La Llei qualificada dels drets dels infants i dels adolescents s’emmarca en el compromís del Principat d’Andorra de garantir l’efectivitat plena dels drets humans dels infants i els adolescents, la qual cosa requereix disposar d’una legislació que estableixi mesures idònies per resoldre les necessitats reals i garantir el benestar necessari d’aquests segments de la població. Amb aquesta finalitat, la Llei que ens ocupa pretén ser un instrument destinat no només a cada infant i adolescent, en la seva condició de titular dels drets i deures, i a les seves famílies com a garants principals del seu desenvolupament integral, sinó també a les institucions públiques que s’han d’encarregar de la seva atenció i protecció, i a les entitats privades, als professionals i a la societat en general, en atenció al principi de corresponsabilitat social.

En efecte, aquesta Llei té com a objectiu oferir als professionals, a les entitats i a la ciutadania un cos normatiu complet, conforme a les recomanacions internacionals i que, a més, recull i actualitza la normativa sectorial que s’ha anat aprovant en el passat i que continua vigent. Per tant, la norma que ens ocupa, en atenció al principi de seguretat jurídica, unifica la normativa sobre els drets concrets i específics de la infància i l’adolescència, d’acord amb uns principis rectors clarament definits, i en especial de conformitat amb el principi del seu interès superior, en connexió amb el seu entorn de relació social.

El Principat d’Andorra ha ratificat la Convenció sobre els drets de l’infant, que fou aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, i que constitueix encara avui la norma internacional de més rellevància pel que fa als drets de la infància i l’adolescència. D’altra banda, el nostre país també ha ratificat els protocols facultatius de la Convenció esmentada, així com altres convenis internacionals de les Nacions Unides i del Consell d’Europa que tenen una relació més o menys directa amb la infància i l’adolescència.

Pel que fa a la legislació interna en l’àmbit que ens ocupa, es concreta bàsicament en la Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, del 21 de març de 1996. Aquesta Llei, si bé ha permès fins al dia d’avui de disposar d’un marc normatiu útil i necessari, ha quedat tanmateix en part obsoleta i ha esdevingut d’altra banda insuficient, com posen en relleu les Observacions generals del Comitè dels Drets de l’Infant dirigides a l’Estat andorrà.

Des d’aquest punt de vista, calia dotar el nostre país d’un marc legal modern i adaptat a l’atenció precisa de totes les persones menors d’edat, per tal de reconèixer el dret al lliure desenvolupament de la seva personalitat. A més, aquesta Llei és el resultat d’un procés participatiu ampli, en el qual, a partir d’un document de bases redactat per un grup d’experts, s’ha escoltat l’opinió i s’han incorporat les aportacions dels professionals que treballen amb els infants i els adolescents, de les persones que integren les entitats públiques i privades de l’àmbit que ens ocupa, i evidentment també dels mateixos infants i adolescents, que han estat els protagonistes principals del procés i han pogut expressar doncs els seus anhels i les seves reivindicacions en el marc dels tallers participatius que s’han portat a terme en escoles dels tres sistemes educatius d’Andorra.

En primer lloc, l’objecte d’aquesta Llei és establir jurídicament els drets i els deures dels infants i els adolescents de manera acurada i adaptada a la realitat que els envolta actualment, i prioritzant sempre la seva vessant preventiva per afavorir-ne el creixement sa, harmònic i positiu. Tanmateix, pel cas que esdevinguin situacions de necessitat, de risc o de desatenció, també cal regular un marc normatiu de protecció que doni una resposta immediata, segura i determinant per a l’infant o l’adolescent que es trobi o que es pugui trobar en perill, d’acord amb les bones pràctiques i els sistemes més reconeguts i avançats en el dret comparat. Tot plegat des del principi d’igualtat d’oportunitats i no-discriminació, i amb respecte de la diversitat, de la qual cosa aquesta norma participa de manera fonamental, i amb la incorporació de la perspectiva de gènere, que implica la conformació necessària de relacions igualitàries entre les dones i els homes des de la mateixa infància.

Tal com s’ha dit abans, de conformitat amb la Convenció sobre els drets de l’infant i amb les Observacions generals del Comitè dels Drets de l’Infant, l’interès superior dels infants i els adolescents s’ha de fer prevaler i ha de regir qualsevol disposició normativa o resolució administrativa o judicial que s’hi refereixi, així com qualsevol actuació en el si de la seva família, en el centre educatiu o en l’entorn social. Per fer efectiva l’aplicació plena i transversal d’aquest principi, s’estableix la coordinació interactiva amb les entitats ciutadanes i les famílies, comptant sempre amb la participació directa dels infants i els adolescents, d’acord amb la seva edat i les seves condicions de maduresa, que tenen el dret de ser escoltats.

D’altra banda, atenent el respecte absolut dels drets de la infància i l’adolescència que impera actualment en el nostre context europeu, aquesta Llei para una consideració especial a la resposta que cal donar contra qualsevol tipus de maltractament. L’accent en la prevenció fa que es perfilin els indicadors de risc, delimitats per les disciplines socials, amb la finalitat d’evitar amb antelació suficient situacions d’exclusió social o que puguin esdevenir perjudicials per als infants o els adolescents. En aquest context, s’introdueix un canvi de paradigma que consisteix en la corresponsabilitat social, en el sentit de generar i fiançar la sensibilitat general a l’hora de denunciar qualsevol situació que pugui incidir negativament en la persona, en la vida o en el lliure desenvolupament de la personalitat d’un infant o un adolescent.

Aquesta Llei s’estructura en dos grans títols. El títol I, relatiu a les disposicions generals, es divideix en tres capítols. El primer capítol es desglossa al seu torn en dos seccions, la primera de les quals estableix el marc general d’aplicació i interpretació de la Llei, i els àmbits objectiu, territorial i subjectiu d’aplicació de la norma. També defineix els òrgans bàsics d’atenció als infants i els adolescents que ha de tenir el ministeri encarregat dels afers socials, i garanteix el principi de coordinació de les administracions públiques, les entitats ciutadanes i les famílies en l’atenció dels infants i els adolescents, sempre amb la participació directa dels infants i els adolescents, d’acord amb la seva edat i les seves condicions de maduresa. D’altra banda es crea la Comissió Nacional de la Infància i l’Adolescència per coordinar i promoure l’efectivitat de les polítiques i les mesures adoptades en compliment d’aquesta Llei, i per avaluar la situació real dels infants i els adolescents. I s’estableix la necessitat que el Govern aprovi com a mínim cada quatre anys un pla nacional de la infància i l’adolescència, per desenvolupar en cada moment programes i accions que donin resposta real a les necessitats d’aquesta part de la població. A més, es preveu el principi de prioritat pressupostària en relació amb la infància i l’adolescència, i l’obligació de difusió dels drets dels infants i els adolescents per part de les administracions públiques.

