Disposició transitòria segona. Règim de les entitats asseguradores i reasseguradores que disposin d’autorització per operar obtinguda abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei

Disposició transitòria tercera. Expedients en tramitació

Disposició derogatòria

Disposició derogatòria única

Disposicións finals

Disposició final primera. Normativa comptable

Disposició final segona. Fons de Garantia per a la Liquidació d’Entitats Asseguradores

Disposició final tercera. Modificació de la Llei 10/2013, de l’INAF i transformació de l’Institut Nacional Andorrà de Finances en l’Institut Nacional Andorrà d’Assegurances i Finances

Disposició final quarta. Desenvolupament reglamentari

Disposició final cinquena. Entrada en vigor

Exposició de motius

El Principat d’Andorra va emprendre fa anys una actuació molt decidida amb l’objectiu d’aconseguir l’homologació plena del seu sistema financer a fi de facilitar-ne la consolidació i el desenvolupament en el nou entorn europeu i internacional del segle XXI. Fins ara, per raons comprensibles, les iniciatives més destacades s’han centrat en el sector bancari. Avui dia, la necessitat d’emprendre també la modernització del règim d’ordenació i supervisió del sector de l’assegurança i la reassegurança s’ha fet evident fins al punt de fer-se pràcticament inajornable.

La regulació fins ara vigent ha complert raonablement les funcions que se li van encomanar. No obstant això, el Principat no pot continuar gaire més temps al marge dels canvis que es produeixen en el seu entorn immediat. En particular, la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig de 1989, modificada per la Llei 12/2015, del 16 de juliol, així com el règim de les potestats atribuïdes al Ministeri de Finances, han configurat un marc de regulació i supervisió del sector assegurador i reassegurador que actualment s’ha de considerar insuficient tenint en compte les noves tendències imperants en els sistemes que tradicionalment han estat els referents del nostre país.

La vocació d’Andorra en el context de la comunitat internacional exigeix que els punts de referència essencials d’aquesta tasca d’actualització del nostre marc de regulació i supervisió en l’àmbit de l’assegurança i la reassegurança siguin, en primer terme, els criteris que emanen de l’Associació Internacional d’Inspectors d’Assegurances (AIIA), i en segon terme i d’una manera molt destacada, el nou règim establert per la Unió Europea en aquest àmbit, conegut com a Solvència II, que ha vist la llum després d’un dilatat procés legislatiu desenvolupat a instàncies comunitàries. En efecte, la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 25 de novembre de 2009, sobre l’assegurança de vida, l’accés a l’activitat d’assegurança i de reassegurança i el seu exercici, així com la seva àmplia normativa de desenvolupament i les regles que dicta l’Autoritat Europea d’Assegurances i Pensions de Jubilació (AEAPJ), constitueixen el marc necessari dins el qual s’ha d’encaminar l’adaptació de la indústria andorrana de l’assegurança i la reassegurança al nou entorn de regulació i supervisió. No obstant això, en no ser el Principat d’Andorra un estat membre de la Unió Europea, no poden incorporar-se peces bàsiques d’aquesta construcció jurídica com ara el dret d’establiment i la llibertat de prestació de serveis en els termes propis del dret de la Unió Europea, o el règim de llicència única o “passaport”, que ha suposat un instrument notable d’integració efectiva dels mercats.

No resulta fàcil, a més, trobar el punt d’equilibri específic de regulació, ateses les peculiaritats derivades de la dimensió limitada del sector en el nostre país i les exigències d’una disciplina tan complexa i ambiciosa fins al punt que la seva aplicació efectiva exigirà un esforç important tant als operadors empresarials privats com a les autoritats públiques. Malgrat tot això, l’adaptació a aquestes noves realitats és perfectament possible si es consideren de manera adequada criteris de proporcionalitat, i aquesta Llei d’ordenació i supervisió de l’assegurança i la reassegurança en constitueix una prova. En efecte, el nou marc jurídic traçat per aquesta Llei parteix de la premissa d’assumir amb realisme els condicionants i la trajectòria del model que hi ha actualment, i introdueix una sèrie de canvis imprescindibles amb vista a garantir la transparència i la solvència del sector. En definitiva, per mitjà d’aquesta Llei es pretén que els diversos actors que concorren en l’àmbit assegurador i reassegurador andorrà puguin fer un primer esforç substancial d’adaptació a aquest nou marc normatiu, per així facilitar el compliment posterior de compromisos que, si s’escauen, poden esdevenir més exigents.

En aquest ordre de consideracions, aquesta Llei ha hagut d’adoptar una sèrie de mesures ineludibles a l’hora d’establir aquest nou marc jurídic. La millor manera d’abordar-les és examinant-ne els continguts més significatius i prestant una consideració especial a les que resulten més innovadores respecte de la legislació preexistent.

Aquesta Llei s’estructura en sis títols.

El títol I, dividit en dos capítols, conté diverses disposicions generals. S’hi regula l’objecte d’aquesta Llei, així com els àmbits subjectiu i objectiu, a fi de proporcionar la màxima seguretat jurídica en una qüestió tan crucial. A més, s’hi delimiten de forma acurada les activitats prohibides i les excloses del seu àmbit d’aplicació. El títol s’acaba amb un precepte en què es defineixen els principals termes propis de l’ordenació i la supervisió dels sectors que ens ocupen. Se segueix, d’aquesta manera, una tècnica legislativa generalitzada en el dret comparat.

El títol II estableix els òrgans de regulació i supervisió. Aquesta part de la norma conté algunes de les novetats més significatives. En el dret comparat es troben diverses opcions acreditades a l’hora d’estructurar la responsabilitat de la supervisió del sector. Es pot fer residir la funció en un òrgan del Ministeri de Finances, crear un nou ens específicament dedicat a aquesta tasca o, també, encomanar-la a un macrosupervisor que abasti tant el sector financer com el propi de les assegurances i reassegurances. Totes ofereixen avantatges i inconvenients. La Llei fa seva l’última de les possibilitats esmentades, considerant que en cas del Principat d’Andorra la millor opció és encarregar aquesta nova funció a l’actual Institut Nacional Andorrà de Finances, que es convertiria així en l’Institut Nacional Andorrà d’Assegurances i Finances. En l’elecció d’aquest model han sigut decisius dos ordres de consideracions. D’una banda, la voluntat d’aprofitar l’experiència i la trajectòria d’una entitat que ja ha hagut de fer front a tasques importants de supervisió. I de l’altra, la necessitat d’atendre aquestes noves exigències sense assumir uns costos econòmics superiors als que pot assumir el país. La transformació de l’actual Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) en l’Institut Nacional Andorrà d’Assegurances i Finances exigeix una revisió, una adaptació i una harmonització prèvies o simultànies de les diverses disposicions orgàniques i procedimentals reguladores de l’INAF que no correspon fer mitjançant aquesta Llei, essencialment centrada en l’establiment del nou marc d’ordenació i supervisió de fons. És per això que s’hi utilitzen els termes genèrics “Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances”, o “la seva Direcció i el seu Consell d’Administració”, deixant que sigui la futura Llei de reforma de l’INAF la que, dins del termini de vacatio legis, atorgui a l’INAF les funcions corresponents i en disposi el canvi de nom. En la mesura que aquest procés d’adaptació normativa i organitzativa tindrà una durada i un grau de complexitat que, a hores d’ara, són difícils de preveure, s’estableix ad cautelam un règim transitori especial que només serà aplicable en el cas que, arribada la data d’entrada en vigor de la Llei, l’adaptació esmentada no hagi conclòs. D’acord amb aquest règim transitori especial, el nou sistema d’ordenació i supervisió entrarà en qualsevol cas en funcionament però de manera provisional el Ministeri de Finances es farà càrrec de la seva gestió. Aquesta mesura pretén deixar molt clar el compromís del Principat en el compliment del calendari de l’adaptació als principis de Solvència II.

