Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents

La situació de desemparament la declara el batlle competent de la jurisdicció de menors, d’ofici o a instància del Ministeri Fiscal, del servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència, dels progenitors o de la persona que en tingui atribuïda la tutela o la guarda, o de qualsevol altre familiar de l’infant o l’adolescent. La suspensió de la pàtria potestat també la pot decidir un batlle o un tribunal mitjançant una sentència dictada en un procés penal.

La decisió judicial mitjançant la qual es declara la situació de desemparament comporta, si escau, la suspensió de la pàtria potestat a un o ambdós progenitors. En aquest cas, el batlle competent de la jurisdicció de menors pot atribuir la tutela de l’infant o l’adolescent al ministeri encarregat dels afers socials o a persones que, per la seva relació amb l’infant o l’adolescent, garanteixin que poden exercir adequadament les funcions tutelars.

Abans d’admetre a tràmit la sol·licitud en què es demana que es declari el desemparament de l’infant o l’adolescent o, en cas que s’hagi admès a tràmit, durant tota la tramitació del procés, el batlle competent de la jurisdicció de menors pot practicar les diligències que consideri oportunes. També pot requerir els informes socials i sociosanitaris que escaiguin en relació amb la situació de l’infant o l’adolescent, amb la finalitat de conèixer les circumstàncies del cas concret.

L’inici del procés de desemparament s’ha de notificar al Ministeri Fiscal i als progenitors de l’infant o l’adolescent o a les persones que en tinguin atribuïda la tutela o guarda. També se’ls ha d’informar del seu dret a comparèixer durant la tramitació del procés per efectuar les al·legacions i proposar les proves que considerin oportunes a l’efecte de defensar els seus drets i interessos.

Quan l’adolescent tingui dotze anys o més ha de ser escoltat en tots els casos durant la tramitació del procés de desemparament. També es pot escoltar l’infant que tingui maduresa i capacitat suficients en un context adequat per garantir la seva privacitat i amb el suport psicològic adient.

El procés de desemparament finalitza mitjançant un aute motivat que declara el desemparament i decideix la suspensió de la pàtria potestat o, en cas contrari, arxiva el procés, sense perjudici de la derivació o el retorn eventual al servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència, amb la finalitat que es faci un seguiment de les situacions de risc detectades o que es puguin detectar en el futur i sobre les quals calgui intervenir en el nucli familiar. Aquest aute es notifica al Ministeri Fiscal, al servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència, als progenitors o als titulars de la tutela o la guarda i a l’adolescent que tingui dotze anys o més, amb la indicació de les vies d’impugnació o recurs existents i els terminis processals establerts a aquest efecte.

En concret, el ministeri encarregat dels afers socials pot impugnar qualsevol aute que declari el desemparament d’un infant o adolescent o que arxivi el procés corresponent, així com les decisions que modifiquin aquesta declaració o que incideixin en aspectes accessoris de la declaració de desemparament.

Els professionals, especialment els que treballen en l’àmbit dels afers socials, l’educació i els altres que tinguin una implicació directa en els drets dels infants i els adolescents tenen l’obligació de donar una atenció immediata a l’infant o l’adolescent que estigui en una situació de desemparament.

El servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència pot decidir en cas d’urgència la separació de l’infant o l’adolescent del seu nucli familiar quan consideri raonadament que és la mesura de protecció més adequada d’acord amb els seus drets i interessos. Aquesta decisió s’ha de comunicar al batlle competent de la jurisdicció de menors en el termini màxim de vint-i-quatre hores des del moment en què s’ha adoptat perquè es pugui tramitar, si escau, el procés de desemparament corresponent, i es pot impugnar en els termes que estableix l’article 83.

El Cos de Policia, en cas que intervingui i evidenciï una situació d’urgència que suposi un perill greu i imminent per a l’infant o l’adolescent, o per a terceres persones, pot separar l’infant o l’adolescent del seu nucli familiar i adoptar la mesura de protecció que consisteix en l’acolliment residencial. Aquesta decisió s’ha de comunicar en el termini més breu possible al batlle competent de la jurisdicció de menors i al Ministeri Fiscal, i s’ha de notificar als progenitors o a les persones que tinguin o tenien atribuïda la tutela o la guarda de l’infant i l’adolescent. A més, s’ha de tenir en compte l’opinió de l’adolescent o de l’infant que tingui capacitat i maduresa suficients. En qualsevol cas, la decisió esmentada ha de ser validada eventualment pel Ministeri Fiscal en el termini màxim de dotze hores, i pot ser revocada en qualsevol moment pel batlle competent de la jurisdicció de menors.

En cas que els progenitors o els titulars de la tutela o la guarda estiguin conformes amb la separació de l’infant o l’adolescent del nucli familiar, el servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència pot assumir la tutela d’aquest infant o adolescent. Aquesta decisió s’ha de comunicar al batlle competent de la jurisdicció de menors en el termini màxim de setanta-dos hores des del moment en què s’ha adoptat perquè es pugui tramitar, si escau, el procés de desemparament corresponent.

En totes les actuacions cautelars a què fa referència aquest article, l’adolescent que tingui dotze anys o més ha de ser escoltat. També es pot escoltar l’infant que tingui maduresa i capacitat suficients en un context adequat per garantir la seva privacitat i amb el suport psicològic adient.

La suspensió de la pàtria potestat determina que la guarda de l’infant o l’adolescent l’assumeixi provisionalment un dels progenitors, un familiar o una tercera persona, o bé sigui confiada al ministeri encarregat dels afers socials, que té atribuïda la seva tutela mentre duri aquesta suspensió, d’acord amb el que estableix la normativa vigent.

El batlle competent de la jurisdicció de menors, en aplicació de l’interès superior de l’infant o l’adolescent, pot decidir una suspensió parcial de la pàtria potestat, limitada a alguns drets i funcions que hi són inherents, de manera específica i raonada en virtut de l’aute corresponent.

El batlle competent de la jurisdicció de menors pot decidir la suspensió de la pàtria potestat només pel que fa a un o a alguns dels fills. Tanmateix, si es tracta de germans, s’ha d’intentar que es mantingui la seva unitat i la relació fraternal en la convivència, sempre que no sigui contraproduent d’acord amb el seu interès superior.

L’aute mitjançant el qual es declara el desemparament i es decideix la suspensió de la pàtria potestat estableix la relació, les comunicacions i les trobades de l’infant o l’adolescent amb els seus progenitors, la persona que en tenia la tutela o la guarda o els altres parents, i com es porten a terme. També decideix en relació amb l’obligació d’aliments en sentit ampli i, si escau, pel que fa a la possibilitat que el ministeri encarregat dels afers socials es pugui rescabalar de les despeses que es puguin originar.

El servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència, els progenitors, els titulars de la tutela o la guarda o el Ministeri Fiscal poden sol·licitar al batlle competent de la jurisdicció de menors la restitució de la pàtria potestat suspesa, si les circumstàncies que concorren justifiquen la reintegració familiar. Aquesta sol·licitud només es pot plantejar mentre l’infant o l’adolescent no hagi estat preadoptat i si encara no han transcorregut dos anys des de la data en què es va notificar l’aute mitjançant el qual es va declarar el desemparament i es va suspendre la pàtria potestat.

Si els progenitors han cessat la convivència o estan separats o divorciats, i només es donen les condicions adequades per procedir a la reintegració familiar amb un d’ells, el batlle competent de la jurisdicció de menors pot deixar sense efecte parcialment la declaració de desemparament i restituir la pàtria potestat només pel que fa a un dels progenitors.

En virtut de l’aute mitjançant el qual deixa sense efecte la declaració de desemparament i restitueix la pàtria potestat, el batlle competent de la jurisdicció de menors pot decidir la supervisió periòdica, i com a mínim semestral, per part del servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència, del restabliment de les relacions familiars. El servei esmentat ha de lliurar els informes de seguiment que li siguin requerits i, eventualment, ha de fer les propostes que consideri oportunes d’acord amb l’interès superior de l’infant o l’adolescent. Aquest aute es notifica en els termes que estableix l’apartat 6 de l’article 87.

El ministeri encarregat dels afers socials, mitjançant el servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència, és l’encarregat de gestionar la guarda i les mesures de protecció més adequades dels infants i adolescents que es trobin sota la seva tutela en virtut d’un aute dictat pel batlle competent de la jurisdicció de menors; de manera cautelar en els casos d’urgència, i a sol·licitud dels progenitors o de la persona que tingui atribuïda la tutela o la guarda.

La forma en què s’exerceix la guarda i les seves modificacions s’ha d’exposar i motivar mitjançant un informe del servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència, d’acord amb l’aute que hagi dictat el batlle competent de la jurisdicció de menors. Aquest informe s’ha de comunicar al batlle competent de la jurisdicció de menors, al Ministeri Fiscal, als progenitors o a la persona que tingui o tenia atribuïda la tutela o la guarda, i a l’adolescent o l’infant que tingui capacitat i maduresa suficients.

