Llei 14/2021, del 28 de maig, de text consolidat del notariat

Els notaris poden autoritzar els instruments públics sense necessitat de testimonis instrumentals, llevat que una disposició normativa ho prevegi específicament o que ho demani com a mínim una de les persones atorgants.

No poden ser testimonis les persones en què concorre alguna de les circumstàncies següents:

En cas que intervinguin testimonis, signen juntament amb les persones compareixents l’instrument públic, i també salven amb la seva signatura els afegits i les correccions que s’hi facin. A més, els testimonis han de ser presents a l’atorgament de l’escriptura pública.

Els instruments públics que siguin contraris, en tot o en part, a les lleis, o que hagin estat autoritzats amb infracció de les causes d’abstenció que preveu l’apartat 1 de l’article 4, o dels altres requisits essencials establerts en aquesta Llei, no tenen la consideració d’instrument públic, sense perjudici que produeixin efectes com a document privat, i amb independència de la responsabilitat en què puguin incórrer els notaris que els hagin autoritzat.

Les disposicions que preveu l’apartat anterior s’entenen sense perjudici del que estableix l’article 50.

Els errors materials, les omissions i els defectes de forma dels instruments públics inter vivos poden ser esmenats pels notaris que els han autoritzat, els seus substituts o els seus successors, d’ofici o a instància de la persona atorgant que els ha ocasionat o a la qual perjudiquen.

Per realitzar l’esmena es té en compte el context en el qual s’han autoritzat els instruments públics, i si escau el context dels instruments públics immediatament anteriors i posteriors, les escriptures públiques i els altres instruments públics que es van tenir en compte per a l’autorització, i els documents que acreditin fefaentment fets o actes consignats en els instruments públics que s’han d’esmenar.

L’esmena es pot fer mitjançant diligència en la mateixa escriptura matriu o mitjançant una acta notarial, en què es fa constar l’error material, l’omissió o el defecte de forma, la seva causa i la declaració que els esmeni.

La diligència d’esmena feta abans del lliurament de les còpies no hi ha de ser traslladada i és suficient transcriure-la a l’escriptura matriu d’acord amb la redacció esmenada. En cas que l’esmena es faci mitjançant una acta notarial es deixa constància del seu atorgament a l’escriptura matriu i a les còpies lliurades amb anterioritat i que s’exhibeixin als notaris.

Quan sigui impossible fer l’esmena d’acord amb el que estableixen els apartats 3 i 4 d’aquest article, cal el consentiment de les persones atorgants o l’existència d’una resolució judicial ferma a aquest efecte.

El contingut dels instruments públics només es pot modificar en virtut d’un altre instrument públic autoritzat per un notari en exercici al Principat d’Andorra.

En la compareixença de les escriptures públiques s’ha d’indicar:

Quan es tracta de menors emancipats, es consigna expressament aquesta circumstància i la seva causa en la compareixença de les escriptures públiques.

Quan una disposició normativa exigeixi una edat especial per a l’atorgament, també es consigna expressament aquesta circumstància en la compareixença de les escriptures públiques.

La intervenció de les persones atorgants s’expressa en la compareixença de les escriptures públiques indicant si ho fan en nom propi o en representació d’altres persones físiques o jurídiques.

La representació legal s’ha de fer constar però no és necessari justificar-la si consta als notaris per notorietat.

La representació voluntària s’ha d’acreditar en el mateix acte de l’atorgament o, amb la conformitat de les altres persones atorgants, en un moment posterior.

La representació s’acredita inserint mitjançant transcripció a l’escriptura pública el contingut dels documents acreditatius presentats pel representant, o protocol·litzant amb l’escriptura aquests documents en original, còpia autèntica o testimoni.

Els notaris fan constar els antecedents i la descripció dels béns, els drets, els negocis, les circumstàncies i les intencions de les persones atorgants de la manera més clara i precisa possible.

En la descripció, els notaris procuren rectificar les dades que hagin experimentat variacions errònies en el decurs del temps, i accepten les afirmacions de les persones atorgants i allò que resulti dels documents que aportin.

El contingut pròpiament contractual de les escriptures públiques es redacta d’acord amb la declaració de voluntat comuna de les persones atorgants de conformitat amb allò que estableix l’apartat 2 de l’article 2.

Els notaris redacten les escriptures públiques de manera que reflecteixin de forma clara, precisa i separada els pactes relatius a cadascun dels drets creats, transmesos, modificats o extingits, i l’extensió de les facultats, els drets i les obligacions de cadascuna de les persones atorgants o de les terceres persones a les quals puguin afectar els pactes i les reserves, les limitacions, les condicions o els terminis que s’imposin.

Els notaris donen fe d’haver llegit l’escriptura pública a les persones compareixents, i d’haver-les advertit del dret a llegir-la ells mateixos.

Si alguna de les persones compareixents és sorda, llegeix ella mateixa l’escriptura pública. Si és cega, la llegeixen també els testimonis en el mateix acte i manifesten que el text és coincident amb el que ha llegit el notari. Si la persona compareixent és sorda i no sap o no pot llegir, la llegeixen el notari i els testimonis i tots ells declaren que el text és coincident amb la voluntat manifestada per les persones atorgants. Si la persona compareixent és sordmuda i no sap o no pot llegir, el notari no autoritza l’escriptura pública.

Una vegada llegida, l’escriptura pública és signada al final per les persones compareixents i pel notari, que l’autoritza amb la seva rúbrica, el seu signe i el seu segell.

Quan alguna de les persones compareixents no sap o no pot firmar, els notaris fan menció d’aquesta circumstància.

Les actes de presència acrediten la realitat o la veritat del fet que les motiven; el lliurament o la remissió de documents, efectes, diners o altres objectes materials a terceres persones; tota mena de requeriments; els oferiments de pagament; el fet de l’existència d’una persona; l’exhibició als notaris de documents o objectes amb la finalitat que, una vegada examinats, els descrigui segons la seva percepció, i la realització d’una subhasta.

Els notaris redacten l’acta de presència segons allò que veuen i perceben amb els seus propis sentits, i hi fan constar els detalls o les circumstàncies que sol·licitin les persones compareixents.

A les actes de remissió de documents els notaris acrediten el contingut del document, la data del lliurament al funcionari de correus o al treballador del servei de missatgeria i, si és el cas, l’expedició del corresponent resguard i el justificant de la recepció. Al document tramès hi queda sempre constància de la intervenció notarial.

Les actes de notorietat tenen per objecte la comprovació i la fixació de fets notoris sobre els quals es puguin fundar drets o es puguin legitimar situacions personals o patrimonials amb transcendència jurídica.

Per a la comprovació de la notorietat, els notaris practiquen totes les proves que consideren necessàries, amb independència que hagin estat proposades per la persona requeridora, i deixen constància expressa a l’acta de les proves practicades.

Si de la pràctica de les proves es considera justificada la notorietat, els notaris així ho fan constar a l’acta.

Els notaris poden rebre en dipòsit documents, objectes i numerari. El dipòsit en numerari ha de ser obligatòriament ingressat a l’Autoritat Financera Andorrana, a nom del notari que l’ha rebut, en un termini màxim de dos dies hàbils. Aquest dipòsit no merita interessos.

La devolució del dipòsit es fa constar a l’acta i la signen el notari i la persona a qui es faci la devolució, sigui el mateix dipositant, sigui la persona apoderada per ell, sigui un tercer destinatari.

Quan el dipòsit s’hagi constituït sota condició i a favor d’una altra persona, el notari no fa la devolució si no se li acredita el compliment de la condició establerta.

Els instruments públics que consisteixen en les escriptures públiques i les actes notarials són autoritzats en un únic exemplar original o matriu que queda sota la custòdia dels notaris que els autoritzen i que s’integra en el seu protocol. Les persones atorgants en reben una còpia autèntica o simple, segons escaigui, lliurada pels notaris.

Els originals o les matrius han de romandre a l’arxiu dels notaris que els autoritzen, excepte en cas de manament judicial i si esdevé imprescindible examinar-los i aquest examen no es pot dur a terme a la notaria. En aquest supòsit, abans de desglossar del protocol l’instrument públic original, els notaris en fan una còpia literal que el substitueix fins que sigui reintegrat al protocol.

Les còpies reprodueixen literalment i totalment o parcialment, l’original d’un instrument públic.

Les còpies autèntiques tenen la mateixa consideració que l’instrument públic que reprodueixen, amb tots els efectes que se’n deriven. Les còpies simples només informen de l’existència d’un instrument públic i no donen fe del seu contingut, i són lliurades només a efectes d’informació.

Els notaris poden lliurar còpies parcials i certificats de fets consignats en un instrument públic.

Els notaris també poden lliurar testimonis de tota classe de documents, certificar-ne l’existència i autentificar fotocòpies o altres reproduccions gràfiques de naturalesa similar.

Els testimonis tenen per objecte l’afirmació d’un fet produït o l’expressió d’un judici juridicotècnic del notari, i s’autoritzen en els supòsits següents:

Només tenen dret que se’ls exhibeixin els instruments públics originals o a obtenir-ne còpies i certificats les persones atorgants, les persones compareixents, les persones que tenen un interès legítim en relació amb l’instrument públic a judici del notari, i els causahavents dels uns i els altres.

