Llei 4/2015, del 15 de gener, dels transports per carretera

Aquesta Llei té com a objecte regular el transport de viatgers i de mercaderies per carretera.

Les finalitats de la Llei són:

Aquesta Llei és aplicable als transports de viatgers i de mercaderies per carretera que s’efectuen amb vehicles nacionals o estrangers i que transcorren o s’exploten íntegrament en el territori andorrà.

Les disposicions d’aquesta Llei aplicables al transport de viatgers i de mercaderies per carretera s’entenen sempre sense perjudici de l’aplicació d’un règim jurídic diferent quan així s’estableixi expressament en els convenis i tractats internacionals subscrits pel Principat d’Andorra. El ministeri competent en matèria de transport pot establir els requisits nacionals necessaris per aplicar aquests convenis i tractats internacionals.

El Govern pot establir i aplicar mesures de reciprocitat entre països als transportistes estrangers.

El Govern pot establir mesures econòmiques o condicions específiques en el transport als transportistes estrangers.

Els transports públics de viatgers per carretera realitzats amb autobús o autocar, poden ser:

El servei de taxi, tant nacional com internacional, pot ser regular o discrecional o ocasional.

Els transports públics i privats de mercaderies per carretera, tant nacionals com internacionals, tenen sempre la consideració de discrecionals, fins i tot quan es produeix una reiteració d’itinerari, calendari o horari.

Les competències en matèria de transport corresponen al Govern i són exercides pel ministeri competent en matèria de transport (d’ara endavant, “el ministeri competent”).

En concret, correspon al ministeri competent la competència en matèria d’incoació i resolució dels expedients administratius sancionadors per infraccions previstes en aquesta Llei, i també la funció inspectora destinada a esbrinar, comprovar i exigir el compliment d’aquesta Llei.

El Departament de Transport serà l’instrument del Govern per assegurar la implantació progressiva de la política de transport del país, contribuint a la posada en marxa de les iniciatives i accions adreçades a complir els objectius de l’Administració en matèria de transport. Aquest Departament també ha d’assegurar l’adequació permanent a les necessitats actuals i futures del transport en condicions òptimes.

A través de programes i de plans d’actuació, el Govern pot establir mesures orientades a afavorir i garantir la interoperabilitat i la intermodalitat dels diversos tipus de transport per assolir un equilibri modal adequat a les necessitats i a les característiques pròpies del país.

De la mateixa manera, en particular per al transport de viatgers, l’activitat planificadora afavoreix el desenvolupament dels tipus i dels mitjans de transport que siguin adequats per preservar el medi ambient, promovent l’estalvi i l’eficiència energètics i per tant el desenvolupament sostenible, però al mateix temps que permetin complir els objectius d’un cost d’explotació sostenible.

Es crea la Inspecció de Transports per controlar i garantir el compliment de la normativa aplicable als serveis de transport i de mediació, que depèn del ministeri competent.

Quan actuïn en l’exercici de les seves funcions, els inspectors tenen la consideració d’agents de l’autoritat i poden rebre l’ajuda del Cos de Policia i del Cos de Duana quan sigui necessari per complir aquestes funcions.

Si el Cos de Policia o qualsevol altre servei observa alguna irregularitat mentre efectua un control a la carretera, pot sancionar segons aquesta Llei i n’informa la Inspecció de Transports.

Els transportistes, els mediadors i els usuaris del transport tenen l’obligació de facilitar a la Inspecció de Transports tota la informació, documentació i ajuda que els requereixi, en els controls per carretera o en les dependències dels transportistes i mediadors.

La Inspecció de Transports pot actuar d’ofici o a petició fundada dels transportistes, dels mediadors i dels usuaris del transport o de les seves associacions.

Per augmentar l’eficàcia de la funció inspectora de transports, es poden establir o elaborar plans d’inspecció.

El transport s’orienta a satisfer les necessitats dels usuaris, d’acord amb les exigències del desenvolupament i amb les característiques pròpies i peculiars del territori, sense perdre de vista un cost d’explotació sostenible.

El transport tant nacional com internacional regular de viatgers ha d’afavorir la no discriminació i l’assistència obligatòria a les persones amb discapacitat o amb mobilitat reduïda.

