Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra

Per la comissió d’infraccions molt greus es pot imposar, alternativament o conjuntament, alguna de les sancions següents:

Per la comissió d’infraccions greus es pot imposar, alternativament o conjuntament, alguna de les sancions següents:

Per la comissió d’infraccions lleus es pot imposar, alternativament o conjuntament, alguna de les sancions següents:

En la imposició de les sancions s’ha d’aplicar el principi de proporcionalitat, a fi de graduar-les degudament tenint en compte les circumstàncies agreujants i atenuants que s’escaiguin i, en tots els casos, les següents:

Si s’atribueix a una entitat la responsabilitat d’haver comès una infracció, també en són responsables a títol personal els membres de l’òrgan d’administració i de l’alta direcció de l’entitat, en cas que les infraccions comeses siguin imputables al dol o la culpa greu dels membres de l’òrgan d’administració i de l’alta direcció de l’entitat esmentats. No obstant això, queden exonerats de responsabilitat en els casos següents:

En el cas d’entitats extingides per fusió, cessió global d’actiu i passiu o escissió, la responsabilitat administrativa de les sancions de multa en l’àmbit de la supervisió de les assegurances privades és exigible a l’entitat cessionària o adquirent, tenint en compte, per al cas de l’escissió, el percentatge del patrimoni adquirit.

Independentment del tipus de sanció, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances no pot imposar més d’una sanció a un mateix subjecte per una mateixa infracció.

A més d’imposar les sancions que en cada cas corresponguin, la resolució del procediment sancionador pot adoptar les mesures següents:

S’ha d’exigir la indemnització per danys i perjudicis quan no sigui possible la restitució o la reposició i, en tot cas, si s’han produït danys i perjudicis als interessos públics.

La responsabilitat administrativa derivada de les infraccions tipificades en aquesta Llei no exclou les responsabilitats d’un altre ordre que siguin procedents.

Les sancions que s’imposin als diferents subjectes com a conseqüència d’una mateixa infracció tenen entre si caràcter independent.

No es poden sancionar els fets que hagin estat sancionats penalment o administrativament en els casos en què s’apreciï identitat de subjecte, fet i fonament.

Si es considera que els fets poden ser constitutius de delicte, s’han de posar en coneixement de l’autoritat judicial o del Ministeri Fiscal i se suspèn el procediment administratiu sancionador fins que recaigui pronunciament judicial ferm. Si escau reprendre el procediment administratiu sancionador, la resolució administrativa que es dicti ha de respectar l’apreciació dels fets que contingui el pronunciament judicial.

Les infraccions prescriuen pel venciment del termini de tres anys. Si s’han produït actes destinats a amagar o dissimular aquestes infraccions als òrgans de supervisió i control, la prescripció té lloc al cap de deu anys.

El termini de prescripció es comença a comptar des de la data en què la infracció s’ha comès. Interromp la prescripció la iniciació, per part de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, de les actuacions corresponents destinades a la recerca o a l’exigència de les responsabilitats que siguin procedents, amb la notificació prèvia al subjecte imputat. Pel que fa a les infraccions comeses per mitjà d’una activitat continuada, el còmput de la prescripció s’ha d’iniciar a partir de la data en què cessi l’activitat o de l’últim acte constitutiu de la infracció.

El procediment sancionador s’inicia d’ofici o en virtut d’una denúncia.

L’expedient ha de ser incoat pel director que sigui competent per raó de la matèria, el qual ha de designar com a instructor un funcionari destinat a la Direcció General del mateix Institut.

A aquests efectes, el director ha de notificar la incoació als presumptes subjectes autors i/o responsables de la possible infracció, i ha de comunicar i detallar els articles que estableixen la sanció corresponent. Així mateix, ha d’ordenar la pràctica de les proves adequades per a l’aclariment dels fets.

El plec de càrrecs, juntament amb l’exposició dels fets imputats, la referència dels preceptes legals suposadament infringits i la proposta de sanció que se’n deriva, s’han de notificar a les persones imputades perquè, en el termini improrrogable de deu dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació, puguin contestar al·legant el que considerin convenient. Si de les al·legacions es requereixen proves complementàries, s’informa del seu resultat una vegada practicades, i es poden formular al·legacions complementàries en el termini dels deu dies hàbils següents.

