LegalizeLlei 14/2021, del 28 de maig, de text consolidat del notariat
Atès que dins del termini d’un mes des de la seva publicació en el Butlletí del Consell General, establert per l’article 116.6 del Reglament del Consell General, no han estat formulades objeccions per part dels consellers generals o dels grups parlamentaris, en data 28 de maig del 2021, ha quedat aprovat el projecte de consolidació següent:
Llei 14/2021, del 28 de maig, de text consolidat del notariat
Exposició de motius
Tal com feia palesa l’exposició de motius de la Llei del notariat, del 28 de novembre de 1996, la figura del notari està profundament arrelada en la història jurídica del Principat d’Andorra, atès que es remunta al segon Pariatge, del 6 de desembre del 1288. En efecte, el Manual Digest, redactat l’any 1748 per Antoni Fiter i Rossell, evidencia la importància de la institució notarial, a la qual dedica el capítol VII del Llibre II; en concret s’hi pot llegir que “lo Notari, o Escrivà delas Valls de Andorra lo anomenan, y Crean alternativament per Vida lo Ittm. Sr. Bisbe de Urgell, y lo Sr. Compte de Foix; y tant si es Creat per un, com per altre Princep, se firma ab la forma seguent; Authoritate Ordinaria, et condominorum Vallium Andorrae Illmorum. Episcopi Urgellen. et Comitis Fuxi, Notarius publicus dictarum Vallium […]. A sas Escripturas se dona plena fee per tot lo mon, y te la authoritat apostòlica com se ha dit. En la Vacant lo Notaria ô Escrivana. lo Consell general Consulta dos homens, de la major probitat, Vulgo fa la Doena al Princep al qual toca la Nominacio, o Creacio de notari, dels quals nomena un Vide Privilegium”.
La facultat del Consell General de presentar dos persones idònies per regir l’escrivania de les Valls d’Andorra, tal com assenyala Antoni Fiter i Rossell, va ser concedida pel copríncep episcopal Andreu Capella el 8 de febrer de 1607, a petició dels cònsols, els consellers i els prohoms. Fins llavors, aquesta prerrogativa corresponia en exclusiva als cosenyors. D’altra banda, en virtut d’aquest mateix privilegi es va manar per primera vegada que els manuals, els llibres i altres instruments, tant judicials com extrajudicials, es deixessin a l’escrivania pública i no s’extraguessin del país, i també es detallava que l’elecció del notari, que havia de ser únic i que constituïa una funció vitalícia, pertanyia de manera alternativa a cadascun dels dos coprínceps.
La pràctica de nomenament alternatiu del notari es va mantenir vigent fins que, amb la minva de les competències notarials atribuïdes als rectors de les parròquies, sancionada per un decret del copríncep episcopal Francesc Fernández de Xàtiva del 17 de març de 1769, en va resultar un augment de l’activitat del notari. És per aquest motiu que a partir d’aquells anys endavant els coprínceps nomenaven de forma coetània un notari, entre dos candidats proposats en cada cas pel Consell General.
Aquest sistema notarial va persistir fins a finals del segle passat, i va ser confirmat provisionalment malgrat l’aprovació de la Constitució, atès que la disposició addicional que es contenia al títol VIII de la Llei qualificada de la justícia, del 3 de setembre de 1993, així ho va establir mentre una llei no determinés les condicions especials que calia exigir als nous notaris. Aquesta Llei va ser aprovada el 28 de novembre de 1996, amb vocació de definir i regular la funció notarial d’acord amb la tradició jurídica andorrana i amb subjecció als principis constitucionals de legalitat, seguretat jurídica i responsabilitat dels poders públics, i també d’establir el règim estatutari bàsic de la professió, els requisits principals dels instruments públics i del seu atorgament, l’òrgan de govern del notariat i les normes de dret transitori en l’exercici de la professió. Posteriorment, la Llei del notariat va ser desenvolupada i completada àmpliament pel Reglament general del notariat, del 20 de febrer de 1998, que va incidir d’una forma més detallada en la funció notarial i les normes relatives als instruments públics, i que també va regular l’Arxiu General de Protocols i el Registre Central de Disposicions de Darrera Voluntat.
Les dos normes jurídiques esmentades, si bé van permetre de transitar ordenadament i amb les garanties oportunes cap a un nou model notarial, i de consolidar-lo a bastament, van ser pensades i promogudes amb la finalitat principal de fer possible aquesta transició i, per tant, després de gairebé vint anys de vigència, es va constatar que calia adoptar una nova norma legal que s’inspirés en els principis orientadors de la Llei vigent en aquell moment, però que alhora la completés i la modernitzés d’acord amb les necessitats i els reptes actuals.
És per aquest motiu que el 25 de maig del 2017 es va aprovar la Llei 11/2017, del 25 de maig, del notariat.
La Llei 11/2017, del 25 de maig, del notariat ha estat modificada per la Llei 12/2018, del 31 de maig, de modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, quant a les referències a l’Institut Nacional Andorrà de Finances; per la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, pel que fa a les referències als agents de l’Administració de caràcter indefinit; per la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil, pel que fa a les funcions, l’àmbit d’actuació i obligatorietat del servei, així com els honoraris i despeses dels notaris; i més recentment, per la Llei 6/2020, del 13 de maig, de modificació de la Llei 11/2017, del 25 de maig, del notariat. Aquesta darrera modificació ha permès de flexibilitzar la durada de la formació inicial dels notaris i d’actualitzar els processos informatitzats relatius a la documentació entre les notaries, la Cambra de Notaris i l’Arxiu General de Protocols, així com definir el terme protocol notarial, en sintonia, tot i que actualitzada, amb el que es disposa al Decret del cap de Govern de data 3 de març del 1999.
Amb la finalitat de simplificar l’ordenament jurídic, millorar-ne la qualitat i contribuir a garantir la seguretat jurídica amb un millor coneixement del dret vigent, es promou aquest text consolidat de la Llei del notariat, que es desglossa en 74 articles, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dos disposicions finals.
El capítol primer del títol I regula les disposicions generals relatives al notariat i a la professió del notari. Així, s’atribueix al notariat l’exercici de la fe pública en totes les relacions del dret privat que es vulguin establir o declarar sense la intervenció dels òrgans jurisdiccionals, i el notari es defineix com el professional del dret investit de funció pública al qual es confereix autoritat per donar fe dels contractes i els altres actes extrajudicials, conservar-los en protocols i expedir-ne còpies. Seguidament, s’enumeren les altres funcions que poden dur a terme els notaris, se n’estableix l’àmbit territorial d’actuació i es desenvolupa el concepte d’obligatorietat del servei en relació amb les funcions que tenen encomanades. Després de fixar les causes d’abstenció dels notaris, exigents i pròpies de la seva condició, se’n regula la remuneració, sota la forma d’honoraris, i es tenen en compte les despeses originades per l’exercici de les seves funcions, que en tots els casos són impugnables davant la jurisdicció.
El capítol segon del títol I determina el procediment de fixació del nombre de notaris, els requisits que cal complir per exercir la professió, que abasten la formació acadèmica, la bona conducta i l’aptitud tècnica i la capacitació, i el règim rigorós d’incompatibilitats al qual estan sotmesos. A continuació es detalla el procediment de selecció, basat en els principis d’objectivitat, publicitat i transparència, es disposa com es duu a terme el seu nomenament i quines són les causes de cessament, i s’estableixen també les formacions inicial i continuada exigibles als notaris.
El capítol tercer del títol I incideix pròpiament en l’exercici de la professió, detallant el règim jurídic dels protocols notarials i les obligacions en relació amb aquests protocols, i regulant-ne també la custòdia i el destí en cas de cessament dels notaris i de supressió de les notaries. Seguidament es desenvolupen els principis de rogació i de lliure elecció del notari, el deure d’assegurança i el control de l’activitat notarial per part del ministeri competent en matèria de justícia, que es materialitza en les inspeccions corresponents i en la possibilitat de promoure un procediment disciplinari.
