Decret legislatiu del 24-5-2017 de publicació del text refós de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993

En l’exercici de la potestat jurisdiccional els batlles i magistrats són independents respecte a tots els òrgans judicials i el Consell Superior de la Justícia.

Els tribunals no poden corregir la interpretació o aplicació de l’ordenament jurídic feta pels seus inferiors en l’ordre jeràrquic judicial si no és en virtut dels recursos i apel·lacions establerts per la Llei.

Ni els tribunals ni el Consell Superior de la Justícia no poden dictar instruccions, de caràcter general o particular, adreçades als seus inferiors, sobre l’aplicació o interpretació de l’ordenament jurídic que portin a terme en l’exercici de la seva funció jurisdiccional.

Els batlles i els magistrats, quan es considerin amenaçats o pertorbats en la seva independència, poden adreçar-se al Consell Superior de la Justícia, el qual és competent per emetre un acord sobre aquesta qüestió, que ha de comunicar al batlle o al magistrat interessat i al Ministeri Fiscal, als efectes oportuns. El Consell Superior de la Justícia pot, a més, promoure i portar a terme les accions adients de tot tipus per fer cessar aquestes amenaces o pertorbacions.

Els batlles i els tribunals andorrans coneixeran dels judicis que es plantegin en territori andorrà entre andorrans, entre estrangers i entre andorrans i estrangers d’acord amb el que s’estableix en la present Llei i en els tractats i convenis internacionals en els quals Andorra hi sigui part.

Queden exclosos del coneixement de la jurisdicció andorrana els supòsits d’immunitat de jurisdicció i d’execució establerts per les normes de Dret Internacional Públic.

La Constitució és la norma suprema de l’ordenament jurídic i vincula tots els tribunals, que han d’interpretar i aplicar les lleis d’acord amb els principis constitucionals i la interpretació que resulti de les resolucions dictades pel Tribunal Constitucional en tot tipus de processos.

Els tribunals estan sotmesos al principi de jerarquia normativa.

Si en la tramitació d’un procés un tribunal té dubtes raonables i fonamentats sobre la constitucionalitat d’una llei, un decret legislatiu o una norma amb força de llei que s’hagi d’aplicar de manera imprescindible per a la resolució de la causa, formula escrit davant el Tribunal Constitucional demanant el seu pronunciament sobre la validesa de la norma afectada. Presentada la qüestió de constitucionalitat, se suspèn la tramitació del procés i el Tribunal Constitucional dicta sentència dins el termini fixat a l’article 100.2 de la Constitució.

Els batlles i tribunals, de conformitat amb els principis de l’article 10 de la Constitució, han de resoldre sempre sobre les pretensions que els siguin formulades i només poden desestimar-les per motius formals si el defecte no és esmenable. Igualment, han d’executar i fer complir les decisions judicials en els casos que ho estableixin les lleis.

No obstant, refusaran motivadament i d’acord amb el que estableixi la llei de procediment, aquelles peticions, incidents i excepcions, que es formulin amb manifest abús de dret o frau de llei.

No seran admeses i quedaran sense efectes aquelles proves que haguessin estat obtingudes, directament o indirecta, amb violació dels drets i llibertats fonamentals de les persones.

Salvades raons excepcionals, que el batlle o Tribunal haurà de notificar i motivar, els terminis establerts a les lleis de procediment vinculen per igual a tots els intervinents en qualsevol mena de litigi.

Sense perjudici de les responsabilitats personals dels qui els causin, l’Estat repararà els danys originats per error judicial o pel funcionament anormal de l’Administració de Justícia, salvat en els casos de força major.

El dany al·legat haurà d’ésser sempre cert i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació a una persona o grup de persones. La simple revocació o anul·lació de resolucions judicials no pressuposa per ella mateixa dret a indemnització.

L’acció per al reconeixement de l’error judicial o de l’anormal funcionament de l’Administració de Justícia i per a l’eventual avaluació del dany, s’haurà d’instar davant del Ple del Tribunal Superior de Justícia, dins del termini improrrogable de tres mesos, comptadors des del dia en què es pugui exercitar.

En el cas que l’error sigui imputat a una de les Sales del Tribunal Superior, els seus membres quedaran exclosos del coneixement de l’acció.

Si l’Administració pública, que sempre haurà d’ésser emplaçada, considera que el fet danyós està deslligat en tot o en part del servei i que és personalment imputable a l’autoritat, funcionari o agent que n’és l’autor, per raó de dol o negligència greu i inexcusable, demanarà al Tribunal Superior de Justícia que l’emplaci com a part en el judici, per tal que se sotmeti a la sentència.

Una vegada reconegut i avaluat el dany pel Tribunal Superior de Justícia i en el termini improrrogable de tres mesos a comptar de la notificació de la decisió, el beneficiari haurà d’adreçar-se al Govern el qual ordenarà el pagament mitjançant els crèdits establerts per l’article 105 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal del 15 de novembre de 1989.

