Llei 6/2022, del 31 de març, per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes

Aquesta Llei té per objecte fer efectiu el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe, en desenvolupament de l’article 6, apartat 1, i de l’article 1, apartat 1, de la Constitució. A aquest efecte, la Llei estableix els principis d’actuació i les mesures adreçades a eliminar la desigualtat estructural que pateixen les dones respecte dels homes en tots els àmbits de la vida, derivada d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones, i a garantir la igualtat d’oportunitats de dones i homes i la no-discriminació.

Les disposicions finals primera, sisena i setena i dissetena d’aquesta Llei modifiquen les Lleis qualificades d’Educació, de la Justícia i del Règim Electoral i del Referèndum, i del Codi Penal, i tenen rang de llei qualificada.

Les obligacions que estableix aquesta Llei són aplicables a les administracions públiques i als organismes i les entitats que hi són adscrits o vinculats o que en són dependents.

Aquesta Llei és aplicable igualment a les persones físiques o jurídiques de caràcter privat que resideixin, estiguin o actuïn en l’àmbit territorial d’Andorra, qualsevol que sigui la seva nacionalitat, el seu domicili o la seva residència, en els termes i amb l’abast que s’hi preveuen.

S’entén per discriminació directa per raó de sexe la situació en què es troba una persona que és tractada, en atenció al seu sexe, de forma menys favorable que una altra en una situació comparable, llevat que hi hagi una raó objectiva i raonable per a la diferència de tractament i sigui proporcionada, com ara les mesures d’acció positiva en favor de les dones.

S’entén per discriminació indirecta per raó de sexe la situació en què una norma, un criteri o una pràctica aparentment neutra no es pugui respectar o assolir amb la mateixa facilitat per les persones d’un dels dos sexes i les desfavoreixi respecte a les persones de l’altre sexe, llevat que la norma, el criteri o la pràctica tingui una justificació objectiva i raonable i sigui proporcionada.

A efectes d’aquesta Llei, s’entén per gènere la construcció social i cultural que, basada en les diferències biològiques entre els sexes, assigna diverses característiques emocionals, intel·lectuals i actitudinals a dones i homes. A partir d’aquestes diferències biològiques, el gènere configura les relacions socials i de poder entre dones i homes.

A efectes d’aquesta Llei, s’entén per estereotips de gènere el conjunt de clixés o imatges simplificades que uniformen les persones i adjudiquen uns rols, característiques, capacitats i comportaments determinats a les dones i als homes.

Sense perjudici del que disposa el Codi penal, als efectes d’aquesta Llei l’assetjament sexual es defineix com qualsevol comportament, verbal, no verbal o físic, de naturalesa sexual, adreçat contra una dona, que tingui la finalitat o produeixi l’efecte d’atemptar contra la seva dignitat i de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.

Constitueix assetjament per raó de sexe qualsevol comportament realitzat en funció del sexe o gènere femení, amb la finalitat o l’efecte d’atemptar contra la dignitat de la persona i de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.

S’entén per ordre de discriminar qualsevol instrucció que impliqui la discriminació, directa o indirecta, per raó de sexe.

Constitueix una represàlia discriminatòria qualsevol tracte advers o efecte negatiu que es produeix contra una persona com a conseqüència de la presentació d’una queixa, reclamació, denúncia, demanda o recurs, de qualsevol tipus, adreçat a evitar, disminuir o denunciar qualsevol tipus de greuge o discriminació per raó de sexe o l’assetjament sexual o per raó de sexe al qual la persona denunciant és sotmesa o ha estat sotmesa.

També constitueix una represàlia discriminatòria qualsevol tracte advers o efecte negatiu que es produeixi contra una persona que col·labori o participi en un procediment iniciat arran d’aquesta queixa, reclamació, denúncia, demanda o recurs.

El dret a la igualtat de tracte entre dones i homes suposa l’absència de qualsevol discriminació, directa o indirecta, per raó de sexe.

Queda prohibida tota disposició, conducta, acte o pràctica que atempti, per acció o per omissió, contra el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe.

El dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe exigeix als poders públics que garanteixin la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en tots els àmbits de la vida per tal que les dones puguin fer efectiu l’exercici dels drets i les llibertats fonamentals i socials en igualtat de condicions amb els homes, incloent-hi l’adopció de mesures d’acció positiva.