El capítol quart del títol I es refereix al règim de responsabilitat. En concret, subjecta els notaris a responsabilitat disciplinària i defineix l’òrgan competent per deduir aquesta responsabilitat, així com la seva composició. També s’enumeren els drets del notari que és objecte d’un procediment disciplinari, i es regula aquest procediment i les mesures cautelars que es poden adoptar, sempre des de la perspectiva del respecte dels principis generals del dret sancionador administratiu. A continuació s’enumeren les infraccions que poden cometre els notaris en l’exercici de les seves funcions, que poden ser molt greus, greus i lleus, com també les sancions corresponents. Igualment es fixa el règim de la prescripció de les infraccions i les sancions esmentades, la graduació d’aquestes sancions, l’extinció de la responsabilitat i el procediment d’anotació i comunicació de les sancions, i també com s’esdevé la rehabilitació.
D’altra banda, el títol II, que es desglossa en tres capítols, regula la Cambra de Notaris, l’Arxiu General de Protocols i el Registre de Disposicions de Darrera Voluntat. Pel que fa a la Cambra de Notaris, se segueix configurant com un organisme de dret públic i de caràcter professional, al qual han de pertànyer obligatòriament tots els notaris, i se’n detallen les funcions. En relació amb l’Arxiu General de Protocols i el Registre de Disposicions de Darrera Voluntat, se’n defineix la naturalesa i qui s’ha de fer càrrec de les despeses que n’ocasionen la gestió i el manteniment. A més, també es regula el lliurament dels protocols prop de l’Arxiu General de Protocols i el dret d’accés que hi tenen els notaris, i el procediment d’inscripció, de comunicació i de lliurament de certificats que concerneix el Registre de Disposicions de Darrera Voluntat.
El títol III està dedicat a la regulació dels instruments públics, i s’inicia amb un primer capítol que fa referència a les disposicions generals. Així, es defineixen els instruments públics i se’n detalla el contingut; s’assenyalen els requisits dels instruments públics, incidint particularment en la llengua amb què s’han de redactar i llegir i en la figura del testimoni, i també es regulen les conseqüències de la infracció d’aquests requisits. Finalment, el capítol que ens ocupa fa referència a les esmenes i les modificacions que calgui fer als instruments públics.
Seguidament, el capítol segon del títol III incideix en les escriptures públiques. Una vegada més se’n detalla el contingut i s’enumeren de forma detallada els requisits que les configuren. També es regula la representació legal o voluntària de les persones atorgants de les escriptures públiques, i les vicissituds que dimanen del fet que aquestes persones siguin estrangeres o que s’hagin de qualificar documents que hagin estat atorgats a l’estranger. A continuació es fa referència a la descripció dels béns o els drets, a la ressenya dels títols de propietat i a la designació de les càrregues i els gravàmens prop de les escriptures públiques, i en com es redacta el contingut contractual d’aquestes escriptures. En darrera instància, es consagra el principi d’unitat d’acte en l’atorgament de les escriptures públiques, i s’estableix com se’n porten a terme la lectura i la signatura.
El capítol tercer del títol III comprèn el contingut i els requisits de les actes notarials, i en defineix i detalla les classes diferents; a saber: les actes de presència, de referència, de notorietat i de protocol·lització, i els dipòsits notarials.
Pel que fa al capítol quart del títol III, està dedicat a la regulació dels originals o matrius dels instruments públics d’una banda, i a les còpies, els certificats i els testimonis d’altra banda. A més, s’incideix en com es porta a terme l’exhibició i el lliurament de les còpies i els certificats esmentats, i s’estableix el dret de recurs administratiu i, posteriorment, jurisdiccional, en cas que aquesta exhibició o aquest lliurament hagin estat denegats pels notaris.
Finalment, el capítol cinquè del títol III regula les notes marginals, i en concret el procediment de comunicació i d’inscripció d’aquestes notes.
La Llei segueix amb tres disposicions transitòries que, entre altres qüestions, estableixen la necessitat de redactar, proposar i aprovar les normes deontològiques dels notaris, els barems relatius als honoraris remuneradors, i les normes internes de funcionament i autofinançament de la Cambra de Notaris, que siguin conformes amb el nou marc legal. Així mateix, preveuen l’obligació dels notaris de lliurar a l’Arxiu General de Protocols els protocols indexats i digitalitzats degudament, pel que fa als instruments públics que autoritzin a partir de l’any natural següent a l’entrada en vigor de la Llei, mentre que les condicions de lliurament dels instruments autoritzats amb anterioritat han de ser objecte d’un conveni entre la Cambra de Notaris i el ministeri competent en matèria de justícia.
La disposició derogatòria deroga la Llei 11/2017, del 25 de maig, del notariat i la Llei 6/2020, del 13 de maig, de modificació de la Llei 11/2017, del 25 de maig, del notariat.
Donant compliment a la disposició final primera de la Llei 6/2020, del 13 de maig, de modificació de la Llei 11/2017, del 25 de maig, del notariat i d’acord amb l’article 116 del Reglament del Consell General, s’ha elaborat un text consolidat que integra la legislació vigent en matèria de notariat.
Títol I. Règim jurídic
Capítol primer. Funcions, àmbit d’actuació, abstenció i honoraris
Article 1. Disposicions generals
El notariat, que està integrat per tots els notaris del Principat d’Andorra, exerceix la fe pública en totes les relacions del dret privat que es vulguin establir o declarar sense la intervenció dels òrgans jurisdiccionals.
Els notaris són persones professionals del dret investides de funció pública que, de conformitat amb aquesta Llei i la normativa aplicable restant, tenen autoritat per donar fe dels contractes i els altres actes extrajudicials, conservar-los en protocols i expedir-ne còpies.
Els notaris, en la seva condició de fedataris públics, fixen amb exactitud en l’esfera dels fets el que veuen, escolten i perceben els seus sentits, i també fixen en l’esfera del dret l’autenticitat i la força probatòria de les declaracions de voluntat de les persones que atorguen l’instrument públic i que ells redacten d’acord amb aquesta Llei i la normativa aplicable restant.
Els notaris exerceixen les seves funcions amb plena autonomia i independència, i en règim de lliure i lleial competència, sense perjudici de la dependència jeràrquica del ministeri competent en matèria de justícia en el marc de les disposicions d’aquesta Llei.
En l’exercici de la professió, els notaris estan sotmesos a la Constitució, a les lleis i a les normes i els usos que conformen la deontologia de la professió.
Tots els notaris tenen atribuïdes les mateixes funcions i els mateixos drets i obligacions que determinen aquesta Llei i la normativa aplicable restant.
Els notaris s’han de dotar sempre dels mitjans humans, tècnics i materials necessaris per al compliment degut de les funcions que tenen encomanades.
Article 2. Funcions
Els notaris exerceixen les funcions següents:
Donar fe pública de tots els actes i els contractes que autoritzen sota la forma d’instrument públic, amb subjecció a les lleis i la normativa aplicable restant i, subsidiàriament, d’acord amb el costum.
Assessorar i aconsellar les persones que volen atorgar un instrument públic sobre els mitjans jurídics més adequats per a l’assoliment de les finalitats lícites que pretenguin, tot fomentant les dimensions social i de garantia i protecció dels consumidors de la funció notarial.
Les altres funcions que els atribueixi la normativa aplicable i, en concret, la Llei del Codi de procediment civil.
Els notaris redacten l’instrument públic d’acord amb la voluntat comuna de les persones que l’atorguen, i interpreten i adeqüen aquesta voluntat comuna a l’ordenament jurídic vigent, tot informant-los del valor i l’abast de la redacció, i assistint especialment les persones atorgants i compareixents que ho necessitin. En redactar l’instrument públic, els notaris han de garantir que les persones que l’atorguen se situen en igualtat de condicions, de manera que coneguin el contingut de l’instrument i les seves posicions respectives.
Aquests principis d’actuació també són aplicables quan els notaris redactin un instrument públic segons minuta o quan elevin a instrument públic un document privat.