En el transport nacional regular de viatgers, tot menor de dotze anys que no disposi d’un títol de transport reconegut per l’Administració general ha de dur una autorització del pare, la mare o el tutor per comprar el bitllet.

En el transport internacional regular de viatgers, l’empresa transportista ha de presentar al ministeri competent el procediment que preveu aplicar per acceptar els menors d’edat que viatgen sols. Aquest procediment ha de ser validat pel ministeri competent. En tots els casos, tot menor de dotze anys ha de dur una autorització del pare, la mare o el tutor per comprar el bitllet.

Correspon al Govern establir el conjunt de drets i obligacions dels usuaris del transport, la difusió i el compliment del qual han de ser tutelats pel ministeri competent. En particular, els desperfectes causats pels usuaris en els vehicles han de ser al seu càrrec.

Les activitats de transport s’han de realitzar amb estricta i rigorosa observació de les normes de caràcter social establertes per a la seva execució, d’acord amb els convenis i tractats internacionals subscrits, en particular amb l’Acord europeu relatiu al treball dels equips de conducció dels vehicles que realitzen transports internacionals per carretera (AETR), fet a Ginebra l’1 de juliol de 1970.

El ministeri competent ha d’establir els reglaments de caràcter social. Aquestes normes han de regular el temps de conducció, les pauses i els períodes de descans per als conductors que es dediquin al transport públic i privat de viatgers i de mercaderies, per harmonitzar les condicions de competència entre mitjans de transport i millorar les condicions de treball i de seguretat viària.

Amb aquestes mateixes finalitats, els reglaments també han de regular el temps de treball, les pauses i els períodes de descans dels treballadors mòbils que participin en activitats de transport públic de viatgers i de mercaderies, i també han d’establir mesures de regulació de la circulació d’algunes modalitats de transport.

Per garantir el compliment efectiu i l’observació de les mesures que es disposen a l’article 15, s’han d’adoptar els mitjans i els instruments tècnics necessaris i cal vetllar per la seva adaptació al progrés tècnic. Concretament, els vehicles destinats a realitzar el transport han de tenir instal·lat i dur en funcionament l’aparell tacògraf, sempre que aquest aparell sigui obligatori.

L’aparell tacògraf ha de ser instal·lat i revisat per tallers autoritzats pel ministeri competent, que han de complir el Reglament regulador dels tallers per a la reparació del tacògraf digital vigent.

El ministeri competent ha d’exigir per reglament als conductors i al personal de l’empresa les formacions inicials i continuades que, en matèria de conducció i de transport o d’altres relacionades amb la professió, siguin obligatòries a la Unió Europea en cada moment.

Els conductors i el personal de l’empresa que disposen de formació són responsables de les obligacions que se’n deriven.

El ministeri competent ha d’exigir als conductors certificats mèdics especials per comprovar les seves capacitats per exercir l’activitat, en benefici de la seguretat individual i col·lectiva. El contingut de les revisions mèdiques per obtenir els certificats es determina amb el ministeri competent en matèria de salut.

El conductor ha de disposar del permís de conduir de les categories requerides per a cada transport.

El conductor assalariat d’una empresa de lloguer de vehicles de tipus turisme amb conductor ha de disposar com a mínim del permís de conduir de la categoria B2 del Codi de la circulació vigent.

Únicament les persones físiques o jurídiques de nacionalitat andorrana o legalment residents que reuneixen els requisits de capacitació professional, capacitat econòmica i honorabilitat poden exercir l’activitat de transport públic de viatgers o de mercaderies i activitats auxiliars de mediació.

Les empreses andorranes que reuneixen els requisits esmentats anteriorment que desitgin efectuar un servei de transport públic de viatgers o de mercaderies per carretera s’han d’inscriure obligatòriament en el Registre General de Transportistes.

També és necessari que aquestes empreses s’inscriguin en el Registre de Comerç. La inscripció en el Registre de Comerç constitueix un requisit indispensable per exercir l’activitat a què fa referència la capacitació general i també per obtenir l’autorització d’obertura de l’empresa.

La inscripció en el Registre General de Transportistes i la subsegüent inscripció en el Registre de Comerç queden subordinades al compliment per part de l’empresa dels requisits següents:

Les empreses inscrites en el Registre de Comerç estan obligades a comunicar al ministeri competent qualsevol modificació de les dades que hi hagin de figurar.