Igual que succeeix actualment en l’àmbit del sector financer, l’Institut tindrà la potestat d’obtenir informació, incloses dades personals, de qualsevol persona física o jurídica en l’exercici de les seves funcions, així com cooperar amb autoritats estrangeres en la supervisió i el control del compliment de la legislació relativa a les activitats pròpies de les entitats operatives del sistema assegurador, intercanviant informació i col·laborant en el marc d’investigacions o inspeccions, d’acord amb les prescripcions de l’article 14. És per això que es preveu la qualificació dels articles 8, 9 i 10, que incorporen les potestats de control i supervisió per part de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances i els criteris per al seu exercici; de l’article 32, que estableix els deures de comunicació a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances; i dels articles 14 i 15, relatius a la cooperació internacional de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, en la mesura que preveuen l’obtenció i/o l’intercanvi de dades personals de qualsevol persona física o jurídica, per acomplir l’establert a l’article 40 de la Constitució del Principat d’Andorra.

El títol III, estructurat en cinc capítols, s’ocupa de l’accés a l’activitat de l’assegurança i la reassegurança. En primer lloc, s’estableix el deure d’obtenir autorització i, tot seguit, es regulen els diversos requisits exigibles. Revesteixen una transcendència especial les normes en matèria de procediment i les garanties jurídiques que s’estableixen en benefici dels operadors del sector. Un capítol específic es dedica a l’establiment del Registre d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores. El títol acaba tractant la qüestió crucial del règim d’accés al mercat andorrà de les entitats domiciliades fora del Principat. Així mateix, amb la finalitat de descarregar l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances de la tasca de supervisió de grups internacionals, la qual amb freqüència podria ser excessivament complexa i onerosa tenint en compte els seus mitjans humans i materials, s’introdueix un mecanisme que permet dictar resolucions d’equivalència a favor dels sistemes de supervisió dels estats d’origen de les delegacions.

El títol IV, dividit en quatre capítols, tracta del règim d’exercici de l’activitat. S’hi estableix el nucli central del nou règim de supervisió, en què s’incorporen les exigències bàsiques derivades dels tres pilars de Solvència II. En especial, cal destacar l’establiment del capital de solvència obligatori i del capital mínim obligatori, o la regulació de les conductes de mercat o de certes operacions societàries, entre altres molts condicionants als quals, d’ara endavant, s’ha d’adaptar el sector. La mateixa Directiva Solvència II reconeix (en l’article 4) la necessitat de prendre molt en consideració les peculiaritats de les empreses d’assegurances de dimensió petita o mitjana, que sens dubte són les habituals en el cas del nostre Principat. D’acord amb els paràmetres econòmics que estableix el precepte esmentat de la Directiva Solvència II, hauria sigut perfectament admissible deixar al marge d’aquest règim una part substancial del sector assegurador andorrà. No obstant això, aquesta Llei opta per una solució intermèdia en la línia del plantejament prèviament enunciat; això és, estableix un règim general que incorpora els mecanismes essencials de Solvència II i alhora es delimita un règim ad hoc per a les entitats de petita dimensió proporcionat a les característiques i les possibilitats d’aquestes companyies.

El títol V, dividit en dos capítols, introdueix un ampli règim d’infraccions i sancions administratives que resulta imprescindible a fi de dotar el nou model supervisor de la credibilitat necessària. No obstant això, es tracta d’un règim ponderat pel que fa al fons i plenament garantista pel que fa als drets dels subjectes inclosos en el seu àmbit d’aplicació.

El títol VI, dividit en dos capítols, s’ocupa del cessament en l’activitat. S’hi regulen diversos supòsits de revocació de les autoritzacions, així com el règim de la dissolució i la liquidació administrativa de les entitats. A més, aquesta Llei, a part d’introduir una regulació de la sortida del mercat en la línia dels sistemes de referència, s’ocupa d’introduir mecanismes de protecció dels crèdits per contracte d’assegurança.

Clouen aquesta Llei cinc disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i cinc disposicions finals.

D’aquestes disposicions es poden destacar la regulació detallada, mitjançant disposició addicional, dels rams de l’assegurança o del règim aplicable als mediadors o el tractament equilibrat que es fa en relació amb la qüestió essencial del dret transitori; en aquest sentit, i quant a la supervisió, es preveu un règim provisional en el sentit ja expressat en explicar el model escollit al títol II de la Llei per si és necessari activar-lo mentre es constitueix el supervisor independent; i quant a les autoritzacions atorgades de conformitat amb la legislació anterior, se’n conserva la validesa, però amb l’obligació de les entitats de sotmetre’s al nou règim d’ordenació i supervisió.

Cal destacar també que la disposició derogatòria estableix específicament quina és la normativa afectada per la nova Llei; en aquest sentit, queda clara la voluntat del legislador de respectar la resta de normativa actualment en vigor que regula aspectes que van més enllà de l’estricte àmbit assegurador, com és el cas de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà, i la resta de les disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

Per acabar, les disposicions finals recullen una enumeració de noves iniciatives normatives, com l’aprovació d’una normativa comptable per a les entitats subjectes a la Llei, la regulació del Fons de Garantia per a la Liquidació d’Entitats Asseguradores, la modificació de la Llei 10/2013, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances per donar-li la forma que exigeixen els requeriments de supervisió que estableix la Llei, i el desenvolupament reglamentari de la norma.

Finalment, cal destacar la introducció d’una vacatio legis especial, per facilitar l’adaptació del sector i aprovar totes les disposicions legals i reglamentàries que tècnicament es considerin oportunes salvaguardant la seguretat jurídica.

Títol I. Disposicions generals

Capítol primer. Objecte i àmbit d’aplicació

Article 1. Objecte

Aquesta Llei té per objecte establir el règim de regulació i supervisió del mercat d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, amb la finalitat de garantir-ne la transparència, promoure’n el desenvolupament ordenat, i tutelar els drets dels prenedors, els assegurats i els beneficiaris.

En particular, en aquesta Llei s’estableixen les condicions d’accés a l’activitat i el seu exercici, el règim aplicable en matèria de supervisió i solvència, i també s’hi regula el sanejament i la liquidació de les entitats asseguradores i reasseguradores domiciliades al Principat d’Andorra.

Les funcions de supervisió i control del mercat d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra s’han d’efectuar per mitjà de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

Article 2. Àmbit subjectiu

Queden sotmeses a aquesta Llei les entitats següents:

Les entitats asseguradores i reasseguradores amb domicili social al Principat d’Andorra.

Els grups d’entitats asseguradores i reasseguradores, sempre que totes les entitats, o almenys l’entitat dominant, tinguin el domicili social al Principat d’Andorra.

Les entitats asseguradores i reasseguradores amb domicili social fora del Principat d’Andorra que exerceixin la seva activitat en el territori del Principat.

