Llei 4/2015, del 15 de gener, dels transports per carretera

El transport de mercaderies peribles ha de respectar els convenis i tractats internacionals subscrits, en particular l’Acord relatiu als transports internacionals de mercaderies peribles i als ginys especials utilitzats per a aquests transports (ATP) fet a Ginebra l’1 de setembre de 1970.

El transport especial pot tenir la consideració de transport públic o privat.

El transport especial és el de mercaderia que incrementa les dimensions o els pesos del vehicle amb el qual s’efectua.

El transport especial ha de complir el Reglament de la circulació de transport de mercaderies i especials vigent i d’altres que pugui desplegar el ministeri competent en matèria de mobilitat, així com el ministeri competent en matèria de transport.

El transport de vehicles avariats o accidentats que efectuen les empreses d’assistència en carretera té la consideració de transport privat.

En el cas de transportar vehicles nous o d’ocasió, pot tenir la consideració de transport públic o privat.

Les empreses estrangeres han de disposar d’un document de comanda del transport del vehicle avariat o accidentat amb destinació a l’estranger.

Les empreses d’assistència en carretera, tant nacionals com estrangeres, han de complir el Reglament de reparació de vehicles automòbils vigent.

El transport de fons pot tenir la consideració de transport públic o privat.

El transport de fons nacional ha de complir el marc legal vigent relatiu al transport professional de fons i les normes que puguin establir el ministeri competent en matèria d’interior i el ministeri competent en matèria de transport.

El transport transfronterer de fons en euros és el transport professional, a títol onerós per compte de tercers o realitzat per una empresa de transport de fons, en un vehicle de transport de fons i per carretera, de bitllets o monedes d’euro des d’un Estat participant per tal de lliurar o recollir bitllets o monedes d’euro en un o diversos emplaçaments d’un o diversos estats participants, i en l’Estat d’origen. El mateix vehicle pot transportar un màxim del 20% del valor total de l’efectiu transportat en monedes diferents de l’euro, quan la majoria dels lliuraments o recollides de fons en euros realitzats per un vehicle de transport de fons durant el mateix dia es realitzi en el territori de l’Estat d’acollida, o, en el cas dels transports de punt a punt, quan el transport tingui lloc entre dos estats participants diferents.

El transport transfronterer de fons en euros ha de complir les disposicions que es determinin reglamentàriament relatives a les normes comunes que regeixen les operacions de transport transfronterer de fons en euros i les normes específiques aplicables a cada tipus de transport transfronterer de fons en euros.

Les empreses que desitgen dur a terme transport transfronterer de fons han de sol·licitar la llicència específica al Govern.

El transport de residus pot tenir la consideració de transport públic o privat.

Segons el tipus de residu, el transport pot estar subjecte a les normes per al transport de mercaderies perilloses (ADR).

El transport de residus ha de complir el Reglament pel qual es regula el transport de residus vigent i d’altres que pugui desplegar el ministeri competent en matèria de medi ambient, així com el ministeri competent en matèria de transport.

El transport d’animals vius pot tenir la consideració de transport públic o privat.

El transport d’animals vius ha de complir els requisits establerts pel ministeri competent en matèria d’agricultura i el ministeri competent en matèria de transport.

Per afrontar situacions excepcionals d’intensitat en el nombre de viatgers o de demandes de transport de mercaderies que sobrepassin la mateixa capacitat operativa de l’empresa, que no puguin ser ateses pels vehicles adscrits a l’organització empresarial del transportista, aquest les pot atendre utilitzant la col·laboració d’altres transportistes que disposin dels mitjans necessaris. Els vehicles poden ser amb conductor o sense i utilitzant qualsevol fórmula jurídica vàlida de col·laboració. Els vehicles han de disposar de les característiques i autoritzacions necessàries per realitzar el transport de què es tracti.

En tot cas i a tots els efectes de les obligacions i responsabilitats de caràcter jurídic, el servei s’entén prestat per l’empresa titular, considerant els vehicles cedits pels altres transportistes, integrats en la seva organització empresarial.

En el cas d’una concessió o autorització administrativa, l’empresa afectada ha de respectar el previst en el contracte o autorització, o demanar l’autorització del ministeri competent.

Per obtenir el Registre de Comerç corresponent, les empreses de lloguer de vehicles han de reunir:

Les empreses de lloguer de vehicles amb conductor o sense perden la capacitat econòmica quan no compleixen els requisits esmentats en l’apartat 1. Poden mantenir o recuperar la capacitat econòmica si presenten una garantia bancària, constituïda mitjançant una fiança bancària d’una entitat de crèdit legalment autoritzada a operar a Andorra, sense data de caducitat, per l’import resultant de multiplicar 6.000 euros, pel nombre de vehicles amb una antiguitat superior als quatre anys a comptar de la data de fabricació, i per 0’5.

