LegalizeLlei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
De complir les prescripcions i les regles particulars dels establiments d’allotjament turístic dels quals gaudeixi.
D’observar les normes d’higiene, educació i bons costums cap a la resta dels clients i cap al personal dels establiments d’allotjament turístic que li presti els seus serveis.
De complir la normativa del Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics vigent.
De no cedir a terceres persones el dret a l’ús dels serveis d’allotjament contractats sense l’autorització prèvia per part de l’establiment.
De comunicar, al més aviat possible, al prestador dels serveis les queixes o reclamacions i, si és possible, durant el gaudiment dels mateixos serveis.
Capítol setè. Assegurances obligatòries
Article 60. Assegurances obligatòries
Tots els establiments d’allotjament turístic han de subscriure obligatòriament en una entitat asseguradora autoritzada per operar al Principat d’Andorra una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers en una quantia suficient per cobrir danys eventuals, d’acord amb la capacitat màxima d’aforament declarada per l’establiment.
El ministeri competent en matèria de turisme pot exigir en tot moment la presentació i l’exhibició de la pòlissa i del rebut vigent.
Capítol vuitè. Elaboració d’estadístiques
Article 61. Estadístiques
El departament encarregat de l’elaboració d’estadístiques pot tenir accés a dades que respectin l’anonimat provinents del ministeri competent en matèria d’interior en relació amb el Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics que puguin tenir transcendència com a font d’estadístiques en el marc establert a la normativa que regula la protecció de dades personals i el recull d’estadístiques.
Capítol novè. Procediment sancionador
Article 62. Ordre jurídic
Tota actuació que contradigui el que estableix aquesta Llei o les disposicions reglamentàries que la desenvolupin i totes les complementàries, pot donar lloc a l’adopció de les mesures destinades a restablir l’ordre jurídic infringit o a la imposició de sancions després de la instrucció prèvia de l’expedient oportú, de conformitat amb el procediment establert per la normativa vigent, per part del ministeri competent.
Article 63. Responsables de les infraccions
Són responsables de les infraccions en les matèries d’aquesta Llei d’allotjament turístic les persones físiques o jurídiques titulars d’empreses, establiments i activitats d’allotjament turístic a nom de les quals figurin inscrits en el Registre de Comerç i Indústria o en el Registre de Turisme d’HUT.
En el cas dels habitatges d’ús turístic, el responsable de l’activitat en cas d’infracció és el propietari o l’empresa EGHUT, o solidàriament els dos, segons el tipus d’infracció perseguit.
Article 64. Autorització administrativa
Les empreses, establiments o instal·lacions on es duguin a terme activitats d’allotjament turístic han de disposar de les autoritzacions administratives pertinents, així com de la preceptiva inscripció en el Registre de Comerç i Indústria, exceptuant els HUT en el cas previst a l’apartat 2 de l’article 35.
L’incompliment dels requisits a què es refereix l’apartat anterior comporta la clausura o el tancament de l’establiment, de conformitat amb la normativa aplicable en la matèria.
Article 65. Del procediment inspector i sancionador per a determinades infraccions
S’estableixen les normes especials aplicables següents en relació amb les infraccions previstes a les lletres j) i k) de l’article 69, a les lletres n) i o) de l’apartat 1 de l’article 70, i a les lletres d) i e) de l’apartat 1 de l’article 71, relatives al Registre d’Ocupació regulat als articles 48, 49, 50 i 51, sense perjudici de les normes establertes amb caràcter general als capítols novè, desè, onzè i dotzè, que hi són igualment aplicables:
La potestat inspectora correspon al Servei de Policia pel que fa a les infraccions assenyalades en l’apartat anterior.
La potestat sancionadora d’aquestes infraccions correspon al ministeri encarregat d’interior.
Quan el Servei de Policia constati una infracció, ho ha de comunicar al ministeri responsable d’interior segons el procediment que correspongui, sense perjudici que se n’informi el ministeri responsable de turisme.
