Decret del 23-11-2016 pel qual s’aprova el Reglament del casino de joc

Article 43. Llibres registre de bestretes i resultats en els jocs de contrapartida

Article 44. Llibres registre de resultats en els jocs de cercle

En les operacions a què es refereix aquest apartat, el director de joc pot ser substituït per un subdirector o un membre del comitè de direcció.

Article 45. Llibre resum de control de resultats

Article 46. Llibre registre de resultats en les màquines d’atzar oneroses

Per a les màquines de joc d’atzar s’estableix:

• Un llibre de comptes per cada màquina d’atzar onerosa en el qual s’inscriuen els elements utilitzats per determinar el producte brut real dels jocs de cada unitat.

• Un llibre amb l’estat de comptes de lectura de comptadors mensual de joc.

• Un llibre amb el resum mensual de determinació del producte brut dels jocs de les màquines d’atzar oneroses elaborat a partir del llibre de comptes de cada màquina.

Signats i rubricats pel CRAJ abans d’utilitzar-los, els registres i llibres es duen a terme en les condicions de regularitat requerides per als llibres de comerç. No han de tenir ratllades o esmenes. En cas d’errors, es fan correccions en tinta vermella i són aprovades íntegrament pel director de joc o el membre del comitè de direcció que el substitueixi.

Quan la comptabilitat de les màquines d’atzar oneroses és informatitzada, els llibres poden fer-se informàticament, garantint la traçabilitat de les operacions i estant validats per signatura electrònica.

Article 47. Informació anual

Capítol quart. Serveis complementaris

Article 48. Serveis complementaris del casino de joc

Títol III. Personal del casino

Capítol primer. Normes generals sobre el personal

Article 49. Document professional (llicència de classe I)

• Una sol·licitud que indiqui el nom i els cognoms, i la data de naixement, degudament signada;

• Una fotografia recent del sol·licitant de mida carnet;

• Si el sol·licitant és de nacionalitat andorrana, una còpia legalitzada del passaport. Si es tracta d’un nacional d’un altre Estat, ha d’incloure qualsevol document d’identitat degudament legalitzat;

• El certificat d’antecedents penals del sol·licitant que es remunti a menys de dos mesos;

• L’acreditació de la competència professional del candidat per exercir les seves funcions en relació amb els jocs;

• Qualsevol altra informació requerida pel CRAJ.

La decisió de concedir la llicència es comunica directament al casino de manera fefaent.

Capítol segon. Personal directiu: el director de joc i els membres del comitè de direcció

Article 50. Òrgans de direcció dels jocs

Dins dels terminis i de les condicions previstes per la Llei i els reglaments, han de posar a disposició dels inspectors del CRAJ encarregats del control qualsevol informació que sigui del seu interès.

Els membres del comitè de direcció i el subdirector o els subdirectors han de ser nomenats per l’òrgan d’administració de la societat.

Article 51. Nomenament dels òrgans de direcció

En el cas del director de joc, la societat ha de nomenar transitòriament per assumir les seves funcions, i de manera immediata, un dels subdirectors, si n’hi ha, o un dels membres del comitè de direcció, la qual cosa s’ha de comunicar al CRAJ en el mateix termini abans indicat.

Article 52. Facultats dels òrgans de direcció

Article 53. Limitacions per als òrgans de direcció

El director de joc, els subdirectors i els membres del comitè de direcció no poden:

Capítol tercer. Personal de servei i de joc

Article 54. Personal de serveis i de joc

La llicència de classe I l’atorga el CRAJ d’acord amb un dossier presentat pel casino, incloent-hi les dades ja descrites a l’apartat cinquè de l’article 49 d’aquest Reglament.

De conformitat amb el paràgraf 1 d’aquest article, s’ha d’entregar a cada treballador titular de la llicència de classe I una targeta d’empleat del casino que permet treballar al casino d’Andorra. El document d’identificació inclou el nom i els cognoms del titular i una fotografia de passaport.

Article 55. Limitacions per al personal del casino

Article 56. Propines

Si s’admeten propines, el lliurament ha de ser sempre discrecional quant a l’ocasió i la quantia.

L’import de les propines es compta en acabar l’horari de joc i s’anota diàriament en un compte especial.

Títol IV. Inspecció i sancions

Capítol únic. Inspecció

Article 57. Inspecció i vigilància

La inspecció i la vigilància del que regula aquest Reglament correspon, d’acord amb el que preveu l’article 102 i concordants de la Llei 37/2014, al CRAJ. Tot això sens perjudici de les funcions encomanades als òrgans competents en matèria d’inspecció financera, tributària i d’altres.

Article 58. Inspectors encarregats de la vigilància

Article 59. Ordre dels jocs

L’ordre dels jocs al casino està garantit sota l’autoritat del CRAJ i en les condicions establertes per aquest organisme. Els inspectors encarregats del control per part del CRAJ estan facultats per adoptar totes les mesures necessàries per garantir, en el marc d’aquest Reglament, la regularitat i la seguretat dels jocs.

Article 60. Registre especial d’observacions

Al casino, es requereix un registre especial de les observacions, signat, rubricat i segellat pel CRAJ.

Els inspectors nomenats pel CRAJ responsables de la vigilància demanen aquest registre especial cada vegada que visiten el casino de joc per realitzar qualsevol operació de verificació o d’auditoria. Mostren el dia i l’hora de la seva visita i la naturalesa de les operacions efectuades, i en el document detallen, si escau, les observacions, les instruccions o les ordres que han fet. El director de joc ha d’esmentar, en el termini de vuit dies, amb referència a aquestes observacions, el seguiment que li ha estat reservat.

