Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries

Rang Llei
Publicació 2015-04-16
Estat Vigent
Departament Govern del Principat d'Andorra
Font BOPA
articles 164
Historial de reformes JSON API

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 2 d’abril del 2015 ha aprovat la següent:

llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries

Índex

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació

Article 2. Definicions

Article 3. Objectius de la reestructuració i la resolució

Article 4. Principis de la reestructuració i la resolució

Article 5. Valoració

Capítol segon. Reestructuració

Article 6. Condicions per a la reestructuració

Article 7. Mesures de reestructuració

Article 8. Sol·licitud d’informació

Capítol tercer. Resolució

Secció primera. Supòsits de resolució

Article 9. Condicions per a la resolució

Article 10. Concepte d’entitat inviable

Secció segona. Procediment de resolució

Article 11. Obertura del procés de resolució

Article 12. Substitució de l’òrgan d’administració com a mesura de resolució

Article 13. Contingut de l’acte d’obertura del procés de resolució

Article 14. Notificació i publicació de l’acte d’obertura del procés de resolució

Secció tercera. Instruments de resolució

Article 15. Instruments de resolució

Secció quarta. Venda del negoci

Article 16. Venda del negoci

Secció cinquena. Entitat pont i societat de gestió d’actius

Article 17. Creació d’una entitat pont

Article 18. Segregació d’actius o passius o altres drets o obligacions

Article 19. Règim de la transmissió d’instruments de capital i altres elements a l’entitat pont o a la societat de gestió d’actius

Article 20. Devolució o transmissió dels elements de l’entitat pont o de la societat de gestió d’actius

Article 21. Durada i pèrdua de la condició d’entitat pont

Secció sisena. Operacions de recapitalització

Article 22. Operacions de recapitalització amb utilització dels mecanismes de finançament de l’AREB

Article 23. Accions ordinàries

Article 24. Instruments convertibles en accions ordinàries

Capítol quart. Amortització i conversió d’instruments de capital i recapitalització interna

Secció primera. Disposicions generals

Article 25. Amortització i conversió d’instruments de capital i recapitalització interna

Article 26. Avaluació dels actius i passius

Article 27. Efectes de l’amortització i conversió dels instruments de capital i la recapitalització interna

Secció segona. Amortització i conversió d’instruments de capital

Article 28. Amortització i conversió d’instruments de capital

Article 29. Regles per a l’amortització o conversió dels instruments de capital

Secció tercera. Recapitalització interna

Article 30. Recapitalització interna

Secció quarta. Passius admissibles per a la recapitalització interna

Article 31.Passius admissibles per a la recapitalització interna

Article 32. Passius exclosos obligatòriament de la recapitalització interna

Article 33. Passius susceptibles d’exclusió de la recapitalització interna per decisió de l’AREB

Article 34. Reconeixement contractual de la recapitalització interna

Secció cinquena. Aplicació de l’instrument de recapitalització interna

Article 35. Tractament dels accionistes

Article 36. Seqüència d’amortització i conversió

Article 37. Pla de reorganització d’activitats

Secció sisena. Altres contribucions a la recapitalització interna

Article 38. Condicions per a la contribució del FAREB

Article 39. Fonts alternatives de finançament

Capítol cinquè. AREB

Secció primera. Naturalesa i règim jurídic

Article 40. AREB

Article 41. Mecanismes de finançament i dotació pressupostària

Article 42. Consell d’Administració de l’AREB

Article 43. President de l’AREB

Article 44. Control parlamentari, financer i comptable

Article 45. Cooperació i coordinació amb altres autoritats competents nacionals

Article 46. Cooperació i coordinació amb altres autoritats competents internacionals

Article 47. Deure de secret

Article 48. Distorsió de la competència

Article 49. Adopció de recomanacions internacionals

Secció segona. Facultats de l’AREB

Article 50. Facultats de l’AREB

Article 51. Facultats mercantils

Article 52. Facultats administratives generals

Article 53. Caràcter executiu de les mesures

Article 54. Altres condicions aplicables

Article 55. Condicions aplicables a les operacions financeres i acords de compensació contractual

Article 56. Mesures d’urgència

Article 57. Publicitat

Article 58. Facultats de suspensió de contractes i garanties

Capítol sisè. FAREB

Article 59. FAREB

Article 60. Finançament

Capítol setè. Règim processal

Article 61. Recurs contra les decisions i els acords de l’AREB adoptats d’acord amb l’article 50

Article 62. Especialitats del recurs contra les decisions i els actes administratius dictats en el marc de processos de resolució

Article 63. Impossibilitat d’execució de sentències dictades en els recursos administratius als quals es refereix l’article 61 d’aquesta Llei

Capítol vuitè. Règim sancionador

Secció primera. Disposicions generals

Article 64. Subjectes infractors

Article 65. Competència per a la instrucció i resolució d’expedients

Article 66. Prescripció d’infraccions i sancions

Secció segona. Infraccions

Article 67. Classes d’infraccions

Article 68. Infraccions molt greus

Article 69. Infraccions greus

Article 70. Infraccions lleus

Secció tercera. Sancions

Article 71. Sancions

Article 72. Sancions per la comissió d’infraccions molt greus

Article 73. Sancions per la comissió d’infraccions greus

Article 74. Sancions per la comissió d’infraccions lleus

Article 75. Sancions als qui exerceixin càrrecs d’administració o de direcció per la comissió d’infraccions molt greus

Article 76. Sancions als qui exerceixin càrrecs d’administració o de direcció per la comissió d’infraccions greus

Article 77. Sancions als qui exerceixin càrrecs d’administració o de direcció per la comissió d’infraccions lleus

Article 78. Criteris per a la determinació de sancions

Article 79. Responsabilitat dels càrrecs d’administració o direcció

Article 80. Nomenament temporal de membres de l’òrgan d’administració

Secció quarta. Normes de procediment

Article 81. Procediment sancionador

Article 82. Executivitat de les sancions i impugnació en via administrativa

Disposició addicional primera. Dotació inicial del FAREB

Disposició addicional segona. Efectes dels processos de reestructuració i de resolució sobre la continuïtat de les activitats de Banca Privada d’Andorra, SA

Disposició addicional tercera. Pressupost de l’AREB

Disposició addicional quarta. Règim de responsabilitat

Disposició addicional cinquena. Règim de la liquidació d’entitats bancàries

Disposició addicional sisena. Honoraris notarials

Disposició addicional setena. Reconeixement dels drets dels treballadors

Disposició addicional vuitena. Aprovació d’un crèdit extraordinari destinat al finançament d’empreses i negocis

Disposició transitòria primera. Funcions de l’INAF fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei

Disposició transitòria segona. Constitució inicial del Consell d’Administració de l’AREB

Disposició transitòria tercera. Mesures adoptades amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei en relació amb el procediment d’intervenció de Banca Privada d’Andorra, SA

Disposició transitòria quarta. Procediments d’arranjament judicial o fallida declarats a l’entrada en vigor d’aquesta Llei

Disposició transitòria cinquena. Facultats de suspensió de contractes relatius a dipòsits

Disposició final primera. Modificació de la Llei 7/2015, del 15 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2015

Disposició final segona. Modificació de la Llei 1/2011, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries

Disposició final tercera. Modificació del Decret, del 4 d’octubre de 1969, sobre els procediments d’arranjament judicial i fallida

Disposició final quarta. Modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats

Disposició final cinquena. Modificació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques

Disposició final sisena. Modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte

Disposició final setena. Modificació de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries

Disposició final vuitena. Facultat de desenvolupament

Disposició final novena. Entrada en vigor

Exposició de motius

I

Mitjançant l’Acord monetari entre la Unió Europea i el Principat d’Andorra, del 30 de juny del 2011, el Principat d’Andorra es va comprometre a adaptar la seva legislació interna a la regulació de la Unió Europea, entre altres matèries, pel que fa a la seva legislació financera i bancària. Aquesta necessària adaptació deriva, bàsicament, de tres circumstàncies: l’euro n’és la moneda de curs legal, té dret a encunyar-ne i el sector bancari andorrà opera en estreta relació amb el de la zona euro.