Les persones físiques o jurídiques del sector privat estan obligades a aplicar i respectar el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe en totes les seves actuacions relacionades amb les disposicions d’aquesta Llei.

La igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes s’integrarà i s’observarà en la interpretació i l’aplicació de les normes jurídiques.

La protecció eficaç contra la discriminació per raó de sexe obliga les administracions públiques i les altres entitats públiques, així com les empreses i les altres entitats del sector privat, a aplicar mètodes i instruments suficients per detectar-la i a adoptar mesures preventives i reactives adequades adreçades a abordar i fer cessar les situacions de discriminació per raó de sexe.

L’incompliment de les obligacions previstes a l’apartat anterior dona lloc a responsabilitat administrativa, civil pels danys i perjudicis que se’n puguin derivar, i, si escau, penal.

Les disposicions, els actes i les clàusules dels negocis jurídics que constitueixin o causin discriminació per raó de sexe es consideren nuls i sense efecte, i generen responsabilitat administrativa, civil pels danys i perjudicis que se’n puguin derivar i, si escau, penal.

La persona o l’entitat que causi o toleri una situació de discriminació per raó de sexe respon del dany ocasionat mitjançant una indemnització que inclou la reparació de tots els danys i perjudicis derivats de l’acte discriminatori. També són responsables del dany ocasionat les administracions públiques i les empreses quan la discriminació es produeixi dins el seu àmbit d’organització i direcció, qualsevol que sigui el subjecte actiu de la discriminació, i sempre que no hagin adoptat les mesures preventives i reactives que estableix l’apartat 1 de l’article 20.

Es considera un acte de discriminació qualsevol tracte advers o efecte negatiu contra una persona com a conseqüència de la presentació per part seva d’una queixa, reclamació, demanda judicial, denuncia o recurs, de qualsevol tipus, adreçat a impedir la seva discriminació per raó de sexe i a exigir el compliment efectiu del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe.

També es considera un acte de discriminació qualsevol tracte advers o efecte negatiu contra una persona com a conseqüència d’haver intervingut com a testimoni en un procés judicial o administratiu adreçat a impedir la discriminació per raó de sexe o a exigir el compliment efectiu del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe. Aquesta protecció s’estén a les persones que intervinguin com a denunciants o testimonis en un procediment intern de denúncia o queixa d’una situació d’assetjament sexual o per raó de sexe.

Amb la finalitat de fer efectiu el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe, els poders públics han d’adoptar mesures específiques a favor de les dones per corregir i compensar una situació patent de desigualtat de fet i de discriminació en què es puguin trobar.

Aquestes mesures han de ser raonables i proporcionades en relació amb la finalitat que pretenguin complir i, en tot cas, només resulten aplicables mentre persisteixi la situació de desigualtat que es pretén corregir.

La tutela judicial enfront de vulneracions del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe abasta l’adopció de totes les mesures necessàries per eliminar la discriminació i, en particular, l’adopció de mesures cautelars, el cessament immediat de l’actuació contrària al dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe o, si escau, la interrupció d’una conducta o l’obligació d’efectuar una activitat omesa, i el restabliment de la persona perjudicada en la integritat del seu dret, així com la reparació de les conseqüències derivades de l’acció o l’omissió del subjecte responsable, inclosa la indemnització dels danys i perjudicis.

Les mesures cautelars poden incloure la suspensió dels efectes de l’acte impugnat, així com qualsevol altra mesura necessària per garantir l’efectivitat de la tutela judicial que pugui acordar-se mitjançant la sentència que posi fi al procés.

Qualsevol persona pot accedir als tribunals de justícia per sol·licitar la tutela del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe.

La legitimació per intervenir en els processos judicials civils i administratius que tinguin per objecte la defensa del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe correspon a la persona o les persones afectades.

En els termes establerts per les lleis processals, també estan legitimades per intervenir en els processos judicials civils i administratius, en nom i interès de les dones, i sempre que comptin amb la seva autorització, les associacions feministes i/o de defensa i promoció dels drets de les dones, les organitzacions sindicals, les associacions professionals de persones treballadores per compte propi, les organitzacions de persones consumidores i usuàries, i les associacions i organitzacions constituïdes legalment que tinguin com a finalitat primordial la defensa i la promoció dels drets humans, i desenvolupin la seva activitat en el territori andorrà. No és necessària aquesta autorització quan les persones afectades són una pluralitat indeterminada o difícil de determinar, sense perjudici de la legitimació processal de les persones que puguin arribar a identificar-se com a afectades.”

