Decret del 21-10-2015 pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs

La gestió recaptadora de l’Administració consisteix en l’exercici de la funció administrativa que condueix al cobrament dels deutes i sancions tributaris i altres drets econòmics de les finances publiques que hagin de satisfer els obligats al pagament.

A l’efecte d’aquest Reglament, tots els drets de naturalesa pública a què es refereix aquest article es denominen deutes. Es consideren obligades al pagament les persones o entitats a les quals la Administració exigeix l’ingrés de la totalitat o part d’un deute.

La gestió recaptadora es pot fer en període voluntari o en període executiu. El cobrament en període executiu dels recursos als quals es refereix el paràgraf anterior s’efectua pel procediment de constrenyiment que regula la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i aquest Reglament.

La gestió recaptadora de l’Administració, dels seus organismes autònoms i d’entitats parapúbliques o de dret públic la du a terme:

La recaptació en període executiu correspon al departament competent en matèria tributària quan ho estableixi una llei o quan s’estableixi en el conveni corresponent, sens prejudici de les funcions del saig d’acord amb el previst a la Llei 43/2014, de 18 de desembre, del saig.

Poden actuar com a entitats col·laboradores en la recaptació les entitats bancàries autoritzades per cada administració.

En cap cas l’autorització que es concedeixi o el conveni que es formalitzi no atribueix el caràcter d’òrgans de recaptació a les entitats de crèdit que siguin col·laboradores en la recaptació.

Els funcionaris que exerceixin funcions de recaptació han de ser considerats agents de l’autoritat i tenen les facultats que preveu l’article 104 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

Els funcionaris que exerceixin funcions de recaptació poden realitzar les actuacions d’obtenció d’informació que preveuen els articles 68 i 69 de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

Pot efectuar el pagament, en període voluntari o executiu, qualsevol persona que tingui, o no, interès en el compliment de l’obligació tributària, amb coneixement i aprovació, o no, de l’obligat tributari.

Els pagaments efectuats a òrgans o persones tercers a l’Administració no alliberen el deutor, sense perjudici de les responsabilitats en què pogués incórrer el perceptor.

Els mitjans de pagament de deutes tributaris són els establerts a l’article 49 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, així com la targeta de crèdit o dèbit i la domiciliació bancària. Si escau, el pagament es pot realitzar per mitjans electrònics, en virtut de la normativa corresponent.

El pagament dels deutes en efectiu o amb targeta s’ha de fer en la moneda oficial del Principat d’Andorra, llevat que la llei pròpia de cada tribut estableixi una altra cosa.

S’entén pagat en efectiu el deute en el moment en què se’n fa l’ingrés davant de les caixes principals i auxiliars respectives, així com a les entitats bancàries que hagin subscrit el corresponent conveni de col·laboració aprovat pel Govern del Principat d’Andorra.

Si el pagament s’efectua a través de les caixes principals i auxiliars respectives, així com d’entitats bancàries i d’altres organismes col·laboradors, es lliura al deutor un justificant en el qual figura la data del pagament i el seu import. Des de la data esmentada el deutor queda alliberat de l’import consignat, i és l’entitat bancària la responsable del pagament del deute, tret de prova fefaent d’error en la data o l’import.

Les ordres de pagament donades pel deutor a les caixes principals i auxiliars respectives, així com les entitats bancàries i altres entitats col·laboradores, alliberen el deutor tributari. L’Administració ha de reclamar, des d’aquest moment, el deute a l’entitat esmentada.

La quantitat màxima que es pot pagar en efectiu davant de les caixes de l’Administració tributària és de deu mil (10.000) euros.

Els pagaments davant de les caixes principals i auxiliars respectives, així com a les entitats bancàries en cas de subscripció del corresponent conveni de col·laboració aprovat pel Govern del Principat d’Andorra que es realitzen a través de xec o taló han de ser nominatius a favor del Govern del Principat d’Andorra.

Els òrgans competents per rebre el pagament no han d’acceptar xecs o talons que no compleixen el requisit anterior. L’admissió, per part d’una entitat bancària, de xecs o talons que no compleixen el requisit esmentat queda al seu compte i risc, sense perjudici de les accions legals que els correspongui contra l’obligat al pagament.

El pagament s’entén realitzat en el moment del lliurament del xec o taló, però només té efectes alliberadors per a l’obligat al pagament si es pot fer efectiu. En cas contrari, s’inicia el procediment de constrenyiment. Les depeses de retorn del xec o taló són a càrrec de l’obligat tributari.