Article 61. Registre de comunicacions i de sol·licituds d’informació

Al casino es requereix un registre especial, signat, rubricat i segellat pel CRAJ.

Aquest registre permet al director de joc del casino demanar aclariments i informació addicional prop del CRAJ sobre l’aplicació de la normativa existent i demanar a l’Administració informació sobre les dificultats d’execució o formular qualsevol comentari o pregunta en relació amb l’explotació.

Aquest registre pot ser consultat pels inspectors esmentats a l’article 58 d’aquest Reglament.

La supervisió general dels casinos és exercida pels agents designats pel CRAJ que tenen la facultat d’obtenir tota informació, en tot moment, de qualsevol dels documents útils per al compliment de les seves missions.

Article 62. Règim sancionador

L’incompliment del que estableix aquest Reglament s’ha de sancionar d’acord amb el que disposa el títol VI de la Llei 37/2014.

Títol V. Homologació, exportació i destrucció d’equipaments de jocs d’atzar

Capítol únic. Equipaments de jocs d’atzar

Article 63. Homologació dels equipaments de jocs d’atzar (llicència de classe J)

Article 64. Exportació i destrucció d’equipaments de joc

Tota exportació i destrucció d’equipaments de jocs d’atzar s’ha de fer mitjançant empreses titulars d’una llicència de classe J a les quals es refereix l’article 60 i següents de la Llei 37/2014.

Com a mínim quinze dies abans, aquestes empreses notifiquen per escrit al CRAJ la data d’exportació o de la destrucció.

L’operació de destrucció de qualsevol dels equipaments de jocs d’atzar s’ha de fer en presència d’un membre del cos de Policia degudament habilitat per la Direcció del Cos de Policia, que s’encarrega de fer l’acta i lliurar-la al CRAJ.

Títol VI. Publicitat i joc responsable

Capítol únic. Normes generals sobre la publicitat i joc responsable

Article 65. Activitats promocionals i joc responsable

La realització d’activitats de publicitat o de promoció a l’interior del casino no pot alterar la dinàmica de joc corresponent que s’estigui desenvolupant en cada moment.

Article 66. Règim de les autoritzacions

Article 67. Règim de comunicació

No requereixen autorització prèvia les activitats promocionals següents, sempre que no es faci referència específica i directa a les activitats pròpies de joc:

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 23 de novembre del 2016

Antoni Martí Petit / Cap de Govern

ANNEX I

CATÀLEG DE JOCS

Índex

pòquer de cercle

11.1 Pòquer cobert de 5 cartes amb descart

11.2 Variants de pòquer descobert

• 12.2.1 Pòquer descobert en la variant Seven Stud Pòquer

• 12.2.2 Pòquer descobert en la variant Omaha

• 12.2.3 Pòquer descobert en la variant Hold’em

• 12.2.4 Pòquer descobert en la variant Five Stud Pòquer

• 12.2.5 Pòquer descobert en la variant de pòquer sintètic

Els jocs d’atzar que es poden practicar exclusivament al casino son els següents:

01 - Ruleta francesa

I. Denominació

La Ruleta francesa és un joc d’atzar, dels denominats de contrapartida, la característica essencial del quals consisteix en el fet que els participants juguen contra l’establiment organitzador i que la possibilitat de guanyar depèn del moviment d’una bola que es mou dintre d’una roda horitzontal giratòria.

II. Elements del joc: instruments de la Ruleta francesa

La ruleta està composta per un cilindre de fusta, d’aproximadament 56 centímetres de diàmetre, a l’interior del qual hi ha un disc giratori sostingut per un eix metàl·lic. Aquest disc, la part superior del qual té una superfície inclinada, està dividit en 37 caselles radials separades per petits envans també metàl·lics. Aquests compartiments, alternativament vermells i negres, estan numerats de l’1 al 36, més el zero, que sol ser blanc o verd, però que mai no pot ser ni vermell ni negre. Mai no són veïns dos números consecutius, i els números, la suma de les xifres del quals sigui número parell, són sempre negres, com també el 10 i el 29, i a excepció del 19. Un dispositiu que sobresurt de l’eix permet donar a la ruleta un moviment giratori en un pla horitzontal.

La ruleta es juga en una taula llarga i rectangular, al centre o en un extrem de la qual hi ha la ruleta. A un costat d’aquesta hi està situat el tauler amb el drap on hi ha dibuixats els mateixos 36 números distribuïts en tres columnes de 12, un espai reservat per al zero i uns altres per a les diverses jugades, en els quals estan impresos els termes o abreviatures que indiquen aquestes jugades i, opcionalment, algunes combinacions de jugades d’ús més freqüent per part dels jugadors.

III. Personal

El personal destinat a cada ruleta és el següent: un cap de taula, dos crupiers i, opcionalment, un tercer crupier (o un extrem de taula).

IV. Regles de la Ruleta

Els jugadors poden fer ús de les jugades següents:

A) Possibilitats o jugades múltiples

En tots aquests casos, el jugador que guanya conserva la seva aposta i pot retirar-la.

B) Possibilitats o jugades senzilles

En tots aquests casos, el jugador que guanya conserva la seva aposta i pot retirar-la.