Article 3. Àmbit d’actuació i obligatorietat del servei
L’àmbit competencial d’actuació dels notaris s’estén a tot el territori del Principat d’Andorra.
El compliment de les funcions encomanades als notaris establertes a l’apartat 1 de l’article 2 té caràcter obligatori. El notari que sigui requerit a aquest efecte no pot negar la seva intervenció o actuació, llevat de causa justificada.
Són causes que justifiquen que els notaris neguin la seva intervenció o actuació:
Quan a judici del notari alguna de les persones atorgants d’un instrument públic estigui mancada de la capacitat legal necessària a aquest efecte.
Quan la representació que invoqui la persona que compareix davant el notari i que actua en nom d’una altra persona no estigui acreditada degudament o no li correspongui d’acord amb les lleis.
Quan l’instrument públic que el notari hagi d’autoritzar sigui, en tot o en part, contrari a les lleis.
Quan el notari consideri de forma justificada que la seva imparcialitat i independència es poden veure compromeses.
3 bis. La negativa dels notaris de prestar els seus serveis sense causa justificada, o la realització per part seva d’actes contraris a les lleis aplicables, dona dret a la persona interessada a formular una demanda de responsabilitat i reclamació pels danys i perjudicis davant la jurisdicció civil competent.
Igualment, la persona que es consideri perjudicada pel refús esmentat pot sol·licitar, amb caràcter d’urgència, una declaració judicial que obligui el notari a prestar els serveis en relació amb els quals ha estat requerit. Aquesta demanda s’ha d’adreçar a la Secció Administrativa de la Batllia, per tal que se n’atribueixi el coneixement al batlle o al tribunal a qui correspongui per torn. L’òrgan jurisdiccional competent ha d’escoltar el saig interessat en el termini de cinc dies hàbils a comptar de la presentació de la demanda, i, dins els cinc dies hàbils següents, dicta un aute en què resol la controvèrsia. Contra aquest aute no es pot interposar cap recurs.
Els notaris tenen el deure de secret professional respecte de tots els fets i les notícies dels quals tinguin coneixement en l’exercici de les seves funcions.
Article 4. Abstenció
Els notaris s’han d’abstenir d’exercir les funcions que tenen encomanades en els supòsits següents:
Quan hagin d’autoritzar un instrument públic en què es consignin drets a favor seu o tinguin un interès directe o indirecte en l’objecte de l’instrument públic.
No obstant això, poden autoritzar el seu propi testament, poders de qualsevol tipus, escriptures de cancel·lació i extinció d’obligacions, i escriptures que posposin drets de què siguin titulars o en què únicament contreguin obligacions.
Quan tinguin una relació de matrimoni o una situació de convivència anàloga, o un parentiu en línia recta, o en línia col·lateral per consanguinitat o adopció fins al quart grau inclòs o per afinitat fins al segon grau inclòs, amb qualsevol de les persones atorgants de l’instrument públic que hagin d’autoritzar.
Quan hagin d’autoritzar un instrument públic en què es consignin drets a favor d’una persona amb la qual tinguin una relació de matrimoni o una situació de convivència anàloga, o un parentiu en línia recta, o en línia col·lateral per consanguinitat o adopció fins al quart grau inclòs o per afinitat fins al segon grau inclòs.
Se n’exceptuen els testaments en què es nomenin marmessors o comptadors partidors les persones amb les quals tenen una de les relacions esmentades al paràgraf anterior, i els poders per a plets en què siguin apoderades aquestes mateixes persones.
Quan qualsevol de les persones atorgants de l’instrument públic que hagin d’autoritzar sigui una societat mercantil en què el notari, el seu cònjuge, la persona amb qui mantingui una situació de convivència anàloga o un parent en línia recta, o en línia col·lateral per consanguinitat o adopció fins al quart grau inclòs o per afinitat fins al segon grau inclòs, tingui una participació superior al 20% del capital social, tingui la condició d’administrador únic, conjunt o mancomunat o solidari, o participi en l’òrgan d’administració i en disposi de més del 20% dels drets de vot.
Els notaris també poden abstenir-se en els casos justificats en què considerin que, en l’exercici de les seves funcions, la seva independència o imparcialitat es poden veure compromeses.
Article 5. Honoraris i despeses
Els serveis dels notaris són remunerats sota la forma d’honoraris. Els honoraris dels notaris es fixen d’acord amb un barem aprovat reglamentàriament pel Govern, a proposta no vinculant de la Cambra de Notaris.
Els notaris no poden percebre cap remuneració per l’assessorament o la redacció de l’instrument públic que autoritzin.
No obstant això, poden percebre la meitat de l’import dels honoraris fixats i aprovats que s’haguessin meritat en cas que l’instrument públic hagués estat autoritzat, si la redacció d’aquest instrument ha estat enllestida i s’ha posat a la disposició de la persona que ha requerit la intervenció o l’actuació del notari, però no s’ha atorgat per motius que no són imputables al notari.
Els notaris, en autoritzar un instrument públic, han de coadjuvar en les tasques de recaptació de les obligacions tributàries que s’estableixin legalment sense percebre cap remuneració a aquest efecte.
Els honoraris dels notaris i les despeses que dimanen de l’exercici de les seves funcions, en cas que no s’ajustin als barems o a les normes vigents i aplicables, es poden impugnar davant el secretari judicial adscrit o que forma part del tribunal de la Secció Administrativa al qual correspongui per torn, d’acord amb el procediment d’impugnació de la taxació de les costes processals que regula la Llei del Codi de procediment civil.
Capítol segon. Organització, accés, cessament i formació
Article 6. Nombre
El nombre de notaris és fixat per acord del Govern, en funció de les necessitats del país, per a la prestació deguda dels serveis que tenen encomanats, amb un mínim de quatre notaris i un límit màxim d’un notari per cada deu mil habitants.
Article 7. Requisits i incompatibilitats
Per exercir la professió de notari cal complir els requisits següents:
Tenir la nacionalitat andorrana.
Estar en plena possessió dels drets civils i polítics.
No estar condemnat per delictes majors dolosos o delictes imprudents vinculats a l’exercici de la funció pública o jurisdiccional, mentre no s’hagi produït la cancel·lació dels antecedents penals.
Estar en possessió com a mínim d’un títol de nivell 4 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, lliurat o reconegut pel Govern.
Haver superat les proves d’aptitud tècnica i capacitació corresponents, i haver cursat i tenir validada la formació inicial corresponent.
No estar incapacitat per a l’exercici de la professió ni trobar-se comprès en cap causa d’incompatibilitat establerta en aquesta Llei, o de prohibició d’exercir la professió.
L’exercici de la professió de notari és incompatible:
Amb l’exercici de qualsevol càrrec públic, sigui electiu, sigui de designació.
Amb la prestació de serveis en règim estatutari o laboral per compte de l’Administració pública.
Amb l’exercici de l’advocacia o de la procura, o amb la prestació de serveis remunerats per compte del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra o del Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra.
Amb l’exercici de qualsevol altra activitat mercantil, industrial o professional.
I, en general, amb altres càrrecs o funcions de qualsevol tipus en societats o empreses de negoci, tant públiques com privades.
Són tanmateix compatibles amb l’exercici de la professió de notari les activitats relatives a:
La gestió del patrimoni propi o familiar.
La participació en congressos, conferències, seminaris o cursos.
La producció i la creació literària, artística, científica i tècnica.
La docència i la investigació acadèmiques.
La participació no remunerada en associacions o fundacions sense ànim de lucre.
Article 8. Selecció
La selecció dels notaris es fa per acord del Govern, entre persones que reuneixen els requisits enumerats a l’apartat 1 de l’article 7, pel procediment de concurs oposició, que ha de respondre als principis d’objectivitat, publicitat i transparència.
El Govern convoca i prepara el concurs oposició i constitueix el tribunal de selecció que ha de valorar les proves i avaluar els candidats.