En els processos en què la part actora al·legui discriminació per raó de sexe i n’aporti indicis fonamentats, correspon a la part demandada aportar una justificació objectiva i raonable, suficientment provada, de les mesures adoptades i de la seva proporcionalitat. A aquest efecte, l’òrgan judicial, d’ofici o a instància de part, pot demanar un informe dels organismes públics competents en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació per raó de sexe.

L’apartat anterior no és aplicable als processos penals ni als procediments administratius sancionadors.

Quan la sentència declari l’existència de la vulneració del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe, l’òrgan judicial ha de pronunciar-se sobre la quantia de la indemnització que correspongui a la part demandant, en funció tant del dany moral vinculat a la vulneració del dret com dels danys i perjudicis materials que se’n derivin.

Un cop acreditada la situació de discriminació, es presumeix l’existència de dany moral, i s’ha de fixar la seva quantia atenent les circumstàncies concretes del cas i la gravetat de la conducta i dels seus efectes.

El ministeri competent en matèria d’igualtat és competent, amb caràcter general, per tramitar i investigar les denúncies relatives a la vulneració del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe i, si escau, per incoar el procediment administratiu sancionador corresponent. No obstant això, quan d’acord amb una norma sectorial aplicable un altre ministeri tingui atribuïda la competència sancionadora en la matèria sobre la qual recaigui la conducta presumptament lesiva del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe, correspon a aquest ministeri tramitar i investigar la denúncia i, si escau, incoar el procediment administratiu sancionador corresponent.

En tot cas, quan la denúncia es basi en una conducta tipificada com a infracció administrativa en aquesta Llei, però aquesta conducta no estigui prevista com a infracció administrativa per la norma sectorial aplicable, correspon al ministeri competent en matèria d’igualtat tramitar i investigar la denúncia i, si escau, incoar el procediment administratiu sancionador corresponent.

Quan una autoritat pública, en ocasió de l’exercici de les seves competències, tingui coneixement d’una situació de discriminació per raó de sexe, ha de decidir necessàriament que s’investiguin les circumstàncies del cas i, si escau, que s’adoptin les mesures oportunes per eliminar la discriminació. Tanmateix, en el supòsit que no sigui competent per fer-ho, ha de comunicar els fets de forma immediata a l’autoritat competent, d’acord amb el que s’estableix als apartats 1 i 2 anteriors.

Poden intervenir com a part interessada en els procediments administratius, en interès de la persona o les persones afectades, i sempre que comptin amb la seva autorització, associacions feministes i/o de defensa i promoció dels drets de les dones, les organitzacions sindicals, les associacions professionals de persones treballadores per compte propi, les organitzacions de persones consumidores i usuàries, i les associacions i organitzacions constituïdes legalment que tinguin com a finalitat primordial la defensa i la promoció dels drets humans i desenvolupin la seva activitat en el territori andorrà. No és necessària aquesta autorització quan les persones afectades són una pluralitat indeterminada o difícil de determinar, sense perjudici de la legitimació de les persones que puguin arribar a identificar-se com a afectades.

Es crea l’Institut Andorrà de les Dones com a entitat de dret públic, amb personalitat jurídica i patrimoni propis i amb plena capacitat per complir les seves finalitats.

L’Institut té com a missió fonamental la promoció de la participació de les dones en la vida política, cultural, econòmica i social en igualtat de condicions i d’oportunitats que els homes, a través de l’impuls, el control i l’avaluació de les actuacions dels poders públics i les empreses que operen en territori andorrà.

Corresponen a l’Institut, com a mínim, les funcions següents:

L’Institut Andorrà de les Dones es finança per mitjà dels recursos econòmics següents:

L’Institut Andorrà de les Dones es regeix pels òrgans següents:

La direcció de l’Institut Andorrà de les Dones recau en la Secretaria General i la Comissió executiva.

El règim de funcionament de l’Institut Andorrà de les Dones s’estableix per la via reglamentària.

D’acord amb el que disposa l’article 28 de la Llei 13/2019, del 15 de febrer, per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, la persona que ocupa el càrrec de Raonador del Ciutadà és competent per rebre i tramitar les queixes i les reclamacions que concerneixen les relacions de les ciutadanes i els ciutadans amb les administracions públiques i les altres entitats públiques, i amb les persones o les entitats privades, en relació amb la defensa i la protecció del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe.

