de determinació del valor d’adquisició, l’obligat tributari podrà considerar el cost individualitzat dels valors homogenis adquirits o el seu cost mig ponderat. L’aplicació d’ambdós mètodes en la determinació del valor d’adquisició d’una transmissió de valors implica que s’hagi de fer servir el mètode de càlcul del cost d’adquisició escollit, com a mínim, fins a la transmissió de tots els valors homogenis.
Article 26
Transmissions a títol onerós
En les transmissions a títol onerós formen part del valor d’adquisició:
L’import real satisfet en l’adquisició.
L’import de les inversions o millores realitzades en el bé objecte de transmissió.
Les despeses i els tributs inherents a l’adquisició satisfets per l’adquirent, exclosos els interessos i els impostos indirectes que hagin resultat deduïbles.
En el cas de béns immobles, el valor d’adquisició al qual es refereix l’apartat anterior s’actualitza multiplicant-lo pels coeficients d’actualització que s’estableixin en la llei del pressupost general corresponent, determinats en funció dels anys en què l’immoble hagi estat en propietat de l’obligat tributari.
El valor de transmissió és l’import real satisfet, sempre que no resulti inferior al seu valor normal de mercat, cas en què prevaldria aquest últim. Del valor de transmissió es dedueixen les despeses i els tributs a què es fa referència a la lletra c) de l’apartat 1, si han estat satisfets pel transmitent.
Article 27
Transmissions a títol lucratiu
Quan l’adquisició o la transmissió s’hagin realitzat a títol lucratiu, s’apliquen les regles previstes a l’apartat 1 de l’article 26, considerant com a valor real dels elements transmesos el seu valor normal de mercat.
Secció sisena. Regles especials de valoració
Article 28
Valoració de les operacions
La valoració de les operacions entre els obligats tributaris subjectes a aquest impost i altres persones físiques o entitats vinculades es realitza pel seu valor normal de mercat, en els termes que preveu la Llei de l’impost sobre societats.
Article 29
Rendes en espècie
Es consideren rendes en espècie la utilització, consum o obtenció, per a fins particulars, de béns, drets o serveis de forma gratuïta o per preu inferior al normal de mercat, encara que no suposi una despesa real per a qui les concedeix.
No es consideren rendiments del treball en espècie:
Els lliuraments als empleats de productes a preus rebaixats que es realitzin en menjadors d’empresa o economats.
Les primes o quotes satisfetes a entitats asseguradores en virtut de contracte d’assegurança d’accident laboral o de responsabilitat civil del treballador.
La prestació del servei d’educació per centres educatius autoritzats als fills dels seus empleats.
Secció setena. Integració i compensació de rendes
Article 30
Integració i compensació de rendes
Per al càlcul de la base de tributació, els imports positius o negatius de les rendes de l’obligat tributari s’integren i es compensen entre ells segons el que es preveu en aquest article.
D’acord amb la classificació de la renda que s’estableix a l’article 4, la base de tributació es divideix en dos parts:
Base de tributació general.
Base de tributació de l’estalvi.
Article 31
Base de tributació general
La base de tributació general és el resultat d’integrar i compensar entre si, en cada període impositiu, les rendes del treball, les rendes procedents de la realització d’activitats econòmiques i les rendes del capital immobiliari.
Si després de la integració i compensació anteriors resulta un import negatiu, pot compensar-se amb l’import positiu de la base de tributació general resultant en els deu períodes impositius següents.
Article 32
Base de tributació de l’estalvi
La base de tributació de l’estalvi és el resultat d’integrar i compensar entre si, en cada període impositiu, les rendes del capital mobiliari i els guanys i les pèrdues de capital.
Si després de la integració i compensació anteriors resulta un import negatiu, pot compensar-se amb l’import positiu de la base de tributació de l’estalvi resultant en els deu períodes impositius següents.
Capítol V. Determinació de la base de liquidació
Secció primera. Base de liquidació general i de l’estalvi
Article 33
Base de liquidació general
La base de liquidació general és el resultat de minorar el saldo positiu de la base de tributació general en l’import de les reduccions previstes en els articles 35, 38 i 39.
Les reduccions esmentades en l’apartat anterior s’apliquen en els termes següents:
En primer lloc, s’apliquen les reduccions personals i familiars previstes en l’article 35.
En cas que, una vegada aplicades les reduccions personals i familiars, la base de tributació tingui saldo positiu, s’apliquen les reduccions per adquisició d’habitatge habitual i per aportacions a sistemes de previsió social i pensions compensatòries contingudes en els articles 38 i 39.
L’import de la base de liquidació general no pot resultar negatiu com a conseqüència de l’aplicació de les reduccions indicades en els apartats anteriors.
Article 34
Base de liquidació de l’estalvi
La base de liquidació de l’estalvi es determina mitjançant la minoració del saldo positiu de la base de tributació de l’estalvi en l’import de la reducció prevista en l’article 37.
L’import de la base de liquidació de l’estalvi no pot resultar negatiu com a conseqüència de l’aplicació de la reducció indicada a l’apartat anterior.
Secció segona. Reduccions
Article 35
Reduccions personals i familiars
Reducció per mínim personal exempt
Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació general, en concepte de reducció per mínim personal exempt, en un import de 24.000 euros. Aquest import s’incrementa a 30.000 euros quan l’obligat tributari es troba en situació d’incapacitat.
L’import de la reducció establerta al paràgraf anterior s’incrementa a 40.000 euros quan el cònjuge no separat de l’obligat tributari o la seva parella estable, segons es defineix a la normativa reguladora de les unions estables de parella, que convisqui amb l’obligat tributari no percebi cap tipus de renda que s’hagi d’incloure dins de la base de tributació general.
Quan el cònjuge no separat o la parella de l’obligat tributari obtingui rendes que s’integrin dins de la seva base de tributació general i l’import d’aquesta base de tributació general no li permeti aplicar íntegrament la reducció prevista en el primer paràgraf d’aquest apartat 1, l’import restant de la reducció pot ser aplicat, si escau, pel mateix obligat tributari, sense que l’import conjunt de la reducció aplicable per tots dos cònjuges o membres de la parella pugui excedir la quantitat de 40.000 euros.
Reducció per càrregues familiars
Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació general en les quantitats següents:
750 euros per cada descendent que sigui menor de 25 anys a la data de meritació de l’impost i que convisqui amb l’obligat tributari o en depengui i no percebi rendes anuals superiors a 12.000 euros.
750 euros per cada ascendent que sigui major de 65 anys a la data de meritació de l’impost i que convisqui amb l’obligat tributari o en depengui i no percebi rendes anuals superiors a 12.000 euros.
Les reduccions previstes a les lletres a) i b) s’incrementen mitjançant l’aplicació d’un coeficient d’1,5 sobre el seu import per cada descendent i ascendent amb discapacitat que convisqui amb l’obligat tributari o en depengui. Per a l’aplicació d’aquesta reducció incrementada no s’exigirà el compliment del requisit d’edat establert a les lletres a) i b) anteriors.
Als efectes d’aquest impost, tenen la consideració de “persones amb discapacitat” les que estiguin subjectes a l’àmbit d’aplicació de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat.
Quan dos o més obligats tributaris tinguin dret a l’aplicació de les reduccions previstes a l’apartat 2 respecte dels mateixos ascendents o descendents, l’import de les reduccions es prorrateja entre ells a parts iguals. No obstant això, quan els obligats tributaris tinguin un grau diferent de parentesc amb l’ascendent o el descendent, només tenen dret a la reducció els de grau més pròxim.
Article 36
Normes per a l’aplicació dels mínims personal i familiar
Quan el període impositiu és inferior a l’any natural, el mínim personal es prorrateja pel nombre de dies del període impositiu respecte de l’any natural.
Per a l’aplicació del mínim familiar es tenen en compte les circumstàncies personals i familiars en el moment del meritament de l’impost.
No obstant, en cas de defunció d’un descendent que dóna dret a l’aplicació del mínim familiar, el seu import es prorrateja pel nombre de dies durant els quals es compleixen els requisits per la seva aplicació.
Article 37
Reducció per mínim exempt de les rendes de l’estalvi
La base de tributació de l’estalvi es redueix en un import de 3.000 euros en concepte de mínim exempt per obtenció de rendes de l’estalvi.
Article 38
Reducció per inversió en habitatge habitual
Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació en un import equivalent al 25 per cent de les quantitats satisfetes en el període impositiu per a l’adquisició de l’immoble que constitueixi o hagi de constituir el seu habitatge habitual, incloent-hi les despeses originades per l’adquisició a càrrec de l’adquirent i, en cas de finançament per tercers, l’amortització, els interessos i les restants despeses associades al préstec.
La quantia màxima de la reducció és de 1.000 euros anuals.
Quan la transmissió d’un habitatge habitual hagi generat un guany de capital que hagi gaudit de l’exempció per reinversió en l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, la base de la reducció per l’adquisició del nou habitatge es minora en l’import del guany de capital a què s’apliqui l’exempció per reinversió. En aquest cas, no es pot practicar reducció per l’adquisició del nou habitatge mentre les quantitats invertides en el mateix habitatge no superin el guany de capital exempt per reinversió.
S’inclou dins el concepte d’habitatge el bé immoble que constitueix l’habitatge habitual i permanent, els aparcaments, els trasters i els annexos accessoris a aquests últims si s’adquireixen de forma conjunta.
Perquè l’habitatge constitueixi la seva residència habitual, l’obligat tributari ha d’estar donat d’alta en el cens de la parròquia corresponent al lloc de situació de l’immoble dins el termini de dotze mesos comptats des de la data d’adquisició de l’habitatge.
En cas d’incompliment d’aquest requisit, l’obligat tributari ha d’ingressar l’import de la reducció aplicada, juntament amb els interessos de demora, en el període impositiu en què es produeixi l’incompliment.
Article 39
Reduccions per aportacions a instruments de previsió social i pensions compensatòries
Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació en els imports corresponents als conceptes següents:
Les aportacions i contribucions a plans de pensions i altres instruments de previsió social que compleixin les característiques que s’estableixin reglamentàriament, tant les realitzades pel mateix obligat tributari com per les empreses a favor dels seus treballadors. L’import màxim deduïble no pot superar la menor de les següents quanties:
El 30 per 100 de la suma dels rendiments nets del treball i de les activitats econòmiques.
5.000 euros anuals.
Reglamentàriament es podrà establir l’obligació, a càrrec del promotor del pla o instrument o, segons el cas, de l’entitat asseguradora o financera amb la qual es formalitzi, d’informar el ministeri encarregat de les finances sobre l’import de les aportacions o contribucions i la identitat dels obligats tributaris en benefici de qui es facin aquestes.
Les pensions compensatòries satisfetes a favor del cònjuge i les anualitats per aliments satisfetes ambdues d’acord amb la legislació civil d’aplicació o bé en compliment d’una resolució judicial o en execució d’un conveni regulador homologat judicialment o protocol·litzat notarialment.
Capítol VI. Període impositiu, meritació i imputació de rendes
Article 40
Període impositiu
El període impositiu coincideix amb l’any natural.
El període impositiu és inferior a l’any natural si es produeix la defunció de l’obligat tributari en un dia diferent del 31 de desembre. En aquest cas, el període impositiu finalitza a la data de la defunció.
Article 41
Meritació de l’impost
L’impost es merita l’últim dia del període impositiu.
Article 42
Imputació de rendes
Els ingressos i les despeses que determinen les rendes que cal incloure en la base de tributació s’imputen al període impositiu que correspongui, amb caràcter general, d’acord amb els criteris següents:
Les rendes del treball i del capital s’imputen al període impositiu en què resultin exigibles, o en el del seu cobrament si aquest cobrament és anterior.
Les rendes d’activitats econòmiques s’imputen d’acord amb la normativa del Pla general de comptabilitat.
Els guanys i les pèrdues de capital s’imputen al període impositiu en què tingui lloc l’alteració patrimonial.
Sense perjudici del que estableix el punt anterior, en els casos que s’indiquen a continuació les rendes s’imputen al període impositiu que corresponguin d’acord amb els següents criteris especials:
Quan no s’ha satisfet la totalitat o part d’una renda per trobar-se pendent de resolució judicial el dret a la seva percepció o la seva quantia, els imports no satisfets quan la resolució judicial sigui ferma.
Quan per circumstàncies justificades no imputables a l’obligat tributari, els rendiments del treball es perceben en períodes impositius diferents als quals eren exigibles, al període en què s’han percebut.
Quan es tracti d’operacions a terminis o amb preu ajornat, l’obligat tributari pot imputar la renda a mesura que s’efectuïn els cobraments corresponents.
Es consideren operacions a termini o amb preu ajornat quan el seu preu es percebi, totalment o parcialment, mitjançant pagaments successius o mitjançant un sol pagament, sempre que el període transcorregut entre el lliurament i el venciment de l’últim o únic termini sigui superior a l’any.
En cas que es produeixi l’endós, el descompte o el cobrament anticipat dels imports ajornats, s’entén obtinguda, en aquell moment, la renda pendent d’imputació.
El que preveu aquest apartat s’aplica sigui quina sigui la manera com, en el seu cas, s’hagin comptabilitzat els ingressos i les despeses corresponents a les rendes afectades.
Quan l’obligat tributari perdi aquesta condició per canvi de residència fiscal o es produeixi la seva defunció, totes les rendes pendents d’imputació s’integren en la base de tributació corresponent a l’últim període impositiu en què s’hagi de declarar per aquest impost.
Capítol VII. El deute tributari
Secció primera. La quota de tributació
Article 43
Tipus de gravamen
El tipus de gravamen de l’impost és el 10 per cent.
Article 44
Quota de tributació
La quota de tributació és el sumatori dels imports resultants d’aplicar el tipus de gravamen sobre els saldos positius de les bases de liquidació general i de l’estalvi, respectivament.
La quota de tributació no pot ser negativa i, com a mínim, es consigna un import de zero.
Secció segona. Quota de liquidació
Article 45
Quota de liquidació
La quota de liquidació és el resultat de reduir la quota de tributació en els imports següents:
En primer lloc, en l’import de la bonificació prevista en l’article 46.
En cas que, després d’aplicar la bonificació anterior, resti un saldo positiu de la quota de tributació, aquesta quota es redueix en l’import que resulti d’aplicar les deduccions previstes als articles 47, 48 i 49.
La quota de liquidació no pot ser negativa com a conseqüència de l’aplicació de la bonificació i les deduccions anteriors i, com a mínim, es consigna un import de zero.
Article 46
Bonificació per obtenció de rendes del treball, d’activitats econòmiques o del capital immobiliari
L’obligat tributari que hagi obtingut rendes del treball, rendes derivades de la realització d’activitats econòmiques o rendes del capital immobiliari es dedueix de la quota de tributació una bonificació del 50 per cent de la quantitat que resulti d’aplicar el tipus de gravamen de l’impost sobre l’import de la base de tributació general de l’obligat tributari, minorada en la quantitat corresponent a la reducció prevista en el primer paràgraf de l’apartat 1 de l’article 35 a què tingui dret.
Aquesta bonificació no pot excedir la quantitat de 800 euros.
Article 47
Deduccions per eliminar la doble imposició interna
La quota de tributació es minora amb l’import de les quotes de tributació satisfetes per l’obligat tributari per l’impost comunal sobre els rendiments arrendataris i per l’impost comunal sobre la radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals, corresponents a rendes d’activitats econòmiques o rendes del capital immobiliari que s’hagin integrat en la base de tributació d’aquest impost.
Els saldos d’aquestes deduccions que no s’hagin aplicat per insuficiència de quota es poden deduir de la quota de tributació dels tres exercicis posteriors.
Article 48
Deducció per eliminar la doble imposició internacional
Quan en la base de tributació de l’obligat tributari s’integrin rendes o guanys de capital obtinguts i gravats a l’estranger, es dedueix de la quota de tributació la menor de les dues quantitats següents:
L’import efectiu satisfet a l’estranger per raó d’un impost de característiques similars a aquest impost o a l’impost sobre la renda dels no residents fiscals que hagi sotmès a imposició l’obligat tributari sobre aquestes rendes o guanys.
L’import de la quota de tributació que correspondria pagar al Principat d’Andorra per les rendes esmentades si s’haguessin obtingut en territori andorrà. A l’efecte del càlcul d’aquest import, la base de tributació corresponent a la renda estrangera es determina d’acord amb la normativa d’aquest impost, i són únicament imputables a aquesta base de tributació les despeses específicament connectades amb la generació de la renda esmentada.
L’import de l’impost satisfet a l’estranger s’inclou en la renda d’acord amb el que preveu l’apartat anterior i, igualment, forma part de la base de tributació, encara que no sigui plenament deduïble.
Quan l’obligat tributari hagi obtingut en el període impositiu diverses rendes de l’estranger, la deducció es calcula conjuntament per a totes.
Les quantitats no deduïdes per insuficiència de quota de tributació es poden deduir en els tres períodes impositius que concloguin posteriorment. A aquest efecte, l’obligat tributari ha d’acreditar la procedència i la quantitat de la deducció que pretengui efectuar mitjançant l’exhibició dels suports documentals oportuns, sigui quin sigui el període en què es va originar el dret a la deducció.
Sense perjudici del que preveuen els apartats anteriors, quan en períodes impositius anteriors l’obligat tributari hagi obtingut rendes negatives netes a través d’un establiment permanent a l’estranger que s’hagin integrat en la base de tributació de l’entitat, la deducció només s’aplica posteriorment respecte de les rendes obtingudes per a l’establiment permanent esmentat a partir del moment en què se superi la quantitat d’aquestes rendes negatives.
Article 49
Deducció per creació de llocs de treball i per inversions
Els obligats tributaris que realitzin activitats econòmiques poden minorar de la quota de tributació les quantitats següents:
El resultat de multiplicar la quantitat fixa de 3.000 euros per persona d’increment mitjà de plantilla fixa anyal que tingui l’obligat tributari. A aquest efecte, només es computen els contractes laborals formalitzats a Andorra i subjectes a la legislació laboral andorrana. Per determinar l’increment mitjà de plantilla, es calcula la plantilla mitjana prorratejant el nombre de persones pels dies de l’any que estan contractades en relació laboral per l’obligat tributari, i es compara amb la plantilla mitjana de l’any anterior, determinada de la mateixa forma. Aquest increment mitjà de plantilla s’ha de mantenir durant l’any posterior a comptar del tancament de l’exercici. En cas que no es compleixi aquest increment mitjà de plantilla, l’obligat tributari ha d’ingressar l’import de la deducció aplicada juntament amb els interessos de demora.
El resultat d’aplicar el 5 per cent a l’import de les noves inversions fetes a Andorra d’actius fixos afectes a l’activitat empresarial. Aquests actius s’han de mantenir durant un mínim de cinc anys des del moment en què s’adquireixin. En cas que no es compleixi el manteniment de les inversions durant el període mínim de cinc anys, l’obligat tributari ha d’ingressar l’import de la deducció aplicada juntament amb els interessos de demora.
Les deduccions previstes en aquest apartat no aplicades per insuficiència de quota es poden deduir de la quota de tributació dels tres exercicis posteriors.
Capítol VIII. Pagaments a compte
Article 50
Obligats a efectuar pagaments a compte
Els pagaments a compte tenen la consideració de deute tributari segons el que estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari, i poden consistir en retencions, ingressos a compte i pagaments fraccionats.
Les entitats i les persones jurídiques residents al Principat d’Andorra que satisfacin o abonin rendes gravades per aquest impost estan obligades a practicar retenció i ingrés a compte, en concepte de pagament a compte de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponent al perceptor, i a ingressar-ne l’import al ministeri encarregat de les finances, quan satisfacin les tipologies de rendes següents:
Rendes del treball.
Rendes del capital mobiliari.
Estan subjectes a les mateixes obligacions les persones físiques residents al Principat d’Andorra que realitzin activitats econòmiques, respecte de les rendes que satisfacin o abonin en l’exercici d’aquestes activitats, i les persones físiques o jurídiques no residents fiscals que operin al Principat d’Andorra mitjançant un establiment permanent o sense, quan paguin rendes del treball gravades per aquest impost.
El ministeri encarregat de les finances o l’entitat o l’òrgan administratiu que aquest consideri oportú determinarà el percentatge a aplicar en concepte de les retencions i dels ingressos a compte sobre les rendes del treball sotmeses a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en els termes i les condicions que es determinin reglamentàriament.