Si un xec o taló vàlidament conformat no es pot fer efectiu, el pagament de l’import no satisfet ha de ser reclamat a l’entitat que el va conformar o certificar. Les depeses de retorn del xec o taló són a càrrec de l’obligat tributari.

El lliurament del xec o taló conformat allibera el deutor per l’import efectivament satisfet.

L’efecte alliberador es produeix des del moment del lliurament del xec o taló. L’entitat bancària o col·laboradora ha de validar el justificant d’ingrés corresponent, en el qual consigna la data i l’import del pagament. Des de la data esmentada, l’entitat queda obligada al pagament del deute davant de l’Administració.

S’admet el pagament a través de targeta de crèdit o dèbit davant de les caixes principals i auxiliars respectives, així com a les entitats bancàries en cas de subscripció del corresponent conveni de col·laboració aprovat pel Govern del Principat d’Andorra.

El deute s’entén satisfet en la mesura i quantia del cobrament per part de l’Administració de l’import efectiu, atenent les possibles limitacions en la quantia del pagament que, si escau, tingui la targeta de crèdit o dèbit.

Els imports abonats a través de targeta de crèdit o dèbit no poden ser minorats per l’aplicació de descomptes per pagament per aquests mitjans.

El pagament a través de targeta de crèdit i dèbit es pot fer per la via telemàtica.

S’entén realitzat el pagament del deute en la data en la qual l’import corresponent s’ingressi en el compte corresponent del Govern o de l’entitat bancària, en cas de subscripció del corresponent conveni de col·laboració aprovat pel Govern.

El pagament a través de transferència es pot fer per la via telemàtica.

S’admet el pagament a través de domiciliació bancària sempre que es compleixin els requisits següents:

El pagament s’entén realitzat en la data que es carreguin les domiciliacions corresponents. La manca de pagament comporta l’augment del deute amb l’import de les despeses de retorn.

Si el càrrec no es realitza, o es realitza fora de termini, per causes no imputables a l’obligat tributari, no s’exigeixen recàrrecs, interessos moratoris ni sancions, sense perjudici dels que poden correspondre a l’entitat bancària per la demora en l’ingrés.

El pagament a través de domiciliació bancària es pot fer per la via telemàtica.

El pagament del deute es pot realitzar en espècie, sempre que sigui així sol·licitat per l’obligat tributari a l’òrgan corresponent i ho aprovi l’Administració, mitjançant el lliurament de béns d’interès general, cultural, immobles o d’una altra naturalesa similar.

La presentació de la sol·licitud esmentada en termini i forma atura l’inici del període executiu, però no el de meritació d’interessos moratoris.

La sol·licitud de pagament en espècie en període executiu es pot presentar fins al moment en què finalitzi el termini d’ingrés de la provisió de constrenyiment, però no en suspèn l’execució.

Si la sol·licitud no reuneix els requisits esmentats en l’apartat primer, s’ha de requerir al sol·licitant perquè, en el termini de deu dies comptats a partir de la notificació del requeriment, se solucionin els defectes, i s’ha d’indicar que, en cas contrari, es té per no presentada la sol·licitud i es procedirà a arxivar l’expedient.

La resolució de la sol·licitud del pagament en espècie és discrecional per part de l’Administració però la desestimació ha de ser motivada. Contra aquesta resolució no s’hi pot interposar cap recurs. En la resolució es poden imposar mesures cautelars per tal d’assegurar el cobrament del deute.

La resolució de la sol·licitud s’ha de notificar en un termini de sis mesos, i es considera desestimada si l’Administració no respon en el termini esmentat.

La validesa de l’acord en què s’accepta el pagament en espècie queda condicionada al lliurament dels béns oferts. Si el lliurament es realitza en la forma i els terminis previstos en l’acord d’acceptació de pagament en espècie, el deute s’entén extingit des de la data de la sol·licitud.

En el cas que la resolució de la sol·licitud de pagament en espècie sigui denegatòria, es produeixen les conseqüències següents:

El lliurament dels béns s’ha de realitzar en un termini no superior a tretze dies comptats a partir de la notificació de l’acord d’acceptació del pagament en espècie, si no s’ha produït amb anterioritat.

Si el lliurament no es produeix, l’acord d’acceptació de pagament en espècie resta sense efectes, amb les conseqüències següents:

Qui realitzi el pagament d’un deute conforme a les disposicions establertes en aquest Reglament té dret que se li lliuri un justificant del pagament realitzat.

Els justificants del pagament en efectiu són:

Els justificants del pagament en efectiu han de contenir, com a mínim, les dades següents:

En relació amb el pagament en espècie, es considera justificant del pagament la certificació emesa per l’òrgan competent en la qual s’acredita el lliurament dels béns.

El deutor tributari pot sol·licitar a l’Administració una certificació acreditativa del pagament. L’Administració està obligada a facilitar-la.

L’Administració pot, a sol·licitud de l’obligat al pagament, ajornar o fraccionar el pagament dels deutes tributaris d’acord amb el que preveu l’article 53 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

Els deutes titularitat de l’Administració poden ser ajornats o fraccionats, tret de les sancions tributàries i d’altres excloses per qualsevol llei.

No obstant això, no poden ser ajornats ni fraccionats els deutes tributaris referents a retencions o ingressos a compte efectuats pel corresponent obligat a retenir o a ingressar a compte.

En els tributs amb obligació legal de repercutir sols pot ser ajornat o fraccionat el deute tributari en cas de falta de pagament per part de l’obligat a suportar la repercussió.

Les sol·licituds d’ajornament i fraccionament relatives al pagament de deutes duaners es tramiten i es resolen d’acord amb la seva normativa específica. Les disposicions d’aquest Reglament són aplicables com a normativa supletòria.

Les sol·licituds d’ajornament o fraccionament dels deutes s’adrecen a l’òrgan competent de l’Administració tributària per tramitar-los en els terminis següents:

Les sol·licituds d’ajornament o fraccionament de deutes han de contenir, com a mínim, les dades següents:

Així mateix, les sol·licituds d’ajornament o fraccionament dels deutes s’han d’acompanyar de la documentació següent:

Quan se sol·licita l’admissió d’una garantia diferent de l’aval o fiança d’una entitat bancària, s’ha d’aportar, juntament amb la sol·licitud d’ajornament o fraccionament i els documents preceptius de l’apartat anterior, la documentació següent:

Quan se sol·liciti la dispensa total o parcial de garantia, s’ha d’aportar, juntament amb la sol·licitud d’ajornament o fraccionament, addicionalment als documents preceptius de l’apartat 3 d’aquest article, la documentació següent:

Si la sol·licitud no reuneix els requisits establerts anteriorment, o no s’adjunta la documentació preceptiva anomenada en els apartats precedents, l’òrgan competent per a la tramitació de la sol·licitud ha de requerir al sol·licitant que, en el termini de deu dies comptats a partir del dia següent a la notificació del requeriment, esmeni el defecte o aporti els documents, i ha d’indicar que, si no s’atén aquest requeriment, la sol·licitud es tindrà per no presentada i s’arxivarà sense cap altre tràmit.

Quan es consideri oportú a l’efecte de dictar resolució, es pot requerir al sol·licitant la informació i documentació que l’Administració consideri necessària per resoldre i, en particular, la referent a la titularitat, descripció, estat, càrregues i utilització dels béns oferts en garantia.

No s’admeten les sol·licituds d’ajornament i fraccionament quan el deute ha de ser declarat a través d’autoliquidació i aquesta última no es presenta anteriorment o conjuntament amb la sol·licitud d’ajornament o fraccionament.

La presentació de sol·licituds d’ajornament o fraccionament reiteratives d’altres d’anteriors prèviament denegades comporten la no-admissió d’aquelles sempre que no continguin modificacions substancials respecte a les presentades prèviament.

La no-admissió d’una sol·licitud comporta que es tingui per no presentada.

Contra l’acord de no-admissió es pot interposar recurs en via administrativa.

Si el sol·licitant és una administració andorrana o una entitat parapública o de dret públic no es requereix cap garantia.

La garantia ha de cobrir l’import del deute en període voluntari, els interessos moratoris que es puguin generar a l’ajornament, a més d’un 10 per cent de la suma d’ambdós partides.

En la sol·licitud de fraccionament la garantia pot cobrir tot el fraccionament o es poden aportar diverses garanties que cobreixin els períodes de fraccionament. En qualsevol cas, aquestes garanties han de cobrir l’import de les fraccions, inclosos el principal i els interessos moratoris, del deute en període voluntari, els interessos moratoris que es puguin generar a l’ajornament a més d’un 10 per cent de la suma d’ambdós partides.

La suficiència de la garantia ha de ser apreciada per l’òrgan competent en la tramitació i concessió de l’ajornament o fraccionament.

En cas d’aportar un aval, té vigència de tres mesos addicionals a la finalització del període d’ajornament o fraccionament sol·licitat.

La garantia pot consistir en una fiança personal i solidària prestada per dos persones de reconeguda solvència a criteri de l’Administració, sempre que l’import del deute no superi els 10.000 euros.

El termini per formalitzar les garanties és d’un mes a partir de concessió de l’ajornament o fraccionament. La concessió de l’ajornament o fraccionament queda condicionat a l’efectiva prestació de la garantia.

En cas que no es formalitzi la garantia en el termini d’acord amb el que s’estableix a l’apartat precedent, se’n deriven les conseqüències següents:

L’acceptació de la garantia la fa l’òrgan competent, mitjançant un document que ha de ser notificat al sol·licitant i als registres que corresponguin.

Les garanties s’alliberen de forma immediata un cop satisfeta la totalitat del pagament, inclosos els recàrrecs, els interessos moratoris i d’altres exigibles. Les garanties parcials s’alliberen un cop realitzat el pagament parcial, juntament amb els interessos moratoris corresponents, recàrrecs i d’altres exigibles.

Els obligats tributaris poden sol·licitar el reintegrament dels costos de les garanties si el deute garantit és declarat improcedent en el corresponent procediment administratiu o judicial. El procediment és el que regulen els articles 27 i següents del Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs pel reintegrament dels costos de les garanties en la suspensió de l’acte impugnat.

Si se sol·licita l’ajornament o fraccionament amb dispensa de garanties, ja sigui total o parcial, l’Administració ha de comprovar si hi ha béns o drets susceptibles de ser aportats com a garantia. En cas que n’hi hagi, l’Òrgan competent notifica a l’obligat tributari el termini per aportar els drets o béns esmentats.

En cas de concessió d’un ajornament o fraccionament amb dispensa de garanties, l’obligat tributari ha de comunicar a l’Administració, en qualsevol moment fins a la satisfacció del deute, qualsevol variació del seu patrimoni que permeti garantir els deutes ajornats o fraccionats. En aquest cas, es concedeix el termini d’un mes per establir les noves garanties.

Ateses les circumstàncies del deutor, l’Administració pot dispensar totalment o parcialment de garantia l’obligat tributari per les sol·licituds d’ajornament i fraccionament quan l’import en conjunt dels deutes no excedeixi els 2.500 euros i es trobin tant en període voluntari com en període executiu de pagament.

L’òrgan competent ha d’examinar la sol·licitud d’ajornament o fraccionament, en concret la manca de liquiditat, la capacitat de generar recursos i la suficiència de la garantia o, si escau, la concurrència de les circumstàncies per a la dispensa de garanties.

Un cop realitzat aquest examen, s’emet una resolució que es notifica a l’obligat tributari.

Durant la tramitació de la sol·licitud, i abans de la resolució, l’obligat tributari ha de satisfer el deute en els terminis proposats a la sol·licitud d’ajornament o fraccionament.

Si, en qualsevol moment, l’interessat efectua el pagament del deute, l’Administració ha de liquidar interessos moratoris des de la data de fi del termini de pagament en període voluntari fins a la data efectiva del pagament.

En casos d’especial complexitat es pot preveure l’establiment d’un calendari provisional de pagaments.

Les resolucions que concedeixen l’ajornament o fraccionament sol·licitat contenen les dades següents:

Les resolucions esmentades poden contenir terminis diferents dels sol·licitats per l’obligat tributari.

La resolució pot contenir condicions que s’estimin oportunes per assegurar el cobrament del deute en el termini més curt possible.

La resolució, que ha de ser notificada a l’obligat tributari, ha d’incloure els efectes que es deriven de la no-constitució de les garanties segons l’establert en aquest Reglament, així com el càlcul dels interessos moratoris exigibles.

Les peticions de modificació dels ajornaments o fraccionaments concedits no tenen efectes suspensius sobre aquells. La seva resolució es regeix per les normes d’aquest capítol relatives a la concessió d’ajornaments o fraccionaments.

En cas de resolucions denegatòries se’n deriven els efectes següents:

Contra la denegació de sol·licituds es pot interposar el recurs en via administrativa.

El termini per notificar les resolucions és de dos mesos, prorrogable per un altre mes addicional.

En el cas de concessions d’ajornaments es liquiden interessos moratoris sobre el deute ajornat, pel termini comprès entre el dia següent a la fi de la data d’ingrés en període voluntari i la fi del termini d’ajornament concedit.

En el cas de fraccionaments, s’exigeixen interessos per a cada fracció. En cas de fraccionaments en període executiu, la base del càlcul inclou el recàrrec del període executiu que correspongui.

En cas de denegació del fraccionament, es liquiden interessos moratoris segons el que disposa l’article 26.

En el supòsit d’incompliment reiterat especificat a l’article 53, apartat 7, de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, es meriten interessos moratoris fins al dia de pagament del deute.

En els ajornaments, si es produeix l’impagament per part de l’obligat tributari, es procedeix de la manera següent:

En cas de fraccionaments concedits amb dispensa de garanties o amb garanties globals sobre el conjunt del deute, en cas d’incompliment arribat el període del pagament fraccionat, es procedeix de la manera següent:

En cas de fraccionaments amb garanties parcials, si no es produeix el pagament d’una fracció en termini, es procedeix de la manera següent:

L’execució de les garanties es realitza segons el que s’estableix a l’article 41. L’import obtingut s’aplica al pagament del deute pendent, incloent-hi recàrrecs, costos i interessos moratoris. En cas que hi hagi sobrant, es procedeix a restituir-lo a l’obligat tributari.

L’obligat al pagament que pretengui la compensació ha de sol·licitar-ho a l’òrgan competent. La sol·licitud ha de contenir, en tot cas, les dades següents:

La sol·licitud s’ha d’acompanyar dels documents següents:

Si la sol·licitud no reuneix els requisits anteriors o si no s’hi adjunten els documents esmentats, es notifica a l’obligat tributari que ho esmeni en el termini de deu dies. Si no es contesta aquest requeriment o, sent contestat, no s’esmena la sol·licitud, s’arxiva sense més tràmits que la notificació a l’interessat.

La sol·licitud presentada en període executiu pot suspendre les actuacions de realització de béns i drets, a discreció de l’Administració.

En cas de resolució estimatòria, els deutes són compensats per l’Administració. En cas de resolució negativa, les conseqüències són les següents:

Es pot sol·licitar la compensació de deutes juntament amb el seu ajornament o fraccionament.

La resolució de la sol·licitud s’ha de notificar a l’obligat tributari en el termini de dos mesos, prorrogable per un altre mes addicional. A falta de la notificació esmentada, es pot considerar denegada la sol·licitud i interposar el recurs corresponent.

En el cas que un deutor a l’Administració en sigui alhora creditor per un crèdit reconegut fermament, l’Administració pot compensar d’ofici el deute esmentat.

Aquesta compensació es pot produir respecte de qualsevol crèdit, tributari o no.

La compensació produeix l’extinció del deute per la part compensada. L’acord de compensació ha de ser notificat a l’obligat tributari i és títol justificant de l’extinció del deute i de les sancions tributàries.

En cas que el deute sigui superior al crèdit, per la part no compensada se segueix el procediment establert per al seu cobrament, segons correspongui. En cas contrari, es retorna el sobrant a l’obligat tributari.

Es considera deutor en fallida l’obligat que no ha satisfet el deute i se’n desconeixen béns o drets embargables per satisfer-lo, o posseint béns i drets embargables, aquests béns i drets no cobreixen la totalitat del deute i de les sancions tributàries.

La declaració de fallida pot fer referència a la insolvència total o parcial de l’obligat tributari.

Es consideren crèdits incobrables els que no s’han pogut fer efectius en el procediment de constrenyiment.

Si el deutor principal i els responsables solidaris es declaren en fallida, l’acció de cobrament es dirigeix envers els responsables subsidiaris. En no existir aquests responsables subsidiaris, o en ser declarats també en fallida, el crèdit és declarat incobrable per l’òrgan corresponent.

La baixa per insolvència és provisional i només és efectiva per prescripció.

D’acord amb el que s’estableix als articles 69, apartat 5, lletra b i 70, apartat 1, lletra a, del Reglament d’aplicació del tributs, quan s’hagin donat de baixa provisional deutes per insolvència durant dos períodes impositius o de liquidació, l’Administració tributària pot rectificar d’ofici la situació censal de l’obligat tributari deutor sense necessitat d’instruir el procediment corresponent i pot revocar el número de registre tributari assignat.

Declarada la fallida d’un obligat tributari, els deutes amb venciment posterior poden ser donats de baixa provisional si no existeixen altres obligats al pagament.

L’òrgan corresponent ha de vigilar la possible solvència sobrevinguda del deutor i d’altres obligats al pagament.

En el cas que es produeixi aquesta circumstància i no s’hagi esgotat el termini de prescripció, es procedeix a rehabilitar els crèdits declarats incobrables, i es continua amb el procediment de recaptació partint de la situació en la qual es trobava en el moment en què el crèdit fou declarat incobrable.

El deutor pot constituir voluntàriament, o a instància de l’Administració, una hipoteca especial. Aquesta hipoteca té efectes des de la data en què s’inscriu en el registre corresponent.

Així mateix, es pot constituir com a garantia a favor de l’Administració, en els supòsits d’ajornament, fraccionament, i en altres supòsits previstos en la normativa tributària, una hipoteca immobiliària, una hipoteca mobiliària, una penyora, o qualsevol altre dret real de garantia.

En cas de constitució de garantia unilateral, la seva acceptació es realitza a través de document administratiu expedit per l’òrgan competent. El seu contingut s’ha de fer constar al registre corresponent. L’eventual cancel·lació es realitza de la mateixa forma descrita per a l’acceptació.

Per a l’exercici del dret d’afectació establert a l’article 60, apartat e, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari en els responsables subsidiaris es requereix la declaració de responsabilitat en els termes establerts a l’article 67 d’aquest Reglament, segons preveu l’article 35 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

El dret de retenció és exercit pels òrgans als quals s’hagin presentat o lliurat les mercaderies.

La recaptació en període voluntari s’inicia a partir de:

La recaptació en període voluntari finalitza el dia del venciment del termini d’ingrés. En el cas d’autoliquidacions presentades fora de termini sense efectuar l’ingrés corresponent, o sense presentar la sol·licitud d’ajornament o fraccionament corresponent, el període conclou el mateix dia de la seva presentació.

L’obligat al pagament pot satisfer el deute i les sancions tributàries, totalment o parcialment, dins del període voluntari. Per la part no satisfeta s’iniciarà el període executiu, segons el previst a l’article següent.

La recaptació en període executiu s’inicia d’acord amb el que es disposa a l’article 102 de Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, per als imports no satisfets en període voluntari.

Iniciat el procediment executiu, la recaptació del deute no satisfet es realitza a través del procediment de constrenyiment, mitjançant la notificació de la provisió de constrenyiment, segons es regula a l’article següent.

L’obligat al pagament pot satisfer, totalment o parcialment, els deutes o sancions tributaris en període executiu. Per la part no satisfeta, inclosos els recàrrecs que puguin correspondre així com els interessos moratoris i les costes meritades, continua el procediment de constrenyiment.

La provisió de constrenyiment és l’acte de l’Administració que ordena l’execució del patrimoni de l’obligat al pagament.

La provisió de constrenyiment i la seva notificació a l’obligat tributari ha de contenir les dades següents:

Les quantitats que s’han de satisfer en període executiu meriten interessos moratoris, des de l’inici del període fins al seu ingrés. No obstant això, no s’exigeixen en el cas de satisfacció del deute en el termini previst en l’article 51, apartat 4, de Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari o amb anterioritat i d’acord amb el que es preveu a l’article 25, apartat 5, de la mateixa Llei.

L’interès moratori s’aplica sobre el deute, però no sobre el recàrrec de constrenyiment ordinari.

El càlcul de l’interès moratori es realitza segons el següent:

En els casos regulats a l’apartat 3 no es notifica a l’obligat al pagament la liquidació dels interessos moratoris, sempre que se li hagi notificat en qualsevol moment anterior la meritació d’aquests interessos en cas de manca de pagament.

La suspensió del procediment de constrenyiment com a conseqüència d’un recurs en via administrativa es tramita i es resol segons el procediment establert al Reglament de revisió en via administrativa.

Quan l’interessat acrediti en el seu recurs l’existència d’un error material, aritmètic o de fet en la determinació del deute, que aquest deute ha estat ingressat, condonat, compensat, ajornat o suspès o que ha prescrit el dret a exigir-ne el pagament, se li ha de notificar la suspensió de les actuacions del procediment de constrenyiment mentre es dicti l’acord corresponent.

En cas de deutes garantits en els quals s’ha iniciat el procediment de constrenyiment, es procedeix a executar la garantia.

Si aquesta garantia consisteix en un aval o fiança, es requereix a l’avalador o fiador l’ingrés del deute i sancions tributàries, inclosos el recàrrec i interessos moratoris, fins al límit de la garantia, en el termini d’un mes, segons estableix l’article 51.4 de la Llei de bases de l’ordenament tributari. Es meriten interessos moratoris des de la notificació fins al pagament per part de l’avalador o fiador. Si no es fa l’ingrés, s’embarguen els seus béns i drets, sense necessitat d’una nova notificació.

En cas de garanties consistents en hipoteques o altres drets reals sobre béns immobles, s’han d’alienar pel procediment que estableix aquest Reglament per a l’alienació dels béns embargats de naturalesa igual o similar i de conformitat amb la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament.

En el supòsit de garanties constituïdes sobre béns o drets de persones diferents de l’obligat al pagament, es notifica a aquestes persones, requerint-les perquè posin a disposició de l’Administració els béns o drets esmentats en el termini establert a l’article 51, apartat 4, de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, tret que es realitzi el pagament dels deutes o sancions tributaris. En cas d’incompliment, es procedeix segons es preveu en els apartats anteriors.

En cas que la garantia sigui manifestament insuficient, es procedeix a continuar amb el procediment de constrenyiment sense necessitat d’esperar-ne l’execució. Tanmateix, aquest fet s’ha de motivar.

Transcorregut el termini que assenyala l’article 51, apartat 4, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari sense que s’hagi efectuat l’ingrés requerit, en compliment del manament contingut en la provisió de constrenyiment, s’han d’embargar els béns i drets que escaigui, sempre que no s’hagi pagat el deute per l’execució de garanties o sigui previsible de manera motivada que no resultarà de l’execució líquid suficient per cobrir el deute.

La decisió d’embargar es concreta amb l’emissió de l’acord d’embargament que s’ha de notificar al deutor. L’acord d’embargament té, com a mínim, el contingut següent:

Cada actuació d’embargament s’ha de documentar en una diligència d’embargament. L’embargament es pot realitzar mitjançant el servei informàtic de comunicació corresponent, que permeti l’enviament i la recepció de les diligències amb la garantia plena de l’autenticitat de la comunicació i del seu contingut, i també del moment de l’enviament i la recepció íntegres.

Els deutes d’un mateix obligat al pagament es poden acumular en una diligència d’embargament. Quan les necessitats del procediment ho exigeixin, s’han de segregar els deutes acumulats.

En la pràctica de l’embargament s’apliquen les prescripcions de la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament i la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, sense perjudici del que preveu la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

Si els béns embargables són en locals de persones o entitats diferents de l’obligat, s’ha d’ordenar, mitjançant la compareixença en els dits locals, al dipositari o al personal que depengui d’aquest últim el lliurament dels béns, que s’han de detallar en la diligència corresponent.

Quan en la fase de trava o en la d’execució es presumeixi que el resultat de l’alienació dels béns embargats pugui ser insuficient per cobrir el deute, s’han d’embargar altres béns i drets.

Una vegada realitzat l’embargament dels béns i els drets, la diligència s’ha de notificar a l’obligat al pagament i, si escau, al tercer titular, posseïdor o dipositari dels béns si no s’han realitzat amb ells les actuacions, així com el cònjuge de l’obligat al pagament quan els béns embargats estiguin en règim de guanys o es tracti de l’habitatge habitual, i als copropietaris o cotitulars.

Si una vegada realitzat l’embargament es comprova que hi concorren les circumstàncies per considerar els béns inembargables, d’acord amb la Llei de l’embargament, se n’ha de fer l’aixecament.

L’embargament s’ha d’executar en els seus estrictes termes, sense perjudici que l’obligat al pagament hi pugui interposar recurs.

La inexistència de béns embargables coneguts per l’Administració o el saig l’execució dels quals permeti cobrar el deute s’ha de fer constar a l’expedient.