La persona que ocupa el càrrec de Raonador del Ciutadà ha de vetllar perquè l’actuació de les persones o les entitats públiques o privades, inclosos els mitjans de comunicació, respectin la igualtat entre dones i homes i perquè s’adoptin les mesures necessàries per evitar qualsevol tipus de discriminació, directa o indirecta, per raó de sexe.

La persona que ocupa el càrrec de Raonador del Ciutadà pot actuar d’ofici o a instància de part. No obstant això, no pot intervenir arran de les queixes i les reclamacions que se li plantegin en assumptes en els quals s’hagi instat un procés davant d’un òrgan judicial, ni pot anul·lar o modificar un acte administratiu, i s’ha de limitar a fer les recomanacions i els suggeriments que estimi oportuns.

El procediment d’actuació de la persona que ocupa el càrrec de Raonador del Ciutadà es regeix per la normativa específica aplicable.

Els poders públics, els organismes vinculats o dependents i les entitats que rebin ajuts o subvencions públiques han d’atendre el principi de composició equilibrada de dones i homes en els nomenaments dels càrrecs directius i en els òrgans col·legiats i consultius de les administracions, excepte per raons objectives degudament motivades.

Aquest principi també s’ha d’observar en els nomenaments que correspongui fer a les administracions públiques en els òrgans directius de les empreses amb capital social públic.

Aquest principi no s’aplica a la composició dels òrgans constituïts per a la promoció específica dels drets i els interessos de les dones, que poden tenir una composició exclusivament femenina.

Les administracions públiques, els organismes vinculats o dependents i les entitats que rebin ajuts o subvencions públiques, en tots els seus estudis, enquestes, recollida de dades i estadístiques han d’incloure sistemàticament la variable de sexe.

En particular, les administracions públiques han de dur a terme la recollida i l’explotació de dades sobre totes les formes de violència envers les dones, diferenciades de les relatives a la violència domèstica. Així mateix, han de dur a terme la recollida i explotació de dades sobre les discriminacions múltiples i sobre els plans d’igualtat de les administracions públiques i les empreses.

A iniciativa del ministeri competent en matèria d’igualtat, de l’Institut Andorrà de les Dones o de l’Observatori de la Igualtat es poden dissenyar estadístiques que comportin la cessió de les dades de titularitat d’altres àrees de l’administració, quan siguin necessàries per a la definició de polítiques públiques vinculades a la igualtat de gènere.

Els ministeris de l’Administració general i els comuns, les societats i els organismes públics vinculats o que en depenen han d’establir en llurs decrets organitzatius l’òrgan o persona responsable de l’aplicació de la transversalitat de la perspectiva de gènere en la planificació, la gestió i l’avaluació de llurs polítiques respectives.

Els òrgans o les persones responsables d’aplicar la transversalitat de la perspectiva de gènere tenen les funcions següents:

El ministeri competent en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació ha d’assumir la coordinació i l’alta inspecció de l’aplicació transversal del principi d’igualtat de tracte i no-discriminació entre dones i homes en tots els ministeris, departaments i serveis de l’Administració general, dels comuns i de les societats i organismes dependents a través de llurs òrgans competents. A aquest efecte, poden obrir expedient informatiu amb la finalitat d’efectuar observacions per escrit adreçades als òrgans administratius, incloent-hi el Cos de Policia i altres cossos especials, perquè integrin la perspectiva de gènere en llur actuació.

Les polítiques públiques en matèria d’igualtat de dones i homes s’articulen mitjançant l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere en les competències que el Govern i els comuns tenen assumides, i també a través del programa quadriennal per a la igualtat efectiva de dones i homes, en què es fixen els objectius i les actuacions prioritàries, que hauran de ser coneguts per totes les persones que tinguin un càrrec o ocupació pública.

El Govern i els comuns, a proposta del ministeri competent en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació, han d’aprovar, amb una periodicitat quadriennal, un programa per fomentar la igualtat efectiva de les dones i els homes. Aquests programes han d’incloure mesures específiques per afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral.

L’Observatori de la Igualtat, a partir d’una anàlisi de la informació actualitzada sobre la situació de les dones a Andorra, ha de formular anualment recomanacions, propostes i plans d’acció adreçats a millorar o complementar les polítiques d’igualtat efectiva de dones i homes.