La secció segona del capítol que ens ocupa recull els que s’han identificat com a principis generals i rectors derivats de la Convenció sobre els drets de l’infant, de manera adaptada i ajustada als interessos i a les necessitats del infants i els adolescents d’Andorra. Són el principi d’igualtat i no-discriminació, el principi ja mencionat de l’interès superior de l’infant i l’adolescent, el principi del lliure desenvolupament, el dret a ser escoltat, el dret a la inclusió, amb la regulació específica dels drets dels infants i adolescents amb discapacitat, sense deixar de banda els deures dels infants i els adolescents.

El capítol segon i el tercer fixen els drets dels infants i adolescents d’acord amb la reordenació sistemàtica dels articles de la Convenció sobre els drets de l’infant que ha dut a terme el Comitè dels Drets de l’Infant, amb la triple classificació de drets i llibertats civils i polítics, drets en l’àmbit familiar, i drets econòmics, socials i culturals. Tenint en compte tanmateix el desenvolupament legislatiu anterior al nostre país, que s’ha actualitzat, i amb un enfocament bidireccional, atès que l’exercici responsable dels drets tan sols es pot entendre amb respecte de les altres persones i des de la responsabilitat sobre les conseqüències del comportament propi.

El reconeixement de la plena ciutadania dels infants i els adolescents comporta que es reforci el rol garant del Raonador del Ciutadà en la promoció i en la defensa dels drets de la infància i l’adolescència, i que s’articulin òrgans de participació social activa que ofereixin espais reals, representatius i democràtics per tal que els infants i els adolescents puguin intervenir de manera directa i efectiva en la vida pública i en la presa de decisions que tinguin repercussió en l’àmbit comunal i nacional. És des d’aquesta perspectiva que es crea el Consell Nacional de la Infància i l’Adolescència i que s’estableix la necessitat que els comuns promoguin consells comunals de la infància i l’adolescència. D’altra banda, pel que fa als drets i llibertats civils i polítics, convé destacar l’ampliació dels drets i les garanties que dimanen d’aquesta Llei pel que fa a la intervenció dels infants i els adolescents en els processos judicials, al dret a la informació, al dret d’associació o al dret a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge; per aquesta raó, per la via de disposició final es modifiquen també la Llei qualificada d’associacions i la Llei qualificada de protecció civil als drets a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge.

En relació amb els drets en l’àmbit familiar, es palesa la responsabilitat dels progenitors, tutors o guardadors en la criança i el desenvolupament integral dels infants i els adolescents, sense perjudici de les obligacions de les administracions públiques de promoure polítiques o serveis de suport a l’exercici de la parentalitat i de conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

En tercer lloc, s’incideix particularment sobre els tres pilars fonamentals que sustenten les societats democràtiques més avançades, com ara la salut, el benestar i l’educació inclusiva, adequada i de qualitat. Pel que fa a la salut, escau posar en relleu el fet que es garanteix el dret a la protecció de la salut mental i en relació amb les conductes addictives, i la regulació específica del dret a l’hospitalització i l’acompanyament dels menors en el procés assistencial; això ha requerit la modificació, també mitjançant una disposició final, de la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica. I amb referència al dret a l’educació, la norma que ens ocupa hi dedica una atenció especial, incidint particularment en l’accés, la permanència i l’èxit en el sistema educatiu, la inclusió de determinats continguts en els projectes educatius i els currículums escolars, o el dret de participació en l’àmbit educatiu, entre altres aspectes. Des d’aquest punt de vista, aquesta Llei també modifica puntualment, en virtut d’una disposició final, la Llei qualificada d’educació.

Finalment, el capítol tercer es clou amb tres seccions que desenvolupen el dret al lleure i la cultura, els drets com a consumidors i usuaris, i el dret al medi urbà i al medi ambient dels infants i els adolescents.

El títol II regula un sistema avançat de protecció dels infants i els adolescents contra qualsevol tipus de maltractament, mitjançant l’establiment d’un nou marc d’actuació no centrat únicament en la intervenció derivada de situacions de risc o de desemparament, sinó posant també l’èmfasi en la prevenció i la sensibilització general per assegurar de manera anticipada un context de vida segur i saludable, cosa que requereix la coordinació efectiva dels serveis destinats a la prevenció, la detecció, la notificació i la derivació de les situacions de maltractament. La creació d’un registre unificat de maltractaments també respon a la millora del sistema d’intervenció i prevenció, mitjançant la gestió interprofessional i interinstitucional de les notificacions, comunicacions i informacions sobre situacions de violència. Amb la mateixa finalitat, s’ha previst la difusió de vies directes, telefòniques i telemàtiques, d’assessorament i denúncia, anònimes i reservades, per a tota la ciutadania.

Totes les mesures d’intervenció es dirigeixen, en definitiva, a la recuperació i la reinserció social plenes de les víctimes i, en especial, a evitar la seva victimització secundària. En efecte, es tracta que no tinguin lloc els perjudicis que es poden generar a la víctima després d’un procés judicial, i que són especialment greus en els casos dels infants o adolescents que han estat víctimes d’una agressió sexual, la qual cosa es vol aconseguir amb equipaments i mitjans que en els països més avançats en aquesta matèria han demostrat els millors resultats.

El capítol primer, després d’establir les normes generals de protecció contra qualsevol tipus de maltractament, dedica una secció a la delimitació de les actuacions preventives davant les situacions de risc, tant en l’àmbit familiar com en l’àmbit comunitari. D’altra banda, incideix en les accions de sensibilització ciutadana que cal portar a terme, i en els requisits de formació i honorabilitat que hauran de complir els professionals de l’àmbit de la infància i l’adolescència, de forma que si exerceixen professions que comporten el contacte habitual amb els infants i els adolescents no han de tenir antecedents penals per delictes contra la llibertat sexual. Precisament, aquests nous requisits són els que motiven que, per mitjà d’una disposició final, es modifiqui la Llei del voluntariat d’Andorra. També es preveu que cal promoure i aplicar els resultats obtinguts de la recerca sobre les causes, les conseqüències i les estratègies necessàries per eradicar el maltractament.

Tot seguit, es regulen les actuacions de detecció i derivació en els supòsits de situacions de desprotecció d’infants o adolescents, i en concret les obligacions de notificació i, eventualment, de derivació per part dels professionals i, en general, de la ciutadania. A més, es preveu la creació d’un registre unificat de maltractament.

Pel que fa a les actuacions d’atenció i recuperació, cal destacar les normes que s’estableixen en relació amb el tractament de la informació sobre el maltractament als infants i adolescents per part dels mitjans de comunicació, i les mesures per evitar la victimització secundària, tant en els processos judicials com a través de la creació d’un equipament públic a aquest efecte.

El capítol segon configura un sistema de protecció mixt, d’acord amb els diferents nivells de risc o de desemparament que es puguin presentar en cada cas, a partir de l’experiència acumulada en les actuacions institucionals contra les diverses formes de maltractament infantil. Així, les situacions de risc, que es poden gestionar en el si i amb la col·laboració de la pròpia família de l’infant o l’adolescent, amb una intervenció i supervisió dels serveis socials per superar aquesta situació de desatenció que es qualifica com de risc, a partir d’indicadors objectius, segueixen la via administrativa. D’aquesta manera es dona efectivitat, sempre que sigui possible i adient, al dret de l’infant i l’adolescent de continuar vivint en el seu context familiar. D’altra banda, els casos més greus de desprotecció, en els quals l’infant o l’adolescent requereix una intervenció més intensa i que fan necessària la separació del nucli familiar, segueixen la via judicial, mitjançant els procediments establerts per garantir que totes les parts interessades puguin fer valer els seus drets.