El ministeri responsable d’interior ha d’informar el ministeri responsable de turisme del contingut i la forma de la resolució adoptada en el marc de l’expedient sancionador tramitat a aquest efecte.
Capítol desè. Infraccions
Article 66. Infraccions
Constitueixen infraccions a les matèries regulades per aquesta Llei d’allotjament turístic les accions o omissions tipificades en aquesta mateixa Llei.
Article 67. Classificació de les infraccions
Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
Article 68. Determinació de les infraccions
Per determinar les sancions corresponents, es tenen en compte les circumstàncies següents:
Els perjudicis ocasionats als clients.
El benefici il·lícit obtingut.
La categoria i la tipologia de l’establiment.
La reincidència en la comissió en el termini d’un any d’una infracció de la mateixa naturalesa, quan així hagi estat declarada per resolució.
La resolució, durant la tramitació de l’expedient, de les anomalies que van originar l’obertura del procediment sancionador.
Article 69. Infraccions lleus
Es consideren infraccions lleus:
Normes generals
L’exercici de l’activitat d’allotjament disposant de l’autorització pertinent, però mancada, per causa imputable a l’administrat, d’algun requisit exigible segons les disposicions vigents.
La manca d’informació conforme l’establiment posa a disposició dels clients els corresponents fulls de reclamació.
La inexistència de distintius obligatoris i l’exhibició de distintius que no compleixin els requisits establerts.
La manca de lliurament del full oficial de preus, serveis o períodes d’obertura segons les dates establertes reglamentàriament, salvat que hi hagi motius degudament justificats i prèviament acceptats pel ministeri competent en matèria de turisme.
Les deficiències en les condicions de manteniment, higiene i funcionament dels espais, les instal·lacions, el mobiliari i els utensilis dels establiments turístics.
Les deficiències en la prestació dels serveis exigibles, segons la categoria de què disposi l’establiment o el contracte signat amb el client.
La manca d’expedició o l’expedició incorrecta de les confirmacions de reserves, de les factures o comprovants reglamentaris per part dels propietaris d’HUT, els establiments d’allotjament turístic i les empreses d’allotjament en relació amb els serveis sol·licitats.
La manca d’informació al ministeri competent en matèria de turisme en relació amb el canvi de la titularitat en la propietat o l’explotació d’un establiment d’allotjament turístic.
No atendre la reserva degudament confirmada de places proporcionant al client una solució alternativa amb una prestació anàloga o superior a la contractada, el més a prop possible de l’allotjament on s’ha efectuat la reserva.
L’omissió d’alguns dels punts essencials establerts a l’apartat 3 de l’article 48, a l’apartat 3 de l’article 50 i a l’article 51 en la inscripció al Registre d’Ocupació.
La notificació extemporània al Servei de Policia de la negativa d’un o més clients a facilitar els seus documents d’identitat, en els termes establerts a l’apartat 2 de l’article 49.
El tracte descortès a la clientela.
Totes les altres conductes contràries a tot el que disposa la normativa turística vigent en el moment en què es cometin infraccions que, per la seva naturalesa o gravetat, no constitueixin infracció greu o molt greu.
Article 70. Infraccions greus
Es consideren infraccions greus:
Normes generals:
L’incompliment o l’alteració dels requisits o les condicions d’autorització preceptiva per a la classificació o l’exercici d’una activitat d’allotjament turístic.
La utilització de denominacions, rètols o distintius diferents dels que corresponen d’acord amb la seva classificació.
Utilitzar com a allotjament turístic dependències no autoritzades.
Efectuar reformes estructurals en els locals i les instal·lacions que modifiquin els requisits bàsics i essencials per a l’exercici de l’activitat d’allotjament turístic i que suposin una disminució de la qualitat o que afectin la classificació, o la categoria, o la capacitat de l’establiment sense seguir el procediment legalment establert per tramitar-les.
