Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 13 de juliol del 2017 ha aprovat la següent:

llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Exposició de motius

La Llei general de l’allotjament turístic pretén fixar les noves bases del sector, fonamentades en un impuls decidit per millorar la qualitat de l’oferta d’allotjament i adaptar-se als nous comportaments de viatge dels turistes, tenint en compte l’evolució del sector turístic tant a Andorra com a escala internacional dels darrers anys.

El sector turístic andorrà ha experimentat molts canvis en aquests temps de crisi econòmica. A les millores contínues implementades amb èxit en les infraestructures turístiques de lleure com els camps de neu o Caldea-Inúu, cal afegir-hi unes polítiques turístiques valentes per redreçar la situació. La potenciació d’esdeveniments tant esportius com culturals de primer nivell mundial i la reestructuració d’Andorra Turisme per fer la societat més competitiva a l’hora de dissenyar i implementar accions de comunicació i comercialització en els mercats turístics internacionals han provocat un canvi de tendència i un increment de les entrades de turistes a Andorra els darrers tres anys. Per altra banda, les perspectives generades per l’impacte del nou marc legal en matèria d’inversió estrangera fan preveure un futur engrescador per al sector.

Malauradament, la crisi econòmica no ha afectat només el sector turístic; els rams de la construcció i immobiliari s’han vist àmpliament perjudicats també a causa d’una bombolla especulativa sense precedents, fins a tal punt que l’excés de parc immobiliari construït la darrera dècada, lligat a una reducció tant de la demanda interna com externa en habitatges de compra i de lloguer, ha trobat una sortida en el lloguer d’apartaments als turistes. Una sortida facilitada per la Llei 26/2008, del 20 de novembre, de regulació dels apartaments moblats per a vacances i de les empreses que els exploten; una llei, cal dir-ho, molt poc exigent pel que fa a l’adaptació a les condicions i exigències dels establiments d’ús públic. Aquest fet ha provocat que des del 2010, any d’inici de l’aplicació del Reglament que desenvolupava la Llei del 2008, i fins el 2015, el nombre de llits proposats en règim d’apartaments moblats per a vacances hagi crescut un 104%, i sigui l’únic grup d’allotjament que ha crescut significativament, molt per sobre del creixement experimentat pel nombre de pernoctacions, és a dir, per la demanda, que en el mateix període ha crescut un 25%. La nova Llei obliga els edificis on més del 50% dels habitatges es destinin a ús turístic a fer un canvi d’ús de l’edifici de residencial a hoteler, amb l’objectiu d’equiparar les seves obligacions a les dels edificis d’apartaments turístics. A la vegada els edificis d’ús residencial podran prohibir l’activitat d’habitatge d’ús turístic mitjançant els estatuts de la comunitat de propietaris.

Pel que fa a l’evolució internacional del sector turístic, aspectes com l’extrema competitivitat del mateix sector propiciada per l’auge d’Internet i pel desenvolupament del comerç electrònic, pel canvi dels comportaments de compra provocats per les crisis econòmiques en els principals països europeus i per la inestabilitat creixent en destinacions turístiques de primer nivell, fan que el sector turístic estigui vivint una mutació constant.

Ens trobem cada cop més davant d’un consumidor que busca per damunt de tot, en els seus viatges turístics, gaudir d’experiències irrepetibles en les quals l’allotjament també té un rol important. En aquest sentit han aparegut noves modalitats i nous grups d’allotjaments turístics que cal regular i que aquesta Llei preveu.

La integració d’Internet en la nostra vida quotidiana ha modificat radicalment els comportaments dels viatgers tant abans d’una estada, com durant la mateixa estada i després, fins al punt que avui en dia, en totes les fases del lloguer o la reserva d’un allotjament turístic, la xarxa té un paper crucial, especialment a l’hora d’informar-se sobre quin allotjament escollir, com contractar-lo i també, cada cop més, a l’hora d’avaluar el servei rebut. Aquest mitjà també ha permès als propietaris d’allotjaments arribar més fàcilment als clients a través de plataformes de contractació en línia que no sempre respecten la legislació vigent. La Llei permet lluitar de manera efectiva contra els allotjaments turístics que no estiguin declarats als registres del ministeri competent en matèria de turisme i a la vegada fixa de forma detallada les condicions de contractació del servei, posant molt èmfasi en la informació que els establiments han de facilitar als seus clients en matèria de preus, horaris, reserves o despeses de cancel·lació, sigui quin sigui el canal de comercialització emprat.

En l’àmbit internacional, la reducció dels pressupostos de les famílies de molts països europeus dedicats a viatges turístics, i especialment a França i Espanya, els principals mercats per a Andorra, després d’una de les crisis econòmiques més dures de les darreres dècades, ha provocat que els consumidors s’hagin tornat més reflexius a l’hora de comprar i a la vegada estiguin disposats a pagar menys per obtenir el mateix servei o un de millor. Som davant un nou paradigma en què el preu està present més que mai en el centre de les decisions de compra de les famílies, sigui quin sigui el seu poder adquisitiu. Si a aquest fet hi afegim la sobre-oferta de llits turístics d’Andorra, l’escenari que es dibuixa no és gens favorable per aconseguir un increment del preu de venda de les habitacions d’hotel o dels apartaments. Tot i que la nova Llei no actua sobre el preu mínim de venda, sí que els futurs reglaments de classificació de cada grup d’allotjament van encaminats a garantir una qualitat òptima del servei i dels equipaments proposats que a mitjà termini hauria de traduir-se en un increment dels preus. Aquesta Llei també estableix els mecanismes de control necessaris perquè els establiments estiguin dins els nivells de qualitat que se’ls exigiran i que a la vegada hauran de mantenir al llarg dels anys. A aquest efecte es crea la inspecció d’allotjaments turístics, es defineixen les seves funcions, obligacions i competències, i s’amplia el ventall d’infraccions lleus, greus i molt greus respecte a les lleis anteriors.