Com a conseqüència dels compromisos internacionals assumits per Andorra mitjançant l’Acord monetari esmentat, s’ha de reformar l’ordenament jurídic andorrà per introduir-hi el que disposa la Directiva 2014/59/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 15 de maig del 2014, per la qual s’estableix un marc per a la reestructuració i la resolució d’entitats de crèdit i empreses de serveis d’inversió, i per la qual es modifiquen la Directiva 82/891/CEE del Consell, i les directives 2001/24/CE, 2002/47/CE, 2004/25/CE, 2005/56/CE, 2007/36/CE, 2011/35/UE, 2012/30/UE i 2013/36/UE, i els Reglaments (UE) núm. 1093/2010 i (UE) núm. 648/2012 del Parlament Europeu i del Consell.

Tot i que el termini per portar a terme aquesta reforma encara no s’ha esgotat, hi ha motius importants per avançar-ne la transposició parcial. Recentment han tingut lloc greus esdeveniments que podrien posar en perill l’estabilitat financera del Principat. La profunda crisi financera que, en l’últim lustre, ha colpejat els països occidentals, incloent-hi també els de la Unió Europea, ha posat de manifest que el sistema financer es troba estretament interconnectat, de tal manera que la crisi d’una entitat financera amb cert pes pot contagiar-se ràpidament i perillosament a altres entitats, al sistema en el seu conjunt i, per descomptat, a tota l’economia. Es tracta del que s’ha estat denominant risc sistèmic. Les experiències recents en el nostre entorn han posat en evidència la necessitat de disposar d’eines en l’àmbit administratiu més adaptades, en complement a l’establert en l’àmbit judicial.

El Principat d’Andorra no és immune a aquest risc. La situació viscuda exigeix adoptar, amb caràcter urgent, mesures fermes i alhora flexibles que evitin el risc que la crisi patida per una entitat bancària impacti en la resta d’entitats i en tota l’economia andorrana. Precisament la Directiva 2014/59/UE estableix una arquitectura legal que l’experiència europea mostra que és eficaç per aturar un possible contagi. Les previsions de la Directiva esmentada han inspirat la redacció d’aquesta Llei de mesures urgents, sense perjudici que en un moment posterior es dictin les disposicions legals o reglamentàries que siguin necessàries per complir els compromisos internacionals adquirits pel Principat d’Andorra en virtut de l’Acord monetari subscrit amb la Unió Europea.

Igual que la Directiva 2014/59/UE, el sistema dissenyat per aquesta Llei es basa en quatre grans pilars. El primer són els seus objectius i principis; el segon, els processos establerts; el tercer, les autoritats encarregades d’administrar aquests processos; i, l’últim, els instruments legals que es poden utilitzar en cadascun dels processos.

El primer pilar l’integren objectius i principis, perquè informen tota la Llei (sense perjudici de la seva aplicació en funció de les circumstàncies del cas concret i de les especificitats legals que s’estableixin). D’entre els objectius en destaquen tres: en primer lloc, assegurar, quan correspongui, la continuïtat de les activitats la interrupció de les quals podria pertorbar el bon funcionament de l’activitat econòmica; en segon lloc, protegir els dipositants els fons dels quals estan garantits pel sistema de garantia de dipòsits; i, en tercer lloc però amb caràcter essencial, assegurar una utilització òptima dels recursos públics que s’hagin pogut utilitzar per preservar l’estabilitat i el funcionament del sistema bancari; en altres paraules, l’impacte en les arques públiques ha de ser el mínim possible. D’entre els principis, destaca el referent al fet que els accionistes de l’entitat són els primers que han de suportar les pèrdues.

El segon pilar del sistema dissenyat per aquesta Llei el constitueixen dos processos singulars, de caràcter administratiu, que permeten a les autoritats administratives dotar-se de potestats necessàries per assegurar l’estabilitat financera. Es tracta de la reestructuració i la resolució. Aquests processos no s’han de confondre amb els tradicionals procediments de cessació de pagaments i fallida, ni necessàriament han de desembocar en la liquidació de l’entitat bancària. En efecte, l’experiència comparada ha demostrat que, en termes generals, la legislació tradicional en matèria d’insolvència no s’acomoda bé a les peculiaritats que envolten les entitats bancàries amb risc sistèmic.

Les noves competències que estableix aquesta Llei han de permetre a les autoritats mantenir un accés ininterromput als dipòsits i a les operacions de pagament, així com vendre parts viables d’una entitat, quan sigui procedent, i assignar pèrdues de manera justa i previsible. D’acord amb els principis de la Directiva 2014/59/UE, un mecanisme de resolució eficaç ha de reduir al mínim la possibilitat que els costos de resolució d’una entitat inviable siguin assumits pels contribuents. També ha de procurar que les entitats d’envergadura sistèmica siguin objecte de resolució sense posar en perill l’estabilitat financera. Entre d’altres, l’instrument de recapitalització interna (bail-in) persegueix aquest objectiu fent que es repercuteixin les pèrdues segons l’ordre de prelació previst en aquesta Llei.

El tercer pilar consisteix que gran part de l’administració del sistema dissenyat per la Llei s’atribueix a una Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) com a autoritat competent en matèria de resolució. També, amb la finalitat de finançar, en la mesura que calgui, les mesures acordades en aplicació d’aquesta Llei, es crea, segons el que preveu la Directiva 2014/59/UE, el Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries (FAREB), entitat sense personalitat jurídica que serà gestionada per l’AREB.

El quart i últim pilar són els instruments que les autoritats competents poden acordar i utilitzar en cas de reestructuració o resolució, i sempre tenint en compte les circumstàncies del cas concret.

Aquesta Llei preveu un ampli ventall de mesures, de les quals convé aquí esmentar-ne dos: d’una banda, l’amortització i conversió d’instruments de capital i recapitalització; i, de l’altra, la transmissió d’accions, instruments de capital, drets, actius o passius a una entitat pont. Pel que fa referència a la primera d’aquestes mesures, la Llei, seguint la Directiva 2014/59/UE, ha incidit en particular a determinar quins passius són admissibles per a la recapitalització interna, quins en queden exclosos necessàriament i quins, tot i ser admissibles, en poden ser exclosos atenent la concurrència de certes circumstàncies. Pel que fa referència a l’entitat pont, s’ha estimat oportú cristal·litzar específicament l’objectiu legal general, i per tant aplicable en tots els casos, de minimitzar o neutralitzar l’impacte de la resolució en els recursos públics. Per aquesta raó, quan hi hagi ingressos derivats de l’entitat pont, aquests ingressos correspondran en primer lloc a la recuperació de totes les despeses en què hagi incorregut l’AREB.

Finalment, tenint en compte la situació especial en què es troba en aquests moments el Principat d’Andorra i la necessitat de salvaguardar els interessos generals d’estabilitat financera i de bon funcionament de l’economia andorrana per tal de preservar el benestar general, la Llei preveu una dotació inicial i extraordinària del FAREB de trenta milions d’euros que realitzaran les entitats bancàries andorranes i l’obertura d’un programa de finançament de fins a cent milions d’euros destinat al finançament d’empreses i negocis.

II

Aquesta Llei s’estructura en vuit capítols, a més d’una sèrie de disposicions addicionals, transitòries i finals.

El capítol primer conté les denominades disposicions generals. Aquest capítol, a més d’identificar l’objecte de la Llei (dotar el Principat d’Andorra dels instruments adequats per fer front de manera eficaç als problemes de solidesa o al perill d’inviabilitat de les entitats bancàries), estableix els objectius i principis legals.

El capítol segon regula el procés de reestructuració, pensat per a les entitats que, sent viables, es troben immerses en dificultats.

El capítol tercer s’ocupa del procés de resolució, que serà procedent quan es compleixin certs requisits que permetin estimar que l’entitat és o resultarà inviable. Entre aquests requisits hi ha el de la concurrència d’un interès públic per aconseguir els objectius de la Llei.

El capítol quart detalla, de manera minuciosa, l’amortització i conversió d’instruments de capital i recapitalització.

El capítol cinquè està dedicat a l’AREB. L’extensió d’aquest capítol s’explica, d’una banda, per la novetat de la figura i, de l’altra, pel paper rellevant que, com ja s’ha indicat, ha de complir en l’aplicació d’aquesta Llei, cosa que explica les importants facultats que se li confereixen.

El capítol sisè estableix la regulació del FAREB.