En la fase de concurs es valoren els mèrits indicats en els currículums aportats per les persones admeses en el procés de selecció, segons el barem que fa públic el Govern en les bases de la convocatòria, atorgant a cada mèrit una ponderació raonable.
En la fase d’oposició els candidats realitzen com a mínim tres proves: una de caràcter teòric sobre el temari publicat prèviament pel Govern en les bases de la convocatòria; una de caràcter pràctic, en la qual es proposa la resolució d’un o diversos casos, en els àmbits jurídics indicats en les bases de la convocatòria, i una tercera d’idiomes. Les dos primeres proves han de contenir almenys una exposició de caràcter oral. Les bases de la convocatòria indiquen la ponderació de cada prova en la valoració global del procés.
El tribunal de selecció està integrat per sis membres i és presidit pel ministre encarregat de la justícia o el membre en qui delegui aquesta funció. En formen part també el president de la Cambra de Notaris, el president del Tribunal Superior de Justícia, el president de la Batllia i dos altres juristes de reconeguda capacitació i experiència, designats pel Govern, un dels quals ha d’exercir la professió al Principat d’Andorra i un altre dels quals l’ha d’exercir fora.
El mateix tribunal valora les dos fases del procés de selecció i fa pública la llista dels candidats que han obtingut la puntuació més alta, en nombre igual al de les places que s’han de cobrir.
El procés de selecció inclou una prova psicotècnica destinada a comprovar que no concorren impediments que incapacitin la persona per a l’exercici de la funció de notari. Les bases de la convocatòria estableixen el moment en què té lloc aquesta prova, que té com a resultat una valoració d’apte o de no apte. En cas d’una valoració com a no apte, el candidat queda exclòs de la convocatòria. L’exclusió per aquesta causa no apareix de manera separada o específica a les llistes que es facin públiques sobre els resultats del procés de selecció.
Si queda vacant alguna de les places convocades, sigui perquè les proves no han estat superades, sigui per qualsevol altre motiu, es convoca un nou concurs oposició en el termini improrrogable de tres mesos, amb la finalitat de complir el que disposa l’article 6.
Article 9. Formació inicial
Finalitzat el procés de selecció i abans de prendre possessió de les funcions, els notaris han de seguir una formació inicial, d’una durada màxima de sis mesos, que ha d’incloure necessàriament pràctiques tutelades en una notaria.
El ministeri competent en matèria de justícia determina el contingut i la durada de la formació inicial i, si escau, valida aquesta formació, en els termes que s’hagin indicat a les bases de la convocatòria del concurs oposició. També decideix qui s’ha de fer càrrec de les despeses de la formació inicial.
Article 10. Nomenament
D’acord amb la valoració del procés de selecció i la llista de candidats publicada, i un cop acomplerta i validada la formació inicial, el Govern nomena els notaris.
Els notaris prenen possessió de les seves funcions després d’haver prestat jurament o promesa davant del ministre encarregat de la justícia.
Article 11. Cessament
Els notaris cessen en les seves funcions:
Per la renúncia, que han de comunicar al ministeri competent en matèria de justícia i a la Cambra de Notaris amb sis mesos d’antelació com a mínim. Tanmateix, els drets i les obligacions del notari no cessen mentre la renúncia no hagi estat acceptada.
Per imposició de pena, principal o complementària, d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec.
Per sanció imposada per una falta molt greu, d’acord amb l’expedient disciplinari corresponent, d’expulsió de la professió.
Per incórrer en alguna causa d’incompatibilitat o d’invalidesa que els incapaciti per a l’exercici de la professió, degudament acreditada per l’organisme públic competent en la matèria, o de prohibició d’exercir la professió.
Per jubilació, en arribar a l’edat de seixanta-cinc anys.
Per defunció.
Els notaris que han cessat en les seves funcions no poden defensar com a advocats les persones, físiques o jurídiques, que hagin estat atorgants d’un instrument públic que hagin autoritzat en el darrer any d’exercici de la seva funció notarial, durant els sis mesos següents al cessament.
El cessament d’un notari per altra causa que la jubilació comporta els efectes de la supressió de la notaria i l’aplicació de les disposicions de l’article 15 i dels apartats 1, 4 i 5 de l’article 36.
El cessament temporal d’un notari per causa d’una sanció d’inhabilitació temporal o per incapacitat temporal no comporta els efectes de la supressió de la notaria i hi són aplicables, per tant, les disposicions de l’apartat 1 de l’article 28.
Article 12. Formació continuada
Els notaris han de seguir una formació continuada.
El ministeri competent en matèria de justícia, amb la col·laboració de la Cambra de Notaris, determina el contingut i la durada de la formació continuada, així com la validació eventual d’aquesta formació.
Les despeses de la formació continuada són a càrrec dels notaris.
Capítol tercer. Exercici de la professió
Article 13. Protocols notarials
Els protocols notarials pertanyen a l’Estat andorrà i comprenen el conjunt d’instruments públics que consisteixen en les escriptures i les actes originals autoritzades per un notari en el transcurs d’un any natural.
Els notaris numeren correlativament els instruments públics en l’ordre cronològic de la seva autorització, els folis dels quals també han de ser numerats correlativament, i els incorporen al seu protocol de l’any natural en curs.
Abans que finalitzi el mes de juny de cada any, els notaris relliguen el protocol de l’any anterior en volums que incorporen els instruments públics ordenats segons la seva numeració. Al final del darrer volum hi incorporen l’índex anyal.
Durant la primera setmana de cada mes, els notaris presenten al president de la Batllia un índex, en doble exemplar, dels instruments públics que han autoritzat durant el mes anterior, on ha de constar el número de protocol, la data, el nom i els cognoms de les persones atorgants, l’acte de què es tracta i el nombre de folis. El president de la Batllia segella i visa els índexs i els retorna tot seguit als notaris, que en conserven un exemplar i sol·liciten el dipòsit de l’altre exemplar a l’arxiu de la Cambra de Notaris en el termini màxim d’un mes.
Els notaris han de vetllar per la perennitat i la bona conservació dels instruments públics que custodien i, en cas contrari, incorren en la responsabilitat civil i disciplinària corresponent.
Article 14. Custòdia dels protocols en cas de cessament per jubilació
El protocol del notari que cessa en el càrrec per causa de jubilació queda sota la custòdia del notari que el succeeix. Tanmateix, mentre el notari que el succeeix no pren possessió del càrrec, la Cambra de Notaris designa un dels seus membres per fer-se càrrec provisionalment de la custòdia del protocol, en el termini màxim de tres dies naturals des del dia en què esdevé efectiu el cessament.
Quan un notari cessa en el càrrec, el president de la Cambra de Notaris estén el mateix dia una diligència a continuació del darrer instrument públic del seu protocol que especifica el fet que la notaria del notari que ha cessat en el càrrec ha quedat vacant, la causa legal del cessament i el nombre d’instruments públics que ha autoritzat fins llavors i el nombre de folis en què es desglossen, i on ha de constar la signatura, el signe i el segell del president de la Cambra de Notaris.
Un cop estesa la diligència esmentada a l’apartat anterior, el president de la Cambra de Notaris ho comunica al ministeri competent en matèria de justícia. A partir de llavors i fins que el notari que el succeeix no en prengui la custòdia o bé, si escau, fins que la Cambra de Notaris no designi un dels seus membres per fer-se càrrec provisionalment de la custòdia del protocol del notari que ha cessat en el càrrec, no s’hi pot incorporar cap altre instrument públic ni cap altre document.
Mentre el notari que succeeix el notari que ha cessat en el càrrec no hagi pres possessió del seu càrrec, tots els instruments públics autoritzats pel notari que el substitueix provisionalment s’incorporen al seu protocol.
El notari que succeeix al notari que ha cessat en el càrrec informa el ministeri competent en matèria de justícia i la Cambra de Notaris, en el termini màxim de tres mesos des del dia en què rep la custòdia del protocol, del seu estat de conservació i de la seva adequació als requisits establerts per les lleis.
El notari que succeeix el notari que ha cessat en el càrrec és responsable de les mancances o les deficiències que puguin existir en el protocol la custòdia del qual ha rebut si no ho ha fet constar en el termini assenyalat per mala fe o per negligència greu.
Article 15. Destí dels protocols en cas de supressió de la notaria
En cas de la supressió d’una notaria, els protocols passen a formar part de l’Arxiu General de Protocols i han de ser lliurats a aquest efecte pel notari interessat en els termes que estableixen els apartats 1, 4 i 5 de l’article 36.
Article 16. Principis de rogació i de lliure elecció
Els notaris només poden actuar amb la rogació prèvia de les persones interessades, llevat dels casos establerts per les lleis.
Les persones interessades tenen el dret a la lliure elecció del notari. A fi de garantir aquest dret, resten prohibides les associacions professionals entre notaris i les associacions professionals de notaris amb altres professionals titulats o mercantils.
No obstant això, a demanda dels notaris interessats i si no concorre una causa contrària a l’interès general, el ministeri competent en matèria de justícia pot autoritzar l’establiment de dos notaris en una mateixa notaria, sempre que no es vulneri el dret a la lliure elecció del notari.
Sense perjudici del que s’estableix a l’apartat anterior, resta prohibit l’establiment de dos o més notaris que no pertanyin a la mateixa notaria en un mateix immoble.
Tanmateix, a demanda del notari interessat i si no concorre una causa contrària a l’interès general, el ministeri competent en matèria de justícia pot autoritzar l’establiment d’un notari al mateix immoble on hi hagi hagut anteriorment una altra notaria.
Quan hi hagi més d’una persona atorgant d’un instrument públic, l’elecció del notari correspon, en defecte de pacte exprés, a la persona que hagi de satisfer els honoraris del notari o la major part d’aquests honoraris.
No obstant això, en els contractes de compravenda o de préstec amb garantia hipotecària, l’elecció del notari recau sempre en el comprador o el prestatari, respectivament.
Els notaris s’han d’abstenir de realitzar qualsevol tipus de publicitat professional.
Article 17. Deure d’assegurança
Per respondre de la responsabilitat en què puguin incórrer en l’exercici de la professió, els notaris han de contractar i mantenir vigent una assegurança de responsabilitat civil, prop d’una companyia d’assegurances autoritzada a exercir l’activitat a Andorra, per un import no inferior a 600.000 euros. Aquest import pot ser modificat en virtut de la Llei del pressupost.
Els notaris han d’acreditar de forma continuada prop del ministeri competent en matèria de justícia el compliment del deure d’assegurança.
Article 18. Signatura, rúbrica, signe i segell
Els notaris han de registrar la seva signatura, la seva rúbrica, el seu signe i el seu segell al ministeri competent en matèria de justícia.
El segell dels notaris s’ha d’ajustar al model que consta com a annex a aquesta Llei i hi ha de figurar el nom i els cognoms del notari i la parròquia on està establerta la seva notaria.
Article 19. Control de l’activitat
Sense perjudici de l’autonomia i la independència de les quals gaudeixen els notaris en l’exercici de les seves funcions, l’activitat professional dels notaris queda sotmesa al control del ministeri competent en matèria de justícia.
El control, que pot abastar la conformitat al dret de les diligències dutes a terme pels notaris, en el marc d’aquesta Llei i la normativa aplicable restant, es pot efectuar en qualsevol moment.
El ministeri competent en matèria de justícia pot ordenar les inspeccions oportunes prop de les notaries, amb la periodicitat que es consideri convenient, a l’efecte de verificar el compliment de les disposicions que estableixen aquesta Llei i la normativa aplicable restant, i per tal de vetllar per l’exercici adequat de les funcions atribuïdes als notaris.
El ministre encarregat de la justícia nomena la persona o les persones amb competències d’inspecció, en fixa la missió i és el destinatari del resultat de la inspecció.
El ministre encarregat de la justícia comunica a l’òrgan disciplinari al qual fa referència l’article 21 les mancances o les deficiències eventuals constatades, a fi que incoï l’expedient disciplinari corresponent i dicti la resolució escaient.
Capítol quart. Règim de responsabilitat
Article 20. Responsabilitat disciplinària
Els notaris estan subjectes a la responsabilitat disciplinària derivada de l’incompliment d’aquesta Llei i de les normes deontològiques proposades per la Cambra de Notaris i aprovades pel Govern.
La responsabilitat disciplinària és independent de la responsabilitat civil i penal que pugui correspondre als notaris pels mateixos fets.
Article 21. Òrgan disciplinari
La potestat disciplinària és exercida per l’òrgan disciplinari, que està integrat pels membres següents:
El president de la Cambra de Notaris, o, si escau, la persona que el substitueixi o el supleixi en el càrrec.
Dos representants del ministeri encarregat de la justícia, designats pel ministre entre funcionaris o treballadors públics de caràcter indefinit que ocupin llocs de treball de direcció, comandament o responsabilitat.
Un representant del ministeri encarregat de les finances, designat pel ministre entre funcionaris o treballadors públics de caràcter indefinit que ocupin un lloc de treball de direcció, comandament o responsabilitat.
Les reclamacions o les queixes que es puguin formular contra un notari s’adrecen al ministre encarregat de la justícia, el qual les comunica al president de la Cambra de Notaris i, si escau, a la persona que el substitueixi o el supleixi en el càrrec.
Si en el decurs de la tramitació d’un expedient disciplinari es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, l’òrgan disciplinari ho ha de fer saber a l’òrgan jurisdiccional competent i suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient esmentat, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció i caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.
D’altra banda, quan s’estigui instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient disciplinari, o per altres fets que hi estiguin íntimament vinculats, s’ha d’iniciar la tramitació de l’expedient disciplinari, si no s’ha iniciat amb anterioritat, i se’n suspèn tot seguit la tramitació, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció o caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.
En qualsevol cas, la declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per a l’òrgan disciplinari.
Article 22. Drets
Els notaris que són objecte d’un procediment disciplinari tenen els drets següents:
Dret a ser informats dels fets que se’ls imputen, de les infraccions que aquests fets puguin constituir, de les sancions que els puguin ser imposades, de la identitat de la persona designada com a instructor i de l’òrgan competent per imposar la sanció.
Dret d’accés a l’expedient disciplinari, de conèixer l’estat de la tramitació i d’obtenir còpies dels documents, en els termes del Codi de l’Administració.
Dret a formular al·legacions, a proposar les proves que considerin oportunes i a utilitzar tots els mitjans de defensa admesos per l’ordenament jurídic que siguin procedents.
Dret a la presumpció d’innocència i a no declarar en contra de si mateixos.
Dret a ser assistits per un advocat durant la tramitació de l’expedient, de lliure elecció per part del notari i al seu càrrec.
Dret a obtenir una resolució motivada.
Qualsevol altre dret que reconeguin la Constitució o les lleis.
Article 23. Procediment disciplinari
El procediment disciplinari l’inicia l’òrgan disciplinari mitjançant la incoació d’un expedient disciplinari, arran de les comunicacions esmentades a l’apartat 3 de l’article 19 o a l’apartat 2 de l’article 21, que es tramita amb respecte dels principis generals del règim sancionador.
L’òrgan disciplinari designa un instructor entre els seus membres per instruir l’expedient i formular, en el termini màxim d’un mes, el plec de càrrecs corresponent, que ha d’incloure els fets imputats, amb expressió de les infraccions presumptament comeses i de les sancions que siguin aplicables.
L’òrgan disciplinari ha de notificar per escrit al notari expedientat la incoació de l’expedient, l’instructor designat i el plec de càrrecs. El notari expedientat disposa d’un termini de deu dies hàbils per fer al·legacions i sol·licitar, si escau, la pràctica de les proves que entengui necessàries per a la seva defensa.
Contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense fer-ho, l’instructor pot practicar les proves sol·licitades que consideri oportunes en el termini d’un mes. Posteriorment, ha de donar vista de l’expedient al notari expedientat, per tal que en el termini de deu dies hàbils formuli les conclusions que estimi convenients.
L’òrgan disciplinari, del qual no pot formar part l’instructor designat, ha de dictar en el termini de quinze dies hàbils la resolució corresponent, la qual ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci. Si la resolució és sancionadora, s’han de determinar amb precisió les infraccions comeses, els preceptes en què estan tipificades i les sancions imposades.
La resolució s’adopta amb el vot favorable de la majoria dels membres de l’òrgan disciplinari, excepte el de l’instructor designat.
La resolució de l’òrgan disciplinari exhaureix la via administrativa i pot ser impugnada davant de la Secció Administrativa de la Batllia, en els termes que estableix la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.
Article 24. Mesures cautelars
L’òrgan disciplinari pot acordar, mitjançant resolució motivada, la suspensió cautelar de l’exercici de la professió del notari contra el qual se segueix un expedient disciplinari, tenint en compte la gravetat dels fets comesos i les circumstàncies que concorrin.
El període de suspensió cautelar no pot ser superior al de la sanció que pugui ser imposada per la infracció presumptament comesa, i el temps transcorregut s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de la sanció eventual d’inhabilitació professional que es pugui imposar al terme de l’expedient disciplinari.
Article 25. Infraccions
Són infraccions les conductes establertes com a tals per aquesta Llei, relacionades amb l’exercici de la professió de notari.
Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
Són infraccions molt greus:
L’exercici de la professió de notari sense haver estat nomenat pel Govern o havent cessat en el càrrec.
L’exercici de la professió de notari en un supòsit d’inhabilitació professional o de suspensió cautelar, o en un supòsit d’incompatibilitat o de prohibició d’exercir la professió.
La vulneració del deure de secret professional.
La vulneració de la prohibició d’associacions en el sentit establert als apartats 2 i 3 de l’article 16.
L’incompliment del deure de disposar o mantenir vigent l’assegurança en l’abast que estableix l’article 17.
La percepció continuada de remuneracions amb infracció de les disposicions d’aquesta Llei.
L’incompliment de les obligacions o dels deures professionals establerts en aquesta Llei o en les normes deontològiques, quan en resulti un perjudici greu per a les persones que hagin contractat els serveis del notari.
La condemna ferma per la comissió d’un delicte dolós, en qualsevol grau de participació, que es produeixi com a conseqüència de l’exercici de la professió.
Les conductes que hagin comportat una sanció administrativa ferma com a conseqüència de la infracció greu o molt greu de les disposicions legals en matèria de prevenció del blanqueig de diners o valors, o d’altres disposicions legals, que es produeixi com a conseqüència de l’exercici de la professió.
L’actuació professional sense observar les formes i les regles de la presència física.
Tota actuació professional que suposi una discriminació per raó de naixença, raça, sexe, orientació sexual, religió, llengua, opinió, lloc de naixement, veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
L’obstaculització en l’exercici de les llibertats públiques i els drets fonamentals com a conseqüència de l’exercici de la professió.
La comissió de dos infraccions greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període d’un any des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció.
Són infraccions greus:
La negativa del notari de prestar les funcions encomanades i que tenen caràcter obligatori sense causa justificada.
No abstenir-se d’exercir les funcions encomanades quan concorri algun dels supòsits establerts a l’apartat 1 de l’article 4 o exercir-les malgrat l’existència d’un conflicte d’interès.
La realització de qualsevol tipus de publicitat professional.
La percepció de remuneracions amb infracció de les disposicions d’aquesta Llei.
L’incompliment de les tasques de recaptació de les obligacions tributàries encomanades.
L’incompliment de les obligacions de comunicació i inscripció de les notes marginals que estableix l’article 74, en els terminis que s’hi preveuen.
L’incompliment de l’obligació d’ingressar a l’Autoritat Financera Andorrana, en el termini que estableix l’article 68, el dipòsit en numerari que hagin rebut.
La manca de pagament de les despeses que hagi acordat la Cambra de Notaris.
L’incompliment de les obligacions o dels deures professionals establerts en aquesta Llei o en les normes deontològiques, quan en resulti un perjudici per a les persones que hagin contractat els serveis del notari, o l’incompliment greu i reiterat d’aquestes obligacions o d’aquests deures professionals, encara que no en resulti un perjudici per a les persones que hagin contractat els serveis del notari.
Les conductes que hagin comportat una sanció administrativa ferma com a conseqüència de la infracció lleu de les disposicions legals en matèria de prevenció del blanqueig de diners o valors, o d’altres disposicions legals, que es produeixi com a conseqüència de l’exercici de la professió.
L’autorització d’instruments públics infringint les disposicions que estableixi la normativa aplicable, o les formes i les regles essencials, sempre que se’n derivi un perjudici greu per a les persones atorgants o per a terceres persones.
Les conductes que impedeixin prestar amb la imparcialitat, l’objectivitat i la dedicació requerides les funcions encomanades o que posin en perill la independència o l’honradesa necessàries a aquest efecte.
Els enfrontaments greus i reiterats del notari amb els clients, amb terceres persones o amb els altres notaris sense causa justificada.
La comissió de dos infraccions lleus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període de sis mesos des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció.
És infracció lleu la vulneració de qualsevol disposició que reguli l’activitat professional, incloses les normes deontològiques, sempre que no constitueixi una infracció greu o molt greu.
Article 26. Prescripció de les infraccions
Les infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap de sis mesos. Aquests terminis es computen a partir de la data del fet causant o des del dia en què se n’hagi hagut de tenir coneixement.
El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació realitzada amb coneixement formal de la persona expedientada que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució de l’expedient disciplinari.
La interrupció deixa de tenir efecte si no s’incoa l’expedient disciplinari o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable a la persona expedientada. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient disciplinari.
En el cas de suspensió de la tramitació de l’expedient per causa de prejudicialitat penal, el termini de prescripció de la infracció resta suspès fins que l’òrgan disciplinari tingui constància fefaent de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal.
Article 27. Sancions
Les infraccions molt greus poden ser objecte de les sancions següents:
Expulsió de la professió.
Inhabilitació professional durant un període no superior a cinc anys.
Multa no inferior a 5.001 euros i no superior a 50.000 euros.
Les infraccions greus poden ser objecte de les sancions següents:
Inhabilitació professional durant un període no superior a un any.
Multa no inferior a 1.001 euros i no superior a 5.000 euros.
Les infraccions lleus poden ser objecte de les sancions següents:
Amonestació escrita.
Multa no superior a 1.000 euros.
Les sancions d’expulsió de la professió, d’inhabilitació professional i d’amonestació escrita, com a conseqüència d’una mateixa infracció, són compatibles amb la sanció de multa.
En el cas d’infraccions molt greus i greus també es pot imposar, com a sanció complementària, l’obligació de realitzar activitats de formació professional o deontològica, quan la infracció s’hagi produït a causa de l’incompliment dels deures que afectin la deontologia professional.
Si qui ha comès la infracció n’ha obtingut un guany econòmic, la sanció de multa es pot ampliar fins a l’import del profit obtingut.
Les sancions només són executives quan la resolució que les imposa sigui ferma, pel fet de no ser susceptible de recurs administratiu o jurisdiccional.
Article 28. Inhabilitació professional i expulsió
La sanció d’inhabilitació professional impedeix l’exercici professional durant el temps per al qual ha estat imposada.
En el cas d’inhabilitació professional, la Cambra de Notaris nomena, d’entre els seus membres, un altre notari per gestionar provisionalment la notaria del notari inhabilitat. Durant aquest període de temps no són aplicables, si escau, les disposicions de l’article 6.
Quan en una mateixa persona concorrin diverses sancions d’inhabilitació successives, el termini establert en cadascuna de les sancions comença a comptar a partir del compliment definitiu de la sanció anterior.