L’últim aspecte destacable quant a l’evolució recent del sector és la cada cop més preocupant inestabilitat de grans destinacions turístiques, essencialment del Magreb i de l’Orient Mitjà, causada per unes noves formes de terrorisme molt difícils de controlar. És i serà, doncs, imprescindible per a una destinació que vulgui preservar la seguretat dels seus ciutadans i dels seus visitants proveir-se de mecanismes de control eficaços tant als accessos fronterers com dins del seu territori. A més de les càmeres de control de darrera generació instal·lades el 2015 a les dues fronteres que permeten al Servei de Policia identificar de manera instantània matrícules i models de vehicles sospitosos, les dues modificacions del 2012 i del 2014 de la Llei general de l’allotjament turístic del 30 de juny del 1998, van permetre crear el Registre d’Ocupació dels Allotjaments Turístics, un registre informatitzat que permet en tot moment al Servei de Policia saber quines persones s’allotgen als establiments turístics del país. Les modificacions esmentades es mantenen en aquesta Llei.

Per tot això, i a les portes d’un nou cicle alcista de l’economia andorrana, entenem que és el moment oportú per reformular les bases del sector dels allotjaments turístics amb els objectius següents:

• adaptar la Llei als nous comportaments de viatge dels turistes,

• garantir una major equitat en la posada en funcionament i la gestió dels grups d’allotjament,

• combatre els allotjaments il·legals,

• incrementar en general la qualitat dels serveis i dels equipaments que s’ofereixen,

• i garantir la seguretat dels visitants en un context internacional cada cop més inestable.

La Llei general de l’allotjament turístic, que va aprovar el Consell General el dia 30 de juny del 1998, tenia com a objectiu definir què s’entenia per allotjament turístic, establir un marc tipològic bàsic i preveure un marc normatiu per a la tipificació d’infraccions i sancions.

Aquesta primera Llei, així com la Llei 26/2008, del 20 de novembre, de regulació dels apartaments moblats per a vacances i de les empreses que els exploten; la Llei 8/2012, del 17 de maig, de modificació de la Llei general de l’allotjament turístic, del 30 de juny del 1998; la Llei 29/2014, del 27 de novembre, de modificació de la Llei 8/2012, del 17 de maig, de modificació de la Llei general de l’allotjament turístic, del 30 de juny del 1998, i els reglaments que les van desenvolupar van resultar ser unes eines imprescindibles per garantir una qualitat mínima de l’oferta d’allotjaments turístics a través de l’adaptació del parc als estàndards internacionals del moment.

No obstant això, el nou entorn exposat anteriorment ens obliga a adaptar aquestes lleis per donar resposta al mercat actual i a les possibles transformacions que pugui experimentar en el futur, amb una nova normativa que ha d’ajudar a crear riquesa, estabilitat laboral i, d’una manera general, a facilitar el desenvolupament del sector dels allotjaments turístics.

Aquesta Llei general de l’allotjament turístic té per objecte proposar un nou text sobre la base dels textos de les quatre lleis mencionades anteriorment, que busca millorar l’equitat entre tots els grups d’allotjaments turístics, ja sigui en concepte d’exigències tècniques i de qualitat, com de participació en la fiscalitat de l’Estat.

La nova Llei s’aplica a l’activitat d’allotjament turístic que es presta a un consumidor a canvi de contraprestació econòmica o de qualsevol altre tipus, i a les unitats immobiliàries i instal·lacions utilitzades en el marc d’aquesta activitat. Als efectes d’aquesta Llei, qualsevol allotjament que es promocioni o comercialitzi a Internet o en qualsevol altre mitjà es considera turístic.

El capítol primer introdueix les definicions bàsiques de les modalitats, dels grups i d’altres elements específics dels allotjaments turístics.

Paral·lelament, el capítol segon defineix les modalitats d’allotjament turístic: hotelera, apartaments turístics, càmpings, allotjaments rurals, habitatges d’ús turístic i establiments complementaris d’allotjament turístic.

Aquesta Llei ha de permetre reordenar el sector dels actuals apartaments moblats per a vacances creant el grup d’habitatges d’ús turístic i proposant noves eines per reduir l’intrusisme. També vol donar cabuda a nous grups d’allotjaments turístics, com les àrees d’acollida i d’estada per a autocaravanes, les bordes de muntanya i els allotjaments turístics atípics. D’altra banda, pretén facilitar el desenvolupament de nous allotjaments rurals.

La classificació i la inscripció dels allotjaments turístics, així com les condicions de contractació, queden definides en els capítols tercer i quart respectivament.

La nova Llei reprèn, en els capítols cinquè, sisè i setè, elements clau com ara, respectivament, les obligacions dels allotjaments turístics, les obligacions dels clients dels serveis dels allotjaments turístics, i les assegurances obligatòries, amb l’objectiu d’introduir elements suficients per assolir una millora contínua de la qualitat del servei i de l’atenció al client.

L’elaboració d’estadístiques queda reflectida en el capítol vuitè.

En els capítols novè, desè, onzè i dotzè, la Llei fixa el procediment sancionador aplicable; tipifica les infraccions; detalla les faltes lleus, greus i molt greus; preveu les sancions corresponents, i la prescripció i la caducitat de les mateixes infraccions i sancions.

També es crea en el capítol tretzè la inspecció d’allotjaments turístics.

La disposició addicional determina que, a la finalització del primer any des de la data d’entrada en vigor del reglament que reguli els HUT, els edificis de deu o més habitatges que tinguin una quantitat d’HUT que representi més del 75% de les quotes de participació de l’edifici on estan situats, en relació amb el total de la superfície destinada a habitatge, quedaran sotmesos a les disposicions de l’article 23 i hauran de canviar el seu ús, de manera que passin d’ús residencial a ús hoteler i disposin de recepció dins del mateix edifici. Aquest percentatge no es podrà incrementar exceptuant que l’edifici sigui destinat en la seva totalitat a apartaments turístics, de conformitat amb les disposicions corresponents a l’article 23.

Cal subratllar que les disposicions transitòries de la Llei tenen com a objectiu facilitar una transició àgil de l’actual marc legislatiu al nou.