El procés judicial es fonamenta en els principis d’audiència, contradicció i igualtat de les parts, i se substancia davant un tribunal imparcial predeterminat per la llei.

Els judicis són públics, tret dels casos en què el Tribunal, d’ofici o a instància de part, acorda que se celebrin, excepcionalment, a porta tancada.

El judici se substancia preferentment en una vista oral, pública i contradictòria. Els batlles i els magistrats que coneguin del judici han de presenciar les declaracions de les parts i dels testimonis, els acaraments i els informes orals dels pèrits, així com qualsevol altre acte de prova.

El judici oral s’aplica necessàriament en el procés penal. En la resta de procediments, la llei estableix el règim de les actuacions i el tipus de judici que s’ha de seguir.

Tant les sentències penals com les resolucions o sentències civils i administratives han de ser públiques i conegudes per les parts i pel poble en nom del qual s’administra justícia.

La Batllia i els tribunals han d’obrir i tenir al dia els llibres de resolucions i sentències corresponents, que són d’accés lliure salvats els casos en què, per raons de privacitat derivades del respecte obligat al dret a la intimitat reconegut per l’article 14 de la Constitució, el tribunal acordi limitar l’accés a les parts comparegudes.

En cada plet o causa que es trameti davant un Tribunal es procedirà a la designació d’un batlle o magistrat ponent, segons el torn establert per la Secció o Sala en iniciar-se l’any judicial.

La designació de ponent es farà en la primera resolució que es dicti en iniciar-se el procediment i es notificarà a les parts.

La tramitació ordinària del plet o causa.

Examinar els interrogatoris, plecs de posicions i proposicions de proves presentades per les parts, informant sobre la seva pertinença.

Presidir la pràctica de les proves declarades pertinents, sempre que no hagin de practicar-se davant el Tribunal.

Informar els recursos interposats contra les decisions de la Secció, Sala o Tribunal.

Proposar els autes resolutoris d’incidents i, pel que fa als àmbits jurisdiccionals civil i administratiu, les sentències i les altres resolucions que s’han de sotmetre a discussió de la Secció, Sala o Tribunal, i també redactar-les definitivament. Pel que fa a l’àmbit jurisdiccional penal, les sentències i altres resolucions dictades en període d’execució són proposades i redactades definitivament pel magistrat que hagi participat en la vista oral i que designi el Tribunal.

Les resolucions dels batlles i tribunals que tinguin caràcter jurisdiccional es denominen:

Les sentències podran dictar-se de viva veu quan la llei ho autoritzi però hauran de ser posteriorment documentades amb la fonamentació que procedeixi.

Són sentències fermes aquelles contra les que no hi cap recurs, salvat el de revisió o altres extraordinaris previstos per la llei.

L’execució de sentències estrangeres que hagin de causar efectes civils a Andorra es sotmetrà a la prèvia aprovació del Tribunal Superior de Justícia, el qual podrà, en el seu cas, ordenar l’exequàtur, atenent en especial als criteris de reciprocitat. Tot sense perjudici de la col·laboració amb els tribunals dels altres països en els termes del dret internacional.

Les resolucions judicials estrangeres distintes de les sentències podran ésser ateses ja sigui en compliment d’un tractat bilateral o multilateral, ja sigui quan es formuli promesa de reciprocitat.

El Consell Superior de la Justícia nomena els batlles, magistrats i secretaris judicials. Exerceix la funció disciplinària i promou les condicions perquè l’Administració de Justícia disposi dels mitjans adients per al seu bon funcionament.

També designa els presidents del Tribunal de Batlles, del Tribunal de Corts, del Tribunal Superior i els altres càrrecs judicials, en els termes que estableix l’article 33.2.

El membre designat pel síndic general és el president del Consell Superior de la Justícia. El president exerceix la representació del Consell Superior de la Justícia, convoca i presideix les reunions, fixa l’ordre del dia, que ha d’incloure els punts que qualsevol membre proposi examinar, dirigeix els debats i té vot diriment en cas d’empat. Les votacions sempre són secretes.

Els cinc membres que componen el Consell Superior de la Justícia elegeixen, entre ells, un vicepresident i un secretari.

El vicepresident substitueix el president en tots els supòsits d’absència, malaltia o vacant. El secretari, amb el vistiplau del president, aixeca acta de totes les reunions i decisions del Consell Superior de la Justícia.

El Consell Superior de la Justícia queda constituït i pot adoptar decisions amb l’assistència de quatre dels cinc membres que el componen. Les decisions s’adopten per majoria.