La guarda administrativa derivada de la sol·licitud dels progenitors o de la persona que té atribuïda la tutela o la guarda de l’infant o l’adolescent, per circumstàncies greus i transitòries que els impedeixin acomplir les seves funcions, s’ha de consensuar per escrit entre ells i el servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència. Aquesta guarda comporta que els progenitors o les persones que tenen atribuïda la tutela o la guarda conservin la pàtria potestat, i es pot desenvolupar durant un període màxim d’un any, prorrogable excepcionalment un any més, sempre que l’interès de l’infant o l’adolescent així ho aconselli i la reintegració familiar dins d’aquests terminis sigui previsible.

En cas que només un dels dos progenitors sol·liciti la guarda administrativa, el ministeri encarregat dels afers socials només pot accedir-hi si l’altre progenitor hi ha prestat el seu consentiment o no s’hi ha oposat en el termini de tretze dies hàbils des que se li notifica la sol·licitud plantejada. En cas contrari, la sol·licitud s’ha de traslladar al batlle competent de la jurisdicció de menors a l’efecte que iniciï, si escau, el procés de desemparament corresponent.

L’assumpció de la tutela de l’infant o l’adolescent per part del ministeri encarregat dels afers socials es porta a terme mitjançant un pla individualitzat, en el qual s’han d’establir els objectius de la intervenció administrativa, les mesures de protecció més adequades, la delegació eventual de les funcions, la previsió o no de la reintegració familiar, les relacions de l’infant o l’adolescent amb els parents i les persones properes, i els terminis previstos per executar aquest pla.

La guarda administrativa ha de prendre en consideració l’atenció integral de les necessitats de l’infant o l’adolescent, i s’ha orientar, sempre que sigui possible i conforme al seu interès superior, a la reintegració familiar. Aquesta reintegració s’ha de fer en un termini màxim de dos anys, prorrogable excepcionalment un any més, d’acord amb l’acompliment dels compromisos de col·laboració establerts.

Els plans individualitzats s’han d’avaluar i, si escau, revisar almenys cada nou mesos, a fi de valorar el progrés en relació amb els objectius fixats i la conveniència de mantenir o modificar les mesures de protecció. Tanmateix, en el cas dels infants de fins a sis anys, els plans individualitzats s’han d’avaluar i, si escau, revisar almenys cada sis mesos.

L’adolescent en tot cas i l’infant amb capacitat i maduresa suficients han de ser informats pel servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència sobre els seus drets i la seva situació personal, el tipus, la durada i el contingut de les mesures de protecció adoptades i de les actuacions que cal seguir, i les persones de referència a les quals es poden dirigir. Aquesta informació s’ha de donar d’una manera comprensible i adequada a les condicions i a l’edat de l’infant o l’adolescent. A més, si la seva edat i les condicions de maduresa de l’infant o l’adolescent ho fan possible, se l’ha de fer participar en relació amb el seu pla individualitzat.

El ministeri encarregat dels afers socials, tot i assumir la tutela dels infants i els adolescents i gestionar-ne la guarda, pot delegar tanmateix l’exercici d’aquesta guarda en persones, famílies o institucions que compleixin les condicions necessàries per adequar-se a les necessitats dels infants i els adolescents. Aquestes condicions i la forma de valoració de les famílies, les persones i les institucions esmentades es determinen per la via reglamentària.

La persona, la família o la institució que exerceix la guarda de fet d’un infant o un adolescent ha d’atendre les seves necessitats de manera peremptòria i d’acord amb el seu interès superior, i ha d’acomplir les obligacions i els deures que estableix la Llei qualificada de la persona i de la família pel que fa als tutors.

Si la guarda de fet no obeeix a una situació esporàdica o puntual, de forma que pot haver-hi una situació objectiva de desemparament per manca d’atenció efectiva dels progenitors o de les persones que tenen atribuïda la tutela o la guarda de l’infant o l’adolescent, la persona, la família o la institució que exerceix la guarda de fet ha de comunicar-ho a l’Administració de Justícia, al Ministeri Fiscal o al ministeri encarregat dels afers socials perquè es pugui instar el procés de desemparament corresponent i es puguin establir les mesures de protecció més adequades, si escau.

La persona, la família o la institució que ha exercit la guarda de fet d’un infant o un adolescent pot ser considerada a l’efecte de delegar-li l’exercici de la guarda administrativa o d’exercir-ne la tutela, si és conforme a l’interès superior de l’infant o l’adolescent i s’acredita la seva idoneïtat per atendre les seves necessitats.

Les mesures de protecció que es poden adoptar en el cas d’un infant o un adolescent en situació de desemparament, en virtut d’una resolució judicial motivada, són les següents:

Les mesures d’acolliment familiar, sempre que sigui possible, tenen preferència respecte de les mesures d’acolliment residencial, especialment en la primera infància.

L’acolliment familiar pot ser temporal o permanent.

L’acolliment familiar temporal s’ha de decidir si es preveu que la situació de desemparament sigui transitòria. La durada i les tipologies de l’acolliment familiar temporal s’estableixen per la via reglamentària, tenint en compte els criteris específics següents:

L’acolliment familiar permanent s’ha de decidir si es preveu que la situació de desemparament sigui definitiva i no es donen les circumstàncies apropiades o no és possible, d’acord amb l’interès superior de l’infant o l’adolescent, de procedir a la preadopció, en els termes que estableixi la normativa aplicable.

L’acolliment familiar d’un grup de germans, temporal o permanent, s’ha d’intentar confiar a una mateixa persona o família, llevat que hi hagi circumstàncies que en justifiquin la separació. També s’han de facilitar les relacions entre l’infant o l’adolescent i la seva família quan sigui possible el reintegrament familiar, per tal d’afavorir-lo, i sempre que aquestes relacions puguin beneficiar l’infant o l’adolescent.

L’acolliment familiar, temporal o permanent, es pot constituir per raó del seu vincle en família extensa o en família aliena de l’infant o l’adolescent.

L’acolliment temporal o permanent en família extensa es dona quan hi ha una relació de parentiu, sigui per consanguinitat o afinitat, entre l’infant o l’adolescent acollit i la persona o la família acollidora, o bé quan, malgrat no haver-hi una relació de parentiu, hi ha una relació afectiva prèvia consolidada entre aquest infant o adolescent i la persona o la família acollidora.

L’acolliment en família extensa té preferència, sempre que sigui possible, respecte de l’acolliment en família aliena, tenint en compte l’interès superior de l’infant o l’adolescent.

L’elecció dels familiars en l’acolliment en família extensa ha de prendre en consideració les condicions personals i educatives d’aquests familiars i de les altres persones que hi conviuen, la relació o el vincle afectiu existent entre ells i l’infant o l’adolescent i la capacitat de preservar-lo de les condicions que van generar la situació de desemparament. En aquesta elecció, l’adolescent ha de mostrar la seva conformitat i l’infant ha de ser escoltat si té la capacitat i la maduresa suficients.

L’acolliment familiar especialitzat és el que es porta a terme en casos d’infants o adolescents que, tenint en compte la seva situació particular, requereixen una atenció específica o terapèutica.

L’acolliment familiar especialitzat pot ser temporal o permanent i requereix que les persones que el porten a terme al seu domicili disposin de la formació, la capacitació i l’experiència suficients a aquest efecte. Aquestes persones reben una remuneració com a treballadors per compte propi o com a treballadors d’una entitat pública o privada, i se’ls han de rescabalar d’altra banda les despeses de tot tipus que comporti l’acolliment.

El nombre màxim d’infants o adolescents que poden ser beneficiaris d’un mateix acolliment familiar especialitzat, els requisits de titulació, capacitació o formació i experiència de les persones acollidores, el règim i l’import de la remuneració i les altres particularitats de l’acolliment familiar especialitzat es desenvolupen per la via reglamentària.

L’acolliment familiar, temporal o permanent, s’ha de formalitzar per escrit, i hi ha de constar el consentiment de la persona o la família acollidora i de l’adolescent acollit. En el cas dels infants, han de ser escoltats abans de formalitzar l’acolliment si tenen la capacitat i la maduresa suficients.

En el moment de formalitzar l’acolliment, el servei especialitzat d’acolliments familiars ha de facilitar a la persona o la família acollidora tota la documentació i la informació necessàries per exercir adequadament la guarda de l’infant o l’adolescent.

Els criteris de valoració de les persones o les famílies acollidores s’han d’establir per la via reglamentària, i han de tenir en compte en tot cas l’edat, l’aptitud educadora, la situació familiar i les altres circumstàncies que incideixin en l’interès superior de l’infant o l’adolescent acollit.

Les persones o les famílies acollidores tenen el dret de rebre una prestació econòmica com a compensació per les despeses d’alimentació i d’educació i per les altres despeses de l’infant o l’adolescent acollit, i per la tasca que porten a terme i, en concret, per la disponibilitat que comporta l’acolliment.

L’import de la compensació s’ha de determinar reglamentàriament, d’acord amb les previsions de la Cartera de serveis socials i sociosanitaris. Tanmateix, es poden fixar diferents imports en funció de la qualificació i la disponibilitat requerida, segons la modalitat d’acolliment de què es tracti, de les necessitats de l’infant o l’adolescent acollit, o d’altres circumstàncies que afectin de manera notable la quantia de les despeses ocasionades o a la seva incidència en la situació econòmica familiar.

El dret de percebre la compensació econòmica s’extingeix quan finalitza l’acolliment familiar d’acord amb el que estableix l’article 101.

El ministeri encarregat dels afers socials ha d’adoptar mesures de difusió de l’acolliment familiar en les diverses modalitats, amb la finalitat de sensibilitzar la ciutadania sobre la seva funció social important.

El ministeri encarregat dels afers socials ha de donar suport a les actuacions de promoció de l’acolliment familiar en les diverses modalitats que duguin a terme les altres administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, així com les altres entitats públiques i privades dedicades a l’atenció i la protecció dels infants i els adolescents.

Per promoure i incentivar l’acolliment familiar en les diverses modalitats, les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han d’atorgar a les persones i les famílies acollidores, d’acord amb la normativa aplicable, els mateixos drets de preferència i les mateixes exempcions i bonificacions de les taxes i els preus públics que es reconeixen a les famílies nombroses.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de tenir en compte la situació de les persones o les famílies acollidores en la implementació de les polítiques tributàries i d’habitatge, amb la finalitat de compensar les necessitats més importants que poden tenir pel fet d’acollir infants o adolescents en situació de desemparament.

L’acolliment en un centre residencial s’ha de decidir quan es prevegi que la situació de desemparament o la necessitat de separació de la pròpia família són transitoris, i no ha estat possible o aconsellable l’acolliment familiar per part d’una persona o família, o quan les necessitats de l’adolescent així ho requereixin. També és aplicable quan, malgrat que s’acompleixen els requisits per a la preadopció, aquesta preadopció no s’ha pogut constituir.

L’acolliment en un centre residencial consisteix en el fet que l’infant o l’adolescent resideixi en un centre adequat a les seves característiques per tal que rebi l’atenció i l’educació necessàries.

Els centres on es porta a terme l’acolliment residencial han de ser oberts, integrats en un barri o en una comunitat, i s’han d’organitzar sempre en unitats que permetin un tracte afectiu i una vida quotidiana personalitzats.

L’acolliment en un centre residencial es constitueix mitjançant un aute del batlle competent de la jurisdicció de menors.

La Direcció del centre d’acolliment residencial exerceix, per delegació del ministeri encarregat dels afers socials, les facultats inherents a la guarda dels infants i els adolescents acollits.

El centre d’acolliment residencial ha de dispensar als infants i els adolescents acollits un tracte afectiu i l’atenció i l’educació necessàries per garantir el seu benestar, la seva salut i el desenvolupament integral de la seva personalitat.

El personal del centre ha de tenir la titulació acadèmica corresponent a la seva professió, així com la competència i la preparació adequades, d’acord amb el que estableixi la normativa aplicable.

Cal procurar que els germans siguin acollits en el mateix centre residencial, llevat que sigui contrari al seu interès superior.

Com a mínim durant l’any següent a la finalització de l’acolliment residencial, el servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència ha de fer el seguiment dels infants i els adolescents acollits prèviament, amb la finalitat de comprovar que la seva integració social sigui correcta. El servei esmentat pot demanar la col·laboració de les altres administracions públiques i les altres entitats públiques o privades amb aquesta finalitat.

No poden ser atesos en un centre d’acolliment residencial els infants i adolescents que puguin posar en perill la seva integritat o la de terceres persones, o que impedeixin la convivència en el centre. Els infants i els adolescents amb necessitats especials han de disposar dels suports i els recursos tècnics i humans necessaris i específics en funció d’aquestes necessitats.

L’estada durant períodes de temps curts, durant els caps de setmana o durant les vacances d’un infant o un adolescent en situació de desemparament mitjançant un acolliment residencial o amb una persona o família col·laboradora, es porta a terme en les condicions que s’estableixin reglamentàriament, atenent de manera prioritària els infants o adolescents en situacions que dificultin l’establiment d’un acolliment familiar, temporal o permanent.

La persona o la família col·laboradora ha de vetllar per l’infant o l’adolescent, tenir-lo en la seva companyia, alimentar-lo i assistir-lo, sempre sota la supervisió i amb l’acompanyament del servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència.

L’incompliment dels deures que estableix l’article 111 pot donar lloc a l’aplicació de mesures educatives correctores. Aquestes mesures han de tenir un contingut i unes funcions essencialment educatius i no poden implicar, directament o indirectament, càstigs corporals, la privació de l’alimentació, la privació del dret de visita i relació amb els familiars o les altres persones properes, la intervenció de les comunicacions orals o escrites, la privació del dret a l’educació i d’assistència al centre educatiu, la privació del dret a l’assistència sanitària, o qualsevol altra mesura que atempti contra la dignitat de l’infant o l’adolescent acollit.

Les conductes que poden ser objecte de mesures educatives correctores i el seu contingut, els quals han d’estar necessàriament vinculats als deures que estableix l’article 110, i les pautes d’aplicació de les mesures esmentades es desenvolupen, d’acord amb els criteris establerts en aquest article, per la via reglamentària.

Entre les mesures educatives correctores s’ha de donar una rellevància especial a la realització d’activitats d’interès per a la col·lectivitat en el mateix centre i a la reparació dels danys causats.

Les mesures educatives correctores com a resposta als incompliments dels deures per part dels infants i els adolescents han de garantir sempre el dret d’aquests infants o adolescents de ser informats i escoltats amb relació als fets considerats com a incompliments dels deures.

En funció de la seva naturalesa, l’aplicació de les mesures educatives correctores correspon al professional que té al seu càrrec l’infant o l’adolescent.

Quan es tracti de conductes o fets greument perjudicials per a la convivència del centre, correspon a la Direcció aplicar la mesura educativa correctora mitjançant la instrucció d’un expedient disciplinari, en què s’ha de nomenar un instructor.

En cas que sigui necessari, el ministeri encarregat dels afers socials ha de crear centres amb espais d’escolarització propis reconeguts pel ministeri encarregat de l’educació, i que incorporin en la seva configuració arquitectònica elements constructius de protecció, amb l’objecte d’afavorir l’eficàcia dels programes educatius i del tractament psicològic i terapèutic dels adolescents.

El centres de protecció intensiva tenen com a objectiu oferir un acolliment residencial i un tractament social, psicològic i terapèutic als adolescents en situació de desemparament que presentin alteracions de conducta recurrents o addiccions que posin en perill la seva integritat o la de terceres persones.

L’acolliment residencial de protecció intensiva només s’ha de dur a terme quan no sigui possible la intervenció mitjançant altres mesures de protecció, i té com a finalitat proporcionar a l’adolescent un marc educatiu de referència, incidir en les seves alteracions conductuals, reintegrar-lo a la seva família d’origen quan això sigui possible, i promoure el desenvolupament lliure i harmònic de la seva personalitat.

El ministeri encarregat dels afers socials, quan se li hagi atribuït la tutela o la guarda d’un adolescent, i el Ministeri Fiscal estan legitimats per sol·licitar al batlle competent de la jurisdicció de menors l’acolliment d’un adolescent en un centre de protecció intensiva. Aquesta sol·licitud s’ha de fonamentar en informes psicosocials que aconsellin l’adopció d’aquesta mesura de protecció.

No es poden acollir en els centres de protecció intensiva els adolescents que requereixin un tractament específic per part dels serveis de salut.

L’acolliment d’un adolescent en un centre de protecció intensiva requereix l’autorització del batlle competent de la jurisdicció de menors, que ha de garantir prèviament i en tot cas el dret de l’adolescent de ser escoltat. En cas que decideixi l’acolliment esmentat, la resolució del batlle s’ha de pronunciar també i eventualment sobre la necessitat d’aplicar mesures de seguretat i sobre la restricció temporal de les visites, les comunicacions i les sortides de l’adolescent acollit.

L’acolliment en els centres de protecció intensiva i les mesures de contenció que s’hagin d’aplicar han de respectar en tot cas els drets fonamentals dels adolescents i es regeixen per la normativa aplicable, sense perjudici del desplegament reglamentari que es pugui portar a terme.

Els adolescents acollits en els centres de protecció intensiva han de rebre des de l’inici informació escrita sobre els seus drets i deures, les normes de funcionament intern del centre, el règim educatiu, el règim disciplinari i les vies per formular peticions, queixes i recursos. Aquesta informació ha de ser facilitada en un format accessible i en un llenguatge comprensible, atenent la seva edat i les seves condicions de maduresa.

Les mesures de seguretat que s’apliquin en l’acolliment de protecció intensiva han de tenir una finalitat educativa i han de respondre als principis d’excepcionalitat, necessitat, proporcionalitat i provisionalitat. Així, només s’han d’aplicar durant el temps estrictament necessari i amb la mínima intensitat possible, respectant en tot cas els drets i la dignitat de l’adolescent acollit.

Les mesures de seguretat s’han d’aplicar per personal especialitzat i com a darrer recurs de contenció de l’adolescent, en defensa pròpia o en casos d’intents de fuga, de risc directe d’autolesió o de lesions a terceres persones o de danys greus a la propietat.

Correspon al director del centre de protecció intensiva o a la persona en qui s’hagi delegat aquesta funció la decisió d’adoptar mesures de seguretat. Aquestes mesures s’han d’adoptar de manera motivada i s’han de notificar en el termini més breu possible a l’adolescent concernit, al batlle competent de la jurisdicció de menors, al Ministeri Fiscal i al ministeri encarregat dels afers socials. El batlle competent de la jurisdicció de menors, d’ofici o a instància del Ministeri Fiscal, pot revocar en qualsevol moment la mesura de seguretat adoptada, després d’haver escoltat el director del centre i l’adolescent concernit.

Correspon al director del centre de protecció intensiva o a la persona en qui s’hagi delegat aquesta funció fer el seguiment de les mesures de seguretat adoptades. S’ha de dur un registre d’aquestes mesures i informar-ne com a mínim un cop al mes mentre siguin vigents el batlle competent de la jurisdicció de menors, el Ministeri Fiscal i el ministeri encarregat dels afers socials.

L’aïllament d’un adolescent en l’acolliment de protecció intensiva, mitjançant la seva permanència en un espai adequat en què se’n limiti la sortida, només es pot portar a terme en els casos en què sigui imprescindible per prevenir actes violents, autolesions o lesions a terceres persones, així com per evitar danys greus a les instal·lacions del centre de protecció intensiva.

L’aïllament no es pot aplicar en cap cas com una mesura disciplinària i s’ha de dur a terme preferentment en la mateixa habitació de l’adolescent o, en cas que no sigui possible, en un altre espai habilitat degudament amb aquesta finalitat. No pot excedir cinc hores consecutives i, mentre dura l’aïllament, l’adolescent ha de ser supervisat per personal especialitzat.

S’apliquen a l’aïllament les disposicions dels apartats 3 i 4 de l’article 117, sempre que no contradiguin les disposicions d’aquest article.

Les visites dels adolescents en l’acolliment de protecció intensiva es poden suspendre o limitar en atenció al seu interès superior, sempre de manera motivada, quan el tractament educatiu així ho aconselli. Aquesta suspensió o limitació s’ha de decidir de mutu acord pel servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència i el director del centre de protecció intensiva o la persona en qui s’hagi delegat aquesta funció.

Les visites no poden ser suspeses ni limitades com a conseqüència de l’aplicació d’una mesura disciplinària.

El director del centre de protecció intensiva o la persona en qui s’hagi delegat aquesta funció pot restringir o suprimir les sortides dels adolescents per un període màxim d’un mes, de manera que es puguin desenvolupar programes intensius d’atenció individual. La restricció o la supressió de les sortides s’han de revisar setmanalment com a mínim.

S’apliquen a les visites i les sortides les disposicions dels apartats 3 i 4 de l’article 117, sempre que no contradiguin les disposicions d’aquest article.

Els adolescents acollits en un centre de protecció intensiva tenen el dret de comunicar-se lliurement i amb privacitat amb els seus familiars i les altres persones properes. El dret de l’adolescent de mantenir comunicacions i el secret d’aquestes comunicacions no es poden suspendre ni limitar com a conseqüència de l’aplicació d’una mesura disciplinària.

No obstant el que estableix l’apartat anterior, les comunicacions de l’adolescent en l’acolliment de protecció intensiva es poden restringir o limitar quan ho decideixin de mutu acord el servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència i el director del centre de protecció intensiva o la persona en qui s’hagi delegat aquesta funció, en atenció al seu interès superior i sempre de manera motivada, quan el tractament educatiu així ho exigeixi.

S’apliquen a les comunicacions les disposicions dels apartats 3 i 4 de l’article 117, sempre que no contradiguin les disposicions d’aquest article.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han d’oferir programes de transició a la vida adulta i de suport a l’autonomia personal que incloguin, entre d’altres, mesures de formació, inserció sociolaboral, ajuts econòmics, allotjament o suport psicològic.

Aquests programes s’han d’adaptar a les necessitats de cada adolescent i jove, i són de participació voluntària. Els destinataris d’aquests programes són adolescents a partir dels setze anys i joves que, més enllà de la majoria d’edat, es trobin en una situació vulnerable, fonamentalment els que estan o han estat subjectes d’una mesura de protecció.

L’adopció es constitueix mitjançant un aute del batlle competent de la jurisdicció de menors i té en compte sempre l’interès superior de l’infant o l’adolescent adoptat i la idoneïtat de la persona o les persones adoptants per exercir la pàtria potestat.

Les actuacions administratives exigides durant la tramitació d’un procés d’adopció s’han d’ajustar en tots els casos a la normativa aplicable.

Per iniciar la tramitació d’un procés d’adopció és necessària la proposta del servei especialitzat d’adopcions a favor de la persona o les persones adoptants, les quals han d’haver estat valorades favorablement a aquest efecte. Aquesta proposta ha de reunir els requisits que estableix la normativa vigent.

Les particularitats relatives als processos d’adopció nacional o internacional s’estableixen reglamentàriament.

Quan un infant hagi comès un fet delictiu pel qual és inimputable per raó d’edat, d’acord amb el que estableix la normativa aplicable, s’ha de posar l’infant a disposició dels seus progenitors o dels titulars de la tutela o la guarda, i comunicar aquest fet al ministeri encarregat dels afers socials, que ha de valorar, entre d’altres, si hi ha una situació de risc o desemparament de l’infant o l’adolescent.

En cas que es consideri que hi ha una situació de desemparament de l’infant que ha comès una infracció penal que aconselli, conforme al seu interès superior, un acolliment familiar o residencial, aquest acolliment ha de ser especialitzat i ha d’atendre les necessitats concretes i les característiques específiques de l’infant.

L’educació bàsica és obligatòria i gratuïta per a tots els ciutadans, els naturals i els estrangers que visquin efectivament al Principat d’Andorra, independentment de la seva situació administrativa, en els nivells que estableix l’article 7 d’aquesta Llei. L’Estat garanteix aquest dret a través dels centres públics.

Es modifica l’apartat 3 de l’article 4 de la Llei qualificada d’associacions, del 29 de desembre del 2000, el qual queda redactat en els termes següents:

Per constituir una associació, llevat de les associacions infantils i juvenils regulades a l’article 33, cal que la persona compti amb capacitat d’obrar o que tingui almenys catorze anys i actuï amb l’assistència dels representants legals si no està emancipada. Els menors d’edat poden ser membres de les associacions existents, si així ho preveuen expressament els seus estatuts i en els termes que s’hi estableixin. Els menors d’edat, sempre que no estiguin emancipats, no poden elegir ni ser elegits per als òrgans directius de les associacions de les quals formin part, excepte de les associacions infantils i juvenils.

Es modifica l’article 33 de la Llei qualificada d’associacions, del 29 de desembre del 2000, el qual fou modificat al seu torn per la Llei 32/2007, del 20 de desembre, qualificada de modificació de l’article 33 de la Llei qualificada d’associacions, del 15 de desembre del 2000, i que queda redactat en els termes següents:

Són associacions infantils i juvenils les que, en virtut del seu objecte i de les seves finalitats socials, són idònies per agrupar persones amb una edat màxima de vint-i-nou anys. En la denominació s’hi ha d’expressar aquesta condició mitjançant els termes infantil o juvenil, d’infants o de joves, o qualsevol altre terme similar.

Les associacions infantils i juvenils es regeixen per les normes d’aquesta Llei, amb les especificitats següents:

Es modifica la lletra d de l’apartat 6 de l’article 139 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, el qual fou modificat al seu torn per l’article 45 de la Llei 18/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i que queda redactada en els termes següents:

També tenen dret a un reembossament del 100% de les tarifes de responsabilitat les persones següents:

Es modifiquen l’enunciat i els apartats 1, 4 i 5 de l’article 220 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, els quals foren modificats al seu torn per l’article 87 de la Llei 18/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i que queden redactats en els termes següents:

Es troben incloses dins d’aquest règim especial les persones menors d’edat la tutela o guarda de les quals es confia a l’Estat per decisió judicial o administrativa, i els infants i adolescents que hi són assimilats.

L’alta s’ha de sol·licitar a partir de la data de la resolució ferma, judicial o administrativa, que confia la tutela o la guarda a l’Estat d’acord amb la normativa aplicable en matèria de menors i organismes tutelars. Així mateix, en el supòsit previst al segon paràgraf de l’apartat 1 d’aquest article, l’alta s’ha de sol·licitar a partir de la data de la resolució administrativa favorable emesa pel ministeri competent en matèria d’afers socials.

La baixa s’ha de cursar en el moment en què es dicta una resolució ferma, judicial o administrativa, que deixa sense efecte o revoca la tutela o la guarda de la persona menor d’edat a càrrec de l’Estat o fins que la persona assoleix la majoria d’edat. Així mateix, en el supòsit previst al segon paràgraf de l’apartat 1 d’aquest article, la baixa s’ha de cursar quan finalitza la vigència de la resolució administrativa favorable emesa pel ministeri competent en matèria d’afers socials, o quan el ministeri esmentat dicti una resolució en què deixa sense efecte el dret a la cobertura sanitària.

En el cas d’una persona menor d’edat, només es pot prestar el consentiment per a l’accés legítim en la intimitat o la pròpia imatge, i s’ha de prestar per ella mateixa, si les seves condicions de maduresa li ho permeten. En aquest sentit, es presumeix que tota persona major de setze anys té aquestes condicions de maduresa. En cas contrari, el consentiment l’han de prestar els seus representants legals.

A l’efecte d’aquesta Llei s’entén per:

El Govern ha de desenvolupar per la via reglamentària les previsions contingudes a l’article 7, relatives a la Comissió Nacional de la Infància i l’Adolescència, en el termini màxim de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

El Govern ha de desenvolupar reglamentàriament les disposicions restants d’aquesta Llei en el termini màxim d’un any a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.