No atendre la reserva degudament i contractar un nombre de places que excedeixi la capacitat total de l’establiment quan se’n derivin perjudicis per a la clientela, i no proporcionar al client una solució alternativa amb una prestació anàloga o superior a la contractada.
No disposar de la placa o el certificat oficial de classificació o no exhibir-los, un cop aquesta classificació ha estat sol·licitada, resolta favorablement per part del ministeri competent en matèria de turisme i degudament notificada a l’establiment.
La comissió de dos o més infraccions de caràcter lleu en un termini d’un any.
La publicitat, contractació o comercialització de serveis o productes proveïts per empreses que no disposin de les autoritzacions administratives pertinents.
El cobrament de preus superiors als contractats o als fixats en el full de preus oficial segellat pel ministeri competent en matèria de turisme.
El cobrament de conceptes diferents dels contractats.
La manca del personal legalment habilitat per a l’exercici d’un lloc de treball quan així ho exigeixi la normativa vigent.
No disposar dels fulls oficials de reclamacions o negar-se a facilitar-los quan hagin estat sol·licitats.
Incomplir els requeriments formulats, d’acord amb aquesta Llei, pel ministre responsable del turisme, per la persona o les persones designades per ell o pels alts càrrecs competents en matèria de turisme.
El fet de no actualitzar diàriament i en els termes legalment previstos el Registre d’Ocupació establert en els articles 48, 50 i 51.
La manca de notificació al Servei de Policia de la negativa dels clients a facilitar el seu document d’identitat, d’acord amb el que estableix l’apartat 2 de l’article 49.
Fer publicitat que sigui enganyosa o que pugui afavorir la confusió sobre els elements essencials dels serveis i sobre els preus oferts, així com el fet d’actuar en el marc de la política comercial, publicitària o contractual de manera deslleial i/o utilitzant maniobres destinades a ocultar, directament o indirectament, la natura o la qualitat reals dels serveis prestats en detriment dels drets del client.
Permetre l’estada ininterrompuda d’uns mateixos clients turístics a l’allotjament turístic per un temps superior a l’establert per la normativa vigent.
El fet de no retornar a l’autoritat administrativa les plaques oficials, en aplicació de les prescripcions de l’article 57.
Totes les altres conductes contràries a tot el que disposa la normativa de l’allotjament turístic vigent en el moment en què es cometin les infraccions que, per la seva naturalesa o gravetat, no constitueixin infracció molt greu.
Pel que afecta específicament als HUT i EGHUT:
El fet de comercialitzar un nombre d’HUT que excedeixi el nombre total d’HUT declarats i registrats al ministeri encarregat del turisme.
El fet de comercialitzar un HUT per a un nombre de persones superior a la seva capacitat, en el cas que el propietari o l’EGHUT no acrediti haver proporcionat una solució alternativa al client, amb una prestació almenys anàloga o superior a la contractada.
El fet que un HUT deixi de complir almenys un dels requisits que han donat lloc al seu registre o a la seva classificació en una categoria, o el fet de realitzar obres o reformes estructurals que suposin una disminució de la qualitat o que afectin la seva categoria o capacitat, sense haver-ne informat el ministeri competent en matèria de turisme o sense haver seguit el procediment establert.
El fet que una EGHUT deixi de complir almenys un dels requisits que han donat lloc al seu registre, o el fet de realitzar obres o reformes estructurals als seus locals, oficines i instal·lacions que suposin una disminució de la qualitat, sense haver-ne informat el ministeri competent en matèria de turisme o sense haver seguit el procediment establert.
La utilització de denominacions, rètols o distintius diferents dels que corresponen a l’EGHUT o dels HUT que aquesta EGHUT gestiona.
El fet que, com a conseqüència de la negligència en la gestió o en l’explotació d’un HUT, s’ocasionin perjudicis continuats a la comunitat de veïns del mateix edifici. S’entén per continuats dos o més incidents acreditats mitjançant l’informe o l’atestat corresponent dels serveis públics competents, en especial pel que fa als serveis de policia o bombers.
El fet d’anunciar, promocionar o comercialitzar un HUT, degudament registrat, sense informar del número d’inscripció en el Registre d’HUT.
Article 71. Infraccions molt greus
Constitueixen infraccions molt greus:
Normes generals
No disposar de l’assegurança obligatòria de responsabilitat civil.
La comissió de dos o més infraccions de caràcter greu en un termini de dos anys.
La negativa o obstrucció a l’actuació dels serveis d’inspecció, de manera que impedeixin l’exercici de les funcions que legalment o reglamentàriament tinguin atribuïdes.
El fet de no tenir el Registre d’Ocupació a què fan referència els articles 48, 50 i 51.
La negativa, sense causa justificada, a exhibir i posar a disposició del Servei de Policia el Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics, d’acord amb el que estableix l’apartat 3 de l’article 49 i l’apartat 5 de l’article 50, sense perjudici de la responsabilitat en altres àmbits derivada d’aquests fets.
El fet de sobrepassar la capacitat màxima declarada, de conformitat amb les disposicions de l’article 35 i de l’apartat 4 de l’article 54.
Pel que afecta específicament als HUT i EGHUT
El fet que una persona física o jurídica presti serveis d’allotjament turístic sense el preceptiu registre com a HUT o EGHUT i/o presti aquests serveis en HUT que incompleixen les disposicions d’aquesta Llei o dels reglaments que la desenvolupen.
L’omissió o falsedat de dades en la sol·licitud de registre com a HUT.
El fet que un HUT no disposi de l’assegurança obligatòria que determina l’article 60.
El fet que una EGHUT no disposi dels apartaments adaptats a les normes d’accessibilitat que determina l’article 39.
El fet d’anunciar, promocionar o comercialitzar un HUT sense disposar del número d’inscripció en el Registre d’HUT.
Capítol onzè. Sancions
Article 72. Sancions
Les sancions per infraccions en matèria d’allotjament turístic poden ser:
Multa.
Rebaixa de la categoria atorgada, aplicable únicament en el cas d’una infracció greu, d’acord amb el que estableix la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 70. El ministeri competent en matèria de Turisme procedirà en aquest supòsit a assignar automàticament a l’establiment la qualificació resultant de la inspecció de classificació realitzada.
Suspensió de les activitats empresarials i/o professionals per un període de fins a un any, en cas d’una infracció molt greu.
Clausura de l’establiment o, si escau, d’un apartament o un habitatge HUT, que sigui gestionat per una EGHUT o no, únicament en cas d’infracció molt greu com a mesura excepcional segons els perjudicis que causi la infracció tant a les persones com al prestigi turístic d’Andorra. La sanció determinarà la durada de la clausura, que, en tot cas, ha de ser com a mínim del temps que dura restablir o normalitzar la situació alterada per la infracció comesa.
En el cas dels HUT, les sancions esmentades es poden aplicar, si la infracció afecta un apartament, únicament al dit apartament.
Article 73. Graduació de les sancions
Amb la finalitat de graduar les sancions, a més de les comissions o omissions que s’hagin produït, cal tenir en compte, d’acord amb el principi de proporcionalitat:
Els antecedents.
La negligència o intencionalitat.
La pertorbació dels serveis.
Els danys i/o perjudicis produïts tant al client, com a l’Administració, com a la imatge turística d’Andorra.
La reincidència.
L’incompliment dels requeriments de la inspecció d’allotjaments turístics, d’acord amb el que s’estableix a l’article 88.
De conformitat amb els criteris per a la graduació de les sancions establerts en l’apartat anterior, les sancions poden imposar-se de la forma següent:
Les infraccions lleus se sancionen amb multa de 60 € a 900 €.
Les infraccions greus se sancionen amb multa de 901 € a 3.000 €.
Les infraccions molt greus se sancionen amb multa de 3.001 € a 18.000 €.
Capítol dotzè. Prescripció i caducitat de les infraccions i de les sancions
Article 74. Prescripció de les infraccions
Les infraccions prescriuen:
Les lleus, al cap d’un any;
Les greus, al cap de dos anys;
Les molt greus, al cap de tres anys.
Article 75. Prescripció de les sancions
Les sancions prescriuen en el termini de tres anys a comptar de la data de notificació de la resolució sancionadora esdevinguda ferma.
Article 76. Còmput del termini de prescripció de les infraccions
El termini de prescripció de les infraccions es computa des del dia que s’hagin comès, i el de les sancions comença a comptar-se des de l’endemà del dia en què adquireixi fermesa la resolució per la qual s’imposi la sanció.
Article 77. Finalització de la prescripció de les infraccions
La prescripció de les infraccions previstes en aquesta Llei queda interrompuda amb la incoació de l’expedient sancionador corresponent.
Article 78. Execució de les sancions
Les sancions que s’imposin a l’empara del que es disposa en aquesta Llei són objecte d’execució immediata, de conformitat amb el Codi de l’Administració.
Capítol tretzè. La inspecció d’allotjaments turístics
Secció primera. Disposicions preliminars
Article 79. La inspecció d’allotjaments turístics
Correspon al Govern, mitjançant la inspecció d’allotjaments turístics, controlar el compliment de la normativa en matèria d’allotjaments turístics.
Es crea, amb aquesta Llei, la inspecció d’allotjaments turístics.
La inspecció d’allotjaments turístics està adscrit al ministeri competent en matèria de turisme, del qual depèn jeràrquicament.
El ministeri competent en matèria de turisme és l’òrgan competent per adoptar les mesures, sancions i altres disposicions proposades per la inspecció d’allotjaments turístics.
Article 80. Constitució i competències de la inspecció d’allotjaments turístics
Constitueix el sistema de la inspecció d’allotjaments turístics el conjunt de principis legals, normes, òrgans, funcionaris i mitjans materials que contribueixen a l’adequat compliment de les normes en matèria d’allotjaments turístics.
La inspecció d’allotjaments turístics es constitueix com a servei públic al qual correspon exercir la vigilància i el control del compliment de les normes en matèria d’allotjaments turístics i exigir les responsabilitats pertinents, així com l’assessorament en les matèries esmentades, que ha d’efectuar de conformitat amb els principis de l’estat social i democràtic de dret que consagra la Constitució del Principat d’Andorra.
Article 81. Regulació de la inspecció d’allotjaments turístics
És objecte d’aquest capítol la regulació de l’actuació inspectora, així com la determinació del procediment aplicable en matèria d’allotjaments turístics.
Correspon a la inspecció d’allotjaments turístics verificar i controlar el compliment de les obligacions imposades per aquesta Llei i altres normatives turístiques aplicables.
Amb la finalitat de garantir una adequada planificació de l’activitat inspectora i la consecució dels objectius de qualitat i excel·lència de l’activitat turística, anualment el ministeri competent en matèria de turisme, ha d’aprovar un pla d’inspecció d’allotjaments turístics.
En el pla d’inspecció s’han d’establir els objectius de l’actuació inspectora, els establiments objecte d’inspecció i el seu àmbit geogràfic i temporal.
Article 82. Normativa
L’activitat inspectora està sotmesa als estrictes requisits del principi de legalitat, a les disposicions del Codi de l’Administració i al Reglament del procediment sancionador, en cada moment vigent.
Secció segona. Funcions i actuació de la inspecció d’allotjaments turístics
Article 83. Funcions inspectores
Les funcions inspectores són exercides per la corresponent inspecció d’allotjaments turístics, que depèn del ministeri competent en matèria de turisme.
El ministeri competent en matèria de turisme pot delegar la tasca inspectora a un organisme privat acreditat a aquest efecte. Els requisits per obtenir l’acreditació ministerial s’han d’establir reglamentàriament.
Article 84. Objecte de la inspecció d’allotjaments turístics
La inspecció d’allotjaments turístics té per objecte verificar i controlar el compliment de les obligacions imposades per la normativa turística vigent, així com assessorar sobre requisits d’infraestructura i funcionament de les empreses, establiments i activitats.
Article 85. Funcions de la inspecció d’allotjaments turístics
Són funcions de la inspecció d’allotjaments turístics:
Comprovar i controlar el compliment de la legislació dels allotjaments turístics.
Investigar els fets que poden ser constitutius d’infracció administrativa d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei.
Assessorar les persones que duguin a terme activitats turístiques respecte del compliment i l’aplicació de la normativa vigent.
Emetre els informes tècnics que li siguin sol·licitats pel ministeri competent en matèria de turisme, i de manera preceptiva en els supòsits següents: en l’obertura i la classificació de nous establiments d’allotjament turístic, així com en les modificacions de classificacions.
Article 86. Accés, identificació i formació de la inspecció d’allotjaments turístics
Per dur a terme les seves funcions, la inspecció d’allotjaments turístics té lliure accés als establiments d’allotjaments turístics sense necessitat de cap mena de preavís.
En qualsevol cas, les inspeccions o visites han d’efectuar-se dins l’horari de l’establiment de què es tracti i, abans d’iniciar-les, l’inspector que les efectua ha d’identificar-se i mostrar les seves credencials, salvat que hi hagi motius degudament justificats.
El personal d’inspecció d’allotjaments turístics està obligat a complir, en l’exercici de les seves funcions, amb el deure del secret professional.
El ministeri competent en matèria de turisme vetlla per la formació continuada del personal d’inspecció.
Article 87. Facultats de la inspecció d’allotjaments turístics
Per a l’exercici de les seves funcions, els inspectors d’allotjaments turístics estan facultats per:
Efectuar visites de comprovació en qualsevol moment i aixecar les actes corresponents.
Examinar la documentació de les persones que duguin a terme activitats d’allotjament turístic i que estiguin relacionades amb les activitats esmentades.
Fer les citacions oportunes, per tot mitjà admès en dret, a aquestes persones o a qui les representi, en les quals ha de constar la data, el lloc, l’hora i l’objecte de la compareixença, així com els efectes de no acomplir-les.
En el cas que, d’acord amb els resultats d’una inspecció, es constati l’incompliment de les disposicions d’aquesta Llei o de les condicions d’autorització d’exercici de l’activitat, el ministeri competent en matèria de turisme notificarà a l’establiment les anomalies detectades. El procediment i els terminis es determinen per via reglamentària.
Article 88. Cooperació amb altres administracions
Quan així ho consideren oportú per a l’exercici de les seves funcions, els inspectors d’allotjaments turístics poden sol·licitar la cooperació, l’auxili i la protecció que necessitin de les altres administracions públiques.
Article 89. Actuació inspectora
L’actuació inspectora es durà a terme:
En el marc del pla anual d’inspecció establert pel ministeri responsable del turisme.
Per ordre directa del ministeri competent en matèria de turisme.
A conseqüència de la formulació de denúncia o reclamació.
Per iniciativa pròpia del personal inspector.
e)A sol·licitud del legítim interessat.
Article 90. Actes d’inspecció
Es consideren actes d’inspecció els documents redactats pels inspectors d’allotjaments turístics, sota qualsevol forma que sigui, inclús reproducció fotogràfica o una altra de similar, en els quals es fa constar el resultat de la funció inspectora de vigilància i comprovació de la normativa d’allotjaments turístics vigent.
Les actes d’inspecció tenen caràcter de document públic.
Les actes tenen valor probatori i de presumpció de veracitat.
Les dades de les actes d’inspecció es defineixen per via reglamentària.
Article 91. Informes de la inspecció d’allotjaments turístics
La inspecció d’allotjaments turístics emet informes d’ofici, a petició dels instructors dels procediments sancionadors o a petició del ministre competent en matèria de turisme o de la persona que ell delegui.
Secció tercera. Obligacions dels administrats en el marc de l’activitat inspectora
Article 92. Obligacions dels allotjaments turístics respecte a la inspecció d’allotjaments turístics
Els titulars d’empreses i d’activitats turístiques, els seus representants legals o gestors o, si no n’hi ha, les persones degudament autoritzades, estan obligats a facilitar a la inspecció d’allotjaments turístics, en l’exercici de les seves funcions, l’accés a les dependències i instal·lacions, i a l’examen de documents, llibres i registres directament relacionats amb l’activitat turística, així com facilitar l’obtenció de còpies o reproduccions de la documentació esmentada.
En cas que en el moment de la inspecció no siguin presents les persones referides en l’apartat anterior, l’inspector pot notificar un requeriment per indicar el termini en què procedirà a la inspecció, el qual no pot ser inferior a 48 hores.
En el cas que en el moment de la inspecció no es puguin aportar els documents requerits o que aquests documents necessitin un examen detallat, els inspectors poden concedir un termini per entregar-los o, si no se’n disposa, citar els titulars de les empreses i activitats turístiques, el seu representant o, si no n’hi ha, persones degudament autoritzades a comparèixer davant de l’administració corresponent.
Si es nega l’entrada o l’accés als establiments o instal·lacions objecte d’inspecció, o bé no es facilita la documentació sol·licitada, o bé la persona interessada no compareix a l’oficina administrativa a requeriment de la inspecció d’allotjaments turístics, l’inspector formularà mitjançant acta la preceptiva advertència que aquesta actitud constitueix una obstrucció susceptible de sanció.
Secció quarta. Mesures cautelars
Article 93. Mesures cautelars
El personal de la inspecció d’allotjaments turístics pot proposar a l’òrgan competent adoptar mesures cautelars, les quals poden consistir en:
El tancament provisional de l’establiment.
La suspensió de les activitats.
La intervenció de mitjans materials.
Qualsevol altra mesura que es consideri oportuna sempre que s’apreciï l’existència d’una situació de risc imminent o de perjudici greu per als clients.
Article 94. Principis de legalitat i proporcionalitat de les mesures cautelars
Les mesures cautelars s’han d’adoptar en estricte compliment dels principis de legalitat i proporcionalitat, sense que prejutgin l’eventual sanció administrativa que s’adopti en el marc del corresponent expedient sancionador.
Article 95. Òrgan competent per adoptar mesures cautelars
El ministeri responsable del turisme és l’òrgan competent per adoptar les mesures cautelars a què es refereix l’article anterior.
Disposició addicional
A la finalització del primer any des de la data d’entrada en vigor del reglament que reguli els habitatges d’ús turístic (HUT) i les empreses de gestió d’habitatges d’ús turístic (EGHUT), els edificis de 10 o més habitatges que tinguin una quantitat d’HUT que representi més del 75% de les quotes de participació de l’edifici on estan situats, en relació amb el total de la superfície destinada a habitatge, quedaran sotmesos a les disposicions de l’article 23 i hauran de canviar el seu ús, de manera que passin d’ús residencial a ús hoteler i disposin de recepció dins del mateix edifici. Aquest percentatge no es podrà incrementar exceptuant que l’edifici sigui destinat en la seva totalitat a apartaments turístics, de conformitat amb les disposicions corresponents a l’article 23.
Totes les despeses corresponents a aquest canvi d’ús seran a càrrec del promotor o dels promotors del mateix. Per regularitzar aquest canvi disposaran d’un termini màxim de cinc anys (tres anys per obtenir la llicència d’obra i dos anys per dur a terme les obres).
Disposició transitòria primera
Tots els allotjaments turístics del grup hostals o residències, del grup pensions, del grup albergs i del grup cases de colònies degudament classificats i amb la placa de classificació corresponent en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, s’han de dirigir al ministeri encarregat del turisme per canviar la placa de classificació corresponent. Aquest canvi no suposarà cap cost per a l’allotjament turístic i s’ha de sol·licitar en un termini màxim de sis mesos a partir de l’entrada en vigor de la Llei.
Disposició transitòria segona
Els allotjaments turístics que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei tinguin autoritzada l’activitat al Registre de Comerç d’explotació de xalet turístic han de sol·licitar el registre d’habitatge d’ús turístic. Aquest canvi no suposarà cap cost per a l’allotjament turístic, i s’ha de sol·licitar en un termini màxim de sis mesos a partir de l’entrada en vigor del reglament que reguli els habitatges d’ús turístic. Tots aquests allotjaments han de retornar la placa de classificació de xalet turístic en el moment de l’obtenció del certificat de Registre d’HUT.
Una vegada vençut el termini esmentat, els xalets turístics que no hagin obtingut el certificat del Registre d’HUT no podran desenvolupar l’activitat d’allotjament turístic.
Disposició transitòria tercera
Tots els apartaments moblats per a vacances (AMV) registrats en el moment de l’entrada en vigor del reglament que reguli els habitatges d’ús turístic (HUT) disposen d’un termini d’un any a partir d’aquesta data per sol·licitar la seva inscripció en el Registre d’HUT.
Un cop vençut el termini esmentat, els apartaments moblats per a vacances que no hagin obtingut el certificat del Registre d’HUT no podran desenvolupar l’activitat d’allotjament turístic.
Disposició transitòria quarta
Totes les empreses d’apartaments moblats per a vacances (EEAM) registrades en el moment de l’entrada en vigor del reglament que reguli les empreses de gestió d’habitatges d’ús turístic (EGHUT), disposen d’un termini de tres mesos a partir d’aquesta data per sol·licitar la seva inscripció en el Registre d’EGHUT.
Un cop vençut el termini esmentat, les EEAM que no hagin obtingut la placa oficial d’EGHUT no podran desenvolupar l’activitat de gestió d’habitatge d’ús turístic.
El canvi de placa oficial no suposarà cap cost per a l’empresa.
La modificació de la descripció detallada del Registre de Comerç de les noves EGHUT es realitzarà d’ofici per part del Registre de Comerç i Indústria.
Disposició transitòria cinquena
Tots els allotjament turístics que a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei tinguin atorgat el nivell de qualitat i disposin de la placa corresponent, s’han de dirigir al ministeri encarregat del turisme per canviar la placa de classificació corresponent. Aquest canvi no suposarà cap cost per a l’allotjament turístic i s’ha de fer en un termini màxim de sis mesos a partir de l’entrada en vigor de la Llei.
Disposició transitòria sisena
Les EGHUT disposen d’un termini màxim d’un any a partir de l’entrada en vigor del reglament que reguli les empreses de gestió d’habitatges d’ús turístic (EGHUT), per adaptar-se a les normes d’accessibilitat definides a l’article 39.
Disposició derogatòria primera
Amb l’entrada en vigor d’aquesta Llei general de l’allotjament turístic queda derogada la Llei general de l’allotjament turístic del 30 de juny del 1998, així com les seves modificacions posteriors, i queden derogades totes les disposicions que s’oposen a la present Llei.
Disposició derogatòria segona
Amb l’entrada en vigor d’aquesta Llei general de l’allotjament turístic queda derogada la Llei 26/2008, del 20 de novembre, de regulació dels apartaments moblats per a vacances i de les empreses que els exploten, i queden derogades totes les disposicions que s’oposen a la present Llei.
Disposició final primera
El Govern queda facultat per desplegar reglamentàriament el contingut d’aquesta Llei en el termini d’un any a partir de la data que entri en vigor.
Disposició final segona
La Llei de pressupost general pot actualitzar o adequar els tipus de preus públics i gravàmens establerts en aquesta Llei.
Disposició final tercera
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Casa de la Vall, 13 de juliol del 2017
Vicenç Mateu Zamora / Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Emmanuel Macron Joan Enric Vives Sicília / President de la República Francesa Bisbe d’Urgell / Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.