LegalizeLlei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats
L’AFA pot definir, mitjançant comunicat tècnic, les situacions o circumstàncies que pressuposin l’existència d’un conflicte d’interès que, de manera general, s’erigeixi com un element d’impossibilitat o incompatibilitat absoluta per a l’exercici del càrrec de membre del consell d’administració mentre subsisteixi la situació originadora del conflicte d’interès.
Compten amb un historial d’integritat i bona reputació.
Disposen de temps suficient per acomplir les seves responsabilitats.
Tenen l’habilitat de fomentar una bona interacció entre el consell d’administració i els seus membres.
Les entitats operatives del sistema financer han d’avaluar periòdicament, com a mínim un cop l’any, la contínua idoneïtat dels seus consells d’administració i de cadascun dels seus membres, així com de les comissions delegades del consell, prenent en consideració la seva contribució al consell d’administració.
Article 6 quater. Règim d’incompatibilitats
El nombre màxim de càrrecs que un membre del consell d’administració o de la direcció general pot ocupar simultàniament s’ha de determinar tenint en compte les circumstàncies particulars i la naturalesa, la dimensió i la complexitat de les activitats de l’entitat operativa del sistema financer. En qualsevol cas, l’AFA té la facultat d’analitzar i avaluar aquestes circumstàncies de forma individualitzada.
En qualsevol cas, els membres del consell d’administració o de la direcció general de les entitats importants per raó de la seva mida, l’organització interna i la naturalesa, la dimensió, l’àmbit i la complexitat de les seves activitats no poden ocupar més càrrecs simultanis que els previstos en una de les combinacions següents:
Un càrrec executiu juntament amb dos càrrecs no executius.
Quatre càrrecs no executius.
S’entén per càrrecs executius aquells en què s’exerceixin funcions de direcció, sigui quin sigui el vincle jurídic que aquestes funcions els atribueixin.
Als efectes de l’apartat anterior, es comptabilitzen com un sol càrrec:
Els càrrecs executius o no executius ocupats dins el mateix grup.
Els càrrecs executius o no executius ocupats en empreses, incloses entitats no financeres, on l’entitat operativa del sistema financer tingui una participació qualificada.
A l’efecte del que es disposen als apartats 2 i 3 anteriors, no s’han de prendre en consideració els càrrecs directius en organitzacions que no persegueixin predominantment finalitats comercials.
L’AFA pot autoritzar els membres del consell d’administració i de la direcció general esmentats a l’apartat 1 a ocupar un càrrec no executiu addicional si considera que això no impedeix el desenvolupament correcte de les seves activitats a l’entitat operativa del sistema financer.
Article 6 quinquies. Funcions del consell d’administració
El consell d’administració d’una entitat operativa del sistema financer ha de ser l’apropiat per exercir les seves responsabilitats i ha de tenir una composició que faciliti la supervisió efectiva de l’entitat esmentada. Amb aquest objectiu, el consell d’administració ha d’estar format per un nombre suficient de consellers independents.
Els membres del consell d’administració han d’actuar amb ple coneixement, de bona fe, amb la diligència i atenció degudes i segons els interessos de l’entitat operativa del sistema financer i dels seus accionistes. Cadascun dels membres del consell d’administració ha d’actuar amb honestedat, integritat i independència d’idees, avaluant i qüestionant, si escau, de manera efectiva, les decisions de la direcció general i vigilant i controlant de manera efectiva el procés de decisió de la direcció.
Els membres del consell d’administració han de tenir els coneixements adequats, ser eficaços i complir amb el deure de diligència i el deure de lleialtat. El deure de diligència requereix als membres del consell d’administració actuar amb ple coneixement de causa, totalment informats, de bona fe i amb la deguda diligència i cura. El deure de lleialtat s’entén com el deure dels membres del consell d’administració d’actuar prenent en consideració els interessos de l’entitat i dels seus accionistes.
El consell d’administració de les entitats operatives del sistema financer ha de participar activament en la gestió de tots els riscos substancials, ha de vetllar perquè s’assignin els recursos adequats i ha de prendre part en la valoració dels actius, l’ús de qualificacions creditícies externes i els models interns relatius a aquests riscos.
El consell d’administració ha de definir i supervisar la implementació dels acords de governança que garanteixin una gestió sana i prudent de l’entitat operativa del sistema financer, i responsabilitzar-se’n, inclosa la segregació de funcions en l’organització i la prevenció de conflictes d’interès.
El consell d’administració ha d’avaluar i reexaminar periòdicament l’eficàcia de les polítiques, les disposicions i els procediments de l’entitat operativa del sistema financer, i ha de prendre les mesures adequades per solucionar qualsevol deficiència.
El consell d’administració de les entitats operatives del sistema financer ha de definir el nivell de risc que l’entitat operativa del sistema financer està disposada a assumir, i ha d’aprovar les polítiques de gestió de riscos corresponents, supervisar-ne periòdicament el compliment i adoptar les mesures adequades per esmenar qualsevol deficiència.
El consell d’administració de les entitats operatives del sistema financer ha d’aprovar el codi ètic i de conducta, les polítiques de control intern i les polítiques de compliment normatiu, i supervisar-ne periòdicament el compliment, així com adoptar les mesures adequades per esmenar qualsevol deficiència.
El consell d’administració ha de tenir una política escrita sobre la gestió dels conflictes d’interessos dels seus membres. La política, com a mínim, ha d’especificar:
El deure d’evitar conflictes d’interès que no han estat aprovats pel consell d’administració i l’obligació d’assegurar que els conflictes d’interès són gestionats de forma adequada.
El procés de revisió i aprovació per part del consell de certes funcions, com ara exercir en un altre òrgan d’administració, per tal de garantir que aquest nou compromís no crea un conflicte d’interès.
L’obligació d’informar l’entitat de qualsevol assumpte que pugui resultar, o que ja hagi resultat, en un conflicte d’interès.
L’obligació d’abstenir-se en la presa de decisions o de vot de qualsevol assumpte en què el membre pugui tenir un conflicte d’interès o quan la seva objectivitat o capacitat per complir adequadament els seus deures envers l’entitat puguin estar compromeses.
Els procediments adequats que cal seguir per assegurar que les transaccions amb les parts vinculades s’efectuen sobre una base de lliure competència.
La manera en què el consell d’administració actuarà enfront de qualsevol incompliment d’aquesta política.
El consell d’administració ha d’aprovar un reglament intern de funcionament que faciliti el compliment de les obligacions i les responsabilitats de tots els seus membres.
El consell d’administració ha de dur a terme determinades funcions clau, entre les quals s’inclouen, almenys, l’establiment i la supervisió del següent:
L’estratègia global de negoci de l’entitat dintre del seu marc legal i regulador, tenint en compte els interessos financers a llarg termini de l’entitat i la seva solvència; els pressupostos anuals; l’establiment d’objectius en matèria de resultats; el control del pla previst i dels resultats obtinguts per l’entitat, i la supervisió de desemborsament de capital, les adquisicions i desinversions de més quantia.
L’estratègia general de riscos i la política de riscos de l’entitat i del grup que aquesta entitat encapçala, si escau, incloent-hi la seva tolerància i la seva apetència de risc, i el marc de gestió de riscos.
Les quantitats, els tipus i la distribució, tant del capital com dels fons propis necessaris per cobrir els riscos de l’entitat i del grup.
Una estructura corporativa i organitzativa coherent i transparent, amb línies de responsabilitat i canals de comunicació clars i efectius; així mateix, els principis rectors dels sistemes de comunicació, inclòs l’aspecte de la seguretat de la informació, els acords interns de comunicació i un procediment de denúncia i comunicació de possibles infraccions en el si de l’organització.
Una estructura operativa robusta i eficaç, inclosos els recursos humans i materials necessaris per al correcte funcionament de l’entitat en àrees com són l’administració, la comptabilitat, els sistemes informàtics i la subcontractació.
La política de nomenaments i els plans de successió de persones amb funcions clau dintre de l’entitat; en aquest sentit, ha d’establir criteris d’idoneïtat per a la selecció del consell d’administració i la direcció general i ha de vigilar de manera activa i crítica l’execució de les estratègies del consell d’administració per part de la direcció general, inclosos el seu seguiment i la seva consecució en relació amb els criteris de referència establerts pel consell d’administració.
