Decret del 21-10-2015 pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs

Quan decideix l’embargament d’accions o participacions en societats mercantils, l’Administració o el saig adreça una diligència al Registre de Societats Mercantils i a tots els notaris i a la Cambra de Notaris, per notificar l’embargament, d’acord amb el que disposa l’article 11 de la Llei de l’embargament.

L’òrgan de recaptació ha d’ordenar l’alienació dels valors que siguin suficients per cobrir l’import total a què es refereix l’article 108 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. L’alienació dels valors es fa en les millors condicions per garantir els drets del deutor d’acord amb les pràctiques usuals de bona gestió.

Quan es tracti de crèdits, efectes i drets realitzables a l’acte o a curt termini no regulats en els apartats anteriors, s’ha de procedir de la manera següent:

Per a l’embargament de valors, crèdits, efectes i drets realitzables a llarg termini, se segueix el procediment establert als apartats anteriors.

L’embargament de salaris i rendes periòdiques s’ha d’efectuar tenint en compte el que estableix l’article 8 de la Llei 44/2014, de 18 de desembre, de l’embargament.

Si l’obligat al pagament és beneficiari de més d’una d’aquestes percepcions, s’han d’acumular per deduir sobre la suma de totes aquestes percepcions la part inembargable.

Quan l’embargament comprengui percepcions futures, encara no meritades, i existeixin altres béns embargables, una vegada cobrades les vençudes es poden embargar aquests béns, sense esperar les possibles meritacions o els venciments successius.

Una vegada cobert el dèbit, l’òrgan de recaptació competent ha de notificar al pagador la finalització de les retencions.

L’embargament de béns immobles i drets sobre aquests béns immobles s’ha de fer mitjançant diligència, que ha d’especificar les circumstàncies següents:

En el moment de notificar-se la diligència d’embargament s’han de requerir els títols de propietat als titulars dels béns o drets.

L’Administració ha de sol·licitar que es practiqui anotació preventiva de l’embargament de béns immobles i drets sobre aquests béns als notaris i la Cambra de Notaris, d’acord amb el que disposa l’article 9 de la Llei de l’embargament.

L’embargament d’establiments mercantils i industrials s’inicia mitjançant la personació als establiments o al domicili de la persona o entitat a què pertanyin.

Del resultat de l’actuació d’embargament, sigui positiu o negatiu, se n’ha d’estendre la diligència corresponent, en la qual s’han de fer constar inventariats tots els béns i drets existents en cada establiment embargat, així com els que s’embarguen.

Quan decideix l’embargament d’establiments mercantils i industrials, l’Administració o el saig adreça una diligència al Registre de Comerç, d’acord amb el que preveu l’article 11 de la Llei de l’embargament.

L’embargament ha de comprendre, si n’hi ha, els béns i drets següents:

Si l’immoble està arrendat, s’ha de notificar la diligència d’embargament a l’arrendador.

Segons les circumstàncies del cas, es pot acordar l’adopció d’alguna de les mesures següents:

A l’efecte indicats en la lletra b de l’apartat anterior, el nomenament d’un administrador judicial no interromp la continuació de l’activitat professional o empresarial que exerceixi el deutor.

L’embargament dels béns mobles restants s’ha de portar a efecte mitjançant personació en el domicili de l’obligat al pagament o, si escau, en el lloc on hi hagi els béns.

Del resultat de l’actuació, se n’ha d’estendre la diligència corresponent, en la qual s’han d’identificar els béns embargats. Si no es dipositen els béns de forma immediata, s’ha de procedir al precintament o altres mesures d’assegurament que escaiguin.

Quan es tracti d’automòbils, camions, motocicletes o qualsevol altre vehicle, a l’obligat al pagament se li requereix que en un termini de cinc dies el posi a disposició de l’Administració, amb la seva documentació i les claus. Si no ho fa, s’ha de donar ordre a les autoritats que tinguin al seu càrrec la vigilància de la circulació i a les altres que escaigui, per a la captura, el dipòsit i el precintament dels béns esmentats. L’embargament de vehicles s’ha d’inscriure en el Registre de Vehicles.

L’Administració o el saig, si escau, han de designar el lloc on els béns embargats han de ser dipositats fins a la seva realització.

Els béns que en ser embargats estiguin en entitats bancàries o financeres o altres llocs que, segons el parer de l’Administració o el saig, ofereixin garanties de seguretat i solvència, han de continuar-hi dipositats a disposició dels dits òrgans.