Així mateix, queden sotmeses a aquesta Llei:

Les persones físiques o jurídiques que, a l’empara de qualsevol títol, exerceixin la direcció efectiva de les entitats indicades en les lletres precedents i, en particular, els integrants dels seus òrgans d’administració.

Els directors generals, els gerents i la resta de persones que, sota l’autoritat dels òrgans d’administració respectius, exerceixin càrrecs o funcions d’alta direcció a les entitats indicades en les lletres precedents.

Les persones físiques o jurídiques que siguin responsables de les delegacions de les entitats asseguradores que hi hagi al Principat d’Andorra amb domicili social fora del Principat.

Les persones físiques o jurídiques a qui les entitats asseguradores o reasseguradores hagin externalitzat funcions d’acord amb el que estableix aquesta Llei.

Les persones físiques o jurídiques que, amb l’autorització prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, acceptin l’exercici de les funcions previstes en aquesta Llei o en les disposicions reglamentàries.

Les persones físiques designades per representar amb caràcter permanent o estable les persones jurídiques que exerceixin qualsevol dels càrrecs o funcions indicats a les lletres precedents.

Qualsevol altra persona física o jurídica en relació amb la qual aquesta Llei estableixi algun efecte o conseqüència jurídica.

Article 3. Àmbit objectiu

Queden sotmeses a aquesta Llei les activitats següents:

L’activitat d’assegurança directa de vida i assegurança directa diferent de l’assegurança de vida.

L’activitat de reassegurança.

Les operacions preparatòries o complementàries de l’assegurança o la reassegurança practicades per les entitats asseguradores o reasseguradores, o per les persones que hi estiguin vinculades, llevat que siguin algunes de les activitats excloses de l’àmbit d’aquesta Llei.

Les activitats de prevenció de danys vinculades a l’activitat d’assegurança.

Qualsevol altra activitat quan així ho determini una norma amb rang de llei.

Article 4. Activitats prohibides

Es prohibeixen a les entitats sotmeses a aquesta Llei les activitats següents:

L’activitat d’assegurança sense la base tècnica actuarial corresponent.

La realització, de manera directa o mitjançant entitats instrumentals, d’activitats diferents de les que, de conformitat amb aquesta Llei, tinguin la naturalesa d’assegurança o reassegurança, amb exclusió de les que, tenint un caràcter merament connex, no desvirtuïn l’objecte social propi de l’entitat asseguradora o reasseguradora.

La realització, de manera directa o mitjançant entitats instrumentals, d’activitats diferents d’aquelles per les quals la entitat hagi obtingut l’autorització de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances que excedeixen l’àmbit de l’autorització atorgada, o d’activitats dutes a terme amb infracció del deure de respecte de les limitacions en matèria de participacions significatives.

Les activitats que contradiguin el que disposa l’apartat 1 són nul·les de ple dret sens perjudici de la indemnització dels danys i perjudicis que, si escau, sigui procedent d’acord amb el dret.

Article 5. Activitats excloses

Queden excloses de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei les activitats següents:

Les activitats de mediació d’assegurances, sense perjudici del deure d’inscripció establert per la disposició addicional tercera d’aquesta Llei.

La prestació de serveis professionals o la subscripció de contractes d’abonament concertats per prestar serveis de conservació, manteniment, reparació i altres d’anàlegs, sempre que en virtut d’aquests contractes no s’assumeixin obligacions de cobertura d’un risc tècnicament assegurable.

La garantia mútua de riscos gestionada per organitzacions o agrupacions sense personalitat jurídica quan no comporti el pagament de primes ni la constitució de provisions tècniques.

La mera prestació de serveis d’assistència mecànica a l’automòbil realitzada pels clubs automobilístics als seus socis.

Les sotmeses al règim de la Seguretat Social obligatòria.

Les relatives a la gestió i la subscripció dels plans i fons de pensions.

Capítol segon. Definicions

Article 6. Definicions

Als efectes del que disposa aquesta Llei i les disposicions que la desenvolupen, s’entén per:

Administrador especial: la persona física o jurídica nomenada per l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances en l’exercici de les seves potestats de supervisió i control amb relació a una entitat determinada.

Alta direcció: es considera personal d’alta direcció els administradors i la direcció general de l’entitat.

Autoritat competent: l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances: En defecte de disposició especial en sentit diferent, s’entendrà que les competències o facultats atribuïdes a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances corresponen al seu director general.

Capital mínim obligatori: el capital format pels fons propis bàsics que ha de mantenir l’entitat per evitar un nivell de risc inacceptable a prenedors i beneficiaris. L’import del capital mínim obligatori es calcula segons el que estableix el títol IV d’aquesta Llei.

Capital de solvència obligatòria: el capital format pels fons propis bàsics que ha de mantenir l’entitat de conformitat amb el principi de continuïtat del negoci, i ha de ser igual al valor en risc dels fons propis bàsics d’una entitat asseguradora o reasseguradora, amb un nivell de confiança del 99,5% i un horitzó temporal d’un any. L’import del capital de solvència obligatori es calcula segons el que estableix el títol IV d’aquesta Llei.

Capital social mínim: l’import mínim del capital social de l’entitat asseguradora o reasseguradora subscrit i desemborsat quan se sol·liciti l’autorització per operar en un ram determinat.

Cessió parcial de cartera: és la cessió de contractes d’assegurança que no suposa la cessió de tot un ram.

Coassegurança: Assegurança d’un mateix risc per més d’una entitat d’assegurances.

Compromís per contracte d’assegurança: qualsevol compromís que una entitat asseguradora contregui amb assegurats, prenedors d’assegurances, beneficiaris o tercers perjudicats amb dret d’acció directa contra l’entitat asseguradora, i que tingui el seu origen en un contracte d’assegurança.

10.

Control: la relació existent entre una entitat matriu i una filial, o la relació de la mateixa naturalesa entre qualsevol persona física o jurídica i una empresa, en qualsevol de les situacions següents en què l’entitat matriu:

Tingui la majoria dels drets de vot.

Tingui la facultat de nomenar o destituir la majoria dels membres de l’òrgan d’administració.

Pugui disposar, en virtut d’acords subscrits amb tercers, de la majoria dels drets de vot.

Hagi designat amb els seus vots la majoria dels membres de l’òrgan d’administració que exerceixin el seu càrrec. En concret, aquesta circumstància es presumeix quan la majoria dels membres de l’òrgan d’administració de la societat dominada són membres de l’òrgan d’administració o alts directius de la societat dominant o d’una altra dominada per aquesta societat.

Als drets de vot de l’entitat dominant s’hi han d’afegir els drets que posseeixi per mitjà d’altres societats dependents o per mitjà de persones que actuïn en nom propi però per compte de l’entitat dominant o d’altres que en depenguin, així com els drets dels quals disposi de forma concertada amb qualsevol altra persona.

11.

Crèdits per contracte d’assegurança: qualsevol dels següents:

Crèdits dels quals siguin titulars els prenedors, els assegurats i els beneficiaris d’un contracte d’assegurança.

Crèdits dels quals siguin titulars els tercers perjudicats per un dany o un perjudici el rescabalament dels quals estigui cobert per un contracte d’assegurança.

Crèdits dels quals siguin titulars les persones que hagin subscrit contractes d’assegurança o reassegurança amb entitats mancades de l’autorització preceptiva.

12.