L’Observatori de la Igualtat ha de dur a terme la recollida, l’explotació i l’anàlisi de dades sobre totes les formes de violència contra les dones, diferenciant-les de les relatives a la violència domèstica i incloent-hi l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe. Així mateix, ha de dur a terme la recollida, l’explotació i l’anàlisi de dades sobre les discriminacions múltiples i interseccionals i sobre els plans d’igualtat de les administracions públiques i les empreses.

Les administracions públiques han d’establir programes de cohesió social i d’inclusió específics per als col·lectius de dones més desfavorits, en particular, les que són víctimes de discriminació múltiple i interseccional, i garantir la cobertura de les seves necessitats vitals bàsiques.

Les administracions públiques han d’establir serveis i prestacions específiques adreçades a les dones víctimes de violència de gènere i a llurs filles i fills, i garantir la cobertura de les seves necessitats vitals bàsiques.

Les administracions públiques han de crear i mantenir els serveis públics i comunitaris de proximitat necessaris per garantir una oferta suficient, assequible i de qualitat per a l’atenció de les persones en situació de dependència.

Les administracions públiques han d’actuar sobre les causes de la feminització de la pobresa i adoptar les mesures necessàries per erradicar la pobresa en dones grans.

Les administracions públiques han de desenvolupar polítiques de suport a les famílies que:

Les administracions públiques competents en matèria de serveis socials han de dur a terme la recollida i el tractament diferenciat de les situacions de violència contra les dones, amb dades desglossades per sexe i edat de la víctima i de l’agressor i llur vincle, així com per tipus de violència i tipus d’intervenció per part dels serveis socials.

Els poders públics han de promoure i llançar campanyes periòdiques de sensibilització sobre les desigualtats que pateixen les dones amb la finalitat d’eliminar els estereotips i rols de gènere presents a la societat. En particular, han de promoure i llançar campanyes periòdiques de sensibilització sobre la violència de gènere contra les dones, i incloure-hi informació pràctica sobre les vies de prevenció, abordatge i tutela davant d’aquestes situacions.

Els poders públics han de dur a terme igualment campanyes de sensibilització sobre l’ús sexista indegut de les xarxes socials i d’Internet i sobre les situacions de risc a què infants i joves es poden enfrontar, i incloure-hi informació pràctica sobre les vies de prevenció, abordatge i tutela davant d’aquestes situacions.

Les administracions públiques, a través dels seus òrgans de contractació, poden incloure criteris d’adjudicació dels contractes públics amb la finalitat de promoure la igualtat entre dones i homes, d’acord amb la legislació de contractació pública.

Les administracions públiques poden incloure a les bases reguladores de les subvencions i els ajuts públics la valoració d’actuacions de consecució efectiva de la igualtat entre dones i homes per part dels subjectes o entitats sol·licitants.

Les administracions públiques i els organismes i les entitats que en depenen han de denegar l’atorgament de subvencions, beques o qualsevol altre tipus de subvenció o ajut públic a les empreses i entitats sol·licitants sancionades per resolució administrativa ferma o condemnades per sentència judicial ferma per conductes discriminatòries per raó de sexe en els tres anys anteriors, comptats des de la data de presentació de la sol·licitud corresponent. A aquest efecte, les empreses i les entitats sol·licitants han de presentar una declaració responsable del fet de no haver estat objecte de sancions administratives fermes ni de sentències condemnatòries fermes en els tres anys anteriors a la data de presentació de la sol·licitud corresponent.

Les administracions públiques han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir el dret de les dones a la cultura, a ser considerades agents culturals i a visibilitzar la cultura que els és pròpia.

Les administracions públiques, els organismes i les entitats que participin en el sistema de gestió cultural han d’eliminar tot tipus de discriminació per raó de sexe i han de promoure la igualtat d’oportunitats de dones i homes en la creació artística i cultural i en la seva difusió.

Les administracions públiques amb competències en matèria de gestió cultural han de donar suport i visibilitat a la creació artística i cultural d’autoria femenina amb la finalitat de garantir la igualtat efectiva d’oportunitats de dones i homes.

Les administracions públiques amb competències en matèria de gestió cultural han de promoure la presència equilibrada de dones i homes en l’oferta artística i cultural i en la composició dels òrgans consultius i de decisió, així com en els jurats, que hi hagi dins l’organigrama artístic i cultural.

Les administracions públiques amb competències en matèria de gestió cultural han d’impulsar actuacions que facin visibles el llegat històric i les aportacions de les dones al patrimoni artístic i cultural del Principat d’Andorra.

El sistema educatiu andorrà es subjecta al principi de coeducació i, per tant, ha d’incloure entre els seus objectius el foment de la igualtat efectiva de dones i homes, la visibilitat i el reconeixement de la contribució històrica de les dones, l’eliminació del llenguatge sexista i dels estereotips de gènere, l’educació sexual en igualtat i en llibertat, la lluita contra la violència envers les dones i contra la LGBTI-fòbia.

Els centres educatius, públics i privats, han de garantir l’existència d’un òrgan o persona responsable del disseny, l’impuls i la implementació de la perspectiva de gènere i la coeducació en totes les àrees educatives i de gestió de personal. A aquests efectes, les persones encarregades d’aquesta funció han de rebre formació específica en la matèria.

Els poders públics han de garantir la igualtat de tracte i no-discriminació per raó de sexe en l’educació, en el lleure i en les activitats extraescolars.

Les institucions, públiques i privades, que desenvolupin ensenyament superior al Principat i les universitats han de garantir la introducció de la perspectiva de gènere en tots els àmbits del coneixement, en l’activitat acadèmica i investigadora i en la gestió de llur personal. En particular, han de:

Els centres d’ensenyament superior i universitari han de garantir l’existència d’un òrgan o persona responsable del disseny, l’impuls, la implementació i l’avaluació de la perspectiva de gènere en totes les àrees d’actuació, incloent-hi la gestió de personal. A aquests efectes, les persones encarregades d’aquesta funció han de rebre formació específica en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació entre dones i homes i, en general, de coeducació.

Els poders públics han de fomentar, a través de programes i accions específiques, la presència de dones en els estudis i professions relacionades amb la programació informàtica, les matemàtiques i altres disciplines científiques i tecnològiques a fi d’evitar la bretxa digital de gènere i garantir una ocupació femenina de qualitat. Aquests programes i accions s’han d’adreçar prioritàriament al jovent en les etapes d’escolarització obligatòria.

Les polítiques esportives han de fomentar la incorporació, la participació i la continuïtat de les dones en l’esport en totes les etapes de la vida. A aquest efecte, les polítiques esportives han de facilitar els recursos materials i econòmics per assolir la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en la pràctica esportiva.

El Comitè Olímpic Andorrà, el Comitè Paralímpic Andorrà, la Fundació de l’Esport i les federacions esportives han de procurar tenir una composició equilibrada de dones i homes en els seus òrgans de govern.

Els poders públics han de vetllar perquè els jocs, les joguines i els videojocs no responguin a estereotips de gènere ni continguin missatges o incitin a la discriminació per raó de sexe contra les dones, en particular, mitjançant la sexualització de les dones.

Els poders públics han de vetllar perquè no es promoguin, exposin, difonguin o projectin materials audiovisuals o publicacions que continguin discriminacions sexistes.

Els poders públics han de fomentar la integració de la perspectiva de gènere com a instrument d’interpretació i aplicació de les normes jurídiques en l’àmbit judicial. A aquest efecte, l’aplicació de la perspectiva de gènere implica partir de constatar l’existència d’una desigualtat estructural de les dones a la societat i comporta l’aplicació del principi d’igualtat de tracte i no-discriminació com a criteri d’interpretació de les normes i de decisió judicial per tal de remoure els obstacles que dificulten la igualtat efectiva de les dones.

Els poders públics han de garantir que l’autoritat judicial i el ministeri fiscal en tots els ordres jurisdiccionals rebin una formació completa inicial i continuada en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació entre dones i homes, i en particular, en matèria de violència contra les dones i de discriminació múltiple i interseccional que pateixen les dones en situacions de vulnerabilitat.

Els poders públics han de recollir i tractar les dades desglossades per sexe en relació amb l’accés a la justícia, inclosa la participació de les dones en el sistema judicial.

Els poders públics han de fomentar que els organismes de professions jurídiques i judicials organitzin conferències i altres esdeveniments públics per sensibilitzar les persones professionals del dret sobre la igualtat de tracte i no-discriminació entre dones i homes, i en particular, en matèria de violència de gènere contra les dones.

Les administracions públiques han d’incorporar la perspectiva de gènere en el disseny i en la configuració dels espais urbans, en la construcció d’infraestructures de serveis, en la planificació urbanística, en l’ordenació del territori i en l’accés a l’habitatge.