Un marc de retribució a llarg termini dels principals directius i membres del consell d’administració alineat amb els interessos de l’entitat i dels accionistes i amb l’estratègia de risc de l’entitat; en aquest sentit, el consell d’administració ha de vigilar de forma activa el disseny i l’operativitat del sistema de retribucions de l’entitat i del grup, comprovar que es compta amb els incentius adequats, d’acord amb una prudent assumpció de riscos, i que aquests riscos es revisen periòdicament i es modifiquen tan aviat com s’identifiquen deficiències.
Els principis del govern i els valors corporatius de l’entitat, a través d’un codi ètic i de conducta, un codi deontològic o un document similar, inclosa la gestió dels conflictes d’interès.
Un marc de control intern adequat i efectiu, que inclogui l’establiment de funcions de risc, de compliment i d’auditoria interna competents, robustes i independents i que asseguri un entorn adequat per elaborar la informació comptable i financera.
Els principis aplicables a la gestió, al pla de continuïtat del negoci i a la gestió de crisis.
Article 6 sexies. Comissions delegades del consell d’administració
En funció de la mida, l’escala, l’organització interna, la naturalesa, l’abast i la complexitat de les activitats de l’entitat operativa del sistema financer i del seu grup, així com del seu perfil de risc, les entitats operatives del sistema financer han de disposar de les comissions delegades del consell d’administració següents:
Comissió d’auditoria.
Comissió de riscos.
Comissió de nomenaments.
Comissió de retribucions.
Les entitats operatives del sistema financer poden combinar comissions de riscos i d’auditoria i comissions de nomenaments i retribucions, prèvia autorització de l’AFA, basant-se en la mida, l’escala, l’organització interna i la naturalesa, l’abast i la complexitat de les seves activitats, sempre que puguin demostrar que la comissió mixta continua sent eficaç.
Addicionalment, les entitats operatives del sistema financer que ho considerin adequat poden crear altres comissions delegades del consell d’administració diferents de les establertes a l’apartat 1.
En cas que no s’estableixin les comissions delegades del consell d’administració indicades en els apartats 1 i 3, prèvia autorització de l’AFA motivada en relació amb la mida, l’escala, l’organització interna i la naturalesa, l’abast i la complexitat de les seves activitats, les funcions esmentades han de ser exercides directament pel consell d’administració.
Cada comissió ha de tenir un mandat clar, documentat, incloent-hi el seu abast, i aprovat pel consell d’administració.
Les comissions delegades del consell han d’estar formades per membres del consell d’administració que no efectuïn funcions executives dins l’entitat operativa del sistema financer en qüestió, i han de tenir els coneixements, la capacitat i l’experiència oportuns per comprendre i supervisar les funcions específiques de cadascuna d’aquestes comissions. Sense perjudici d’això, s’ha de garantir la independència de funcions per part de les comissions mencionades.
Les comissions delegades del consell d’administració han d’estar formades per membres que no portin a terme funcions executives en l’entitat operativa del sistema financer. Així mateix, els presidents de les comissions delegades del consell d’administració han de ser consellers independents, i poden ser, alhora, presidents de fins a dos comissions delegades del consell d’administració.
Els consellers independents de les entitats operatives del sistema financer han de participar activament en les comissions delegades del consell d’administració.
Els respectius presidents de les comissions delegades han d’informar periòdicament el consell d’administració. Addicionalment, les comissions especialitzades han d’interactuar entre si, segons escaigui, per tal de garantir la coherència i evitar qualsevol buit.
La delegació de funcions a les comissions no allibera de cap manera el consell d’administració de la seva funció supervisora ni de la seva responsabilitat última.
L’avaluació periòdica a la qual fa referència l’article 6 ter també és aplicable per al funcionament de les comissions delegades del consell d’administració.
Article 6 septies. Comissió d’auditoria
La comissió d’auditoria ha d’exercir, almenys, les funcions següents:
Controlar l’eficàcia dels sistemes interns de gestió i control de qualitat de l’entitat i, si escau, de la funció d’auditoria interna, principalment pel que fa a la informació financera auditada, sense afectar la seva independència.
Supervisar l’establiment de polítiques comptables per part de l’entitat.
Controlar el procés de generació i divulgació d’informació financera i enviar recomanacions o propostes per garantir-ne la integritat.
Revisar i controlar la independència dels auditors externs i de les entitats auditores, d’acord amb el que està establert a l’article 19 d’aquesta Llei, i en particular l’adequació de la prestació de serveis que no siguin d’auditoria a l’entitat auditada.
Controlar l’auditoria externa dels comptes anuals individuals i consolidats.
Ser responsable del procediment per a la selecció de l’entitat auditora i recomanar, perquè ho aprovi l’òrgan competent de l’entitat, el seu nomenament, la contractació, la compensació i l’acomiadament, d’acord amb el que està establert a l’article 19 d’aquesta Llei;
Revisar l’abast i la freqüència de l’auditoria externa dels comptes anuals individuals i consolidats.
Informar el consell d’administració de l’entitat auditada dels resultats de l’auditoria externa i explicar com l’auditoria externa contribueix a la integritat de la informació financera i la funció de la comissió d’auditoria en aquest procés.
Rebre i tenir en compte els informes d’auditoria.
La comissió d’auditoria ha d’estar composta exclusivament per consellers no executius nomenats pel consell d’administració, la majoria dels quals, almenys, han de ser consellers independents, i un d’ells ha de ser designat tenint en compte els seus coneixements i l’experiència en matèria de comptabilitat o auditoria o en totes dos matèries.
La comissió d’auditoria té la facultat d’utilitzar qualsevol tipus de recurs que consideri apropiat, inclòs l’assessorament extern, i ha de rebre el finançament oportú per a aquest propòsit.
Les entitats operatives del sistema financer poden combinar comissions d’auditoria i de riscos, prèvia autorització de l’AFA motivada en relació amb la mida, l’escala, l’organització interna i la naturalesa, l’abast i la complexitat de les seves activitats, sempre que puguin demostrar que la comissió mixta continua sent eficaç. Els membres de la comissió mixta han de tenir els coneixements, les habilitats i l’experiència necessaris requerits per la comissió de retribucions i la comissió de nomenaments.
Article 6 octies. Comissió de riscos
Els membres de la comissió de riscos han de tenir els coneixements, la capacitat i l’experiència oportuns per comprendre i supervisar l’estratègia de risc i la tolerància de l’entitat al risc.
La comissió de riscos ha d’exercir, almenys, les funcions següents:
Assessorar el consell d’administració sobre la tolerància de l’entitat al risc, actual i futura, i l’estratègia global de riscos, i assistir el consell d’administració en la vigilància de l’aplicació d’aquesta estratègia per part de la direcció general. No obstant això, el consell d’administració és el responsable dels riscos que assumeix una entitat operativa del sistema financer.
Revisar que la política de preus dels actius i passius oferts als clients tingui plenament en compte el model de negoci i l’estratègia de risc de l’entitat operativa del sistema financer. En cas contrari, la comissió de riscos ha de presentar un pla de contingència al consell d’administració.
Determinar la naturalesa, la quantitat, el format i la freqüència de la informació sobre riscos que hagin de rebre la mateixa comissió i el consell d’administració.
Col·laborar per establir polítiques i pràctiques de retribució sòlides. A aquest efecte, la comissió de riscos, sense perjudici de les funcions de la comissió de retribucions, ha d’examinar la política d’incentius prevista pel sistema retributiu i validar que són proporcionats i tenen en compte el risc, el capital, la liquiditat i la probabilitat i l’oportunitat dels beneficis.
La comissió de riscos ha de tenir un accés adequat a la informació sobre la situació de risc de l’entitat operativa del sistema financer i, si és necessari i apropiat, a la funció de gestió dels riscos i a l’assessorament extern d’experts.
Les entitats operatives del sistema financer poden combinar comissions de riscos i d’auditoria, prèvia autorització de l’AFA motivada en relació amb la mida, l’escala, l’organització interna i la naturalesa, l’abast i la complexitat de les seves activitats, sempre que puguin demostrar que la comissió mixta continua sent eficaç. Els membres de la comissió mixta han de tenir els coneixements, les habilitats i l’experiència necessaris requerits per la comissió de retribucions i la comissió de nomenaments.
Quan les entitats operatives del sistema financer combinin les comissions d’auditoria i riscos, d’acord amb el paràgraf anterior, han de seguir els criteris de composició definits per la comissió d’auditoria d’acord amb el que està establert a l’apartat 2 de l’article 6 septies.