Delegació: l’establiment permanent secundari obert al Principat d’Andorra per una entitat asseguradora o reasseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra, i que està dotat d’una organització estable i actua sota l’autoritat d’un delegat, el qual actua en nom i representació de l’entitat asseguradora o reasseguradora.

13.

Delegat: la persona física o jurídica domiciliada al Principat d’Andorra que ha estat designada per una entitat asseguradora o reasseguradora domiciliada fora del Principat per dirigir, administrar i representar una delegació al mateix Principat.

14.

Direcció efectiva: són persones amb poder de direcció efectiva les que tenen en el si d’una entitat la possibilitat de prendre les decisions estratègiques respecte de l’exercici de l’activitat empresarial de l’entitat en qüestió.

15.

Direcció General: es consideren membres de la direcció general les persones que tenen un càrrec de director general o director general adjunt i les que formen part de l’òrgan superior de direcció de l’entitat.

16.

Efectes de diversificació: la reducció de l’exposició al risc de les entitats asseguradores i reasseguradores, i dels seus grups, relacionada amb la diversificació de les seves activitats, i resultant de la possibilitat de compensar el resultat negatiu d’un risc amb el resultat més favorable d’un altre risc, quan no hi hagi una correlació total entre els riscos esmentats.

17.

AEAPJ: l’Autoritat Europea d’Assegurances i Pensions de Jubilació.

18.

Entitat o entitats: de manera genèrica, l’entitat o les entitats asseguradores o reasseguradores sotmeses a les potestats d’ordenació i supervisió de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. Respecte de les que estan domiciliades fora del Principat d’Andorra, fa referència a les seves delegacions al Principat d’Andorra.

19.

Entitat asseguradora: l’entitat, sigui domiciliada al Principat d’Andorra o sigui domiciliada fora del Principat i operi per mitjà d’una delegació, habilitada per operar al mateix Principat en els rams i amb relació als riscos que consten en l’autorització.

20.

Entitat asseguradora captiva: l’entitat asseguradora propietat d’entitats que no tinguin la naturalesa d’entitats asseguradores o reasseguradores, i que té per objecte atorgar cobertura asseguradora exclusivament per a riscos de l’entitat o les entitats a les quals pertany o d’entitats del grup del qual forma part.

21.

Entitat asseguradora de prestació de serveis: l’entitat asseguradora domiciliada al Principat d’Andorra que, d’acord amb la seva autorització, no està habilitada per operar en el ram de vida ni en els rams de no-vida relatius a accidents, danys, malaltia o responsabilitat civil.

22.

Entitat asseguradora i reasseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra: l’entitat asseguradora i reasseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra i que, per mitjà d’una autorització, pot operar al Principat d’Andorra.

23.

Entitat amb comesa especial: l’entitat, dotada o no de personalitat jurídica, diferent d’una entitat asseguradora o reasseguradora, que assumeixi riscos d’entitats asseguradores o reasseguradores i financi plenament la seva exposició als riscos esmentats per mitjà d’una emissió de deute o d’algun altre mecanisme de finançament en què els drets de reemborsament dels proveïdors del deute o un altre mecanisme de finançament estiguin subordinats a les obligacions de reassegurança de les entitats asseguradores o reasseguradores esmentades.

24.

Entitat filial: l’entitat sobre la qual una entitat matriu exerceix o pot exercir el control de forma directa o indirecta.

25.

Entitat financera i de crèdit: l’entitat de crèdit, empresa financera, empresa de serveis d’inversió o entitat asseguradora i reasseguradora.

26.

Entitat matriu: l’entitat que exerceix o pot exercir, de forma directa o indirecta, el control d’una altra o d’altres.

27.

Entitat reasseguradora: l’entitat, sigui domiciliada al Principat d’Andorra o bé sigui domiciliada fora del Principat i operi per mitjà d’una delegació, habilitada per operar en el ram de la reassegurança al Principat d’Andorra.

28.

Entitat reasseguradora captiva: l’entitat reasseguradora propietat d’entitats que no tinguin la naturalesa d’entitats asseguradores o reasseguradores, i que té per objecte atorgar cobertura asseguradora exclusivament per a riscos de l’entitat o les entitats a les quals pertany o d’entitats del grup del qual forma part.

29.

Entitat regulada: l’entitat amb naturalesa d’entitat asseguradora, entitat reasseguradora, entitat de crèdit, entitat financera o empresa de serveis d’inversió.

30.

Estat de localització del risc: l’estat en què es troben els béns quan l’assegurança es refereix a immobles, o bé a aquests immobles i al seu contingut en cas que el contingut estigui cobert per la mateixa pòlissa d’assegurança; l’estat de matriculació quan l’assegurança es refereix a vehicles de qualsevol naturalesa; l’estat en què el prenedor de l’assegurança hagi subscrit el contracte si la seva durada és inferior o igual a quatre mesos i es refereix a riscos que sobrevinguin durant un viatge o fora del domicili habitual del prenedor de l’assegurança, independentment del ram afectat; i en tots els casos no expressament previstos en els supòsits precedents, l’estat en què el prenedor de l’assegurança té la residència habitual o, si es tracta d’una persona jurídica, l’estat en què es troba el seu domicili social o la sucursal a què es refereix el contracte.

31.

Estat del compromís: l’estat en què el prenedor de l’assegurança tingui la residència habitual, si és una persona física, o el domicili social o una sucursal, en cas que el contracte es refereixi a aquesta última, si és una persona jurídica.

32.

Externalització de funcions: qualsevol tipus d’acord subscrit entre una entitat asseguradora o reasseguradora i un tercer, ja sigui una entitat subjecta a supervisió o no, en virtut del qual aquest tercer, directament o per subcontractació, efectua una activitat o una funció que, en altres circumstàncies, hauria dut a terme la mateixa entitat asseguradora o reasseguradora.

33.

Fons de Garantia per a la Liquidació d’Entitats Asseguradores: la institució constituïda amb la finalitat de protegir, dins els límits que s’estableixin, els drets econòmics dels assegurats i els beneficiaris dels contractes d’assegurança, així com dels perjudicats per danys personals i materials que es puguin produir en ocasió de la liquidació d’entitats asseguradores domiciliades al Principat d’Andorra en situació d’insolvència. El Fons de Garantia per a la Liquidació d’Entitats Asseguradores és un patrimoni independent afecte al fi expressat i el gestiona l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

34.

Funció: en un sistema de govern, la capacitat d’una entitat asseguradora o reasseguradora per portar a terme determinades tasques del govern de l’entitat.

35.

Grans riscos: són contractes d’assegurança de grans riscos els següents:

Els vehicles ferroviaris, els vehicles aeris, els vehicles marítims, lacustres i fluvials, les mercaderies transportades (compresos els equipatges i altres béns transportats), la responsabilitat civil en vehicles aeris (compresa la responsabilitat del transportista) i la responsabilitat civil de vehicles marítims, lacustres i fluvials (compresa la responsabilitat civil del transportista).

Els de crèdit i de caució quan el prenedor i la persona assegurada exerceixin a títol professional una activitat industrial, comercial o liberal i el risc es refereixi a aquesta activitat.

Els de vehicles terrestres (no ferroviaris), incendi i elements naturals, altres danys als béns, responsabilitat civil en vehicles terrestres automòbils (compresa la responsabilitat del transportista), responsabilitat civil en general i pèrdues pecuniàries diverses, sempre que el prenedor superi els límits d’almenys dos dels tres criteris següents: actiu total del balanç: 6.200.000 euros; import net del volum de negocis: 12.800.000 euros; i nombre mitjà de treballadors durant l’exercici: 250 treballadors. Si el prenedor de l’assegurança forma part d’un grup de societats que presenta comptes consolidats, els criteris esmentats anteriorment s’han d’aplicar sobre la base dels comptes consolidats.