Si el zero surt per segona o tercera vegada, etc., el jugador té la mateixa opció, tenint en compte el valor inicial de la seva aposta, i perd el 50% del seu valor a cada sortida del zero. Si està per sota del mínim de la taula, l’aposta queda a la presó fins que s’alliberi, si procedeix.

Si el zero surt a l’última jugada de la sessió, el jugador està obligat a acceptar el reintegrament de la meitat, de la quarta part, de la vuitena part, etc., de la seva aposta inicial, segons sigui la primera, segona, tercera sortida consecutiva, etc., del número zero.

A) El mínim i màxim de les apostes a la ruleta està determinat per l’autorització concedida pel CRAJ.

B) L’empresa operadora de llicència de casino de joc pot escollir, dintre d’aquest màxim i mínim d’apostes, l’opció que més li convingui segons els seus criteris.

Les fases successives del joc són les següents:

V. Tancament provisional

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per realitzar aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la corresponent tapa i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula.

02 - Ruleta americana d’un sol zero

El funcionament de la varietat americana de la ruleta respon als mateixos principis que regeixen la Ruleta francesa. Per això, en aquest apartat únicament es recullen les regles que són específiques de la Ruleta americana, i en conseqüència, per a tot el que no hi és previst, es consideren aplicables les disposicions que fan referència a la ruleta francesa contingudes en l’epígraf 01 d’aquest Catàleg.

I. Instruments de la Ruleta americana

La taula ha de ser de dimensions que permetin participar a un nombre limitat de jugadors. Es pot autoritzar l’ús de taules dobles.

Hi ha diverses diferències respecte de la Ruleta francesa:

II. Personal

El personal destinat a cada ruleta és un inspector o cap de taula (per a un màxim de quatre taules contigües), un crupier i, eventualment, un auxiliar encarregat, entre altres funcions d’assistència, d’ordenar les piles de fitxes si no hi ha màquina classificadora de fitxes.

Si no l’ajuda l’auxiliar o la màquina classificadora de fitxes, el crupier és qui ha de reconstruir les piles de fitxes.

El cap de taula és responsable de la claredat i regularitat del joc, dels pagaments, de totes les operacions efectuades a la seva taula i del control dels marcadors.

III. Funcionament del joc

Els pagaments sempre s’han d’efectuar en l’ordre següent: doble columna, columna, passa, senar, negre, vermell, parell, falta, doble dotzena, dotzena, sisena, fila transversal, quadre, parella o cavall i en l’últim lloc el ple o número sencer; però si un jugador té diverses combinacions guanyadores es paguen totes de cop encara que les apostes siguin de distinta classe. Els pagaments es realitzen amb fitxes de color d’un valor determinat, pròpies del jugador guanyador, o amb fitxes i plaques de valor o ambdós.

IV. Sortida del zero

En les jugades senzilles, en el cas que surti el zero, es perd la meitat de l’aposta i es recupera l’altra meitat.

V. Mínim i màxim de les apostes

VI. Tancament provisional

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per realitzar aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la corresponent tapa i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula.

03 - Black Jack o Vint-i-u

I. Denominació

El Black Jack o Vint-i-u és un joc d’atzar, dels anomenats de contrapartida, que es practica amb naips, en el qual els participants juguen contra l’establiment, i l’objectiu del joc és aconseguir vint-i-un punts o acostar-s’hi sense passar d’aquest límit.

II. Elements del joc

Es juga al Black Jack amb sis baralles de les denominades angleses de 52 cartes cadascuna, tres d’un color i tres d’un altre. Les figures valen 10 punts, l’as un punt o 11, segons convingui al jugador, i les altres cartes tenen el seu valor nominal.

És un recipient on s’introdueixen les cartes per distribuir-les, un cop escartejades convenientment. Les cartes llisquen en aquest recipient i apareixen d’una en una.

Tots els distribuïdors han de ser numerats a cada establiment i guardats a l’armari de les cartes o, si són automàtics, de forma que compleixin condicions equivalents de seguretat. El director o l’empleat responsable s’encarrega de la seva distribució a les taules al començament de la sessió.

El distribuïdor ha de ser obligatòriament d’un model degudament autoritzat per a aquest joc pel CRAJ.

III. Personal

A l’inspector o cap de taula li correspon controlar el joc i resoldre els problemes que se li presentin durant el seu curs. Pot haver-n’hi un per cada dos taules o fins a quatre, si són contigües.

El crupier és qui dirigeix la partida i s’encarrega d’escartejar les cartes, distribuir-les als jugadors, pagar les apostes guanyadores i retirar les apostes perdedores.

IV. Jugadors

El nombre de jugadors que es permet participar en el joc ha de coincidir amb el nombre de places d’apostes marcades a la taula de joc, la xifra màxima del qual és de sis a nou. Si algunes places no estan cobertes, els jugadors poden apostar sobre les vacants. Així mateix poden apostar sobre la mà de qualsevol altre jugador, fins a un límit de tres apostes totals per casella i clarament separades, amb el seu consentiment o, en cas necessari amb el consentiment del cap de taula, i dintre dels límits de l’aposta màxima. En qualsevol cas, el jugador situat a la primera línia davant de cada casella és qui mana a la casella.

Cada mà d’un jugador es considera individualment i ha de seguir l’ordre normal de distribució i petició de cartes.

També poden participar en el joc els jugadors a peu dret dins del límit de tres apostes totals autoritzades per casella en el número 1 d’aquest apartat, que aposten sobre la mà d’un jugador, i dintre dels límits de l’aposta màxima de cada plaça. Tanmateix, no poden donar consells ni instruccions al jugador, i han d’acceptar les seves iniciatives. El cap de taula és qui ha d’autoritzar aquests jugadors drets a poder participar en el joc.

V. Regles del joc

Quan s’han efectuat totes les apostes el crupier distribueix un naip a cada mà, començant per la seva esquerra, seguint el sentit de les agulles del rellotge, i donant-se, ell mateix, un altre naip.

Després, i sempre amb el mateix ordre, distribueix un segon naip a cada mà.

Seguidament pregunta als jugadors que tenen la mà si volen naips addicionals. Cada jugador pot refusar o demanar naips complementaris, un a un, fins que ho consideri oportú, però en cap cas no por demanar naips suplementaris si ja ha obtingut una puntuació de 21 o més.

Si una mà obté una puntuació superior a 21, perd, i el crupier recull immediatament la seva aposta i els naips abans de passar a la mà següent.

Quan els jugadores han fet el seu joc el crupier, sempre que quedin competidors en aquesta mà, es dóna a ell mateix una o diverses cartes. En arribar a 17 punts s’ha de plantar i no pot prendre naips suplementaris. En cas contrari, ha de demanar uns altres naips fins que el total de la seva puntuació arribi a 17 o a més. Quan tingui un as entre les seves cartes, ha de comptar-lo com a 11 punts si amb aquest valor arriba a 17 o a més, i sempre que no compti, amb l’as, més de 21 punts; en aquest cas pren el valor d’un punt.

El crupier, després d’anunciar la seva puntuació, recull les apostes perdedores i paga les guanyadores, de dreta a esquerra. Llavors recull les cartes i les col·loca boca avall en un recipient destinat a aquesta finalitat, i retira les seves en últim lloc.

Si la banca s’ha passat de 21 punts ha de pagar totes les apostes que encara quedin damunt de la taula de joc.

Si no arriba a 21 punts, recull les apostes de les mans que tenen una puntuació inferior a la seva i paga les que la tenen superior. Les mans que han obtingut una puntuació igual a la de la banca són considerades nul·les, i els seus titulars poden retirar les seves apostes un cop s’han recollit les seves cartes.

Els pagaments es fan a la par, és a dir, pel mateix import de l’aposta, però si un jugador fa un Black Jack, que consisteix a arribar als 21 punts només amb els primers dos naips, se li paga sempre a raó de tres per dos. El Black Jack sempre guanya a la puntuació de 21 que s’ha obtingut amb més de dos cartes.

Quan el primer naip del crupier és un as, els jugadores poden assegurar-se contra el possible Black Jack de la banca. El crupier proposa aquesta assegurança al conjunt dels jugadors i abans de donar la tercera carta al primer jugador que la demana. A partir d’aquest moment, ningú no pot assegurar-se.

El jugador que s’assegura diposita damunt la línia d’assegurança, situada davant del seu lloc, una quantitat com a màxim igual a la meitat de la seva aposta primitiva. Si el crupier treu aleshores un 10, és a dir, si fa un Black Jack, recull les apostes que perden i paga les assegurances a raó de dos per un. Si no fa un Black Jack, recull les assegurances i cobra o paga les altres apostes com en el joc simple.

Quan un jugador rep les dos primeres cartes del mateix valor, pot jugar a dos mans. Si utilitza aquesta possibilitat ha de fer una aposta igual a la seva inicial sobre l’altra carta. Aquestes dos cartes i aquestes dos apostes es consideren llavors com a mans separades i independents, i cadascuna té el seu valor i destí propis. Pot, per tant, formar tantes mans com sigui el nombre de cartes d’igual valor que rebi.

El jugador es planta, demana carta i juga en les mateixes condicions que en el joc simple, començant per la mà que està situada més a la seva dreta abans de passar a la següent. Si forma una nova parella pot novament separar-la i dipositar una altra aposta igual.

Si un jugador separa una parella d’asos, només rep un sol naip per cada as que ha format una nova mà.

Si un jugador separa una parella d’asos o una parella de cartes que valen 10 punts cadascuna i amb la següent totalitza 21 punts, aquesta jugada no es considera com a Black Jack i, si resulta guanyadora, es paga a la par.

Quan el jugador obté 9, 10 o 11 punts amb els dos primers naips, pot doblar la seva aposta. En aquest cas, només té dret a un sol naip suplementari. La doble aposta està autoritzada per a totes les mans incloses les parelles.

Es poden autoritzar, pel CRAJ, les anomenades apostes i premis acumulats, en relació amb combinacions especials de naips obtingudes per part dels jugadors dins de les seves mans en el curs de les partides ordinàries i també entre diverses taules de Black Jack.

Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, han de realitzar-se dintre dels límits del mínim i del màxim, abans de distribuir les cartes:

Hi ha diverses operacions que són prèvies al començament de cada partida:

Les cartes es distribueixen sempre amb les cares amunt. Quan apareix el separador, si el distribuïdor de naips és manual el crupier l’ha d’ensenyar al públic i ha d’anunciar que la jugada que està fent és l’última de l’escapçament.

Si al distribuïdor apareix una carta amb la cara cap amunt, s’ha d’eliminar.

VI. Tancament provisional

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la corresponent tapa i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula.