Les resolucions que dicta el Consell Superior de la Justícia per desenvolupar aquesta Llei s’anomenen reglaments; totes les altres prenen el nom d’acords. Els reglaments del Consell Superior de la Justícia, i els acords de nomenament, renovació i cessació de càrrecs es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra; la resta d’acords es notifiquen a les persones que els han de complir o que els han de conèixer, i només han de ser publicats quan ho estableixi una llei o quan s’adrecin a una pluralitat indeterminada de persones.

Contra les resolucions del Consell Superior de la Justícia es pot presentar recurs en via administrativa davant el mateix Consell Superior de la Justícia, d’acord amb les normes del Codi de l’Administració. Exhaurida la via administrativa, es pot interposar recurs davant la jurisdicció administrativa. S’exceptuen d’aquest règim les resolucions en matèria disciplinària i els acords de nomenament dels batlles, magistrats, fiscal general i fiscals adjunts, i els acords de no renovació dels mandats de batlle, magistrat o fiscal adjunt, que estan subjectes als articles 87, 31 i 68.3 d’aquesta Llei, i a l’article 10 de la Llei del Ministeri Fiscal.

El secretari general del Consell Superior de la Justícia, que és nomenat i separat lliurement pel Consell Superior de la Justícia, assisteix el president i, si escau, els altres membres, en la preparació de les reunions, tramet les convocatòries i l’ordre del dia de les reunions als membres del Consell Superior de la Justícia i a les altres persones que hi hagin d’assistir, assisteix el membre secretari en la redacció de les actes de les reunions i de les decisions i en l’emissió dels certificats d’aquestes, arxiva i custodia les convocatòries, els ordres del dia i les actes de les reunions, executa les ordres de publicació de les decisions que s’hagin de publicar, té a càrrec seu l’organització i el comandament de la Secretaria General del Consell Superior de la Justícia, i exerceix la resta de funcions que li atribueixin les lleis o que li encomani el president del Consell Superior de la Justícia.

A convocatòria del president del Tribunal Superior el conjunt de batlles i magistrats procedeixen a elegir per votació secreta el membre del Consell Superior de la Justícia que els pertoca designar.

Són electors tots els batlles i magistrats en actiu.

El Consell Superior de la Justícia promou els batlles als graus segon i tercer, i els magistrats al grau superior, en les condicions que fixa l’article 64 bis, apartats 2 i 3.

El Consell Superior de la Justícia designa el president del Tribunal de Batlles amb preferència entre els batlles de grau segon o tercer, i els presidents del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior, amb preferència entre els magistrats de grau superior, una vegada consultats els membres dels òrgans respectius. La durada del mandat dels presidents és igual a la durada del seu mandat de batlle o magistrat, i poden ser renovats en aquesta funció únicament una vegada.

El Consell Superior de la Justícia designa els presidents de Sala del Tribunal Superior amb preferència entre els magistrats de grau superior, una vegada consultats el president i els membres del Tribunal Superior. Sense perjudici del que estableix l’article 58.2, la durada del seu mandat és igual a la durada del seu mandat de magistrat i poden ser renovats en aquesta funció únicament una vegada.

La funció disciplinària en relació amb els batlles i els magistrats és exercida pel Consell Superior de la Justícia, en els termes que disposa el capítol sisè del títol V.

El règim i el procediment disciplinari del personal de l’Administració de Justícia se subjecta al que disposa la Llei de la funció pública de l’Administració de Justícia.

El Consell Superior de la Justícia és competent per supervisar el funcionament de l’Administració de Justícia i, consegüentment, pot nomenar inspectors amb aquesta finalitat.

La inspecció comprèn l’examen i la supervisió de tot el que resulti necessari per al coneixement de la situació i el funcionament de l’òrgan inspeccionat i del compliment dels deures del personal judicial i del personal de l’Administració de Justícia.

La inspecció actua a instància del Consell Superior de la Justícia, dels presidents dels òrgans judicials i, quan afecta exclusivament al personal de l’Administració de Justícia, també dels secretaris judicials. L’encàrrec de la inspecció ha de ser motivat i es fonamenta en la supervisió general i periòdica o en circumstàncies i fets concrets i identificats.

La inspecció conclou amb un informe que expressa les actuacions realitzades i el resultat, i que s’eleva a qui la va sol·licitar i, en tot cas, al Consell Superior de la Justícia. L’informe pot contenir recomanacions per millorar el funcionament de l’òrgan inspeccionat. Abans de fer-lo definitiu, es dóna vista a les persones de l’òrgan inspeccionat perquè puguin fer les observacions que creguin convenients.

Si de les actuacions d’inspecció se’n desprenen indicis de responsabilitat disciplinària, l’inspector ho comunica al president del Consell Superior de la Justícia i al president de l’òrgan judicial corresponent, i si afecta el personal de l’Administració de Justícia, ho comunica també al batlle i al secretari judicial que correspongui. Si se’n desprenen indicis de responsabilitat penal, ho comunica, a més, al Ministeri Fiscal.