El capítol setè desenvolupa certes qüestions d’índole processal.

El capítol vuitè estableix el règim sancionador.

La Llei es tanca amb les disposicions addicionals, transitòries i finals.

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1 / Objecte i àmbit d’aplicació

1.

Aquesta Llei té per objecte regular els processos de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, establir els mecanismes que redueixin el risc que es produeixi un supòsit de resolució, així com crear el règim jurídic de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries i del Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries, amb la finalitat de protegir la confiança, la credibilitat i l’estabilitat del sistema financer.

2.

Aquesta Llei és aplicable a les entitats següents:

a)

Entitats bancàries autoritzades a operar al Principat d’Andorra.

b)

Les sucursals de les entitats bancàries previstes en la lletra anterior, autoritzades a operar en un altre país, sense perjudici dels instruments de cooperació que, si escau, siguin convenients o necessaris per compartir informació.

3.

L’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries, en aplicar els instruments o exigir les obligacions i els requisits previstos en aquesta Llei, han de tenir en compte, quan correspongui, les circumstàncies singulars de cada entitat derivades, entre d’altres, de la seva estructura, naturalesa i perfil d’activitat.

Article 2 / Definicions

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:

a)

AREB: l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries.

b)

Entitat: les entitats previstes en l’article 1.2, excepte si expressament es disposa el contrari.

c)

INAF: l’Institut Nacional Andorrà de Finances.

d)

FAREB: el Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries.

Article 3 / Objectius de la reestructuració i la resolució

Els processos de reestructuració i de resolució d’entitats persegueixen els objectius següents, ponderats de forma equitativa segons les circumstàncies de cada cas:

a)

Assegurar la continuïtat de les activitats, els serveis i les operacions la interrupció dels quals pugui pertorbar el bon funcionament de l’activitat econòmica o del sistema financer i, en particular, els serveis financers d’importància sistèmica.

b)

Evitar efectes perjudicials per a l’estabilitat del sistema financer, prevenint el contagi de les dificultats d’una entitat al conjunt del sistema i mantenint la disciplina de mercat.

c)

Assegurar la utilització més eficient dels recursos públics, minimitzant els suports financers públics que, amb caràcter extraordinari, pugui ser necessari de concedir.

d)

Protegir els dipositants els fons dels quals estan garantits pel sistema de garantia de dipòsits i inversions.

e)

Protegir els fons reemborsables i altres actius dels clients de les entitats bancàries.

La consecució dels objectius esmentats ha de procurar, en tot cas, minimitzar el cost de la reestructuració o resolució i evitar la destrucció de valor, excepte quan sigui imprescindible per aconseguir els objectius de la reestructuració o la resolució.

Article 4 / Principis de la reestructuració i la resolució

1.

Els processos de reestructuració i resolució estan basats, en la mesura necessària per assegurar el compliment dels objectius recollits en l’article anterior i sense perjudici de les circumstàncies concurrents en cada cas, en els principis següents:

a)

Els accionistes de les entitats són els primers a suportar les pèrdues i els costos dels processos esmentats.

b)

Els creditors de les entitats suporten, si escau, les pèrdues derivades de la reestructuració o de la resolució després dels accionistes i d’acord amb l’ordre de prelació i les especialitats establertes en aquesta Llei.

c)

Els creditors del mateix rang són tractats de manera equitativa excepte quan en aquesta Llei es disposi el contrari.

d)

Cap accionista ni creditor no ha de suportar pèrdues superiors a les que hauria suportat si l’entitat hagués estat liquidada en el marc d’un procediment concursal.

e)

En cas de resolució d’una entitat, els administradors i persones de l’alta direcció han de ser substituïts, excepte que, amb caràcter excepcional, es consideri estrictament necessari mantenir-los per complir els objectius de la resolució.

f)

Els administradors i les persones de l’alta direcció de l’entitat i, en general, tots els empleats de l’entitat, així com els seus auditors externs, han de proporcionar tota l’assistència necessària per complir els objectius de la resolució, fins i tot si han estat destituïts.

g)

Els administradors de les entitats i qualsevol altra persona física o jurídica responen dels danys i perjudicis causats d’acord amb la legislació aplicable.

h)

Els dipòsits fins al nivell garantit pel sistema de garantia de dipòsits i inversions estan plenament protegits.

2.

L’AREB no es considerarà en cap cas inclosa entre els accionistes o creditors als quals es refereix l’apartat anterior.

Article 5 / Valoració

1.

Amb caràcter previ a l’adopció de qualsevol mesura de resolució i, en particular, a l’efecte de l’aplicació dels instruments previstos en aquesta Llei, s’ha de determinar el valor dels actius i passius de l’entitat sobre la base dels informes de valoració encarregats a un o diversos experts independents, de manera que es puguin determinar les pèrdues que haurien suportat els accionistes i creditors si l’entitat hagués estat liquidada en el marc d’un procediment concursal.

2.

L’objectiu de la valoració és determinar el valor dels actius i passius de l’entitat, de manera que es pugui valorar si es compleixen les condicions per a la resolució, així com per conèixer les pèrdues que puguin derivar-se de l’aplicació dels instruments de resolució.

3.

La valoració s’ha de subjectar al procediment i s’ha de fer de conformitat amb els criteris que determini amb caràcter general l’AREB mitjançant acord del seu òrgan d’administració seguint metodologies generalment acceptades. La valoració ha de tenir en compte les circumstàncies que hi hagi en el moment d’aplicar els instruments de resolució que s’utilitzaran i la necessitat de preservar l’estabilitat financera. En cap cas no s’han de tenir en compte per a la valoració dels actius i passius de l’entitat els suports financers públics rebuts.

4.

En els supòsits d’urgència en què l’AREB no pugui obtenir els informes previstos en l’apartat 1 anterior, l’AREB podrà dur a terme una valoració provisional, la qual serà considerada una base vàlida perquè emprengui accions de resolució.

Capítol segon. Reestructuració

Article 6 / Condicions per a la reestructuració

1.

S’entén que una entitat es troba en una situació de reestructuració quan infringeixi o hi hagi elements objectius conforme als quals resulti raonablement previsible que infringirà en un futur pròxim la normativa de solvència, ordenació i disciplina, però es trobi en disposició de retornar al compliment d’aquesta normativa pels seus propis mitjans.

2.

Per valorar la possibilitat d’incompliment dels requeriments assenyalats a l’apartat anterior es pot atendre, entre altres aspectes, l’existència d’una ràpida deterioració de la situació financera o de liquiditat de l’entitat o un increment ràpid del seu nivell de palanquejament, mora o concentració d’exposicions.

Article 7 / Mesures de reestructuració

1.

Quan una entitat es trobi en alguna de les circumstàncies descrites en l’article 6.1, ha d’informar l’INAF d’aquest fet amb caràcter immediat.

2.

Sense perjudici de les disposicions de l’apartat anterior, des del moment en què l’INAF tingui coneixement que una entitat es troba en alguna de les situacions descrites en l’article 6.1, podrà adoptar, d’ofici, les mesures següents:

a)

Requerir a l’òrgan d’administració de l’entitat que examini la seva situació, determini les mesures necessàries per superar els problemes detectats i elabori un pla d’actuació per resoldre els problemes esmentats, amb un calendari específic d’execució.

b)

Requerir a l’òrgan d’administració de l’entitat que convoqui o, si l’òrgan d’administració no complís aquest requisit, convocar directament, la junta general de l’entitat i fixar l’ordre del dia i proposar l’adopció de determinats acords.

c)

Requerir el cessament o la substitució d’un o diversos membres de l’òrgan d’administració o persones de l’alta direcció, si es determina que aquestes persones no són aptes per complir les seves obligacions de conformitat amb els requisits d’idoneïtat exigibles.

d)

Designar un delegat de l’INAF a l’entitat, amb dret d’assistència, amb veu però sense vot, a les reunions de l’òrgan d’administració i de les seves comissions delegades i amb les mateixes facultats d’accés a la informació que les previstes legalment i estatutàriament per als seus membres.

e)

Requerir a l’òrgan d’administració de l’entitat que elabori un pla per negociar la reestructuració del deute amb una part o amb la totalitat dels seus creditors.

f)

Requerir canvis en l’estratègia empresarial de l’entitat.

g)

Requerir canvis en les estructures jurídiques o operatives de l’entitat.

h)

Obtenir de l’entitat i facilitar a l’AREB tota la informació necessària per preparar la possible resolució de l’entitat i la realització d’una avaluació dels seus actius i passius, de conformitat amb l’article 5.

i)

En cas que les mesures anteriors no fossin suficients, acordar el nomenament d’un o diversos interventors o la substitució provisional de l’òrgan d’administració de l’entitat o d’un o diversos dels seus membres.