Els altres béns s’han de dipositar depenent del parer de l’Administració o el saig preferentment:

El dipositari està obligat a custodiar i conservar els béns embargats i a tornar-los quan sigui requerit per fer-ho. En el desenvolupament d’aquesta comesa ha d’actuar amb la diligència deguda.

El dipositari, llevat dels casos en què ho sigui el mateix obligat al pagament, té dret a la retribució convinguda per la prestació dels seus serveis i al reemborsament de les despeses que hagi suportat per raó del dipòsit, quan no estiguin inclosos en la retribució.

El dipositari que incompleixi les obligacions que li incumbeixen com a tal pot ser declarat responsable solidari del deute en els termes que estableix l’article 34 de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari sense perjudici d’altres responsabilitats que estableixi la Llei.

L’alienació dels béns o drets embargats es fa mitjançant algun dels procediments següents:

L’Administració tributària no pot alienar els béns o drets embargats fins que l’acte executat esdevingui ferm, excepte en els casos establerts a l’article 113, apartat 3, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

El procediment ordinari d’adjudicació dels béns o drets embargats és la subhasta pública, d’acord amb el que preveu l’article 15 de la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament.

L’acord d’alienació ha de contenir les dades identificatives del deutor i dels béns a subhastar, i ha d’assenyalar el dia, l’hora i el lloc en què tindrà lloc la subhasta, així com el tipus per licitar.

En l’anunci de subhasta s’ha de fer constar:

La subhasta es du a terme en el lloc designat en l’acord d’alienació.

La mesa està composta pel president, el secretari i un o més vocals, designats entre funcionaris en la forma que estableixi la norma d’organització específica. Quan l’execució de la subhasta la du a terme una empresa o un professional especialitzat, l’Administració o el saig assisteixen a l’acta de licitació amb les facultats establertes a la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament.

Constituïda la mesa, el president comença l’acte amb la lectura pública de condicions que han de regir la subhasta. A continuació, la presidència convoca els qui vulguin prendre-hi part com a licitadors, perquè s’identifiquin i constitueixin el dipòsit.

Realitzat el tràmit anterior, el president declara iniciada la licitació, comunica als concurrents, si escau, l’existència de postures vàlides presentades, amb indicació dels béns o lots a què afecten, i anuncia els trams a què s’han d’ajustar les postures. Des d’aquest moment, s’admeten postures per al primer bé o lot.

En cas que s’hagin subhastat béns o drets respecte dels quals, segons la legislació aplicable, hi hagi interessats que tinguin drets d’adquisició preferent, acordada l’adjudicació, l’adjudicació s’ha de comunicar als interessats. L’adjudicació definitiva queda en suspens durant el termini en el qual, segons la legislació aplicable, els interessats puguin exercir el seu dret.

Acabada la subhasta, n’ha d’estendre acta el secretari de la mesa. Posteriorment, s’han de dur a terme les actuacions següents:

Escau l’adjudicació directa dels béns o drets embargats:

Si es tracta de béns peribles, en l’acord d’alienació l’òrgan de recaptació pot establir els límits i les condicions de l’adjudicació directa i, en aquest cas, es pot prescindir de la proposta d’adjudicació a què es refereix l’apartat 5.

L’òrgan de recaptació, en el termini màxim de sis mesos, ha de dur a terme les gestions conduents a l’adjudicació directa dels béns en les millors condicions econòmiques, per a la qual cosa ha de fer servir els mitjans que consideri més àgils i efectius. Es pot acordar la participació per via telemàtica. Així mateix, l’òrgan de recaptació pot exigir als interessats un dipòsit en la quantia que es consideri adequada.

El preu mínim d’adjudicació és:

En funció de les ofertes presentades l’òrgan de recaptació ha de formular, si escau, proposta d’adjudicació. Transcorregut el termini a què es refereix l’apartat 3 sense que s’hagi dictat acord d’adjudicació, s’ha de donar per conclòs el tràmit.

L’adjudicació es formalitza per acord de l’Administració o del saig.

Els béns s’han de lliurar a l’adjudicatari una vegada hagi estat fet efectiu l’import procedent.

En el que no s’ha previst expressament, cal atenir-se al que està establert per a l’alienació per subhasta en el que sigui aplicable.

Transcorregut el tràmit d’adjudicació directa, s’adjudica el bé o dret a qualsevol interessat que satisfaci l’import del tipus de l’última subhasta efectuada abans que s’acordi l’adjudicació dels béns o drets a l’Administració.

És competent per adjudicar els béns o drets a l’Administració en pagament de deutes no coberts en el curs del procediment de constrenyiment el Govern a proposta del ministre encarregat de les finances.

Quan en el procediment d’alienació que regula els articles anteriors no s’hagin adjudicat algun o alguns dels béns embargats, l’òrgan de recaptació en pot proposar de forma motivada l’adjudicació a l’Administració en pagament dels deutes no coberts.

Si es tracta de béns immobles que no tinguin càrregues o gravàmens o, fins i tot tenint-ne, l’import de les càrregues és inferior al valor en què hagin de ser adjudicats, el Govern ha d’acordar l’adjudicació. No obstant això, pot no acordar-la quan hi hagi circumstàncies que permetin preveure que aquests béns no tindran utilitat per a l’Administració; a aquest efecte, el ministre encarregat de les finances adjunta a l’expedient un informe en què valori aquestes circumstàncies.

L’adjudicatari pot sol·licitar expressament en l’acte de l’adjudicació l’atorgament d’escriptura pública de venda de l’immoble.

Una vegada tornat l’expedient per l’òrgan amb funcions d’assessorament jurídic, amb informe d’haver-se observat les formalitats legals en el procediment de constrenyiment, han de ser atorgades les escriptures de venda dels immobles que hagin estat alienats dins els quinze dies següents, amb citació prèvia degudament notificada als obligats al pagament o als seus representants si en tenen.

Així mateix, si hi ha càrregues o gravàmens posteriors que no hagin de subsistir a la realització del bé, el batlle ha d’expedir el manament de cancel·lació a instància de l’Administració, del saig o de la persona adjudicatària.

Tenen la consideració de costes del procediment de constrenyiment les despeses que s’originin durant el seu desenvolupament. Aquestes costes són exigides a l’obligat al pagament.

Estan compreses en el concepte de costes del procediment les despeses següents:

No es poden incloure com a costes les despeses ordinàries dels òrgans de l’Administració.

En la liquidació definitiva de cada expedient de constrenyiment s’hi han d’incloure les costes corresponents.

Les costes que afectin diversos obligats al pagament i no es puguin imputar a cadascun individualment s’han de distribuir entre ells proporcionalment als seus deutes respectius.

Cap partida de costes pot ser exigida a l’obligat al pagament si l’expedient no inclou els rebuts, factures o minutes d’honoraris que ho acreditin.

En lliurar a l’obligat al pagament el justificant de pagament corresponent, s’ha de fer constar en aquest justificant, o per separat, segons correspongui, l’import de les costes al seu càrrec, detallant els conceptes a què corresponguin.

Escau la devolució de les costes satisfetes en els casos d’anul·lació de la liquidació o del procediment de constrenyiment en què s’hagin causat.

Quan, ultimat un procediment de constrenyiment i practicada la liquidació, les quantitats obtingudes no cobreixin l’import de les costes meritades, la part restant és a càrrec de l’Administració.

Quan en el procediment de constrenyiment siguin satisfets els dèbits perseguits i les costes, s’ha de declarar aquest aspecte en l’expedient de constrenyiment, que queda ultimat.

Quan l’import obtingut sigui insuficient, s’ha d’aplicar en primer lloc a les costes i seguidament als deutes el cobrament dels quals es persegueix en el procediment segons les regles d’imputació de l’article 52 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, sense perjudici del que preveuen els paràgrafs a i b de l’apartat següent. Per la part no satisfeta s’ha d’actuar d’acord amb el que disposen per als crèdits incobrables els articles 32 i 33 d’aquest Reglament.

Quan en el cas anterior l’expedient inclogui diversos dèbits, una vegada aplicat l’import obtingut a les costes, amb la resta s’han de seguir les normes següents:

La reclamació en via administrativa és requisit previ per exercir l’acció de terceria davant la Batllia. Aquesta reclamació es tramita d’acord amb el que es disposa en aquest Reglament.

La terceria només es pot fonamentar en el domini dels béns embargats a l’obligat al pagament o en el dret del tercer a ser reintegrat del seu crèdit amb preferència al que és objecte de l’expedient de constrenyiment.

No pot ser qualificada de reclamació de terceria la formulada per l’obligat al pagament.

La reclamació de terceria s’ha de formular per escrit i s’han d’aportar els documents originals en què el tercer fonamenta el seu dret. L’escrit s’ha d’adreçar a l’òrgan que tramiti el procediment de constrenyiment.

No s’admet una segona o ulterior terceria fonamentada en títols o drets que posseïa el tercer en el moment de formular la primera.

Rebut l’escrit i els documents que l’han d’acompanyar, s’uneix a l’expedient de constrenyiment, es qualifica la terceria com de domini o de millor dret i se suspèn o continua amb el procediment sobre els béns o drets controvertits, segons el que disposen l’article 106 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i els apartats següents d’aquest article.

Admesa a tràmit la terceria de domini, produeix els efectes següents:

Admesa a tràmit la terceria de millor dret, es prossegueix el procediment de constrenyiment fins a la realització dels béns o drets i se’n consigna l’import obtingut a la resulta de la reclamació de terceria. No obstant això, es pot suspendre la seva execució si el tercer consigna l’import de la quantitat objecte del procediment de constrenyiment, o el valor del bé a què es refereix la terceria si aquest últim és inferior. A aquests efectes, la valoració del bé s’ha de fer d’acord amb el que es disposa a la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament.

L’òrgan competent per tramitar i resoldre la reclamació de terceria pot ordenar que es completi l’expedient amb els antecedents, informes, documents i dades que siguin necessaris. Igualment, ha de sol·licitar un informe de l’òrgan corresponent amb funcions d’assessorament jurídic, que l’ha d’emetre en el termini de quinze dies. La sol·licitud d’informe ha d’anar acompanyada de tots els documents de l’expedient de constrenyiment que puguin tenir transcendència per a la resolució de la terceria.

La resolució s’ha de notificar en el termini de dos mesos des de la data d’entrada de la reclamació a l’òrgan competent per tramitar i resoldre.

Si la terceria és de domini, l’estimació de la reclamació ha de determinar l’aixecament de l’embargament acordat sobre els béns o drets objecte de la reclamació, llevat del supòsit que se n’hagi acordat prèviament l’alienació; en aquest cas, s’ha de lliurar al reclamant el producte obtingut en l’alienació amb l’oportuna liquidació de l’interès legal a favor seu sobre la quantitat percebuda calculat des de la data de consignació del dipòsit i fins a l’ordenació del pagament.

Si la terceria és de millor dret, l’estimació de la reclamació ha de determinar el lliurament al reclamant del producte obtingut en l’execució, una vegada deduïts els costos necessaris per a la seva realització en el procediment administratiu de constrenyiment.

Quan els drets de l’Administració s’hagin d’exercir davant els òrgans judicials, l’Administració ha d’iniciar el procés corresponent o s’ha de presentar en el procés ja iniciat d’acord amb la normativa legal que sigui aplicable.

L’Administració sol·licita a la Batllia la informació sobre els procediments que puguin afectar els drets de Administració tributària quan aquesta informació no estigui disponible a través de la representació processal.

L’òrgan de recaptació ha de trametre a l’òrgan amb funcions d’assessorament jurídic els documents necessaris per a la defensa dels drets de l’Administració tributària. Els crèdits de l’Administració tributària han de restar justificats mitjançant certificació expedida per l’òrgan competent.

El que disposen els apartats anteriors és aplicable, amb les especialitats adequades a cada cas, a qualsevol procediment no judicial d’execució de béns en què resultin afectats els drets de l’Administració tributària.

Quan s’hagi declarat la iniciació de l’expedient d’arranjament judicial o de fallida que afecti crèdits que no siguin de titularitat de l’Administració tributària i la gestió recaptadora dels quals la duguin a terme els òrgans d’aquesta Administració en virtut d’un conveni, s’ha d’observar el que estableix el conveni.

Quan l’Administració tributària sigui nomenada pel batlle com a administrador concursal, correspon a l’òrgan que es determini en la norma d’organització específica acceptar el nomenament o rebutjar-lo en virtut de causa justa.

El procediment de declaració de responsabilitat s’inicia mitjançant un acord dictat per l’òrgan competent, que ha de ser notificat a l’interessat.

L’acte de declaració de responsabilitat es notifica als responsables i té, com a mínim, el contingut següent:

Les sol·licituds d’ajornament o fraccionament de deutes o les sol·licituds de suspensió del procediment de recaptació efectuades per un responsable no afecten el procediment de recaptació iniciat enfront els altres responsables dels deutes a què es refereixin aquestes sol·licituds.

La resolució d’un recurs interposat contra un acord de declaració de responsabilitat, en el qual aquesta resolució es refereixi a les liquidacions a les quals afecti el supòsit de fet, no afecta els obligats tributaris per als quals les liquidacions hagin adquirit fermesa.

En el casos en què, com a conseqüència del desenvolupament del procediment recaptador seguit contra el deutor principal o, si escau, contra el responsable solidari, s’hagi determinat la seva insolvència parcial en els termes de l’article 59, apartat 1, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, es pot procedir a declarar-los fallits, a l’efecte del que preveu l’article 31, apartat 4.

Si el deutor principal o els responsables solidaris són declarats insolvents per la part no derivada als responsables subsidiaris, es pot procedir, si escau i després de la corresponent declaració de fallit per insolvència total, a derivar a aquests responsables subsidiaris la resta de deute pendent de cobrament.

Els que pretenguin adquirir la titularitat d’explotacions o activitats econòmiques, a l’efecte de limitar la seva responsabilitat a la qual es refereix l’article 35, apartat 1, lletra c, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, poden sol·licitar a l’Administració tributària, amb la conformitat prèvia del titular actual, una certificació dels deutes, sancions i altres responsabilitats tributàries que derivin de l’exercici de les explotacions o activitats econòmiques. La responsabilitat de l’adquirent resta, en aquests casos, limitada als deutes, sancions i responsabilitats esmentades en el certificat, sense perjudici de les que es puguin derivar de declaracions presentades però no comprovades per l’Administració.

L’Administració ha d’expedir el certificat en el termini d’un mes des de la data de l’entrada de la sol·licitud a l’oficina de l’òrgan competent per a la seva emissió. El sol·licitant de la certificació resta exonerat de la responsabilitat a què es refereix aquest article en cas que l’Administració no expedeixi la certificació dins el termini establert.

Els certificats han de contenir el nom i els cognoms o la raó social o la denominació completa de l’obligat tributari titular de l’explotació o activitat econòmica i una relació detallada dels deutes, sancions i responsabilitats tributaris derivades del seu exercici, amb indicació de la quantia de cadascun d’aquests deutes, sancions i responsabilitats tributaris. En aquesta certificació no s’hi poden incloure referències a obligacions tributàries o sancions que no estiguin liquidades en el moment de l’expedició de la certificació.

No produeixen efecte els certificats, sigui quin sigui el seu contingut, si la data de presentació de la sol·licitud per a la seva expedició és posterior a la d’adquisició de l’explotació o l’activitat econòmica de què es tracti.

L’exempció o limitació de la responsabilitat derivada d’aquestes certificacions produeix efectes únicament respecte als deutes corresponents a les liquidacions o autoliquidacions presentades a l’Administració.

Quan no s’hagi sol·licitat la certificació, la responsabilitat ha de comprendre els deutes i les responsabilitats liquidades o pendents de liquidació i les sancions imposades o que es puguin imposar.

A la mort de qualsevol obligat al pagament d’un deute, el procediment de recaptació continua amb els hereus, la comunitat hereditària i, si escau, els legataris, sense més requisits que la constància de la mort d’aquell i la notificació al successor del requeriment per al pagament del deute i les costes pendents del causant, amb subrogació a aquest efecte en la mateixa posició en què es trobava el causant en el moment de la mort i sense perjudici del que disposa l’article 32, apartat 2, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. En la notificació al successor se li ha de requerir el pagament del deute en els terminis següents:

Mentre l’herència sigui jacent o en situació de comunitat hereditària, el procediment de recaptació dels deutes pendents es pot adreçar o continuar contra els béns i drets de l’herència. Les actuacions s’han d’entendre amb qui n’exerceixi l’administració o representació.

Des que consti que no hi ha hereus coneguts o quan els coneguts hagin repudiat l’herència expressament o tàcitament, els fets s’han de comunicar a l’òrgan competent, a l’efecte que se sol·liciti la declaració d’hereu que sigui procedent, sense perjudici de la continuació del procediment de recaptació contra els béns i drets de l’herència.

Dissolta una entitat amb personalitat jurídica, el procediment de recaptació continua amb els seus socis, partícips o cotitulars, que s’han de subrogar a aquest efecte en la mateixa posició en què es trobava l’entitat en el moment de l’extinció de la personalitat jurídica. En la notificació al successor se li ha de requerir el pagament del deute en els terminis següents:

En el supòsit d’entitats sense personalitat jurídica cal atenir-se al moment de dissolució per aplicar les regles anteriors.