La resolució de l’expedient per infraccions molt greus i greus s’ha de dictar i notificar un cop hagi conclòs la seva instrucció en el termini de dos mesos. Aquest termini pot ser objecte de pròrroga per un temps que no excedeixi la seva meitat, sempre que hi hagi una causa justificada, la qual s’ha d’apreciar per mitjà d’una resolució motivada.

La resolució dels procediments sancionadors per infraccions greus i lleus correspon al director general de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. Les resolucions expresses o tàcites del director general són impugnables en alçada en els termes que estableixen el Codi de l’Administració i la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

La resolució dels procediments sancionadors per infraccions molt greus correspon al Consell d’Administració de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. Les resolucions expresses o tàcites del Consell d’Administració són impugnables en via jurisdiccional en els termes que estableix el Codi de l’Administració i la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

L’execució de les sancions correspon a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, la qual pot demanar a aquest efecte la col·laboració de la resta d’autoritats administratives.

Si el procediment sancionador s’inicia en relació amb una presumpta infracció tipificada com a lleu, s’ha d’aplicar el procediment abreujat a què es refereix l’article 123 sexies del Codi de l’Administració.

En tot allò que no disposen aquesta Llei o les disposicions reglamentàries que la despleguin, s’ha d’aplicar el que disposen els articles 123 bis i següents del Codi de l’Administració.

Una vegada incoat el procediment, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot, en l’exercici del poder disciplinari, adoptar les mesures cautelars que consideri oportunes amb la finalitat de protegir el sistema nacional de l’assegurança andorrà que estableix aquesta Llei, els interessos dels operadors que intervenen en el mercat i també l’eficàcia de la resolució que finalment s’acordi.

Les mesures cautelars a què fa referència l’apartat 1 poden consistir a:

El temps que duri la suspensió provisional es computa a l’efecte de complir les eventuals sancions de suspensió que finalment siguin adoptades.

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha d’informar immediatament el Govern sobre les mesures cautelars que hagi decidit adoptar.

Contra els acords de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances que adoptin les mesures cautelars que estableix aquest article es pot interposar recurs davant la Secció Administrativa de la Batllia en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució. El recurs és devolutiu i no suspèn l’execució de la resolució acordada de conformitat amb el que estableix el Codi de l’Administració, sens perjudici de les facultats discrecionals de la Secció Administrativa de la Batllia derivades de la legislació vigent d’acord amb el Codi de l’Administració i altres disposicions concordants.

Escau la revocació parcial de l’autorització en els supòsits següents:

La resolució de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances mitjançant la qual s’acordi la revocació parcial de l’autorització ha d’estar degudament motivada, ha de determinar els rams objecte de revocació i també ha de detallar la data a partir de la qual la dita revocació tingui eficàcia.

Correspon a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances la competència per acordar la revocació total o parcial de l’autorització.

La resolució que incoa el procediment de revocació ha d’expressar les causes en què es fonamenta i, mentre es tramita l’expedient, pot establir, com a mesura cautelar i amb la motivació corresponent, la prohibició provisional de subscriure nous contractes d’assegurança o de reassegurança per l’entitat. No obstant això, si la incoació del procediment de revocació es fonamenta en l’absència d’inici de l’activitat, en el cessament de l’activitat durant un període continuat, en la circumstància de deixar de complir algun dels requisits establerts per a l’atorgament de l’autorització o en l’incompliment de les exigències de capital mínim obligatori, la resolució podrà atorgar a l’entitat un termini de fins a sis mesos per esmenar la deficiència. Durant aquest termini l’entitat pot continuar subscrivint contractes d’assegurança o reassegurança.

Durant la tramitació de l’expedient de revocació s’ha de garantir el principi de contradicció i el dret de defensa de l’entitat asseguradora o reasseguradora.

La revocació de l’autorització determina la prohibició definitiva de subscriure nous contractes d’assegurança o de reassegurança per l’entitat, i també la liquidació de les operacions dels rams afectats per la revocació. En cas de revocació total, escau la dissolució de l’entitat.

L’acord de revocació, sigui de la classe que sigui, és susceptible de recurs d’alçada. Contra la resolució d’aquest acord es pot interposar recurs davant la Secció Administrativa de la Batllia en un termini d’un mes a comptar de l’endemà de la notificació.

L’òrgan d’administració ha de convocar la junta general d’accionistes dins el termini de dos mesos a comptar del moment en què es produeix la causa de dissolució obligatòria.