El ministeri competent gestiona el Registre General de Transportistes.

El Registre General de Transportistes té quatre seccions:

En el Registre General de Transportistes hi han de constar les dades següents:

Les empreses inscrites al Registre General de Transportistes han de comunicar al ministeri competent qualsevol modificació d’aquestes dades en un termini màxim de dos mesos.

Si el sol·licitant de la inscripció al Registre General de Transportistes és una persona física, el titular ha de complir el requisit de capacitació professional. No obstant això, el requisit de la capacitació professional pot ser complert per una persona que, prestant el seu servei en règim de dedicació efectiva a l’empresa de què sigui titular el sol·licitant, sigui designada per aquest darrer per dirigir l’activitat de transport de l’empresa. El titular ha de complir el requisit d’honorabilitat. En el cas d’una persona designada, tant aquesta com el titular han de complir el requisit d’honorabilitat.

Si el sol·licitant de la inscripció al Registre General de Transportistes és una persona jurídica, la persona o les persones que dirigeixin de manera efectiva i permanent l’activitat del transport de l’empresa han d’acreditar totes el requisit d’honorabilitat. És suficient, quant a la capacitació professional, que aquest requisit sigui complert per una d’aquestes persones.

La persona que compleixi el requisit de capacitació professional de l’empresa ha de ser andorrana o legalment resident i amb dret d’exercir el comerç.

S’entén per “capacitació professional” la possessió dels coneixements necessaris per exercir l’activitat de transportista en les modalitats de transport de viatgers i de transport de mercaderies.

El Reglament vigent que fixa els requisits per obtenir la capacitació professional, estableix:

La capacitació professional s’acredita amb l’atestació que es lliura a la persona interessada un cop finalitzada la formació i superades les proves escrites.

L’atestació de la capacitació professional és lliurada pel ministre titular del ministeri competent.

En els casos de defunció o incapacitat física o legal de la persona que fins a aquell moment hagi complert el requisit de capacitació professional, el ministeri competent pot autoritzar la continuació dels serveis o de les activitats de transport públic de l’empresa durant un període d’un any, prorrogable per sis mesos, en casos concrets degudament justificats.

La capacitat econòmica implica disposar dels recursos financers, de les infraestructures i dels mitjans materials i auxiliars necessaris per posar en marxa i gestionar adequadament l’activitat de què es tracti i assegurar-ne la viabilitat.

Per a la inscripció al Registre General de Transportistes, la condició de capacitat econòmica es compleix si:

L’empresa de transports públics de viatgers perd la capacitat econòmica quan no disposi almenys de tres vehicles, amb un mínim de capacitat total de seixanta places assegudes, amb una antiguitat inferior a sis anys a comptar de la data de fabricació.

Les empreses de transports públics de viatgers i de mercaderies mantenen o recuperen la capacitat econòmica si presenten una garantia bancària, constituïda mitjançant una fiança bancària d’una entitat de crèdit legalment autoritzada a operar a Andorra, sense data de caducitat, amb els imports següents:

La condició de capacitat econòmica ha d’acreditar-se obligatòriament davant del ministeri competent abans de l’obtenció de la targeta de transport dels vehicles de l’empresa.

Les empreses de lloguer de vehicles amb conductor o sense han d’acreditar la capacitat econòmica definida a l’article 84.

La pèrdua de qualsevol dels requisits de capacitació professional, capacitat econòmica o honorabilitat, sense perjudici del que es disposa a l’article 21, comporta la revocació de la inscripció de l’empresa en el Registre General de Transportistes.

La revocació s’efectua amb un requeriment previ a l’empresa afectada, que és instada a regularitzar la seva situació en un termini màxim d’un any, prorrogable sis mesos, en casos concrets degudament justificats a criteri del ministeri competent, a partir de la data en què es constati la pèrdua de qualsevol dels requisits esmentats.

La realització del transport públic es duu a terme sota la direcció i la responsabilitat de la persona que l’ha contractat com a transportista. Aquesta realització s’efectua a través de la seva pròpia organització empresarial, tret dels supòsits de col·laboració entre transportistes previstos en el títol VII.

S’entén que els vehicles estan integrats en l’organització empresarial del transportista quan aquest en disposa en propietat, lloguer, lísing, o en virtut d’una altra forma jurídica vàlida i autoritzada a aquest efecte.