Finalment, cal dir que s’ha optat per una Llei que reordeni el sector però a la vegada que no entorpeixi la gestió del dia a dia dels mateixos establiments que el configuren. A petició de les mateixes associacions que representen el sector, i després de nombroses reunions en les quals s’han escoltat els seus suggeriments de millora sobre l’esborrany del Projecte de Llei inicial, s’ha decidit treure de la Llei i incloure en els reglaments els aspectes més de detall relacionats amb diferents procediments que els allotjaments hauran d’aplicar per oferir als clients un servei òptim, com la informació sobre preus i serveis, les reserves, les despeses de cancel·lació, les dades mínimes de la factura, el tractament de les reclamacions, etc. A la vegada i tal com ja es va fer en les lleis anteriors, els criteris de classificació de cada modalitat d’allotjament es regularan també per reglament.

Article 1. Àmbit d’aplicació de la Llei

La Llei s’aplica a l’activitat d’allotjament turístic que es presta a un consumidor a canvi de contraprestació econòmica o de qualsevol altre tipus, i a les unitats immobiliàries i instal·lacions utilitzades en el marc d’aquesta activitat. Als efectes d’aquesta Llei, qualsevol allotjament que es promocioni o comercialitzi a Internet o en qualsevol altre mitjà es considera turístic.

Capítol primer. Definicions bàsiques

Article 2. Concepte, regles i principis generals dels allotjaments turístics

Són establiments d’allotjament turístic els locals i les instal·lacions oberts al públic, degudament autoritzats administrativament, on les persones titulars ofereixen als clients allotjament temporal per a una estada turística a les unitats d’allotjament, així com altres serveis turístics d’acord amb la normativa vigent, a canvi d’una contraprestació econòmica o de qualsevol altre tipus.

Els establiments d’allotjament turístic han de posar a disposició dels clients les seves instal·lacions i els seus equipaments en les degudes condicions de netedat, higiene, seguretat, comoditat i funcionament. Han d’estar suficientment moblats i dotats dels aparells i estris necessaris per a l’ocupació immediata, amb la finalitat de prestar un servei de qualitat en relació amb la totalitat de places ofertes dins del seu grup i la seva categoria.

Els establiments d’allotjament turístic no es poden constituir en habitatges, amb l’única excepció dels establiments d’allotjament rural i els habitatges d’ús turístic.

S’entén per titular d’un establiment d’allotjament turístic la persona, física o jurídica, propietària o no dels locals i/o les instal·lacions, que els gestiona o explota comercialment sota els principis d’unitat empresarial d’explotació i responsabilitat del compliment de la normativa turística davant l’Administració.

En cas que en un establiment d’allotjament turístic el servei de restauració sigui proporcionat per una tercera persona amb un registre de comerç diferent del de l’allotjament turístic, aquest establiment haurà de complir els requisits següents:

Article 3. Condicions de contractació

Als efectes d’aquesta Llei, es consideren consumidors i/o clients, de conformitat amb la Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor, les persones físiques o jurídiques que actuen en el marc de les relacions de consum en un àmbit aliè a una activitat empresarial o professional.

Com a tals, independentment dels drets que tinguin com a clients, han de gaudir dels drets següents:

La informació lliurada i els serveis contractats mitjançant una agència d’intermediació turística, intermediària entre l’establiment d’allotjament i el client, queden igualment regits per aquesta Llei, i les obligacions que en deriven són aplicables a les agències d’intermediació o als responsables dels llocs on es facin publicitat o es promocionin, sense perjudici de les prescripcions aplicables entre l’establiment d’allotjament turístic i l’agència, tenint aquesta la condició d’operadors professionals. Així, en cas d’intervenció d’una agència d’intermediació, de publicitat, promoció o comunicació, s’entendrà que les obligacions imposades en aquesta Llei als establiments d’allotjament han de ser complides per les agències d’intermediació de publicitat, promoció o comunicació amb les quals hagin contractat els clients.

Article 4. Definicions generals

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:

Capítol segon. Modalitats d’allotjament turístic

Secció primera. Classificació dels allotjaments turístics per modalitats

Article 5. Classificació dels allotjaments turístics per modalitats

Els establiments d’allotjament turístic es classifiquen dintre d’alguna de les modalitats següents:

La classificació turística identifica la modalitat, el grup i, si escau, la categoria de l’establiment.

Està prohibit utilitzar qualsevol denominació, classificació, grup o categoria reservada a establiments d’allotjament turístic per aquesta Llei sense estar-hi habilitat.

Secció segona. Modalitat hotelera

Article 6. Definició dels establiments de la modalitat hotelera

Són establiments hotelers els allotjaments situats en edificis constituïts en la seva totalitat per habitacions, estudis o apartaments. Totes les unitats d’allotjament d’un establiment hoteler han d’estar integrades en la totalitat d’un edifici amb entrada comuna i recepció, i han de reunir els requisits mínims que es determinin reglamentàriament quant a les característiques i el contingut de les estances, la capacitat, així com la prestació i la qualitat dels serveis.

Els establiments hotelers estan constituïts en una unitat empresarial d’explotació, degudament inscrita al Registre de Comerç, dedicada a prestar, amb altres serveis de caràcter complementari o sense, de manera habitual i professional, allotjament a les persones en estances del tipus habitacions, estudis o apartaments situats en un edifici, i sota un règim de funcionament que inclou la neteja diària de totes les unitats i dependències.

Article 7. Grups dels establiments hotelers

Els establiments hotelers, d’acord amb les seves característiques bàsiques, es distribueixen en quatre grups:

Article 8. Definició dels establiments del grup hotels

Són hotels els establiments que, de conformitat amb la descripció establerta en els articles 4 i 6, reuneixen els requisits mínims quant a capacitat, característiques i contingut de les habitacions, les cambres de bany dins les habitacions, l’esmorzar, els serveis d’acollida i d’altres que es determinin reglamentàriament.

En el cas dels apartaments o estudis ubicats en hotels, estan autoritzats sempre que el nombre i la capacitat conjunta de totes les unitats no superi el percentatge de la capacitat general declarada com a activitat principal de l’establiment que es determini per la via reglamentària, i sempre que compleixin els requisits mínims d’aquests apartaments o estudis.

Article 9. Definició dels establiments del grup aparthotels

Són aparthotels els establiments que, de conformitat amb la descripció establerta en els articles 4 i 6, reuneixen els requisits mínims quant a capacitat, característiques i contingut dels apartaments o estudis, l’esmorzar, els serveis d’acollida i d’altres que es determinin reglamentàriament.