Si no es convoca la junta general d’accionistes dins el termini descrit en l’apartat 1, o si s’ha convocat però no s’ha celebrat o bé no s’hi ha adoptat l’acord de dissolució, l’òrgan d’administració ha de sol·licitar davant l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances la dissolució per via administrativa dins el termini de deu dies a comptar de la data en què va vèncer el termini de dos mesos consignat. Una vegada presentada la sol·licitud, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha d’instruir l’expedient corresponent per comprovar l’existència de la causa de dissolució obligatòria i ha de dictar la resolució oportuna.

L’acord de dissolució, sia adoptat per la junta general d’accionistes, sia adoptat per l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, ha de determinar l’obertura de la liquidació de la mateixa entitat i també la dissolució i l’obertura de la liquidació de totes les seves filials. La dissolució, sia acordada per la junta general d’accionistes, sia acordada per l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, ha de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat de Andorra.

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha d’acordar la reactivació de l’entitat dissolta i la rehabilitació de l’autorització corresponent a petició dels liquidadors, quan aquests liquidadors acreditin:

Un cop l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha comprovat el compliment dels requisits establerts en l’apartat precedent, ha d’acordar la reactivació de l’entitat dissolta i la rehabilitació de l’autorització corresponent, i ha de convocar la junta general d’accionistes a fi que es designin els membres de l’òrgan d’administració. Un cop la majoria d’aquests membres han acceptat els càrrecs, queda constituït l’òrgan d’administració i els liquidadors han de cessar en les seves funcions.

L’acord de reactivació rep la mateixa publicitat que l’acord de dissolució.

El règim de liquidació que estableix aquesta Llei s’ha d’aplicar a totes les entitats i amb independència de si ha adoptat l’acord de dissolució la junta general d’accionistes o l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. En cas d’obrir-se un procediment d’insolvència, seran sempre aplicables preferentment les disposicions en matèria concursal. Quan hagi de liquidar-se una entitat en situació d’insolvència, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances serà nomenada liquidador.

L’obertura de la liquidació té els efectes següents:

La liquidació de l’entitat s’ha d’ajustar al procediment següent:

Un cop s’han conclòs les operacions de liquidació i s’han repartit l’haver líquid, si escau, romanent, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha de dictar una resolució per la qual disposi l’extinció de la personalitat jurídica de l’entitat. La resolució d’extinció s’ha d’inscriure en el Registre d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores, així com en els altres registres públics que escaiguin, i s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha de mantenir íntegrament les seves facultats de control i supervisió de l’entitat en liquidació fins al moment en què s’inscriu la resolució d’extinció de la personalitat jurídica de l’entitat en el Registre d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores.

En el cas d’obertura de la liquidació d’una entitat, els crèdits per contracte d’assegurança gaudeixen d’un privilegi especial de primer rang sobre els actius assignats a les provisions tècniques en el registre especial d’actius a l’efecte de liquidació i, si escau, sobre els actius que hagin estat objecte de la mesura especial de prohibició de disposar, encara que no hagi arribat a tenir constància registral.

El pagament dels crèdits per contracte d’assegurança s’ha de fer amb càrrec als béns i drets afectes al privilegi especial, i s’ha de satisfer a prorrata amb preferència sobre qualsevol altre crèdit.

Els apartats 1 i 2 són aplicables en tots els casos en què concorrin els crèdits per contracte d’assegurança i altres crèdits contra l’entitat, sigui dins o fora d’un procediment concursal.

Rams d’assegurances diferents de vida:

Riscos accessoris: l’entitat que obtingui autorització per a un risc principal pertanyent a un ram d’assegurança diferent del de vida o un grup de rams també pot cobrir els riscos compresos en un altre ram sense necessitat d’obtenir autorització per a aquests riscos, sempre que es compleixin els requisits següents:

Ram de vida: l’assegurança directa sobre la vida s’inclou en un sol ram, el ram de vida, que comprèn:

Riscos complementaris al ram de vida: les entitats autoritzades per operar en el ram de vida poden cobrir com a riscos complementaris els compresos en el ram d’accidents i en el ram de malaltia, sense necessitat d’obtenir autorització per a aquests rams, sempre que es compleixin els requisits següents:

L’exercici de l’activitat de mediació d’assegurances queda sotmès al deure d’inscripció en el Registre de Mediadors que porti l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

La inscripció en el Registre de Mediadors ha de ser un requisit previ a l’exercici de l’activitat de mediació.