Article 6 nonies. Comissió de nomenaments
La comissió de nomenaments ha d’exercir, almenys, les funcions següents:
Identificar i recomanar candidats per proveir els llocs vacants del consell d’administració, amb vista que els aprovi el consell d’administració o la junta general.
Avaluar l’equilibri de coneixements, capacitat, diversitat i experiència del consell d’administració i elaborar una descripció de les funcions i aptituds necessàries per a un nomenament concret, valorant la dedicació de temps prevista per a l’exercici de les funcions encomanades.
Avaluar periòdicament, almenys un cop l’any, l’estructura, la mida, la composició i l’actuació del consell d’administració i fer-li recomanacions pel que fa a possibles canvis.
Avaluar periòdicament, almenys un cop l’any, els coneixements, les competències i l’experiència dels diversos membres del consell d’administració i d’aquest consell en el seu conjunt, i informar-ne el consell d’administració en conseqüència.
Revisar periòdicament la política del consell d’administració en matèria de selecció i nomenament dels membres de la direcció general i formular recomanacions al consell d’administració.
Fixar un objectiu de representació per al sexe menys representat al consell d’administració, que ha d’elaborar orientacions sobre com es pot assolir aquest objectiu. L’objectiu, les orientacions i l’aplicació de les mateixes orientacions es publiquen de conformitat amb la lletra d), apartat 1, de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
En l’exercici de la seva comesa, la comissió de nomenaments ha de tenir en compte, en la mesura que sigui possible i de forma continuada, la necessitat de vetllar perquè la presa de decisions del consell d’administració no es vegi dominada per un individu o un grup reduït d’individus, de manera que puguin resultar perjudicats els interessos de l’entitat operativa del sistema financer en el seu conjunt.
La comissió de nomenaments té la facultat d’utilitzar qualsevol tipus de recurs que consideri apropiat, inclòs l’assessorament extern, i ha de rebre el finançament oportú per a aquest propòsit.
Les entitats operatives del sistema financer poden combinar comissions de nomenaments i retribucions, prèvia autorització de l’AFA motivada en relació amb la mida, l’escala, l’organització interna i la naturalesa, l’abast i la complexitat de les seves activitats, sempre que puguin demostrar que la comissió mixta continua sent eficaç. Els membres de la comissió mixta han de tenir els coneixements, les habilitats i l’experiència necessaris requerits per la comissió de retribucions i la comissió de nomenaments.
Article 6 decies. Comissió de retribucions
La comissió de retribucions ha de tenir una composició que li permeti formar un judici competent i independent sobre les polítiques i les pràctiques de retribucions i sobre els incentius creats per gestionar el risc, el capital i la liquiditat.
La comissió de retribucions s’ha d’encarregar de la preparació de les decisions relatives a les retribucions, incloses les que tinguin repercussions per al risc i la gestió de riscos de l’entitat operativa del sistema financer de què es tracti i que ha d’adoptar el consell d’administració. En preparar les decisions, la comissió de retribucions ha de tenir en compte els interessos a llarg termini dels accionistes, els inversors i altres parts interessades en l’entitat operativa del sistema financer, així com l’interès públic.
Les entitats operatives del sistema financer poden combinar comissions de retribucions i nomenaments, prèvia autorització de l’AFA motivada en relació amb la mida, l’escala, l’organització interna i la naturalesa, l’abast i la complexitat de les seves activitats, sempre que puguin demostrar que la comissió mixta continua sent eficaç. Els membres de la comissió mixta han de tenir els coneixements, les habilitats i l’experiència necessaris requerits per la comissió de retribucions i la comissió de nomenaments.
Article 6 undecies. Política de retribucions
Aquest article és aplicable a les entitats operatives del sistema financer en l’àmbit de grup, matriu i filials, incloses les filials establertes en tercers països, a excepció de les filials estrangeres que estiguin ubicades en jurisdiccions considerades per l’AFA equivalents a efectes de regulació i supervisió. No obstant això, l’AFA té potestat per exigir l’aplicació de la política de retribucions de la matriu en l’àmbit de grup a les entitats operatives del sistema financer en casos concrets en què un empleat exerceixi funcions en diferents entitats i jurisdiccions del grup, inclosa Andorra.
Les entitats operatives del sistema financer, en fixar i aplicar la política de retribució global, inclosos els salaris i els beneficis discrecionals de prestació per jubilació, de les categories de personal que inclouen l’alta direcció, dels empleats que assumeixen riscos i dels que exerceixen funcions de control, així com de tot empleat que rebi una retribució global que l’inclogui en el mateix barem de retribució que el de l’alta direcció i d’altres empleats que assumeixen riscos, apliquen els principis dels apartats 3 i 4 següents, de forma i en la mesura ajustada a la seva mida, l’organització interna i la naturalesa, la dimensió, l’àmbit i la complexitat de les seves activitats.
La política de retribució s’ha de determinar de conformitat amb els principis següents:
La política de retribució ha de ser compatible amb una gestió sana i prudent dels riscos, s’ha de promoure aquest tipus de gestió i no s’ha d’oferir incentius per assumir riscos que sobrepassin el nivell de risc tolerat per l’entitat operativa del sistema financer.
La política de retribució ha de ser compatible amb l’estratègia empresarial, els objectius, els valors i els interessos a llarg termini de l’entitat operativa del sistema financer i ha d’incloure mesures per evitar els conflictes d’interessos.
El consell d’administració de l’entitat operativa del sistema financer ha d’adoptar i revisar periòdicament els principis generals de la política de retribució i és responsable de supervisar-ne l’aplicació.
Almenys un cop l’any s’ha de fer una avaluació interna central i independent de l’aplicació de la política de retribució, a fi de comprovar si es compleixen les pautes i els procediments de retribució adoptats pel consell d’administració.
El personal que exerceixi funcions de control ha de ser independent de les unitats de negoci que supervisi, ha de comptar amb l’autoritat necessària i ha de ser remunerat en funció de la consecució dels objectius relacionats amb les seves funcions, amb independència dels resultats de les àrees de negoci que controli.
La retribució de l’alta direcció o dels responsables en les funcions de gestió de risc i funció de compliment normatiu ha de ser supervisada directament per la comissió de retribucions a què es refereix l’article 6 decies o, si no s’ha creat aquesta comissió, pel consell d’administració.
La política de retribució ha d’establir una distinció clara entre els criteris per a l’establiment de:
La retribució fixa, que ha de reflectir principalment l’experiència professional pertinent i la responsabilitat a l’organització segons el que estipula la descripció de funcions com a part de les condicions de treball.
ii) La retribució variable, que ha de reflectir un rendiment sostenible i adaptat al risc, així com un rendiment superior al requerit per complir el que s’estipula en la descripció de funcions de l’empleat com a part de les condicions de treball.
Les retribucions i incentius similars no s’han de basar exclusivament o primordialment en criteris comercials quantitatius, i han de tenir plenament en compte criteris qualitatius adequats que reflecteixin el compliment de les normes aplicables, un tracte just dels clients i la qualitat dels serveis prestats als clients.
Pel que fa als elements variables de la retribució, s’han d’aplicar, a més dels establerts en l’apartat 3, i en les mateixes condicions, els principis següents:
Quan la retribució estigui vinculada als resultats, el seu import total s’ha de basar en una avaluació en què es combinin els resultats de l’individu, valorats d’acord amb criteris tant financers com no financers, i de la unitat de negoci afectada i els resultats globals de l’entitat operativa del sistema financer.
L’avaluació dels resultats s’ha d’inscriure en un marc plurianual, per garantir que el procés d’avaluació es fonamenti en els resultats a llarg termini i que el pagament efectiu dels components de la retribució basats en els resultats s’escaloni al llarg d’un període que tingui en compte el cicle econòmic subjacent de l’entitat operativa del sistema financer i els seus riscos empresarials.
El total de la retribució variable no ha de limitar la capacitat de l’entitat operativa del sistema financer per reforçar la solidesa de la seva base de capital.
La retribució variable garantida no és compatible amb una gestió sana dels riscos ni amb el principi de recompensar el rendiment, i no pot formar part de possibles plans de retribució.
La retribució variable garantida té caràcter excepcional, només es pot efectuar quan es contracti personal nou i quan l’entitat operativa del sistema financer tingui una base de capital sana i sòlida, i es limita al primer any d’ocupació.
En la retribució total, els components fixos i els components variables han d’estar degudament equilibrats; el component fix ha de constituir una part prou elevada de la retribució total, de manera que es pugui aplicar una política plenament flexible pel que fa als components variables de la retribució, fins al punt que sigui possible no pagar aquests components.
Les entitats operatives del sistema financer han d’establir les ràtios apropiades entre els components fixos i els variables de la retribució total, aplicant els principis següents:
El component variable no ha de ser superior al 100% del component fix de la retribució total de cada persona.
ii) No obstant això, la junta general d’accionistes de l’entitat operativa del sistema financer pot aprovar un nivell més elevat que el previst a l’incís anterior, sempre que no sigui superior al 200% del component fix. L’aprovació del nivell més elevat de retribució variable s’ha de fer d’acord amb el procediment següent:
- La junta general d’accionistes de l’entitat operativa del sistema financer ha de prendre una decisió basant-se en una recomanació detallada del consell d’administració que exposi els motius i l’abast de la decisió i inclogui el nombre de persones afectades i els seus càrrecs, així com l’efecte previst sobre el manteniment, per part de l’entitat operativa del sistema financer, d’una base sòlida de capital.
- La junta general d’accionistes de l’entitat operativa del sistema financer ha d’adoptar la seva decisió per una majoria d’almenys dos terços, sempre que estiguin presents o representats en la votació almenys la meitat de les accions o els drets equivalents amb dret a vot. Si no es pot arribar a aquest quòrum, cal adoptar l’acord per una majoria, com a mínim, de tres quarts del capital social present o representat amb dret a vot.
- El consell d’administració ha de comunicar a tots els accionistes amb antelació suficient l’afer que s’ha de sotmetre a aprovació.
- El consell d’administració ha de comunicar immediatament a l’AFA la recomanació dirigida a la junta general d’accionistes, inclòs el nivell més alt del component variable de la retribució proposat i la justificació corresponent, i ha d’acreditar que aquest nivell no afecta les obligacions de l’entitat operativa del sistema financer previstes en la normativa de solvència, tenint en compte en particular les obligacions de recursos propis de l’entitat operativa del sistema financer.
- El consell d’administració ha de comunicar immediatament a l’AFA la decisió que ha adoptat a aquest respecte la junta general d’accionistes, inclòs el percentatge màxim més alt del component variable de la retribució aprovat.
- Si escau, el personal afectat directament per l’aplicació de nivells màxims més alts de retribució variable no pot exercir, ni directament ni indirectament, els drets de vot que pugui tenir com a accionista de l’entitat operativa del sistema financer, i les seves accions s’han de deduir del capital social per al còmput de la majoria de vots que en cada cas sigui necessària en els acords que es refereixin a l’aplicació de nivells màxims més alts de retribució variable.
iii) L’AFA pot autoritzar les entitats operatives del sistema financer a aplicar el tipus de descompte teòric previst pel paràgraf segon d’aquest incís a un 25% de la retribució variable total, sempre que s’aboni mitjançant instruments diferits, per un termini de cinc o més anys. L’AFA pot establir un percentatge màxim inferior.
Els pagaments per resolució anticipada d’un contracte s’han de basar en els resultats obtinguts en el transcurs del temps i no han de recompensar mals resultats o conductes indegudes. L’AFA pot definir els supòsits que poden conduir a una reducció de la quantia d’aquests pagaments per resolució anticipada.
Els paquets de retribució relatius a compensacions o pagaments per abandonament de contractes laborals anteriors s’han d’adaptar als interessos de l’entitat operativa del sistema financer a llarg termini, per la qual cosa han d’incloure disposicions en matèria de retencions, ajornament, rendiment i recuperacions.
En avaluar els resultats amb vista a calcular els components variables de la retribució, s’ha de fer un ajust per tots els tipus de riscos actuals i futurs, i cal tenir en compte el cost del capital i la liquiditat necessaris.
L’assignació dels components variables de retribució en l’entitat operativa del sistema financer també ha de tenir en compte tots els tipus de riscos actuals i futurs.
Una part substancial, i en tot cas almenys el 50%, de qualsevol element de retribució variable, ja sigui diferit o no diferit, s’ha de fixar assolint un equilibri adequat entre:
Accions o títols de propietat equivalents, en funció de l’estructura jurídica de l’entitat operativa del sistema financer de què es tracti, o instruments vinculats amb les accions o altres instruments no pecuniaris equivalents, en el cas d’entitats no cotitzades.
ii) Quan sigui possible, altres instruments en el sentit de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, o altres instruments que puguin ser convertits o anotats totalment com a instruments de capital de nivell 1 ordinari, que reflecteixin de manera adequada en cada cas la qualificació creditícia com a empresa en funcionament, i resultin adequats als efectes de retribució variable.
Els instruments esmentats en aquesta lletra s’han de sotmetre a una política de retenció adequada concebuda perquè els incentius estiguin en consonància amb els interessos a més llarg termini de l’entitat operativa del sistema financer. L’AFA pot imposar restriccions al disseny o als tipus d’aquests instruments, i fins i tot prohibir-ne alguns. Aquesta lletra és aplicable tant a la part del component variable de retribució diferida d’acord amb la lletra m) com a la part del component variable de retribució no diferida.
Una part substancial, i en qualsevol cas almenys el 40%, de l’element de retribució variable s’ha de diferir durant un període no inferior a entre tres i cinc anys i s’ha d’adaptar correctament a la naturalesa dels negocis, als seus riscos i a les activitats del membre del personal corresponent.
La retribució pagadora en virtut de les disposicions d’ajornament no s’ha de percebre més ràpidament que de manera proporcional. En el cas d’un element de retribució variable d’una quantia especialment elevada, cal diferir-ne com a mínim el 60%. La durada del període d’ajornament s’ha de determinar tenint en compte el cicle econòmic, la naturalesa del negoci, els seus riscos i les activitats del membre del personal de què es tracti.
La retribució variable, inclosa la part diferida, s’ha de pagar o es consolida únicament si resulta sostenible d’acord amb la situació financera de l’entitat operativa del sistema financer en el seu conjunt, i si es justifica sobre la base dels resultats de l’entitat operativa del sistema financer, de la unitat de negoci i de la persona de què es tracti.
Sense perjudici dels principis generals del dret en matèria contractual i laboral, la retribució variable total s’ha de reduir de manera considerable quan l’entitat operativa del sistema financer obtingui uns resultats financers poc brillants o negatius, tenint en compte tant la retribució actual com les reduccions en els pagaments de quantitats meritades prèviament, si escau, a través de clàusules de reducció de la retribució o de recuperació de retribucions ja satisfetes.
Cal sotmetre fins al 100% la retribució variable total a clàusules de reducció de la retribució o de recuperació de les retribucions ja satisfetes. Les entitats operatives del sistema financer han d’establir criteris específics per aplicar les clàusules de reducció de la retribució o de recuperació de les retribucions ja satisfetes. Aquests criteris han de recollir, en particular, situacions en què l’empleat:
Hagi participat en conductes que hagin generat importants pèrdues per a l’entitat operativa del sistema financer o en sigui responsable.
ii) Incompleixi les oportunes exigències d’idoneïtat i correcció.
La política de pensions ha de ser compatible amb l’estratègia empresarial, els objectius, els valors i els interessos a llarg termini de l’entitat operativa del sistema financer.
Si l’empleat abandona l’entitat operativa del sistema financer abans de la jubilació, l’entitat ha de conservar en el seu poder els beneficis discrecionals de la pensió de jubilació per un període de cinc anys en forma d’instruments com els esmentats a la lletra l). Si un empleat arriba a l’edat de jubilació, se li han d’abonar els beneficis discrecionals de la pensió de jubilació en forma d’instruments com els esmentats a la lletra l), amb subjecció a un període de retenció de cinc anys.
No es poden fer servir estratègies personals de cobertura o assegurances relacionades amb la retribució i la responsabilitat que menyscabin els efectes d’alineació amb la gestió sana dels riscos que fomenten els seus sistemes de retribució.
La retribució variable no s’ha d’abonar mitjançant instruments o mètodes que facilitin l’incompliment de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i la normativa legal vigent aplicable i les seves normes d’execució.
Les lletres l) i m) i el segon paràgraf de la lletra o) de l’apartat 4 d’aquest article no són aplicables, com a mínim, als empleats la retribució variable dels quals no excedeixi 50.000 euros anuals i no representi més d’una tercera part de la seva retribució anual. Als efectes d’aquest apartat, el Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, pot modificar reglamentàriament els llindars aquí previstos prenent en consideració les particularitats de les pràctiques de remuneració del mercat i les responsabilitats i el perfil professional dels membres del personal de qui es tracti.
Les entitats operatives del sistema financer que prestin serveis d’inversió als seus clients s’han d’assegurar de no remunerar o avaluar el rendiment del seu personal d’una manera que entri en conflicte amb la seva obligació d’actuar en el millor interès dels seus clients. En particular, no han d’establir cap sistema de remuneració d’objectius de vendes o d’una altra índole que pugui constituir un incentiu perquè el personal recomani un instrument financer determinat a un client minorista si l’entitat operativa del sistema financer pot oferir un instrument financer diferent que s’ajusti millor a les necessitats del client.
El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’especificar reglamentàriament les classes d’instruments que satisfan les condicions establertes en l’apartat 4, lletra l), incís ii), d’aquest article, així com els criteris qualitatius i els criteris quantitatius adequats per determinar les categories de personal les activitats professionals del qual tenen una incidència important en el perfil de risc d’una entitat, segons s’indica en l’apartat 2 d’aquest article.
Article 6 duodecies. Entitats beneficiàries d’una intervenció pública
En el cas de les entitats beneficiàries d’una intervenció pública, s’han d’aplicar els principis següents:
La retribució variable s’ha de limitar estrictament a un percentatge dels ingressos nets quan sigui incompatible amb el manteniment d’una base sòlida de capital i amb l’oportuna renúncia al suport públic.
Les autoritats competents pertinents han d’exigir a les entitats operatives del sistema financer que reestructurin les retribucions de manera que estiguin d’acord amb una adequada gestió de riscos i un creixement a llarg termini, fins i tot, si escau, establint límits a la retribució dels membres del consell d’administració de l’entitat operativa del sistema financer.
Els membres del consell d’administració de l’entitat operativa del sistema financer no poden rebre cap retribució variable.
Article 6 terdecies. Comunicació de possibles infraccions
Les entitats operatives del sistema financer han de disposar de procediments adequats perquè els seus empleats puguin notificar possibles infraccions internament a través d’un canal independent, específic i autònom. Aquests procediments han de garantir la confidencialitat tant de la persona que informa de les infraccions com de les persones físiques presumptament responsables de la infracció.
Així mateix, les entitats operatives del sistema financer han de garantir la protecció dels empleats que informin de les possibles infraccions comeses a l’entitat davant de possibles represàlies, discriminacions i qualsevol altre tipus de tracte improcedent.
Article 6 quaterdecies. Requisits generals addicionals en relació amb l’assegurament o la col·locació
Les entitats operatives del sistema financer que ofereixin assessorament sobre estratègia de finançament empresarial i que prestin serveis d’assegurament o col·locació d’instruments financers, abans d’acceptar un mandat per gestionar l’oferta, han de disposar de mecanismes per informar el client emissor del següent:
Les alternatives de finançament disponibles amb l’entitat i una indicació de l’import de les despeses de transacció associades amb cadascuna de les alternatives.
El calendari i el procés pel que fa a l’assessorament de finançament empresarial sobre fixació de preus de l’oferta.
El calendari i el procés pel que fa a l’assessorament de finançament empresarial sobre col·locació de l’oferta.
Detalls dels inversors destinataris, a qui l’empresa té intenció d’oferir els instruments financers.
Els càrrecs i departaments de les persones pertinents que participen en la provisió d’assessorament de finançament empresarial sobre el preu i l’adjudicació dels instruments financers.
Les mesures adoptades per l’entitat per prevenir o gestionar els conflictes d’interès que puguin sorgir quan l’entitat col·loqui els instruments financers pertinents entre els seus clients inversors o dins de la seva pròpia cartera.
Les entitats operatives del sistema financer han de disposar d’un procés centralitzat per identificar totes les operacions d’assegurament i col·locació de l’empresa i registrar aquesta informació, inclosa la data en la qual l’empresa hagi estat informada de possibles operacions d’assegurament i col·locació. Les entitats han d’identificar tots els possibles conflictes d’interès derivats d’altres activitats de l’entitat operativa del sistema financer, o el grup, i han d’aplicar procediments de gestió adequats. En els casos en què una entitat operativa del sistema financer no pugui gestionar una situació de conflicte d’interès mitjançant l’aplicació de procediments adequats, s’ha d’abstenir de participar en l’operació.
Les entitats operatives del sistema financer que ofereixin serveis de recerca i execució, i que efectuïn activitats d’assegurament i col·locació, han d’establir controls adequats per gestionar els conflictes d’interès que poguessin sorgir entre aquestes activitats i entre els clients destinataris d’aquestes prestacions.
Article 6 quindecies. Requisits addicionals en relació amb la col·locació
Les entitats operatives del sistema financer que col·loquin instruments financers han d’establir, aplicar i mantenir mecanismes eficaços per prevenir que les recomanacions relatives a la seva col·locació resultin inadequadament influenciades per qualssevol relacions existents o futures.
Les entitats operatives del sistema financer han d’establir, aplicar i mantenir mecanismes interns eficaços per prevenir o gestionar els conflictes d’interès que sorgeixin quan les persones responsables de prestar serveis als clients inversors de l’empresa estiguin directament implicats en les decisions sobre les recomanacions en matèria d’assignació formulades al client emissor.
Les entitats operatives del sistema financer no han d’acceptar pagaments o beneficis de tercers, llevat que aquests pagaments o beneficis compleixin els requisits en matèria d’incentius establerts en aquesta Llei. En particular, les pràctiques següents es consideren no conformes amb els requisits esmentats i, per tant, inadmissibles:
L’assignació efectuada per incentivar el pagament de despeses desproporcionadament elevades per serveis no relacionats prestats per l’entitat operativa del sistema financer (laddering), com ara honoraris o comissions desproporcionadament elevats abonats per un client inversor, o volums d’activitat desproporcionadament elevats en nivells normals de comissió proporcionats pel client inversor com a compensació per rebre una assignació de l’emissió.
Una assignació a un directiu o responsable d’un client emissor existent o potencial, a canvi de l’adjudicació passada o futura d’activitats de finançament empresarial (spinning).
Una assignació expressa o tàcitament condicionada a la recepció d’ordres futures o la compra de qualsevol altre servei a l’entitat operativa del sistema financer per un client inversor, o qualsevol entitat de la qual l’inversor sigui un directiu.
Les entitats operatives del sistema financer han d’adoptar, aplicar i mantenir una política d’assignació que estableixi el procediment per elaborar recomanacions d’assignació. La política d’assignació s’ha de posar en coneixement del client emissor abans d’accedir a prestar serveis de col·locació. Aquesta política ha de recollir la informació pertinent disponible en aquesta fase sobre el mètode d’assignació proposat per a l’emissió.
Les entitats operatives del sistema financer han d’implicar el client emissor en els debats sobre el procés de col·locació per tal que puguin comprendre i tenir en compte els interessos del client i els seus objectius. L’entitat operativa del sistema financer ha d’obtenir l’aprovació del client emissor respecte de la seva assignació proposada per tipus de client per a l’operació, d’acord amb la política d’assignació.
Article 6 sexdecies. Requisits addicionals respecte de l’assessorament, la distribució i l’autocol·locació
Les entitats operatives del sistema financer han de disposar de sistemes, controls i procediments per detectar i gestionar els conflictes d’interès que sorgeixin en prestar serveis d’inversió a un client inversor per participar en una nova emissió, quan l’entitat operativa del sistema financer rebi comissions o altres beneficis monetaris o no monetaris en relació amb l’organització de l’emissió. Les comissions o beneficis monetaris o no monetaris han de complir els requisits d’aquesta Llei, han d’estar documentats en la política en matèria de conflictes d’interessos de l’entitat operativa del sistema financer i s’han de reflectir en les disposicions de l’empresa en matèria d’incentius.
Les entitats operatives del sistema financer que col·loquin instruments financers emesos per elles mateixes, o per entitats del mateix grup, entre els seus propis clients, inclosos els clients dipositants ja existents en el cas d’entitats de crèdit, o vehicles d’inversió gestionats per entitats del seu grup, han d’establir, aplicar i mantenir mecanismes clars i eficaços per a la detecció, la prevenció o la gestió dels possibles conflictes d’interessos que sorgeixin en relació amb aquest tipus d’activitat. Entre aquests mecanismes s’hi inclou la possibilitat d’abstenir-se de participar en l’activitat quan existeixin conflictes d’interès que no puguin gestionar-se adequadament, per tal d’evitar qualsevol efecte advers en els clients.
Quan sigui necessària la revelació dels conflictes d’interès, les entitats operatives del sistema financer han d’oferir, en particular, una explicació de la naturalesa i l’origen dels conflictes d’interès inherents a aquest tipus d’activitat, així com informació detallada sobre els riscos específics associats a aquestes pràctiques, per tal de permetre als clients prendre una decisió d’inversió informada.
Quan les entitats operatives del sistema financer ofereixin instruments financers que hagin estat emesos per elles mateixes o altres entitats del grup i s’incloguin en el càlcul dels requisits prudencials, han de facilitar als clients esmentats informació addicional que expliqui les diferències entre els instruments financers i els dipòsits bancaris en termes de rendiment, risc, liquiditat i qualsevol protecció facilitada.
Article 6 septdecies. Requisits addicionals en relació amb la concessió de préstecs o la provisió de crèdit en el context de l’assegurament i la col·locació
En el cas que qualsevol préstec o crèdit anterior concedit al client emissor per una entitat operativa del sistema financer, o una entitat del mateix grup, pugui ser reemborsat amb el producte d’una emissió, l’entitat operativa del sistema financer ha de disposar de mecanismes per detectar i prevenir o gestionar els conflictes d’interès que poguessin sorgir com a conseqüència d’això.
En el cas que les disposicions adoptades per gestionar els conflictes d’interès no bastin per garantir que s’eviti el risc de causar un perjudici al client emissor, les entitats operatives del sistema financer han de revelar al client emissor els conflictes d’interès concrets que hagin sorgit en relació amb les seves activitats, o les activitats d’entitats del grup, en qualitat de proveïdors de crèdit, i les seves activitats relacionades amb l’oferta de valors.
La política en matèria de conflictes d’interès de les entitats operatives del sistema financer requereix la posada en comú de la informació relativa a la situació financera de l’emissor amb entitats del grup que actuïn com a proveïdors de crèdit, sempre que això no transgredeixi les barreres d’informació creades per l’empresa per protegir els interessos d’un client.
Article 6 octodecies. Registres en relació amb l’assegurament o la col·locació
Les entitats operatives del sistema financer han de mantenir registres en els quals constin el contingut i les dates de les instruccions rebudes de clients. S’ha de mantenir un registre de les decisions d’assignació preses en cada operació, per establir una pista d’auditoria completa entre els moviments registrats en els comptes dels clients i les instruccions rebudes per l’entitat operativa del sistema financer.
En particular, l’assignació final a cada client inversor ha d’estar clarament justificada i registrada. La pista d’auditoria completa de les etapes significatives del procés d’assegurament i col·locació d’emissions es posa a disposició de l’AFA prèvia sol·licitud.
Article 6 novodecies. Negociació algorísmica
L’entitat operativa del sistema financer que es dediqui a la negociació algorísmica ha d’implantar sistemes i controls de risc adequats a les seves activitats i efectius per garantir que els seus sistemes de negociació siguin resistents, tinguin prou capacitat, s’ajustin als llindars i límits apropiats i limitin o impedeixin l’enviament d’ordres errònies o la possibilitat que els sistemes funcionin de manera que puguin crear o propiciar anomalies en les condicions de negociació. Aquesta empresa ha d’implantar sistemes i controls de risc efectius per garantir que els sistemes de negociació no puguin usar-se amb cap fi contrari a les normes del centre de negociació al qual està vinculada. Ha d’implantar uns mecanismes efectius que garanteixin la continuïtat de les activitats en cas de disfunció dels seus sistemes de negociació i s’ha d’assegurar que els seus sistemes siguin íntegrament provats i convenientment supervisats per garantir que compleixen els requisits establerts en aquest apartat.
L’entitat operativa del sistema financer que es dediqui a la negociació algorísmica en un tercer país ho notifica a l’AFA i a l’autoritat competent del tercer país del centre de negociació en què es dediqui a la negociació algorísmica en qualitat de membre o de participant en el centre de negociació.
L’entitat operativa del sistema financer ha de facilitar regularment, o quan l’AFA ho determini, una descripció de la naturalesa de les seves estratègies de negociació algorísmica, així com detalls dels paràmetres de negociació o dels límits a què està subjecte el sistema, dels principals controls de conformitat i de risc que ha implantat per garantir que es compleixen les condicions incloses en l’apartat 1 i de les proves a les quals se sotmeten els seus sistemes. L’AFA pot demanar en tot moment a l’entitat operativa del sistema financer informació addicional sobre la seva negociació algorísmica i dels sistemes utilitzats en aquesta negociació.
L’autoritat competent de l’Estat d’origen de l’entitat operativa del sistema financer, quan ho sol·liciti l’AFA com a autoritat competent d’un centre de negociació en el qual l’entitat es dediqui, en qualitat de membre o participant del centre de negociació, a la negociació algorísmica, li ha de comunicar sense demora indeguda la informació esmentada en el paràgraf segon que rebi de l’entitat.
L’entitat operativa del sistema financer ha de prendre les disposicions necessàries per conservar registres relatius als aspectes a què fa referència aquest apartat i s’ha d’assegurar que aquests registres siguin suficients perquè l’AFA pugui supervisar el compliment dels requisits d’aquesta Llei.
Tota entitat operativa del sistema financer que empri tècniques de negociació algorísmica d’alta freqüència ha de guardar, d’una manera que s’hagi aprovat, registres precisos i seqüenciats en el temps de totes les seves ordres (inclosos els cancel·lades, ordres executades i cotitzacions en centres de negociació, i posar-los a disposició de l’autoritat competent si ho demana.
Les entitats operatives del sistema financer que es dediquin a la negociació algorísmica per aplicar una estratègia de creació de mercat, tenint en compte la liquiditat, l’escala i la naturalesa del mercat específic i les característiques de l’instrument negociat, han de:
Dur a terme aquestes activitats de creació de mercat de manera continuada durant una proporció determinada de l’horari de negociació del centre de negociació, excepte en circumstàncies excepcionals, de manera que s’aporti liquiditat de forma regular i previsible al centre de negociació.
Subscriure un acord vinculant per escrit amb el centre de negociació en què es concretin com a mínim les obligacions de l’entitat operativa del sistema financer en consonància amb el que disposa la lletra a).
Comptar amb sistemes i controls efectius que garanteixin el compliment en tot moment de les seves obligacions en virtut de l’acord a què es refereix la lletra b).
A efectes del que disposa aquest article, es considera que l’entitat operativa del sistema financer que utilitza la negociació algorísmica està aplicant una estratègia de creació de mercat si, quan negocia per compte propi, la seva estratègia, com a membre o com a participant en un o diversos centres de negociació, inclou l’anunci simultani de cotitzacions fermes de compra i venda de magnitud comparable i a preus competitius en relació amb un o diversos instruments financers en un sol centre de negociació o en diferents centres de negociació, i proporciona així liquiditat al mercat amb regularitat i freqüència.
Tota entitat operativa del sistema financer que faciliti accés electrònic directe a un centre de negociació ha d’implantar uns sistemes i controls efectius que garanteixin que es dugui a terme una avaluació i revisió apropiades de la idoneïtat dels clients que utilitzen el servei, que aquests clients no puguin excedir uns llindars preestablerts de negociació i de crèdit, que se supervisi adequadament la negociació de les persones que fan servir el servei i que existeixin controls del risc apropiats que impedeixin les negociacions que poguessin generar riscos per a la mateixa empresa de negociació, crear o propiciar anomalies en les condicions de negociació o contravenir les normes del centre de negociació. Queda prohibit l’accés electrònic directe sense aquests controls.
L’entitat operativa del sistema financer que presti accés electrònic directe és responsable de garantir que els clients que utilitzin aquest servei compleixin els requisits d’aquesta Llei i les normes del centre de negociació. Ha de supervisar les operacions per detectar infraccions d’aquestes normes o anomalies en les condicions de negociació o d’actuació que puguin suposar abús de mercat i que calgui notificar a l’AFA. L’entitat operativa del sistema financer ha de vetllar perquè se subscrigui un acord vinculant per escrit entre l’entitat i el client sobre els drets i les obligacions fonamentals que es deriven de la prestació del servei i perquè, en el context de l’acord, l’entitat operativa del sistema financer conservi la responsabilitat d’acord amb aquesta Llei.
L’entitat operativa del sistema financer que proporcioni accés electrònic directe a un centre de negociació ho notifica a l’AFA i al centre de negociació en el qual proporcioni aquest accés.
L’AFA pot exigir a l’entitat que proporcioni, regularment o quan l’autoritat esmentada ho determini, una descripció dels sistemes i controls a què es refereix el paràgraf primer, així com proves de la seva aplicació.
L’entitat operativa del sistema financer ha de prendre les disposicions necessàries per conservar registres relatius als aspectes a què fa referència aquest apartat i s’ha d’assegurar que aquests registres siguin suficients perquè l’AFA pugui supervisar el compliment dels requisits d’aquesta Llei.
Una entitat operativa del sistema financer que actuï com a membre compensador general per a altres persones ha d’implantar sistemes i controls efectius per garantir que els serveis de compensació s’apliquin només a persones idònies i que s’ajustin a uns criteris clars, i que s’imposin uns requisits apropiats a aquestes persones a fi de reduir els riscos per a l’entitat operativa del sistema financer i el mercat. L’entitat operativa del sistema financer ha de vetllar perquè se subscrigui un acord vinculant per escrit entre l’empresa i la persona sobre els drets i les obligacions fonamentals que es deriven de la prestació del servei.
Es considera que la intervenció humana en un sistema és nul·la o limitada quan, en relació amb qualsevol procés de generació d’ordres o preus o qualsevol procés per optimitzar l’execució d’ordres, un sistema automatitzat pren les decisions en qualsevol de les fases d’iniciació, generació, encaminament o execució de les ordres o cotitzacions d’acord amb paràmetres predeterminats.
S’entén per elevada taxa de missatges intradia la presentació, de mitjana, de qualsevol de les dos quantitats següents:
Almenys dos missatges per segon respecte a qualsevol instrument financer negociat en un centre de negociació.
Almenys quatre missatges per segon respecte a tots els instruments financers negociats en un centre de negociació.
A efectes de l’apartat 8, s’inclouen en el càlcul els missatges relatius a instruments financers per als quals existeixi un mercat líquid. Els missatges introduïts amb fins de negociació que compleixin els criteris establerts en aquesta Llei s’inclouen en el càlcul.
A efectes de l’apartat 8, s’inclouen en el càlcul els missatges presentats amb finalitats de negociació per compte propi. Els missatges presentats a través de tècniques de negociació diferents de les que es basin en la negociació per compte propi s’inclouen en el càlcul quan la tècnica d’execució de l’empresa s’estructuri de manera que s’eviti que l’execució s’efectuï per compte propi.
A efectes de l’apartat 8, s’exclouen dels càlculs de l’elevada taxa de missatges intradia en relació amb els proveïdors d’accés electrònic directe els missatges que procedeixin de clients d’aquests proveïdors amb accés electrònic directe.
Article 7. Organització tècnica i administrativa
Les estructures tècniques i l’organització administrativa i, d’una manera especial, les polítiques i els procediments interns de control, de compliment normatiu, de gestió de riscos, de seguretat dels sistemes d’informació, de confidencialitat i integritat de les dades i de continuïtat de negoci de les entitats operatives del sistema financer han de mantenir uns estàndards de qualitat homologables internacionalment en el sector i propiciar el desenvolupament de les activitats en condicions que facilitin la seva qualitat i la seva seguretat.
Les entitats operatives del sistema financer han de disposar d’uns sistemes d’informació, de gestió, administratius, comptables i de control funcionalment autònoms en relació amb les eventuals entitats vinculades, sense perjudici que aquestes últimes participin a implantar-los. En cas que l’entitat ho consideri apropiat, pot sol·licitar una autorització excepcional a l’AFA respecte a aquest requeriment d’organització tècnica i administrativa.
Les entitats operatives del sistema financer han de disposar dels mitjans tècnics i humans necessaris per al desenvolupament de les seves activitats que siguin adequats a la naturalesa, l’escala i la complexitat de la seva activitat, als riscos als quals estan exposades i a la naturalesa i la tipologia dels productes i serveis prestats. En especial, les entitats operatives del sistema financer han de disposar dels mitjans tècnics i humans necessaris per garantir la confidencialitat i la integritat de les dades de què disposen, així com la continuïtat i la regularitat de la prestació dels serveis que garanteixi, en cas d’interrupció dels seus sistemes i procediments, la preservació de les dades, la continuïtat de les funcions essencials i el manteniment de serveis i, quan sigui possible, l’oportuna recuperació de les dites dades, de les funcions i el restabliment complet dels serveis prestats.
Les entitats operatives del sistema financer han de fer un seguiment i una avaluació periòdics de l’adequació i l’eficàcia de la seva organització tècnica i administrativa i adoptar les mesures apropiades per resoldre les possibles deficiències.
Les entitats operatives del sistema financer han de garantir que el compliment de les múltiples funcions per part de les persones competents no impedeixi a aquestes persones complir les tasques encomanades de forma adequada, honesta i professional.
Les entitats operatives del sistema financer han de registrar i conservar, amb els terminis que determini la legislació vigent en cada moment, tota la documentació, dades i informació l’obtenció de la qual requereix aquesta Llei, així com el reglament aplicable, els justificants i els registres de les transaccions i operacions, la informació comptable i de riscos, la informació dels comptes i la correspondència comercial, com també documentar tots els sistemes i processos que són objecte d’aquesta Llei i d’altra legislació aplicable, per tal que l’AFA pugui comprovar-ne el compliment en tot moment.
Article 8. Externalització de funcions
Quan les entitats operatives del sistema financer tinguin intenció d’externalitzar funcions operatives rellevants, n’han d’informar degudament l’AFA i obtenir-ne la corresponent autorització prèvia.
En aquest sentit, les entitats operatives del sistema financer han de fer una anàlisi i una valoració sobre el potencial acord d’externalització per determinar si afecta funcions rellevants i crítiques, per concloure sobre la idoneïtat del proveïdor de serveis i els potencials conflictes d’interès, i per avaluar els riscos operatius, legals, reputacionals i de compliment normatiu que l’externalització per a la qual se sol·licita autorització prèvia podria comportar.
Aquesta valoració ha de tenir en compte, entre d’altres aspectes, els efectes de l’externalització dins de l’estructura organitzativa i de gestió interna de la mateixa entitat i les mesures necessàries per garantir en tot moment la continuïtat de la seva activitat, mitjançant l’establiment de polítiques, procediments i mecanismes de control intern adequats, especialment en cas que l’externalització plantejada prevegi una eventual subcontractació a terceres parts. A més, aquesta anàlisi ha de contenir una valoració de les clàusules contractuals en què es formalitzaria l’externalització amb el proveïdor del servei, per garantir que aquestes clàusules compleixen tots els requeriments legals vigents, i en particular els continguts en aquest article.
L’externalització de funcions operatives rellevants, inclosos els sistemes informàtics, no pot dur-se a terme de manera que afecti significativament la qualitat del control intern de l’entitat i la capacitat de l’AFA de controlar i fer un seguiment a posteriori del compliment per part de l’entitat operativa del sistema financer de totes les obligacions establertes per la legislació vigent.
A l’efecte del subparàgraf anterior, una funció operativa és considerada rellevant si una anomalia o deficiència en el seu funcionament pot afectar sensiblement el compliment continuat de l’entitat dels requisits de la seva autorització com a entitat operativa del sistema financer o altres obligacions en virtut de la legislació vigent. Quan les entitats externalitzin funcions operatives rellevants, han de complir els requisits següents:
L’externalització no pot implicar la delegació o exoneració per part de l’alta direcció de la seva responsabilitat.
La relació i les obligacions de l’entitat respecte als seus clients/usuaris no es poden alterar; en cap cas l’externalització de funcions no pot comportar l’exoneració de la responsabilitat de les entitats operatives del sistema financer davant dels seus clients.