3.

En adoptar qualsevol de les mesures assenyalades en les lletres a a i de l’apartat anterior, l’INAF haurà de fixar el termini per executar-les, així com per avaluar l’eficàcia les mesures adoptades.

Article 8 / Sol·licitud d’informació

En qualsevol moment, l’INAF i l’AREB poden requerir a l’entitat tota la informació, relacionada amb l’entitat, necessària per preparar una eventual resolució d’acord amb el que preveu aquesta Llei.

Capítol tercer. Resolució

Secció primera. Supòsits de resolució

Article 9 / Condicions per a la resolució

1.

La resolució d’una entitat és procedent quan concorrin, simultàniament, les circumstàncies següents:

a)

L’entitat és inviable o és raonablement previsible que ho sigui en un futur pròxim.

b)

No hi ha perspectives raonables que mesures procedents del sector privat puguin impedir la inviabilitat de l’entitat en un termini de temps raonable.

c)

Per raons d’interès públic, resulta necessari o convenient dur a terme la resolució de l’entitat per complir algun dels objectius mencionats en l’article 3, perquè la dissolució i la liquidació de l’entitat en el marc d’un procediment concursal no permetrien raonablement complir aquests objectius en la mateixa mesura.

2.

No obstant el que preveu l’apartat 1 anterior, quan l’AREB ho estimi convenient per complir els objectius i els principis previstos en els articles 3 i 4, l’AREB pot remetre l’entitat corresponent al procediment concursal ordinari.

3.

L’avaluació de la pertinència de la resolució l’ha de fer l’AREB al mateix temps que l’elaboració i l’aprovació d’un pla de resolució que determini que les operacions concretes mitjançant les quals s’instrumenti la resolució i les modificacions estatutàries que, si escau, es produeixin com a conseqüència d’aquestes operacions i no requereixen cap autorització administrativa ulterior en l’àmbit de la normativa bancària.

Article 10 / Concepte d’entitat inviable

S’entén que una entitat és inviable a l’efecte del que preveu la lletra a de l’apartat 1 de l’article anterior, si es troba en alguna de les circumstàncies següents:

a)

L’entitat ha infringit o hi ha elements objectius que indiquin que infringirà, en un futur pròxim, els requisits per conservar la seva autorització, de manera que resulti justificada la retirada de l’autorització per l’autoritat competent, fins i tot, però sense limitar-se a això, per haver incorregut l’entitat, o ser probable que incorri, en pèrdues que esgotarien o minvarien substancialment tots els seus fons propis o una part important d’aquests fons.

b)

Els passius exigibles de l’entitat són superiors als seus actius o és raonablement previsible que ho siguin en un futur pròxim.

c)

L’entitat no pot complir puntualment les obligacions que li són exigibles o és raonablement previsible que en un futur pròxim no les pugui complir.

d)

L’entitat necessita ajuda financera pública extraordinària, excepte quan, a fi d’evitar o solucionar pertorbacions greus de l’economia i preservar l’estabilitat financera, l’ajuda financera pública extraordinària adopti alguna de les formes següents:

(i) Una garantia estatal per donar suport a instruments de liquiditat,

(ii) Una garantia estatal dels passius de nova emissió, o

(iii) Una injecció de fons propis o l’adquisició d’instruments de capital a uns preus i en unes condicions que no atorguin avantatge a l’entitat, quan no es donin, en el moment de la concessió de l’ajuda pública, ni les circumstàncies exposades en aquest apartat, lletres a, b o c d’aquest article, ni les circumstàncies exposades en l’article 28.2.

Secció segona. Procediment de resolució

Article 11 / Obertura del procés de resolució

1.

L’INAF, amb consulta prèvia a l’AREB, ha de determinar si l’entitat és inviable o és raonablement previsible que ho sigui en un futur pròxim, de conformitat amb les disposicions de l’article 10. Un cop realitzada l’avaluació, l’ha de notificar sense demora a l’AREB. No obstant això, l’AREB pot instar l’INAF a realitzar aquesta avaluació si, a partir de la informació i l’anàlisi facilitades per l’INAF a l’AREB, considera que hi ha raons per fer-ho. En aquest cas, l’INAF ha de contestar a l’AREB sense demora injustificada.

2.

En cas de determinar que l’entitat és inviable, l’AREB ha d’acordar l’obertura immediata del procés de resolució i ha de justificar la seva decisió al Consell de Ministres i a l’INAF.

3.

Aquest procés constitueix un procediment administratiu especial que s’ha de regir pel que disposa aquesta Llei, sense que resulti aplicable supletòriament el que preveu el Codi de l’Administració.

4.

Quan l’òrgan d’administració d’una entitat consideri que aquesta entitat és inviable, ha de notificar-ho de manera immediata a l’INAF. L’INAF ho ha de comunicar sense demora a l’AREB.

Article 12 / Substitució de l’òrgan d’administració com a mesura de resolució

1.

Després de l’obertura del procés de resolució de conformitat amb el que preveu l’article anterior, l’AREB ha d’acordar i fer públics la substitució de l’òrgan d’administració de l’entitat, dels membres de l’alta direcció i de l’auditor extern de l’entitat, i el nomenament com a administrador de l’entitat de la persona o les persones físiques o jurídiques que, en nom seu o sota el seu control, exerciran les funcions i facultats pròpies d’aquesta condició, amb l’abast, les limitacions i els requisits que determini la mateixa AREB. S’entén que s’atribueixen a aquests administradors totes les facultats que legalment o estatutàriament puguin correspondre a la junta general de l’entitat i a l’òrgan d’administració, i que resultin necessàries per exercir les competències incloses en aquesta Llei relatives als instruments de resolució que s’hi preveuen.

L’AREB pot no substituir l’òrgan d’administració o els membres de l’alta direcció de l’entitat o l’auditor extern en els supòsits extraordinaris en què, en vista de la composició de l’accionariat o de l’òrgan d’administració de l’entitat en el moment d’obertura del procés de resolució, resulti estrictament necessari mantenir-los per garantir el desenvolupament adequat del procés de resolució.

Als efectes anteriors el cessament de les funcions dels membres de l’òrgan d’administració o dels membres de l’alta direcció de l’entitat és causa d’extinció de la relació laboral o mercantil que, si escau, mantinguin amb l’entitat o les seves filials o participades, i no dóna dret a cap indemnització fins i tot en els supòsits en què s’hagi estipulat així en els contractes corresponents o sigui procedent d’acord amb la normativa general aplicable, excepte si es declara judicialment l’absència de responsabilitat del membre cessat.

2.

Els administradors nomenats per l’AREB en el marc d’un procés de resolució no són responsables dels actes o decisions adoptats e n l’exercici del seu càrrec, llevat en casos de dol o d’actuació greument negligent. Aquesta exoneració de responsabilitat no és aplicable als membres de l’òrgan d’administració de l’alta direcció de l’entitat o a l’auditor extern que, d’acord amb el que disposa el número anterior, no siguin substituïts.

3.

L’acord de designació de l’administrador especial té caràcter executiu des del moment en què es dicti i ha de ser objecte de publicació immediata al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i d’inscripció en els registres públics corresponents. La publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra determina l’eficàcia de l’acord davant tercers.

4.

L’AREB ha de tenir en compte en l’acte de designació dels òrgans d’administració, de l’alta direcció, i de les funcions de compliment normatiu, de gestió del risc i d’auditoria interna, els requisits d’experiència professional, honorabilitat empresarial i professional establerts en els articles 14 i 15 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

5.

La mesura de substitució es manté en vigor per un període no superior a un any, tot i que l’AREB pot prorrogar aquest termini quan ho consideri necessari per completar el procés de resolució.

Article 13 / Contingut de l’acte d’obertura del procés de resolució

La decisió d’iniciar o no un procés de resolució ha de tenir, com a mínim, el contingut següent:

a)

Les raons que justifiquen la decisió, amb una menció de si l’entitat compleix les condicions previstes en l’article 9.1.

b)

Les mesures de resolució que l’AREB tingui, si escau, la intenció d’adoptar, incloent-hi la substitució de l’òrgan d’administració i, si escau, dels membres de l’alta direcció o l’auditor extern.

c)

Les raons que, si escau, justifiquen sol·licitar l’inici d’un procediment concursal ordinari.

Article 14 / Notificació i publicació de l’acte d’obertura del procés de resolució

1.

L’AREB ha de notificar sense demora el text íntegre de la decisió, amb indicació de la data a partir de la qual tenen efecte les mesures adoptades, a l’entitat objecte de resolució, al ministeri encarregat de les finances i a l’INAF.

2.

L’AREB també ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra l’acte pel qual s’acorden les mesures de resolució, o una comunicació resumida dels efectes d’aquestes mesures.

Secció tercera. Instruments de resolució

Article 15 / Instruments de resolució

1.

Els instruments de resolució són:

a)

La venda del negoci de l’entitat.

b)

La transmissió d’actius o passius o qualssevol drets o obligacions a una entitat pont.

c)

La transmissió d’actius o passius a una societat de gestió d’actius.

d)

La recapitalització interna.

2.

L’AREB pot adoptar els instruments anteriors individualment o conjuntament.

3.

L’AREB pot recuperar tota despesa raonable en què hagi incorregut en relació amb la utilització dels instruments o l’exercici de les facultats de resolució previstes en aquesta Llei:

a)

Deduint-la de tot contravalor abonat per un adquirent a l’entitat objecte de resolució o, segons els casos, als propietaris d’accions o altres instruments de capital.

b)

A càrrec de l’entitat objecte de resolució, en qualitat de creditor preferent.

4.

Quan s’utilitzin els instruments de resolució previstos a l’apartat 1, lletres a, b i c, i s’apliquin per realitzar una transmissió parcial dels actius o passius o qualssevol drets o obligacions de l’entitat, l’entitat residual s’ha de sotmetre a un procediment concursal dins d’un temps raonable tenint en compte la necessitat que l’entitat residual col·labori per garantir la continuïtat dels serveis per part de l’adquirent i el millor compliment dels objectius i principis de resolució.

Secció quarta. Venda del negoci

Article 16 / Venda del negoci

1.

L’AREB pot acordar i executar la transmissió a un adquirent que no sigui una entitat pont o una societat de gestió d’actius de:

a)

Les accions de l’entitat en resolució o, amb caràcter general, els instruments representatius del capital o convertibles en aquests instruments, siguin quins siguin els seus titulars.

b)

Tots o part dels actius i passius de l’entitat.

2.

Les limitacions legals següents no resulten aplicables a les persones o entitats que hagin adquirit les accions o instruments esmentats en l’apartat 1.a d’aquest article:

a)

Les limitacions estatutàries del dret d’assistència a les juntes generals o del dret de vot.

b)

Les restriccions a la transmissió d’accions establertes en la normativa aplicable o en els estatuts.

3.

L’AREB pot aplicar aquest instrument de resolució una o diverses vegades i a favor d’un o diversos adquirents.

4.

Per seleccionar l’adquirent o els adquirents, l’AREB ha de desenvolupar un procediment de concurrència amb les característiques següents:

a)

Que sigui transparent, tenint compte les circumstàncies del cas concret i la necessitat de salvaguardar l’estabilitat del sistema financer.

b)

Que no afavoreixi o discrimini cap dels adquirents potencials.

c)

Que s’adoptin les mesures necessàries per evitar situacions de conflicte d’interès.

d)

Que tingui en consideració la necessitat d’aplicar l’instrument de resolució el més ràpidament possible.

e)

Que tingui entre els seus objectius maximitzar el preu de venda.

5.

Quan el desenvolupament del procediment al qual es refereix l’apartat anterior pugui dificultar la consecució d’algun dels objectius enumerats en l’article 3 i, en particular, quan es justifiqui adequadament que hi ha una amenaça seriosa per a l’estabilitat del sistema financer com a conseqüència de la situació de l’entitat, o agreujada per la situació de l’entitat, o quan es constati que el desenvolupament d’aquest procediment pot dificultar l’efectivitat de l’instrument de resolució, la selecció de l’adquirent o dels adquirents es pot fer sense necessitat de complir els requisits de procediment indicats en l’apartat anterior.

6.

La transmissió total o parcial d’actius no constitueix per a l’adquirent un supòsit de successió d’empresa ni d’assumpció de responsabilitats per deutes, sancions o obligacions de qualsevol tipus, en què hagi incorregut l’entitat objecte de resolució o que se li hagin imposat. Els accionistes o creditors de l’entitat objecte de resolució i els tercers els actius, drets o passius dels quals no siguin objecte de transmissió no poden reclamar cap dret respecte als actius, drets o passius transmesos.

Secció cinquena. Entitat pont i societat de gestió d’actius

Article 17 / Creació d’una entitat pont

1.

Correspon a l’AREB decidir la creació d’una entitat pont amb la condició d’entitat bancària com a instrument de resolució d’entitats objecte de resolució.

L’autorització necessària per constituir, modificar i extingir societats públiques s’entén concedida per aquesta Llei. El Consell d’Administració de l’AREB està facultat per aprovar i modificar, quan escaigui, els estatuts de l’entitat pont i per acordar-ne l’extinció.

2.

La constitució de l’entitat pont no està sotmesa al procediment ordinari d’autorització per a la creació d’entitats bancàries. Quan resulti convenient a les seves finalitats, l’entitat pont estarà eximida de complir els requisits necessaris perquè les entitats bancàries obtinguin i mantinguin la seva autorització. Amb aquesta finalitat, l’AREB ha de presentar una sol·licitud a l’INAF que indiqui el temps pel qual l’entitat queda eximida de complir aquests requisits.

3.

Constitueix l’objecte de l’entitat pont continuar l’exercici de totes o part de les funcions, els serveis i les activitats de l’entitat objecte de resolució.

4.

En l’acte de designació de l’òrgan d’administració, de l’alta direcció, i de les funcions de compliment normatiu, de gestió del risc i d’auditoria interna de l’entitat pont s’han de tenir en compte els requisits d’experiència professional, honorabilitat empresarial i professional, establerts en els articles 14 i 15 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà.

5.

L’AREB o qualsevol altra autoritat pública andorrana poden ser titulars de la totalitat o d’una part de les accions representatives del capital social de l’entitat pont.

6.

El patrimoni inicial de l’entitat pont pot estar constituït per les accions o altres instruments de capital emesos tant per l’entitat objecte de resolució com per l’entitat pont, així com per tots o part dels actius o passius o qualssevol drets o obligacions de l’entitat objecte de resolució.

7.

Les comeses i actuacions de l’entitat pont no comportaran cap obligació o responsabilitat de l’entitat pont respecte als accionistes i creditors de l’entitat en resolució, i l’òrgan d’administració i l’alta direcció de l’entitat pont no tindran cap responsabilitat davant d’aquests accionistes i creditors per actes o omissions en compliment de les seves obligacions, a menys que aquests actes o omissions, impliquin una conducta dolosa o greument negligent que afecti directament els drets d’accionistes i creditors.

8.

L’entitat pont pot continuar exercint els drets de participació i accés als sistemes de pagament, compensació i liquidació, cotització, sistemes d’indemnització dels inversors i sistemes de garantia de dipòsits de l’entitat objecte de resolució, sempre que compleixi els criteris de participació i regulació per participar en aquests sistemes, encara que l’entitat pont no disposi de qualificació creditícia o aquesta qualificació no sigui proporcional als nivells de qualificació requerits per concedir accés als sistemes esmentats i sempre que el termini de participació i accés als sistemes no excedeixi els vint-i-quatre mesos. No obstant això, aquest termini es pot renovar amb la sol·licitud prèvia de l’entitat pont a l’AREB.

9.

L’entitat pont no està subjecta al control financer sobre les societats públiques previst a la Llei de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996.

Article 18 / Segregació d’actius o passius o altres drets o obligacions

1.

En els termes previstos en aquesta Llei, l’AREB pot obligar, amb caràcter d’acte administratiu, una entitat objecte de resolució o una entitat pont, a transmetre a una o diverses societats de gestió d’actius determinades categories d’actius o passius o altres drets o obligacions de l’entitat. També pot adoptar les mesures necessàries per transmetre actius o passius o altres drets o obligacions de l’entitat o de qualsevol entitat sobre la qual l’entitat exerceixi control en el sentit de l’article 2.7 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de la inversió, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, quan es tracti d’actius o passius o altres drets o obligacions de l’entitat especialment danyats, que es considerin perjudicials per a la seva viabilitat o per als objectius de la resolució, i permetre la gestió independent de la seva realització.

2.

S’han de determinar els criteris per definir les categories d’actius o passius o altres drets o obligacions de l’entitat que poden ser transmesos en funció, entre d’altres, de l’activitat a la qual estiguin lligats, la seva antiguitat i la seva classificació comptable. En funció d’aquests criteris, l’AREB ha de precisar per a cada entitat els actius susceptibles de ser transmesos.

3.

Cada entitat de gestió d’actius serà una societat anònima que podrà estar participada per l’AREB o per una altra autoritat o mecanisme de finançament públics, constituïts amb el propòsit de rebre la totalitat o part dels actius o passius o altres drets o obligacions d’una o diverses entitats objecte de resolució o d’una entitat pont.

4.

L’AREB ha d’exercir el control sobre aquest instrument de resolució o la seva aplicació.

5.

La societat de gestió d’actius ha d’estar subjecta a obligacions de govern corporatiu que garanteixin l’exercici de les seves funcions d’acord amb els objectius i principis previstos en els articles 3 i 4.

6.

L’entitat pot emetre obligacions i valors que reconeguin o creïn deute, sense que li resulti aplicable cap límit d’emissió previst en la normativa vigent.

Article 19 / Règim de la transmissió d’instruments de capital i altres elements a l’entitat pont o a la societat de gestió d’actius

1.

L’AREB pot acordar, en una o diverses vegades successives, la transmissió a una entitat pont o a una societat de gestió d’actius, dels actius, passius, drets o obligacions de l’entitat objecte de resolució, o de les accions o instruments de capital emesos per aquesta entitat, des de la mateixa entitat en resolució o des d’una o diverses entitats pont.

2.

A les transmissions d’actius, passius, drets i obligacions no els resulta aplicable el que disposa la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada.

3.

En particular, no és necessari el consentiment dels accionistes o creditors de l’entitat objecte de resolució ni dels tercers els actius, drets o passius dels quals es transmetin a l’entitat pont o a la societat de gestió d’actius, els quals no poden oposar-se a la transmissió ni reclamar cap dret respecte a aquests elements objecte de transmissió. Aquest mateix règim és aplicable a les transmissions que es puguin realitzar des d’una entitat pont a una societat de gestió d’actius.

4.

El valor total dels passius transmesos a l’entitat pont o a la societat de gestió d’actius no pot excedir el valor dels drets i actius transmesos des de l’entitat objecte de resolució o des de qualsevol altra procedència.

5.

Amb caràcter general, es considera que l’entitat pont o la societat de gestió d’actius se subroga en la posició de l’entitat objecte de resolució en tots els drets i les obligacions inherents als elements patrimonials objecte de transmissió. No obstant això, els accionistes o creditors de l’entitat objecte de resolució o, si escau, de l’entitat pont i els tercers els actius, drets o passius dels quals no siguin objecte de transmissió no poden reclamar cap dret respecte als actius, drets o passius transmesos.

6.

La transmissió total o parcial d’actius no constitueix per a l’adquirent un supòsit de successió d’empresa ni d’assumpció de responsabilitats per deutes, sancions o obligacions de qualsevol tipus, incorregudes o imposades a l’entitat objecte de resolució.

7.

Amb caràcter previ a la transmissió, l’AREB pot exigir que els elements objecte de transmissió s’agrupin en una societat o que es dugui a terme qualsevol altra classe d’operació que faciliti la seva transmissió efectiva a l’entitat pont o la societat de gestió d’actius amb el mateix règim establert en aquesta Llei per a l’entitat pont o la societat de gestió d’actius esmentades pel que fa a la seva constitució i la transmissió dels actius i passius, drets i obligacions.

8.

Sense perjudici del que preveu l’article 5 d’aquesta Llei, amb caràcter previ a la transmissió efectiva, l’AREB ha de determinar el valor de les accions, els instruments de capital, els drets, els actius i els passius objecte de transmissió conformement als principis següents:

a)

La valoració s’ha de determinar sobre la base dels informes de valoració encarregats per l’AREB a un o a diversos experts independents que designi.

b)

La valoració ha de tenir en compte les pèrdues que haurien suportat els accionistes i creditors de l’entitat objecte de resolució en el cas que aquesta entitat hagués estat liquidada en el marc d’un procediment de liquidació concursal ordinari.

c)

En els supòsits en els quals, per raons d’urgència, es dugui a terme una valoració parcial o provisional dels elements objecte de transmissió, es durà a terme amb posterioritat una valoració definitiva i completa.

9.

La valoració té com a finalitat informar de la decisió sobre els actius, drets, passius o accions o altres instruments de capital objecte de transmissió a l’entitat pont o a la societat de gestió d’actius, així com la decisió sobre el valor de tot contravalor que s’hagi d’abonar a l’entitat objecte de resolució o, si escau, als propietaris de les accions o altres instruments de capital de l’entitat objecte de resolució.

La valoració anterior substitueix la realitzada per un expert independent, a l’efecte del que disposa la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada.

10.

No són oposables a la transmissió dels actius a una societat de gestió d’actius o entitat pont, les clàusules estatutàries o contractuals que restringeixin la transmissibilitat de les accions, els instruments de capital, els actius, els passius, o altres drets i obligacions, i no es pot exigir cap responsabilitat ni es pot reclamar cap tipus de compensació basada en l’incompliment d’aquestes clàusules.

11.

Amb caràcter previ a la transmissió, les entitats han de fer els ajustos de valoració dels actius que s’hagin de transmetre segons els criteris que es determinin reglamentàriament. Així mateix, amb igual caràcter previ a la transmissió, l’AREB ha de determinar el valor dels actius i passius transmesos a la societat de gestió d’actius o entitat pont de conformitat amb els principis establerts en l’article 4.

12.

La transmissió no pot ser, en cap cas, objecte de rescissió per aplicació de les accions de reintegració previstes en la legislació concursal.

13.

La transmissió d’actius no constitueix un supòsit de successió d’empresa.

14.

L’entitat pont i/o la societat de gestió d’actius no són responsables, en el cas que es produeixi la transmissió, de les obligacions tributàries meritades amb anterioritat a aquesta transmissió derivades de la titularitat, explotació o gestió dels actius esmentats per l’entitat transmitent.

15.

En cas que s’aportin drets de crèdit a la societat de gestió d’actius, l’entitat no respondrà de la solvència del deutor corresponent.

Article 20 / Devolució o transmissió dels elements de l’entitat pont o de la societat de gestió d’actius

En qualsevol moment, quan consideri que no suposa detriment per a la continuïtat de la prestació dels serveis essencials de l’entitat pont o de la societat de gestió d’actius, l’AREB pot acordar una o diverses de les actuacions següents:

a)

La devolució dels drets, actius o passius de l’entitat pont o de la societat de gestió d’actius a l’entitat objecte de resolució, que estarà obligada a acceptar-los.

b)

La devolució de les accions o altres instruments de capital al seu propietari inicial.

c)

La transmissió dels elements patrimonials anteriors a un tercer.

Article 21 / Durada i pèrdua de la condició d’entitat pont

1.

L’AREB ha de posar fi a l’entitat pont tan aviat com sigui possible dins dels dos anys següents a la data en què s’hagi fet efectiva l’última transmissió d’elements patrimonials des de l’entitat objecte de resolució.

2.

L’AREB pot ampliar la durada d’aquest termini per un o diversos períodes d’un any quan això afavoreixi totes o alguna de les circumstàncies previstes en l’apartat 3 següent o quan això sigui convenient per garantir la continuïtat dels serveis bancaris o financers essencials de l’entitat pont.

3.