El Consell Superior de la Justícia és competent per ordenar i gestionar l’estadística judicial.

També té cura de la publicació oficial de les resolucions judicials del Tribunal Superior i, si escau, dels altres tribunals.

Per a l’exercici de les atribucions que té encomanades, el Consell Superior de la Justícia elabora el seu projecte de pressupost, que se sotmet a l’aprovació del Consell General.

En l’elaboració del seu projecte de pressupost, el Consell Superior de la Justícia està vinculat pel principi d’equilibri pressupostari que regeix l’elaboració del pressupost general i s’ha d’ajustar a les eventuals directrius formulades sobre aquesta qüestió.

En l’execució del seu pressupost, el Consell Superior de la Justícia s’ha d’ajustar als procediments administratius que regula la Llei general de les finances públiques i la Llei de la contractació pública. El mateix Consell determina quins són els seus òrgans de contractació.

El Consell Superior de la Justícia està sotmès al control pressupostari de la Intervenció General, que pot designar un interventor delegat a aquest efecte, d’acord amb la Llei general de les finances públiques. Està sotmès també al control del Tribunal de Comptes.

El Consell Superior de la Justícia ha de formar i aprovar abans de l’1 d’abril de cada any la liquidació del seu pressupost de l’exercici anterior, d’acord amb la Llei general de les finances públiques i el Pla general de comptabilitat pública.

El president del Consell Superior de la Justícia ha de trametre al Consell General, trimestralment i dintre del trimestre següent, una memòria explicativa de l’execució del pressupost del Consell i de les seves modificacions, i també dels moviments i de la situació de la tresoreria.

El Consell Superior de la Justícia disposa de la seva tresoreria pròpia. Aquesta tresoreria comprèn el pagament de les obligacions de despeses corrents i el cobrament dels ingressos corrents en concepte de la transferència corrent provinent del Govern. Els romanents de tresoreria s’assignen a la destinació que estableix la Llei del pressupost general.

El Consell Superior de la Justícia elabora cada any la proposta de pressupost de l’Administració de Justícia i del Ministeri Fiscal, a partir de les propostes que al seu torn li siguin trameses pels presidents de la Batllia, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior, i pel fiscal general, i la tramet al ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia en el termini que fixa la Llei general de les finances públiques.

El pressupost de l’Administració de Justícia i del Ministeri Fiscal es troba integrat dins del pressupost del ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia, però és gestionat pel Consell Superior de la Justícia. En la seva execució, el president del Consell Superior de la Justícia exerceix les funcions que, d’acord amb la normativa vigent en matèria pressupostaria i de contractació pública, correspondrien al ministre competent en matèria de justícia.

El Consell Superior de la Justícia ha d’informar amb caràcter preceptiu i no vinculant en relació amb els projectes o les proposicions de llei que concerneixin l’Administració de Justícia o el Consell Superior de la Justícia.

El Consell Superior de la Justícia també pot emetre informes per donar compte de la situació i el funcionament de l’Administració de Justícia o del Consell Superior de la Justícia, o per proposar millores o modificacions de lleis que concerneixin l’Administració de Justícia o el Consell Superior de la Justícia.

La potestat jurisdiccional atribuïda per l’article 2 de la present Llei als batlles, al Tribunal de Batlles, al Tribunal de Corts i al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, s’estructura en la jurisdicció civil, la penal i l’administrativa.

La jurisdicció penal abasta els delictes i les contravencions penals.

La jurisdicció administrativa controla:

Pertanyen a la jurisdicció civil tots els negocis jurídics privats. Són amb caràcter general pròpies d’aquesta jurisdicció totes les qüestions que no hagin estat expressament atribuïdes a altres jurisdiccions.

Les actuacions judicials es realitzen en dies i hores hàbils. Són dies hàbils tots els de l’any, a excepció dels dies referits a l’apartat 2. Són hores hàbils per dur a terme les actuacions processals des de les nou del matí fins a les set del vespre, llevat que la llei ho disposi altrament.

Són inhàbils els dies del mes d’agost i els compresos entre el vint-i-quatre de desembre i el sis de gener de cada any judicial, ambdós inclosos. També són dies inhàbils tots els diumenges, dissabtes i els de festa nacional, i tots els festius a efectes laborals, segons el calendari establert cada any pel Govern.

Els dies i hores inhàbils poden ser habilitats per a la pràctica de mesures de caràcter cautelar o executori, i de notificació. El termini per interposar recurs comença l’endemà del primer dia hàbil següent.

Tots els dies i les hores de l’any són hàbils, sense necessitat d’habilitació especial, per a la instrucció i l’execució de les sentències en els processos penals.

Els terminis es compten sempre a partir de l’endemà de la notificació o publicació de l’acte de què es tracta.

Sempre que no s’estableixi expressament una altra cosa, els terminis determinats ho són en dies hàbils, i els dies inhàbils s’exclouen del còmput.