36.

Grup o grup d’entitats asseguradores o reasseguradores: el conjunt d’entitats jurídiques que compleix alguna de les circumstàncies següents:

Estar integrat per una entitat matriu i les seves filials i per les entitats en què la matriu o les filials tinguin una participació, així com per entitats vinculades entre si per trobar-se subjectes a una direcció única o perquè els membres dels seus òrgans d’administració o control siguin majoritàriament les mateixes persones.

Estar integrat per una sèrie d’entitats de manera que, en virtut de nexes contractuals, financers o d’un altre tipus, una, l’entitat matriu, exerceixi efectivament una influència dominant en les decisions de totes les restants que conformen el grup.

37.

Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances: l’ens públic del Principat d’Andorra, dotat de plena independència funcional, competent en matèria d’ordenació, supervisió i disciplina del mercat de l’assegurança privada i la reassegurança, sens perjudici de les potestats atribuïdes al Ministeri de Finances i a la resta d’ens de supervisió i disciplina en matèries econòmiques i financeres.

38.

Liquidador: la persona o l’òrgan nomenat, segons correspongui, per la junta general d’accionistes de l’entitat o per l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, per gestionar un procediment de liquidació.

39.

Mesura del risc: la funció matemàtica que assigna un valor monetari a una determinada previsió de distribució de probabilitat i que creix monòtonament amb el nivell d’exposició al risc subjacent a aquesta previsió de distribució de probabilitat.

40.

Mesures de control especial: les destinades a controlar i revertir la situació de deteriorament financer o de gestió de l’entitat que impliquin l’actuació de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances i siguin necessàries per salvaguardar les obligacions que es derivin dels contractes d’assegurança, de reassegurança, així com qualssevol altres interessos de la mateixa entitat que puguin afectar-ne la solvència o la viabilitat.

41.

Mesures de sanejament: les destinades a mantenir o restablir la situació financera de l’entitat asseguradora o reasseguradora que impliquin l’actuació de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances i afectin els drets preexistents de tercers aliens a la mateixa entitat.

42.

Oficina nacional: l’organització professional que agrupa les entitats asseguradores que hagin obtingut al Principat d’Andorra autorització per operar en el ram de responsabilitat civil de vehicles terrestres automòbils.

43.

Participació en entitats financeres i de crèdit: la participació que posseeixen les entitats asseguradores i reasseguradores en entitats financeres i de crèdit.

44.

Participació significativa en una entitat asseguradora o reasseguradora: la participació que, de manera directa o indirecta, ascendeixi almenys a un 10% del capital o dels drets de vot o qualsevol altra possibilitat d’exercir una influència notable en la gestió de l’entitat.

45.

Procediment de liquidació: el procediment col·lectiu que suposi la liquidació dels actius i la distribució del producte de la liquidació entre els creditors, els accionistes o els socis, segons correspongui, i que impliqui algun tipus d’actuació de l’autoritat administrativa o judicial, estigui fonamentat o no en la insolvència i tant si té caràcter voluntari com obligatori.

46.

Previsió de distribució de probabilitat: la funció matemàtica que assigna a un conjunt exhaustiu de successos futurs mútuament excloents una probabilitat de realització.

47.

Reassegurança: l’activitat consistent en l’acceptació de riscos cedits per una entitat asseguradora o per una entitat reasseguradora, amb independència que estiguin domiciliades dins o fora del Principat d’Andorra.

48.

Reassegurança limitada: la reassegurança en què el risc econòmic màxim transferit, derivat tant d’un risc de subscripció significatiu com de la transferència d’un risc temporal, supera la prima durant tot el període de vigència del contracte per una quantia limitada però significativa, juntament amb almenys una de les característiques següents: a) la consideració explícita i material del valor temporal del diner; b) disposicions contractuals que moderen l’equilibri de l’experiència econòmica entre les parts en el temps, amb el fi d’aconseguir la transferència de risc prevista.

49.

Reglament: Reglament d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.

50.

Risc de concentració: qualsevol exposició a riscos que vagi acompanyada d’una pèrdua potencial suficientment important com per posar en perill la solvència o la situació financera de les entitats asseguradores i reasseguradores.

51.

Risc de crèdit: el risc de pèrdua o de modificació adversa de la situació financera resultant de fluctuacions en la solvència dels emissors de valors, les contraparts i qualsevol deutor al qual estan exposades les entitats asseguradores i reasseguradores, en forma de risc d’incompliment de la contrapart, risc de diferencial o concentració de risc de mercat.

52.

Risc de liquiditat: el risc que les entitats asseguradores i reasseguradores no puguin realitzar les inversions i altres actius a fi de fer front a les seves obligacions financeres al venciment.

53.

Risc de mercat: el risc de pèrdua o de modificació adversa de la situació financera resultant, directament o indirectament, de fluctuacions en el nivell i en la volatilitat dels preus de mercat dels actius, els passius i els instruments financers.

54.

Risc operacional: el risc de pèrdua derivat de la inadequació o la disfunció de processos interns, del personal o dels sistemes, o de successos externs.

55.

Risc de subscripció: el risc de pèrdua o de modificació adversa del valor dels compromisos derivats de l’activitat asseguradora, a causa de la inadequació de les hipòtesis de tarifació i constitució de provisions.

56.

Sistema de govern: l’estructura organitzativa transparent i apropiada, amb una distribució clara i una separació de funcions adequada, amb un sistema eficaç per garantir la transmissió d’informació que garanteixi la gestió sana i prudent de l’activitat i amb els mecanismes eficaços de control intern d’una entitat asseguradora o reasseguradora, que inclouen les funcions fonamentals següents: la funció de gestió de riscos, la funció de verificació del compliment, la funció d’auditoria interna i la funció actuarial.

57.

Situació de deteriorament financer: qualsevol situació en què hi hagi incompliment per part d’una entitat asseguradora o reasseguradora dels requisits del capital de solvència obligatori o en què hi hagi un risc previsible que el dit incompliment pugui materialitzar-se dins els tres mesos següents.

58.

Situació de dificultat financera: qualsevol situació en què una entitat asseguradora o reasseguradora incorri en qualsevol de les circumstàncies següents:

Insuficiència dels fons propis admissibles per cobrir el capital mínim obligatori.

Existència d’un dèficit superior al 20% en el càlcul del capital de solvència obligatori.

Incompliment de les normes relatives a la valoració d’actius i passius, incloent-hi les provisions tècniques, de manera que es produeixi una desviació superior al 20% en el càlcul dels fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori.

Existència de dificultats financeres o de liquiditat que hagin determinat la morositat o l’incompliment de les obligacions.

Existència de deficiències rellevants en els sistemes de govern o en els sistemes de control intern que impedeixin la gestió de l’activitat i, en especial, el compliment de les obligacions en matèria de gestió de riscos, compliment, auditoria interna i actuarial o en l’externalització de funcions o activitats.

Dificultat manifesta de portar a terme el fi social o de paralització dels òrgans socials de manera que dificulti el seu funcionament.

Falta d’adequació de la comptabilitat al pla de comptabilitat de les entitats asseguradores, o irregularitat de la comptabilitat o de l’administració en termes que impedeixin o dificultin notablement el coneixement de la veritable situació patrimonial de l’entitat.

Situacions de fet deduïdes per comprovacions per part de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances que posin en perill la solvència de l’entitat, els interessos dels assegurats o el compliment de les obligacions contretes davant de tercers.

59.

Tècniques de reducció del risc: les tècniques que permeten a les entitats asseguradores i reasseguradores transferir una part o tots els seus riscos a tercers.

60.

Vincles estrets: la relació entre dos o més persones físiques o jurídiques si estan unides per mitjà d’una participació o d’un vincle de control. Així mateix, la situació en què dues o més persones físiques o jurídiques, entre les quals es trobi una entitat asseguradora o reasseguradora, estiguin vinculades, de forma duradora, a una mateixa persona física o jurídica per un vincle de control.

Títol II. Els òrgans de regulació i supervisió

Article 7. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. Règim jurídic bàsic

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances és una entitat de dret públic amb personalitat jurídica i patrimoni propis. Està dotada de plena capacitat d’obrar i d’independència respecte de l’Administració general per desenvolupar les funcions de control i supervisió del sistema financer, assegurador i reassegurador del Principat d’Andorra, així com la resta de funcions que li atorga aquesta Llei.

S’han de fixar per llei les taxes que l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pugui liquidar en el marc de l’exercici de les seves funcions en relació amb el sector assegurador i reassegurador.

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances està subjecta als controls establerts per la Llei general de les finances públiques i a la fiscalització del Tribunal de Comptes.

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha de publicar a la seva pàgina web tota la normativa actualitzada en matèria d’assegurances i reassegurances, així com informació pràctica dirigida als ciutadans; i s’ha d’ajustar, en els termes que es determinin reglamentàriament, a procediments d’administració electrònica a fi de garantir que el seu funcionament sigui àgil i econòmic.

En l’exercici de les seves potestats de control i supervisió del mercat de l’assegurança i la reassegurança, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances se sotmet a la legislació que regula el mercat esmentat i a la resta de l’ordenament jurídic.

Les resolucions expresses o tàcites del director general de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances en matèria de supervisió i control del sector assegurador i reassegurador són recurribles en alçada davant el Consell d’Administració, en els termes que estableix el Codi de l’Administració i la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

Les resolucions expresses o tàcites del Consell d’Administració de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances en matèria de supervisió i control del sector assegurador i reassegurador, exhaureixen la via administrativa i són directament impugnables davant la jurisdicció administrativa en el termes que estableix el Codi de l’Administració i la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

Article 8. Potestats de control i supervisió

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances té les potestats següents en matèria de supervisió i control del sector assegurador i reassegurador:

Supervisar i controlar el mercat de l’assegurança i la reassegurança del Principat d’Andorra. A aquests efectes, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha d’elaborar guies o directrius en què doni a conèixer els criteris segons els quals exerceix les facultats de supervisió i control esmentades. En aquest sentit, pot assumir o adaptar les guies o directrius que emanin de l’AEAPJ.

Instruir els expedients i resoldre les sol·licituds d’autorització a què es refereix aquesta Llei.

Instruir i resoldre els expedients de revocació d’autoritzacions a què es refereix aquesta Llei.

Instruir els expedients sancionadors a què es refereix aquesta Llei, i també resoldre’ls llevat dels casos en què aquesta resolució s’atribueixi a un altre òrgan o entitat.

Instruir i resoldre els expedients de dissolució administrativa d’entitats.

Emetre circulars, instruccions i comunicats tècnics d’obligat compliment en les matèries a què es refereix aquesta Llei.

Crear institucions de suport del sector.

Analitzar, estudiar i seguir l’evolució del mercat de l’assegurança i la reassegurança. En particular, realitzar estudis d’impacte qualitatiu que permetin una adequada adaptació del sector de l’assegurança i la reassegurança a les modificacions normatives, un millor coneixement del mercat per part de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances i, si s’escau, l’aplicació de les corresponents mesures correctores.

Emetre informes relatius a l’aplicació d’aquesta Llei amb periodicitat anual o en qualsevol ocasió en què es consideri convenient.

Proposar al Govern modificacions d’aquesta Llei o del seu desplegament reglamentari, en funció del resultat dels informes consignats a la lletra precedent o de les experiències d’altres autoritats de supervisió del Principat d’Andorra o d’altres estats.

Mantenir relacions de cooperació i coordinació amb altres autoritats supervisores del Principat d’Andorra o d’altres estats.

La resta de potestats que se li atribueixin per reglament o altres disposicions normatives.

Article 9. Criteris d’exercici de les potestats de supervisió

La supervisió que dugui a terme l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances s’ha d’ajustar als criteris següents:

Legalitat: l’actuació supervisora s’ha d’ajustar, en tot cas, als requisits de compliment que estableixen les disposicions legislatives i de desenvolupament reglamentari aprovades.

Proporcionalitat: l’actuació supervisora ha de ser, en tot moment, proporcional al volum, la naturalesa i les característiques de les entitats i les situacions objecte de supervisió.

Transparència: l’actuació supervisora s’ha de realitzar d’acord amb els criteris i les potestats que atorga la normativa aplicable, sense poder disposar de més atribucions que les que explícitament se li reconeixen. L’actuació s’ha de fer amb transparència i respectant en tot moment la confidencialitat de la informació rebuda en l’exercici de les seves funcions.

Col·laboració: l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, dins el marc d’aquesta Llei, pot definir i posar en pràctica les estratègies de regulació que consideri més adequades en vista de l’experiència d’altres autoritats supervisores i, en particular, de les pròpies de la Unió Europea i dels seus estats membres.

En exercici de les seves potestats de supervisió, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances està facultada per dur a terme les actuacions següents dins el marc que estableixen aquesta Llei i la resta de disposicions de l’ordenament jurídic:

Requerir tota la informació necessària, sia comptable o estadística, a l’efecte de realitzar la supervisió.

Accedir a tots els documents necessaris o convenients a fi d’exercir millor la funció supervisora. Aquesta facultat inclou exigir el lliurament d’una còpia dels documents esmentats.

Requerir a qualsevol persona o entitat inclosa dins l’àmbit subjectiu d’aplicació d’aquesta Llei la remissió d’informació o documentació rellevant a l’efecte de complir de forma adequada la funció supervisora, així com convocar aquesta persona o entitat en un termini raonable d’antelació amb la finalitat de prendre-li declaració.

Dur a terme les investigacions, inspeccions i comprovacions necessàries o convenients a l’efecte de complir de forma adequada la funció supervisora.

Requerir a qualsevol persona o entitat inclosa dins l’àmbit subjectiu d’aquesta Llei els registres telefònics i de trànsit de dades de què disposi.

Exigir a les entitats l’aportació d’informes d’experts independents, informes auditors dels seus òrgans de control intern o informes de verificació del compliment normatiu.

Elaborar els comunicats tècnics necessaris a l’efecte d’aconseguir un procés de supervisió més eficaç, per tal d’avaluar la capacitat de les entitats de fer front a possibles successos o alteracions de les condicions econòmiques que puguin incidir negativament en la seva situació financera i, en particular, en la seva capacitat de cobertura del capital de solvència obligatori i del capital mínim obligatori.

Dictar mesures de control especial, en cas que les entitats es trobin en una situació de deteriorament financer de manera que no compleixin les seves obligacions en matèria de cobertura del capital de solvència obligatori i del capital mínim obligatori, o es trobin en una situació de dificultat financera. Aquestes mesures, segons sigui procedent, poden consistir en: 1) l’exigència a l’entitat d’un pla de finançament a curt termini; 2) l’exigència a l’entitat d’un pla de recuperació per restablir la seva situació financera; 3) la prohibició a l’entitat de disposar dels actius que es determinin o dels dipòsits en possessió de tercers que es concretin; 4) la designació d’un administrador especial per a la intervenció de les operacions que es determinin; 5) la subjecció a l’autorització prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances dels actes de gestió i disposició que es determinin i, en particular, de l’assumpció de nous deutes, la distribució de dividends o la subscripció de nous contractes d’assegurança; 6) la substitució provisional de l’òrgan d’administració de l’entitat i el nomenament, en el seu lloc, d’un administrador especial; 7) la intervenció de l’entitat i la cessació definitiva dels membres del seu òrgan d’administració social i el nomenament, en el seu lloc, d’un administrador especial o, segons correspongui, la ratificació o l’ampliació de les facultats de l’administrador que s’hagi designat prèviament amb caràcter provisional.

Adoptar les mesures preventives i correctores necessàries per garantir que les entitats s’ajustin a la normativa aplicable i a les resolucions que els hagi adreçat l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

Publicar qualsevol mesura adoptada, llevat que la seva divulgació pugui crear riscos innecessaris, entenent per tals els que puguin causar un perjudici a l’entitat afectada o a l’estabilitat del sector assegurador.

Article 10. Criteris d’exercici de les potestats de supervisió respecte de grups d’entitats asseguradores o reasseguradores

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances té les potestats següents respecte dels grups d’entitats asseguradores o reasseguradores inclosos dins l’àmbit subjectiu d’aplicació d’aquesta Llei:

Supervisar i avaluar la situació financera i la solvència del grup. En particular, verificar que disposi dels fons propis admissibles en una quantia almenys igual al capital de solvència obligatori del grup.

Dictar les mesures de control especial adequades en cas de deteriorament de la situació financera del grup o en cas que el grup no compleixi les obligacions en matèria de cobertura del capital de solvència obligatori i del capital mínim obligatori. A aquests efectes, es poden dictar les mateixes mesures de control especial previstes a l’article precedent en relació amb les entitats individualment considerades.

Supervisar la concentració de riscos i les operacions intragrup.

Requerir a les entitats integrants del grup tota la informació necessària, sia comptable o estadística, a l’efecte de realitzar la supervisió, incloses dades personals de qualsevol persona física o jurídica.

Supervisar el sistema de govern del grup i verificar si els membres de l’òrgan d’administració o direcció de les diverses entitats integrants del grup compleixen els requisits d’honorabilitat i experiència que exigeix aquesta Llei.

Supervisar els sistemes de gestió de riscos i de control intern del grup, així com els procediments d’informació que s’hi apliquin.

Exigir al grup, i en particular a l’entitat dominant, l’adopció immediata de les mesures necessàries o convenients per resoldre la situació en cas que el grup, i en particular l’entitat dominant, no respongui a les exigències o els requeriments que se li hagin adreçat en relació amb la solvència, la concentració de riscos, les operacions intragrup o la gestió de riscos i el control intern, o en cas que, tot i haver atès les exigències o els requeriments esmentats, a causa de les operacions intragrup, de la concentració del risc o per una altra causa, la solvència del grup es trobi en risc.

Els grups queden subjectes a les obligacions següents:

Cobrir el capital mínim obligatori i el capital de solvència obligatori del grup, els quals s’han de calcular de conformitat amb el mètode de consolidació comptable. Amb aquesta finalitat, s’ha d’establir per la via reglamentària una fórmula estàndard, sens perjudici de l’aprovació d’uns mètodes interns amb els mateixos criteris aplicables a les entitats a títol individual.

Fer l’avaluació interna dels riscos i la solvència del grup, i en virtut d’això, comunicar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances el resultat de l’avaluació realitzada per tal que el revisi.

Establir procediments efectius per detectar el deteriorament de la situació financera del grup i, una vegada detectada aquesta situació, informar-ne l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances en un termini no superior a deu dies.

Informar l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances de qualsevol concentració de risc significativa que es produeixi en el si del grup, així com de totes les operacions significatives dutes a terme en el grup.

Adoptar i implementar les mesures que els requereixi l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances en el supòsit previst en les lletres b) i g) de l’apartat anterior.

Presentar, amb periodicitat anual, un informe sobre l’evolució del grau de concentració de riscos en el si del grup.

Elaborar i publicar, amb periodicitat anual, un informe sobre la situació financera i de solvència del grup. Quan l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, d’acord amb el que disposi el reglament, autoritzi que aquest informe pot substituir els informes individuals de les entitats integrants del grup, s’ha d’incloure en l’informe esmentat tota la informació exigible en els informes individuals i, a més, un resum de la situació financera i de solvència del grup.

Article 11. Criteris d’exercici de les potestats de supervisió davant situacions de deteriorament financer i de dificultat financera

En cas que una entitat, ja sigui domiciliada al Principat d’Andorra o sigui una entitat estrangera amb delegació a Andorra, presenti una situació de deteriorament financer o de dificultat financera, s’ha de procedir d’acord amb les regles següents:

Quan l’entitat adverteixi que es troba en una situació d’incompliment del capital de solvència obligatori o que hi ha risc probable que aquesta situació es produeixi, la mateixa entitat té el deure de presentar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances un pla de recuperació dins el termini de dos mesos a comptar de l’advertència de la situació d’incompliment del capital de solvència obligatori o del risc probable que es produeixi. El pla ha de tenir per objecte la recuperació del nivell del capital de solvència obligatori o la reducció del risc de manca de cobertura del capital esmentat. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha de requerir a l’entitat que adopti i executi les mesures necessàries dins el termini màxim de sis mesos des que es va detectar la situació o el risc probable esmentats.

Quan l’entitat adverteixi que es troba en una situació d’incompliment del capital mínim obligatori o que hi ha risc probable que aquesta situació es produeixi, la mateixa entitat té el deure de presentar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances un pla de recuperació dins el termini d’un mes a comptar de l’advertència de la situació d’incompliment del capital mínim obligatori o del risc probable que aquesta situació es produeixi. El pla ha de tenir per objecte la recuperació del capital mínim obligatori o la reducció del risc d’incompliment del capital esmentat. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha de requerir a l’entitat que adopti i executi les mesures necessàries dins el termini màxim de tres mesos des que es va detectar la situació o el risc probable esmentats.

En cas que una entitat domiciliada al Principat d’Andorra, o una delegació, es trobi en una situació de deteriorament financer o de dificultat financera, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances té la potestat per dur a terme, en relació amb les circumstàncies que concorrin, totes les actuacions que cregui pertinents en funció de la gravetat i de les dimensions d’aquestes circumstàncies. Les mesures que s’adoptin han de respectar els principis d’eficàcia i proporcionalitat. A aquests efectes, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot adoptar les mesures de control especial enumerades a la lletra h) de l’apartat 2 de l’article 9.