Els vehicles de les empreses de lloguer amb conductor o sense s’han de retirar del servei quan assoleixen deu anys d’antiguitat des de la data en què es van fabricar.

El vehicle de lloguer amb conductor ha de tenir obligatòriament concertada i vigent la pòlissa per cobrir la responsabilitat civil que es pugui derivar de qualsevol sinistre ocorregut durant l’execució del contracte de lloguer, tant davant de tercers com davant dels mateixos viatgers i ocupants, des de la seva recollida fins que aquests viatgers i ocupants hagin deixat indemnes el vehicle en el seu punt de destinació.

El vehicle de lloguer sense conductor ha de tenir obligatòriament concertada i vigent la pòlissa per cobrir la responsabilitat civil que es pugui derivar de qualsevol sinistre ocorregut durant l’execució del contracte de lloguer, davant de tercers.

Els vehicles de les empreses de lloguer amb conductor o sense han de disposar de targeta de transport.

El lloguer d’un vehicle amb conductor o sense s’ha de formalitzar per escrit entre l’empresa i la persona física o jurídica que el lloga.

Els vehicles de les empreses de lloguer amb conductor o sense no poden parar en una parada de taxi.

El ministeri competent pot establir les característiques dels vehicles que puguin ser objecte de lloguer.

Només poden realitzar l’activitat de lloguer de vehicles amb conductor les empreses que disposin del Registre de Comerç corresponent.

El conductor de l’empresa ha de complir els requisits establerts a l’article 17.

Només poden realitzar l’activitat de lloguer de vehicles sense conductor les empreses que disposin del Registre de Comerç corresponent.

El transportista que llogui un vehicle sense conductor ha de disposar del Registre de Comerç corresponent. El vehicle llogat es pot destinar al transport privat o al transport públic, sempre que en aquest segon cas l’arrendatari sigui un transportista de transport públic.

Un vehicle inscrit en una empresa de lloguer de vehicles de tipus turisme sense conductor no pot ser conduït per un conductor professional autònom.

Només poden realitzar l’activitat de lloguer de vehicles singulars les empreses que disposin del Registre de Comerç corresponent.

Aquests vehicles poden ser objecte de lloguer amb conductor o sense.

El conductor de l’empresa ha de complir els requisits establerts a l’article 17.

El ministeri competent pot establir les característiques dels vehicles singulars que puguin ser objecte de lloguer.

Un mediador és una persona física o jurídica que intervé en la contractació del transport de viatgers o de mercaderies, com a organització auxiliar interposada entre els usuaris i els transportistes. El mediador organitza el transport administrativament però no el pot realitzar físicament amb els seus propis mitjans materials.

Les funcions dels mediadors entre els usuaris del transport i els transportistes poden ser dutes a terme per les agències de viatges, en el cas de transport de viatgers, i pels operadors terrestres, en el cas de transport de mercaderies, i poden realitzar la seva activitat mediadora en totes les modalitats de transport.

Una agència de viatges és una persona física o jurídica dedicada a l’exercici d’activitats de mediació, organització o gestió entre viatgers d’una banda, i hotels, serveis de transports, guies turístics, o altres, d’una altra banda.

Una agència de viatges pot organitzar transports de viatgers tant en l’àmbit nacional com en l’àmbit internacional i ha de contractar en nom propi o per compte dels usuaris els desplaçaments corresponents a empreses de transport públic o a empreses del taxi.

Una agència de viatges no pot efectuar transport públic de viatgers o transport privat complementari amb un vehicle de propietat.

Un operador terrestre és una persona física o jurídica dedicada a l’exercici d’activitats de mediació per organitzar transports de mercaderies, entre el transportista i l’ordenant o el consignatari o l’expedidor.

Un operador terrestre pot organitzar transports de mercaderies tant en l’àmbit nacional com en l’àmbit internacional i ha de contractar en nom propi o per compte d’altri els transports corresponents a una empresa de transport públic autoritzada.

Un operador terrestre no pot efectuar transport públic de mercaderies amb un vehicle de propietat.

Un operador terrestre ha de disposar d’una capacitat econòmica, constituïda mitjançant una fiança bancària d’una entitat de crèdit legalment autoritzada a operar a Andorra, sense data de caducitat, d’un valor mínim de 20.000 euros.

Les estacions de transport són els emplaçaments destinats a concentrar les sortides i les arribades dels vehicles de transport públic a una població determinada. També poden ser utilitzades pels vehicles de transport privat.

Les estacions de transport poden ser de viatgers o de mercaderies.