Les administracions públiques han d’incorporar en el disseny i en la configuració dels espais urbans, en la construcció d’infraestructures de serveis, en la planificació urbanística, en l’ordenació del territori i en l’accés a l’habitatge les necessitats i les prioritats derivades del treball de mercat i del domèstic i de cura de persones.

Les administracions públiques han de promoure l’accés de les dones a l’habitatge en igualtat d’oportunitats que els homes, així com el de col·lectius en situació de necessitat o en risc d’exclusió social, amb una atenció especial a les famílies monoparentals i a les dones víctimes de violència de gènere.

Les administracions públiques han de promoure un model de seguretat en els espais públics que eviti entorns i elements que puguin provocar situacions d’inseguretat per a les dones.

Els poders públics han d’atenir-se al principi de presència equilibrada de dones i homes en el repartiment del poder polític.

Els poders públics han de promoure el teixit associatiu femení i tenir en consideració les aportacions que fan les associacions feministes i els col·lectius de dones i fomentar la participació de les associacions feministes i els col·lectius de dones en àmbits públics de debat.

Els col·legis i les agrupacions professionals i empresarials, les organitzacions sindicals, culturals i socials i els partits polítics han d’establir els mecanismes que garanteixin la participació activa de les dones, i també el seu accés als òrgans directius, amb l’objectiu d’assolir-hi la representació paritària.

Les administracions públiques han de proporcionar formació al personal del Cos de Policia sobre igualtat de tracte i no-discriminació entre dones i homes, cibersexisme, ciberassetjament, tràfic internacional de dones amb finalitat d’explotació sexual, violència contra les dones i llurs filles i fills, discurs d’odi sexista en qualsevol mitjà, incloent-hi Internet i les xarxes socials, i les discriminacions múltiples i interseccionals que pateixen les dones en situacions de vulnerabilitat. Així mateix, han d’oferir formació específica sobre les competències policials per confiscar i obtenir proves de comportaments sexistes i abusius contra les dones, en particular quan aquests comportaments es produeixin en línia a través d’Internet i les xarxes socials.

També han de facilitar els procediments de denúncia d’aquests comportaments davant del Cos de Policia, a través, en particular, de campanyes de sensibilització i informació adreçades a la ciutadania.

Les administracions públiques han de proporcionar a la resta de cossos especials, en particular als cossos penitenciari, de banders i de duana, formació sobre igualtat de tracte i no-discriminació entre dones i homes, violència de gènere contra les dones i llurs filles i fills, tràfic internacional de dones amb finalitat d’explotació sexual i discriminacions múltiples i interseccionals que pateixen les dones en situacions de vulnerabilitat.

Els poders públics han de garantir un tractament jurídic i assistencial, incloent-hi la protecció penal, diferenciat de la violència de gènere contra les dones respecte d’altres maltractaments o violències en l’àmbit domèstic, i considerar i abordar tots els actes de violència de gènere contra les dones. A aquest efecte, s’entén per violència de gènere envers les dones una violació dels drets humans i un tipus de discriminació contra les dones, i designa tots els actes de violència basats en el gènere que comporten o són susceptibles de comportar per a les dones danys o patiments de naturalesa física, sexual, psicològica o econòmica, incloent-hi l’amenaça de dur a terme aquests actes, i la coacció o la privació arbitrària de llibertat, en la vida pública o en la privada.

Els poders públics han de garantir la protecció integral, incloent-hi la protecció penal, de les dones davant dels actes de violència sexual. A aquest efecte, es considera violència sexual tota conducta de naturalesa sexual que es dugui a terme sense el consentiment exprés de la dona.

Davant els casos de denúncies penals per violència de gènere o violència sexual es requereix la intervenció de professionals capacitats per aplicar la perspectiva de gènere, que acompanyin i donin suport a les víctimes i evitin la victimització secundària.

Les administracions públiques, els organismes autònoms, les societats i els organismes públics vinculats o que en depenen han d’aprovar, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, un pla d’igualtat de dones i homes.

L’elaboració dels plans d’igualtat ha de partir d’una diagnosi prèvia de la situació concreta de dones i homes basada en dades quantitatives i qualitatives desglossades per sexe pel que fa a l’accés a l’ocupació pública i a les condicions de treball, i ha d’adoptar mesures per garantir la igualtat efectiva de dones i homes.

Els plans d’igualtat de dones i homes del sector públic han de complir els requisits següents: