LegalizeLlei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats
a bis) Informar directament el consell d’administració, amb independència de la direcció general, i exposar els seus motius de preocupació i advertir aquest òrgan, quan sigui procedent, en cas d’evolucions específiques del risc que afectin o puguin afectar l’entitat operativa del sistema financer, sense perjudici de les responsabilitats del consell d’administració, de conformitat amb aquesta Llei.
Establir, aplicar i mantenir procediments de gestió del risc adequats que permetin identificar, avaluar, gestionar, controlar i elaborar informes de gestió dels riscos derivats de les activitats de l’entitat; en fer-ho, les entitats operatives del sistema financer han de tenir en compte els riscos de sostenibilitat.
Adoptar mesures, processos i mecanismes eficaços per gestionar els riscos associats a les activitats, els processos i els sistemes de l’entitat en funció del nivell de tolerància al risc aprovat pel consell d’administració.
Supervisar:
Que les polítiques i els procediments de gestió dels riscos de l’entitat són adequats i eficaços.
ii) El nivell de compliment, per l’entitat i per les persones competents, de les polítiques, els processos, els procediments i els mecanismes definits i establerts per vetllar per una adequada gestió del risc a què es refereixen les lletres b) i c) anteriors.
iii) Que les mesures adoptades per fer front a qualsevol deficiència en el disseny o en l’aplicació de les polítiques, els procediments, les mesures, els processos i els mecanismes són adequades i eficaces, i indiquen els casos en què el personal de l’entitat no compleixi aquestes mesures, aquests processos i aquests mecanismes, o no apliqui les polítiques i els procediments.
Les entitats operatives del sistema financer han de tenir, quan resulti proporcionat d’acord amb la naturalesa, l’escala i la complexitat de la seva activitat, dels riscos als quals està exposada i de la naturalesa i la tipologia dels productes i serveis prestats, un òrgan que, actuant de forma adequada i independent, compleixi les condicions següents:
Estar dotat dels recursos tècnics necessaris i de recursos humans amb l’experiència i els coneixements adequats per vetllar pel correcte desenvolupament de les seves funcions.
Nomenar un responsable de l’òrgan de gestió de risc, el qual ha d’actuar de manera independent i no pot ser revocat del seu càrrec sense l’aprovació prèvia del consell d’administració.
La funció de gestió de riscos ha de reportar directament a l’òrgan d’administració i ha d’elaborar informes periòdics sobre gestió de riscos per, entre altres coses, facilitar l’avaluació i la supervisió de l’adequat compliment de les polítiques, els procediments i els mecanismes de gestió del risc de l’entitat i assessorar l’òrgan d’administració.
Les persones encarregades d’aquesta funció no poden participar en la realització dels serveis o les activitats que controlen.
En el cas d’entitats pertanyents a un grup, el compliment de l’obligació continguda en aquest article es pot assolir en l’àmbit del grup prèvia autorització de l’AFA.
En qualsevol cas, amb independència de l’existència, o no, d’un òrgan de gestió de riscos, totes les entitats operatives del sistema financer han de poder demostrar que donen compliment a les polítiques i els procediments adoptats i que la funció de gestió del risc exercida és eficaç.
Article 11. Funció d’auditoria interna
Les entitats operatives del sistema financer han de tenir, quan resulti proporcionat d’acord amb la naturalesa, l’escala i la complexitat de la seva activitat, dels riscos als quals estan exposades i de la naturalesa i la tipologia dels productes i els serveis prestats, un òrgan que, actuant amb independència, desplegui la funció d’auditoria interna amb l’objecte d’examinar, avaluar i supervisar l’adequació i l’eficàcia del sistema de control intern, formular conclusions i recomanacions i verificar-ne la implantació per contribuir a la millora del sistema de control intern i del govern corporatiu. A aquest efecte, han d’elaborar, mantenir i executar un pla d’auditoria basat en riscos.
En el cas que l’obligació inclosa a l’apartat 1 sigui aplicable, s’ha de nomenar una persona de l’entitat com a responsable de l’òrgan d’auditoria interna, amb suficient experiència, coneixements i autoritat per promoure la independència i el correcte funcionament de la funció d’auditoria interna, així com l’adequada consideració de les comunicacions dels treballs realitzats i de les accions apropiades sobre les recomanacions efectuades.
Aquesta persona és responsable del desenvolupament de la funció, de l’elaboració dels corresponents informes periòdics a l’alta direcció, els quals han de destacar les conclusions i les recomanacions més significatives, i del seguiment de l’efectivitat de les mesures adoptades.
Així mateix, la funció d’auditoria interna ha d’elaborar anualment un informe que reculli l’opinió d’auditoria interna en relació amb el disseny i l’efectivitat operativa del sistema de control intern i de gestió de riscos de l’entitat. Aquest informe ha d’anar destinat a l’alta direcció perquè l’avaluï i porti a terme l’actuació corresponent, si escau. Una còpia d’aquest informe anual ha de ser tramesa a l’AFA en el decurs del primer semestre següent al tancament de l’exercici de referència.
La unitat que garanteix el desenvolupament de la funció d’auditoria interna ha d’estar dotada dels recursos tècnics i humans amb l’experiència necessària per al correcte desenvolupament de les seves funcions.
L’univers que ha d’auditar l’òrgan d’auditoria interna ha d’incloure:
Les funcions externalitzades en terceres entitats.
Les activitats autoritzades efectuades per agents de l’entitat, en especial les activitats en relació amb els procediments de comercialització així com amb el compliment de les obligacions d’informació i de les normes ètiques i de conducta que resultin aplicables.
En el cas d’entitats pertanyents a un grup, el compliment de l’obligació continguda en aquest article es pot assolir en l’àmbit del grup prèvia autorització de l’AFA.
Article 11 bis. Obligacions d’informació per part de les funcions de control
El consell d’administració de les entitats operatives del sistema financer ha de rebre periòdicament, i almenys amb una freqüència anual, informes per escrit sobre els assumptes traslladats per part de les funcions de compliment normatiu, gestió de riscos i auditoria interna, i sobre les mesures adoptades per esmenar qualsevol deficiència.
Article 11 ter. Operacions personals
Les entitats operatives del sistema financer han d’adoptar, aplicar i mantenir mesures adequades encaminades a evitar les activitats següents en el cas de qualsevol persona competent que participi en activitats que puguin donar lloc a un conflicte d’interès o que tingui accés a informació privilegiada en el sentit de la definició de l’article 46, o a una altra informació confidencial relacionada amb clients o operacions amb clients o per a clients, en virtut d’una activitat que realitzi per compte de l’entitat operativa del sistema financer:
Efectuar una operació personal que entri, almenys, en algun dels supòsits següents:
Que estigui prohibida per a aquesta persona en virtut d’aquesta Llei.
ii) Que impliqui l’ús inadequat o la divulgació indeguda d’informació confidencial.
iii) Que entri o pugui entrar en conflicte amb una obligació de l’entitat operativa del sistema financer d’acord amb aquesta Llei.
Assessorar o assistir una altra persona, al marge de l’execució normal del seu treball o del seu contracte de serveis, perquè realitzi una operació amb instruments financers que, si es tractés d’una operació personal de la persona competent, entraria en l’àmbit d’aplicació de la lletra a) anterior o dels requisits aplicables als analistes financers.
Sense perjudici del que disposa la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 46 d’aquesta Llei, la comunicació, al marge de l’execució normal del seu treball o del seu contracte de serveis, de qualsevol informació o opinió a qualsevol altra persona si la persona competent sap, o pot raonablement saber, que, com a conseqüència d’aquesta comunicació, l’altra persona pot, o podria, dur a terme qualsevol de les accions següents:
Efectuar una operació en instruments financers que, si es tractés d’una operació personal de la persona competent, estaria coberta per la lletra a) anterior o els requisits aplicables als analistes financers.
ii) Assessorar o assistir una altra persona perquè efectuï aquesta operació.
Les mesures exigides d’acord amb l’apartat 1 han d’estar concebudes per garantir, en particular, que:
Les persones competents a què es fa referència en l’apartat 1 estiguin al corrent de les restriccions en relació amb les operacions personals, així com de les mesures establertes per l’entitat operativa del sistema financer en relació amb les operacions personals i la revelació d’informació, de conformitat amb l’apartat 1.
L’entitat operativa del sistema financer sigui informada ràpidament de qualsevol operació personal efectuada per una persona competent, bé mitjançant la notificació de la dita operació o per mitjà d’altres procediments que li permetin identificar aquestes operacions.
En el cas dels acords d’externalització, l’entitat operativa del sistema financer ha de vetllar perquè l’entitat a la qual s’hagi externalitzat l’activitat porti un registre de les operacions personals efectuades per qualsevol persona competent, i faciliti aquesta informació a l’entitat operativa del sistema financer promptament, quan la hi sigui demanada.
Es porti un registre de les operacions personals notificades a l’entitat operativa del sistema financer o identificades per aquesta última, incloses qualsevol autorització o prohibició relacionades amb aquestes operacions.
Els apartats 1 i 2 no són aplicables als tipus d’operacions personals següents:
Operacions personals efectuades en el marc d’una gestió discrecional i individualitzada de carteres segons el mandat dels clients quan no hi hagi comunicació prèvia relativa a l’operació entre el gestor de la cartera i la persona competent o una altra persona per compte de la qual s’efectuï l’operació.
Operacions personals amb participacions en organismes d’inversió col·lectiva que compleixin les condicions necessàries per gaudir dels drets conferits per la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà o estiguin subjectes a supervisió d’acord amb la legislació d’un tercer país que estableixi un nivell equivalent de distribució de riscos per als seus actius, sempre que la persona competent i qualsevol altra persona per compte de la qual s’efectuïn les operacions no participin en la gestió d’aquest organisme.
Article 12 quater. Responsable en matèria de salvaguarda d’actius
Les entitats operatives del sistema financer han de designar un únic responsable amb les competències i l’autoritat suficients, amb coneixements específics per als assumptes relatius al compliment de les obligacions quant a la salvaguarda dels instruments financers i els fons dels clients.
Les entitats operatives del sistema financer han de decidir, garantint el ple compliment de la normativa aplicable, si el responsable designat s’ha de dedicar únicament a aquesta tasca, o si pot exercir les seves funcions amb eficàcia mentre atén altres responsabilitats.
Article 13. Gestió dels conflictes d’interès
Les entitats operatives del sistema financer han d’adoptar les mesures organitzatives i administratives adequades per detectar i evitar que els conflictes d’interès que puguin sorgir en el moment de la prestació de qualsevol servei d’inversió o auxiliar entre la mateixa entitat, l’alta direcció, el personal, els agents financers designats per l’entitat, o qualsevol persona vinculada directament o indirectament a elles per control i els seus clients o entre clients, puguin perjudicar els interessos d’un o de diversos clients, inclosos els causats per la recepció d’incentius de tercers o per la pròpia retribució de l’entitat operativa del sistema financer i altres estructures d’incentius.
A aquest efecte, s’entén que hi ha conflictes d’interès en la prestació d’un servei quan l’entitat operativa del sistema financer, les persones referides a l’apartat anterior o un altre client o clients tenen un interès en la prestació del servei, o en el seu resultat, que és diferent de l’interès del client al qual es presta el servei i es pot generar un perjudici a aquest darrer, o quan un altre client o clients poden obtenir un guany o evitar una pèrdua i hi ha la possibilitat de pèrdua concomitant per al client al qual es presta el servei.
Les entitats operatives del sistema financer han d’establir per escrit la política i els procediments de prevenció i solució dels conflictes d’interès adequats a la seva dimensió, l’organització, el volum i la complexitat de les seves activitats. Els directius, els empleats i els agents financers, o qualsevol persona vinculada per una relació de control, estan sotmesos a les mateixes regles de prevenció i solució dels conflictes d’interès establertes per a l’entitat.
Quan l’entitat sigui membre d’un grup, la política també ha de tenir en compte qualsevol circumstància que la dita entitat conegui o hagi de conèixer, en cas que pugui provocar un conflicte d’interès com a conseqüència de l’estructura i les activitats d’altres membres del grup.
En cas que les mesures exigides a l’apartat 1 d’aquest article no siguin suficients per garantir raonablement que es previndran els riscos de perjudici per als interessos del client, l’entitat operativa del sistema financer ha de revelar clarament al client la naturalesa general o l’origen dels conflictes d’interès abans d’actuar per compte del client.
La informació a què es refereix el paràgraf anterior s’ha de comunicar:
En un suport durador.
Amb el detall suficient, tenint en compte la classificació del client, per tal que el client pugui prendre una decisió sobre el servei amb coneixement de causa, en el context en el qual es plantegi el conflicte.
El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar el reglament aplicable que estableixi les disposicions relatives als informes d’inversions i als requisits organitzatius addicionals quan una entitat operativa del sistema financer elabora i divulga informes sobre inversions.
Article 13 bis. Conflictes d’interès potencialment perjudicials per als clients
Per identificar els tipus de conflictes d’interès que sorgeixin en la prestació de serveis d’inversió o auxiliars, o una combinació dels mateixos serveis, incloses les preferències de sostenibilitat, i per evitar que la seva existència pugui perjudicar els interessos d’un client, les entitats operatives del sistema financer han de tenir en compte, com a criteri mínim, si l’entitat o una persona competent, o bé una persona directament o indirectament vinculada a l’entitat mitjançant una relació de control, es troba en alguna de les situacions següents, ja sigui com a conseqüència de la prestació de serveis d’inversió o auxiliars o de la realització d’activitats d’inversió, o per altres motius:
L’entitat operativa del sistema financer o la persona identificada pot obtenir un benefici financer, o evitar una pèrdua financera, en detriment del client.
L’entitat operativa del sistema financer o la persona identificada té un interès en el resultat d’un servei prestat al client o d’una operació efectuada per compte del client que sigui diferent de l’interès del client en aquest resultat.
L’entitat operativa del sistema financer o la persona identificada té incentius financers o d’un altre tipus per afavorir els interessos d’un altre client o grup de clients enfront dels interessos del client.
L’entitat operativa del sistema financer o la persona identificada desenvolupa la mateixa activitat que el client.
L’entitat operativa del sistema financer o la persona identificada rep o ha de rebre d’una persona diferent del client un incentiu en relació amb un servei prestat al client, en forma de diners, béns o serveis, a part de la comissió o la retribució habitual per aquest servei.
La direcció general ha de rebre periòdicament i, almenys, anualment, informes per escrit sobre els conflictes d’interès que hagin suposat un risc de menyscabament dels interessos d’un o més clients. Aquest informe també ha d’identificar els potencials conflictes que puguin existir de serveis en curs, en cas que aquests conflictes no s’hagin materialitzat.
Article 13 ter. Política de gestió dels conflictes d’interès
La política de conflictes d’interès establerta de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 13 ha de contenir el següent:
Ha d’identificar, en relació amb els serveis i les activitats d’inversió i serveis auxiliars específics realitzats per l’entitat o per compte d’aquesta última, les circumstàncies que donin o puguin donar lloc a un conflicte d’interès que impliqui un risc important de perjudici dels interessos d’un o més clients.
Ha d’especificar els procediments que s’han de seguir i les mesures que s’han d’adoptar per evitar i gestionar aquests conflictes.
Els procediments i les mesures que estableix la lletra b) de l’apartat 1 han de garantir que les persones competents que participin en diferents activitats que impliquin un conflicte d’interès dels que s’especifiquen en la lletra a) de l’apartat 1 desenvolupin aquestes activitats amb un nivell d’independència adequat a la dimensió i les activitats de l’entitat i del grup al qual pertany, i la importància del risc de perjudici dels interessos dels clients.
A efectes de la lletra b) de l’apartat 1, els procediments que s’han de seguir i les mesures que s’han d’adoptar han d’incloure els que, dels enumerats a continuació, resultin necessaris i apropiats per garantir un grau indispensable d’independència:
Procediments eficaços per impedir o controlar l’intercanvi d’informació entre persones competents que participin en activitats que comportin el risc d’un conflicte d’interès, quan l’intercanvi d’aquesta informació pugui ser perjudicial per als interessos d’un o més clients.
La supervisió separada de les persones competents quan les seves funcions principals siguin la realització d’activitats o la prestació de serveis per compte o a favor de clients amb interessos contraposats, o que representin interessos que puguin entrar en conflicte, inclosos els de l’entitat.
La supressió de qualsevol relació directa entre la retribució de les persones competents que desenvolupen principalment una activitat i la retribució d’altres persones competents que desenvolupen principalment una altra activitat, o els ingressos generats per aquestes activitats, quan pugui sorgir un conflicte d’interès en relació amb aquestes activitats.
Mesures per impedir o limitar a qualsevol persona exercir una influència inadequada sobre la forma en què una persona competent realitza serveis o activitats d’inversió o auxiliars.
Mesures per impedir o controlar la participació simultània o consecutiva d’una persona competent en diversos serveis o activitats d’inversió o auxiliars, quan aquesta participació pugui anar en detriment d’una gestió adequada dels conflictes d’interessos.
Si l’adopció o la pràctica d’una o més d’aquestes mesures i procediments no garanteix el grau indispensable d’independència, les entitats operatives del sistema financer han d’adoptar mesures i procediments alternatius o suplementaris necessaris i apropiats amb aquesta finalitat.
Les entitats operatives del sistema financer han de reexaminar i avaluar periòdicament, almenys una vegada a l’any, la seva política de gestió dels conflictes d’interès i adoptar totes les mesures oportunes per corregir qualsevol deficiència identificada. A aquest efecte, l’excessiva confiança en la revelació dels conflictes d’interès es considera una deficiència de la política de gestió de conflictes d’interès de l’entitat.
Article 13 quater. Revelació al client dels conflictes d’interès
Quan les mesures organitzatives o administratives a les quals es refereix l’article anterior adoptades per gestionar el conflicte d’interès i evitar que es perjudiquin els interessos dels clients no siguin suficients per garantir, amb raonable certesa, que es previndran els riscos de perjudici per als interessos del client, l’empresa de serveis d’inversió ha de revelar la naturalesa i l’origen del conflicte al client abans d’actuar per compte d’aquest últim, així com les mesures adoptades per mitigar el risc de perjudici per al client.
Les entitats s’han d’assegurar que la revelació als clients dels conflictes d’interès constitueixi una solució d’últim recurs que només s’utilitzi en els casos en què les mesures organitzatives i administratives efectives establertes per l’entitat operativa del sistema financer per prevenir o gestionar els conflictes d’interès no siguin suficients per garantir, amb raonable certesa, la prevenció dels riscos de perjudici dels interessos del client.
La comunicació ha d’indicar clarament que les mesures organitzatives i administratives establertes per l’empresa de serveis d’inversió per prevenir o gestionar aquest conflicte no són suficients per garantir, amb raonable certesa, que es previndran els riscos de perjudici dels interessos del client. La comunicació ha d’incloure la descripció concreta dels conflictes d’interès que sorgeixin en la prestació de serveis d’inversió o serveis auxiliars, tenint en compte la naturalesa del client al qual es dirigeix la comunicació. La descripció ha d’explicar la naturalesa general i l’origen dels conflictes d’interessos, així com els riscos que sorgeixin per al client a conseqüència d’aquests conflictes i les mesures adoptades per mitigar aquests riscos, amb el detall suficient perquè el client pugui prendre una decisió amb coneixement de causa en relació amb el servei d’inversió o auxiliar en el context del qual sorgeixi el conflicte d’interessos.
Article 13 quinquies. Requisits addicionals pel que fa a la fixació de preus de les ofertes en relació amb l’emissió d’instruments financers
Les entitats operatives del sistema financer han de disposar de sistemes, controls i procediments per detectar i prevenir o gestionar els conflictes d’interessos que poguessin sorgir en relació amb una possible infravaloració o sobrevaloració d’una emissió o amb la participació de les parts interessades en el procés.
En particular, com a requisit mínim, les entitats operatives del sistema financer han d’establir, aplicar i mantenir procediments interns per garantir el següent:
Que la fixació del preu de l’oferta no afavoreixi els interessos dels altres clients o els interessos de la mateixa empresa, de manera que pugui ser contrària als interessos del client emissor.
Que es previngui o gestioni qualsevol situació en la qual les persones responsables de prestar serveis als clients inversors de l’empresa participin directament en la presa de decisions relatives a l’assessorament de finançament empresarial sobre fixació de preus prestat al client emissor.
Les entitats operatives del sistema financer han de facilitar als seus clients informació sobre la manera com es determina la recomanació sobre el preu de l’oferta i els terminis. En particular, l’empresa ha d’informar el client emissor i comprometre’s amb ell pel que fa a qualsevol estratègia de cobertura o estabilització que tingui la intenció de dur a terme en relació amb l’oferta, inclosa la forma en què aquestes estratègies poden afectar els interessos dels clients emissors. Durant el procés d’oferta, les empreses també han de prendre totes les mesures raonables per mantenir el client emissor informat sobre els avenços pel que fa a la fixació de preu de l’emissió.
Article 14. Transparència
Amb la finalitat de protegir els interessos legítims dels clients de les entitats operatives del sistema financer, s’estableix que el document o els documents que plasmen l’acord entre l’entitat i el client, així com qualsevol contracte, es formalitzin per escrit o en qualsevol altre suport durador, que reflecteixin amb claredat les obligacions i els drets de les parts, que es posi a disposició del client un exemplar del document signat per l’entitat i que les entitats facin conèixer a la seva clientela les condicions, incloent-hi els costos, de les seves operacions.
L’acord escrit ha d’establir els drets i les obligacions essencials de les parts i ha d’incloure el següent:
Una descripció dels serveis i, quan escaigui, la naturalesa i l’abast de l’assessorament en matèria d’inversió que s’hagin de prestar.
En el cas dels serveis de gestió de carteres, els tipus d’instruments financers que puguin ser adquirits i venuts i els tipus d’operacions que puguin dur-se a terme en nom del client, així com els instruments o operacions que, si escau, estiguin prohibits.
Una descripció de les principals característiques dels serveis que s’hagin de prestar, incloses, si escau, la funció de l’entitat pel que fa a les actuacions societàries relacionades amb els instruments dels clients i les condicions en què les operacions de finançament de valors que impliquin valors de clients generaran un rendiment per al client.
Les entitats han d’informar els seus clients amb la màxima celeritat possible, tenint en compte els sistemes de comunicació establerts entre les entitats i el client, de les incidències rellevants relatives a les operacions contractades per ells, i han de recollir immediatament noves instruccions, si escau.
Article 14 bis. Servei d’atenció al client
Les entitats operatives del sistema financer han d’establir, aplicar i mantenir polítiques i procediments efectius i transparents que permetin un tractament raonable i ràpid de les reclamacions presentades pels clients o potencials clients, i han de guardar un registre de cada reclamació i de les mesures adoptades per resoldre-les.
La política de gestió de reclamacions ha d’oferir informació clara, exacta i actualitzada sobre el procés de tramitació de les mateixes reclamacions. Aquesta política ha de ser aprovada per l’alta direcció de l’entitat.
Les entitats operatives del sistema financer han de publicar, almenys al seu web, en una ubicació de fàcil accés, els detalls del procés que s’ha de seguir en la tramitació d’una reclamació. Aquests detalls han d’incloure informació sobre la política de gestió de reclamacions i les dades de contacte de la funció de gestió de reclamacions. La informació s’ha de facilitar als clients o possibles clients, prèvia sol·licitud o quan s’acusi recepció d’una reclamació. Les entitats operatives del sistema financer han de permetre als clients i possibles clients presentar reclamacions gratuïtament.
Les entitats operatives del sistema financer han d’establir una funció de gestió de reclamacions responsable de la investigació de les reclamacions. Aquesta funció pot ser assumida per la funció de compliment normatiu.
En la tramitació d’una reclamació, les entitats operatives del sistema financer s’han de comunicar amb els clients o possibles clients de manera clara i en un llenguatge senzill que sigui fàcil d’entendre i han de respondre a la reclamació sense demores injustificades.
Les entitats operatives del sistema financer han de comunicar la seva posició sobre la reclamació als clients o possibles clients i han d’informar-los de les seves opcions, entre les quals hi ha la possibilitat que elevin la seva reclamació a una entitat de resolució alternativa de litigis o emprendre accions civils.
Les entitats operatives del sistema financer han de facilitar informació sobre les reclamacions i la seva tramitació a l’AFA.
La funció de compliment normatiu de les entitats operatives del sistema financer ha d’analitzar les reclamacions i les dades relatives a la seva tramitació, per assegurar-se que es detecten i aborden tots els riscos o problemes.
Article 14 ter. Mecanisme extrajudicial per a la reclamació dels consumidors de serveis d’inversió i/o auxiliars
Els consumidors de serveis d’inversió i/o auxiliars tenen dret a sotmetre les seves reclamacions als procediments de resolució alternativa de litigis establerts en la legislació en matèria de protecció del consumidor, amb l’objectiu de resoldre els conflictes entre els consumidors de serveis d’inversió i/o auxiliars i les entitats operatives del sistema financer que prestin serveis d’inversió i/o auxiliars, relatius als drets i les obligacions derivats d’aquesta Llei, del seu desenvolupament reglamentari o dels comunicats tècnics emesos per l’AFA, segons correspongui.
Article 15. Registres
Les entitats operatives del sistema financer han de crear un registre que inclogui el document o els documents que plasmen els acords entre l’entitat i el client i que continguin els drets i les obligacions de cadascuna de les parts i les altres condicions en què l’entitat presta el servei. Els registres en què figurin els drets i les obligacions respectius de l’entitat operativa del sistema financer i del client conforme a un acord de prestació de serveis, o les condicions en què l’entitat presti serveis al client, es conserven almenys mentre duri la relació amb el client.
Les entitats operatives del sistema financer han de portar un registre de tots els tipus d’operacions i serveis que efectuïn, així com un registre de la seva organització interna i, en tot cas, com a mínim, un registre d’ordres i un registre d’operacions. Aquests registres s’han de mantenir, com a mínim, durant cinc anys des de la data de recepció de l’ordre o d’execució de l’operació i almenys mentre dura la relació amb el client. Quan l’entitat hagi efectuat una comunicació d’operació sospitosa en matèria d’abús de mercat davant l’AFA, ha de mantenir els registres corresponents, com a mínim, cinc anys des de la data de la dita comunicació i, en tot cas, fins a la data de tancament de la investigació, si escau. Si transcorregut aquest període continués obert un procediment administratiu o judicial en relació amb les ordres o operacions objecte d’aquests registres, aquests registres s’han de conservar fins a la data de finalització dels procediments esmentats.
Malgrat el que disposa l’apartat anterior, l’AFA pot exigir a les entitats operatives del sistema financer que mantinguin tots o alguns dels registres durant un període indeterminat en funció de la naturalesa de l’instrument o de l’operació, sempre que sigui necessari per permetre a l’AFA l’exercici de les seves funcions de supervisió.
Una vegada hagi expirat l’autorització d’una entitat operativa del sistema financer, l’AFA pot exigir que l’entitat operativa del sistema financer mantingui els registres per al temps restant del període de cinc anys a què fa referència el primer paràgraf.
Aquest registre ha de ser suficient per permetre la supervisió del compliment dels requeriments previstos en la legislació vigent i, en especial, de totes les obligacions de les entitats que ofereixin serveis d’inversió respecte als seus clients o a potencials clients.
Les entitats operatives del sistema financer han de conservar els registres que s’esmenten en els apartats anteriors en un suport que permeti l’emmagatzematge de forma que aquests registres estiguin adequadament salvaguardats i, d’acord amb la legislació vigent, siguin accessibles per a l’entitat, els seus clients, els seus auditors, l’AFA o qualsevol altra autoritat que hagi de tenir-hi accés, de forma que es compleixin les condicions següents:
L’AFA ha de poder accedir-hi fàcilment i reconstituir cadascuna de les etapes fonamentals de la tramitació de cada operació.
Ha de ser possible que qualsevol correcció o modificació d’un altre tipus, i el contingut dels registres amb anterioritat a aquestes correccions o modificacions, es determini fàcilment.
No ha de ser possible la manipulació o alteració dels registres d’una altra manera.
Les entitats operatives del sistema financer han de mantenir i actualitzar regularment un registre dels tipus de serveis d’inversió o auxiliars efectuats per l’entitat o per compte de la mateixa entitat en els quals hagi sorgit un conflicte d’interès que hagi suposat un risc important de perjudici dels interessos d’un o més clients o, en el cas d’un servei o d’una activitat en curs, en els quals pugui sorgir aquest conflicte.
Les disposicions establertes en els apartats precedents d’aquest article s’apliquen sense perjudici del compliment de les normes en vigor que regulen l’obligació de conservació dels documents comptables i contractuals.
El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha de determinar reglamentàriament una llista amb els registres mínims que les entitats operatives del sistema financer han de mantenir.
Article 15 bis. Enregistrament de les converses telefòniques o les comunicacions electròniques
Les entitats operatives del sistema financer han d’establir, implementar i mantenir una política eficaç de gravació de les converses telefòniques i comunicacions electròniques, establerta per escrit i adequada a la mida i l’organització de l’entitat i a la naturalesa, magnitud i complexitat de la seva activitat. La política ha d’incloure el següent:
La identificació de les converses telefòniques i comunicacions electròniques, incloses les converses telefòniques i les comunicacions electròniques internes pertinents, que estiguin subjectes a requisits de gravació.
L’especificació dels procediments que s’han de seguir i les mesures que s’han d’adoptar per garantir que l’entitat compleixi aquesta obligació quan es produeixin circumstàncies excepcionals i l’entitat no pugui gravar la conversa o comunicació en els dispositius creats, acceptats o permesos per l’entitat; les proves d’aquestes circumstàncies s’han de conservar i posar a disposició de l’AFA, si es requereix.
L’òrgan d’administració ha d’exercir una supervisió i un control eficaç sobre les polítiques i els procediments relatius a la gravació de les converses telefòniques i les comunicacions electròniques de l’entitat.
El registre ha d’incloure les gravacions de les converses telefòniques o comunicacions electròniques relatives a les operacions portades a terme en alguna de les situacions següents:
Quan es negociï per compte propi.
Quan es presti el servei de recepció i transmissió d’ordres.
Quan es presti el servei d’execució d’ordres.
L’entitat operativa del sistema financer ha de prendre totes les mesures raonables per gravar les converses telefòniques i comunicacions electròniques pertinents efectuades per la mateixa entitat a través d’un empleat o a través d’una persona contractada. La participació d’aquestes persones en aquestes mesures ha de ser acceptada o autoritzada per l’entitat.
Els clients poden comunicar les seves ordres per altres canals, si bé aquestes comunicacions s’han de fer en un suport durador, com correu postal, fax o correu electrònic. En el cas de visites o reunions presencials cara a cara amb un client, així com qualsevol altra comunicació amb el client que no s’hagi pogut gravar, s’ha de registrar per escrit en actes o notes el contingut de les converses, complint el que estableix l’apartat 9 següent.
Les entitats operatives del sistema financer s’han d’assegurar que els mecanismes destinats a donar compliment a les obligacions de gravació siguin neutres des d’un punt de vista tecnològic. Les entitats han d’avaluar periòdicament l’eficàcia de les polítiques i els procediments de l’entitat i adoptar les mesures i els procediments addicionals o alternatius que resultin necessaris i adequats per complir l’obligació de gravació de converses i comunicacions. Quan l’entitat accepti o autoritzi un nou mitjà de comunicació, s’han d’adoptar les mesures necessàries per complir aquestes obligacions.
Les entitats operatives del sistema financer han de mantenir i actualitzar regularment un registre de les persones que posseeixin dispositius de l’entitat o dispositius de propietat privada la utilització dels quals hagi aprovat l’entitat.
Les entitats operatives del sistema financer han de formar els empleats en els procediments aplicables respecte a l’obligació recollida en aquest article.
Per garantir el compliment dels requisits de gravació i registre de conformitat amb aquest article, les entitats operatives del sistema financer han de controlar regularment els registres d’operacions i ordres subjectes a aquests requisits, incloses les converses pertinents. Aquest seguiment s’ha de basar en el risc i ser proporcionat.
Les entitats operatives del sistema financer, abans de prestar serveis d’inversió i efectuar activitats relacionades amb la recepció, la transmissió i l’execució d’ordres en relació amb clients nous i ja existents, han d’informar-los que:
S’estan gravant les converses i comunicacions.
Hi haurà una còpia de la gravació de les converses i les comunicacions amb els clients disponible, prèvia petició, durant el termini establert a l’apartat 2 de l’article 15.
Aquesta informació pot proporcionar-se una sola vegada, abans de la prestació de serveis d’inversió a clients nous i actuals.
L’entitat operativa del sistema financer ha de registrar en un suport durador tota la informació pertinent relativa a les converses directes amb clients. La informació que es registri ha d’incloure, com a mínim, el següent:
La data i l’hora de les reunions.
El lloc de les reunions.
La identitat dels assistents.
El promotor de les reunions.
La informació pertinent sobre l’ordre del client, inclosos el preu, el volum, el tipus d’ordre i el moment en què es transmetrà o executarà.
Les gravacions s’han de conservar en un suport durador que en permeti la reproducció o còpia i en un format que no permeti que es modifiqui o suprimeixi la gravació original. A més, s’han d’emmagatzemar en un suport que permeti que siguin fàcilment accessibles i estiguin a disposició dels clients que ho demanin. Les entitats han de garantir la qualitat, l’exactitud i l’exhaustivitat de totes les gravacions de les converses telefòniques i comunicacions electròniques. El termini de conservació d’un registre comença en la data en què s’hagi creat.
Article 15 ter. Utilització d’índexs de referència
Les entitats operatives del sistema financer poden utilitzar un índex de referència o una combinació d’índexs de referència, en el sentit del punt 52 de l’article 2, si l’índex de referència està elaborat per un administrador radicat a la Unió Europea i inscrit en el Registre d’Administradors i Índex de Referència de l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (AEVM), o si es tracta d’un índex inscrit en aquest mateix Registre.
La utilització d’un índex de referència administrat, elaborat o controlat per una autoritat pública andorrana o d’un tercer país o per un banc central no està subjecta al compliment dels requisits del paràgraf primer.
Les entitats operatives del sistema financer també poden utilitzar un índex substitutiu d’un índex de referència de conformitat amb l’article 15 quater.
Les entitats operatives del sistema financer que utilitzin un índex de referència han d’elaborar i conservar per escrit plans sòlids que especifiquin les mesures que prendrien si l’índex de referència variés de forma important o deixés d’elaborar-se. Quan sigui factible i adequat, en aquests plans s’han de designar un o diversos índexs de referència alternatius que puguin servir de referència per substituir els índexs de referència que deixin d’elaborar-se, i s’ha d’exposar el motiu pel qual aquests índexs constitueixen una alternativa adequada. Les entitats subjectes a aquesta obligació han de facilitar a l’AFA, prèvia petició i sense demora injustificada, aquests plans i les possibles actualitzacions, i s’han de reflectir en la relació contractual amb els clients.
En el cas de les societats d’inversió que no hagin designat una societat gestora d’OIC, tal com preveu l’apartat 4 de l’article 18 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, els són aplicables les disposicions d’aquest article.
Si un índex de referència preexistent no es troba inscrit en el Registre d’Administradors i Índex de Referència de l’AEVM, però la cessació o modificació d’aquest índex per tal d’adaptar-se al que s’estableix en aquesta Llei donaria lloc a una causa de força major, frustraria o d’alguna altra manera infringiria les condicions de qualsevol contracte financer o instrument financer o les regles de qualsevol OIC que utilitzi aquest índex com a referència, l’AFA pot permetre la utilització d’aquest índex de manera excepcional per als contractes, instruments o OIC preexistents a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, fins que vencin o es liquidin. Cap instrument financer, contracte financer, prospecte complet o informe periòdic d’OIC no pot afegir una referència a aquest índex de referència preexistent després del 15 de desembre del 2022.
Article 15 quater. Substitució normativa d’un índex de referència
Aquest article és aplicable a:
Tot contracte financer, o instrument financer, que es refereixi a un índex de referència i es regeixi pel dret andorrà.
Qualsevol contracte financer totes les parts del qual estiguin establertes al Principat d’Andorra i que es refereixi a un índex de referència i es regeixi pel dret d’un tercer país on no s’estableixi la liquidació ordenada d’un índex de referència.
Així mateix, aquest article és aplicable als índexs de referència de tercers països si cessar-los o liquidar-los pertorbés de manera significativa el funcionament del sistema financer o plantegés un risc sistèmic per a aquest darrer.
El ministeri encarregat de les finances pot elaborar un reglament que designi un o diversos índexs substitutius d’un índex de referència sempre que es produeixi alguna de les circumstàncies següents:
Que l’autoritat competent de l’administrador del dit índex hagi emès una declaració pública o hagi publicat informació en què s’anunciï que aquest índex ha deixat de reflectir el mercat o la realitat econòmica subjacents.
Que l’administrador d’aquest índex de referència o un tercer en nom seu hagi emès una declaració pública o hagi publicat informació, o si aquesta declaració ha estat emesa o aquesta informació ha estat publicada, en què s’anunciï que aquest administrador inicia la liquidació ordenada d’aquest índex o deixa, de forma permanent o indefinida, d’elaborar aquest índex o determinats venciments o divises per als quals es calcula aquest índex, sempre que en el moment de l’emissió de la declaració o publicació de la informació no hi hagi un administrador successor que continuï elaborant aquest índex.
Que l’autoritat competent de l’administrador del dit índex de referència o qualsevol entitat amb autoritat, en matèria d’insolvència o resolució, sobre aquest administrador hagi emès una declaració pública o hagi publicat informació en què es declari que aquest administrador inicia la liquidació ordenada d’aquest índex o deixa, de forma permanent o indefinida, d’elaborar el dit índex de referència o determinats venciments o divises per als quals es calcula aquest índex, sempre que en el moment de l’emissió de la declaració o la publicació de la informació no hi hagi un administrador successor que continuï elaborant aquest índex.
Que l’autoritat competent de l’administrador del dit índex de referència retiri o suspengui l’autorització de l’administrador, sempre que en el moment de la retirada o la suspensió no hi hagi un administrador successor que continuï elaborant aquest índex i el seu administrador iniciï la liquidació ordenada d’aquest índex o deixi, de forma permanent o indefinida, d’elaborar aquest índex o determinats venciments o divises per als quals es calcula aquest índex.
L’índex substitutiu d’un índex de referència determinat en virtut de l’apartat 3 substitueix totes les referències al dit índex en els contractes financers i instruments financers a què es refereix l’apartat 1 a partir de la data en què sigui aplicable l’índex de referència substitutiu, i quan aquests contractes financers i instruments financers no continguin:
Cap clàusula supletòria; o
Cap clàusula supletòria adequada.
Als efectes de la lletra b) de l’apartat 4, una clàusula supletòria es considera inadequada quan:
No inclogui un índex substitutiu permanent d’un índex de referència en cessació; o
Aplicar-la exigeix el consentiment de tercers, el qual hagi estat denegat; o
Inclou un índex substitutiu que hagi deixat de reflectir el mercat o la realitat econòmica subjacents que pretén mesurar l’índex de referència cessat, o en divergeix de manera significativa, i l’aplicació del qual podria exercir un efecte advers en l’estabilitat financera.
Un índex substitutiu d’un índex de referència no és aplicable quan totes les parts o la majoria de les parts requerides d’un contracte financer o un instrument financer a què fa referència l’apartat 1 hagin acordat aplicar un índex substitutiu diferent de l’índex de referència, ja sigui abans o després de la data d’aplicació del reglament tècnic de regulació de substitució de l’índex de referència d’acord amb l’apartat 3.
Article 16. Informació als clients
Les entitats operatives del sistema financer han de posar a disposició dels seus clients, en temps i forma, la informació necessària per permetre que els clients puguin prendre les seves decisions amb coneixement íntegre dels riscos i dels costos associats als serveis i productes o operacions.
Les entitats operatives del sistema financer han de posar a disposició dels seus clients informes adequats corresponents als serveis prestats als dits clients i a les operacions per compte d’aquests darrers; aquests informes han d’incloure el detall dels costos i les despeses associats als dits serveis o operacions.
Les entitats operatives del sistema financer han de posar a disposició dels seus clients o potencials clients tota la informació prevista en la normativa vigent.
Article 17. Publicitat
Les comunicacions publicitàries de les entitats operatives del sistema financer han de ser transparents, imparcials, clares i no enganyoses. Així mateix, han de ser comprensibles per al públic objectiu al qual van dirigides, han de ser clarament identificables com a comunicacions publicitàries i han de complir tot el marc normatiu vigent en aquesta matèria.
Les entitats operatives del sistema financer s’han d’assegurar que la informació que figura en una comunicació publicitària sigui coherent amb qualsevol informació que proporcionin a clients en el curs de la prestació de serveis d’inversió i auxiliars.
Quan una comunicació publicitària contingui una oferta o una invitació de la naturalesa que s’indica a continuació i s’especifiqui la forma de la resposta, o inclogui un formulari mitjançant el qual s’hi pugui donar resposta, ha d’incloure la informació que s’estableixi reglamentàriament pel que fa a aquesta oferta o invitació:
Una oferta per subscriure un acord en relació amb un instrument financer, servei d’inversió o servei auxiliar amb qualsevol persona que respongui a la comunicació.
Una invitació a qualsevol persona que respongui a la comunicació a fer una oferta per a la subscripció d’un acord en relació amb un instrument financer, servei d’inversió o servei auxiliar.
No obstant això, el primer paràgraf no és aplicable si, per respondre a una oferta o a una invitació que figuri en la comunicació publicitària, el possible client minorista ha de fer referència a un altre o uns altres documents que, sols o combinats, continguin aquesta informació.
Secció tercera. Comptabilitat i auditoria dels comptes anuals
Article 18. Comptes anuals
Les entitats operatives del sistema financer han de formular comptes anuals individuals.
Els grups d’entitats operatives del sistema financer, segons el que està establert a l’apartat següent, han de formular comptes anuals consolidats.
Els grups d’entitats operatives del sistema financer són tots els grups de societats en què la societat dominant és una entitat operativa del sistema financer o té com a activitat principal la tinença de participacions en una o més entitats operatives del sistema financer, i aquells grups en què, incloent una o més entitats operatives del sistema financer, l’activitat d’aquestes entitats sigui la més important del grup.
Els comptes anuals individuals i consolidats de les entitats operatives del sistema financer han d’incloure els estats financers i la informació establerts en la legislació comptable vigent. Aquests documents han de reflectir amb claredat la imatge fidel del patrimoni, de la seva situació financera, dels resultats de les seves operacions, dels fluxos d’efectiu i de la naturalesa dels riscos de l’entitat o del grup.
La formulació dels comptes anuals de les entitats mencionades a l’apartat anterior s’ha de subjectar als principis comptables i a les normes de valoració i classificació, així com als models de presentació d’estats financers establerts per la normativa vigent.
Les entitats operatives del sistema financer han d’ajustar el seu exercici econòmic a l’any natural.
Les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic han de presentar per separat la comptabilitat relativa als serveis de pagament i la relativa a les activitats mencionades a continuació, perquè siguin supervisades.
Les activitats subjectes a aquesta obligació són les següents:
La prestació de serveis operatius i serveis auxiliars estretament relacionats, com assegurar l’execució d’operacions de pagament, serveis de canvi de divisa, activitats de protecció i l’emmagatzematge i el tractament de dades.
L’operació de sistemes de pagament, sense perjudici de l’article 5 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic.
Les activitats empresarials diferents de les de la prestació de serveis de pagament, d’acord amb el que estableix la Llei.
Article 19. Auditories externes
Les entitats operatives del sistema financer tenen l’obligació d’auditar els seus comptes anuals individuals i, si escau, consolidats. Les entitats operatives del sistema financer creades durant el darrer trimestre de l’any poden sol·licitar autorització a l’AFA per quedar excloses d’aquesta obligació durant el primer any, sempre que l’AFA ho consideri apropiat d’acord amb la naturalesa, l’escala i la complexitat de la seva activitat, dels productes i serveis prestats i dels riscos als quals està exposada. En aquest cas, han de presentar la comptabilitat d’aquest darrer trimestre juntament amb la comptabilitat corresponent a l’exercici següent en el segon exercici.
Sense perjudici de les normes tècniques instrumentals de l’AFA relatives als comptes anuals, les entitats mencionades a l’apartat primer han de trametre a l’AFA anyalment un exemplar dels seus comptes anuals individuals i consolidats, juntament amb l’informe d’auditoria corresponent. La tramesa dels estats financers auditats a l’AFA s’ha de dur a terme en el decurs dels tres mesos següents al tancament de l’exercici o període objecte d’auditoria.
Les entitats operatives del sistema financer han de tenir contractada en tot moment una entitat auditora responsable de l’auditoria externa dels seus comptes anuals. Aquesta designació ha de ser aprovada per la junta general d’accionistes de les entitats operatives del sistema financer, responsables del nomenament dels auditors externs, a partir d’una proposta del consell d’administració i prèvia autorització de l’AFA. Per donar compliment als preceptes establerts en aquesta Llei, el nomenament d’auditors ha de garantir que una entitat auditora és en tot moment responsable de l’auditoria de l’entitat operativa del sistema financer.
Sempre que sigui possible, les entitats mencionades a l’apartat primer i les entitats participades i controlades per qualsevol d’aquestes entitats han de tenir contractada la mateixa firma d’auditoria.
L’auditor extern i/o l’entitat auditora han de ser independents de l’entitat auditada i no participar en la presa de decisions d’aquesta última. En aquest sentit, l’entitat auditora i/o l’auditor extern no poden mantenir cap relació professional o laboral, ja sigui directament o indirectament, amb l’entitat auditada. L’entitat auditora i/o l’auditor extern no poden mantenir cap relació financera, comercial o d’un altre tipus, ja sigui directament o indirectament, amb l’entitat auditada, sobre la base de la qual l’AFA pugui arribar a la conclusió que la independència de l’entitat auditora i/o l’auditor extern estigui compromesa. Si la independència de l’auditor extern i/o l’entitat auditora es veiés compromesa per qualsevol factor, l’auditor extern i/o l’entitat auditora tenen l’obligació d’establir les salvaguardes necessàries per reduir aquests factors i evitar comprometre així la seva independència. En el supòsit que les salvaguardes no redueixin adequadament els factors que comprometen la seva independència, l’auditor extern o l’entitat auditora s’han d’abstenir de fer l’auditoria.
Els auditors externs i les entitats auditores han de respectar les normes ètiques professionals més exigents. En aquest sentit, els auditors externs i les entitats auditores han de tenir en consideració els principis reflectits en el Codi ètic de la Federació Internacional de Comptables (IFAC).
L’entitat auditora és nomenada per un període màxim de quatre anys renovable, sense que en cap cas el còmput global d’aquest nomenament pugui excedir els vuit anys consecutius. Al venciment de cada nomenament, el consell d’administració de les entitats operatives del sistema financer, o la comissió del consell delegada a aquest efecte, ha de dur a terme un procés d’avaluació del seu auditor per considerar l’adequació o no de renovar-lo. Aquest procés d’avaluació ha de permetre avaluar si l’auditor ha complert les seves obligacions legals, reguladores i professionals en el desenvolupament del seu mandat. El consell d’administració ha d’informar l’AFA dels criteris emprats per a aquesta avaluació i la seva conclusió i, si escau, sol·licitar la corresponent autorització prèvia, i, posteriorment, ha d’informar la junta general d’accionistes i proposar-li la renovació o el canvi d’auditor. En tot cas, l’entitat auditora no pot tornar a ser contractada de nou fins passats dos anys des de la finalització del darrer contracte.
Contractar un soci diferent de la mateixa entitat auditora, malgrat el fet que pertanyi a una filial d’un altre país, no es considera compliment del que es disposa en l’apartat anterior.
La direcció i la signatura dels treballs d’auditoria poden correspondre a un o diversos socis d’una mateixa entitat auditora. Els informes d’auditoria no poden anar signats amb l’anagrama de l’entitat esmentada i és necessària la signatura dels socis responsables que han estat al càrrec del treball de camp dut a terme en l’entitat auditada. Els informes no poden ser signats per altres socis de la mateixa entitat que no hagin participat en el treball.
Els auditors externs han de comunicar qualsevol fet o decisió relatius a les entitats mencionades a l’apartat 1 dels quals hagin tingut coneixement durant la realització de l’auditoria externa i que puguin:
Afectar significativament l’estabilitat de l’entitat operativa del sistema financer.
Constituir una infracció greu o molt greu del règim disciplinari del sistema financer o un incompliment de la llei, els reglaments o les disposicions administratives que estableixen les condicions d’autorització o que regulen de manera específica l’exercici de les activitats de les entitats operatives del sistema financer.
Afectar el principi d’empresa en funcionament de l’entitat operativa del sistema financer.
Implicar la denegació de la certificació dels comptes o de l’emissió de reserves.
Els auditors externs també tenen l’obligació de comunicar qualsevol fet o decisió dels quals tinguin coneixement en el curs de la realització de l’auditoria externa, en una entitat que tingui vincles estrets resultants d’una relació de control amb una entitat operativa del sistema financer on estan duent a terme la funció encomanada, quan aquests fets o decisions puguin tenir una incidència notable o greu sobre una entitat operativa del sistema financer o estiguin relacionats amb els apartats a) a d) del paràgraf anterior.
La comunicació s’ha de fer mitjançant un informe amb caràcter immediat al consell d’administració de l’entitat auditada, que té l’obligació de remetre’n una còpia a l’AFA. Si en el termini de cinc dies hàbils l’auditor no té una constatació fefaent que s’ha produït aquesta tramesa, ha d’enviar directament una còpia de l’informe esmentat a l’AFA. En cas de canvi d’auditors, l’entitat auditora que ha de donar compliment a aquest requisit és la que té vigent el seu nomenament per part de la junta general d’accionistes.
La divulgació de bona fe a l’AFA per part dels auditors externs de qualsevol fet o decisió a què es refereix aquest apartat no constitueix una violació de les restriccions sobre la divulgació de la informació imposada per contracte o per qualsevol disposició legislativa, reglamentària o administrativa, i no implica per als auditors externs cap tipus de responsabilitat. Aquesta divulgació s’ha de fer simultàniament al consell d’administració de l’entitat operativa del sistema financer, tret que hi hagi motius justificats perquè no es faci.
L’entitat auditora externa o els auditors han de facilitar a l’AFA, a part de la informació i els informes complementaris establerts en la legislació vigent i en les normes tècniques instrumentals de l’AFA, tota la informació sol·licitada per l’AFA en relació amb els treballs d’auditoria duts a terme per l’auditor en una entitat operativa del sistema financer andorrà.
En particular, l’entitat auditora externa o els auditors han d’informar l’AFA, com a mínim un cop l’any, sobre l’adequació de les mesures adoptades per l’entitat operativa del sistema financer que presta serveis d’inversió i/o auxiliars d’acord amb el que estableixen els apartats 1 i 2 de l’article 12 d’aquesta Llei.
L’auditoria dels comptes anuals individuals i consolidats de les entitats operatives del sistema financer s’ha de fer d’acord amb el que estableixen les Normes internacionals d’auditoria emeses per l’International Auditing and Assurance Standards Board. S’habilita l’AFA per establir normes complementàries a les esmentades en el punt anterior sempre que ho consideri oportú.
Les entitats d’auditoria i els seus empleats o auditors externs, en el marc de les seves actuacions en entitats operatives del sistema financer andorrà, estan sotmesos al deure de secret en l’àmbit laboral i al secret professional. A aquest efecte, han d’adoptar totes les mesures de prudència i cautela que siguin convenients amb vista a la salvaguarda d’aquest deure de secret. La violació del deure de secret en l’àmbit laboral i/o del secret professional, llevat de causa legal de justificació, és constitutiva de delicte en els termes previstos en el Codi penal.
Les entitats d’auditoria o els auditors que incompleixin les obligacions derivades dels apartats anteriors i/o que no executin les exigències i els encàrrecs de l’AFA d’acord amb la legislació vigent poden ser sancionats amb una sanció de 1.000 fins a 30.000 euros i la inhabilitació professional a Andorra per un període no superior a cinc anys, si l’incompliment s’ha produït per negligència; o amb una sanció de 30.001 fins a 150.000 euros i la inhabilitació professional definitiva a Andorra, si l’incompliment s’ha produït de forma intencionada.
Per a la graduació de les sancions a les entitats d’auditoria o als auditors, dins dels límits establerts en el punt precedent, s’ha de tenir en compte la gravetat del perill creat i/o dels perjudicis ocasionats i les sancions fermes que els hagin estat imposades durant els últims cinc anys.
Secció quarta. Procés i registre oficial d’actes administratius
Article 20. Actes sotmesos a comunicació inicial, autorització prèvia i/o inscripció i a comunicació periòdica per part de les entitats operatives del sistema financer
Estan sotmesos a comunicació inicial escrita a l’AFA, amb caràcter previ a l’inici de tota actuació de l’entitat i del procés d’autorització prèvia, determinats fets significatius. L’entitat operativa del sistema financer ha de comunicar a l’AFA la seva intenció d’efectuar o d’iniciar les actuacions encaminades a aquest propòsit, ha d’aportar les dades disponibles en aquell moment, i ha de destacar especialment la motivació i l’objectiu estratègic de l’operació o fet comunicat.
Està sotmesa a aquesta comunicació inicial la intenció d’efectuar les actuacions següents:
L’adquisició de participacions en entitats o activitats empresarials, andorranes o estrangeres, incloent-hi la creació d’entitats o activitats empresarials a l’estranger, amb vocació de permanència.
La dissolució d’entitats, la finalització d’activitats empresarials o la transmissió de participacions qualificades en alguna d’aquestes entitats o activitats empresarials, andorranes o estrangeres.
Les fusions, escissions i altres operacions de reestructuració societària de les entitats operatives del sistema financer o de les seves participades, sempre que aquestes últimes siguin entitats controlades per les primeres, o qualsevol altra operació corporativa rellevant.
Qualsevol altre fet que l’entitat consideri que és significatiu pel seu impacte en els resultats, la solvència o l’estabilitat de l’entitat operativa del sistema financer o del seu grup.
La decisió de qualsevol persona física o jurídica, tan aviat com en tingui coneixement l’entitat operativa del sistema financer, d’adquirir o d’alienar, directament o indirectament, participacions qualificades en la dita entitat.
Les entitats operatives del sistema financer han de sol·licitar a l’AFA l’autorització prèvia i la inscripció en els seus registres dels actes següents:
Actes sotmesos a l’autorització prèvia amb no oposició per part de l’AFA:
Les operacions societàries de les participades controlades per entitats operatives del sistema financer sotmeses a l’autorització prèvia o a actes de no oposició per part de l’autoritat competent a l’estat on tinguin lloc.
ii) L’atorgament de préstecs participatius o altres facilitats creditícies a entitats participades.
iii) Els canvis i els nomenaments d’auditors externs en les entitats operatives del sistema financer.
iv) Les ampliacions o les reduccions del capital social de les participades controlades per entitats operatives del sistema financer, encara que no suposin un canvi de participació dels accionistes, que no es troben incloses a l’incís i) anterior.
Els casos d’autorització prèvia amb no oposició s’entenen resolts per silenci positiu en cas que l’AFA no comuniqui la seva oposició en el termini per resoldre establert a l’article 26 següent.
Actes sotmesos a l’autorització prèvia de l’AFA:
Els canvis en l’accionariat de l’entitat operativa del sistema financer, quan suposin que algun dels accionistes (i) assoleixi o adquireixi una participació qualificada en una entitat operativa del sistema financer; (ii) amb independència de la seva participació, assoleixi representació a l’òrgan d’administració de l’entitat; (iii) augmenti aquesta participació qualificada de manera que el percentatge de drets de vot o de capital resulti igual o superior al 20, al 30 o al 50 per cent, o (iv) que, en virtut de l’adquisició, es pugui arribar a controlar l’entitat o fer que l’entitat esdevingui filial.
ii) Els canvis i els nomenaments dels membres del consell d’administració, de la direcció general i dels responsables de les funcions de control de les entitats operatives del sistema financer, de les societats financeres de cartera o de les societats financeres mixtes de cartera, inclosos els canvis de càrrec o de funció dels membres de l’alta direcció i dels responsables de les funcions de control.
iii) Els canvis i els nomenaments dels membres de la direcció general i dels responsables de les funcions de control amb responsabilitat en l’àmbit de grup en el marc d’una entitat operativa del sistema financer, d’una societat financera de cartera o d’una societat financera mixta de cartera que formi part d’un grup, i en la qual, a banda dels càrrecs en la matriu, es creïn càrrecs de direcció general o de responsables de funcions de control amb responsabilitats en l’àmbit de grup, diferents dels de la matriu individualment considerada.
iv) Les ampliacions, les reduccions, els reemborsaments o les recompres d’instruments de capital emesos per l’entitat, encara que no suposin un canvi de participació dels accionistes en l’entitat operativa del sistema financer.
El rescat, el reemborsament, la devolució o la recompra d’instruments de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2, segons sigui procedent, abans de la data del seu venciment contractual, en l’entitat operativa del sistema financer.
vi) Les modificacions de l’objecte social de les entitats operatives del sistema financer.
vii) Les emissions d’obligacions o d’altres títols de crèdit no bancaris que reconeguin o creïn un passiu subordinat per part de l’entitat operativa del sistema financer o una entitat controlada, directament o indirectament, per la primera.
viii) La creació i/o adquisició d’entitats, amb vocació de permanència i amb participació qualificada, així com l’obertura de sucursals a l’estranger o oficines de representació per part de les entitats operatives del sistema financer, incloses les adquisicions de participacions, directes o indirectes, que impliquin l’assoliment d’una participació qualificada, salvat els casos d’autorització prèvia amb no oposició inclosos a l’incís i) de la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 20.
ix) Els canvis en els percentatges de participació de les entitats operatives del sistema financer en altres societats que suposin l’augment o la reducció d’un percentatge igual o superior al 10 per cent en la seva participació en la societat participada, salvat els casos d’autorització prèvia amb no oposició inclosos a l’incís i) de la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 20.
Les fusions o escissions de les entitats operatives del sistema financer o de les seves participades sempre que siguin entitats controlades per les primeres, salvat els casos d’autorització prèvia amb no oposició inclosos a l’incís i) de la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 20.
xi) Els processos de liquidació i/o dissolució i extinció d’entitats operatives del sistema financer. En aquests casos, l’AFA pot fixar condicions a aquestes operacions.
xii) L’exempció de constitució de comissions delegades del consell d’administració en funció de la mida, l’escala, l’organització interna, la naturalesa, l’abast i la complexitat de les activitats de l’entitat operativa del sistema financer, i del seu grup, així com del seu perfil de risc.
xiii) La constitució de comissions mixtes de riscos i auditoria, en funció de la mida, l’escala, l’organització interna, la naturalesa, l’abast i la complexitat de les activitats de l’entitat operativa del sistema financer.
xiv) La constitució de comissions mixtes de retribucions i nomenaments, en funció de la mida, l’escala, l’organització interna, la naturalesa, l’abast i la complexitat de les activitats de l’entitat operativa del sistema financer.
xv) El desenvolupament d’un càrrec no executiu addicional als establerts en l’article 6 quater d’aquesta Llei per part dels membres del consell d’administració i els directors generals, si es considera que això no impedeix el desenvolupament correcte de les seves activitats a l’entitat operativa del sistema financer.
xvi) L’aplicació dels tipus de descompte teòric inclòs en l’incís iii) de la lletra g) de l’apartat 4 de l’article 6 undecies d’aquesta Llei a un 25 per cent de la retribució variable total, sempre que s’aboni mitjançant instruments diferits per un termini de cinc o més anys.
xvii) L’externalització de funcions en els termes previstos a l’article 8. En aquests casos, l’AFA pot fixar limitacions a la delegació durant el termini establert a l’article 26; a aquest efecte té en consideració, entre altres aspectes, la política de delegació que tingui establerta l’entitat, la seva estructura organitzativa, el seu entorn de control intern i les implicacions de la delegació en relació amb l’exercici de la funció supervisora de l’AFA.
xviii) Qualsevol fet significatiu o canvi rellevant que pugui produir-se en les entitats operatives del sistema financer o en les seves participades, sempre que siguin entitats controlades per les primeres, en relació amb l’autorització atorgada per l’AFA i/o l’autoritat supervisora estrangera, salvat els casos d’autorització prèvia amb no oposició inclosos en l’incís i) de la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 20.
xix) Qualsevol altre fet que l’entitat consideri que és significatiu per comportar una modificació rellevant de les estructures organitzativa i/o operativa, de la gestió o de l’activitat o pel seu impacte en els resultats, la solvència o l’estabilitat de l’entitat operativa del sistema financer o del seu grup, salvat els casos d’autorització prèvia amb no oposició inclosos en l’incís i) de la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 20.
xx) Renovació del càrrec dels membres del Consell d’Administració de les entitats operatives del sistema financer.
Els actes sotmesos a inscripció, a més dels que ja disposen d’una autorització prèvia o hagin estat autoritzats mitjançant la no oposició, són els següents:
Els canvis de l’accionariat de les entitats operatives del sistema financer o en les seves participades no compresos en els supòsits de l’apartat 2 anterior, quan aquests canvis suposin un percentatge igual o superior al 3 per cent del capital social de l’entitat.
ii) Els canvis en l’accionariat de l’entitat operativa del sistema financer, quan suposin que algun dels accionistes redueixi la seva participació de manera que el percentatge de drets de vot o de capital resulti igual o inferior al 10, al 20, al 30 o al 50 per cent o que, en virtut de la reducció, es perdi el control de l’entitat.
iii) Els processos de liquidació i/o dissolució i extinció de les participades per entitats operatives del sistema financer sempre que siguin entitats controlades per aquestes últimes.
iv) L’existència de persones que, en condició d’agents financers, actuen en nom i/o per compte de l’entitat autoritzada i estableixen relacions amb els clients de l’entitat.
L’establiment i/o la modificació d’aliances estratègiques.
vi) Les modificacions dels estatuts socials de l’entitat operativa del sistema financer o de les seves participades, quan aquestes últimes modificacions no estiguin compreses en els supòsits anteriors.
vii) El nomenament del secretari o el vicesecretari de l’òrgan d’administració de les entitats operatives del sistema financer, quan no actuïn en el dit consell en qualitat de consellers.
viii) Els canvis i els nomenaments en les comissions delegades del consell d’administració, així com la creació de noves comissions delegades o de fusions, o la seva eliminació.
La informació sotmesa a comunicació periòdica semestral per part de les entitats operatives del sistema financer és la següent:
Les seves participacions en altres entitats.
Els membres de l’òrgan d’administració i de la direcció general, incloent-hi els càrrecs del secretari i vicesecretari, de les seves participades.
La identitat dels auditors de les seves participades.
La identitat dels accionistes i socis de l’entitat operativa del sistema financer, indicant el volum de les seves participacions i la distribució de l’accionariat.
Article 20 bis. Actes sotmesos a comunicació inicial, autorització prèvia i/o inscripció i a comunicació per part de l’adquirent
Estan sotmesos a comunicació inicial escrita a l’AFA, amb caràcter previ a l’inici de tota actuació, els actes següents:
La decisió de qualsevol persona física o jurídica, és a dir, l’adquirent potencial, diferent d’una entitat operativa del sistema financer, per si sola o amb el concert d’altres, directament o indirectament, d’assolir o adquirir una participació qualificada en una entitat operativa del sistema financer o d’augmentar aquesta participació qualificada de manera que el percentatge de drets de vot o de capital resulti igual o superior al 20, al 30 o al 50 per cent o que, en virtut de l’adquisició, es pugui arribar a controlar l’entitat o fer que l’entitat n’esdevingui filial. Aquesta persona ha d’indicar la quantia de la participació prevista, ha d’aportar les dades disponibles en aquell moment i ha de destacar especialment la motivació i l’objectiu estratègic de l’operació o del fet comunicat.
La decisió de qualsevol persona física o jurídica, per si sola o amb el concert d’altres, directament o indirectament, de deixar de tenir una participació qualificada en una entitat operativa del sistema financer. Aquesta persona ha d’indicar la quantia de la participació prevista i també ha de notificar si ha decidit reduir la seva participació qualificada de tal manera que la proporció de drets de vot o de capital posseïda per la mateixa persona sigui inferior al 20, al 30 o al 50 per cent, o que l’entitat deixi de ser la seva filial.
Qualsevol persona física o jurídica, és a dir, l’adquirent potencial, diferent d’una entitat operativa del sistema financer, ha de sol·licitar a l’AFA l’autorització prèvia i la inscripció posterior per poder, per si sola o amb el concert d’altres, directament o indirectament, assolir o adquirir una participació qualificada en una entitat operativa del sistema financer o augmentar aquesta participació qualificada de manera que el percentatge de drets de vot o de capital resulti igual o superior al 20, al 30 o al 50 per cent o que, en virtut de l’adquisició, es pugui arribar a controlar l’entitat o fer que l’entitat n’esdevingui filial.
Qualsevol persona física o jurídica que, per si mateixa o actuant de manera concertada amb altres, hagi adquirit, directament o indirectament, una participació en una entitat operativa del sistema financer de manera que el percentatge de drets de vot o de capital que posseeix resulti igual o superior al 3 per cent, ho ha de comunicar immediatament i per escrit a l’AFA i a l’entitat operativa del sistema financer corresponent, i ha d’indicar la quantia de la participació assolida.
Article 20 ter. Criteris d’avaluació d’una proposta d’adquisició d’una participació qualificada en una entitat operativa del sistema financer
En examinar la notificació relativa als actes referits en l’apartat 2 de l’article 20 bis i a l’apartat 1 de l’article 20 quater, i la informació addicional a què es refereix l’apartat 2 de l’article 25, amb l’objectiu de garantir una gestió sana i prudent de l’entitat operativa del sistema financer en la qual es proposa l’adquisició, i atenent la influència probable de l’adquirent potencial sobre aquesta entitat, l’AFA ha d’avaluar la idoneïtat de l’adquirent potencial i la solvència financera de l’adquisició proposada d’acord amb els criteris següents:
L’honorabilitat empresarial i professional de l’adquirent potencial.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.