L’entitat pont deixarà de tenir aquesta condició quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents:

a)

Conclusió del termini indicat en l’apartat 1 anterior o en les seves successives ampliacions;

b)

Fusió amb una altra entitat;

c)

Venda a un tercer de la totalitat o de la major part dels actius, drets o passius de l’entitat pont; o

d)

Liquidació de l’entitat pont de conformitat amb la legislació concursal ordinària.

4.

Els ingressos eventuals derivats de la venda o del cessament de les activitats de l’entitat pont corresponen a l’AREB, que els ha d’aplicar en primer lloc a la recuperació de tota despesa raonable en què hagi incorregut com a conseqüència de la utilització de qualsevol instrument de resolució o de l’exercici de les seves competències de resolució.

Secció sisena. Operacions de recapitalització

Article 22 / Operacions de recapitalització amb utilització dels mecanismes de finançament de l’AREB

1.

En cas que, d’acord amb l’article 30, l’aplicació dels instruments de resolució impliqui la utilització per part de l’AREB dels mecanismes de finançament previstos en aquesta Llei per recapitalitzar una entitat, s’ha de dur a terme de conformitat amb el que disposa aquesta secció, sense perjudici de la resta de regles aplicables.

2.

L’AREB ha de fer les actuacions d’adquisició i alienació dels actius o passius o qualssevol drets o obligacions en funció de la valoració realitzada de conformitat amb el que preveu l’article 5.

3.

Els crèdits de l’AREB s’han de considerar crèdits preferents, en els termes establerts en la normativa concursal.

Article 23 / Accions ordinàries

1.

Amb anterioritat a l’adquisició per l’AREB d’accions ordinàries, l’entitat en resolució ha d’adoptar les mesures necessàries perquè l’adquisició suposi una participació en el seu capital social que s’ajusti al valor econòmic de l’entitat resultant del procés de valoració.

2.

El règim jurídic de l’AREB no s’ha d’estendre a les entitats participades, de conformitat amb el que preveu aquest article. Aquestes entitats s’han de regir per l’ordenament jurídic privat que resulti aplicable.

3.

La subscripció o l’adquisició d’aquests instruments determina, en qualsevol cas, per si mateixa i sense necessitat de cap altre acte o acord, l’atribució a l’AREB dels drets polítics corresponents i la seva incorporació a l’òrgan d’administració de l’entitat emissora. L’AREB ha de nomenar la persona o les persones físiques que exerceixin la seva representació a aquest efecte i ha de disposar en l’òrgan d’administració de tants vots com els que resultin d’aplicar al nombre total de vots el seu percentatge de participació en l’entitat, arrodonint a l’enter més proper.

4.

La desinversió per l’AREB dels instruments financers s’ha de fer mitjançant la seva alienació a través d’un procediment que asseguri la lliure concurrència.

Article 24 / Instruments convertibles en accions ordinàries

1.

En el moment d’adoptar l’acord d’emissió d’instruments convertibles en accions ordinàries, l’entitat emissora ha d’aprovar els acords necessaris per a l’ampliació de capital en la quantitat necessària. Aquests instruments convertibles s’han de considerar elements dels fons propis de conformitat amb la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, respecte de les entitats operatives del sistema financer.

2.

Excepte en el supòsit que l’AREB determini unes condicions de desinversió diferents, l’entitat ha de comprar o amortitzar els instruments subscrits o adquirits per l’AREB, tan aviat com estigui en condicions de fer-ho.

3.

A les desinversions que es realitzin en virtut de l’apartat anterior no els són aplicables els possibles drets de subscripció preferent ni cap altre dret o requisit de caràcter mercantil que puguin ser aplicables.

Capítol quart. Amortització i conversió d’instruments de capital i recapitalització interna

Secció primera. Disposicions generals

Article 25 / Amortització i conversió d’instruments de capital i recapitalització interna

1.

L’AREB ha de procedir a l’amortització i conversió d’instruments de capital d’una entitat o a l’aplicació de l’instrument de recapitalització interna, i ha d’acordar l’amortització de qualsevol dels seus passius o la seva conversió en accions o altres instruments de capital de les entitats, en els termes previstos en aquesta Llei. Els actes que l’AREB adopti en aplicació de les previsions d’aquest capítol tenen caràcter d’actes administratius.

2.

Sempre que l’AREB adopti mesures de resolució de les quals es derivi l’assumpció de pèrdues per part dels creditors, de manera prèvia, o amb caràcter simultani, haurà de procedir a l’amortització o conversió dels instruments de capital, en els termes previstos en aquesta Llei.

Article 26 / Avaluació dels actius i passius

1.

Abans d’acordar l’amortització i conversió d’instruments de capital o la recapitalització interna, l’AREB ha de portar a terme una valoració preliminar dels actius i passius de l’entitat conformement a l’article 5, que constitueix la base del càlcul de l’import en què és necessari recapitalitzar l’entitat afectada.

2.

Abans d’aplicar l’instrument de recapitalització interna, l’AREB ha de calcular, tenint en compte l’avaluació realitzada d’acord amb l’apartat primer, la suma agregada de:

a)

L’import pel qual s’han d’amortitzar els passius admissibles per garantir que el valor actiu net de l’entitat en resolució és igual a zero, i

b)

L’import pel qual s’han de convertir els passius admissibles en accions o altres instruments de capital per restablir el nivell adequat de solvència de l’entitat objecte de resolució.

3.

El càlcul previst a l’apartat anterior ha de determinar l’import pel qual els passius admissibles s’han d’amortitzar o convertir per restablir el nivell adequat de solvència de l’entitat objecte de resolució o, si escau, de l’entitat pont, i per mantenir la confiança suficient del mercat en l’entitat en qüestió, així com per permetre que pugui complir, durant almenys un any, les condicions per a la seva autorització i prosseguir les activitats per a les quals està autoritzada.

4.

El càlcul efectuat ha de tenir en compte, si escau, l’aportació de capital realitzada per l’AREB.

5.

Si, una vegada realitzades l’amortització i la conversió d’instruments de capital o la recapitalització interna, es constata que el nivell d’amortització sobrepassa els requeriments en comparació de la valoració definitiva, l’AREB ha d’establir un mecanisme per compensar els creditors i, a continuació, els accionistes, en la mesura que sigui necessari.

Article 27 / Efectes de l’amortització i conversió dels instruments de capital i la recapitalització interna

1.

Quan l’AREB exerceixi les competències regulades en aquest capítol, la reducció de l’import principal o pendent degut, la conversió o la cancel·lació dels passius han de ser executives immediatament.

2.

En cas que s’amortitzi l’import principal d’un instrument de capital pertinent, es produiran els efectes següents:

a)

La reducció de l’import principal serà permanent, sense perjudici del mecanisme de compensació que, si escau, es pugui aplicar.

b)

En relació amb el titular del passiu afectat, no subsistirà cap obligació respecte a l’import de l’instrument que hagi estat amortitzat, excepte quan es tracti d’una obligació ja meritada o d’una obligació resultant dels danys i perjudicis sorgits com a conseqüència de la sentència que resolgui el recurs contra l’exercici de la competència d’amortització i conversió dels instruments de capital o de la recapitalització interna.

c)

No es pagarà cap indemnització als titulars dels passius afectats.

3.

L’AREB està facultada per dur a terme o exigir que es duguin a terme els tràmits per fer efectiu l’exercici d’aquestes competències.

4.

Quan l’AREB redueixi a zero l’import principal o l’import pendent d’un passiu, aquest passiu o qualssevol obligacions o reclamacions que en derivin i que no hagin vençut al moment de la reducció, es consideraran extingits amb caràcter general i no es podran computar en una eventual liquidació posterior de l’entitat o d’una altra societat que la succeeixi.

5.

Quan l’AREB redueixi només en part l’import principal o l’import pendent d’un passiu admissible, l’extinció d’aquest passiu i de l’instrument o l’acord que l’hagi creat es produirà solament en la mateixa mesura que es redueixi l’import i sense perjudici de qualsevol modificació de les seves condicions que pugui adoptar l’AREB en virtut de les competències que té atribuïdes.

6.

Quan l’amortització o conversió d’instruments de capital o l’aplicació de l’instrument de recapitalització donin lloc a l’adquisició o l’increment d’una participació qualificada en una entitat, l’avaluació requerida s’ha de dur a terme en un termini tal que no retardi l’aplicació d’aquestes mesures ni impedeixi que compleixin els seus objectius.

Secció segona. Amortització i conversió d’instruments de capital

Article 28 / Amortització i conversió d’instruments de capital

1.

L’AREB, amb consulta prèvia no vinculant a l’INAF, pot amortitzar o convertir els instruments de capital pertinents d’una entitat, en les circumstàncies següents:

a)

Independentment de qualsevol mesura de resolució, inclosa la recapitalització interna.

b)

Conjuntament amb qualsevol mesura de resolució, quan es donin les circumstàncies previstes en l’article 9.1.

2.

L’AREB, amb consulta prèvia no vinculant a l’INAF, ha de procedir immediatament a l’amortització i conversió d’instruments de capital quan es doni alguna de les circumstàncies següents:

a)

Que l’entitat compleixi les condicions de resolució previstes en l’article 9.1.

b)

Que, si no s’exerceix aquesta competència, l’entitat esdevingui inviable, d’acord amb el que estableix l’article 10.

c)

En el cas dels instruments de capital emesos per l’entitat i si aquests instruments es reconeixen a l’efecte de complir els requisits de fons propis tant individualment a la matriu com en base consolidada, que l’AREB, a iniciativa pròpia o de l’INAF, apreciï que, tret que s’exerceixi la competència d’amortització o conversió en relació amb aquests instruments, l’entitat o el seu grup esdevindria inviable.

Article 29 / Regles per a l’amortització o conversió dels instruments de capital

1.

L’AREB ha d’exercir la competència d’amortització o de conversió dels instruments de capital en els termes establerts en aquesta Llei i, si escau, en la seva normativa de desenvolupament, de la manera següent:

a)

En primer lloc, s’han d’amortitzar els elements dels fons propis, tal i com estan previstos en l’article 3 del Decret legislatiu, del 12 de febrer del 2014, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, de forma proporcional a les pèrdues, fins que s’exhaureixin, i l’AREB ha d’adoptar alguna de les mesures previstes a l’article 35.1 respecte als titulars d’aquests elements.

b)

Si l’import dels elements dels fons propis esmentat a la lletra a anterior no és suficient per a la recapitalització, s’hauran d’amortitzar els instruments financers constituïts per valors de deute obligatòriament convertibles o subordinats, en ambdós casos, quan siguin computables a l’efecte del còmput dels recursos propis mínims de l’entitat, tots de forma proporcional a les pèrdues i fins que s’exhaureixin.

c)

Si els imports esmentats als apartats a i b anteriors, no són suficients per a la recapitalització, s’han d’amortitzar tots els altres valors, instruments o contractes que s’hagin pres en consideració a l’efecte del còmput dels recursos propis mínims de l’entitat, tots de forma proporcional a les pèrdues i fins que s’exhaureixin; alternativament, es pot obligar a convertir-los en valors representatius del capital, per a la qual cosa l’AREB pot exigir a l’entitat afectada que emeti els oportuns valors representatius de capital, i si aquesta última o els seus accionistes no compleixen el requeriment en el termini que els hagi indicat l’AREB, la mateixa AREB, substituint la decisió dels òrgans socials competents, pot procedir a acordar l’augment de capital pertinent i a emetre els valors que siguin necessaris, així com procedir al bescanvi que resulti pertinent, tot sense perjudici de les infraccions en què hagin pogut incórrer l’entitat o els seus accionistes.

2.

Quan es porti a terme l’amortització o conversió del principal dels instruments de capital:

a)

La reducció del principal ha de ser permanent, sense perjudici del mecanisme per compensar els creditors previst en aquesta Llei.

b)

No pot subsistir cap obligació davant el titular dels instruments de capital respecte a l’import amortitzat excepte les obligacions ja meritades o la responsabilitat que se’n derivi com a resultat d’un recurs presentat contra la legalitat de l’exercici de la competència d’amortització.

c)

No s’ha de pagar cap indemnització al titular dels instruments de capital.

Secció tercera. Recapitalització interna

Article 30 / Recapitalització interna

1.

En els termes previstos en aquesta Llei, l’AREB pot exercir les competències que siguin necessàries a fi de recapitalitzar internament l’entitat objecte de resolució, en compliment dels objectius de la resolució i d’acord amb els principis que la regeixen, en els termes previstos en els articles 3 i 4, respectivament.

2.

Les mesures de recapitalització interna es poden adoptar per:

a)

Recapitalitzar l’entitat de manera que pugui tornar a complir les condicions per continuar les seves activitats, mantenint la confiança del mercat.

b)

Convertir en capital o reduir el capital principal dels dèbits o instruments de deute transmesos en aplicar l’instrument de resolució consistent en la constitució de l’entitat pont, la venda de negoci o la segregació d’actius.

3.

La recapitalització interna de l’entitat s’ha de fer segons el que preveu la lletra a de l’apartat anterior, en el cas que hi hagi perspectives raonables que l’aplicació d’aquest instrument, en conjunció amb altres mesures apropiades, incloses les mesures executades d’acord amb el pla de reorganització d’activitats previst en l’article 37, a més d’assolir els objectius de resolució pertinents, restableixi la solidesa financera i la viabilitat a llarg termini de l’entitat.

En cas contrari, la recapitalització interna de l’entitat s’ha de portar a terme segons el que preveu la lletra b de l’apartat anterior, en conjunció amb els instruments de resolució previstos en l’article 15.

4.

La recapitalització interna s’ha d’efectuar respectant la forma jurídica de l’entitat afectada excepte quan l’AREB consideri necessari alterar-la.

Secció quarta. Passius admissibles per a la recapitalització interna

Article 31 / Passius admissibles per a la recapitalització interna

1.

Tots els passius que no estiguin expressament exclosos o que no s’hagin exclòs per decisió de l’AREB, d’acord amb el que preveu aquesta Llei, són susceptibles d’amortització o conversió en capital per a la recapitalització interna de l’entitat afectada.

2.

L’AREB, amb informe previ no vinculant de l’INAF, pot limitar la possessió, per part d’altres entitats, de passius admissibles per a la recapitalització interna d’una entitat, excepte si ambdós entitats formen part del mateix grup i sense perjudici de les normes sobre concentració d’exposicions que resultin aplicables.

Article 32 / Passius exclosos obligatòriament de la recapitalització interna

1.

Queden exclosos de la recapitalització interna els passius següents:

a)

Dipòsits garantits, fins al nivell garantit per la normativa del sistema andorrà de garantia de dipòsits.

b)

Passius garantits de tal manera que, conforme a la legislació d’insolvència aplicable, resultessin preferents, fins al valor de la garantia.

c)

Passius resultants de la tinença per l’entitat afectada d’actius o diners de clients, inclosos els dipositats en nom d’institucions d’inversió col·lectiva o entitats de capital de risc quan el client estigui protegit conformement a la normativa d’insolvència aplicable.

d)

Passius resultants d’una relació fiduciària entre l’entitat o societat afectada, com a fideïcomissària, i una altra persona, com a beneficiària, quan el client estigui protegit conformement a la normativa d’insolvència aplicable.

e)

Passius d’entitats, excloses les societats que formin part del mateix grup, el termini de venciment inicial dels quals sigui inferior a set dies.

f)

Passius que tinguin un termini de venciment restant inferior a set dies, respecte de sistemes de pagaments i de liquidació de valors, o dels seus participants, i resultants de la participació en un d’aquests sistemes.

g)

Passius contrets amb:

(i) Empleats, en concepte de salaris, pensions o altres remuneracions fixes meritades. Aquesta exclusió no s’aplicarà quan es tracti del component variable de la remuneració que no estigui regulat per convenis col·lectius o per acords o pactes col·lectius.

(ii) Creditors comercials, pel subministrament a l’entitat afectada de béns i serveis que són essencials per al desenvolupament quotidià de les seves activitats, inclosos els serveis de tecnologies de la informació, els subministraments públics de caràcter bàsic, i el lloguer, el manteniment i la neteja de locals.

(iii) Administració tributària o de la seguretat social, sempre que aquests passius tinguin caràcter preferent d’acord amb la normativa aplicable.

(iv) Sistemes de garantia de dipòsits sorgits de contribucions degudes.

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.