Article 10. Definició dels establiments del grup hostals i residències

Són hostals o residències els establiments que, de conformitat amb la descripció establerta en els articles 4 i 6, reuneixen els requisits mínims quant a capacitat, característiques i contingut de les habitacions, les cambres de bany, els serveis d’acollida i d’altres que es determinin reglamentàriament.

Article 11. Definició dels establiments del grup pensions

Són pensions els establiments que, de conformitat amb la descripció establerta en els articles 4 i 6, reuneixen els requisits mínims quant a capacitat, característiques i contingut de les habitacions, les cambres de bany, els serveis d’acollida i d’altres que es determinin reglamentàriament.

Article 12. Classificació dels establiments hotelers

Als efectes de classificació i avaluació, també es considerarà la capacitat receptiva, les circumstàncies en què estigui instal·lat l’establiment, les condicions, l’equipament de les habitacions, la prestació i la qualitat dels serveis, i les instal·lacions d’ús comú per als clients, així com els serveis complementaris.

La modificació de la categoria d’un establiment de la modalitat hotelera es pot produir a petició del titular del Registre de Comerç, sempre que acrediti el compliment dels requisits que permeten el canvi sol·licitat, o bé d’ofici, a conseqüència d’una inspecció efectuada pels serveis tècnics dels ministeris competents, en compliment d’una resolució adoptada en el marc d’un expedient sancionador obert a aquest efecte.

Secció tercera. Modalitat apartaments turístics

Article 13. Definició dels establiments de la modalitat apartaments turístics

Són apartaments turístics els allotjaments situats en edificis constituïts en la seva totalitat per apartaments o estudis segons queden definits a l’article 4, amb entrada comuna a l’edifici i serveis de recepció, que reuneixen els requisits mínims quant a capacitat, característiques i contingut de les estances, així com la prestació i la qualitat dels serveis que es determinin reglamentàriament.

Els apartaments turístics estan constituïts en una unitat empresarial d’explotació inscrita al Registre de Comerç, dedicada a prestar, de manera habitual i professional, amb altres serveis de caràcter complementari o sense, allotjament en apartaments o estudis dotats de mobiliari, instal·lacions, serveis i equips per a la preparació, conservació i consum d’aliments freds i calents. En els serveis de caràcter complementari s’hi pot incloure la neteja, amb una freqüència regular, de les dites unitats i dependències.

Els apartaments turístics regulats en aquesta Llei no estan sotmesos a la normativa que regula l’arrendament de finques urbanes en cada moment vigent, sempre que estiguin inscrits com a allotjament turístic i siguin arrendats a turistes.

Article 14. Classificació dels apartaments turístics

Els apartaments turístics es classifiquen en cinc categories que són identificades per estrelles, les quals es podran subdividir en àrees d’avaluació que es definiran reglamentàriament.

Per classificar-los, també es considerarà la capacitat receptiva, la prestació i la qualitat dels serveis, i les circumstàncies en què estiguin instal·lats els apartaments i estudis, les condicions i l’equipament.

La modificació de la categoria d’un establiment de la modalitat d’apartaments turístics es pot produir a petició del titular del Registre de Comerç, sempre que acrediti el compliment dels requisits que permeten el canvi sol·licitat, o bé d’ofici, a conseqüència d’una inspecció efectuada pels serveis tècnics dels ministeris competents, en compliment d’una resolució adoptada en el marc d’un expedient sancionador obert a aquest efecte.

Secció quarta. Modalitat càmpings

Article 15. Definició dels establiments de la modalitat de càmping

Tenen la consideració d’establiments de càmping els allotjaments turístics constituïts en una unitat empresarial d’explotació, inscrits al Registre de Comerç, dedicats a prestar, amb altres serveis de caràcter complementari o sense, allotjament a les persones en espais de terreny delimitats, dotats i condicionats per a l’ocupació temporal, dedicats a la convivència agrupada de persones.

Els càmpings han d’estar dividits en unitats d’acampada, que és un espai de terreny destinat a la ubicació d’un vehicle i d’un element d’allotjament que pot ser mòbil, semimòbil o fix, amb independència que la propietat correspongui als clients o al titular de l’explotació.

Article 16. Grups dels establiments de càmping

Els establiments de càmping, d’acord amb les seves característiques bàsiques, es distribueixen en quatre grups:

Els càmpings, les zones d’acampada, les àrees d’acollida d’autocaravanes i les àrees d’estada d’autocaravanes han de complir els requisits per a l’activitat que s’estableixen en aquesta Llei i en els reglaments que la desenvolupin, així com la prestació i la qualitat dels serveis que la normativa específica determini.

Article 17. Definició i classificació dels establiments del grup càmpings

Són càmpings els establiments que, de conformitat amb la descripció establerta a l’article 15, reuneixen els requisits mínims quant a capacitat, característiques i contingut de les unitats d’acampada, els serveis d’acollida i d’altres que es determinin reglamentàriament.

Els elements d’allotjament de les unitats d’acampada del grup càmping poden ser mòbils, semimòbils o fixos, segons queda definit a l’article 15, amb independència que la seva propietat correspongui als clients o al titular de l’explotació.

Els càmpings es classifiquen en cinc categories que són identificades per estrelles, les quals es podran subdividir en àrees d’avaluació que es definiran reglamentàriament. A aquest efecte, també es considerarà la capacitat receptiva, la prestació i la qualitat dels serveis, les condicions i l’equipament.

Els establiments de càmping poden disposar d’unitats d’acampada que tinguin previst l’aparcament de vehicles en un lloc diferent del de la ubicació de l’element d’allotjament. En aquest cas, de la superfície que correspongui a la unitat d’acampada, segons la categoria del càmping, se’n pot descomptar la superfície que es determini per reglament, i el lloc destinat a aparcament ha de portar el número de la unitat d’acampada a què correspongui.

El planejament urbanístic pot determinar la quantia i la distribució del nombre d’unitats d’acampada per a elements fixos o semimòbils, de manera que respecti la naturalesa rústica dels terrenys i es minimitzi l’impacte que provoca la seva implantació, tant en relació amb l’espai que ocupen com amb el volum, els materials i el cromatisme que puguin presentar.