Els vehicles destinats a les activitats de transport han de reunir les condicions tècniques imposades per la normativa vigent en la matèria, de caràcter general i especial per a cada tipus de transport.

El ministeri competent estableix per reglament els requisits que han de complir els vehicles en matèria d’eficiència energètica, d’utilització de nous combustibles per millorar la sostenibilitat, d’accessibilitat, de característiques tècniques (dimensions i pesos, entre altres), de càrrega i estiba de la mercaderia, així com la utilització de noves tecnologies (geolocalització i gestió de flota, entre altres), que permetin que el transport sigui més eficaç en benefici dels usuaris i dels transportistes.

Tots els vehicles de transport públic i privat han d’anar retolats amb el nom comercial de l’empresa, excepte els taxis discrecionals o ocasionals i els vehicles de lloguer amb conductor.

El transportista o l’empresa de lloguer de vehicles han de garantir que els vehicles integrats en la seva organització empresarial disposen d’aparcament suficient.

Correspon al ministeri competent fixar per reglament els requisits i les condicions segons els quals es pot realitzar publicitat exterior i interior en els vehicles, tenint en compte la classe de transport a què es destinin.

La targeta de transport, segons la naturalesa del transport pot ser:

Està prohibit efectuar transport públic amb un vehicle amb targeta de transport privada.

Els vehicles integrats en l’organització empresarial han de disposar d’una targeta de transport, sempre que siguin vehicles de transport públic. En el cas del transport privat, els vehicles han de disposar d’una targeta de transport, sempre que siguin vehicles pesants, de més de nou places o més de tres tones i mitja de pes total màxim.

El preu del transport s’acorda lliurement entre les parts que subscriuen el contracte de transport, llevat de les tarifes del transport públic regular de viatgers i del servei del taxi, que són fixades pel ministeri competent.

Els transports públics nacionals de viatgers estaran subjectes a la integració tarifària, quan així es determini en els plecs de bases per a la licitació de les concessions o de les autoritzacions administratives. En el plec de bases també es determina com es fa la gestió administrativa dels ingressos dels diferents transportistes.

Excepcionalment, per motius d’interès públic i quan es produeixen circumstàncies extraordinàries que així ho justifiquin, el Govern pot imposar obligacions de servei públic a les empreses de transport públic de viatgers i de mercaderies.

El Govern fixa i assumeix l’import de les indemnitzacions derivades d’aquestes obligacions per compensar les empreses.

Als efectes d’aquesta Llei, queda prohibit el cabotatge o transport interior de viatgers i de mercaderies, tret d’una excepció expressament autoritzada pel ministeri competent.

L’autorització expressa de fer cabotatge o transport interior per als vehicles estrangers la lliura el ministeri competent a demanda d’una empresa andorrana. Per lliurar aquesta autorització, el ministeri competent té en compte el col·lectiu afectat en benefici de l’interès general.

L’objecte principal del contracte de transport de viatgers és el desplaçament dels viatgers d’un lloc a un altre.

En el contracte de transport de viatgers, l’equipatge té caràcter accessori.

L’execució del contracte de transport ha de formalitzar-se en els documents de transport corresponents.

El ministeri competent pot establir condicions generals o específiques en relació amb els diversos transports de viatgers. Aquestes condicions són aplicables de manera subsidiària o supletòria a allò que les parts hagin acordat en la formalització del contracte de transport corresponent.

La prestació del transport es realitza sota la direcció i el control del transportista.

Per raó del contracte de transport, el transportista s’obliga a traslladar els viatgers fins al punt de destinació de manera indemne. De la mateixa manera, el transportista s’obliga a admetre i a traslladar l’equipatge del viatger, amb els límits i les condicions que s’estableixin, i a realitzar el transport ajustant-se a les condicions acordades.

El viatger, d’altra banda, està obligat a pagar el preu acordat, i també a adoptar les mesures de seguretat contra accidents, a respectar les instruccions del transportista i a observar les condicions i els requisits establerts per a la bona marxa del servei. A més d’aquestes obligacions, l’usuari ha de complir el conjunt de drets i obligacions que estableixi reglamentàriament el ministeri competent.