La sanció d’expulsió de la professió impedeix l’exercici professional i concórrer novament a un eventual concurs oposició per a la selecció de notaris mentre la persona sancionada no obté la rehabilitació.
En el cas d’expulsió de la professió, la Cambra de Notaris adopta les decisions oportunes en relació amb la notaria del notari expulsat. De forma provisional, no són aplicables, si escau, les disposicions de l’article 6.
Article 29. Graduació de les sancions
Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorren en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts en la legislació vigent i, en concret, de conformitat amb els criteris següents:
Intencionalitat.
Perjudici causat.
Quantia del benefici obtingut o que es pretenia obtenir.
Reiteració o reincidència.
Que els mateixos fets hagin estat sancionats en l’àmbit penal.
Article 30. Prescripció de les sancions
Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys; les sancions per infraccions greus, al cap de dos anys, i les sancions per infraccions lleus, al cap de sis mesos.
Les sancions que donin lloc a la inhabilitació professional per un període superior a quatre anys prescriuen un cop ha transcorregut el termini per al qual va ser imposada la sanció.
El termini de prescripció de les sancions es comença a comptar a partir de l’endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució que les imposa.
El termini de prescripció s’interromp per l’inici, amb coneixement formal de la persona interessada, de l’execució de la sanció.
La interrupció deixa de tenir efecte si l’execució resta aturada durant més d’un any per causa no imputable a la persona sancionada. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient d’execució.
Article 31. Extinció de la responsabilitat
La responsabilitat disciplinària s’extingeix pel compliment de la sanció, la defunció del notari expedientat, la prescripció de la infracció i la prescripció de la sanció.
Article 32. Anotació i comunicació de les sancions i rehabilitació
Les sancions disciplinàries es fan constar en l’expedient personal del notari sancionat i l’anotació pot ser cancel·lada, a l’efecte de rehabilitació, sempre que no hagi incorregut en nova responsabilitat disciplinària, quan hagin transcorregut els terminis de sis mesos, en el cas de sancions d’amonestació o multa; un any, en el cas de sancions d’inhabilitació professional no superior a sis mesos; tres anys, en el cas de sancions d’inhabilitació professional superior a sis mesos, i vuit anys, en el cas de sancions d’expulsió de la professió.
El termini de caducitat per a la rehabilitació es compta a partir de l’endemà del dia en què s’hagi complert definitivament la sanció. La cancel·lació de l’anotació, un cop complerts els terminis indicats, es pot fer d’ofici o a petició de la persona sancionada.
Títol II. Cambra de Notaris, Arxiu General de Protocols i Registre de Disposicions de Darrera Voluntat
Capítol primer. Cambra de Notaris
Article 33. Disposicions generals
La Cambra de Notaris és un organisme de dret públic i de caràcter professional, dotat de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment de les seves finalitats.
La Cambra de Notaris es regeix per aquesta Llei i les seves normes internes, i s’ha de relacionar amb el ministeri competent en matèria de justícia, i també amb el Govern i la resta de les administracions públiques quan escaigui, per a les seves activitats professionals.
El funcionament i l’estructura de la Cambra de Notaris es regeixen pel principi de democràcia interna.
El seu àmbit territorial és el Principat d’Andorra.
Tots els notaris han de pertànyer obligatòriament a la Cambra de Notaris.
La Presidència de la Cambra de Notaris és elegida entre els notaris per majoria simple i per un període de quatre anys. En cas d’absència de candidats o d’empat, un cop s’han dut a terme tres votacions, la Presidència recau en el notari que tingui més anys d’exercici o, subsidiàriament, en el notari de més edat.
Article 34. Funcions
La Cambra de Notaris té les funcions següents:
Representar de forma exclusiva la professió i defensar els drets i els interessos dels notaris.
Proposar les normes internes de funcionament i autofinançament, i les normes deontològiques de la professió, i complir-les i fer-les complir un cop aprovades.
Proposar els barems relatius als honoraris remuneradors i vetllar perquè siguin aplicats.
Aprovar els acords necessaris per al bon desenvolupament de l’exercici de la professió, i vetllar perquè siguin aplicats.
Vetllar per tal que els notaris puguin exercir la professió d’acord amb els principis d’autonomia, independència i lliure i lleial competència.
Organitzar i gestionar els torns necessaris per garantir la cobertura i la continuïtat en l’exercici de les funcions atribuïdes als notaris, en els supòsits d’absència, impossibilitat o vacances.
Organitzar i dur l’Arxiu General de Protocols.
Organitzar i dur el Registre de Disposicions de Darrera Voluntat.
Col·laborar amb el Govern, especialment amb el ministeri competent en matèria de justícia, i amb la resta d’administracions públiques, en les matèries que són de la seva competència.
Les normes i els barems esmentats a les lletres b) i c) de l’apartat anterior queden sotmesos a l’aprovació prèvia del Govern.
Capítol segon. Arxiu general de Protocols
Article 35. Definició de protocol
El protocol notarial és el conjunt d’instruments, índexs i documentació que s’hagi derivat de l’exercici de la funció notarial, tant en suport de paper com en suport electrònic o digital, o en qualsevol altre suport.
Article 35. bis. Naturalesa
L’Arxiu General de Protocols, adscrit a la Cambra de Notaris, és l’arxiu on es dipositen els protocols que provenen de les notaries suprimides i els protocols que daten de més de vint-i-cinc anys.
L’Arxiu General de Protocols disposa d’una relació dels notaris els protocols dels quals s’hi troben dipositats, que inclou el nombre de protocols, el notari que els ha autoritzat i els anys a què corresponen. Aquesta relació pot incloure també el número, la data i els folis de cada protocol, així com el nom i els cognoms de les persones atorgants i el tipus d’acte de què es tracta.
L’Arxiu General de Protocols es materialitza mitjançant suports i procediments informàtics.
El ministeri competent en matèria de justícia vetlla pel bon funcionament de l’Arxiu General de Protocols.
Article 36. Lliurament i accés
Els notaris han de lliurar a l’Arxiu General de Protocols tots els protocols en el termini màxim d’un mes des de la supressió de la seva notaria.
Els notaris han de lliurar a l’Arxiu General de Protocols els seus protocols o els protocols que hagin rebut d’un notari que els ha precedit i que datin de més de vint-i-cinc anys durant el mes de gener de cada any. No obstant això, els notaris poden optar per no lliurar a l’Arxiu General de Protocols els seus protocols que datin de més de vinc-i-cinc anys; en aquest cas, però, han de remetre durant el mes de gener de cada any una certificació en aquest sentit.
Els notaris han de lliurar a l’Arxiu General de Protocols els testaments i els codicils closos que datin de més de vint-i-cinc anys i que no hagin estat oberts durant el mes de gener de cada any. Després de ser oberts, però, s’incorporen immediatament al protocol del notari que n’autoritzi l’obertura.
Els notaris també han de lliurar els protocols esmentats als apartats anteriors indexats i digitalitzats degudament, gratuïtament i a càrrec seu exclusivament, en un format compatible amb el de l’Arxiu General de Protocols, de manera que la integració corresponent no comporti cap despesa d’adaptació per al Govern, o, si així ho decideix el Govern, d’acord amb els programes informàtics que determini el ministeri competent en matèria de justícia, amb l’informe previ de la Cambra de Notaris. A més, els protocols esmentats han de complir els requeriments tècnics exigits en el Pla director de preservació dels objectes digitals del Govern i els que s’implementin per altres normes tècniques, i la documentació electrònica notarial ha de complir els requisits d’interoperabilitat descrits en la Llei 10/2019, del 15 de febrer, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989.
Els protocols lliurats a l’Arxiu General de Protocols s’han de fer constar en una acta que n’expressi el nombre, i el número, la data i els folis de cada protocol, i on ha de constar la signatura, el signe i el segell del notari que efectua el lliurament i del president de la Cambra de Notaris. Aquesta acta roman dipositada a l’arxiu de la Cambra de Notaris.