La modificació de la categoria d’un establiment del grup dels establiments de càmping es pot produir a petició del titular del Registre de Comerç, sempre que acrediti el compliment dels requisits que permeten el canvi sol·licitat, o bé d’ofici, a conseqüència d’una inspecció efectuada pels serveis tècnics dels ministeris competents, en compliment d’una resolució adoptada en el marc d’un expedient sancionador obert a aquest efecte.

Article 18. Definició i classificació dels establiments del grup zones d’acampada

Són zones d’acampada els establiments que reuneixen els requisits mínims quant a capacitat, característiques i contingut de les unitats d’acampada, els serveis d’acollida, la prestació i la qualitat dels serveis i d’altres que es determinin reglamentàriament, de conformitat amb la descripció establerta als articles 15 i 16.

Els elements d’allotjament de les unitats d’acampada del grup zones d’acampada només poden ser mòbils, segons queda definit a l’article 15, amb independència que la seva propietat correspongui als clients o al titular de l’explotació.

Les zones d’acampada es classifiquen en una única categoria.

Article 19. Definició i classificació dels establiments del grup àrees d’acollida d’autocaravanes

Tenen la consideració d’àrea d’acollida d’autocaravanes els espais de terreny, degudament delimitats, oberts al públic per a l’ocupació exclusiva d’autocaravanes en trànsit, que permeten l’allotjament per l’estada màxima que es defineixi per reglament, que no pot superar les 48 hores, sense dret al desplegament d’elements d’acampada o que excedeixin el perímetre del vehicle. No admeten cap element fix d’allotjament, com ara bungalous o mòduls.

Els espais destinats a l’estacionament d’autocaravanes han de quedar definits, en les seves característiques essencials i serveis mínims, capacitat, i en la prestació i la qualitat dels serveis, mitjançant reglament, sense perjudici de la normativa en cada moment vigent en matèria de protecció del medi ambient i d’altres.

Article 20. Definició i classificació dels establiments del grup àrees d’estada d’autocaravanes

Tenen la consideració d’àrea d’estada d’autocaravanes els espais de terreny, degudament delimitats, oberts al públic per a l’ocupació exclusiva d’autocaravanes. No admeten cap element fix d’allotjament, com ara bungalous o mòduls.

Els espais destinats a l’estada d’autocaravanes han de quedar definits, en les seves característiques essencials i serveis mínims, capacitat, i en la prestació i la qualitat dels serveis, mitjançant reglament, sense perjudici de la normativa vigent en cada moment en matèria de protecció del medi ambient i d’altres.

Secció cinquena. Modalitat allotjament rural

Article 21. Definició dels establiments de la modalitat d’allotjaments rurals

Els allotjaments rurals són establiments que presten servei d’allotjament temporal en habitatges, en règim d’habitacions, apartaments o de cessió de l’habitatge sencer, segons els grups i els requisits definits per reglament.

Poden estar ubicats en cases o bordes, segons queden definides a l’article 4, i han de complir els requisits determinats per reglament per a cada grup d’establiments definits a l’article 22. La consideració d’habitatge ve donada per la cèdula d’habitabilitat.

Els establiments de turisme rural han d’estar constituïts en una unitat empresarial d’explotació i inscrits al Registre de Comerç, i han de complir la legislació vigent.

Els edificis destinats a l’allotjament rural queden radicats en edificis destinats exclusivament a aquest ús, sense perjudici que el titular o responsable de l’allotjament hi pugui instal·lar el seu habitatge habitual.

Article 22. Grups, definició i classificació dels allotjaments rurals

Els allotjaments rurals es divideixen en dos grups:

Els establiments rurals es classifiquen en quatre categories, identificades per espigues, que es poden subdividir en àrees d’avaluació que s’han de definir reglamentàriament.

La modificació de la categoria d’un establiment de la modalitat d’allotjament rural es pot produir a petició del titular del Registre de Comerç, sempre que acrediti el compliment dels requisits que permeten el canvi sol·licitat, o bé d’ofici, en seguiment d’una inspecció efectuada pels serveis tècnics dels ministeris competents, en compliment d’una resolució adoptada en el marc d’un expedient sancionador obert a aquest efecte.

També es considera la prestació i la qualitat dels serveis, els llocs en què estiguin instal·lats, les característiques, la capacitat, les condicions, l’equipament i d’altres que es determinin per reglament.

Secció sisena. Modalitat habitatge d’ús turístic

Article 23. Definició dels establiments de la modalitat habitatges d’ús turístic

Tenen la consideració d’habitatges d’ús turístic (d’ara endavant, “HUT”) els habitatges que són cedits pel seu propietari o titular dels drets reals, directament o indirectament, als clients a canvi de contraprestació econòmica o de qualsevol altre tipus, per a una estada turística.

Els HUT han de disposar de la cèdula o del certificat d’habitabilitat i, cumulativament, del butlletí elèctric, i han de reunir els requisits tècnics i d’equipaments establerts reglamentàriament.

Els HUT se cedeixen sencers, i no se’n permet la cessió per estances ni la prestació de cap servei de restauració.

En un edifici format per 10 o més habitatges, els HUT no poden representar més del 50% de les quotes de participació de l’edifici on estan situats, en relació amb el total de la superfície destinada a habitatge. En cas que se sobrepassi aquest percentatge, l’edifici haurà de ser destinat en la seva totalitat a apartaments turístics, definits en els articles 13 i 14, i haurà de canviar d’ús residencial a ús hoteler.

Als efectes d’aquesta modalitat, s’equipara edifici a la comunitat de propietaris corresponent.

Els HUT queden definits, pel que fa a la tipologia, mitjançant el Reglament corresponent, que fixa els requisits d’obligat compliment quant a les característiques i el contingut de les estances, la capacitat, així com la prestació i la qualitat dels serveis.

Article 24. Grup dels HUT

Els HUT, d’acord amb les seves característiques d’edificació, es divideixen en un sol grup:

• Apartaments, estudis, cases o xalets, i cases adossades.