Les condicions que l’entitat ha de complir per ser autoritzada i seguir sent-ho no poden quedar perjudicades i han d’adoptar mesures adequades per evitar que augmenti indegudament el risc operatiu.
Cap de les altres condicions a què es va condicionar l’autorització de l’entitat no pot ser eliminada o modificada.
1 bis. Sense perjudici de la situació de qualsevol altra funció, a efectes de l’apartat 1 no es consideren rellevants i importants les funcions següents:
La prestació a l’entitat operativa del sistema financer de serveis d’assessorament diferents del servei d’assessorament en matèria d’inversió i altres serveis que no formin part dels serveis d’inversió que presta l’entitat operativa del sistema financer, inclosos la prestació d’assessorament jurídic, la formació del personal, els serveis de facturació, i la seguretat dels locals i del personal de l’entitat operativa del sistema financer.
La compra de serveis normalitzats, inclosos els serveis d’informació sobre el mercat i informació sobre preus en temps real.
Quan les entitats operatives del sistema financer confiïn a tercers la prestació de funcions operatives, han de prendre les mesures necessàries per garantir que es compleixin els requisits de la legislació vigent i que els nivells de protecció aplicats siguin com a mínim equivalents als que aplica la mateixa entitat operativa del sistema financer.
En qualsevol cas, les entitats operatives del sistema financer segueixen sent plenament responsables de tota actuació de qualsevol proveïdor de serveis a la qual hagin externalitzat les seves funcions o activitats.
Les entitats operatives del sistema financer han de comunicar sense dilacions indegudes a l’AFA tota modificació en relació amb l’externalització de funcions.
L’AFA pot emetre comunicats tècnics o guies complementàries en relació amb els requeriments vinculats als acords d’externalització que puguin dur a terme les entitats operatives del sistema financer andorrà.
El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar el reglament aplicable per definir les condicions per externalitzar funcions operatives rellevants importants o serveis o activitats d’inversió, i les condicions aplicables als prestadors de serveis situats en tercers països.
Article 8 bis. Prestació de serveis mitjançant una altra entitat operativa del sistema financer
Les entitats operatives del sistema financer que rebin instruccions per dur a terme serveis d’inversió o serveis auxiliars en nom d’un client, per mediació d’una altra entitat operativa del sistema financer, poden basar-se en la informació sobre el client transmesa per aquesta última. L’entitat operativa del sistema financer que remeti les instruccions és responsable que la informació transmesa sigui completa i exacta.
L’entitat operativa del sistema financer que rebi les instruccions per efectuar serveis en nom d’un client pot basar-se en les recomanacions proporcionades al client per l’altra entitat operativa del sistema financer respecte al servei en qüestió. L’entitat operativa del sistema financer que remeti les instruccions és responsable de la idoneïtat de les recomanacions al servei proporcionat.
L’entitat operativa del sistema financer que rebi instruccions o ordres de clients mitjançant una altra entitat operativa del sistema financer continua sent responsable de la realització del servei o de l’operació sobre la base de la informació o les recomanacions.
Secció segona. Condicions de funcionament
Article 9. Funció de compliment normatiu
Les entitats operatives del sistema financer han de tenir un òrgan de compliment normatiu que, actuant amb independència funcional, dugui a terme la supervisió, el seguiment i la verificació del compliment permanent i eficaç de les obligacions legals i reguladores, de les normes ètiques i de conducta i de les polítiques internes de l’entitat, per part de l’entitat, l’alta direcció, el seu personal i els agents financers que designa, per tal de protegir els clients i reduir el risc de compliment i altres riscos associats a les seves activitats.
1 bis. Les entitats operatives del sistema financer han d’adoptar, aplicar i mantenir polítiques i procediments per detectar qualsevol risc d’incompliment de les seves obligacions establertes en aquesta Llei, així com els riscos associats. També han d’adoptar mesures i procediments adequats per minimitzar els riscos esmentats, i permetre a l’AFA l’exercici de les seves facultats de manera efectiva, d’acord amb la normativa vigent.
Les entitats operatives del sistema financer, en relació amb els requisits del paràgraf anterior, han de tenir en compte la naturalesa, l’escala i la complexitat de la seva activitat empresarial i la naturalesa i la gamma de serveis i activitats d’inversió prestats.
1 ter. L’òrgan de compliment normatiu ha d’assumir les responsabilitats següents:
Supervisar de manera permanent i avaluar de forma regular l’adequació i l’eficàcia de les mesures i els procediments establerts en l’apartat 1 bis, així com les mesures adoptades per combatre les possibles deficiències de l’entitat en el compliment de les seves obligacions.
Assessorar i assistir les persones responsables de la realització dels serveis i les activitats d’inversió.
Informar l’òrgan d’administració, almenys anualment, sobre la instrumentació i l’eficàcia de l’entorn de control general dels serveis i activitats d’inversió, els riscos que s’han identificat i els informes relatius a la tramitació de reclamacions, així com les solucions aplicades o que s’hagin d’aplicar.
Supervisar el funcionament del procés de tramitació de les reclamacions i considerar les reclamacions com una font d’informació rellevant en el context de les seves responsabilitats generals de supervisió.
Amb vista a complir el que disposen les lletres a) i b) d’aquest apartat, la funció de compliment normatiu ha de dur a terme una avaluació sobre la qual ha d’establir un programa de seguiment basat en el risc, que prengui en consideració tots els àmbits dels serveis i activitats d’inversió i qualsevol servei auxiliar pertinent de l’entitat operativa del sistema financer, inclosa la informació pertinent obtinguda en relació amb la supervisió de la tramitació de les reclamacions. El programa de seguiment ha d’establir les prioritats determinades per l’avaluació del risc de compliment assegurant un control exhaustiu del risc de compliment.
Per garantir que l’òrgan de compliment normatiu operi de forma adequada i amb independència funcional, les entitats s’han d’assegurar que compleixen les condicions següents:
L’òrgan de compliment normatiu ha d’estar dotat de l’autoritat, els recursos tècnics necessaris i els recursos humans amb l’experiència i els coneixements adequats per vetllar pel correcte desenvolupament de les seves funcions i tenir accés a tota la informació pertinent; aquesta condició ha de ser aplicable no solament a la persona responsable de la funció de compliment, sinó també respecte de tot el personal que en formi part.
S’ha de nomenar un responsable de compliment normatiu, que s’ha d’encarregar del desenvolupament de la funció, així com d’elaborar informes periòdics sobre compliment per, entre altres coses, facilitar l’avaluació i la supervisió de l’adequat compliment de les polítiques per part de l’alta direcció.
Les persones encarregades d’aquesta funció no poden participar en la realització dels serveis o les activitats que controlen.
El mètode de determinació de la retribució de les persones encarregades d’aquest òrgan no ha de comprometre la seva objectivitat real o potencial.
En el cas d’entitats pertanyents a un grup, el compliment de l’obligació continguda en aquest article es podria assolir en l’àmbit del grup prèvia autorització de l’AFA.
Les entitats operatives del sistema financer no estan obligades a complir la condició prevista a la lletra c) de l’apartat 2, sempre que en funció del volum, l’escala i la complexitat de les seves activitats puguin demostrar que el compliment d’aquest requisit no resulta proporcionat, i que el procediment per verificar el compliment normatiu continua sent eficaç. En aquest cas, l’entitat operativa del sistema financer ha d’avaluar si l’eficàcia de la funció de compliment es veu compromesa. L’avaluació es reexamina periòdicament.
En cas que les entitats operatives del sistema financer optin per una externalització parcial o total de la seva funció de compliment, han d’adoptar un model qualificat de supervisió i seguiment de les tasques i activitats d’aquesta funció. En tot cas, encara que la funció s’externalitzi, cal el nomenament d’un responsable de forma interna a l’entitat.
La funció de compliment normatiu ha de supervisar el desenvolupament dels mecanismes de governança dels productes i ha de fer-ne una revisió periòdica, per tal de detectar qualsevol risc d’incompliment per part de l’entitat de les obligacions establertes en aquesta Llei i en el reglament que la desenvolupa.
Article 10. Funció de gestió del risc
Les entitats operatives del sistema financer han de tenir una funció de gestió de riscos que desenvolupi les tasques següents:
Assessorar l’alta direcció en relació amb l’establiment de polítiques de gestió del risc i en la determinació del nivell de tolerància de l’entitat al risc.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.