Article 12. Supervisió macroprudencial

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances exerceix la supervisió macroprudencial i, a aquest efecte, fa el seguiment i l’anàlisi de l’evolució del mercat de l’assegurança i la reassegurança, així com de la resta de factors que puguin tenir un impacte directe sobre les entitats o les delegacions autoritzades per operar al Principat d’Andorra.

En exercici de les seves funcions de supervisió macroprudencial, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha d’emetre i publicar, amb periodicitat almenys anual, un informe relatiu a la situació i als riscos als quals s’enfronti el mercat de l’assegurança i la reassegurança del Principat d’Andorra. Així mateix, pot emetre i publicar informes sobre situacions específiques plantejades que tinguin una rellevància especial, respectant degudament els principis de confidencialitat i protecció de la informació reservada a què hagi accedit.

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot proposar al Govern les mesures que consideri oportunes susceptibles de millorar l’ordenació i la regulació del sector de les assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.

Així mateix, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha d’assessorar el Govern, a petició del ministre de Finances, en matèria d’assegurances i reassegurances.

Article 13. Mecanismes de cooperació interna i transfronterera

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha de cooperar estretament amb la resta d’autoritats de supervisió i disciplina en matèria fiscal, econòmica, financera, creditícia i monetària del Principat d’Andorra. Amb aquesta finalitat, pot subscriure acords d’intercanvi d’informació o d’altres que siguin oportuns per garantir la màxima eficàcia en el compliment de les seves funcions.

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha de cooperar amb les autoritats supervisores en matèria d’assegurances i reassegurances d’estats estrangers amb la finalitat d’exercir les seves funcions de la manera més eficaç i eficient. A aquest efecte, té la facultat de subscriure acords de cooperació amb les autoritats esmentades a fi d’establir un mecanisme transfronterer d’intercanvi d’informació. Aquests acords s’han d’ajustar als principis següents:

Hi ha d’haver reciprocitat i confidencialitat en l’intercanvi d’informació.

L’intercanvi d’informació s’ha de basar en el compliment de les tasques de supervisió de les autoritats supervisores.

L’intercanvi d’informació ha d’incloure la possibilitat de transferir dades personals, de conformitat amb la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals.

Les persones que accedeixin a la informació intercanviada han d’estar sotmeses als deures de confidencialitat i secret.

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances té la potestat de denegar les sol·licituds d’informació quan el lliurament d’aquesta informació pugui perjudicar la sobirania, la seguretat o l’ordre públic del Principat d’Andorra, quan s’hagi incoat un procediment judicial sobre la base dels mateixos fets i contra les mateixes persones davant dels tribunals andorrans, o hagi recaigut una resolució judicial definitiva sobre els mateixos fets i respecte de les mateixes persones als tribunals andorrans.

Article 14. Deures de confidencialitat i reserva

Tenen caràcter reservat totes les dades, els documents i la informació a què accedeixi l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances en l’exercici de les seves funcions de supervisió, llevat que constin inscrits en el Registre d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores o en un altre registre públic. Aquesta regla no impedeix que les dades, els documents o la informació s’utilitzin, preservant el seu caràcter reservat, per elaborar dades agregades amb fins estadístics.

Totes les persones que exerceixin o hagin exercit funcions a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, així com totes les persones a qui l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances hagi encomanat l’exercici de qualsevol funció respecte d’entitats supervisades i també totes les persones que, en ocasió de la tramitació de procediments per l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, hagin tingut accés a dades, documents o informació de terceres parts, queden subjectes als deures de confidencialitat i secret professional sobre les dades, els documents i la informació als quals hagin accedit en l’exercici d’aquestes funcions o en ocasió de la tramitació dels procediments esmentats. Aquests deures són exigibles durant l’exercici d’aquestes funcions o durant la tramitació dels procediments, i també després del cessament en l’exercici de les funcions o després de la fi dels procediments. La infracció dels deures de confidencialitat i secret, sens perjudici de les seves conseqüències penals, comporta el cessament en l’exercici de les funcions, la separació del servei dels qui siguin funcionaris o treballadors de l’Administració pública i la indemnització per danys i perjudicis causats.

Els deures de confidencialitat i reserva queden exceptuats únicament en els casos següents:

Quan l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances proporcioni les dades, els documents i la informació a una altra autoritat supervisora d’assegurances i reassegurances en compliment dels deures derivats d’un mecanisme d’intercanvi d’informació interna o transfronterera establert d’acord amb les lleis i els convenis internacionals dels quals sigui part el Principat d’Andorra.

Quan hi hagi el consentiment exprés de l’entitat o la persona afectada.

Quan es publiquin comunicacions de forma sumària o agregada, sempre que no incloguin dades o informació que puguin revelar la identitat de les entitats o les persones afectades.

Quan siguin exigides per les autoritats judicials, administratives o públiques d’acord amb el procediment corresponent establert per les lleis i els convenis internacionals dels quals sigui part el Principat d’Andorra.

Títol III. Accés a l’activitat

Capítol primer. Deure d’obtenció d’autorització

Article 15. Deure d’obtenció d’autorització

Les entitats interessades a començar a exercir qualsevol de les activitats incloses dins l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei han d’obtenir, amb caràcter previ, l’autorització corresponent de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

Les entitats interessades a ampliar la seva activitat a un ram diferent del que s’havia autoritzat també queden subjectes al deure d’obtenir, amb caràcter previ, l’autorització de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

Les resolucions relatives a autoritzacions s’han de formular amb caràcter específic i individual.

Tant l’atorgament com la denegació i la revocació d’autoritzacions s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Article 16. Activitats realitzades sense autorització

Sense perjudici de les conseqüències penals i administratives que escaiguin, els contractes d’assegurança o reassegurança subscrits per una entitat que no disposi de l’autorització preceptiva són nuls de ple dret. En conseqüència, les parts han de restituir les prestacions lliurades i és procedent el rescabalament dels danys i perjudicis causats de conformitat amb el que estableix el dret civil. Si abans de la devolució de la prima es produís un sinistre que hauria estat emparat pel contracte si hagués sigut vàlid, l’entitat estarà, a més a més, obligada a satisfer una indemnització que s’hauria de fixar d’acord amb el règim que hauria sigut aplicable si el contracte d’assegurança hagués sigut vàlid.

La realització d’activitats sense la preceptiva autorització atorgada, o que excedeixin l’àmbit de l’autorització atorgada, comporta la imposició de la sanció corresponent a l’entitat responsable de les activitats esmentades, així com a les persones físiques o jurídiques responsables de la direcció efectiva de l’entitat. En el cas de les entitats domiciliades fora del Principat d’Andorra, la responsabilitat també és exigible al delegat de l’entitat, només en el supòsit que aquest hi hagi col·laborat.

Quan les activitats realitzades sense la preceptiva autorització, o que excedeixen l’àmbit de l’autorització atorgada, resultin imputables, totalment o parcialment, a persones físiques o jurídiques diferents de les que s’esmenten a l’apartat precedent, la responsabilitat per les infraccions ha de recaure sobre aquestes persones.

A més del que preveuen els apartats anteriors del present article, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances té la potestat de requerir, adoptant les mesures de publicitat necessàries, a qualsevol persona física i jurídica que realitzi activitats sotmeses a aquesta Llei sense disposar de l’autorització preceptiva o excedint els límits d’aquesta autorització, el cessament immediat en l’exercici d’aquestes activitats.

Capítol segon. Requisits per a l’atorgament de l’autorització

Article 17. Requisits

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.