Llei 4/2022, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2022

El Govern incorpora al pressupost general per a l’exercici del 2022 el Fons verd per a la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic, que integra: l’estat de despeses, els crèdits corresponents als projectes destinats a impulsar les previsions, els plans o les accions destinats a l’objecte de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc); i l’estat d’ingressos i els drets econòmics que es preveuen liquidar durant l’exercici per finançar-los.

El Fons verd es finança d’acord amb l’ordre i les tipologies següents:

Les despeses corrents de consum de béns corrents i de serveis, i les despeses de personal dels subconceptes de formació i perfeccionament del personal i de dietes per formació i perfeccionament del personal, inferiors a 600 euros, respectivament, d’acord amb el Decret del 09-02-2011 d’aprovació del Reglament relatiu a la simplificació de procediments de pagament d’una quantitat escassa.

Les despeses d’un import igual o superior a 600 euros i no superiors a 7.500 euros del capítol 2, “Consum de béns corrents”, les quals s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació sense perjudici del que estableix l’apartat 9.

Les despeses no superiors a 7.500 euros del capítol 6, “Inversions reals”; del capítol 3, “Despeses financeres”, i del capítol 4, “Transferències corrents”, les quals també s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació.

Les despeses d’un import igual o superior a 600 euros i no superiors a 7.500 euros del subconcepte 16300, anomenat “Formació i perfeccionament de personal”, i del subconcepte anomenat “Dietes per formació i perfeccionament de personal”, respectivament, les quals també s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació.

Les despeses del capítol 1, “Despeses de personal”, en concepte de retribucions del personal previstes en el pressupost inicial, les quals estan sotmeses a les comprovacions de control oportunes prèvies als pagaments.

Les despeses del capítol 4, “Transferències corrents”, en concepte de prestacions de branca general, de prestacions de branca jubilació i de prestacions familiars, respectivament; les despeses del capítol 7, “Transferències de capital”, en concepte de transferències de fons al Fons de reserva de jubilació; les despeses del capítol 8, “Actius financers”, en concepte de préstecs i bestretes a mitjà i llarg termini fora del sector públic; i les “Aportacions al fons de reserves”, en concepte d’aportacions netes a les carteres gestionades i administrades del Fons de reserves de jubilació, les quals es comptabilitzen en el moment del pagament en un sol acte que agrupa les diverses fases d’execució pressupostària, anomenat ACLOP (autorització, compromís, liquidació, ordenament del pagament i pagament efectiu), i estan sotmeses a les comprovacions de control oportunes prèvies als pagaments.

Les despeses que originen ordres de pagament per justificar, que s’han de fiscalitzar en la fase d’autorització i en la justificació preceptiva posterior.

Pel que fa a les despeses considerades als apartats 1, 2, 3 i 4, no se’n poden desagregar les factures que corresponguin a despeses del mateix objecte i que es refereixen a una mateixa actuació que es realitzen en el mateix exercici pressupostari.

Pel que fa a les despeses considerades a l’apartat 5, els complements retributius de qualsevol naturalesa no previstos o previstos de manera insuficient en el pressupost inicial del capítol 1, així com la contractació de personal tant per cobrir vacants com per prestar serveis, requereixen l’existència de disponibilitat pressupostària suficient per donar-hi la conformitat i estan subjectes a fiscalització prèvia. Excepcionalment, la contractació d’interins per al curs escolar que es deriva d’aplicar la legislació que regula el sistema educatiu andorrà es fiscalitza amb posterioritat a l’aprovació per part del Govern. La cobertura de baixes o permisos administratius amb reserva de plaça que preveuen les lletres a i b de l’article 20.7 es fiscalitza també amb posterioritat a l’autorització.

El Govern pot determinar reglamentàriament les despeses referides a l’apartat 2 que són de caràcter periòdic o repetitiu i que no s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació un cop ja s’ha fiscalitzat de manera prèvia la despesa inicial de l’acte o el contracte de què deriven o les seves modificacions.

Les transferències corrents nominatives en l’àmbit de subconcepte segons la classificació econòmica del pressupost es lliuren a mesura que les entitats afectades les demanin.

Les ajudes i les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que no tenen assignació nominativa i que superen l’import de 7.500 euros s’han d’atorgar d’acord amb criteris de publicitat, concurrència i objectivitat, llevat de les ajudes acordades pel Govern en concepte de contribucions voluntàries per motiu de desastres naturals i de les ajudes en què, de forma raonada, no es pugui promoure la concurrència i que superin l’import de 7.500 euros, les quals es fan públiques en el moment de l’adjudicació.

Les transferències als comuns es fan d’acord amb els terminis establerts per la Llei qualificada de transferències als comuns.

El Govern publica cada mes al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les subvencions atorgades. No cal la publicitat en el cas de subvencions nominatives en el pressupost inicial i de les subvencions corresponents als departaments i als conceptes pressupostaris següents: Departament d’Afers Socials, conceptes pressupostaris 482-50, 482-55, 482-60, 482-63, 482-65 i 482-90; Departament de Salut, concepte pressupostari 482-40; i Departament d’Ocupació, concepte pressupostari 482-65.

En aplicació de l’article 14 de la Llei de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra i les seves modificacions posteriors, s’estableix un quantum de 720.000 euros per finançar les seves activitats.

Les entitats privades beneficiàries d’ajudes o subvencions d’un import superior a 300.000 €, amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que tenen assignació nominativa, han de trametre al Tribunal de Comptes, perquè en faci el control, una memòria justificativa sobre el compliment de la finalitat per a la qual s’ha atorgat l’ajuda o la subvenció, juntament amb els estats financers de l’exercici en què s’ha registrat l’ajuda o la subvenció i l’informe d’autoria extern corresponent en el cas que l’entitat l’hagi contractat.

L’apartat anterior és d’aplicació a les ajudes o a les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que tenen assignació nominativa i de les quals no hi ha cap norma que estableixi que es financen amb càrrec als pressupostos de l’Administració general més enllà d’acords del Govern o convenis existents.

Les retribucions del cap de Govern, dels ministres, del cap del Gabinet del Cap de Govern, del secretari general del Govern, dels secretaris d’Estat, d’altres alts càrrecs del Govern, dels ambaixadors, dels càrrecs directius dels organismes públics, dels de les entitats parapúbliques, dels de les societats públiques, i del personal de relació especial de l’Administració general s’incrementen l’exercici del 2022 en funció de l’índex de preus de consum (IPC).

Les retribucions del personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia s’incrementen l’exercici del 2022 en funció de l’IPC.

Als criteris relatius al complement d’absorció, als quals fa referència la disposició transitòria primera de la Llei de la funció pública, no se’ls aplica cap increment.

Les prestacions complementàries per jubilació anticipada i jubilació obligatòria (aquesta última entesa com la suma de la pensió a càrrec de l’Administració general i de la pensió a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social) dels empleats de l’Administració general s’incrementen amb l’IPC. Amb la finalitat de determinar l’aplicació correcta de l’increment de l’IPC, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha d’informar el Govern de l’import de la pensió de jubilació que satisfà al personal en situació de jubilació obligatòria en el termini de 30 dies des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Els apartats 2, 3 i 4 són aplicables a les societats públiques, a les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes públics; i a les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

La retribució del personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia que es contracti l’any 2022 serà la prevista en els taules salarials de la Llei de la funció pública aplicades en l’exercici 2020.

Els salaris del personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia contractat a partir de l’1 de gener del 2019 i que abans de l’entrada en vigor de la Llei del pressupost per a l’exercici del 2019 percebia els conceptes d’IPC 2011-2012 en virtut d’una vinculació anterior amb l’Administració i alhora afectat per la mesura establerta a l’article 20.5 de la Llei 18/2019, del 15 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2019, es veuran incrementats amb l’IPC corresponent als períodes 2011 i 2012 sempre que sigui contractat per al mateix lloc de treball i no hi hagi una interrupció de contracte superior a tres mesos.

Durant l’exercici del 2022 es poden crear noves places de personal, dins dels límits previstos al pressupost per a l’exercici del 2022.

El Govern pot autoritzar la reconversió o reconducció de places vacants amb la creació de nous llocs de treball o llocs de treballs ja existents, amb l’informe previ preceptiu de la Direcció i el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública que en justifiqui la necessitat.

Per a l’organització de serveis assistencials que requereixen que es facin guàrdies durant els caps de setmana i els festius, i que no poden ser assumides pel personal assalariat del SAAS, es poden contractar els facultatius necessaris per fer aquestes guàrdies, sense que el nombre estigui limitat. En aquest cas, la previsió pressupostària es fa per jornades i no per places. En cas de sobrepassar la previsió per les necessitats del servei, cal tramitar les modificacions pressupostàries corresponents.

Per a la cobertura de personal del SAAS, s’autoritza cobrir una vacant amb més d’una persona sempre que no s’excedeixi el nombre d’hores treballades pel lloc de treball que s’està cobrint, o, en el cas que sigui necessari incrementar la jornada laboral, cal justificar l’origen dels crèdits pressupostaris per al seu finançament.

La provisió de les places vacants s’ha d’efectuar d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència, primerament mitjançant concurs intern i, si escau, posteriorment, mitjançant concurs extern, amb acord del Govern, amb l’informe previ preceptiu de la Direcció i el vistiplau de la secretaria d’Estat de Funció Pública.

Durant l’exercici del 2022, la provisió de places en situació d’adscripció i de comissió de serveis s’ha de fer garantint els principis de publicitat, igualtat i concurrència, a excepció de les situacions suficientment justificades i aprovades per la Secretaria d’Estat de Funció Pública que es podran proveir directament.

Durant l’exercici del 2022 les baixes o permisos administratius amb reserva de plaça de fins a quaranta-cinc dies no es poden cobrir amb personal interí. El ministre encarregat de les finances, amb l’informe previ de la Secretaria d’Estat de Funció Pública, pot autoritzar la cobertura de baixes o permisos administratius amb reserva de plaça d’una durada superior a quaranta-cinc dies. De manera excepcional, es poden cobrir baixes o permisos administratius amb reserva de plaça amb una durada inferior a quaranta-cinc dies per donar resposta a les necessitats de personal en els llocs de treball següents:

Dels contractes amb treballadors públics interins que estiguin vigents, en els supòsits dels apartats c, d i e de l’article 109 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, se’n limita el nombre per a l’exercici del 2022 al que hi ha previst al pressupost per a l’exercici del 2022. Tanmateix, per la creació de nous serveis o per serveis estratègics o imprescindibles es pot nomenar personal interí en aquests supòsits, amb el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

S’autoritza a cobrir una plaça durant un període màxim de dos mesos per fer-hi conviure, abans d’una jubilació, la nova persona contractada i la persona que es jubila en el cas de places estratègiques acordades prèviament pel Govern.

S’autoritza, amb una antelació de sis mesos, la licitació de places vacants produïdes per jubilacions anticipades i que siguin declarades prioritàries pel Govern. A aquest efecte els titulars de les places han d’efectuar la demanda al departament corresponent sis mesos abans de la data prevista per a la jubilació anticipada.

Els apartats 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9 i 10 són aplicables a l’Administració de justícia i a les entitats parapúbliques o de dret públic; i a les societats públiques, i altres organismes públics i a les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern. En aquests casos, les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans competents de les administracions o entitats esmentades que integren el pressupost de l’Estat.

El Consell Superior de la Justícia, pel que fa al personal de l’Administració de justícia que es troba integrat dins del pressupost del ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia, les entitats parapúbliques, de dret públic, i altres organismes públics i les societats públiques les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern, han d’acordar un procediment per contractar personal interí similar al que estableixen els apartats anteriors.

Les noves contractacions de personal de relació especial s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

L’interès legal per a l’exercici del 2022 queda establert en l’1,23%. En cas que el Govern no pagui als seus proveïdors en els terminis establerts legalment, ha d’incorporar al seu pagament els interessos legals de demora corresponents de forma automàtica.

L’interès moratori per a l’exercici del 2022, previst a l’article 23 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i les seves modificacions posteriors, queda establert en el 2,46%.

S’autoritza el Govern perquè, a proposta del ministre encarregat de les finances, afronti les operacions d’endeutament següents:

El dèficit de caixa previst en l’exercici del 2022 (26.501.582,16) i el pagament de les quotes, que vencen durant l’exercici, dels préstecs contrets per l’Administració general (3.881.622,87) es financen amb la tresoreria disponible provinent de l’endeutament autoritzat en els exercicis del 2020 i del 2021 i que s’inclou en l’apartat 1 d’aquest article.

S’autoritza l’entitat parapública Forces Elèctriques d’Andorra perquè pugui concertar operacions de crèdit per refinançar o substituir l’endeutament autoritzat, formalitzat, disposat i no disposat el 31 de desembre de l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent, per fer front al pla d’inversió previst.

L’endeutament autoritzat l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent i no formalitzat el 31 de desembre d’aquest any es pot instrumentalitzar l’any en què la Llei es fa vigent, per finançar els crèdits de les despeses compromeses que no s’hagin pogut efectuar durant el mateix exercici i que s’hagin d’incorporar al pressupost de l’any en què la Llei es fa vigent, en aplicació de l’article 15.4 de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors. Alhora aquest s’haurà d’anar reduint en funció de les previsions de l’últim Pla d’equilibri financer aprovat, fins a retornar dins el marc de la legalitat.

Les operacions d’endeutament referides als apartats anteriors d’aquest article corresponen a la capacitat màxima d’endeutament del Govern i, per tant, únicament computen com a deute públic les operacions en què l’endeutament es disposa –a excepció de les operacions financeres de la lletra k de l’apartat 1 d’aquest article, relatives a la subscripció de la quota al fons en concepte de reserves d’Andorra a l’exterior– a l’efecte de calcular el límit d’endeutament que estableix l’article 12 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal i les seves modificacions posteriors.

En els contractes públics de concessió a què es refereix l’article 36.a de la Llei de Contractació Pública, de 9 de novembre del 2000, vigents a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, la situació de fet creada per la pandèmia del SARS-CoV-2 i les mesures adoptades pels poders públics per a combatre-la, atorguen als titulars de les concessions el dret al restabliment de l’equilibri econòmic del seus contractes públics de concessió mitjançant, segons sigui procedent en funció de les circumstàncies de cada cas, l’ampliació de la seva durada inicial fins a un màxim d’un 20 per 100 respecte a la mateixa.

Per restabliment de l’equilibri econòmic, s’entén aquella acció extraordinària que té per objecte compensar als titulars de les concessions quan, durant en el període de durada de la situació de fet creada per la pandèmia del SARS-CoV-2, s’ha produït la impossibilitat o la dificultat de realitzar la prestació contractual formalitzada en virtut de la concessió, amb la consegüent pèrdua d’ingressos i/o l’increment de despeses respecte al previst en cas d’haver-se dut a terme l’execució ordinària del contracte de concessió.

La sol·licitud d’ampliació es fa, a instàncies del contractista de la concessió de què es tracti, quan aquest apreciï la impossibilitat o la dificultat d’execució del contracte a conseqüència de la situació de fet creada per la pandèmia del SARS-CoV-2 i/o les mesures adoptades pels poders públics per a combatre-la. En la seva sol·licitud d’ampliació, el contractista ha d’exposar i en el seu cas acreditar l’impacte provocat per la pandèmia SARS-CoV-2 així com la situació econòmica en què es troba la concessió. La concessió de l’ampliació de la concessió, és potestativa per part de l’òrgan de contractació que correspongui i, en cas de concedir-se l’ampliació, s’ha d’informar dels criteris que s’han utilitzat per determinar l’ampliació i la seva durada.

L’ampliació dels contractes de concessió, quan procedeixi en els termes establerts als apartats anteriors, haurà de ser objecte de publicitat ordinària mitjançant la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Pels mateixos motius que els establerts als apartats 1 i 2, la durada de les concessions administratives de béns de domini públic nacionals o comunals que es trobin en vigor a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, es pot ampliar fins a un màxim del 20% de la seva durada inicial. El procediment a seguir en aquests supòsits serà el mateix que l’establert a l’apartat 3, llevat que la sol·licitud es durà a terme per part de l’entitat concessionària prop del Govern o del comú que s’escaigui.

L’apartat 5 de l’article 33, que queda redactat de la manera següent:

Els perceptors dels pagaments a justificar queden obligats a presentar la liquidació, amb les oportunes comprovacions documentals, de les quantitats percebudes, en el termini de tres mesos i, en tot cas, abans del 15 de gener de l’exercici següent. Transcorregut aquest termini i un mes addicional sense haver-ho fet s’incoarà expedient contra els responsables.

L’article 26, que queda redactat de la manera següent:

Les transferències que concerneixen despeses de capital i despeses d’actius i passius financers es tramiten com els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit, conforme als articles 23 i 24, excepte en els supòsits següents:

No es poden reduir crèdits per a despeses de capital que hagin estat augmentats per crèdits extraordinaris, suplements o transferències de crèdits.

D’acord amb els articles 23 i 24, no es consideren crèdits extraordinaris ni suplements de crèdit les transferències de crèdit de despeses corrents a partides també de despesa corrent no assignades inicialment en el pressupost, però previstes com a concepte en la secció pressupostària o el ministeri. Per habilitar crèdits mitjançant la creació dels conceptes pressupostaris que siguin procedents, en cas que en l’execució del pressupost es plantegin necessitats que no s’hi hagin recollit expressament amb aquesta finalitat, s’han d’efectuar les transferències de crèdit necessàries per compensar la nova habilitació per un import igual a la dotació dels nous conceptes.

Les transferències concernint despeses corrents, amb les finalitats expressades a l’article 23.4 i a l’article 24.3, poden ser acordades pel Govern o el corresponent consell d’administració amb les limitacions següents:

Les limitacions dels punts 1 i 4 d’aquest article no són aplicables als crèdits ampliables que es poden cancel·lar mitjançant transferència de crèdit provinent d’altres crèdits del pressupost de despesa que s’estimin reduïbles.

El cap de Govern, a proposta dels ministeris afectats, pot autoritzar les transferències de crèdits pressupostaris que resultin necessàries a conseqüència de possibles reorganitzacions administratives que afectin un o més ministeris. En aquest supòsit no són aplicables les limitacions dels apartats anteriors d’aquest article.

El Govern pot autoritzar, a proposta del ministre encarregat de les finances, les transferències de crèdits pressupostaris que resultin necessàries a conseqüència de possibles reclassificacions comptables pel que fa als comptes de l’Administració general i de les entitats dependents.

El Govern pot delegar la potestat prevista als apartats anteriors en el cap de Govern i els ministres; i pot autoritzar altres supòsits que els previstos als apartats anteriors sempre que la Llei del pressupost general els estableixi.

Els apartats d’aquest article són aplicables a les entitats parapúbliques o de dret públic. En aquests casos, les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans competents de les entitats parapúbliques o de dret públic.”

L’article 29, que queda redactat de la manera següent:

Les despeses pluriennals es poden estendre durant un màxim de cinc anys i es poden referir tant a despeses corrents com a despeses de capital.

Les despeses pluriennals han de ser aprovades pel Consell General en la llei anual del pressupost general o en llei separada i a proposta del Govern, acompanyada d’una memòria explicativa.

Tanmateix, el Govern pot decretar despeses pluriennals corrents per a subministraments, arrendaments de béns mobles i immobles, prestació de serveis i assistència tècnica, sempre, però, que la llei del pressupost general n’estableixi els supòsits i la quantitat màxima per a l’exercici.

Les despeses pluriennals aprovades durant l’exercici són efectives o es poden liquidar a partir de llur incorporació en el pressupost de l’exercici següent. Això no obstant, els projectes i les actuacions a què es refereixen es poden iniciar amb l’aprovació, per part dels òrgans competents, de les autoritzacions i dels compromisos de despeses corresponents amb càrrec als crèdits de despeses esmentats amb afectació als exercicis futurs.

L’existència prèvia de lleis de despeses pluriennals obliga a incloure els crèdits corresponents en elaborar el pressupost següent si tenen previstos terminis d’execució i afectació anual d’imports. Altrament el Govern ha de determinar la quantitat atribuïda a cada exercici en elaborar el pressupost.

Si no segueix la norma de l’apartat anterior, el Govern ha de justificar-ho en la memòria adjunta al Projecte de pressupost general.

La norma de l’apartat 5 és d’aplicació general encara que variïn les condicions tecnicoadministratives previstes en les lleis de despeses pluriennals. Aquestes alteracions s’han d’incloure, com a justificants de despeses diferents de les previstes, en la memòria esmentada a l’apartat anterior.

El límit màxim d’anualitats esmentat a l’apartat 1 el pot ampliar l’Administració en funció de les necessitats que exigeixi el desenvolupament correcte dels contractes de concessió d’obres i dels contractes de concessió de serveis, sempre que la llei del pressupost general n’estableixi els supòsits i la quantitat màxima per a l’exercici.

Amb el caràcter de despesa als pressupostos generals, integrada a les despeses de capital o corrents i subjecta, per tant, a la fiscalització de la Intervenció General, d’acord amb l’article 44.4.A.e i 44.4.B.a, així com al principi de reserva de llei de l’article 2.f, el Govern ha d’establir anualment dins l’estructura dels dits pressupostos un fons de contractació i finançament de contractes de concessió, que s’ha de dotar anualment, i fins a la finalització de cada contracte, per les quantitats que siguin necessàries per respondre als compromisos de despesa derivats de contractes de concessió d’obres i de contractes de concessió de serveis.”

L’article 19, amb l’addició de dos nous apartats –el cinquè i el sisè–, que queda redactat de la manera següent:

El Govern constituirà i gestionarà un compte de compensació que s’utilitzarà per sufragar els pressupostos extraordinaris per causes excepcionals definits en l’article 14.

Els pressupostos generals de l’Estat i dels comuns inclouran una partida pressupostària corresponent al zero coma cinquanta per cent (0,50%) del total de les seves despeses que anirà destinada a la dotació del compte de compensació. En els exercicis en que es tingui un pla d’equilibri financer vigent, segons el previst en aquesta Llei, no caldrà obligatòriament fer aportacions al compte de compensació.

Pels càlculs associats amb l’apartat anterior es tindrà en consideració el pressupost de despeses liquidat sense considerar les operacions de refinançament de deute o d’amortitzacions de capital. L’aportació al compte de compensació s’efectuarà abans de finalitzar el primer trimestre de l’any pressupostari següent, tenint en consideració la dada del PIB nominal publicada per govern.

En cas que el seu volum superi el cinc per cent (5%) del producte interior brut nominal, i si no existeix cap pressupost extraordinari viu, el Consell General, a proposta del Govern i els comuns, podrà decidir aplicar-ne la part excedent a la reducció del deute públic o a constituir o dotar un fons sobirà.

Els fons del compte de compensació han d’estar invertits en actius líquids per assegurar de donar compliment ràpid al que preveu l’article 14.

Els fons del compte de compensació poden estar dipositats a Andorra o fora d’Andorra. En aquest darrer cas, es poden gestionar com a reserves a l’exterior.”

L’article 12, amb l’addició d’un nou paràgraf a l’apartat 5, que queda redactat de la manera següent:

El deute dels organismes públics i les entitats públiques i parapúbliques que estan vinculades a l’Administració general i les societats públiques amb una participació de l’Administració general de l’Estat majoritària en el capital o suficient per tenir-ne el control no pot superar el cinquanta per cent (50%) dels fons propis consolidats de cada entitat, llevat que el deute consolidat de l’entitat intermèdia del grup al qual pertany sí que acompleixi de forma consolidada el límit de deute referit.

L’apartat 1 de l’article 6, que queda redactat de la manera següent:

El Fagadi és una entitat amb personalitat jurídica pròpia, autonomia patrimonial i financera i plena capacitat pública i privada per al desenvolupament de les seves finalitats, que s’ha de regir pel que estableix aquesta Llei.

L’apartat 1 de l’article 13, que queda redactat de la manera següent:

El SAGI és una entitat amb personalitat jurídica pròpia, autonomia patrimonial i financera i plena capacitat pública i privada per desenvolupar les seves finalitats, que s’ha de regir pel que estableix aquesta Llei.

Es modifica la lletra b) de l’article 19 amb el següent contingut:

L’article 93, que queda redactat de la manera següent:

Si la persona responsable del pagament presenta una sol·licitud d’ajornament o de fraccionament del deute en el termini d’un mes a comptar del venciment del termini de pagament, sempre que aquesta sol·licitud sigui aprovada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social i que la persona responsable del pagament doni compliment a les condicions establertes, s’aplica un recàrrec del 5% de l’import de la cotització ajornada o fraccionada.

En la imposició de recàrrecs es té en compte especialment si el retard en el pagament de les cotitzacions és degut a un error administratiu de la Caixa Andorrana de Seguretat Social; si és així, s’anul·la.

Els apartats 1 i 4 de l’article 96, que queden redactats de la manera següent:

Els períodes de liquidació de quotes es refereixen a mensualitats naturals completes i vençudes, encara que la meritació o el pagament de les quotes s’efectuï per períodes diferents del mes. El període de liquidació de les quotes corresponents a indemnitzacions reconegudes per sentència judicial, mediació o arbitratge, venç el darrer dia del mes en què la sentència adquireix fermesa, o s’hagi dictat el laude o signat l’acord de mediació.

En tot cas, la presentació dels documents de cotització és sempre obligatòria. En aquest document l’empresa ha d’especificar, de manera individual per cada treballador, les hores de treball efectiu realitzades durant el període de liquidació.”

Es modifica l’apartat 1 de les lletres a) i b) de l’article 139 bis amb el contingut següent:

La participació de la persona beneficiària en les tarifes de responsabilitat dels actes, productes i processos inclosos en la nomenclatura pot representar una quantitat fixa o bé un valor proporcional de les tarifes. En aquest darrer cas, la persona beneficiària hi participa en els percentatges següents:

Es modifica l’apartat 3 de l’article 142 amb el contingut següent:

Les despeses derivades d’actes sanitaris efectuats com a conseqüència de la maternitat s’abonen en el 100% de les tarifes de responsabilitat, d’acord amb la nomenclatura dels actes sanitaris vigents, sempre que la persona accedeixi al sistema sanitari i segueixi la via que s’estableixi com a preferent per reglament. Si la persona no accedeix a la via preferent o no la segueix, la CASS reembossa les despeses al 33% de les tarifes de responsabilitat. En tots els casos el prestador de serveis de salut ha de tenir un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

L’apartat 1 de l’article 174, que queda redactat de la manera següent:

En arribar a 65 anys, les persones beneficiàries d’una pensió d’invalidesa han de fer valer els seus drets a la jubilació prenent com a base les regles fixades als articles 194 i següents. En aquest cas s’assimilen a períodes cotitzats els períodes en què la persona assegurada ha percebut una pensió d’invalidesa.

L’apartat 2 de l’article 181, que queda redactat de la manera següent:

També tenen dret a la pensió de viduïtat temporal o a una pensió de viduïtat vitalícia, en les condicions fixades en els articles 182 a 186, les persones que han estat vinculades a la persona assegurada difunta, per matrimoni o unió estable de parella i existeixi separació, divorci o extinció de la unió estable de parella, sempre que aquestes persones:

L’apartat 2 de l’article 195, que queda redactat de la manera següent:

També pot optar per rebre el capital per jubilació, en lloc d’una pensió, la persona assegurada que tingui dret a rebre una pensió de jubilació d’un import igual o inferior al 15% del salari mínim oficial.”

L’article 204, que queda redactat de la manera següent:

L’apartat 2 de l’article 205, que queda redactat de la manera següent:

Si la persona beneficiària d’una pensió de jubilació anticipada inicia, després que se li concedeixi la pensió, una activitat assalariada o per compte propi, ja sigui a Andorra o a l’estranger, el pagament de la pensió se suspèn fins que cessi aquesta activitat o fins que arribi a l’edat de jubilació establerta en l’article 196.1.”

El paràgraf f de l’article 219, que queda redactat de la manera següent:

S’afegeix un nou paràgraf k a l’article 219, amb el contingut següent:

S’afegeix un nou article 220 ter, amb el contingut següent:

Es troben incloses dins d’aquest règim especial les persones majors d’edat que es beneficien d’un ajut econòmic ocasional acordat pel Govern per contribuir a atendre les necessitats bàsiques destinat a la protecció sanitària mínima.

El Govern afilia aquestes persones a la Seguretat Social d’acord amb els articles 25 i següents.

El Govern ha de comunicar l’inici o el cessament d’aquesta situació d’aquestes persones perquè siguin donades, respectivament, d’alta o de baixa d’acord amb els articles 33 i següents.

L’alta s’ha de sol·licitar a partir de la data de la resolució de l’òrgan competent per la qual s’atorga l’ajut econòmic ocasional de protecció sanitària.

La baixa s’ha de cursar en el moment en què finalitza el període de l’ajut o en el moment en què es dicta una resolució que deixa sense efecte o revoca l’atorgament.

El Govern, amb càrrec als pressupostos de l’Estat, ha de fer el pagament de la totalitat de la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

La base de cotització correspon al salari mínim oficial mensual.

L’obligació de cotitzar només fa referència a la cotització corresponent a la branca general. El percentatge de cotització és del 10%.

Aquestes persones tenen dret a gaudir de les prestacions de reembossament segons el règim regulat pels articles 132 i següents.”

L’article 222, que queda redactat de la manera següent:

Es troben incloses dins d’aquest règim especial les persones amb discapacitat subjectes a l’àmbit d’aplicació de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat.

El Govern afilia aquestes persones a la Seguretat Social d’acord amb els articles 25 i següents.

El Govern està obligat a comunicar l’inici o el cessament d’aquesta situació d’aquestes persones perquè siguin donades, respectivament, d’alta o de baixa d’acord amb els articles 33 i següents.

L’afiliació i la cotització de les persones beneficiàries d’una pensió de solidaritat per a persones amb discapacitat l’efectua el Govern, i la base de cotització és l’import brut de la pensió de solidaritat.