Els terminis determinats en mesos o en anys es compten de data a data. Si en el mes del venciment no hi ha un dia equivalent al de l’inici del còmput, el termini s’acaba el dia primer del mes següent.

Si el darrer dia del termini és festiu, el termini s’acaba el primer dia hàbil següent.

Els actes de comunicació processal es realitzen mitjançant el servei informàtic de comunicació processal que permet l’enviament i la recepció dels escrits i documents amb la garantia plena de l’autenticitat de la comunicació i del seu contingut, i també del moment de l’enviament i la recepció íntegres. La comunicació processal es du a terme pels altres mitjans establerts a la llei quan no es pugui emprar la comunicació electrònica.

El Ministeri Fiscal, els advocats, els procuradors i la resta de cooperadors de l’Administració de Justícia han de tenir accés ple al servei informàtic de comunicació processal per dur a terme les funcions que tenen encomanades per les lleis.

Quan els destinataris dels actes de comunicació no siguin el Ministeri Fiscal, els advocats, els procuradors i els altres cooperadors de l’Administració de Justícia, la comunicació processal es du a terme pels altres mitjans establerts a la llei.

Correspon al Consell Superior de la Justícia vetllar pel registre i l’accés dels usuaris al servei informàtic de comunicació processal i assegurar-ne un manteniment i funcionament correctes.

El Tribunal de Batlles, com a tribunal col·legiat, s’estructura en tres seccions: Civil, Administrativa i de Menors. Cada secció, en reunir-se, està formada per tres batlles.

En matèria civil, els processos de quantia mínima o menor que d’acord amb les lleis se substancien per un procediment abreujat, són jutjats per un sol batlle. Tots els altres processos de quantia indeterminada o la quantia dels quals superi el quàntum màxim fixat per les lleis per tal que se substanciïn pel procediment abreujat, són jutjats pel Tribunal de Batlles.

En matèria administrativa els processos relatius al contenciós de seguretat social són jutjats per un sol batlle. Tots els altres processos són jutjats pel Tribunal de Batlles.

En matèria de menors, els processos són jutjats per un sol batlle o pel Tribunal de Batlles d’acord amb el que disposen les lleis.

Sense perjudici del que disposa l’apartat 1 d’aquest article, els batlles adscrits a les seccions d’Instrucció són competents, d’acord amb el que estableixen les lleis, per jutjar pel procediment de l’ordenança penal les contravencions penals, els delictes menors i els delictes majors, i per executar les ordenances penals que hagin dictat.

El president del Tribunal de Batlles, com a responsable de l’organització i el bon funcionament de la Batllia d’Andorra, adopta les mesures oportunes a aquest efecte, i també per assegurar la continuïtat de les seves tasques. També assumeix la representació de la Batllia davant les institucions.

La Batllia queda estructurada en les seccions Civil, Administrativa i de Menors, i en dues seccions d’Instrucció, una de les quals és competent per conèixer de les infraccions penals:

En iniciar-se l’any judicial el president de la Batllia estableix, d’acord amb els nomenaments respectius acordats pel Consell Superior de la Justícia, l’adscripció principal i subsidiària dels batlles a cadascuna de les seccions Civil, Administrativa i de Menors, i també decideix pel que fa a les funcions de batlles de les dues seccions d’Instrucció i, si escau, de batlle suplent o de reforç, en els termes que preveu l’apartat 4.

El Consell Superior de la Justícia pot crear places a la Batllia per suplir provisionalment les baixes de batlles que es produeixin i per reforçar les oficines judicials que ho requereixin. Les places de suplència i reforç tenen la mateixa consideració que les altres places de la Batllia. 5. El Consell Superior de la Justícia pot nomenar batlles substituts per cobrir provisionalment places vacants, en els termes de l’article 66 quater.

Quan es produeixi una vacant a la Batllia, el president del Tribunal de Batlles, amb el vistiplau del Consell Superior de la Justícia, ofereix i, si és el cas, assigna la plaça per aquest ordre: entre els batlles en servei actiu, inclosos els batlles que procedeixin d’una plaça en què s’ha reincorporat un batlle en situació d’excedència forçosa, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 3; entre els batlles que provinguin de la situació de suspensió, si no tenien plaça assignada, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 5; entre els batlles en situació d’excedència voluntària que hagin sol·licitat el reingrés, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 4, i entre els membres del Ministeri Fiscal en servei actiu. En aquest darrer cas, el Consell Superior de la Justícia ha de fer efectius el cessament i el nomenament corresponents. En el cas de concurrència de sol·licituds de preferència igual, es resol l’adscripció segons criteris d’antiguitat i de formació especialitzada.

Si hi ha places vacants que no es cobreixen pel procediment establert a l’apartat anterior, el president del Tribunal de Batlles ho comunica al Consell Superior de la Justícia perquè convoqui un concurs oposició per cobrir-les.

El Tribunal de Corts, ja sigui en composició unipersonal ja sigui en composició col·legiada de tres magistrats, d’acord amb el que estableixen aquesta Llei i les altres lleis, és competent per jutjar, en primera instància, els delictes majors i menors i les contravencions penals, i també per dur a terme l’execució de les seves sentències i altres resolucions.

Igualment, resol de forma unipersonal les apel·lacions contra les resolucions dels batlles dictades en fase d’instrucció i susceptibles de recurs, sense perjudici del que disposen els articles 24 in fine, 26.5 i 52 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors.

També exerceix, mitjançant el seu president, les funcions de jurisdicció de vigilància penitenciària i d’aplicació de les penes.

El Tribunal de Corts es compon d’un president i un conjunt de magistrats en un nombre no inferior a quatre (4). En cas d’absència o impossibilitat del president, el substitueix el magistrat amb més antiguitat en el càrrec, i així successivament, i si concorren dos magistrats amb la mateixa antiguitat, el substitueix el magistrat de més edat.

El Consell Superior de la Justícia pot crear places al Tribunal de Corts per suplir provisionalment les baixes de magistrats que es produeixin i per reforçar el Tribunal si la seva càrrega ho requereix. Les places de suplència i reforç tenen la mateixa consideració que les altres places del Tribunal.

El president del Tribunal de Corts és el responsable de la seva organització i del seu bon funcionament.

Les deliberacions del Tribunal de Corts són secretes. Les sentències s’adopten per un sol magistrat o de manera col·legiada per majoria de vots.

A proposta del president del Tribunal de Corts, el Consell Superior de la Justícia pot nomenar magistrats substituts, d’acord amb l’article 66 quater, per reforçar la jurisdicció o permetre la formació del Tribunal en cas d’existència d’incompatibilitats, recusacions o excuses d’algun dels membres.

Quan es produeixi una vacant al Tribunal de Corts, el president del Tribunal, amb el vistiplau del Consell Superior de la Justícia, ofereix i, si és el cas, assigna la plaça per aquest ordre: entre els magistrats en servei actiu, inclosos els magistrats adscrits al Tribunal que provinguin d’una plaça en què s’ha reincorporat un magistrat en situació d’excedència forçosa, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 3; entre els magistrats que provinguin de la situació de suspensió, si no tenien plaça assignada, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 5, i entre els magistrats en situació d’excedència voluntària que hagin sol·licitat el reingrés, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 4. En el cas de concurrència de sol·licituds de preferència igual, es resol l’adscripció segons criteris d’antiguitat i de formació especialitzada.

El Tribunal Superior d’Andorra constitueix la més alta instància de l’organització judicial del Principat.

És competent per jutjar tots els recursos interposats contra les resolucions judicials adoptades en primera instància per la Batllia d’Andorra en matèria civil i administrativa amb els límits fixats per les lleis, i en matèria penal, per la Batllia d’Andorra i el Tribunal de Corts, i també per resoldre els recursos formulats contra les resolucions dictades pels batlles d’instrucció en fase d’execució de les ordenances penals.

El Tribunal s’estructura, sota l’autoritat del seu president, en tres sales:

Cadascuna de les sales, en reunir-se, està formada per tres magistrats, sense perjudici de la possibilitat que els magistrats estiguin adscrits a dues sales. El president del Tribunal Superior és alhora president d’una de les tres sales. Els presidents de les altres dues sales són nomenats pel Consell Superior de la Justícia en els termes que estableix l’article 33.3.

Les deliberacions del Tribunal Superior són secretes. Les sentències que són pronunciades en darrera instància són adoptades per majoria de vots.

El Consell Superior de la Justícia pot crear places al Tribunal Superior per suplir provisionalment les baixes de magistrats que es produeixin, i per reforçar les sales que ho requereixin. Les places de suplència i reforç tenen la mateixa consideració que les altres places del Tribunal.

A proposta del president del Tribunal Superior, el Consell Superior de la Justícia pot nomenar magistrats substituts, d’acord amb l’article 66 quater, per reforçar la jurisdicció o permetre la formació del Tribunal en cas d’existència d’incompatibilitats, recusacions o excuses d’algun dels membres.

Quan es produeixi una vacant al Tribunal Superior, el president del Tribunal, amb el vistiplau del Consell Superior de la Justícia, ofereix i, si és el cas, assigna la plaça per aquest ordre: entre els magistrats en servei actiu, inclosos els magistrats adscrits al Tribunal que provinguin d’una plaça en què s’ha reincorporat un magistrat en situació d’excedència forçosa, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 3; entre els magistrats que provinguin de la situació de suspensió, si no tenien plaça assignada, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 5; i entre els magistrats en situació d’excedència voluntària que hagin sol·licitat el reingrés, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 4. En el cas de concurrència de sol·licituds de preferència igual, es resol l’adscripció segons criteris d’antiguitat i de formació especialitzada.