Els notaris poden sol·licitar i obtenir si escau l’autorització de la Cambra de Notaris a l’efecte de dipositar part dels seus protocols als locals de l’Arxiu General de Protocols, malgrat que no tinguin encara l’obligació de lliurar-los.
Els notaris tenen accés a l’Arxiu General de Protocols a l’efecte de poder extreure còpies dels protocols que s’hi troben dipositats.
Article 37. Despeses
Les despeses ocasionades per la gestió i el manteniment de l’Arxiu General de Protocols són a càrrec de la Cambra de Notaris, la qual en determina el finançament.
Article 38. Arxiu Nacional d’Andorra
El president de la Cambra de Notaris ha de lliurar a l’Arxiu Nacional d’Andorra els protocols que datin de més de cent anys, en suport paper i digital, atès el seu valor històric i cultural, durant el mes de gener de cada any. L’Arxiu Nacional d’Andorra s’encarrega de la custòdia i la conservació dels protocols que se li lliurin.
El lliurament dels protocols es fa en els termes que estableix l’apartat 5 de l’article 36, i s’han d’acompanyar de l’índex d’escriptures elaborat per l’Arxiu General de Protocols.
Capítol tercer. Registre de Disposicions de Darrera Voluntat
Article 39. Naturalesa
El Registre de Disposicions de Darrera Voluntat, adscrit a la Cambra de Notaris, és el registre on s’inscriuen obligatòriament:
Els testaments i els codicils oberts autoritzats pels notaris.
Els testaments i els codicils tancats lliurats al notari, amb indicació del lloc, la data i l’hora de l’entrega.
Els testaments hològrafs adverats per l’autoritat judicial i protocol·litzats pels notaris.
Els heretaments i els pactes successoris d’atribució particular, estiguin o no continguts en capítols matrimonials.
En general, tots els actes relatius a l’expressió o la modificació de disposicions de darreres voluntats autoritzats pels notaris.
El Registre de Disposicions de Darrera Voluntat es materialitza mitjançant suports i procediments informàtics.
El ministeri competent en matèria de justícia vetlla pel bon funcionament del Registre de Disposicions de Darrera Voluntat.
Article 40. Inscripció
Els actes inscrits al Registre de Disposicions de Darrera Voluntat han de fer constar el nom i els cognoms, la data de naixement, els noms del pare i la mare, i l’estat civil de les persones atorgants i, si escau, el nom i els cognoms dels cònjuges o de les persones amb qui estiguin units civilment o com a parella estable, la nacionalitat, el número del passaport o del document d’identitat i el domicili de les persones atorgants.
Els actes inscrits al Registre de Disposicions de Darrera Voluntat també han de fer constar el notari que els hagi autoritzat, i el lloc, la data, l’hora i el tipus d’acte de què es tracta.
Article 41. Comunicació
Els notaris que hagin autoritzat disposicions de darrera voluntat adrecen a la Cambra de Notaris, en el termini màxim de cinc dies hàbils des del dia de l’autorització o l’atorgament, una comunicació en què consignen les dades establertes a l’article 40.
La Cambra de Notaris, un cop rep la comunicació del notari que l’ha adreçat, inscriu l’acte juntament amb les dades establertes a l’article 40 al Registre de Disposicions de Darrera Voluntat.
Article 42. Certificacions
El notari té accés al Registre de Disposicions de Darrera Voluntat i lliura certificacions de les inscripcions que s’hi hagin practicat en els casos següents:
Quan ho sol·licitin els batlles i els tribunals andorrans.
Quan ho sol·licitin les persones atorgants de l’acte la certificació del qual se sol·licita, personalment o representades en virtut d’un poder notarial especial.
Quan ho sol·liciti una persona que acrediti tenir un interès legítim i presenti una certificació oficial de la defunció de la persona en relació amb la qual vol conèixer si consta inscrita alguna disposició de darrera voluntat que hagi atorgat. En aquest cas, el notari no pot lliurar certificacions fins passats set dies hàbils des del dia de la defunció de la persona interessada.
Article 43. Despeses
Les despeses ocasionades per la gestió i el manteniment del Registre de Disposicions de Darrera Voluntat són a càrrec de la Cambra de Notaris, la qual en determina el finançament.
Article 44. Normes aplicables
Les disposicions de darrera voluntat es regeixen, quant a la forma i els requisits, pels preceptes de la legislació civil aplicable, en relació amb la qual aquesta Llei té caràcter subsidiari.
Títol III. Els instruments públics
Capítol primer. Disposicions generals
Article 45. Definició i contingut
Són instruments públics notarials les escriptures públiques, les actes i, en general, qualsevol document que autoritzin els notaris, sigui en original o matriu, sigui en còpia autèntica o simple, sigui en certificat o testimoni, d’acord amb les finalitats legalment establertes.
El contingut propi de les escriptures públiques són les declaracions de voluntat, els actes jurídics que impliquin la prestació del consentiment i els negocis jurídics de qualsevol classe.
El contingut propi de les actes notarials són la constatació de fets o situacions o la percepció que el notari en tingui, sempre que no es puguin qualificar com a actes o negocis jurídics, com també els seus judicis i qualificacions.
Article 46. Requisits
Els instruments públics han d’incloure el segell i la rúbrica del notari que els autoritza, i porten al final la seva signatura, el seu signe i el seu segell.
Els instruments públics es poden escriure a mà, a màquina o amb qualsevol altre mitjà de reproducció que n’asseguri la indelebilitat.
Els instruments públics s’escriuen de forma llegible i clara, sense espais en blanc ni intervals i inutilitzant línies o parts de línia que no estiguin escrites, així com el revers de cadascun dels fulls quan s’escriguin en una sola cara.
En l’instrument públic no s’hi poden passar ratlles, ni fer-hi raspadures o esborraments, ni cap altra alteració. Les sumes, els imports i les dates, quan afectin directament el contingut de l’instrument públic, han d’expressar-se com a mínim en lletres. Es prohibeix la sobrecàrrega, l’interlineat i l’addició de mots dins el cos de l’instrument públic.
Els afegits i les correccions es fan al marge o es traslladen al final de l’instrument públic i se salven amb la signatura de les persones compareixents i del notari. Els mots que han de suprimir-se s’assenyalen de forma que siguin llegibles.
Els instruments públics reserven, al costat esquerre de les planes senars i al costat dret de les planes parelles, un marge d’una quarta part de l’amplada del paper, que ha de ser de 29,6 centímetres de llargada i de 21 centímetres d’amplada (DIN A4). Al costat contrari i a les parts superior i inferior de les planes es guarda un marge aproximat equivalent a 1/8 de l’amplada de paper.
La Cambra de Notaris estableix per a tots els notaris un tipus de paper d’ús exclusivament notarial que tingui les característiques i les qualitats necessàries a l’efecte de garantir la màxima fiabilitat dels instruments públics.
Article 47. Llengua
Els instruments públics es redacten en llengua catalana.
Quan alguna de les persones compareixents no entén la llengua catalana, els notaris poden autoritzar l’instrument públic si coneixen i poden traduir verbalment el contingut de l’instrument públic a la llengua que parla aquesta persona, i fan constar aquest punt i el fet que la persona compareixent l’ha trobat conforme amb la seva voluntat.
Si els notaris no coneixen la llengua que parla la persona compareixent, o si aquesta persona sol·licita la traducció escrita del contingut de l’instrument públic en una llengua que no sigui la llengua catalana, l’autorització requereix l’assistència d’un traductor o un intèrpret jurat, el qual fa la traducció escrita que s’incorpora necessàriament a l’instrument públic.
Quan no hi hagi un traductor o un intèrpret jurat acreditat a Andorra o quan el traductor o l’intèrpret jurat no estigui disponible, pot ser substituït per la persona designada per la persona compareixent que sol·licita la traducció, sota la seva responsabilitat exclusiva. En aquest cas, els notaris ho fan constar a l’instrument públic, que el traductor signa juntament amb les persones compareixents.
Article 48. Testimonis
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.