04 - Bola o Boule

I. Denominació

La Bola o Boule és un joc d’atzar, dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l’establiment, i la possibilitat de guanyar, igual que a la Ruleta, depèn del moviment d’una bola que es mou dintre d’una plataforma circular.

II. Elements del joc

El joc de la Bola es practica en una taula, al centre de la qual hi ha una plataforma circular i, als seus costats, els draps destinats a rebre les apostes. També pot incloure un sol drap.

L’esmentada plataforma consisteix en un plat circular d’aproximament 1,50 metres de diàmetre inserit en un quadre d’aproximament 1,85 metres de costat. Al centre hi ha un sortint al voltant del qual es distribueixen dos files, amb 18 orificis, i amb la numeració de l’1 al 9, en un dels quals anirà a caure la bola de cautxú o material similar, indicant així el número guanyador.

Els orificis amb els números 1, 3, 6 i 8 són de color negre, els dels números 2, 4, 7 i 9 de color vermell, i el número 5 ha de ser d’un color diferent, però mai ni vermell ni negre.

Els draps de joc estan dividits en un determinat nombre de caselles que corresponen a les diverses jugades possibles.

III. Personal

El personal destinat és el cap de taula i els crupiers.

El cap de taula és qui dirigeix la partida i s’encarrega de llençar la bola i controlar els pagaments i els canvis.

Els crupiers, un per a cada drap, són els encarregats de dur a terme les altres operacions necessàries segons les regles de funcionament del joc.

IV. Jugadors

En cada partida poden participar un nombre indeterminat de jugadors.

V. Regles del joc

Es poden fer dos tipus de jugades:

Primera: apostar sobre un número sencer, de l’1 al 9, i en aquest cas el guanyador obté set vegades el valor de la seva aposta; i segona: apostar sobre una jugada senzilla (vermell o negre, parell o senar, passa o falta) i el guanyador obté un guany igual al valor de la seva aposta. En tots aquests casos, el guanyador recupera la seva aposta.

Tanmateix, quan surt el número 5, es perden totes les apostes realitzades sobre les jugades senzilles.

El mínim d’apostes està fixat per l’autorització concedida pel CRAJ.

Tanmateix, el director responsable de l’establiment pot obrir els draps amb una aposta mínima igual a dos vegades l’autoritzada, sempre que aquell mínim sigui mantingut, si més no, en un drap.

El màxim d’apostes està fixat en l’autorització. Per a les apostes sobre un número sencer, el màxim no pot ser inferior a 40 vegades, ni superior a 100 vegades el mínim autoritzat, i per a les jugades senzilles no pot ser inferior a 200 vegades ni superior a 500 vegades l’esmentat mínim.

Aquest màxim s’aplica, per taula, a cada jugador considerat aïlladament. Per això, l’establiment no pot fixar un màxim per al conjunt d’apostes que pertanyin a jugadors diferents i col·locades sobre un número sencer o sobre una jugada senzilla.

Els jugadors fan les apostes a partir del moment en què el cap de la partida anuncia “facin joc”. Aquestes es col·loquen, en forma de fitxes, en una de les caselles del drap escollida pel jugador.

A continuació el crupier llença la bola al llarg del caire superior del plat circular, en el qual dóna nombroses voltes abans d’arribar a la zona dels orificis. En aquest moment el crupier anuncia “no hi van més apostes”. A partir de llavors qualsevol aposta dipositada després d’aquest avís és refusada i el crupier torna amb el rascle les fitxes al jugador que ha apostat massa tard.

Un cop que la bola queda immobilitzada en un orifici, qui ha llençat la bola anuncia el resultat, anunciant en veu alta el número guanyador i les jugades senzilles.

Llavors, el crupier recull, amb el seu rascle, totes les apostes perdedores, deixant sobre la taula les apostes guanyadores, a les quals afegeix el guany. El jugador que guanya recupera, en tots els casos, la seva aposta i pot retirar-la del joc.

VI. Tancament provisional

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per realitzar aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la corresponent tapa i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula.

05 - Trenta i quaranta

I. Denominació

El Trenta i quaranta és un joc d’atzar dels anomenats de contrapartida practicat amb cartes, en el qual els participants juguen contra l’establiment i té diverses combinacions guanyadores.

II. Elements del joc

Al Trenta i quaranta es juga amb sis baralles de les denominades franceses, de 52 cartes cadascuna, totes del mateix color, sense índexs. Les figures valen 10 punts, l’as un punt i les altres cartes el seu valor nominal.

Ha de tenir forma d’escut i estar dividida en quatre caselles, dos de les quals, de mida més gran, corresponen al vermell i al negre; ambdós han d’estar separades per una banda central que ha de contenir el color, més avall es col·loca una casella en forma triangular per a l’invers.

A la part oposada se situa el cap de taula i a cada costat d’ell els dos crupiers. Al davant i a l’esquerra del crupier que escapça ha d’haver-hi una ranura en la qual es dipositen les cartes usades, i davant dels dos crupiers la caixa que conté les fitxes i els bitllets.

III. Personal

Cada taula ha de tenir permanentment destinats al seu servei un cap de taula i dos crupiers.

El cap de taula és el responsable que el joc es desenvolupi correctament.

N’hi ha d’haver dos, situats un enfront de l’altre. L’un, el crupier que escapça, s’encarrega de repartir les cartes, i l’altre del pagament de les apostes guanyadores i la retirada de les apostes perdedores.