L’ús de les estacions de transport pot ser obligatori o voluntari per als serveis de transport de viatgers, d’acord amb les condicions que fixi el ministeri competent. En tot cas, és obligatori utilitzar-les per als transports internacionals regulars de viatgers.

Les instal·lacions i els terrenys destinats únicament a garatge o a estacionament de vehicles no tenen la consideració d’estacions de transport.

La creació de les estacions de transport pot ser d’ofici o a instància dels particulars interessats, i per tant poden ser de titularitat pública o privada.

En el cas que hi hagi diverses estacions de transport, el ministeri competent determina per quina estació han de transitar els transports internacionals regulars de viatgers.

L’activitat d’explotació de les estacions de transport de titularitat privada està subjecta a disposar del Registre de Comerç corresponent.

Els punts de parada i d’estacionament (parada d’autobús, parada de taxi i parada de càrrega i descàrrega) per a tots els serveis definits en aquesta Llei són fixats pels comuns de cada parròquia.

Aquests punts han de respectar les característiques (dimensions i senyalització), les normes de seguretat, les condicions d’utilització i d’altres establertes en el Codi de la circulació vigent, així com les concretes que es puguin fixar en les reglamentacions per a cada tipus de servei.

El subministrament, la col·locació i el manteniment de la senyalització (vertical i horitzontal), del mobiliari urbà (marquesina, banc, paperera o altres) i instal·lacions (electricitat) correspon als comuns.

En el cas dels transports regulars nacionals, el Govern pot subministrar i col·locar la senyalització, el mobiliari i les instal·lacions de les parades afectades.

La gestió de la publicitat de les parades d’autobús correspon al propietari de les marquesines.

Amb referència a les parades d’autobús, els comuns han d’informar el ministeri competent de la creació de les noves parades perquè el ministeri pugui verificar-ne la seguretat i les inscrigui en el Registre de Parades d’Autobús, amb el número i el nom corresponents.

La responsabilitat administrativa per les infraccions de les normes reguladores dels transports i les seves activitats auxiliars regulades en aquesta Llei correspon:

La responsabilitat administrativa s’exigeix a les persones a les quals fa referència l’apartat 1, sense perjudici que aquestes persones puguin deduir les accions que resultin apropiades contra les persones a qui siguin materialment imputables les infraccions.

Les infraccions lleus són sancionades amb una multa d’un màxim de 600 euros; les greus, amb multa de 601 euros fins a un màxim de 4.000 euros, i les infraccions molt greus, amb multa de 4.001 euros fins a un màxim de 12.000 euros.

Amb referència al transport escolar, el ministeri encarregat d’organitzar-lo i gestionar-lo pot aplicar sancions disciplinàries i/o econòmiques als usuaris del servei o als seus responsables legals, per conductes incíviques o contràries a l’ordre públic, que poden comportar la suspensió temporal del carnet de transport escolar fins a 20 dies lectius, en cas de tipificar-se la falta com a lleu; fins a 80 dies lectius, en cas de tipificar-se la falta com a greu, i fins a 180 dies lectius, en cas de tipificar-se la falta com a molt greu.

La sanció s’imposa, dins dels límits establerts als apartats anteriors, d’acord amb els criteris següents:

La comissió de les infraccions molt greus previstes a les lletres a) i c) de l’article 99, independentment de la sanció pecuniària que correspongui, pot implicar el precinte del vehicle amb què s’efectuï el transport i la retirada conjunta de l’autorització corresponent, i també la clausura, si escau, del local on s’exerceixin les activitats durant el termini màxim d’un any, sense perjudici del pagament del salari o de les indemnitzacions que escaiguin i de les mesures que es puguin fixar per garantir-ho.

Quan els responsables de les infraccions indicades a l’article 99 hagin estat sancionats per mitjà de resolució administrativa definitiva pel mateix tipus d’infracció molt greu en els dotze mesos anteriors, la segona infracció comporta la retirada temporal de l’autorització administrativa corresponent, a l’empara de la qual s’efectuava l’activitat o es prestava el servei, per un termini màxim d’un any. La tercera infracció i les successives en el termini esmentat de dotze mesos comporten la retirada provisional o definitiva de l’autorització, així com de les atestacions professionals. En el còmput del termini esmentat no es tenen en compte els períodes en què no hagi estat possible efectuar l’activitat o prestar el servei perquè l’autorització ha estat temporalment retirada.

Les sancions regulades en aquesta Llei són compatibles amb la possibilitat que el ministeri competent acordi la caducitat de la concessió o la revocació de l’autorització per les causes i a través del procediment que es determinin de manera reglamentària.