En aquesta línia, es dedica una atenció especial als drets reconeguts legalment als infants i als adolescents que es troben en una situació de risc o de desemparament, comptant, sempre que sigui possible, amb la col·laboració activa dels seus progenitors, tutors o guardadors, i amb la participació expressa de l’infant o l’adolescent, d’acord amb la seva edat i les seves condicions de maduresa. I es regulen detalladament els criteris d’actuació que han de seguir les administracions públiques i els serveis competents en matèria de protecció dels infants i els adolescents.

La delimitació entre situacions de risc i de desemparament també representa una destacada millora del sistema vigent, a partir de la definició dels criteris o indicadors que són d’utilitat destacada per a la intervenció professional des dels serveis socials de l’Administració que tenen com a funció la protecció de la infància i l’adolescència. De la mateixa manera, es perfecciona la regulació de les diligències que han de practicar els batlles de la jurisdicció de menors i el Ministeri Fiscal, i dels processos en què s’emmarquen, en atenció al tractament personalitzat que han de rebre els infants i adolescents en situació de desemparament.

En els casos d’urgència o de conformitat dels progenitors o dels titulars de la tutela o la guarda d’un infant o adolescent en una situació objectiva de desemparament que requereixi una intervenció immediata, es preveu l’actuació cautelar administrativa, sense detriment de la corresponent comunicació al batlle competent, per tramitar, si escau, el procés de desemparament oportú, atesa la gravetat de la situació originada que pot determinar la suspensió o, fins i tot, la privació de la pàtria potestat, la remoció de la tutela o l’extinció de la guarda.

Per donar resposta a les situacions objectives de desemparament, es preveu un ventall detallat i obert de mesures protectores que s’adaptin a les necessitats concretes que presentin els infants i els adolescents que es troben tutelats per l’Administració, en cada cas, en virtut d’una resolució judicial prèvia. Aquestes mesures pretenen oferir l’atenció assistencial, educativa o terapèutica més adient i adaptada a les seves circumstàncies específiques.

En conseqüència, es determina que l’acolliment residencial en un centre només opera quan sigui imprescindible per al benestar efectiu de l’infant o l’adolescent, i sempre com a darrer recurs i amb caràcter temporal. Així, es prioritza l’acolliment familiar, en les diferents modalitats, com ara l’acolliment en la pròpia família extensa o l’acolliment en família aliena, i es preveu de manera subsidiària l’acolliment residencial. A més, es regula per primera vegada l’acolliment familiar especialitzat o professionalitzat, i s’estableix que cal adoptar mesures de difusió de l’acolliment familiar en les diverses modalitats. A banda de la regulació de les vicissituds relatives a l’acolliment familiar, també s’incorpora com a novetat una regulació dels drets i els deures de la persona o la família acollidora.

Pel que fa a l’acolliment residencial, se’n detallen el concepte, els principis i el contingut, com també els drets i els deures dels infants i adolescents concernits, i les mesures educatives correctores que es poden adoptar i els criteris d’aplicació que se’n deriven. Igualment es regula de forma separada l’acolliment residencial de protecció intensiva en centres amb espais d’escolarització propis reconeguts i que incorporin elements constructius de protecció. Aquesta modalitat, que té vocació residual, té com a objectiu afavorir l’eficàcia dels programes educatius i del tractament psicològic i terapèutic dels adolescents en situació de desemparament que presentin alteracions de conducta recurrents o addiccions que posin en perill la seva integritat o la de terceres persones. Des d’aquesta perspectiva, s’estableixen les normes i les garanties oportunes quant a les mesures de seguretat i d’aïllament que es poden adoptar, i quant als drets de visites, sortides i comunicacions dels adolescents concernits.

D’altra banda, es regula per primer cop el programa de suport i atenció temporal, que consisteix en l’estada durant períodes de temps curts, durant els caps de setmana o durant les vacances d’un infant o un adolescent en situació de desemparament mitjançant un acolliment residencial o amb una persona o família col·laboradora, i les mesures que són recomanades pels organismes internacionals quant a la transició a la vida adulta i de suport a l’autonomia personal en arribar a la majoria d’edat.

Finalment, la Llei es clou amb una regulació succinta de l’adopció, i es preveuen les normes oportunes sobre promoció de l’establiment i l’adhesió dels acords internacionals en matèria de protecció als infants i als adolescents i sobre l’atenció protectora que mereixen els infants que puguin cometre una infracció penal, de la qual resultin inimputables d’acord amb la normativa aplicable.

Les dos disposicions addicionals determinen la compatibilitat de la normativa sobre joventut amb els drets reconeguts per aquesta Llei a l’adolescència, i regulen el dret de les persones adoptades, reconegut internacionalment, quant a la recerca i el coneixement dels seus orígens.

Les set primeres disposicions finals modifiquen les lleis esmentades anteriorment, com també la Llei de la seguretat social, per assimilar al règim especial de què gaudeixen els infants i els adolescents que es troben sota la tutela o guarda de l’Estat els que malgrat no trobar-s’hi no gaudeixen de cobertura sanitària i els seus progenitors, tutors o guardadors no disposen dels ingressos suficients per assumir les despeses corresponents, com també la Llei de protecció contra el tabaquisme passiu ambiental per protegir els infants i adolescents contra les noves tendències amb els derivats del tabac.

Les disposicions finals vuitena a dotzena estableixen les normes sobre el desenvolupament reglamentari de la Llei i, en concret, sobre una reglamentació en l’àmbit del lleure, sobre l’aprovació del primer Pla nacional de la infància i l’adolescència, sobre la creació de l’equipament públic per evitar la victimització secundària dels infants i els adolescents, i sobre la creació i la posada en funcionament del centre residencial de protecció intensiva.

En darrer terme, les disposicions finals tretzena i catorzena preveuen l’obligació de publicar els textos consolidats de les lleis que es modifiquen, i determinen la data de l’entrada en vigor de la Llei, que és qualificada, atès que moltes de les seves disposicions incideixen en els drets que regulen els capítols III i IV del títol II de la Constitució.

Títol I. Disposicions generals

Capítol primer. Disposicions generals, definicions i principis rectors

Secció primera. Disposicions generals

Article 1. Marc general d’aplicació i interpretació de la Llei

Les normes d’aquesta Llei i les que en siguin complementàries, així com la resta de disposicions jurídiques sobre els drets dels infants i els adolescents, s’han d’interpretar en concordança amb els convenis internacionals ratificats per l’Estat andorrà, especialment la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant, del 20 de novembre de 1989, els seus protocols facultatius i les Observacions generals del Comitè dels Drets de l’Infant, i també d’acord amb els principis establerts en la Constitució i en la resta de la normativa que forma part de l’ordenament jurídic andorrà.

Aquesta Llei fixa el marc en el qual es consolida un principi de corresponsabilitat social entre les administracions públiques, la família i la ciutadania, amb el protagonisme destacat dels infants i els adolescents, amb l’objectiu de promoure i garantir el respecte i el compliment efectius dels seus drets i deures, i l’exercici responsable dels drets esmentats per part de les persones que en són titulars.

Article 2. Àmbit objectiu d’aplicació de la Llei

Aquesta Llei s’adreça a garantir l’efectivitat real dels principis i drets de titularitat individual reconeguts a qualsevol infant i adolescent que es trobi en el territori del Principat d’Andorra, d’acord amb la normativa internacional i nacional. A més, aquesta Llei va dirigida a promoure les actuacions adients a aquest efecte, tant si són públiques o privades, com si són de prevenció general, atenció integral o protecció puntual, des de la corresponsabilitat social i amb la participació activa dels infants i els adolescents.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han d’aprovar les normes i establir les mesures administratives per donar efectivitat als drets reconeguts en aquesta Llei, d’acord amb els convenis internacionals vigents i amb l’assignació pressupostària específica, i, quan sigui necessari, dins del marc de la cooperació internacional en matèria dels drets dels infants i els adolescents.

Article 3. Àmbit subjectiu d’aplicació de la Llei

Les normes d’aquesta Llei i les que en siguin complementàries s’han d’entendre referides als drets dels quals són titulars els infants i els adolescents, des que neixen fins que són majors d’edat.

Atesa la capacitat progressiva dels infants i els adolescents per exercir de manera responsable els drets dels quals són titulars, i en consonància amb el lliure desenvolupament de la seva personalitat, s’entén que els infants són les persones amb una edat compresa entre el naixement i els onze anys, i que els adolescents són les persones amb una edat compresa entre els dotze anys i la majoria d’edat que estableixin les lleis aplicables.

Article 4. Àmbit territorial d’aplicació de la Llei

Aquesta Llei és aplicable a qualsevol infant o adolescent que es trobi eventualment o resideixi habitualment al Principat d’Andorra, en garantia dels seus drets reconeguts per les normes que formen part de l’ordenament jurídic andorrà.

Article 5. Òrgans bàsics d’atenció als infants i els adolescents

El ministeri encarregat dels afers socials ha de disposar dels òrgans bàsics següents:

Servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència: és el servei social, depenent del ministeri competent en matèria d’afers socials, adreçat a la valoració, l’orientació, l’assessorament i el seguiment dels infants i adolescents en situació de risc i desemparament.

Servei especialitzat d’adopcions: és el servei social, depenent del ministeri competent en matèria d’afers socials, adreçat a la valoració, l’orientació, l’assessorament i el seguiment de les persones i les famílies adoptants i dels infants i adolescents adoptats.

Servei especialitzat d’acolliments familiars: és el servei social, depenent del ministeri competent en matèria d’afers socials, adreçat a la valoració, l’orientació, l’assessorament i el seguiment de les persones i les famílies acollidores i dels infants i els adolescents acollits.

Servei social d’atenció primària: és el servei social de caràcter públic, integrat per equips tècnics i interdisciplinaris que actuen a cada parròquia i garanteixen la igualtat de l’atenció bàsica i la proximitat d’atenció als usuaris i als àmbits familiar i social.

Comissió d’Atenció a la Infància i l’Adolescència: és la comissió presidida per un alt càrrec del ministeri competent en matèria d’afers socials que té com a funció l’estudi i l’avaluació dels expedients, i l’aprovació de les propostes tècniques d’intervenció en casos de risc greu dels infants i els adolescents, i de les propostes d’intervenció i protecció prop dels òrgans judicials en casos de desemparament dels infants i els adolescents. La composició i el funcionament d’aquesta Comissió es determinen reglamentàriament.

Article 6. Coordinació

Les administracions públiques amb competències en matèria dels drets dels infants i els adolescents han d’actuar de manera coordinada entre si i amb les entitats ciutadanes i les famílies, per garantir la millor atenció conduent a la realització plena dels drets i el benestar dels infants i els adolescents. Aquesta actuació coordinada s’ha de fer comptant sempre amb la participació directa dels infants i els adolescents, d’acord amb la seva edat i les seves condicions de maduresa.

Article 7. Comissió Nacional de la Infància i l’Adolescència

La Comissió Nacional de la Infància i l’Adolescència és l’organisme col·legiat responsable de la coordinació de les polítiques i les mesures adoptades pels òrgans del Govern i dels comuns amb la finalitat d’acomplir les previsions contingudes en aquesta Llei, així com de promoure’n l’efectivitat.

La Comissió Nacional de la Infància i l’Adolescència s’adscriu conjuntament als ministeris competents en matèria d’afers socials i educació, i la seva composició i el seu funcionament es determinen per la via reglamentària.

Article 8. Pla Nacional de la infància i l’adolescència

El Govern ha d’aprovar el Pla nacional de la infància i l’adolescència, que ha d’establir les estratègies d’actuació i els objectius a assolir en relació amb les polítiques destinades als infants i els adolescents, i que ha de garantir la coordinació de les actuacions portades a terme des dels diferents nivells d’intervenció.

El Pla nacional de la infància i l’adolescència l’ha d’elaborar, coordinar i desenvolupar la Comissió Nacional de la Infància i l’Adolescència, amb la participació de totes les administracions públiques implicades, directament o indirectament, en l’atenció i la promoció dels drets dels infants i els adolescents; de les organitzacions socials vinculades a aquest àmbit, i dels mateixos infants i adolescents a través de les seves estructures de participació social previstes en aquesta Llei.

El Pla nacional de la infància i l’adolescència ha de tenir una durada mínima de quatre anys, revisables periòdicament, amb la finalitat de poder desenvolupar en cada moment programes i accions que donin resposta real a les necessitats dels infants i els adolescents.

Article 9. Avaluació

La Comissió Nacional de la Infància i l’Adolescència té la missió d’avaluar periòdicament i de manera permanent la situació real dels infants i els adolescents i, en especial, l’impacte de les polítiques, els plans, els programes i els protocols que s’implementin en aplicació d’aquesta Llei.

Amb caràcter previ a l’aprovació dels textos normatius i les polítiques, els plans i els programes que incideixin, directament o indirectament, en els drets dels infants i els adolescents, la Comissió Nacional de la Infància i l’Adolescència o l’organisme en qui delegui aquesta funció ha d’elaborar una memòria d’anàlisi de l’impacte que poden tenir respecte dels drets dels infants i els adolescents, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

Article 10. Prioritat pressupostària

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de tenir entre les seves prioritats pressupostàries les activitats de promoció, prevenció, protecció, formació, integració, reinserció i participació dels infants i els adolescents. Aquest pressupost ha de ser específic i amb una fonamentació clara i estable, així com d’identificació, seguiment i avaluació fàcils.

Article 11. Difusió dels drets dels infants i els adolescents

A l’efecte de garantir el millor coneixement dels drets dels infants i els adolescents i afavorir l’exercici responsable d’aquests drets, les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, s’han d’encarregar de difondre’ls permanentment a tota la població, i especialment als mateixos infants i adolescents, als seus progenitors o titulars de la tutela o de la guarda, als mitjans de comunicació i a les persones que treballen professionalment en la promoció dels seus drets i en la seva atenció.

Per tal que els infants i els adolescents coneguin els seus drets i deures, els programes i les activitats dels sistemes educatius han d’incorporar i desenvolupar els continguts relatius a aquests drets i deures.

Correspon al Govern, d’acord amb les seves competències, garantir que en els itineraris formatius que rebin els professionals que tinguin incidència sobre els infants i els adolescents s’hi incloguin els aspectes vinculats als drets i deures d’aquests infants i adolescents. Aquests aspectes també han de formar part dels temaris i els programes dels concursos públics per proveir llocs de treball.

Secció segona. Principis rectors

Article 12. Principi d’igualtat i no-discriminació

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de garantir el ple respecte al principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats en la diversitat social dels infants i els adolescents, en el sentit d’evitar o eliminar qualsevol obstacle injustificat en termes d’equitat i de prohibir-ne la discriminació per causa de naixement, edat, raça, ètnia, gènere, orientació sexual, identitat o expressió de gènere, llengua, religió, opinió, estat de salut, condicions físiques o psíquiques, discapacitat, o qualssevol altra situació o circumstància social, econòmica o personal o de les seves famílies.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, tenen la funció d’establir les mesures adients per evitar i eliminar els factors discriminatoris que impedeixin l’exercici efectiu dels drets regulats en aquesta Llei.

Article 13. Principi de l’interès superior de l’infant i l’adolescent

L’interès superior de l’infant i l’adolescent ha de regir qualsevol disposició normativa o resolució administrativa o judicial que es refereixi als infants i els adolescents, així com qualsevol actuació duta a terme en el si de la seva família, el seu centre educatiu o el seu entorn social.

S’ha d’entendre per interès superior de l’infant i l’adolescent la consideració i la supremacia imperativa de les condicions més adients per garantir el ple respecte i l’acompliment efectiu dels drets de cada infant o adolescent, així com de les circumstàncies que afavoreixin el lliure desenvolupament de la seva personalitat.

D’acord amb les Observacions generals del Comitè dels Drets de l’Infant, s’ha d’aplicar de manera primordial el principi de l’interès superior dels infants i els adolescents, des de la triple vessant:

Com a dret substantiu, fet que suposa una garantia per a l’infant i l’adolescent, ja que tota decisió que l’afecti ha de considerar fonamentalment els seus millors interessos.

Com a principi interpretatiu i de resolució de conflictes, en el sentit que si una disposició jurídica admet diverses interpretacions, s’ha d’escollir la que sigui més favorable des de la perspectiva de la garantia dels drets dels infants i els adolescents.

Com a regla processal, en el sentit que qualsevol decisió que s’hagi de prendre en relació amb un infant o adolescent ha de seguir el raonament i la fonamentació basats en el seu interès superior, i ha de comptar, sempre que sigui possible, amb la seva opinió.

Article 14. Principi del lliure desenvolupament

D’acord amb els drets universals a la vida, a la supervivència i a la integritat física de tots els infants i els adolescents, es reconeix la prevalença del principi del lliure desenvolupament de la personalitat dels infants i els adolescents. Aquest principi implica que la maduració física, mental, espiritual i social ha de ser lliure, plena i harmònica, potenciant les seves capacitats d’aprenentatge i garantint el seu benestar en general.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de garantir una atenció especial als programes de detecció precoç dels trastorns que puguin afectar el lliure desenvolupament de la personalitat dels infants i adolescents. Així mateix, han de vetllar per l’existència de programes i serveis que garanteixin la detecció de qualsevol tipus d’addicció o trastorn del comportament que en pugui afectar el benestar i el lliure desenvolupament.

Qualsevol infant o adolescent ha de ser protegit de manera determinant davant de tot tipus de violència i maltractament, els quals constitueixen una vulneració directa dels seus drets i un greu obstacle per al lliure desenvolupament de la seva personalitat. Aquesta protecció s’ha de materialitzar en mesures adients i efectives d’acord amb la situació particular viscuda per cada un.

Article 15. Dret a ser escoltat

L’infant o l’adolescent, d’acord amb la seva capacitat progressiva i la seva evolució personal i, en tot cas, a partir dels dotze anys, té dret a ser escoltat de manera activa, és a dir, amb respecte i consideració de la seva opinió, en els seus àmbits de relació familiar, escolar i social, així com en els processos judicials o administratius que puguin incidir en la seva situació personal.

El dret a ser escoltat ho és sense perjudici de la pràctica de les proves que concerneixen l’infant o l’adolescent i s’ha de garantir de manera que es pugui fer lliurement i en condicions adients al seu grau de maduresa. Aquest dret s’ha d’exercir, a més, en un entorn adient, en clau d’intimitat, reserva i seguretat, i, en tot cas, amb ple respecte de la seva opinió, de manera que pugui rebre una resposta adequada, en consideració a la situació concreta, i d’acord amb la seva personalitat i el seu interès superior.

Article 16. Dret a la inclusió

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han d’establir les mesures necessàries per facilitar la realització personal completa i la inclusió social i educativa de tots els infants i els adolescents i, en especial, dels que per les seves circumstàncies físiques o psíquiques, o per qualsevol altra situació o circumstància personal, familiar, social o econòmica, puguin ser susceptibles de rebre un tracte discriminatori. S’entén per inclusió tota acció que proporcioni la disminució o l’eliminació de les barreres per a l’aprenentatge, la participació i la socialització.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de garantir l’acollida i la inclusió social dels infants i els adolescents nouvinguts.

Els infants i els adolescents estrangers que es trobin al Principat d’Andorra, amb independència de la seva situació administrativa, han de gaudir dels mateixos drets que els infants i els adolescents nacionals.

Article 17. Drets dels infants i adolescents amb discapacitat

Els infants i els adolescents amb discapacitat tenen el dret de gaudir d’una participació i inclusió social plena, efectiva i en igualtat d’oportunitats, amb unes condicions que els permetin assolir una vida social, escolar i laboral inclusiva i de qualitat, i amb garantia de l’accessibilitat i la provisió dels suports necessaris, d’acord amb el Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006, i amb la normativa restant que desenvolupa aquest Conveni.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de garantir que els infants i els adolescents amb discapacitat puguin exercir el dret a expressar lliurement la seva opinió pel que fa a les qüestions que els afecten, així com a rebre l’assistència adequada d’acord amb la seva discapacitat per poder exercir aquest dret de manera efectiva.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de prestar una atenció especial per prevenir i eliminar les actituds discriminatòries envers els infants i els adolescents amb discapacitat.

Les administracions públiques han de crear mesures protectores i procediments efectius, com també indicadors de qualitat, per tal de donar el suport necessari als infants i adolescents amb discapacitat, així com als seus progenitors i als titulars de la tutela o la guarda. Aquestes mesures s’han d’aplicar particularment en els àmbits més importants, com ara la salut, l’educació i els serveis socials, d’acord amb la normativa aplicable.

Les administracions públiques han de vetllar perquè els centres i els serveis identifiquin les capacitats dels infants i adolescents amb discapacitat i en potenciïn el desenvolupament.

Article 18. Deures dels infants i els adolescents en general

La configuració dels drets dels infants i els adolescents s’ha d’entendre des de la idea general de potenciar la cultura del deure com a exercici responsable dels drets esmentats, del respecte cap a la resta de ciutadans, i de l’assumpció de les conseqüències dels comportaments propis, de forma que darrere de cada dret sempre hi ha un deure.

Capítol segon. Drets i llibertats civils, polítics i en l’àmbit familiar

Secció primera. Drets i llibertats civils i polítics

Article 19. Drets i llibertats civils i polítics

Els infants i els adolescents tenen el dret a exercir els drets i les llibertats civils i polítics dels quals són titulars sense més limitacions que les establertes per la normativa aplicable.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han d’adoptar totes les mesures legislatives, administratives i d’altre tipus que siguin adequades per facilitar als infants i els adolescents l’exercici ple dels drets i les llibertats civils i polítics, d’acord amb el que estableix l’apartat 1 anterior.

Article 20. Raonador del Ciutadà

El Raonador del Ciutadà, d’acord amb la llei que regula aquesta institució, té la missió de promoure i defensar els drets i les llibertats dels infants i els adolescents i de vetllar pel ple compliment de les condicions del seu desenvolupament integral.

També correspon al Raonador del Ciutadà, d’acord amb la llei que regula aquesta institució, elaborar d’ofici informes o recomanacions sobre qüestions d’interès general en matèria d’infància i adolescència; fomentar la divulgació dels drets dels infants i els adolescents, tot promovent-ne l’exercici; orientar les administracions públiques en relació amb les polítiques d’infància i adolescència, i proposar reformes legislatives i administratives a favor dels drets esmentats.

El Raonador del Ciutadà ha d’incloure en el seu informe anyal un capítol específic relatiu a les seves actuacions per promoure, fer respectar i protegir els drets dels infants i els adolescents.

Article 21. Defensa en l’exercici efectiu dels drets

Per fer efectiu l’exercici dels seus drets, els infants i els adolescents poden, d’acord amb la seva edat i les seves condicions de maduresa, i de conformitat amb el que estableixi la normativa aplicable:

Dirigir-se a les administracions públiques per sol·licitar l’assistència necessària per fer possible aquest exercici, o per reclamar la protecció dels seus drets en els casos d’una situació de risc o de desemparament.

Comunicar al Cos de Policia les situacions o les actuacions que puguin suposar un menyscabament dels seus drets, o demanar l’assistència del mateix Cos.

Comunicar al batlle competent de la jurisdicció de menors o al Ministeri Fiscal les situacions o les actuacions esmentades a la lletra b) anterior.

Presentar queixes davant el Raonador del Ciutadà.

Formular denúncies davant el Comitè dels Drets de l’Infant o els altres organismes internacionals competents, en particular segons el que disposa el Protocol opcional tercer a la Convenció dels drets de l’infant, relatiu a un procediment de comunicacions.

En cas que els infants o els adolescents no tinguin la capacitat suficient per actuar de manera autònoma, poden fer-ho en representació seva els progenitors o els titulars de la tutela o la guarda, sempre que no hi hagi contraposició d’interessos.

Article 22. Intervenció en els processos judicials i de mediació

La intervenció dels infants i els adolescents en un procés judicial davant qualsevol jurisdicció o en un procés de mediació s’ha de fer en un entorn favorable i en unes condicions que permetin prendre en consideració la seva edat, el seu grau de maduresa i desenvolupament, i les seves dificultats de comunicació eventuals.

Les autoritats i els professionals que participen en processos judicials o de mediació en què intervinguin infants i adolescents han d’haver rebut una formació específica per comunicar-se d’una forma amigable i evitar perjudicis ulteriors a l’infant o l’adolescent.

Article 23. Dret a la identitat

Tots els infants i els adolescents tenen el dret, des del moment del naixement, a tenir un nom i una nacionalitat, a cercar i conèixer els seus propis orígens, a preservar les seves relacions familiars d’acord amb el que estableixin les lleis aplicables, que els sigui respectada la cultura del seu lloc d’origen i, en general, a preservar i desenvolupar la seva pròpia identitat i idiosincràsia.

Tots els infants i els adolescents tenen el dret d’ésser respectats i acompanyats en la determinació de la seva identitat de gènere.

Els infants i els adolescents tenen el dret a ser inscrits en un registre públic es del seu naixement i a sol·licitar a les administracions públiques competents la documentació que els permeti acreditar la seva identitat.

Les persones que hagin estat adoptades han de poder cercar i conèixer els seus propis orígens per si mateixes si ja han arribat a la majoria d’edat i, en cas contrari, a través de les persones que en tinguin atribuïda la pàtria potestat. El servei especialitzat d’adopcions ha de prendre les mesures oportunes per conservar la documentació relativa als orígens dels infants o adolescents concernits. Així mateix, els ha de proporcionar l’assessorament, la possibilitat de mediació confidencial i l’ajuda oportunes per fer efectiu el dret a conèixer els seus orígens. Les previsions d’aquest apartat s’han de desplegar per la via reglamentària.

Article 24. Drets sexuals

Els infants i adolescents seran protegits envers qualsevol mena de coacció que tingui un mòbil discriminatori per raons sexuals o de gènere. Les administracions públiques han d’emprendre programes que fomentin els drets sexuals i el respecte a la diversitat dels infants i adolescents, que incloguin, si escau, l’acompanyament social als que ho demanin.

Article 25. Dret a la llibertat d’expressió

Els infants i els adolescents tenen el dret a expressar i difondre lliurement les seves opinions, sense cap tipus de censura prèvia, a través de qualsevol mitjà i en els termes legalment establerts. Aquesta llibertat d’expressió té el seu límit en la protecció de l’honor, la intimitat i la imatge del mateix infant o adolescent i de terceres persones.

El dret a la llibertat d’expressió dels infants i els adolescents s’estén especialment a la publicació i la difusió de les seves opinions, a l’edició i producció de mitjans de difusió i a l’accés als ajuts que les administracions públiques estableixin amb aquesta finalitat.

Article 26. Dret a la informació

Els infants i els adolescents tenen el dret a ser informats, d’acord amb la seva edat i les seves condicions de maduresa, sobre qualsevol actuació o mesura que pugui afectar l’exercici efectiu dels seus drets, sense cap mena de discriminació. Aquesta informació s’ha de facilitar en un format accessible i en un llenguatge comprensible per als infants i els adolescents, atenent la seva edat i les seves condicions de maduresa.

Els infants i els adolescents tenen el dret a cercar, accedir, rebre i utilitzar la informació adequada a la seva edat i les seves condicions de maduresa, en qualsevol format, sense cap altre tipus de limitació que les que estableixi la normativa aplicable, en benefici del seu desenvolupament físic, mental, espiritual i social ple. Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de garantir que els infants i els adolescents tinguin una alfabetització crítica i responsable en les tecnologies de la informació i la comunicació. A més cal tenir cura especial en aquest sentit, perquè puguin aprofitar les oportunitats que ofereix el món digital, puguin identificar situacions de risc derivades de la utilització de les noves tecnologies i puguin disposar de les eines i estratègies per fer front a aquests riscos i protegir-se’n.

Els progenitors, els titulars de la tutela o de la guarda i les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de vetllar perquè la informació que rebin els infants i els adolescents sigui veraç, plural i respectuosa amb els principis constitucionals. Així mateix, els han de protegir de la informació i el material informatiu perjudicials.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han d’incentivar la producció i la difusió de materials informatius dirigits als infants i els adolescents, adequats a la seva edat i al seu nivell de desenvolupament, i han de promoure la seva participació en els mateixos materials. Així mateix, han de facilitar el seu accés als serveis d’informació i documentació, les bases de dades i les biblioteques, així com a la resta de serveis culturals, i han de promoure una sensibilització adequada sobre l’oferta de lleure i cultura a Internet i sobre la defensa dels drets de propietat intel·lectual.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de vetllar perquè els mitjans de comunicació, en els seus missatges dirigits als infants i els adolescents, promoguin els valors de la igualtat, la solidaritat, la diversitat i el respecte, tot evitant imatges i continguts nocius, de caràcter violent, pornogràfic o d’explotació en les relacions de caràcter personal, o que reflecteixin un tracte degradant, sexista o un tracte discriminatori. En concret, les administracions públiques han de promoure l’existència de codis ètics de conducta relatius als continguts emesos pels mitjans de comunicació.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, i els prestadors de serveis han de promoure el gaudiment ple de la comunicació audiovisual als infants i els adolescents que presentin qualsevol tipus de discapacitat.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de promoure accions dirigides a facilitar als infants i als adolescents una informació acurada sobre els seus drets, així com dels mitjans de què disposen per fer-los efectius, i n’han d’instar la protecció adequada.

Article 27. Dret a la llibertat de pensament, consciència i religió

Els infants i els adolescents tenen dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió, en els termes que estableixi la normativa aplicable, i sempre respectant els drets i les llibertats fonamentals de la resta de ciutadans.

Els progenitors i els titulars de la tutela o de la guarda tenen el dret i el deure prioritari d’afavorir i de cooperar perquè els infants i els adolescents exerceixin aquesta llibertat, d’acord amb la seva edat i les seves condicions de maduresa, de manera que contribueixin al seu desenvolupament integral, sempre en consonància amb el seu interès superior.

Els infants i els adolescents tenen el dret a participar plenament en els nuclis de convivència més propers i en la vida social, cultural, artística i recreativa del seu entorn, així com a incorporar-se progressivament a la ciutadania activa, d’acord amb el seu grau de desenvolupament personal.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de promoure mesures destinades a facilitar i garantir la participació dels infants i els adolescents en espais destinats a recollir les seves opinions amb relació a les normes, les polítiques, els projectes, els programes o les decisions que els afectin, així com en l’avaluació que se’n dugui a terme.

Article 29. Consells comunals i Consell Nacional de la Infància i l’Adolescència

Els comuns han de promoure la creació i la posada en funcionament de consells comunals de la infància i l’adolescència, per tal de donar als infants i als adolescents de les parròquies respectives un espai per canalitzar les seves reivindicacions i punts de vista, i incidir en les matèries que els afecten.

Es crea el Consell Nacional de la Infància i l’Adolescència amb la mateixa finalitat esmentada a l’apartat 1 anterior, en l’àmbit nacional.

La composició, l’estructura i les funcions dels consells comunals i del Consell Nacional de la Infància i l’Adolescència s’han d’establir per la via reglamentària.

Article 30. Dret a la llibertat d’associació i reunió

Els infants i els adolescents tenen el dret a constituir associacions i a ser-ne membres d’acord amb el que estableix la normativa aplicable.

Els infants i els adolescents tenen el dret a constituir associacions infantils i juvenils i a ser-ne membres d’acord amb el que estableixi la normativa aplicable en aquesta matèria. També tenen el dret a ser membres d’organitzacions juvenils de partits polítics i sindicals, d’acord amb la normativa aplicable, i a participar-ne activament d’acord amb les seves condicions de maduresa.

Cap infant o adolescent no pot ser obligat a ingressar en una associació ni a romandre-hi contra la seva voluntat.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han d’adoptar totes les mesures necessàries per garantir la protecció adequada dels interessos dels infants i els adolescents en cas que hi hagi indicis raonables que la pertinença d’un infant o adolescent o dels seus representants legals a una associació dificulti o perjudiqui el seu desenvolupament integral.

Els infants i els adolescents tenen el dret a prendre part en reunions públiques i manifestacions pacífiques convocades d’acord amb el que estableixi la normativa aplicable. Així mateix, i en les mateixes condicions, també tenen dret a promoure’n i convocar-ne amb el consentiment exprés dels seus progenitors o dels titulars de la tutela o de la guarda.

Article 31. Dret a la protecció de l’honor, la intimitat i la pròpia imatge

Els infants i els adolescents tenen el dret a la protecció de l’honor, la intimitat personal i familiar, i la pròpia imatge. Aquests drets comprenen també la inviolabilitat del domicili familiar i de la correspondència, així com el secret de les comunicacions, incloses les comunicacions produïdes a través de les tecnologies de la informació i la comunicació.

L’exercici del dret a la protecció de l’honor, la intimitat i la pròpia imatge correspon a l’infant o a l’adolescent d’acord amb la seva edat i les seves condicions de maduresa, i sempre en atenció al seu interès superior. En cas contrari, correspon als seus progenitors o als titulars de la tutela o de la guarda, un cop escoltada sempre l’opinió de l’infant o l’adolescent si té la suficient capacitat natural i en atenció al seu interès superior.

Es presumeix que tota persona major de setze anys té la capacitat suficient per poder exercir per si mateixa la protecció de l’honor, la intimitat i la pròpia imatge, llevat que la normativa aplicable, atenent els seus propis interessos, estableixi el contrari.

S’ha de preservar els infants i els adolescents de la difusió de les seves dades personals, d’imatges que atemptin contra la seva dignitat i de l’explotació econòmica de la seva imatge, molt especialment en les comunicacions produïdes a través de les tecnologies de la informació i la comunicació. El seu consentiment per utilitzar-ne el nom, la veu o la imatge amb finalitats publicitàries, promocionals, comercials o anàlogues no es pot prestar mitjançant contractes en massa o d’adhesió.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de prestar una atenció especial al compliment de les disposicions de l’apartat 4 anterior en cas que els infants i els adolescents hagin estat objecte de violència o estiguin involucrats en qualsevol procés judicial o administratiu que els afecti. El Ministeri Fiscal i el servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència poden iniciar d’ofici les accions corresponents perquè s’adoptin les mesures oportunes per protegir els infants i els adolescents d’aquestes ingerències.

Article 32. Dret a la protecció de dades personals

Els infants i els adolescents tenen el dret a la protecció de les seves dades personals, així com a impedir-ne el tractament o la cessió sense el seu consentiment o, si escau, dels seus representants legals, segons el que estableixi la normativa aplicable.

Es presumeix que tota persona major de setze anys té la capacitat suficient per poder consentir per si mateixa el tractament de les seves dades de caràcter personal, llevat que la normativa aplicable exigeixi per prestar aquest consentiment l’assistència dels seus representants legals. En aquest darrer cas sempre s’ha d’escoltar l’infant o l’adolescent si té capacitat natural suficient.

En cap cas no es poden obtenir de l’infant o l’adolescent dades que permetin accedir a informació sobre la resta dels membres del grup familiar, o sobre les seves característiques, com ara les dades professionals dels progenitors o els titulars de la tutela o la guarda, informació econòmica, dades sociològiques o qualsevol altra dada del mateix estil, sense el consentiment dels titulars d’aquestes dades.

Quan el tractament estigui referit a dades d’infants o adolescents, la informació dirigida a aquests infants i adolescents s’ha d’expressar en un llenguatge que sigui fàcilment comprensible per a ells.

Les autoritats, els funcionaris, els professionals i qualsevol altra persona que tingui accés a dades personals d’infants o adolescents assumeixen el deure de reserva i de confidencialitat en relació amb aquestes dades.

Secció segona. Drets en l’àmbit familiar

Article 33. Responsabilitat en la criança i en el desenvolupament integral

La millor atenció a les necessitats dels infants i els adolescents es dona de manera natural en el si de la seva família. La responsabilitat primordial de la cura, la criança i la formació integral dels infants i els adolescents correspon als progenitors o a les persones que en tinguin atribuïda la tutela o la guarda, d’acord amb el que disposa la normativa aplicable.

Els progenitors i les persones que tenen atribuïda la tutela o la guarda dels infants i els adolescents han de garantir el seu benestar i han de procurar-los un entorn de vida adequat i saludable, sempre d’acord amb les seves possibilitats.

Els progenitors o les persones que tenen atribuïda la tutela o la guarda dels infants i els adolescents tenen l’obligació d’exercir responsablement les seves funcions, sense perjudici de l’actuació subsidiària de les administracions públiques, en els termes que estableixi la normativa aplicable.

Article 34. Dret de relació i convivència

Els infants i els adolescents tenen el dret a créixer i viure amb els seus progenitors en un entorn familiar adequat i lliure de violència, llevat dels casos en què, atenent el seu interès superior, la separació resulti necessària. També tenen el dret a conviure i relacionar-se amb altres parents i persones pròximes, molt especialment amb els avis i els germans. En tot cas, les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de promoure i facilitar relacions sanes i participatives entre les diverses generacions, especialment amb la gent gran.

Els infants i els adolescents tenen el dret a mantenir un contacte directe amb els progenitors amb els quals no convisquin, sempre en els termes establerts per la normativa aplicable i d’acord amb el seu interès superior.

El batlle competent de la jurisdicció de menors ha de prendre les mesures adequades per garantir els drets de visita als infants i adolescents que resideixin habitualment a l’estranger o que es trobin separats temporalment dels progenitors en aplicació d’una mesura protectora, tenint en compte sempre el seu interès superior.

Article 35. Suport a l’exercici de la parentalitat i a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de promoure les mesures més adients de col·laboració i protecció de la família, en atenció a la seva funció socialitzadora, per tal que es pugui garantir el benestar material i espiritual, així com l’efectivitat dels drets dels infants i els adolescents.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de promoure polítiques d’ús del temps i mesures per conciliar la vida personal, familiar i laboral que permetin als progenitors, o a les persones que tinguin atribuïda la tutela o la guarda d’un infant o adolescent, disposar del temps que la seva criança i educació requereixen, en funció de les seves necessitats.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de promoure un exercici positiu de la parentalitat fonamentat en l’interès superior de l’infant i l’adolescent, que sigui respectuós amb els seus drets, que afavoreixi un estil d’afecció segur, que estimuli el desenvolupament de les seves capacitats i li ofereixi suport i orientació, i que eviti, en tot cas, qualsevol ús de la violència o qualsevol tracte degradant, però sense excloure l’establiment de límits.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de fomentar la creació de serveis públics i prestar suport als serveis de cura i educatius adreçats als infants d’entre zero i tres anys, d’acord amb la normativa aplicable. Les administracions públiques han d’adoptar mesures per fomentar l’assistència a aquests serveis dels infants en situació de vulnerabilitat social o econòmica, i a les famílies amb una major dificultat de conciliació de la vida laboral i familiar.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han d’oferir als progenitors i a les persones que tenen atribuïda la tutela o la guarda dels infants i els adolescents els mitjans d’informació i formació adequats amb la finalitat de fer possible el compliment de les seves responsabilitats, tenint sempre en compte les característiques de l’infant o l’adolescent concernit i fonamentant actituds educatives i de respecte dels seus drets i de compliment dels seus deures. En particular, les administracions públiques han de promoure campanyes de formació en habilitats a les famílies i als infants i els adolescents amb discapacitat, tenint sempre en compte la perspectiva de gènere, i disposar de programes de suport per a aquestes famílies, d’acord amb la normativa aplicable.

Article 36. Sostracció internacional d’infants i adolescents

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han d’adoptar les mesures necessàries per lluitar contra els trasllats i les retencions il·lícits d’infants i adolescents a l’estranger, tant si els porta a terme un dels progenitors com una tercera persona.

Als efectes establerts a l’apartat 1 anterior, les administracions públiques han de promoure l’establiment de nous acords bilaterals o multilaterals, o l’adhesió a acords ja existents en aquestes matèries.

Article 37. Deures en l’àmbit familiar

Els infants i els adolescents han de participar en la vida de família i han de respectar i potenciar una relació personal i familiar sana i afectiva en relació amb els seus progenitors, els titulars de la tutela o la guarda, els germans i els altres familiars i persones que visquin a la llar, d’acord amb el que estableixi la normativa aplicable.

Els infants i adolescents han de col·laborar en les tasques domèstiques de la llar on visquin, d’acord amb la seva edat, el seu grau de desenvolupament i la seva capacitat, i amb independència del seu gènere.

Capítol tercer. Drets econòmics, socials i culturals

Secció primera. Dret a la salut bàsica i al benestar

Article 38. Beneficiaris i contingut del dret a la salut

Els infants i els adolescents, amb independència de la seva edat o situació administrativa, tenen dret a l’accés efectiu, a la promoció, a la prevenció i a la protecció de la seva salut, a l’assistència sanitària de qualitat i a l’accés a les actuacions, programes de salut pública i prestacions d’assistència sanitària que els permetin créixer i desenvolupar-se de manera integral fins a adquirir el nivell més alt de salut possible. L’accés a què es fa referència en aquest apartat s’ha de garantir d’acord amb els mecanismes establerts en la normativa sanitària, sociosanitària i de la seguretat social aplicable.

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.