En la sol·licitud d’inscripció en el Registre de Mediadors el sol·licitant ha de proporcionar la informació següent:

Totes les assegurances de rams diferents de vida en les quals el Principat d’Andorra sigui l’Estat de localització del risc o l’Estat del compromís, hauran de contractar-se necessàriament amb entitats asseguradores autoritzades a exercir llur activitat en el Principat d’Andorra. També hauran de contractar-se necessàriament amb aquestes les assegurances que tinguin per objecte les responsabilitats exigibles en el Principat d’Andorra als nacionals andorrans i als residents.

A més de les assegurances de vida, s’exceptuen del que estableix l’apartat anterior, i podran contractar-se amb altres entitats, les assegurances que tinguin per objecte mercaderies en règim de transport internacional i també aquelles en les quals el risc a cobrir sigui superior a la capacitat del mercat andorrà i no sigui possible contractar l’assegurança a Andorra fins i tot en règim de coassegurança. En aquest darrer supòsit, l’interessat haurà de comunicar-ho i acreditar-ho prop de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

Fins a l’entrada en vigor de la Llei, el Ministeri de Finances continuarà exercint les funcions de supervisió i control d’acord amb la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig de 1989, modificada per la Llei 12/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig de 1989.

Si escau, durant el temps que transcorri entre l’entrada en vigor de la Llei i la creació i posada en marxa de l’Institut Nacional Andorrà d’Assegurances i Finances, el Ministeri de Finances exercirà les potestats, atribucions i competències atribuïdes a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. Les atribucions i competències recollides en el cos d’aquesta Llei s’exerciran d’acord amb el següent:

Les autoritzacions administratives atorgades a les entitats asseguradores i reasseguradores domiciliades al Principat d’Andorra a l’empara de la legislació anterior continuen essent vàlides.

Les autoritzacions administratives atorgades a les d’entitats asseguradores i reasseguradores domiciliades fora del Principat d’Andorra a l’empara de la legislació anterior continuen essent vàlides. També ho seran els nomenaments de delegats i l’establiment de delegacions fets a l’empara de la legislació anterior. Les entitats de què depenen les delegacions autoritzades a l’empara de la normativa anterior poden acollir-se al règim de declaració d’equivalència que estableixen els apartats del 5 al 8 de l’article 29.

Les entitats i delegacions referides en els apartats precedents, hauran d’adaptar-se a la Llei en els termes següents:

Els procediments iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’han de tramitar fins a la seva resolució de conformitat amb la legislació anterior.

Els procediments consignats en l’apartat precedent han de continuar essent tramitats fins que siguin resolts per l’Administració o l’organisme regulador que sigui competent segons la legislació anterior, al qual també correspon la resolució dels recursos que, si escau, puguin interposar-se.

Queden derogades totes les disposicions legals o reglamentàries que s’oposin al que estipula aquesta Llei.

En especial, queden derogades les disposicions següents:

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’establir la normativa comptable específica per a les entitats subjectes a aquesta Llei i, en particular, els mètodes i procediments per al càlcul de les provisions tècniques a efectes comptables. Així mateix, ha d’establir les normes subsidiàries inherents a la seva aplicació i al seu desenvolupament.

El Govern pot delegar aquesta facultat a l’INAF.

En cas que amb anterioritat al dia 1 de gener de 2018 no s’hagi publicat en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra la dita normativa comptable, els efectes de la lletra b) de l’apartat 3 de la disposició transitòria segona seran d’aplicació a comptar des del 1 de gener següent al dia en el qual tingui lloc la publicació.

En el termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Govern ha d’aprovar un Projecte de llei, que s’ha de remetre al Consell General, que estableixi el sistema de finançament del Fons de Garantia per a la Liquidació de les Entitats Asseguradores, el qual està sota la responsabilitat de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

Mitjançant el Fons de Garantia per a la Liquidació de les Entitats Asseguradores, en el cas d’insolvència de les entitats asseguradores en liquidació, es finançarà l’adquisició anticipada, total o parcial dels crèdits contra les entitats derivats de sinistres, de la prima no consumida com a conseqüència del venciment anticipat dels contractes i del rescat de la provisió matemàtica de les assegurances de vida. Així mateix, es poden finançar altres mesures d’anàloga significació amb la finalitat de protegir els prenedors, assegurats i titulars de drets derivats dels contractes d’assegurança subscrits per les entitats insolvents.