IV. Jugadors

A cada partida poden apostar un nombre indeterminat de jugadors.

V. Regles del joc

S’han de formar dos files desplaçades de cartes, la de dalt es denomina negra i la de baix vermella. Es distribueixen les cartes fins que s’obté per a cada fila una puntuació compresa entre 30 i 40.

Els jugadors poden fer ús de les jugades següents, en les quals les apostes guanyadores es paguen a la par, és a dir, reben l’equivalent de l’import de l’aposta:

Si dos files de cartes formen el mateix punt, el joc és nul excepte si aquest punt és 31.

En aquest cas regeixen les mateixes disposicions que regulen el sistema del zero a la ruleta.

El mínim de les apostes està determinat per l’autorització concedida pel CRAJ.

El màxim no pot ser inferior a 100 vegades ni superior a 1.000 vegades el mínim establert.

Un cop el crupier ha realitzat l’operació d’escartejar, el jugador més proper a la dreta d’aquest crupier escapça les cartes.

Seguidament el crupier col·loca una carta separadora davant de les cinc últimes cartes de la baralla. L’aparició d’aquesta carta separadora determina el final del joc actual, i es posen cara avall damunt la taula les cinc últimes cartes, procedint-ne al recompte.

Després d’haver introduït les cartes al distribuïdor, es reparteixen de cara amunt sobre la taula, començant necessàriament per la fila negra. Quan el total arriba als 31 punts o els sobrepassa, s’inicia la col·locació de les cartes a la fila vermella. A continuació el crupier anuncia en veu alta la puntuació de cada fila i les jugades guanyadores (per exemple: dos negre i color guanyen o negre i invers guanyen, i exactament igual començant pel vermell, és a dir, dos vermell i color guanyen o negre i invers guanyen, el crupier anuncia també color guanya o color perd). A continuació es paguen les apostes guanyadores, operació que es realitza obligatòriament jugada per jugada, començant sempre per color o invers, i després negre i vermell i per les apostes més allunyades del crupier. Només després d’haver estat retirades les apostes perdedores es poden pagar les apostes guanyadores.

Les cartes han de romandre sobre la taula durant tot el temps que duri la retirada i pagament de les apostes, de manera que els jugadors puguin verificar les puntuacions dels diferents jocs o jugades.

Tota carta separada i descoberta per error ha de ser “cremada” immediatament.

VI. Tancament provisional

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per realitzar aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la corresponent tapa i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula.

06 - Daus o Craps

I. Denominació

El joc dels daus o craps és un joc d’atzar, dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l’establiment, i n’hi ha diverses combinacions guanyadores.

II. Elements del joc: daus

El joc dels daus es juga amb dos daus, del mateix color, de material transparent, amb les superfícies brunyides, de 15 a 25 mm de costat. Han de tenir tots els caires ben definits i tallants, els angles vius i els punts marcats al ras. No s’admeten, per tant, daus amb caires bisellats, angles arrodonits o punts còncaus.

En una de les cares hi ha de figurar el nombre d’ordre del fabricant i les sigles de l’establiment, sense que això perjudiqui el seu equilibri.

A cada sessió es posen a disposició de cada taula dedicada al joc dels daus un mínim de cinc daus en perfecte estat i diferents dels usats en la sessió anterior.

A la partida s’utilitzen dos daus, mentre que els altres queden en reserva en una cavitat prevista per a aquesta finalitat a les taules de joc, per si de cas s’han de substituir els primer daus.

III. Personal

A cada taula de daus hi ha d’haver un cap de taula, dos crupiers i un stickman.

El cap de taula és el responsable de la claredat i regularitat del joc. Col·labora amb els crupiers en la manipulació de les fitxes i diposita els diners a la caixa.

Els crupiers s’ocupen de recollir les apostes perdedores, de col·locar, si escau, les apostes sobre la caixa indicant el punt, i de pagar les apostes guanyadores. S’ocupen, també, dels canvis de bitllets i fitxes que sol·liciten els jugadors.

L’stickman és l’encarregat de comprovar el bon estat dels daus, de lliurar-los als jugadors i de fer les advertències precises per al desenvolupament del joc. També podrà emplaçar/recollir les apostes sobre les sorts o jugades múltiples.

Quan funcioni solament la meitat de la taula o s’utilitzi la taula reduïda de daus (Mini-craps, European Seven Eleven, etc.) hi haurà d’haver, com a mínim, un crupier-stickman.

IV. Regles del joc

Els jugadors només poden fer ús de les classes de jugades següents:

A) Jugades senzilles, que es paguen a la par.

Win. Que es juga a la primera tirada quan encara no hi ha punt establert. Guanya amb el 7 o l’11, perd amb el 2, 3 o 12. Si surt una altra xifra, el resultat queda en suspens i el número que ha sortit és el punt, el qual indica el crupier mitjançant un marcador especial col·locat sobre la caixa corresponent a aquest número. A partir de la jugada següent les apostes sobre el win guanyen si el punt es repeteix, perden si surt el 7 i es repeteixen si surt una altra xifra. Els daus canvien de mà quan surt el 7, que fa perdre.

Don’t win. Que es juga a la primera tirada quan encara no hi ha punt establert. Guanya amb el 2 o el 3, perd amb el 7 o amb l’11 i dóna resultat nul en el 12. Si surt una altra xifra, el resultat queda en suspens i la que ha sortit és el punt. A partir de la jugada següent les apostes sobre don’t win guanyen si surt el 7 i perden si el punt es repeteix.

Come. Que es juga en qualsevol moment després de la primera tirada, quan resulti punt establert. Aquesta jugada guanya si surt el 7 o l’11 en la tirada següent i perd si surt el 2, 3 o 12. Si surt qualsevol altra xifra, l’aposta es col·loca a la casella corresponent, i a partir de la jugada següent guanya si surt aquest número i perd amb el 7 i el resultat queda pendent si surt qualsevol altre número.

Don’t come. Que es juga en qualsevol moment després de la primera tirada, quan resulti el punt establert. Guanya si surt el 2 o el 3, perd amb el 7 o l’11 i dóna resultat nul amb el 12. Si surt qualsevol altra xifra, l’aposta es col·loca a la casella corresponent, i a partir de la jugada següent, guanya si surt el 7 i perd si surt el punt sobre el qual està col·locada l’aposta.

Les apostes col·locades sobre win i sobre come no es poden retirar i s’han de jugar fins que s’hagin guanyat o perdut.

Field. Que es juga en qualsevol moment de la partida, i cada tirada és decisiva. Guanya si surt el 2, 3, 4, 9, 10, 11 o 12 i perden tots els altres resultats. Es paga doble si surt el 2 o el 12 i a la par per a les altres puntuacions.

Big 6. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si surt una puntuació de 6 formada de qualsevol manera i perd si la puntuació és 7. Mentre no surti cap d’aquestes dos puntuacions l’aposta continua, encara que pot ser retirada pel jugador.

Big 8. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si surt una puntuació de 8 formada de qualsevol manera i perd si la puntuació és 7. Mentre no surti cap d’aquestes dos puntuacions l’aposta continua, però el jugador la pot retirar.

Under 7. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si el total dels punts que formen els daus és inferior a 7 i perd si és igual o superior a 7.

Over 7. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya quan la puntuació formada pels daus és superior a 7 i perd quan és igual o inferior a 7.

B) Jugades múltiples que es poden jugar en qualsevol moment de la partida:

Hard ways. Que es juga sobre els totals de 4, 6, 8 o 10 formats per dobles, i les apostes es poden retirar després de cada tirada no decisiva. Guanya si surt el doble escollit i perd amb 7 o si el total del número no està format per dobles. El doble de 2 i el doble de 5 es paguen a set vegades l’aposta; el doble de 3 i el doble de 4, a nou vegades l’aposta.

Joc de 7. Que es paga quatre vegades l’aposta. Guanya si surt 7; perd si surt qualsevol altre resultat.

Joc d’11. Que es paga quinze vegades l’aposta. Guanya si surt 11; perd si surt qualsevol altre resultat.

Any craps. Que es paga set vegades l’aposta. Guanya si surt 2, 3 o 12; perd si surt qualsevol altre resultat.

Craps 2. Que es paga trenta vegades l’aposta. Guanya si surt 2; perd amb qualsevol altre resultat.

Craps 3. Que es paga quinze vegades l’aposta. Guanya si surt 3; perd amb qualsevol altre resultat.

Craps 12. Que es paga trenta vegades l’aposta. Guanya si surt 12; perd amb qualsevol altre resultat.

Horn. Que es paga quatre vegades l’aposta. Aquesta jugada, que associa el craps amb el joc de l’11, guanya si surt 2, 3, 12 o 11; perd amb qualsevol altre resultat.

C) Jugades associades que només poden jugar-se quan la jugada simple corresponent, el punt de la qual es coneix, ha estat apostada i segueixen la seva sort, encara que poden ser retirades després d’un joc no decisiu.

La jugada associada al win, l’aposta de la qual es fa en la proximitat i a l’exterior de la jugada senzilla corresponent, guanya amb el punt, perd amb el 7 i dóna resultat nul amb qualsevol altre total. L’aposta es paga 2 per 1 si el punt és 4 o 10; 3 per 2 si el punt és 5 o 9; 6 per 5 si el punt és 6 o 8.

La jugada associada al don’t win, l’aposta de la qual es fa sobre l’aposta principal de la jugada senzilla corresponent, guanya amb el 7; perd amb el punt i dóna resultat nul amb qualsevol altre total. L’aposta es paga 1 per 2 si el punt és 4 o 10; 2 per 3 si el punt és 5 o 9, i 5 per 6 si el punt és 6 o 8.

La jugada associada del come, l’aposta de la qual es fa sobre l’aposta principal de la jugada simple corresponent o pròxima a ella. Aquesta jugada guanya, perd o dóna resultat nul en les mateixes condicions que el come, i es paga igual com la jugada associada al win.

La jugada associada del don’t come, l’aposta de la qual es fa sobre l’aposta principal de la jugada simple corresponent. Aquesta jugada guanya, perd o dóna resultat nul en les mateixes condicions que el don’t come, i es paga igual com la jugada associada al don’t win.

D) Les place bets, que poden jugar-se en qualsevol moment de la partida sobre els números 4, 5, 6, 9 o 10 i poden retirar-se les apostes en les tirades no decisives.

La right bet, en la qual l’aposta es fa segons la posició del jugador, a cavall sobre la línia, davant o darrere de qualsevol número escollit. Aquesta jugada guanya si el punt surt abans del 7; perd amb el 7 o dóna resultat nul si surt qualsevol altra puntuació. L’aposta es paga 7 per 6 si el punt és 6 o 8; 7 per 5 si el punt és 5 o 9, i 9 per 5, si el punt és 4 o 10.