No obstant el que preveu l’apartat anterior, en vida de les persones atorgants els notaris no poden lliurar còpies autèntiques dels testaments. Només poden lliurar-ne una còpia simple a la persona atorgant o a la persona acreditada amb un poder notarial especial a aquest efecte.

Les còpies d’un instrument públic només les poden lliurar els notaris que tenen al seu càrrec el protocol on es troba l’instrument. Tanmateix, tots els notaris en exercici al Principat d’Andorra poden lliurar còpies dels protocols que es troben a l’Arxiu General de Protocols.

Els notaris fan constar, mitjançant una nota marginal damunt de l’original o la matriu de l’instrument públic o en una base de dades separada, les còpies que lliuren d’aquest instrument.

Els notaris poden lliurar les còpies en format paper o, a sol·licitud de la persona interessada, en format digital mitjançant correu electrònic o mitjançant qualsevol altre suport informàtic.

Els notaris que autoritzen les escriptures públiques assenyalades a l’article 73 ho comuniquen per escrit o per via telemàtica i en el termini màxim dels tres dies hàbils següents al dia de l’atorgament, al notari el protocol del qual guardi l’escriptura matriu o a l’Arxiu General de Protocols, segons el cas.

El notari el protocol del qual guardi l’escriptura matriu o la Cambra de Notaris, en el mateix termini màxim de tres dies hàbils a comptar de la recepció de la comunicació, estén una nota marginal que indica la data de l’atorgament de l’escriptura pública subsegüent, el notari que l’ha autoritzat i la identificació del seu protocol.

Encara que físicament no s’incorporin al final o al marge de l’escriptura matriu, s’entén que els notaris compleixen l’obligació establerta a l’apartat 1 d’aquest article si utilitzen programes o bases de dades informàtics vinculats als que empra el notari el protocol del qual guarda l’escriptura matriu, o apliquen procediments telemàtics que siguin compatibles amb els de l’Arxiu General de Protocols, o, si així ho decideix el Govern, que hagin estat homologats pel ministeri competent en matèria de justícia, amb l’informe previ de la Cambra de Notaris.

Les sol·licituds d’informació i les respostes en relació amb les notes marginals cursades entre els notaris, i entre aquests darrers i l’Arxiu General de Protocols, també es poden realitzar per via telemàtica.

La incorporació de les notes marginals als protocols de cada notari o als protocols de l’Arxiu General de Protocols és responsabilitat exclusiva dels notaris.

Els notaris poden tenir per no rebudes, sense que això afecti la seva responsabilitat, les sol·licituds d’anotació preventiva de qualsevol classe quan no provinguin dels batlles o els tribunals andorrans.

La Cambra de Notaris, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, ha de redactar i proposar les normes deontològiques i les normes internes de funcionament i autofinançament, i també els barems relatius als honoraris remuneradors a què fan referència les lletres b) i c) de l’apartat 1 de l’article 34, que siguin conformes a aquesta Llei i a l’efecte d’acomplir les seves disposicions.

Les normes deontològiques, les normes internes de funcionament i autofinançament, i els barems relatius als honoraris remuneradors, una vegada proposats per la Cambra de Notaris, s’han de trametre al ministeri competent en matèria de justícia a l’efecte que en sotmeti al Govern l’aprovació per la via reglamentària.

Mentre no entri en vigor el reglament que aprovi els barems relatius als honoraris remuneradors, roman vigent l’acord del Govern del 3 de maig del 2000, de publicació dels honoraris notarials, publicat en virtut de l’edicte del 10 de maig del 2000.

L’obligació dels notaris de lliurar a l’Arxiu General de Protocols els protocols indexats i digitalitzats en un format compatible amb el de l’Arxiu General de Protocols de la Cambra de Notaris, que estableix l’apartat 4 de l’article 36, o, si així ho decideix el Govern, d’acord amb els programes informàtics que determini el ministeri competent en matèria de justícia, amb l’informe previ de la Cambra de Notaris, s’aplica als instruments públics que autoritzin a partir de l’1 de gener del 2018.

Pel que fa als protocols dels notaris actualment en exercici al Principat d’Andorra que comprenen els instruments públics autoritzats per ells amb anterioritat a l’any natural següent a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el ministeri competent en matèria de justícia i la Cambra de Notaris han de convenir, en el termini màxim d’un any des de la data esmentada, les condicions d’acord amb les quals es lliuraran a l’Arxiu General de Protocols.