A més de les assegurances no obligatòries d’accident que puguin oferir als seus clients, les empreses dedicades al transport públic de viatgers han de tenir obligatòriament concertades i vigents tantes pòlisses com vehicles per cobrir la responsabilitat civil que es pugui derivar de qualsevol sinistre ocorregut durant la realització del transport, tant davant de terceres persones, com davant dels mateixos viatgers i ocupants, des de la seva recollida fins que aquests hagin deixat indemnes el vehicle en el seu punt de destinació.

Les pòlisses d’assegurança han de contenir la menció expressa que els viatgers i els ocupants tenen la consideració de tercers i que la garantia s’estén a la responsabilitat civil que pugui contreure qualsevol persona que, amb autorització o contracte del titular o propietari del vehicle, el condueixi i realitzi efectivament el transport.

El ministeri competent pot limitar la quantia corresponent a la responsabilitat civil derivada de lesió, defunció o incapacitat.

La responsabilitat per pèrdua, robatori o avaria de l’equipatge durant el transport es pot limitar per a cada sinistre i per persona transportada, amb la condició que la limitació d’aquest concepte es publiqui en un lloc ben visible per als viatgers, abans de contractar el viatge.

Els transports públics nacionals regulars interurbans i els parroquials de viatgers tenen el caràcter de servei públic. Aquests transports són de titularitat de les administracions corresponents, ja sigui Administració general o comunal.

Els transports públics nacionals regulars interurbans i els parroquials estan subjectes a autorització administrativa lliurada pel ministeri competent.

No tenen caràcter de servei públic els transports públics regulars destinats a atendre trànsits de caràcter excepcional o conjuntural i de durada temporalment limitada, com ara esdeveniments culturals, esportius, de lleure o similars, ni els destinats a servir exclusivament un grup concret d’usuaris. La prestació d’aquests transports està subjecta a autorització administrativa lliurada pel ministeri competent.

El lliurament de l’autorització administrativa indicada en l’apartat 3 es fa sempre amb la condició que no hi hagi superposició de serveis de transport regulars pels itineraris pels quals discorren aquests transports.

L’establiment o la creació dels serveis regulars de transport de viatgers és competència del Govern, que ha de valorar a aquest efecte les circumstàncies concurrents en cada cas. En particular, han de tenir-se en compte les demandes actuals i potencials de transport, els mitjans existents per servir-les i les possibilitats d’augmentar l’eficàcia dels serveis establerts per evitar duplicitats innecessàries i superposicions de serveis, i també les repercussions de la seva inclusió en l’equilibri economicofinancer del servei.

Aquests serveis estan subjectes a concessió o autorització administrativa lliurada pel ministeri competent.

Els serveis regulars de transport de viatgers poden ser prestats per mitjà de gestió pública directa per la mateixa Administració, o per mitjà de concessió o autorització administrativa lliurada pel ministeri competent, o per un altre procediment de gestió previst en la Llei de contractació pública vigent.

Les concessions dels transports públics nacionals regulars de viatgers s’adjudiquen segons el procediment establert per al contracte de gestió de serveis en la Llei de contractació pública vigent.

Les concessions i autoritzacions administratives s’entenen atorgades amb caràcter exclusiu i mentre estiguin vigents no es poden establir altres concessions o autoritzacions que cobreixin serveis de transport duplicats, excepte en supòsits excepcionals per raons d’interès general.

Quan s’acordi de forma excepcional l’establiment o la creació d’un servei públic regular de transport de viatgers l’itinerari del qual coincideixi de manera total o parcial amb un altre de ja existent i objecte al seu torn de concessió o autorització, s’ha d’articular la seva gestió com un afegitó o una ampliació de la concessió o autorització preexistent, respectant l’equilibri economicofinancer del servei.

Les concessions administratives s’atorguen per una durada mínima de quinze anys, i poden ser prorrogades per períodes de cinc anys fins al màxim establert en la Llei de contractació pública vigent.

Les autoritzacions administratives s’atorguen per una durada màxima de quinze anys i poden ser prorrogades una sola vegada per cinc anys.

El servei regular de transport de viatgers s’ha de prestar en les condicions fixades en el contracte de concessió o autorització administrativa lliurada pel ministeri competent i durant el termini que s’hi estableix.

El ministeri competent pot modificar les condicions previstes en el contracte de concessió o autorització administrativa. En aquest cas, està obligat a respectar l’equilibri economicofinancer de la concessió o autorització.