Reglamentàriament es determinarà el procediment que l’obligat tributari o bé l’obligat a practicar la retenció sobre les rendes del treball hauran de seguir a fi de poder facilitar al ministeri encarregat de les finances les circumstàncies determinants per al càlcul del percentatge a aplicar en concepte de retenció o l’ingrés a compte, així com qualsevol modificació d’aquestes circumstàncies. L’ingrés al ministeri encarregat de les finances de les retencions i els ingressos a compte sobre rendes del treball, es fa a través de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en els termes i les condicions que es determinin reglamentàriament, les quals podran incloure la possibilitat d’utilitzar formularis o models de declaració conjunts. A aquests efectes, el ministeri encarregat de les finances informarà la Caixa Andorra de Seguretat Social dels percentatges de retenció o ingrés a compte corresponents als obligats tributaris, per tal que aquests percentatges siguin incorporats als esmentats formularis o models de declaració conjunts, en els quals totes les dades incloses en els formularis conjunts seran accessibles i s’utilitzaran únicament i exclusivament a efectes tributaris per a la gestió d’aquest impost i pel compliment de la normativa de la seguretat social.
El càlcul de les retencions i dels ingressos a compte sobre les rendes del treball distintes de les esmentades a l’apartat anterior es determina pel pagador de les rendes, en les condicions que s’estableixin reglamentàriament.
En aquests supòsits, els obligats tributaris han de comunicar al pagador de les rendes subjectes a retenció o ingrés a compte les circumstàncies a que es refereix el segon paràgraf de l’apartat anterior, així com les seves modificacions, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.
El càlcul de les retencions i dels ingressos a compte sobre les rendes del capital mobiliari es determina pel pagador de les rendes, en les condicions que s’estableixin reglamentàriament.
Els obligats tributaris que exerceixin activitats econòmiques han d’efectuar al mes de setembre un pagament fraccionat de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs el primer de setembre.
En cap cas no estan obligades a practicar la retenció o l’ingrés a compte les missions diplomàtiques o les oficines consulars a Andorra d’Estats estrangers.
Les entitats i les persones jurídiques residents al Principat d’Andorra o no residents fiscals que operin al Principat d’Andorra mitjançant un establiment permanent, i que siguin dipositàries de valors mobiliaris estrangers o tinguin al seu càrrec la gestió de cobrament de les rendes derivades d’aquests valors, tenen l’obligació de practicar retenció sobre les rendes derivades d’aquests valors, en els termes i les condicions que es determinin reglamentàriament.
Article 51
Import dels pagaments a compte
La retenció i l’ingrés a compte sobre les rendes del treball es determinen en els següents termes:
La retenció i l’ingrés a compte sobre les rendes del treball es determina prenent com a referència la renda neta del treball, calculada segons l’article 13, tenint en compte els mínims personal i familiar de l’article 35, les reduccions previstes en els articles 38 i 39, la bonificació de l’article 46 i aplicant el tipus de gravamen corresponent segons l’article 43. El percentatge de retenció i d’ingrés a compte es calcula d’acord amb el que es disposi reglamentàriament.
Quan, en qualsevol moment del període impositiu, es modifiqui alguna circumstància rellevant per la determinació de la retenció o l’ingrés a compte, es procedeix a la regularització del percentatge de retenció o d’ingrés a compte d’acord amb el que es disposi reglamentàriament.
En el supòsit que el ministeri encarregat de les finances no disposi de la informació relativa a les circumstàncies personals i familiars necessària per tal de poder calcular el tipus de retenció i ingrés a compte d’acord amb allò establert a la lletra a) d’aquest apartat, aquest es determinarà tenint en compte únicament els rendiments íntegres percebuts per l’obligat tributari.
Com a excepció al que es preveu a l’apartat anterior, s’aplica un percentatge de retenció fix del 10 per cent sobre els següents rendiments del treball:
L’import íntegre de les rendes derivades de la impartició de cursos, conferències, col·loquis, seminaris i d’altres similars, excepte quan tinguin la consideració de rendes d’activitats econòmiques.
L’import íntegre satisfet a l’obligat tributari en concepte de preavís, l’excés de la compensació econòmica en relació a l’import establert amb caràcter obligatori, així com qualsevol altra indemnització per acomiadament o cessament del treballador determinat segons la normativa reguladora.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.