Entenem per apartaments i estudis els habitatges integrats en edificis residencials en règim de propietat horitzontal que presenten les característiques detallades a l’article 4 i d’altres que es determinin reglamentàriament.

Són cases, cases adossades o xalets els habitatges que presenten les característiques detallades a l’article 4, i d’altres que es determinin reglamentàriament. Les cases, cases adossades o xalets s’han d’arrendar per la seva totalitat, sense que sigui possible fer-ne arrendaments parcials.

Article 25. Classificació dels HUT

Els HUT es poden classificar d’una a cinc categories, identificades per estrelles, les quals es poden subdividir en àrees d’avaluació.

Els procediments de registre i de classificació queden regulats per la via reglamentària, així com les categories dels mateixos HUT.

La decisió de registre i de classificació la lliura el ministeri competent en matèria de turisme, que ha de fer les inspeccions i les comprovacions del compliment dels requisits obligatoris.

El propietari de l’HUT o el seu representant legal està obligat a informar immediatament el ministeri competent en matèria de turisme de qualsevol modificació de les característiques de l’HUT que afecti la seva classificació en una categoria.

La modificació de la categoria d’un HUT es pot produir a petició del propietari o representant legal, sempre que acrediti el compliment dels requisits que permeten el canvi sol·licitat, o bé d’ofici, en seguiment d’una inspecció efectuada pels serveis tècnics dels ministeris competents, en compliment d’una resolució adoptada en el marc d’un expedient sancionador obert a aquest efecte, o de resultes de qualsevol altra causa prevista a la legislació vigent.

Secció setena. Els establiments complementaris d’allotjament turístic

Article 26. Definició dels establiments complementaris d’allotjament turístic

Són establiments complementaris d’allotjament turístic els allotjaments constituïts en una unitat empresarial d’explotació, de titularitat pública, privada o mixta, dedicats a prestar, amb altres serveis de caràcter complementari o sense, de manera habitual i professional, allotjament temporal, mitjançant contraprestació, d’acord amb els grups detallats a l’article 27. Els establiments complementaris queden radicats en edificis destinats exclusivament a aquest ús.

Article 27. Grups dels establiments complementaris d’allotjament turístic

Els establiments complementaris d’allotjament turístic, d’acord amb les seves característiques bàsiques, es distribueixen en cinc grups:

Article 28. Definició i classificació del grup albergs

Són albergs els establiments degudament inscrits al Registre de Comerç que ofereixen allotjament en habitacions individuals o col·lectives, amb llits o lliteres, amb bany o sense dins de l’habitació, i amb serveis de restauració o dret a cuina, d’acord amb les definicions dels articles 4 i 26, i que reuneixen els requisits mínims quant a característiques i contingut de les habitacions, les cambres de bany, els serveis d’acollida, la prestació i la qualitat dels serveis, la capacitat, i d’altres que es determinin reglamentàriament.

Els albergs es classifiquen en una única categoria.

Article 29. Definició i classificació del grup cases de colònies

Són cases de colònies els establiments degudament inscrits al Registre de Comerç que ofereixen allotjament en habitacions col·lectives, amb llits o lliteres, amb bany col·lectiu i serveis de restauració, d’acord amb la descripció establerta als articles 4 i 26, i que reuneixen els requisits mínims quant a característiques i contingut de les habitacions, les cambres de bany, els serveis d’acollida, la capacitat, la prestació i la qualitat dels serveis, i d’altres que es determinin reglamentàriament.

Les cases de colònies es classifiquen en una única categoria.

Article 30. Definició i classificació del grup refugis de muntanya

Són refugis de muntanya les instal·lacions que es troben en zones de muntanya, generalment prop de senders o GR, que serveixen d’aixopluc, punt de parada o de pernoctació a senderistes o alpinistes que fan una travessa de muntanya.

Els refugis de muntanya es categoritzen en dos subgrups:

Els refugis lliures o cabanes són de titularitat pública i tenen lliteres i llar de foc. L’accés hi és lliure i estan oberts tot l’any. Es classifiquen en una única categoria.

Els refugis guardats poden ser de titularitat pública o privada, han d’estar degudament inscrits al Registre de Comerç, i han de comptar amb subministrament d’aigua, lliteres, banys i servei de restauració. Es classifiquen en dos o més categories que s’identifiquen per estrelles, les quals es poden subdividir en àrees d’avaluació que s’han de definir reglamentàriament.

A l’efecte de classificació, es considera la capacitat dels establiments, així com les característiques, els llocs en què estiguin instal·lats, les condicions, l’equipament i la prestació i la qualitat dels serveis.

La modificació de la categoria d’un refugi de muntanya es pot produir a petició del propietari o representant legal, sempre que acrediti el compliment dels requisits que permeten el canvi sol·licitat, o bé d’ofici, en seguiment d’una inspecció efectuada pels serveis tècnics dels ministeris competents, en compliment d’una resolució adoptada en el marc d’un expedient sancionador obert a aquest efecte, o de resultes de qualsevol altra causa prevista a la legislació vigent.

Article 31. Definició i classificació del grup bordes de muntanya

Són bordes de muntanya els establiments que, d’acord amb la descripció establerta a l’article 4, reuneixen els requisits mínims quant a característiques, titularitat, capacitat, ubicació i d’altres que es determinin reglamentàriament.

Les bordes de muntanya es troben en sòl no urbanitzable i s’autoritzen únicament en edificis ja existents a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Les bordes de muntanya es classifiquen en una única categoria.

Article 32. Definició i classificació dels allotjaments atípics

Els allotjaments atípics són els establiments d’allotjament turístic que per les seves característiques no poden ser inclosos en cap de les modalitats anteriors.

El ministeri competent en matèria de turisme té la potestat de crear tants subgrups com cregui necessari per via reglamentària, i fixar per a cada subgrup d’allotjament atípic la definició i els requisits d’obligat compliment, així com la seva capacitat i classificació.

No s’acceptarà en cap cas l’activitat anomenada “Bed & Breakfast” (allotjament en domicilis particulars amb servei d’esmorzar o sense) com a allotjament atípic.

Capítol tercer. Classificació i inscripció dels allotjaments turístics

Secció primera. Classificació i inscripció dels allotjaments turístics

Article 33. Classificació dels allotjaments turístics

Tot allotjament turístic, de forma obligatòria, ha de complir els requisits mínims que es determinin reglamentàriament i ser pertinentment classificat d’acord amb el seu grup, motiu pel qual ha d’exhibir les plaques o els certificats identificatius corresponents al seu grup i, si escau, a la seva categoria, segons un sistema definit reglamentàriament orientat a informar adequadament el client.

L’empresari ha de sol·licitar la classificació de l’allotjament turístic mitjançant la presentació de la documentació corresponent als requisits a què es refereix el punt anterior. Posteriorment, la unitat competent en matèria d’inspecció verifica la certesa de la informació, i en cas que aquesta informació no s’ajusti a la realitat, denega la classificació o en rebaixa la categoria, sense perjudici de la responsabilitat en què pugui incórrer l’empresari per subministrar dades falses o incorrectes en la declaració responsable.

Els establiments d’allotjament turístic poden optar voluntàriament a obtenir identificacions relatives a elements diferenciadors, cursant la petició corresponent al Govern a aquest efecte.

Aquestes identificacions són sempre complementàries del grup i la categoria.

Els establiments d’allotjament turístic, una vegada homologats, tindran una placa o un certificat atorgat pel Govern que garantirà la certesa de la informació sobre el grup, la categoria i els elements diferenciadors.

Els requisits i les particularitats de la classificació, les plaques o certificats identificatius, els grups, les categories i els elements diferenciadors de l’establiment s’han de determinar reglamentàriament.

Article 34. Revisió de les característiques de la classificació dels allotjaments turístics

La classificació d’un establiment d’allotjament turístic i totes les seves altres característiques de categoria, elements diferenciadors i altres elements complementaris, poden ser revisades en qualsevol moment pel Govern, d’ofici o a instància de la part interessada. En cas de modificació o supressió d’alguna de les característiques de la classificació sense l’autorització prèvia corresponent, s’incoarà l’expedient oportú.

Article 35. Autorització prèvia dels habitatges d’ús turístic

Secció segona: Les empreses gestores d’HUT

Article 36. Definició de les EGHUT

Tenen la consideració d’empreses de gestió d’habitatges d’ús turístic (EGHUT) les que, amb la prèvia i preceptiva autorització administrativa, la inscripció al Registre de Comerç i complint la normativa vigent, ofereixen de manera habitual i amb caràcter professional, directament o indirectament, mitjançant contraprestació, allotjament turístic en HUT dels quals són propietaris o titulars de drets reals, o bé la gestió dels quals els ha estat confiada pels propietaris dels habitatges o pels titulars de drets reals sobre els mateixos habitatges.

Article 37. Requisits i marc legal de les EGHUT

Article 38. El contracte de gestió

En cas que les EGHUT no siguin propietàries ni titulars de drets reals sobre els HUT que gestionen, han de formalitzar un contracte de gestió d’HUT amb els propietaris o titulars de drets reals sobre els mateixos apartaments.

El contracte de gestió d’HUT s’ha de formalitzar per escrit i s’ha de signar per duplicat.

L’EGHUT ha de lliurar un exemplar signat del contracte al propietari de l’HUT o al titular de drets reals sobre el mateix HUT i ha d’arxivar l’altre.

El contracte de gestió d’HUT ha d’indicar, com a mínim, que el propietari o el titular de drets reals sobre l’habitatge faculta l’EGHUT per gestionar la unitat immobiliària amb el règim específic i la modalitat d’arrendament turístic d’HUT.

El contracte de gestió d’HUT també ha de regular els honoraris i la forma de remuneració de l’EGHUT, i ha de preveure expressament un termini de venciment.

Article 39. Requisits d’accessibilitat del parc immobiliari de les EGHUT

El parc immobiliari d’una EGHUT que compti amb 11 HUT o més ha d’oferir, com a mínim, un HUT adaptat a les normes d’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda, de conformitat amb el quadre següent:

Secció tercera. El Registre d’HUT i el d’EGHUT

Article 40. El Registre d’HUT i d’EGHUT (definició, marc legal i àmbit d’aplicació)

La resta del procediment i dels requisits de registre queden regulats per la via reglamentària.

Capítol quart. Condicions de contractació

Article 41. Condicions de contractació

Secció primera. Serveis i preus

Article 42. Serveis i preus

Les empreses d’allotjament turístic estan obligades a lliurar als clients, abans d’admetre’ls, la informació dels preus corresponents als serveis acordats inicialment, mitjançant qualsevol suport, on han de constar les dades que es determinin per la via reglamentària.

Les empreses d’allotjament turístic estan obligades a disposar, en un lloc visible per als clients, del full de preus per a la deguda informació.

Secció segona. Reserves

Article 43. Reserves

El procediment relatiu a les reserves, a la informació que ha d’incloure la reserva prèvia, a la posada a disposició de les unitats d’allotjament, a la paga i senyal, al manteniment de les reserves, i als horaris d’entrada i sortida de l’allotjament turístic, es determina per la via reglamentària.

Article 44. Despeses de cancel·lació

Qualsevol client té dret a desistir de la reserva efectuada amb anterioritat a la data d’arribada, d’acord amb les condicions de contractació en el moment de formalitzar la reserva. Sense perjudici d’establir unes condicions de cancel·lació específiques i de forma escrita, les condicions esmentades, així com el retorn del pagament a compte, es determinen per la via reglamentària.

Article 45. Normativa de cancel·lació

L’establiment d’allotjament turístic i/o l’agent intermediari està obligat a informar el client sobre la normativa de cancel·lació.

Article 46. Abandonament anticipat de la unitat d’allotjament

Si el client d’un establiment turístic decideix abandonar anticipadament la unitat d’allotjament reservada amb anterioritat a la data de sortida fixada, el titular de l’establiment pot exigir el cobrament d’una penalització sobre el preu total dels serveis contractats que restin per utilitzar, llevat d’un acord específic entre les parts.

En els supòsits que el client hagi d’abandonar anticipadament la unitat d’allotjament reservada amb anterioritat a la data de sortida fixada, per una causa major degudament justificada, no està obligat a abonar al titular de l’establiment d’allotjament turístic el preu dels serveis que restin per utilitzar.