La wrong bet, en la qual l’aposta es fa a la casella posterior del número escollit i que el crupier l’indica amb l’ajuda d’una contramarca amb la indicació wrong bet. Guanya si surt el 7 abans del punt; perd si surt el punt o dóna resultat nul si surt qualsevol altra puntuació. L’aposta es paga 4 per 5 si el punt és 6 o 8, 5 per 8 si el punt és 5 o 9, i 5 per 11 si el punt és 4 o 10.

Les apostes mínima i màxima es determinen en l’autorització del casino pel CRAJ.

En les jugades senzilles, l’aposta màxima no pot ser inferior a 20 vegades ni superior a 1.000 vegades el mínim de la taula, i la direcció del casino pot determinar que les apostes siguin múltiples del mínim de les diferents sorts o jugades.

En les jugades múltiples, l’aposta màxima ha de ser calculada de manera que el guany possible sigui, com a mínim, igual al que es permet per al màxim sobre les jugades senzilles i, com a molt, igual al triple d’aquest guany.

En les jugades associades de win i come, l’aposta màxima es determina per l’import de les apostes fetes efectivament sobre les jugades senzilles corresponents.

En les jugades associades del don’t win i del don’t come, el màxim de l’aposta es fixa en funció del punt jugat, és a dir, per a 4 i 10, el 200 per 100 de l’import de l’aposta feta sobre la jugada senzilla corresponent; per al 5 i 9, el 150 per 100 d’aquest import, i per a 6 i 8, el 120 per 100 del mateix import.

En les right bet, el màxim de l’aposta està en funció del punt jugat i és igual al màxim de les apostes en les jugades senzilles per a 4, 5, 9 i 10 o el 120 per 100 d’aquest màxim per a 6 i 8.

En les wrong bet, el màxim de l’aposta està en funció del punt jugat, i és igual al 125 per 100 del màxim de les apostes sobre les jugades senzilles per a 6 i 8, al 160 per 100 d’aquest màxim per a 5 i 9, i al 220 per 100 per a 4 i 10.

El nombre de jugadors que pot jugar en cada taula de daus no està limitat.

Els daus s’ofereixen als jugadors en iniciar-se la partida, començant pel que està situat a l’esquerra dels crupiers i seguint després el sentit de les agulles del rellotge. Si un jugador refusa els daus, aquests passen al jugador següent en l’ordre previst. L’stickman passa els daus al jugador mitjançant un bastó, evitant de tocar-los amb la mà excepte quan els hagi d’examinar o de recollir si han caigut a terra.

El jugador que llença els daus ho ha de fer immediatament després de l’anunci de “no hi van més apostes”, i no els ha de fregar ni guardar a la mà.

La persona que llença els daus pot demanar que es canviïn abans de fer la tirada, però no ho pot fer durant la sèrie de llançaments precisos per atènyer el número designat com a punt, excepte en el cas que un dau salti a fora de la taula i caigui a terra. En aquest cas se li ofereix d’escollir per acabar la partida entre els quatre daus de la taula que queden. Si al final d’aquesta el dau perdut no es troba, es proveeix la taula d’un nou joc de daus i es retira l’anterior.

Els daus es llencen al llarg de la taula, de tal manera que s’aturin dintre d’aquesta i sempre amb la intenció que ambdós daus toquin l’extrem oposat al jugador que els va llençar.

Els daus han de rodar i no lliscar per tal que la jugada sigui vàlida. Si els daus es trenquen, se superposen o cauen de la taula o damunt del caire de la taula o a la cistella dels daus de reserva, o si el llançament no ha estat correcte, l’stickman anuncia tirada nul·la.

Si els daus cauen damunt fitxes de joc, la tirada és vàlida. Els casos no previstos seran resolts pel cap de taula.

El cap de taula pot privar un jugador del seu dret a llençar els daus, si aquest jugador incompleix repetidament les regles del llançament.

Després d’un nombre determinat de tirades, el cap de taula pot acordar un canvi de daus. L’stickman anuncia, llavors, “canvi de daus”, i amb el bastó, posa davant del jugador els daus restants al servei de la taula. El jugador n’agafa dos per fer la tirada i, a la vista dels jugadors, els que queden es tornen al recipient previst amb aquest objecte.

No poden fer-se apostes després del “no hi van més apostes”. El jugador que llença els daus ha d’apostar sobre el win o el don’t win abans de fer la tirada, i pot jugar a més a més sobre totes les altres jugades possibles.

Per al tancament de la taula s’anuncia “les tres últimes tirades”. Les apostes sense resultat després de l’última tirada són tornades al jugador.

V. Tancament provisional

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per realitzar aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la corresponent tapa i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula.

07 - Punt i banca

I. Denominació

El Punt i banca és un joc de cartes dels anomenats de contrapartida, que enfronta diversos jugadors contra l’establiment i que poden apostar a favor de “banca” o a favor de “punt”. Correspon en tots els casos a l’establiment l’exercici de la banca.

II. Elements del joc

S’utilitzen sis baralles, de 52 cartes, amb índexs, la meitat d’un color i l’altra meitat d’un altre. Els naips poden haver estat usats diverses vegades, sempre que estiguin en bon estat.

Es té en compte el que disposa el número 2 de l’apartat II de l’epígraf 03 d’aquest Catàleg (joc del Black Jack o Vint-i-u).