Els secretaris judicials, de conformitat amb la present Llei i les lleis de procediment, exerceixen la fe pública judicial i assisteixen als batlles i tribunals en l’exercici de les seves funcions.

En el curs dels procediments judicials, les seves actuacions les faran per mitjà d’actes i diligències. Lliuraran còpies certificades de les actuacions judicials, no secretes ni reservades, a les parts interessades i practicaran totes les notificacions i actes de comunicació.

Els secretaris judicials són el cap de tot el personal adscrit a la Secretaria de la qual en siguin titulars, sense perjudici de la superior direcció dels respectius batlles, magistrats i presidents.

Tenen la responsabilitat de la guarda i dipòsit de tota la documentació, del seu arxiu i de la conservació dels béns i objectes inclosos o afectats en els expedients judicials. Vetllaran perquè els dipòsits de quantitats dineràries, valors, consignacions i fiances, siguin immediatament ingressats a l’Institut Nacional Andorrà de Finances.

Els secretaris judicials queden subjectes a les mateixes incompatibilitats, incapacitats i prohibicions, que les que aquesta llei i les lleis de procediment estableixen per als batlles i magistrats.

Els conflictes de competència poden ésser promoguts d’ofici, a instància de part i del Ministeri Fiscal.

Quan es plantegi un conflicte de competència els òrgans que es trobin en conflicte s’abstindran de continuar coneixent de l’afer fins a la resolució definitiva del Tribunal Superior d’Andorra.

La carrera judicial comprèn les categories de batlle i magistrat. Els batlles són destinats a la Batllia, i els magistrats, al Tribunal de Corts o al Tribunal Superior.

Dins de la categoria de batlle s’estableixen tres graus. L’ingrés a la categoria de batlle es produeix pel primer grau. La promoció al segon grau es produeix després d’haver completat com a mínim un mandat en la categoria i d’haver realitzat les activitats formatives que determini o reconegui el Consell Superior de la Justícia. La promoció al tercer grau es produeix després d’haver completat com a mínim dos mandats en el segon grau i d’haver realitzat les activitats formatives que determini o reconegui el Consell Superior de la Justícia.

Dins de la categoria de magistrat s’estableixen dos graus. L’ingrés a la categoria de magistrat es produeix pel primer grau. La promoció al grau superior es produeix després d’haver completat com a mínim un mandat en la categoria i d’haver realitzat les activitats formatives que determini o reconegui el Consell Superior de la Justícia.

La promoció als graus segon, tercer o superior no és possible si el batlle o el magistrat ha estat sancionat disciplinàriament per la comissió de dos faltes lleus o una falta greu o molt greu, mentre les sancions imposades no hagin prescrit i no s’hagin cancel·lat d’ofici les anotacions, d’acord amb l’article 85.3.

El canvi de grau no suposa necessàriament el canvi de destinació judicial.

L’accés a la carrera judicial es regeix pels principis d’aptitud tècnica, mèrits propis i igualtat entre tots els andorrans que reuneixen les condicions generals que estableix aquesta Llei. El procés de selecció respon als principis d’objectivitat, publicitat i transparència.

L’accés a la carrera judicial està reservat als nacionals andorrans. No obstant això, en aplicació de la disposició transitòria segona de la Constitució, poden ser nomenats magistrats persones de nacionalitat espanyola i francesa quan el lloc no es pugui cobrir, en igualtat de mèrits, per nacionals andorrans.

L’accés a la carrera judicial requereix:

Quan es produeixi una vacant o es creï una plaça de batlle, després d’aplicar el procediment establert a l’article 51.1, i sense perjudici del que disposa el segon paràgraf de l’apartat 5 d’aquest article, el Consell Superior de la Justícia convoca un concurs oposició per cobrir-la.

En la fase de concurs es valoren els mèrits indicats en els currículums aportats per les persones admeses en el procés de selecció, segons el barem que fa públic el Consell Superior de la Justícia en les bases de la convocatòria. En aquest barem s’han de considerar la formació acadèmica, els cursos realitzats, l’experiència professional, les publicacions, les ponències, les conferències impartides, el coneixement d’idiomes i els altres mèrits, inclòs l’exercici com a secretari judicial, que consideri el Consell Superior de la Justícia, atorgant a cada mèrit una ponderació raonable.

En la fase d’oposició els participants realitzen com a mínim tres proves: una de caràcter teòric sobre el temari publicat prèviament pel Consell Superior de la Justícia en les bases de la convocatòria; una de caràcter pràctic, en la qual es proposa la resolució de dos casos, en els àmbits jurídics indicats a les bases de la convocatòria, i una tercera d’idiomes, que consisteix en la traducció de dos o més textos de contingut jurídic. Les dues primeres proves han de contenir almenys una exposició de caràcter oral. Les bases de la convocatòria indiquen la ponderació de cada prova en la valoració global del procés.

El tribunal de selecció està integrat per cinc membres i és presidit pel president del Consell Superior de la Justícia o el membre en qui delegui aquesta funció. En formen part un altre membre del Consell Superior de la Justícia i tres vocals més nomenats pel Consell Superior de la Justícia entre magistrats del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior, i catedràtics d’universitat i altres professionals del dret amb un mínim de quinze anys d’experiència. Quan se seleccioni un fiscal adjunt, també en pot formar part el fiscal general.

El mateix tribunal valora les dues fases del procés de selecció i fa pública la llista de les persones que han obtingut la puntuació més alta en les proves, en nombre igual al de les places que s’han de cobrir.

El procés de selecció inclou una prova psicotècnica destinada a comprovar que no concorren impediments que incapacitin per a l’exercici de la funció jurisdiccional. Les bases de la convocatòria estableixen el moment en què té lloc aquesta prova, que té com a resultat una valoració d’apte o de no apte. En cas d’una valoració com a no apte, el candidat queda exclòs de la convocatòria. L’exclusió per aquesta causa no apareix de manera separada o específica en les llistes que es facin públiques sobre els resultats del procés de selecció.

Finalitzat el procés de selecció, les persones que l’hagin superat han de seguir la formació complementària i específica que determina el Consell Superior de la Justícia, en els termes que s’hagi indicat en les bases de la convocatòria, durant un període mínim d’un any, que es pot reduir a sis mesos si la persona ha exercit com a secretari judicial o advocat durant almenys tres anys. Aquest període inclou pràctiques tutelades en òrgans judicials. Durant aquest període, els candidats tenen la consideració de batlles en pràctiques i reben una remuneració, però no formen part de la carrera judicial.

El Consell Superior de la Justícia ha d’emetre un informe de valoració dels batlles en pràctiques al final del període de formació. Si l’informe és positiu, el Consell nomena els batlles en pràctiques com a batlles i els destina a una plaça a la Batllia. En cas d’informe negatiu la persona afectada queda exclosa i perd la seva condició de batlle en pràctiques.

L’ingrés a la categoria de magistrat es produeix mitjançant un concurs de promoció entre els batlles i fiscals o un concurs obert entre juristes de competència tècnica reconeguda.

Quan es produeixi una vacant o es creï una plaça de magistrat, després d’aplicar el procediment establert als articles 54.4 o 58.6, el Consell Superior de la Justícia convoca un concurs per cobrir-la. De cada quatre places, tres són cobertes mitjançant un concurs de promoció entre batlles i fiscals i una mitjançant un concurs obert entre juristes.

El Consell Superior de la Justícia actua com a comissió de selecció i pot sol·licitar l’assessorament tècnic extern que consideri necessari.

Poden participar en el concurs de promoció a magistrat els batlles i els membres del Ministeri Fiscal amb un mínim de dos mandats acomplerts.

Poden participar en el concurs obert de juristes els secretaris judicials, els advocats i els altres titulats en l’àmbit del dret que hagin exercit de forma efectiva professions de caràcter jurídic almenys durant quinze anys, si la plaça pertany al Tribunal de Corts, o vint anys si la plaça pertany al Tribunal Superior.

En cas de necessitat urgent de cobrir una plaça de batlle, quan no es pugui cobrir ordinàriament per un batlle integrat en la carrera judicial, el Consell Superior de la Justícia pot nomenar de forma motivada un batlle substitut a aquest efecte, fins que es pugui proveir la plaça o fins al reintegrament del seu titular. Tanmateix, aquest nomenament ha de ser per un període mínim d’un any, ampliable per períodes successius de sis mesos, i no pot superar un període total de sis anys.

El Consell Superior de la Justícia nomena de forma rotatòria els batlles substituts entre les persones inscrites en una llista establerta anyalment a aquest efecte. No obstant això, la inscripció dels batlles substituts en aquesta llista es fa per un període de sis anys, renovable successivament per períodes iguals.

En cas de necessitat urgent de cobrir una plaça de magistrat, quan no es pugui cobrir ordinàriament per un magistrat integrat en la carrera judicial, el Consell Superior de la Justícia pot nomenar de forma motivada un magistrat substitut a aquest efecte, fins que es pugui proveir la plaça o fins al reintegrament del seu titular. Tanmateix, aquest nomenament ha de ser per un període mínim d’un any, ampliable per períodes successius de sis mesos, i no pot superar un període total de sis anys.

El Consell Superior de la Justícia nomena de forma rotatòria els magistrats substituts entre les persones inscrites en una llista establerta anyalment a aquest efecte. No obstant això, la inscripció dels magistrats substituts en aquesta llista es fa per un període de sis anys, renovable successivament per períodes iguals.