Les concessions o autoritzacions administratives són intransferibles, llevat dels casos que determini el ministeri competent.

El ministeri competent estableix conjuntament amb l’empresa adjudicatària de la concessió o de l’autorització administrativa el procediment per combatre el frau i els incidents amb els usuaris, pel transport d’animals de companyia, així com les eventuals sancions i control dels inspectors.

El transport públic internacional regular de viatgers ha de disposar d’una autorització de transport de viatgers lliurada pel ministeri competent.

Per poder disposar d’aquesta autorització, l’empresa de transport andorrana ha de formalitzar un acord amb una empresa de transport de l’Estat estranger pel qual discorre el transport. Les empreses han de formalitzar la sol·licitud de demanda d’autorització, amb totes les dades necessàries relatives al transport, davant de les autoritats competents de cada Estat.

L’autorització és consensuada i lliurada per les autoritats competents dels estats per on discorre el transport. Els estats poden determinar el nombre màxim de serveis regulars que es poden fer per itinerari, en benefici dels usuaris i dels transportistes.

Les empreses estan obligades a realitzar el transport en els termes i amb les excepcions que es puguin establir en les disposicions de les autoritzacions.

Aquesta autorització té una vigència de fins a cinc anys.

El transport de llançadora ha de disposar d’una autorització administrativa lliurada pel ministeri competent.

Per poder disposar d’aquesta autorització, l’empresa de transport andorrana ha de formalitzar un acord amb una empresa de transport de l’Estat estranger pel qual discorre el transport i amb un operador turístic.

Les empreses han de formalitzar la sol·licitud de demanda d’autorització, amb totes les dades necessàries relatives al transport, davant de les autoritats competents de cada Estat.

L’autorització és consensuada i lliurada per les autoritats competents dels estats per on discorre el transport.

Les empreses estan obligades a realitzar el transport en els termes i amb les excepcions que es puguin establir en les disposicions de les autoritzacions.

Les característiques i les dimensions dels taxis, així com la seva retolació oficial, han de complir els requisits del Reglament del taxi vigent.

Els vehicles han de tenir les antiguitats màximes per a la seva posada en servei i per a la seva retirada del servei establertes en el Reglament del taxi vigent.

La publicitat en el taxi està regulada pel Reglament regulador de la publicitat en el servei de taxi vigent.

Els serveis de taxi només els poden prestar les persones físiques que compleixin el requisit d’honorabilitat definit a l’article 22 i que hagin obtingut la llicència de taxi que les habiliti per realitzar-los.

Qualsevol persona física que esdevingui titular d’una llicència de taxi té l’obligació de prestar el servei personalment. A petició del titular de la llicència, el ministeri competent pot adscriure un altre conductor sempre que es compleixin els requisits del Reglament del taxi vigent.

Una persona només pot ser titular d’una llicència de taxi.

El servei de taxi s’explota amb la targeta de transport. Una llicència disposa d’una o dues targetes de transport. En la targeta de transport figuren, entre d’altres, les dades del vehicle que es destina al servei i la identificació del conductor, que alhora n’és el titular.

La llicència de taxi s’atorga per un període de deu anys, prorrogable per períodes de deu anys, i caduca automàticament als setanta anys d’edat del titular.

L’atorgament, la durada, la pròrroga, la caducitat, l’extinció i la successió de la llicència de taxi han de complir els requisits que s’estableixen en el Reglament del taxi vigent.

Els serveis de taxi ordinari estan subjectes a tarifes que el ministeri competent revisa i aprova periòdicament.

En els serveis del taxi discrecional o ocasional, les parts contractants acorden lliurement el preu.

Els titulars de les llicències de taxi han de complir les obligacions i les responsabilitats, i han d’explotar el servei de taxi, tot garantint-ne la prestació del servei, segons els requisits establerts en el Reglament del taxi vigent.

De la mateixa manera, les obligacions i els drets dels usuaris amb equipatge o sense del servei de taxi, i les obligacions i el funcionament de les centrals de reserva del servei de taxi queden establerts respectivament en els Reglaments del taxi i de les centrals de reserva del servei de taxi, vigents.

L’objecte principal del contracte de transport de mercaderies és el desplaçament de les mercaderies d’un lloc a un altre.

En el contracte de transport de mercaderies s’ha de fer constar la seva naturalesa i l’especificitat del seu objecte i règim jurídic, les seves modalitats d’execució, el preu i també les obligacions respectives de l’expedidor, l’intermediari, el transportista i el destinatari o consignatari.

El ministeri competent pot establir contractes tipus en relació amb els transports de mercaderies i les seves condicions són aplicables de manera subsidiària o supletòria a allò que les parts hagin acordat en la formalització del contracte de transport corresponent.

La carta de port és el document que dóna fe de l’existència d’un contracte de transport de mercaderies, dels seus termes exactes, de les condicions i de la recepció de les mercaderies per part del transportista.

L’absència, irregularitat o pèrdua de la carta de port no afecta l’existència ni la validesa del contracte de transport de mercaderies.

En el moment en què es fa càrrec de la mercaderia, el transportista està obligat a revisar:

L’ordenant té dret a exigir que el transportista verifiqui el pes brut o la quantitat de la mercaderia expressada a través d’un altre paràmetre. També pot exigir la verificació del contingut dels paquets, si bé el transportista, al seu torn, pot reclamar el pagament de les despeses de verificació. El resultat de les verificacions es consigna a la carta de port.

El transportista és responsable de la pèrdua total o parcial de les mercaderies o de les avaries que es produeixin entre el moment de la recepció de les mercaderies i el moment del lliurament, i també del retard en aquest lliurament. El transportista deixa de ser el responsable de les mercaderies un cop lliurades i rebudes de conformitat pel destinatari.

El transportista queda exonerat de responsabilitat si la pèrdua, l’avaria o el retard s’han produït per culpa de l’ordenant o de qui té dret sobre la mercaderia, o per una instrucció d’aquest no derivada d’una actuació culpable del transportista, per vicis propis o ocults de les mercaderies o per circumstàncies que el transportista no va poder preveure i les conseqüències de les quals no va poder evitar.

El transportista ha de demostrar que la pèrdua, l’avaria o el retard estan motivats per algun dels fets previstos a l’apartat 2.

El Govern pot establir límits quantitatius màxims a la responsabilitat dels transportistes derivada del contracte de transport de mercaderies, que en defecte de clàusula expressa entre les parts sobre el valor de les mercaderies són aplicables a l’efecte de determinar la responsabilitat del transportista.

De la mateixa manera, el ministeri competent pot establir l’obligatorietat que les empreses subscriguin una assegurança que cobreixi la seva responsabilitat derivada del contracte de transport de mercaderies, en els termes i amb els límits que determini.

L’acció de responsabilitat per pèrdua, avaria o retard en els transports successius només pot ser dirigida contra el primer transportista o contra l’últim, o bé contra aquell que va executar la part del transport durant la qual es va produir la pèrdua, l’avaria o el retard. En el cas que un transportista formuli una anotació en els documents de transport, la responsabilitat del transport es manté en el primer i l’últim passa a ser el transportista anterior al que ha fet l’observació.

L’acció prevista a l’apartat 1 també es pot dirigir contra tots els transportistes alhora.

El transport públic nacional de mercaderies no està subjecte a autorització administrativa.

El transport públic internacional de mercaderies està subjecte a autorització administrativa de l’Estat pel qual discorre el transport. Aquesta autorització és lliurada per l’autoritat de l’Estat estranger al ministeri competent, que és qui la lliura a l’empresa andorrana.

El transportista andorrà ha de disposar prèviament de l’autorització de transport de l’Estat pel qual discorre el transport. En aplicació de la reciprocitat, el transportista estranger ha de disposar d’una autorització de transport andorrana per circular pel territori andorrà.

És transport privat complementari el que efectua una empresa o un establiment com a complement de la seva activitat principal.

En el transport privat complementari de viatgers, els usuaris han de ser els clients de l’empresa o de l’establiment. El vehicle utilitzat ha de ser de tipus turisme. L’origen o la destinació del trajecte ha de ser el de l’empresa o el de l’establiment.