Si un procediment singular d’execució concorre amb altres procediments singulars o amb un procediment concursal o universal d’execució, la preferència per a l’execució es regeix pel que determina l’article 4 de la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament.

Quan sobre els béns embargats per l’Administració o sobre els quals s’hagin constituït garanties a favor de l’Administració existeixin drets inscrits o anotats anteriorment a favor d’altres creditors, l’Administració es pot subrogar en els drets esmentats mitjançant l’abonament als creditors de l’import dels seus crèdits quan aquests crèdits siguin substancialment inferiors al producte que previsiblement pugui obtenir l’Administració o el saig de l’alienació dels béns. Per exercir aquesta subrogació, l’òrgan de recaptació o el saig que tramiti el procediment de constrenyiment ha de formular una proposta que ha de ser autoritzada per l’òrgan competent.

Quan s’embarguin diners en efectiu, l’òrgan de recaptació o el saig ho ha de fer constar en una diligència, de la qual ha d’emetre un duplicat. Un dels exemplars s’ha d’unir a l’expedient i l’altre ha de quedar en poder de l’obligat al pagament. Els diners s’han d’ingressar immediatament a l’Administració.

Si es tracta de la recaptació de caixes, taquilles o similars d’empreses o entitats en funcionament, l’òrgan de recaptació o el saig pot acordar els pagaments que s’hagin de fer amb càrrec a aquesta recaptació, en la quantia necessària per evitar paralitzar-les.

Quan l’Administració o el saig decideix l’embargament de fons lliurats o confiats a una entitat bancària, o a una altra entitat o persona dipositària, adreça una diligència a l’entitat o a la persona esmentades i la insta que retingui immediatament la quantitat embargada i la transfereixi, si escau, a l’Administració o al saig.

Quan l’Administració o el saig conegui l’existència d’almenys un compte o dipòsit obert en una entitat bancària o financera, l’embargament s’ha de dur a terme mitjançant una diligència d’embargament en què s’ha d’identificar el compte o el dipòsit conegut per l’administració actuant.

La forma, el mitjà, el lloc i altres circumstàncies relatives a la presentació de la diligència d’embargament a l’entitat dipositària, així com el termini màxim en què s’ha d’efectuar la retenció dels fons, poden ser convinguts, amb caràcter general, entre l’Administració o el saig i l’entitat bancària o financera.

En defecte de l’acord a què es refereix l’apartat anterior, la diligència d’embargament s’ha de presentar a l’oficina on estigui obert el compte i els seus responsables de manera immediata han de retenir l’import embargat si en aquell moment hi ha saldo suficient, o altrament, el total dels saldos existents a nom de l’obligat al pagament.

Si el dipòsit està constituït en comptes a termini, l’embargament s’ha d’efectuar igualment de manera immediata, sense perjudici del que estableix el segon paràgraf de l’apartat següent.

L’import de les quantitats retingudes s’ha d’ingressar a l’Administració o el saig, una vegada transcorregut un mes des de l’endemà de la data de la trava sense que l’oficina o entitat corresponent hagin rebut cap comunicació en contra de l’òrgan de recaptació.

Quan l’Administració o el saig decideix l’embargament de valors, crèdits, efectes i drets lliurats o confiats a una entitat bancària, o a una altra entitat o persona dipositària, adreça una diligència a l’entitat o a la persona esmentades i l’insta que retingui immediatament la quantitat embargada i la transfereixi, si escau, a l’Administració o al saig.

Quan l’Administració o el saig conegui l’existència de valors realitzables a l’acte o a curt termini de titularitat de l’obligat al pagament, l’embargament s’ha de dur a terme mitjançant una diligència d’embargament, que ha d’identificar els valors coneguts per l’Administració actuant i ha de comprendre un nombre de valors que, segons el parer de l’òrgan de recaptació o el saig, cobreixi l’import total a què es refereix l’article 108 de la Llei de bases de l’ordenament tributari.

Si l’embargament es refereix a valors representats mitjançant títols o mitjançant anotacions en compte que estiguin dipositats, lliurats o confiats a una oficina d’una entitat bancària, o qualssevol altres entitats dipositàries, l’embargament s’ha de dur a terme mitjançant la presentació de la diligència d’embargament a l’entitat i es pot estendre, sense necessitat d’identificació prèvia, als altres béns i drets de l’obligat al pagament existents a la dita entitat, siguin o no coneguts per l’Administració.