Per a les empreses nacionals amb llicència transfronterera, si el ministeri competent en matèria de transport té coneixement que s’ha produït una infracció d’alguna de les condicions amb les quals s’ha concedit la llicència, el ministeri pot enviar una advertència, imposar una sanció, suspendre la llicència durant un període comprès entre dues setmanes i dos mesos o retirar la llicència definitivament a l’empresa, en funció de la natura o de la gravetat de la infracció. Igualment, pot denegar a l’empresa sancionada la sol·licitud d’una nova llicència per un termini de fins a cinc anys.

Per a les empreses estrangeres amb llicència transfronterera, si el ministeri competent en matèria d’interior o el ministeri competent en matèria de transport descobreix que s’ha produït una infracció, aquests ministeris ho comuniquen a l’autoritat expedidora de la llicència de l’empresa que decidirà la sanció adequada.

A més a més de les comunicacions referides a l’apartat 2, el ministeri competent en matèria de transport, amb l’informe previ lliurat pel ministeri competent en matèria d’interior, pot imposar una sanció en cas d’infracció de les lletres a), b) i c) de l’apartat 2, així com en relació amb les modalitats de transport previstes reglamentàriament, i també pot prohibir al personal de seguretat encarregat del transport efectuar transport transfronterer en el territori andorrà.

El ministeri competent en matèria de transport, amb l’informe previ lliurat pel ministeri competent en matèria d’interior, pot suspendre el dret d’utilització de la llicència dins del territori andorrà durant un període màxim de dos mesos, fins que es pronunciï l’autoritat expedidora de la llicència de l’empresa, que ha d’adoptar la seva decisió dins d’aquest termini, si l’empresa de transports de fons:

Els agreujaments previstos a l’article 98.a), a l’article 99.p) i a l’article 100.5 només són aplicables en cadascun dels supòsits següents:

L’agreujament establert en aquest article no és procedent per a la persona física o jurídica sancionada per una infracció anterior de qualsevol dels preceptes esmentats a l’apartat 1, com a responsable administratiu, en virtut de resolució judicial o administrativa, quan la responsabilitat material d’aquesta infracció era imputable a una altra persona, de conformitat amb el que es disposa a l’article 97.a).

Les infraccions previstes com a lleus en aquesta Llei prescriuen un cop hagin passat sis mesos; les greus, quan hagin passat dos anys, i les molt greus, quan n’hagin passat cinc.

El termini de prescripció de les infraccions s’interromp, en tot cas, quan es practiquin actuacions adreçades a esbrinar la identitat o el domicili de l’infractor o qualsevol altra circumstància necessària per comprovar i qualificar la infracció.

No es pot imposar cap de les sancions establertes en aquesta Llei sense que s’hagin seguit els tràmits del procediment administratiu sancionador corresponent.

El procediment sancionador es regeix per les formes imperatives del Codi de l’Administració i el Reglament regulador del procediment sancionador, amb les singularitats que s’estableixen a l’apartat 3.

En el moment de la notificació de la possible infracció per part de l’agent de l’autoritat, les persones no residents han de satisfer al moment l’import de la possible sanció en concepte de dipòsit, que queda retingut fins que finalitza l’expedient sancionador corresponent. En cas contrari, es procedeix a la immobilització del vehicle.

Un cop hagi finalitzat l’expedient sancionador i s’hagi dictat la resolució corresponent, el dipòsit esmentat és retornat totalment, o bé, si l’import de la sanció és inferior a la quantia del dipòsit, es retorna la diferència.

Es reconeix la capacitació professional per exercir l’activitat de lloguer de vehicles i l’activitat de mediació a les persones que la tenien legalment reconeguda abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Les empreses de lloguer de vehicles i les empreses de mediació disposen d’un termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor de la Llei per comunicar al ministeri competent la persona que de forma efectiva dirigeix l’empresa i que disposa del requisit de capacitació professional. Aquesta persona ha de ser andorrana o legalment resident i amb dret d’exercir el comerç.

A les empreses que no efectuïn la comunicació prevista en l’apartat anterior se’ls aplicarà l’article 25, a fi de revocar la seva inscripció en el Registre General de Transportistes.

Fins que no s’aprovin les normes de desenvolupament d’aquesta Llei, es mantenen en vigor, en tot el que resulti compatible amb el seu contingut, les disposicions reglamentàries en matèria de transport vigents a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, així com les concessions i les autoritzacions administratives atorgades pel ministeri competent d’acord amb les mateixes disposicions.

Les empreses que actualment són explotadores de concessions o autoritzacions administratives han de continuar donant el servei amb la mateixa qualitat fins que entrin en servei, una vegada adjudicades, les noves concessions o autoritzacions administratives.