El vehicle que realitza transport privat complementari ha de ser propietat de l’empresa o l’establiment i ha d’estar matriculat a nom seu. No obstant això, s’admet l’ús de vehicles de rènting (lloguer a mig termini) o de lísing (lloguer amb opció de compra) sempre que en la carta groga hi consti el titular de l’empresa o l’establiment. En el moment que l’empresa adquireix un vehicle per a aquesta finalitat, aquest vehicle ha de tenir un màxim de quatre anys d’antiguitat des de la seva fabricació i ha d’estar retolat a nom de l’empresa. El vehicle no pot continuar prestant aquest servei quan compleixi deu anys d’antiguitat des de la seva fabricació.

En el cas que una empresa o un establiment utilitzi un vehicle singular per fer un transport privat complementari, no es tindrà en compte l’antiguitat del vehicle establerta en l’apartat 3.

El vehicle ha de disposar d’una pòlissa d’assegurança per cobrir la responsabilitat civil que es pugui derivar de qualsevol sinistre ocorregut durant la realització del transport, tant davant de terceres persones, com davant dels mateixos viatgers i ocupants, des de la seva recollida fins que aquests viatgers i ocupants hagin deixat indemnes el vehicle en el seu punt de destinació.

El vehicle ha de ser conduït pel personal assalariat de l’empresa o de l’establiment, que ha de disposar del permís de conduir de la categoria B2 del Codi de la circulació vigent, en el cas del transport privat complementari de viatgers, i complir tots els requisits establerts a l’article 17.

El transport privat complementari ha de ser gratuït i no pot ser facturat.

En cap cas el transport internacional de viatgers es pot considerar com un transport privat complementari. El transport internacional de viatgers ha de ser efectuat per empreses de transport públic de viatgers o per empreses del taxi.

Són transports oficials els que efectuen les administracions, les empreses parapúbliques i les empreses participades pel Govern per satisfer les necessitats de desplaçament de persones o mercaderies derivades de la seva activitat.

Els transports oficials tenen la consideració de transports privats i no estan sotmesos a autorització administrativa.

El transport escolar és el que està organitzat pel Govern i té la consideració de transport públic.

Les condicions d’execució i d’explotació, així com els drets i les obligacions de les parts implicades en els serveis de transport escolar d’alumnes entre els punts de recollida i els centres escolars i entre els centres escolars i les instal·lacions d’esquí, esportives, culturals, pedagògiques i de lleure, s’han de regir, en tot el que no preveu aquesta Llei, pel Reglament regulador del transport escolar vigent i d’altres que pugui desplegar el ministeri encarregat de la seva organització i gestió, així com el ministeri competent en matèria de transport.

L’adjudicació del transport escolar es fa d’acord amb el procediment establert en la Llei de contractació pública vigent. L’autorització per fer el transport escolar es materialitza amb el contracte signat entre el ministeri encarregat del transport escolar i l’empresa adjudicatària.

El transport organitzat pel centre d’ensenyament o per entitats sense ànim de lucre pot tenir la consideració de transport públic o privat.

Sempre que es transportin viatgers menors d’edat, s’han de complir les normes de seguretat establertes en el Reglament regulador del transport escolar vigent i d’altres que pugui desplegar el ministeri encarregat de la seva organització i gestió, així com el ministeri competent en matèria de transport.

El transport de treballadors al seu lloc de treball té la consideració de transport privat.

Aquest transport està sotmès a autorització administrativa de transport de viatgers lliurada pel ministeri competent, sempre que aquest transport sigui regular i realitzat per una empresa de transport públic.

El transport sanitari pot tenir la consideració de transport públic o privat.

El transport sanitari ha de complir els requisits establerts en el Reglament pel qual es regula el transport sanitari vigent i d’altres que pugui desplegar el ministeri competent en matèria de salut, així com el ministeri competent en matèria de transport.

El transport de mercaderies perilloses pot tenir la consideració de transport públic o privat.

Són mercaderies perilloses les mercaderies que, a causa de les seves propietats, han de ser transportades mantenint les seves característiques físiques i el seu embalatge intactes, i amb els nivells òptims de seguretat en el transport, des del productor fins al consumidor.

El transport de mercaderies perilloses ha de respectar els convenis i tractats internacionals subscrits, en particular l’Acord europeu relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera (ADR), fet a Ginebra el 30 de setembre de 1957.

El transport de mercaderies peribles pot tenir la consideració de transport públic o privat.

Són mercaderies peribles les mercaderies aptes per al consum humà, i per tant no han de comportar cap pèrdua de qualitat en el transport, des del productor fins al consumidor.