Article 47. Abandonament de les pertinences

Capítol cinquè. Obligacions dels allotjaments turístics

Article 48. Obligacions dels allotjaments turístics exceptuant els refugis de muntanya, les bordes de muntanya, les àrees d’acollida d’autocaravanes i els allotjaments atípics

a. Data del registre d’entrada i data del registre de sortida de tots els seus clients.

b. Nom, cognoms, nacionalitat i data de naixement de tots els seus clients.

Article 49. Gestió del Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics exceptuant els refugis de muntanya, les bordes de muntanya, les àrees d’acollida d’autocaravanes i els allotjaments atípics

Article 50. Obligacions dels refugis de muntanya guardats i de les bordes de muntanya i gestió del Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics pel que fa als refugis de muntanya guardats i les bordes de muntanya

a. Data del registre d’entrada i data del registre de sortida de tots els seus clients.

b. Nom, cognoms, nacionalitat i data de naixement de tots els seus clients.

Article 51. Obligacions dels allotjaments atípics i gestió del Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics pel que fa als allotjaments atípics

La forma, el model i l’actualització del Registre d’Ocupació d’Allotjaments Atípics es defineixen reglamentàriament.

Article 52. Dret d’informació

Les dades que ha de contenir la factura es determinen per la via reglamentària.

Article 53. Informació o publicitat de l’allotjament turístic

En tot document o suport de tipus informatiu o publicitari respecte de l’allotjament turístic, s’hi ha d’indicar la categoria de l’establiment de manera clara i entenedora, i sense que es pugui induir a error o confusió respecte de la dita categoria.

En el cas dels HUT, han d’incloure, a més, el número de registre a què fa referència l’apartat 3 de l’article 40.

Als efectes d’aquest article, està prohibit utilitzar com a nom comercial, com a marca o tot altre signe distintiu, qualsevol expressió, sota qualsevol forma que sigui, que pugui induir a error o confusió respecte al grup i la categoria de l’establiment.

Article 54. Períodes d’obertura, full de preus i full de serveis

Article 55. Dret a un tracte respectuós, a la intimitat i a la tranquil·litat

Article 56. Fulls oficials de reclamació

Els establiments d’allotjament turístic tenen l’obligació de complir la normativa que regula la protecció al client pel que fa a la publicitat i tinença dels fulls oficials de reclamació.

Així mateix, els establiments d’allotjament turístic tenen l’obligació de mantenir, en tot moment, a la disposició dels clients els fulls oficials de reclamació.

El detall del procediment de tractament de les reclamacions s’ha de regular per la via reglamentària.

Article 57. Import de la taxa per a l’obtenció de les plaques o certificats

L’import de la taxa per a l’obtenció de les plaques o certificats oficials dels establiments d’allotjament turístic és el següent:

Modalitat	Grup	Categoria	Import taxa
Hotelera	Hotels	Placa 1 estrella	365,15 euros
		Placa 2 estrelles	547,70 euros
		Placa 3 estrelles	730,26 euros
		Placa 4 estrelles	912,86 euros
		Placa 5 estrelles	1.095,42 euros
	Aparthotels	Placa 1 estrella	365,15 euros
		Placa 2 estrelles	547,70 euros
		Placa 3 estrelles	730,26 euros
		Placa 4 estrelles	912,86 euros
		Placa 5 estrelles	1.095,42 euros
	Hostals o residències	Placa	365,15 euros
	Pensions	Placa	365,15 euros
Apartaments	Apartaments turístics	Placa 1 estrella	365,15 euros
		Placa 2 estrelles	547,70 euros
		Placa 3 estrelles	730,26 euros
		Placa 4 estrelles	912,86 euros
		Placa 5 estrelles	1.095,42 euros
Càmpings	Càmpings	Placa 1 estrella	365,15 euros
		Placa 2 estrelles	547,70 euros
		Placa 3 estrelles	730,26 euros
		Placa 4 estrelles	912,86 euros
		Placa 5 estrelles	1.095,42 euros
	Zones d’acampada	Placa	365,15 euros
	Àrees d’acollida d’autocarava-nes	Placa	365,15 euros
	Àrees d’estada d’autocarava-nes	Placa	547,70 euros
Allotjaments rurals	Casa o borda rural	Placa	365,15 euros
Habitatges d’ús turístic	Habitatge d’ús turístic	Certificat d’inscripció registre HUT/modificació	100,00 euros
	Habitatge d’ús turístic	Certificat ordinari	7,50 euros
	Empresa de gestió d’habitatge d’ús turístic	Placa	644,23 euros
Establiments complementaris	Albergs	Placa	365,15 euros
	Cases de colònies	Placa	365,15 euros
	Refugis de muntanya
		Placa de refugi guardat	365,15 euros
	Bordes de muntanya	Placa	365,15 euros
	Allotjaments atípics	Placa	365,15 euros
Placa de reposició		Placa	50% del cost que correspongui segons grup i categoria

Les plaques oficials queden en propietat del Govern d’Andorra, i el ministeri competent en matèria de turisme té en tot moment la potestat de retirar-les dels establiments que incompleixin la normativa, d’acord amb el procediment administratiu que es determina reglamentàriament.

En cas de canvi de categoria d’un establiment d’allotjament turístic, aquest establiment queda obligat a retornar de manera immediata al Govern d’Andorra les plaques oficials, sense perjudici de l’obligació de satisfer la taxa per a l’obtenció de la placa corresponent a la nova categoria.

S’entén que la placa de reposició només es pot sol·licitar en cas de robatori, presentant el full de denúncia corresponent, o en cas de deteriorament de l’original, que s’ha de retornar a l’Administració.

Article 58. Protecció i informació al client

El Govern pot desenvolupar per la via reglamentària les normes oportunes per reforçar la protecció i la informació del client, quant a les característiques i les classificacions dels allotjaments turístics.

Capítol sisè. Obligacions dels clients dels serveis d’allotjament turístic

Article 59. Obligacions dels clients dels serveis d’allotjament turístic

En el gaudiment dels serveis turístics contractats en un establiment d’allotjament turístic, tot client té l’obligació: