LegalizeDecret legislatiu del 24-5-2017 de publicació del text refós de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993
Sense perjudici que les llistes s’hagin d’establir anyalment, la inscripció en aquestes llistes de les persones assenyalades als apartats 2 i 4, pels períodes renovables que s’hi assenyalen, té lloc si així ho sol·liciten al Consell Superior de la Justícia i compleixen les condicions generals establertes a les lletres a) a d) i f) de l’article 66.3, en allò que els siguin aplicables. En cas contrari, el Consell Superior de la Justícia dicta un acord en virtut del qual deixa sense efecte la inscripció de les persones que no compleixen les condicions requerides a les llistes que corresponguin dels anys següents. Contra aquest acord es pot presentar recurs en els termes que estableix l’article 25.
Les sol·licituds d’inscripció, de renovació de la inscripció i de baixa de les llistes s’adrecen al Consell Superior de la Justícia, amb una antelació mínima de tres mesos abans de l’inici de l’any en què hagin de tenir vigència les llistes anyals següents. En tots els casos, el Consell Superior de la Justícia dicta un acord que és susceptible de recurs, en els termes que estableix l’article 25.
Si una persona és nomenada com a batlle o magistrat substitut quan per torn li correspon, tant si ha cessat en l’exercici de les funcions jurisdiccionals com si no ho ha fet, els nomenaments posteriors recauen en les persones que constin inscrites en les llistes anyals corresponents i que siguin les següents en el torn.
Si una persona renuncia a exercir les funcions jurisdiccionals com a batlle o magistrat substitut quan per torn li correspongui, el Consell Superior de la Justícia dicta un acord en virtut del qual deixa sense efecte la inscripció d’aquesta persona a les llistes que corresponguin dels anys següents, sense perjudici que pugui tornar a sol·licitar la inscripció d’acord amb el que estableix l’apartat 5.
Amb anterioritat a la data en què es publiquin les llistes de l’any en què una persona que en formava part hagi de complir setanta-cinc anys, el Consell Superior de la Justícia dicta un acord en virtut del qual deixa sense efecte la inscripció d’aquesta persona a les llistes que corresponguin dels anys següents.
El Consell Superior de la Justícia actualitza cada any les llistes de batlles i magistrats substituts, amb les inscripcions i les baixes que s’hagin produït durant l’any anterior, i les publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, ordenades segons els criteris que estableixen els apartats 2 i 4, com a mínim un mes abans de l’inici de l’any en què hagin de tenir vigència.
Sempre que compleixin les condicions generals establertes a l’article 66.3, els magistrats jubilats poden sol·licitar al Consell Superior de la Justícia el seu nomenament com a magistrats emèrits fins que compleixin setanta-cinc anys. Els magistrats emèrits són cridats amb preferència de forma rotatòria per completar la composició dels tribunals, quan escaigui, i per cobrir en règim de substitució les vacants o les absències que es produeixin.
L’ordre de crida es regeix pels criteris que estableix l’apartat 4, d’acord amb una llista establerta anyalment a aquest efecte que s’actualitza i publica en els termes que disposa l’apartat 9.
L’estatus dels batlles i els magistrats substituts i dels magistrats emèrits és igual, durant l’exercici de les seves funcions jurisdiccionals, al dels batlles i els magistrats, i són remunerats pel període que exerceixen la funció jurisdiccional. No obstant això, els batlles i els magistrats substituts i els magistrats emèrits no pertanyen a la carrera judicial i exerceixen la funció jurisdiccional amb inamobilitat temporal.
Capítol segon. Drets i obligacions
Article 67
Durant el seu mandat, els batlles i magistrats no podran ésser amonestats, suspesos en les seves funcions, ni separats del seu càrrec, si no és com a conseqüència de sanció imposada per haver incorregut en responsabilitat penal o disciplinària, d’acord amb el procediment establert i amb les garanties d’audiència i defensa.
Article 68
Els batlles i els magistrats cessen en el càrrec per arribar al final del període pel qual han estat nomenats; per la seva renúncia, que ha de ser comunicada amb sis mesos d’antelació com a mínim; per sanció disciplinària de separació del càrrec; per imposició de pena, principal o complementària, d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic; per incórrer en alguna causa d’incompatibilitat o d’incapacitat, i per jubilació.
La jubilació per edat opera d’ofici quan els batlles i els magistrats arriben als setanta anys. Això no obstant, si en complir aquesta edat el batlle o el magistrat encara no ha finalitzat el mandat, el Consell Superior de la Justícia pot acordar, si ho sol·licita el batlle o el magistrat, que continuï en el càrrec fins al final del mandat, i com a màxim fins que arribi a l’edat de setanta-cinc anys.
Els batlles i els magistrats poden sol·licitar la jubilació voluntària en complir els seixanta-cinc anys.
S’aplica als batlles i magistrats el règim general de la funció pública en matèria de jubilació, amb les especialitats d’aquesta Llei.
El Consell Superior de la Justícia acorda la renovació del mandat dels batlles i els magistrats, llevat que la persona interessada presenti la renúncia, la qual cosa ha de comunicar amb sis mesos d’antelació com a mínim, o que hagi estat condemnada penalment per la comissió d’un delicte dolós, sense perjudici de les responsabilitats que se’n puguin derivar.
El Consell Superior de la Justícia pot acordar la no renovació del mandat dels batlles i els magistrats si la persona interessada ha estat sancionada disciplinàriament per la comissió de dos faltes greus o una falta molt greu sense separació del càrrec, mentre les sancions imposades no hagin prescrit i no s’hagin cancel·lat d’ofici les anotacions d’acord amb l’article 85.3, sense perjudici de les responsabilitats que se’n puguin derivar.
L’acord de no renovar el mandat es pren mitjançant resolució motivada, amb audiència prèvia de la persona interessada. Contra la resolució del Consell Superior de la Justícia es pot interposar recurs davant el Ple del Tribunal Superior.
Article 68 bis
Els batlles i els magistrats tenen dret a:
Ser defensats en cas d’atac o amenaça a la seva independència.
La formació inicial i permanent.
Disposar de condicions de treball dignes per al compliment de les seves funcions.
Associar-se lliurement per defensar els seus interessos professionals, en entitats desvinculades de partits polítics i d’organitzacions econòmiques o socioprofessionals.
Percebre una remuneració suficient, d’acord amb la seva responsabilitat, i de conformitat amb el que disposi la llei corresponent.
Gaudir de vint-i-cinc dies hàbils de vacances retribuïdes cada any, o de la part proporcional corresponent al temps treballat, quan sigui inferior.
Disposar d’una cobertura de responsabilitat civil professional, sempre que aquesta responsabilitat no derivi d’actuacions per les quals hagin estat sancionats penalment o disciplinàriament.
Ser defensats en processos oberts arran d’actuacions realitzades en l’exercici de les seves funcions i davant d’amenaces i atacs a la seva persona o el seu patrimoni amb motiu del desenvolupament de les seves funcions.
Article 68 ter
Cada dos anys a comptar del seu nomenament i, en qualsevol cas, sis mesos abans de completar el mandat que permet la promoció als graus segon, tercer o superior, els batlles i els magistrats presenten al Consell Superior de la Justícia un informe, amb el format que determini el Consell Superior de la Justícia, sobre l’activitat judicial que han desenvolupat i els assumptes que resten pendents.
El Consell Superior de la Justícia ha d’establir mòduls d’activitat judicial, adequats a les característiques de cada òrgan i jurisdicció, així com uns mínims d’activitats de formació continuada que han de realitzar els batlles i els magistrats durant el seu mandat.
Article 68 quater
Els batlles i els magistrats estan en una de les situacions següents:
Servei actiu.
Excedència forçosa.
Excedència voluntària.
Suspensió de funcions.
Jubilació.
Els batlles i els magistrats estan en situació de servei actiu quan estan en possessió d’una plaça judicial, incloses les de suplència i reforç, o bé quan han estat adscrits a una plaça en règim de substitució.
Els batlles i els magistrats estan en situació d’excedència forçosa quan hagin estat nomenats per algun dels càrrecs següents:
Magistrat del Tribunal Constitucional.
Jutge o magistrat del Tribunal Europeu de Drets Humans o de qualsevol altre organisme judicial internacional.
Fiscal General.
Raonador del Ciutadà.
Cap de la Unitat d’Intel·ligència Financera.
Cap de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades.
El Consell Superior de la Justícia pot declarar en situació d’excedència forçosa als batlles i magistrats que siguin nomenats per a altres càrrecs relacionats amb l’Administració de Justícia o que puguin contribuir a millorar-la, atenent les necessitats del servei.
Una vegada cessats en el càrrec que va originar l’excedència forçosa, o al final de l’exercici d’aquest càrrec, els batlles o magistrats declarats en aquesta situació tenen dret a reincorporar-se en el termini màxim de quinze dies a la plaça que ocupaven en ser nomenats per al càrrec esmentat, sempre que ho sol·licitin amb anterioritat al seu cessament o a la finalització del càrrec i, en qualsevol cas, en el termini màxim de dos mesos a partir del cessament o la finalització referits. En cas que no sol·licitin la reincorporació en aquest termini, causen baixa en la carrera judicial. La reincorporació es produeix pel temps que resta del seu mandat judicial amb el manteniment dels drets que els corresponien.
El Batlle o el magistrat que, si escau, ocupava la plaça, si no ho feia en règim de substitució, queda adscrit a la Batllia o al Tribunal corresponent, i el president li assigna les funcions que ha de realitzar. Pot optar a una plaça quan es produeixi una vacant en els termes que estableixen els articles 51.1, 54.4 o 58.6, segons escaigui.
Els batlles i els magistrats en situació d’excedència forçosa no perceben retribució com a membres de la carrera judicial.
Els batlles i els magistrats poden ser declarats en situació d’excedència voluntària pel Consell Superior de la Justícia per raó d’ampliació d’estudis o de recerca científica, de naixement d’un fill, d’adopció d’un infant o d’acolliment familiar d’un infant, o bé per raó de tenir cura d’un familiar, en els termes que estableixi la normativa del Consell Superior de la Justícia.
Els batlles i els magistrats en situació d’excedència voluntària no perceben retribució com a membres de la carrera judicial.
Els batlles i els magistrats en situació d’excedència voluntària poden demanar el reingrés a la carrera judicial abans d’acabar el període de l’excedència voluntària que els ha estat atorgada i, en qualsevol cas, en el termini màxim de quinze dies a comptar de la finalització. En cas que no sol·licitin la reincorporació en aquest termini, causen baixa en la carrera judicial. La reincorporació es produeix pel temps que resta del seu mandat judicial amb el manteniment dels drets que els corresponien.
Si sol·liciten el reingrés, han d’optar a una plaça vacant en els termes que estableixen els articles 51.1, 54.4 o 58.6, segons escaigui. Fins que l’obtinguin, queden adscrits a la Batllia o al Tribunal que correspongui i el president els assigna les funcions que han de realitzar.
Els batlles i els magistrats es troben en situació de suspensió quan el Consell Superior de la Justícia els hagi imposat una sanció o bé quan els hagin imposat una pena que comporti suspensió de funcions, pel temps que determini la sanció o la pena.
Durant la situació de suspensió, els batlles i els magistrats no perceben cap retribució com a membres de la carrera judicial i no exerceixen cap funció dins de l’Administració de Justícia.
El Batlle o el magistrat suspès pot sol·licitar ser reintegrat a l’òrgan judicial on es trobava adscrit abans del final del període de suspensió i, en qualsevol cas, en el termini màxim de quinze dies a comptar de la finalització referida. Si no demana el reintegrament en aquest termini, causa baixa en la carrera judicial.
Si no s’ha adscrit a un altre batlle o magistrat, el president de l’òrgan judicial adscriu el batlle o el magistrat sancionat a la plaça que ocupava o bé, consultats els membres de l’òrgan, pot resoldre assignar-li una plaça diferent de la que ocupava en el moment que va ser sancionat. Si la plaça s’ha adscrit a un altre batlle o magistrat, queda adscrit a la Batllia o al Tribunal que correspongui i el president li assigna les funcions que ha de realitzar. El batlle o el magistrat que es troba en aquesta situació ha d’optar a totes les places vacants que es produeixin fins a ser adscrit a una plaça, en els termes que estableixen els articles 51.1, 54.4 o 58.6, segons escaigui.
Els batlles i els magistrats es troben en situació de jubilació voluntària o forçosa quan ho ha acordat així el Consell Superior de la Justícia per haver complert els requisits establerts a la llei o per haver assolit l’edat màxima que fixa l’article 68.
Els batlles i els magistrats tenen dret a sol·licitar i, si escau, obtenir permisos retribuïts, proporcionalment retribuïts i no retribuïts, que atorga el Consell Superior de la Justícia atenent les necessitats del servei. El Consell Superior de la Justícia ha de regular els supòsits que donen lloc a aquests permisos i els seus efectes retributius, adaptant a la carrera judicial la normativa de la funció pública en aquesta matèria.
En especial, els batlles i els magistrats tenen dret a sol·licitar i obtenir un permís no retribuït d’un any per cada dos mandats acomplerts.
El temps transcorregut en situació d’excedència voluntària i en permisos no interromp la duració del mandat judicial. Durant aquests períodes, els batlles i els magistrats estan plenament sotmesos al règim d’incompatibilitats establert en aquesta Llei.
Capítol tercer. Règim d’incompatibilitats i prohibicions
Article 69
El càrrec de batlle i de magistrat és incompatible amb qualsevol altre càrrec públic, tant electiu com de designació, amb qualsevol activitat mercantil, industrial o professional, amb l’exercici de l’advocacia i tota altra forma d’assessorament jurídic i, en general, amb càrrecs o funcions de qualsevol tipus en societats o empreses de negoci, tant públiques com privades.
Queden exceptuades les activitats relatives a:
La gestió del patrimoni propi.
La participació en congressos, conferències, seminaris o cursos.
La producció i la creació literària, artística, científica i tècnica.
La docència i la investigació acadèmiques.
La participació no remunerada en associacions o fundacions sense ànim de lucre.
Les activitats docents i les altres activitats que comportin una dedicació continuada durant més de sis mesos requereixen l’autorització del Consell Superior de la Justícia.
Les incompatibilitats establertes en els apartats anteriors s’estenen a Andorra i a qualsevol territori estranger.
Els magistrats que no tinguin la nacionalitat andorrana han de comunicar al Consell Superior de la Justícia, prèviament a la seva presa de possessió i sempre que es produeixi una circumstància sobrevinguda, els càrrecs públics que exerceixin i les seves activitats professionals, laborals, mercantils i empresarials a l’estranger. El Consell pot declarar la compatibilitat d’aquestes activitats, sempre que consideri que no interfereixen en les seves funcions jurisdiccionals a Andorra o no les condicionen. L’exercici d’aquesta funció no és en cap cas compatible amb l’exercici de l’advocacia i amb l’assessorament jurídic com a activitat professional habitual.
Si el Consell no declara la compatibilitat, la persona afectada no pot prendre possessió del càrrec de magistrat o incorre en causa de cessament.
Article 69 bis
Les persones que han exercit com a batlles o magistrats no poden intervenir com a advocats en els processos que hagin conegut en l’exercici de les seves funcions jurisdiccionals.
Tampoc poden defensar com a advocats a les persones, físiques o jurídiques, que hagin estat part en els processos que hagin conegut en el darrer any d’exercici de la seva funció jurisdiccional, durant els sis mesos següents al seu cessament.
Article 70
No podran fer sala conjuntament aquells batlles o magistrats que estiguin units per vincle matrimonial o situació de fet equivalent, ni aquells que tinguin entre ells parentiu fins a segon grau de consanguinitat o d’afinitat.
Article 71
Els batlles i magistrats han de mantenir una actitud d’obligada reserva en la manifestació de les seves opinions i opcions polítiques. No participaran en les eleccions polítiques més enllà del fet d’exercir el seu dret de sufragi.
Article 72
Els batlles i magistrats han de mantenir el secret professional respecte a tots els fets i notícies de tot ordre dels quals hagin tingut coneixement en l’exercici de les seves funcions.
L’obligació de secret no és invocable davant les jurisdiccions andorranes.
Capítol quart. Recusació i abstenció
Article 73
Els batlles i els magistrats s’han d’abstenir i, si no ho fan, poden ser recusats, en els supòsits següents:
Tenir una relació de matrimoni o una situació de fet equivalent, o parentiu per consanguinitat, afinitat o adopció fins al quart grau, amb qualsevol de les parts, els seus advocats o el representant del Ministeri Fiscal.
Ser o haver estat tutor, advocat o procurador de qualsevol de les parts.
Estar o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts o els seus advocats, llevat que la denúncia, acusació o demanda no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació.
Tenir o haver tingut qualsevol relació jurídica, professional, mercantil o econòmica amb qualsevol de les parts o els seus advocats.
Tenir plet pendent amb qualsevol de les parts o els seus advocats.
Tenir amistat o enemistat manifesta amb qualsevol de les parts o els seus advocats.
Tenir interès directe en l’objecte del plet.
Ser el superior jeràrquic d’una de les parts en litigi.
Haver tingut coneixement del procés amb anterioritat en un tribunal o una instància diferents.
Article 74
Poden recusar:
- en els afers civils i administratius les parts, els seus advocats i el Ministeri Fiscal.
- en els afers penals el Ministeri Fiscal, el processat, l’actor civil o l’acusador particular, el responsable civil subsidiari i els seus advocats.
Article 75
El president del Tribunal del qual forma part el batlle o el magistrat que ha decidit abstenir-se ha de ser informat de les motivacions de l’abstenció esmentada. El Tribunal Superior resol sobre les recusacions quan aquestes no hagin estat acceptades per la Batllia o el Tribunal de Corts. Si la recusació s’adreça a un magistrat del Tribunal Superior, és resolta per una secció de tres membres de la qual no pot formar part la persona recusada.
Capítol cinquè. Responsabilitats civils i penals
Article 76
Els batlles i magistrats seran responsables civilment pels danys i perjudicis ocasionats dolosament en l’exercici de les seves funcions.
Article 77
La responsabilitat penal dels batlles i magistrats per delictes o contravencions comesos en l’exercici de les seves funcions, es depurarà de conformitat amb les disposicions del present capítol.
En mèrits de la seva immunitat judicial, els batlles i magistrats només podran ésser detinguts en cas de flagrant delicte.
Article 78
El judici de responsabilitat penal contra un batlle o magistrat s’incoarà per providència dictada pel Tribunal de Corts, en mèrits de querella presentada pel Ministeri Fiscal, o pel perjudicat o ofès.
La detenció i el processament són competència del Ple del Tribunal de Corts, i la instrucció de les diligències prèvies o del sumari correspon a un magistrat del Tribunal de Corts.
La competència per a jutjar penalment a un batlle o magistrat la tindrà, en primera instància, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia i en grau d’apel·lació, en segona instància, el ple del Tribunal Superior de Justícia, exclosos els magistrats de la Sala Penal.
Acordat el processament d’un batlle o magistrat per un presumpte delicte dolós, o imprudent vinculat a l’exercici de les seves funcions, es procedeix automàticament a la suspensió provisional de les funcions jurisdiccionals que exerceix, per acord del Consell Superior de la Justícia.
Capítol sisè. Règim disciplinari
Article 79
Els batlles i magistrats resten subjectes a responsabilitat disciplinària en els termes i condicions previstos en aquesta llei.
Article 80
La responsabilitat disciplinària dels batlles i magistrats l’exigirà el Consell Superior de la Justícia, mitjançant instrucció d’un expedient disciplinari incoat per iniciativa del propi Consell Superior de la Justícia, a instàncies de la persona perjudicada, d’un ciutadà que tingui coneixement dels fets, del Ministeri Fiscal o del president del Tribunal corresponent.
Article 81
En el mateix acte en què el Consell Superior de la Justícia acordi la incoació d’un procediment disciplinari designarà, d’entre els seus membres, a un Instructor.
En un procediment que, fins a resolució, no s’allargarà a més de tres mesos, l’Instructor practicarà totes les proves tendint a esclarir els fets i a determinar responsabilitats, formularà —si escau— el plec de càrrecs i en donarà trasllat al Ministeri Fiscal i a l’interessat.
El Ministeri Fiscal emetrà el seu informe dins d’un termini de vuit dies, en el qual podrà proposar la pràctica de proves.
L’interessat disposarà també d’un termini de vuit dies per contestar el plec de càrrecs i proposar totes quantes proves estimi convenients per a la defensa dels seus drets.
L’Instructor decidirà sobre la pertinència de les proves proposades per l’interessat i pel Ministeri Fiscal i disposarà la seva pràctica.
Practicades les proves admeses, l’Instructor elevarà les actuacions al Consell Superior de la Justícia. Aquest, prèvia audiència de l’interessat en un tràmit d’al·legacions orals, dictarà resolució definitiva.
Article 82
Les faltes comeses pels batlles i els magistrats en l’exercici del càrrec es qualifiquen en lleus, greus i molt greus.
Les faltes lleus prescriuen al cap de tres mesos; les greus, al cap de sis mesos, i les molt greus, al cap d’un any, a comptar de la data de la comissió o des del moment en què se n’hagi hagut de tenir coneixement. La prescripció queda interrompuda en iniciar-se el procediment.
Article 83
Són faltes molt greus:
La infracció de les incompatibilitats establertes en aquesta Llei.
Les accions o omissions que comportin responsabilitat civil, d’acord amb l’article 76.
La ignorància inexcusable de les lleis i els procediments.
La intromissió, mitjançant accions de qualsevol tipus, en l’exercici de les funcions jurisdiccionals d’un altre batlle o magistrat.
La falta a la veritat en la sol·licitud per obtenir permisos, compatibilitats i altres beneficis.
L’abús de la condició de batlle o magistrat per obtenir un tracte favorable davant de l’Administració pública o dels organismes públics i parapúblics.
El baix rendiment derivat de la manca de compliment no justificada dels mòduls d’activitat o de la manca d’assoliment no justificada dels mínims d’activitats de formació continuada que estableix l’article 68 ter, quan l’incompliment o el no assoliment se situïn per sota del seixanta per cent dels mínims fixats.
La comissió d’una falta greu, quan el batlle o el magistrat hagi estat sancionat anteriorment per dos altres faltes greus, sense que hagin estat cancel·lades les anotacions corresponents.
Article 84
Són faltes greus:
La inassistència injustificada i reiterada a vistes, judicis o pràctiques de proves que hagin estat fixats.
El retard injustificat en l’inici o la tramitació dels processos judicials.
L’obstaculització de les funcions d’inspecció del Consell Superior de la Justícia.
La revelació a tercers de fets i informacions obtingudes en l’exercici de la funció jurisdiccional.
La infracció de les prohibicions i obligacions establertes en aquesta Llei, quan no constitueixin faltes lleus o molt greus.
El baix rendiment derivat de la manca de compliment no justificada dels mòduls d’activitat o de la manca d’assoliment no justificada dels mínims d’activitats de formació continuada que estableix l’article 68 ter, quan l’incompliment o el no assoliment sigui de més del seixanta per cent dels mínims fixats.
La comissió d’una falta lleu, quan el batlle o el magistrat hagi estat sancionat anteriorment per dos altres faltes lleus, sense que hagin estat cancel·lades les anotacions corresponents.
La falta de respecte als ciutadans, als altres batlles o magistrats, als membres del Ministeri Fiscal, als advocats, als procuradors, al personal de l’Administració de Justícia o als altres agents i funcionaris públics, en l’exercici de les funcions jurisdiccionals, quan revesteixi especial gravetat.
Article 84 bis
Són faltes lleus:
La falta de respecte als ciutadans, als altres batlles o magistrats, als membres del Ministeri Fiscal, als advocats, als procuradors, al personal de l’Administració de Justícia o als altres agents i funcionaris públics, en l’exercici de les funcions jurisdiccionals, quan no revesteixi especial gravetat.
L’incompliment injustificat dels terminis per dictar les resolucions.
Article 85
Les sancions que es poden imposar als batlles i els magistrats per les faltes comeses en l’exercici de llurs funcions són advertència escrita, multa d’un import màxim de dotze mil euros, suspensió del càrrec fins a un any i separació del càrrec.
Les faltes lleus se sancionen amb advertència escrita i/o multa de fins a sis-cents euros; les faltes greus, amb suspensió del càrrec durant un període no superior a sis mesos i/o multa de sis-cents a sis mil euros, i les faltes molt greus, amb suspensió del càrrec durant un període no superior a un any o separació del càrrec, i/o multa de sis mil a dotze mil euros.
Les sancions prescriuen, i es cancel·len d’ofici les anotacions, un cop transcorreguts dos anys per a les faltes lleus, quatre anys per a les faltes greus, i sis anys per a les faltes molt greus, a comptar de la data de la imposició.
La cancel·lació suposa l’eliminació de tots els antecedents, llevat del cas de la sanció de separació del càrrec.
Article 86
En els expedients que, d’acord amb l’article 80 la incoació hagi estat instada per un denunciant particular, el Consell Superior de la Justícia procedirà a notificar-li la resolució adoptada amb la finalitat que aquell valori si el dret o principi constitucional, l’afectació del qual hagués denunciat, ha rebut el tractament degut en la resolució de l’expedient.
Article 87
La resolució definitiva adoptada pel Consell Superior de la Justícia ha de ser motivada i s’hi pot recórrer en contra davant el Ple del Tribunal Superior.
Títol VI. El Ministeri Fiscal
Article 88
El Ministeri Fiscal, dirigit pel fiscal general de l’Estat, actua d’acord amb els principis de legalitat, unitat i jerarquia interna.
Article 89
Ultra exercitar l’acció pública, el Ministeri Fiscal intervé directament en els processos penals i sol·licita la pràctica de totes les diligències que estimi necessàries per a l’esbrinament dels fets delictuosos i dels seus responsables. Vetlla per a l’estricte compliment de les sentències recaigudes.
Sense perjudici de les facultats dels batlles per actuar d’ofici, quan el Ministeri Fiscal tingui coneixement d’un fet que pugui ésser constitutiu de delicte o contravenció, exercitarà l’acció penal per pròpia iniciativa o a petició del Govern.
L’audiència del Ministeri Fiscal és preceptiva en tots els procediments civils en què estiguin interessats absents, menors, incapacitats o persones necessitades de protecció.
Cal també audiència del Ministeri Fiscal en els processos relatius al Registre Civil i en tots els altres casos que estableixin les lleis.
Article 90 (derogat)
Article 91 (derogat)
Article 92 (derogat)
Títol VII. Cooperadors de l’Administració de Justícia
Capítol primer. La Policia Judicial
Article 93
Els batlles, els tribunals i els membres del Ministeri Fiscal dirigeixen l’acció dels membres del Cos de Policia que acompleixen funcions de policia judicial i estan adscrits a tots els serveis i les estructures funcionals en què s’estructura orgànicament el Cos, sense perjudici que es puguin crear unitats de policia judicial.
Article 94
Els membres del Cos de Policia que exerceixen funcions de policia judicial actuen sota les ordres i les instruccions dels batlles i els tribunals, els presten l’auxili que els és requerit i executen les decisions que adoptin en els processos judicials corresponents.
Els membres del Cos de Policia que exerceixen funcions de policia judicial també actuen sota les ordres i les instruccions dels membres del Ministeri Fiscal per esbrinar les infraccions penals i l’obtenció de les proves oportunes.
Article 95
La Direcció del Cos de Policia tramet diàriament un informe sobre les actuacions i les incidències esdevingudes al president del Tribunal de Batlles i al fiscal general.
Article 96 (derogat)
Capítol segon. Els advocats
Article 97
Davant de totes les jurisdiccions i en tots els procediments, és preceptiva l’assistència i la intervenció lletrada, prestada per un advocat inscrit en el Col·legi d’Advocats d’Andorra.
La seva intervenció serà facultativa en els procediments civils seguits per mínima quantia, en els contenciosos seguits en matèria de Seguretat Social i en els procediments penals seguits per contravencions.
Article 98
En la seva actuació davant dels jutges i tribunals, els advocats són lliures i independents i gaudeixen dels drets inherents a la dignitat de la seva funció i de la llibertat d’expressió i de defensa.
Els advocats han de respectar el secret professional, entès com aquell principi moral i jurídic que els situa en l’obligació i en el dret ineludibles de no revelar cap fet ni document dels que tinguin coneixement, no podent ser obligats a declarar sobre els mateixos.
Article 99
Per tal de garantir el dret a la defensa i a l’assistència tècnica d’un lletrat que reconeix l’article 10.2 de la Constitució, s’ha de designar un advocat a la persona que ho sol·liciti, i també en el procés penal a la persona que no el designi. La defensa i l’assistència lletrades han de ser gratuïtes i a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat per a les persones que ho sol·licitin i acreditin una situació econòmica desfavorable o d’insolvència, declarada pel batlle o tribunal competent.
El Govern ha d’establir reglamentàriament els requisits i les condicions per a l’obtenció del benefici de la defensa i l’assistència lletrades gratuïtes.
Article 100
Per actuar davant dels batlles i els tribunals en el termes previstos per aquesta Llei i per les altres lleis que siguin aplicables, els advocats han d’estar col·legiats obligatòriament com a membres exercents al Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, llevat que actuïn en defensa del Consell General, del Govern, dels comuns o de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, o dels òrgans que en depenen, sense perjudici del que prevegi la llei que regula l’exercici de la professió d’advocat.
Article 101
La defensa en judici, davant de qualsevol jurisdicció, dels drets i interessos del Consell General, del Govern, dels comuns o de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, o dels òrgans que en depenen, correspon als advocats adscrits als seus gabinets jurídics, sense perjudici que puguin contractar els serveis d’altres advocats en casos determinats.
Capítol tercer. Els procuradors dels tribunals
Article 102
Quan les parts no vulguin comparèixer personalment en un judici ho han de fer representades per un procurador o un advocat inscrits com a membres exercents al Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra o al Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, respectivament, llevat que les lleis de procediment ho estableixin altrament.
Els procuradors hauran de guardar secret de tots els fets o notícies que coneguin per qualsevulla de les modalitats de la seva activitat professional.
(derogat)
Article 102 bis
Per actuar davant dels batlles i els tribunals en els termes previstos per aquesta Llei i per les altres lleis que siguin aplicables, els procuradors han d’estar col·legiats obligatòriament com a membres exercents al Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra, llevat que actuïn en representació del Consell General, del Govern, dels comuns o de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, o dels òrgans que en depenen, sense perjudici del que prevegi la llei que regula l’exercici de la professió de procurador.
Article 102 ter
La representació en judici, davant de qualsevol jurisdicció, del Consell General, del Govern, dels comuns o de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, o dels òrgans que en depenen, correspon als procuradors adscrits als seus gabinets jurídics, sense perjudici que puguin contractar els serveis d’altres procuradors en casos determinats.
La representació en judici, davant de qualsevol jurisdicció, del Consell General, del Govern, dels comuns o de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, o dels òrgans que en depenen, correspon als procuradors adscrits als seus gabinets jurídics, sense perjudici que puguin contractar els servies d’altres procuradors en casos determinats.
Títol VIII. Disposició addicional (derogada)
Títol IX. Disposicions transitòries i finals
Capítol primer. Disposicions transitòries
Primera (derogada)
Segona (derogada)
Tercera (derogada)
Quarta (derogada)
Cinquena
(derogada)
(derogada)
Poden també seguir al servei de l’Administració de Justícia aquells secretaris de Batllia o de tribunal que, trobant-se actualment a càrrec d’una Secretaria o d’una Secretaria Adjunta, no disposen de la titulació en dret.
Sisena (derogada)
Setena (derogada)
Vuitena (derogada)
Novena (derogada)
Desena (derogada)
Capítol segon. Disposicions finals (derogades)
Disposició transitòria primera (Llei 28/2014)
El Consell Superior de la Justícia ha de reconèixer el grau segon als batlles i fiscals adjunts que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei estiguin en el seu segon mandat, i el grau tercer als batlles i fiscals adjunts que estiguin en el seu mandat quart o superior. Igualment, ha de reconèixer el grau superior als magistrats que estiguin en el seu mandat segon o superior.
Disposició transitòria segona (Llei 28/2014)
La proporció de magistrats no andorrans que estableix l’article 45 no s’ha d’aplicar imperativament fins a l’any 2023.
Disposició transitòria tercera (Llei 28/2014)
Els procediments per proveir les places vacants de batlles, magistrats i fiscals adjunts que estableixen els articles 34, 37, 41, 46, 47 i la disposició final primera, són aplicables a les vacants que es produeixin a partir d’un any de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Disposició transitòria quarta (Llei 28/2014)
Els presidents designats del Tribunal de Batlles, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior, i el fiscal general nomenat a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, poden continuar en el càrrec fins al final del seu mandat de batlle o magistrat, o fins al final del període de sis anys per al qual han estat nomenats, i poden igualment optar per ser renovats en els càrrecs respectius de presidents o de fiscal general durant, com a màxim, un segon mandat o període de sis anys.
El procediment per a la designació dels presidents de Sala del Tribunal Superior que estableix l’article 14 és aplicable a partir del final del càrrec anyal i rotatori dels presidents designats per a aquest càrrec a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
El càrrec de vicepresident del Tribunal de Corts es manté fins que s’exhaureixi el mandat del vicepresident que estigui designat per a aquest càrrec en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Disposició transitòria cinquena (Llei 28/2014)
Els magistrats que s’hagin jubilat en complir setanta anys i que no n’hagin complert setanta-cinc en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei poden sol·licitar al Consell Superior de la Justícia el nomenament com a magistrats emèrits, en els termes que estableix l’article 48.
El Consell Superior de la Justícia pot acordar que els batlles i els magistrats que s’hagin jubilat en complir setanta anys en els sis mesos anteriors a l’entrada en vigor d’aquesta Llei puguin reincorporar-se a la plaça que ocupaven, sempre i quan aquesta plaça no hagi estat coberta definitivament entretant, com a màxim fins al final del mandat interromput.
Disposició transitòria sisena (Llei 28/2014)
Les persones que hagin exercit com a batlles, magistrats o fiscals adjunts i que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es trobin en situació d’excedència forçosa, poden demanar al Consell Superior de la Justícia que els declari en aquesta situació amb els efectes que disposa l’article 53.
Disposició transitòria setena (Llei 28/2014)
En el cas que la titulació d’ensenyament superior s’hagi obtingut amb anterioritat al 31 de desembre del 2015, és suficient per accedir a la carrera judicial estar en possessió d’un títol de nivell 3 del Marc Andorrà de titulacions d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, lliurat o reconegut pel Govern.
Disposició transitòria vuitena (Llei 28/2014)
Mentre no s’implanti de forma efectiva el servei informàtic de comunicació processal establert a l’article 29, i fins que no es creï i reguli el registre públic de dades electròniques dels operadors jurídics, la comunicació processal dels actes i les resolucions s’ha d’efectuar pels altres mitjans establerts per les lleis.
Disposició transitòria novena (Llei 28/2014)
Els processos penals que s’instrueixin per les infraccions penals ressenyades a l’article 33 d’aquesta Llei i que tinguin atribuïts els batlles adscrits a la Secció d’Instrucció romanen atribuïts o s’atribueixen novament pel torn que correspongui, segons el cas, als batlles adscrits a cadascuna de les noves seccions d’Instrucció, a partir de l’entrada en vigor de l’article 33 esmentat.
Disposició transitòria desena (Llei 28/2014)
El Tribunal Unipersonal del Batlle, el Tribunal de Batlles i el Tribunal de Corts segueixen sent competents per tramitar, resoldre, i en el seu cas executar els processos penals la competència dels quals tinguin atribuïda a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Disposició transitòria primera (Llei 7/2016)
Si com a conseqüència de l’aplicació dels imports que es corresponen als conceptes retributius assenyalats en la Llei i que consisteixen en la base retributiva i, si escau, també en el complement de grau, el salari que hagi de percebre per aquests conceptes el batlle, el magistrat o el fiscal adjunt concernit esdevé inferior al salari que cobrava amb anterioritat a la data de l’entrada en vigor de la Llei esmentada pels conceptes retributius que consisteixen en el salari base (100), la indemnització preufetera (101), les dietes fixes Justícia o la regularització de les dietes (727 o 751), la prima Justícia (272) i la prima de presidència (272), segueix percebent la diferència que en resulti, la qual passa a integrar un nou complement anomenat “d’absorció” fins que, eventualment, assoleixi el grau en virtut del qual percebrà els imports que es corresponen a aquesta diferència per raó dels conceptes retributius assenyalats en la Llei. En aquest cas, però, el magistrat concernit no percebrà l’import que es correspon al complement de responsabilitat addicional que estableix la Llei, encara que d’acord amb les disposicions que s’hi contenen tingui dret a percebre’l, i només percebrà una quarta part dels imports que es corresponen al complement de destinació i al complement de productivitat que preveu la Llei, si d’acord amb les disposicions que s’hi contenen té dret a percebre’ls.
Si com a conseqüència de l’aplicació dels imports que es corresponen als conceptes retributius assenyalats en la Llei i que consisteixen en la base retributiva i el complement de grau, el salari que hagi de percebre per aquests conceptes el batlle, el magistrat o el fiscal adjunt concernit esdevé superior al salari que cobrava amb anterioritat a la data de l’entrada en vigor de la Llei esmentada pels conceptes retributius que consisteixen en el salari base (100), la indemnització preufetera (101), les dietes fixes Justícia o la regularització de dietes (727 o 751), la prima Justícia (272), la prima de presidència (272), el complement personal d’antiguitat (105), el complement d’antiguitat (106), la prima personal de permanència (118) i/o la prima de permanència (119), deixarà de percebre els imports que es corresponen a les primes i als complements ressenyats, no percebrà els complements de destinació i de productivitat que estableix la Llei, i només percebrà una quarta part de l’import que es correspon al complement de responsabilitat addicional que preveu la Llei.
No obstant el que disposa l’apartat 1 d’aquesta disposició transitòria, s’aplicarà una detracció als batlles i als fiscals adjunts de tercer grau, i als magistrats i als magistrats de grau superior, que percebin un o diversos dels conceptes retributius que consisteixen en el complement personal d’antiguitat (105), el complement d’antiguitat (106), la prima personal de permanència (118) i la prima de permanència (119). En concret, les quantitats corresponents als conceptes retributius esmentats els seran detretes de l’import del complement de grau o, en el cas dels magistrats que no hagin assolit el grau superior, de l’import de la base retributiva, que els pertoqui percebre d’acord amb aquesta Llei.
La detracció s’aplicarà sempre que es tracti d’imports en concepte de complements o primes meritats amb anterioritat al seu ingrés a la carrera judicial o fiscal, o de la part d’aquests imports que hagin estat meritats amb posterioritat al seu ingrés a la carrera judicial o fiscal i que superin en un període de tres anys la quantitat fixa que els membres de la carrera judicial o fiscal perceben en concepte del complement d’antiguitat a la data de l’entrada en vigor de la Llei, a saber 270,86 euros bruts mensuals.
Disposició transitòria segona (Llei 7/2016)
Sense perjudici del que estableix l’apartat segon de la disposició transitòria primera, els conceptes retributius que consisteixen en el complement personal d’antiguitat (105), el complement d’antiguitat (106), la prima personal de permanència (118) i la prima de permanència (119) se suprimeixen i queden substituïts per tres nous conceptes retributius denominats “complement d’antiguitat I”, “complement d’antiguitat II” i “complement d’antiguitat III”. El “complement d’antiguitat I” inclourà els imports en concepte de complements o primes meritats pels membres de la carrera judicial o fiscal amb anterioritat al seu ingrés en aquesta carrera. El “complement d’antiguitat II” inclourà els imports en concepte de complements o primes meritats pels membres de la carrera judicial o fiscal amb posterioritat al seu ingrés en aquesta carrera i que hagin superat en un període de tres anys la quantitat fixa que perceben en concepte del complement d’antiguitat a la data de l’entrada en vigor de la Llei, a saber 270,86 euros bruts mensuals. El “complement d’antiguitat III” inclourà la resta dels imports en concepte de complements o primes meritats pels membres de la carrera judicial o fiscal amb posterioritat al seu ingrés en aquesta carrera, així com els imports en concepte del complement d’antiguitat que meritin d’acord amb la Llei.
Els conceptes retributius que consisteixen en la indemnització preufetera (101), la prima Justícia (272), la prima de presidència (272) i en les dietes fixes Justícia (727 o 751) que perceben eventualment els batlles i els magistrats, sigui quin sigui el seu grau, i els membres del Consell Superior de la Justícia, se suprimeixen i queden substituïts pels conceptes retributius equivalents o substitutius que estableix la Llei.
El concepte retributiu que consisteix en el complement (110) es manté fins que s’exhaureixi el mandat del vicepresident del Tribunal de Corts que hagi estat nomenat per a aquest càrrec en el moment en què va entrar en vigor la Llei 28/2014, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, d’acord amb el que estableix la disposició transitòria quarta de la Llei esmentada. No obstant això, aquest concepte retributiu passa a denominar-se “complement de responsabilitat addicional” a partir de la data de l’entrada en vigor de la Llei.
Disposició derogatòria (Llei 28/2014)
Es deroguen els títols VIII i IX de la Llei qualificada de la Justícia i les disposicions addicional, transitòries i finals que en formen part, a excepció de l’apartat 3 de la disposició transitòria cinquena.
Disposició final primera (Llei 28/2014)
Es modifica l’article 10 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, que queda redactat en els termes següents:
“Article 10
El Ministeri Fiscal és constituït pel fiscal general i els fiscals adjunts.
El fiscal general és nomenat pel Consell Superior de la Justícia, a proposta del Govern, entre persones que reuneixin els requisits per ser magistrats, per un període de sis anys, renovable una única vegada.
Els fiscals adjunts són nomenats pel Consell Superior de la Justícia, per mandats renovables de sis anys, a proposta del Govern, entre persones que reuneixin els requisits per ser batlle, mitjançant el concurs oposició que estableix l’article 66 bis de la Llei qualificada de la Justícia.
Contra els acords de nomenament del fiscal general i dels fiscals adjunts es pot recórrer davant el Ple del Tribunal Superior.
En prendre possessió del càrrec, els membres del Ministeri Fiscal presten jurament o promesa de la mateixa manera que ho fan els batlles i els magistrats.
Els membres del Ministeri Fiscal cessen el càrrec per arribar al final del període pel qual han estat nomenats; per la seva renúncia, que ha de ser comunicada amb sis mesos d’antelació com a mínim; per sanció disciplinària de separació del càrrec; per imposició de pena, principal o complementària, d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic; per incórrer en alguna causa d’incompatibilitat o d’incapacitat, i per jubilació.
El Consell Superior de la Justícia acorda la renovació del mandat dels fiscals adjunts, llevat que la persona interessada presenti la renúncia, la qual cosa ha de comunicar amb sis mesos d’antelació com a mínim, o que hagi estat condemnada penalment per la comissió d’un delicte dolós, sense perjudici de les responsabilitats que se’n puguin derivar.
El Consell Superior de la Justícia pot acordar la no renovació del mandat dels fiscals adjunts si la persona interessada ha estat sancionada disciplinàriament per la comissió de dos faltes greus o una falta molt greu sense separació del càrrec, mentre les sancions imposades no hagin prescrit i no s’hagin cancel·lat d’ofici les anotacions d’acord amb l’article 28.1, sense perjudici de les responsabilitats que se’n puguin derivar.
L’acord de no renovar el mandat es pren mitjançant resolució motivada, amb audiència prèvia de la persona interessada. Contra la resolució del Consell Superior de la Justícia es pot interposar recurs davant el Ple del Tribunal Superior.”
S’introdueix un nou article 10 bis a la Llei del Ministeri Fiscal, dins el capítol tercer, que queda redactat en els termes següents:
“Article 10 bis
S’estableixen tres graus de fiscals adjunts. L’ingrés al càrrec de fiscal adjunt es produeix pel primer grau. La promoció al segon grau es produeix després d’haver completat com a mínim un mandat en el càrrec i d’haver realitzat les activitats formatives que determini o reconegui el Consell Superior de la Justícia, amb el vistiplau del fiscal general. La promoció al tercer grau es produeix després d’haver completat com a mínim dos mandats en el segon grau i d’haver realitzat les activitats formatives que determini o reconegui el Consell Superior de la Justícia, amb el vistiplau del fiscal general.
Per accedir als graus segon i tercer és necessària l’avaluació favorable de l’exercici de la funció per part del Consell Superior de la Justícia i del fiscal general, de conformitat amb l’informe que han de presentar els fiscals adjunts, i el compliment dels mòduls d’activitat fiscal i la formació continuada que estableix l’apartat 2 d’aquest article. A aquest efecte, el Consell Superior de la Justícia pot sol·licitar el parer de les persones que cregui convenient.
La promoció als graus segon o tercer no és possible si el fiscal adjunt ha estat sancionat disciplinàriament per la comissió de dos faltes lleus o una falta greu o molt greu, mentre les sancions imposades no hagin prescrit i no s’hagin cancel·lat d’ofici les anotacions, d’acord amb l’article 28.1.
Cada dos anys a comptar del seu nomenament i, en qualsevol cas, sis mesos abans de completar el mandat que permet la promoció als graus segon o tercer, els fiscals adjunts presenten al Consell Superior de la Justícia i al fiscal general un informe, amb el format que determinin el Consell Superior de la Justícia i el fiscal general, sobre l’activitat que han desenvolupat i els assumptes que resten pendents.
El Consell Superior de la Justícia, amb el vistiplau del fiscal general, ha d’establir mòduls d’activitat fiscal adequats a les característiques del Ministeri Fiscal, així com uns mínims d’activitats de formació continuada que han de realitzar els fiscals adjunts durant el seu mandat.
El Consell Superior de la Justícia promou els fiscals adjunts als graus segon i tercer en les condicions que fixen els apartats 1 i 2 d’aquest article.”
Es modifica l’article 12 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, que queda redactat en els termes següents:
“Article 12
El Govern estableix per decret, a proposta del fiscal general, i després de sol·licitar l’informe preceptiu del Consell Superior de la Justícia, el nombre de fiscals adjunts necessaris per al bon funcionament de la Fiscalia. També pot preveure, a proposta del fiscal general, i amb l’informe preceptiu del Consell Superior de la Justícia, l’atribució de responsabilitats addicionals i/o facultats de coordinació a un o diversos dels fiscals adjunts, quan ho aconselli el bon funcionament de la Fiscalia, i establir les condicions i els requisits objectius per a l’atribució d’aquestes responsabilitats o facultats.
El Govern també regula per decret, després d’haver escoltat el fiscal general i el Consell Superior de la Justícia, el nombre i el grau del personal al servei de la Fiscalia.”
S’introdueix un nou article 12 bis a la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, dins el capítol tercer, que queda redactat en els termes següents:
“Article 12 bis
Els fiscals adjunts estan en una de les situacions que preveu l’article 68 quater de la Llei qualificada de la Justícia.
Quan es produeixi una vacant a la Fiscalia, el fiscal general, després de consultar-ho al Consell Superior de la Justícia, ofereix i, si escau, assigna la plaça per aquest ordre: entre els fiscals adjunts que provinguin d’una plaça en què s’ha reincorporat un fiscal adjunt en situació d’excedència forçosa; entre els fiscals adjunts que provinguin de la situació de suspensió, si no tenien plaça assignada; entre els fiscals adjunts en situació d’excedència voluntària que hagin sol·licitat el reingrés, i entre els batlles en servei actiu. En el cas de concurrència de sol·licituds, es resol l’adscripció segons criteris d’antiguitat i de formació especialitzada. El Consell Superior de la Justícia nomena, si escau, els batlles com a fiscals adjunts, a proposta del Govern, i n’acorda el cessament corresponent.
Si hi ha places vacants que no es cobreixen pel procediment establert a l’apartat anterior, el fiscal general ho comunica al Consell Superior de la Justícia perquè convoqui un concurs oposició per cobrir-les.”
Es modifica l’article 25 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, que queda redactat en els termes següents:
“Article 25
Les faltes comeses pels membres del Ministeri Fiscal es qualifiquen en lleus, greus i molt greus.
Les faltes lleus prescriuen al cap de tres mesos; les greus, al cap de sis mesos, i les molt greus, al cap d’un any, a comptar de la data de la comissió o des del moment en què se n’hagi hagut de tenir coneixement. La prescripció queda interrompuda en iniciar-se el procediment.”
Es modifica l’article 26 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, que queda redactat en els termes següents:
“Article 26
Són faltes molt greus:
La infracció de les incompatibilitats establertes en aquesta Llei.
Les accions o omissions que comportin responsabilitat civil, segons el que disposa l’article 76 de la Llei qualificada de la Justícia.
La ignorància inexcusable de les lleis i els procediments.
La intromissió, mitjançant accions de qualsevol tipus, en l’exercici de les funcions jurisdiccionals d’un batlle o un magistrat.
La falta a la veritat en la sol·licitud per obtenir permisos, compatibilitats i altres beneficis.
L’abús de la condició de membre del Ministeri Fiscal per obtenir un tracte favorable davant de l’Administració Pública o dels organismes públics o parapúblics.
El baix rendiment derivat de la manca de compliment no justificada dels mòduls d’activitat o de la manca d’assoliment no justificada dels mínims d’activitats de formació continuada que estableix l’article 10 bis, apartat 2, quan l’incompliment o el no assoliment se situïn per sota del seixanta per cent dels mínims fixats.
La comissió d’una falta greu, quan el membre del Ministeri Fiscal hagi estat sancionat anteriorment per dos altres faltes greus, sense que hagin estat cancel·lades les anotacions corresponents.”
Es modifica l’article 27 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, que queda redactat en els termes següents:
“Article 27
Són faltes greus:
La no assistència injustificada i reiterada a vistes, judicis o pràctiques de proves que hagin estat fixats.
L’incompliment de les ordres o observacions rebudes del fiscal general.
La revelació a tercers de fets i informacions obtingudes en l’exercici de la funció fiscal.
La infracció de les prohibicions i obligacions establertes en aquesta Llei, quan no constitueixin faltes lleus o molt greus.
El baix rendiment derivat de la manca de compliment no justificada dels mòduls d’activitat o de la manca d’assoliment no justificada dels mínims d’activitats de formació continuada que estableix l’article 10 bis, apartat 2, quan l’incompliment o el no assoliment sigui de més del seixanta per cent dels mínims fixats.
La comissió d’una falta lleu, quan el membre del Ministeri Fiscal hagi estat sancionat anteriorment per dos altres faltes lleus, sense que hagin estat cancel·lades les anotacions corresponents.
La falta de respecte als ciutadans, als batlles o els magistrats, als altres membres del Ministeri Fiscal, als advocats, als procuradors, al personal de l’Administració de Justícia o als altres agents i funcionaris públics, en l’exercici de les funcions fiscals, quan revesteixi especial gravetat.”
S’introdueix un nou article 27 bis a la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, dins el capítol cinquè, que queda redactat en els termes següents:
“Article 27 bis
Són faltes lleus:
La falta de respecte als ciutadans, als batlles o els magistrats, als altres membres del Ministeri Fiscal, als advocats, als procuradors, al personal de l’Administració de Justícia o als altres agents i funcionaris públics, en l’exercici de les funcions fiscals, quan no revesteixi especial gravetat.
El retard injustificat en el compliment de les tasques i responsabilitats de la funció fiscal.”
Es modifica l’article 28 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, que queda redactat en els termes següents:
“Article 28
Les sancions que es poden imposar als membres del Ministeri Fiscal per les faltes comeses en l’exercici de les seves funcions, i també les condicions de la prescripció i la cancel·lació d’aquestes sancions, són les mateixes que s’estableixen per als batlles i els magistrats a l’article 85 de la Llei qualificada de la Justícia.
Igualment, els són aplicables els articles 86 i 87 de la Llei qualificada de la Justícia. Tanmateix, en el cas de la resolució definitiva adoptada pel Consell Superior de la Justícia a què fa referència l’article 87, s’hi pot recórrer en contra davant el Ple del Tribunal Superior, però no pot formar part d’aquest Ple el magistrat designat i que ha intervingut durant la instrucció del procediment disciplinari, d’acord amb l’article 30 d’aquesta Llei.”
Disposició final segona (Llei 28/2014)
Es modifica l’article 42 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que queda redactat en els termes següents:
“Article 42
Contra els acords dictats pel Tribunal de Menors es pot interposar recurs d’apel·lació davant el Tribunal Superior, en la forma expressada a l’article 54.”
Es modifica l’article 53 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que queda redactat en els termes següents:
“Article 53
Contra les resolucions del batlle de Menors, en què ordeni o denegui qualsevol mesura cautelar de caràcter personal o econòmic, o les contraprestacions a què fa referència l’article 27, en què es declari incompetent, decreti el sobreseïment de la causa, disposi o revoqui la substitució d’una mesura d’internament o la suspensió de l’execució d’una mesura, es pot presentar recurs d’apel·lació, a un sol efecte, que s’interposa davant el mateix batlle de Menors, dins del termini dels cinc dies següents a la notificació de la resolució.
Un cop s’hagi rebut el recurs, es trasllada la causa a les altres parts, per tal que en el termini de cinc dies manifestin per escrit el que estimin oportú. Quan acaba el termini, es trameten les actuacions al Tribunal Superior, el qual admet o rebutja el recurs, i sense cap més tràmit la Sala Penal resol dins del termini dels cinc dies següents. Contra aquesta resolució no es pot interposar recurs.”
Es modifica l’article 54 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que queda redactat en els termes següents:
“Article 54
També es pot presentar recurs d’apel·lació contra els acords que dicti el Tribunal, unipersonal o col·legiat, de Menors, el qual s’admet a ambdós efectes. La Sala Penal del Tribunal Superior resol d’acord amb les disposicions establertes a l’article 199 i següents del Codi de procediment penal. Contra aquesta resolució no es pot interposar recurs.
El recurs d’apel·lació a ambdós efectes té efectes suspensius respecte del seu objecte; no obstant això, el menor segueix en la mateixa situació pel que fa al manteniment de les mesures personals o econòmiques, i la Sala Penal del Tribunal Superior pot modificar en tot moment aquesta situació a instància de part o d’ofici. En cas de diversos inculpats penalment en una causa, el recurs de l’un no afecta la situació dels altres, i aquests altres no són considerats part en el recurs.”
Disposició final tercera (Llei 28/2014)
Es modifica l’apartat 10 de l’article 33 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, que queda redactat en els termes següents:
“10. Els pagaments corresponents a les dotacions pressupostàries del Tribunal Constitucional, del Consell General i del Consell Superior de la Justícia es lliuren en ferm per quartes parts, dintre els primers quinze dies de cada trimestre natural, a la Presidència del Tribunal, a la Sindicatura i a la Presidència del Consell Superior, respectivament, per ser ingressats en els comptes que aquests òrgans designin.”
Es modifica l’apartat 1 de l’article 55 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, que queda redactat en els termes següents:
“1. Constitueixen el tresor públic els actius monetaris i financers del Tribunal Constitucional, del Consell General, del Consell Superior de la Justícia, de l’Administració general i de les entitats parapúbliques o de dret públic.”
Es modifica l’apartat 1 de l’article 56 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, que queda redactat en els termes següents:
“1. L’organització del tresor públic correspon al Govern, a proposta del ministre encarregat de les finances. Això no obstant, el Tribunal Constitucional, el Consell General i el Consell Superior de la Justícia disposen de les seves tresoreries pròpies, bé que coordinades amb el ministeri encarregat de les finances.”
Disposició final quarta (Llei 28/2014)
S’encomana al Consell Superior de la Justícia que en el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei aprovi les normes reglamentàries necessàries per al desplegament de les disposicions que s’hi contenen en matèria de selecció i nomenament de batlles, magistrats i fiscals adjunts, batlles i magistrats substituts i magistrats emèrits, de renovació, promoció i provisió de places de batlles, magistrats i fiscals adjunts, de formació, de permisos, d’avaluació i d’inspecció judicial, i per a l’organització interna dels serveis que siguin necessaris per donar compliment a aquesta Llei.
Disposició final cinquena (Llei 28/2014)
El Consell Superior de la Justícia ha de publicar el temari de la fase d’oposició per a l’accés a les categories de batlle i de fiscal adjunt en el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Disposició final sisena (Llei 28/2014)
El Govern, amb la col·laboració del Consell Superior de la Justícia, ha d’implantar el servei informàtic de comunicació processal que estableix l’article 29 en el termini màxim de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. A aquest efecte, el Consell Superior de la Justícia i el Govern han de promoure i aprovar, respectivament, les normes necessàries per a aquesta implantació. En el mateix termini, el Consell Superior de la Justícia i el Govern han de promoure i aprovar, respectivament, les normes necessàries per a l’organització i la posada en funcionament del registre públic de dades electròniques dels operadors jurídics, el qual ha de romandre sota el control i la vigilància del Consell Superior de la Justícia.
Disposició final setena (Llei 28/2014)
En el termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Govern ha d’aprovar el projecte de llei de regulació del règim retributiu i de gratificació dels batlles, dels magistrats i dels membres del Consell Superior de la Justícia, d’acord amb els articles 3, 11, 46, 48 i 55, i també del fiscal general i dels fiscals adjunts.
Disposició final vuitena (Llei 28/2014)
En el termini de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Govern ha d’aprovar el reglament que estableixi els requisits i les condicions per a l’obtenció del benefici de la defensa i assistència lletrades gratuïtes, d’acord amb l’article 65.
Disposició final novena (Llei 28/2014)
S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els textos consolidats de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993; de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996; de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, i de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, que incloguin les modificacions introduïdes fins al moment en aquestes quatre lleis.
Disposició final desena (Llei 28/2014)
Aquesta Llei qualificada entrarà en vigor l’endemà de de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a excepció dels articles 31, 32, 33 -únicament pel que fa als apartats 2 i 3 del nou article 50 de la Llei qualificada de la Justícia-, 35, 39 i 42 i de la disposició final segona, que entrarà en vigor el dia 3 de març del 2015; i de l’article 19 -únicament pel que fa a l’apartat 9 del nou article 36 de la Llei qualificada de la Justícia-, que entrarà en vigor el mateix dia en què ho faci la Llei del pressupost per a l’exercici 2015.
Disposició final (Llei 3/2015)
Aquesta Llei qualificada entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final primera (Llei 7/2016)
Es modifica l’article 15 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual queda redactat com segueix:
“Article 15
Sense perjudici de la independència i l’autonomia funcional dels membres del Ministeri Fiscal en relació amb els batlles i els magistrats, s’entenen inclosos en la carrera judicial a efectes de l’accés, la selecció, el nomenament, la promoció, la formació, les situacions administratives, i els drets i les obligacions, i els són aplicables les disposicions de la Llei qualificada de la Justícia en aquestes matèries, llevat que aquesta Llei les reguli específicament.
El règim retributiu del fiscal general i els fiscals adjunts es regeix per les taules anuals que s’adjunten com a annex d’aquesta Llei.”
S’introdueix un annex a la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual queda redactat com segueix:
Annex. Taules anuals del règim retributiu dels membres del Ministeri Fiscal (en euros bruts/any)
| Base retributiva | Complement de grau | |
|---|---|---|
| Fiscal general | 104.000,00 | |
| Fiscal adjunt en pràctiques | 40.300,00 | |
| Fiscal adjunt de primer grau | 59.098,00 | |
| Fiscal adjunt de segon grau | 59.098,00 | 14.781,00 |
| Fiscal adjunt de tercer grau | 59.098,00 | 29.562,00 |
| Complement de destinació | Complement d’antiguitat | |
| --- | --- | --- |
| Fiscals adjunts | 3.250,00 | |
| Fiscal general i fiscals adjunts | 1.300,00 |
Disposició final segona (Llei 7/2016)
S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor de la Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, que inclogui les modificacions introduïdes fins ara en aquestes lleis.
Disposició final tercera (Llei 7/2016)
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Annex I / Taules anuals del règim retributiu dels batlles i magistrats (en euros bruts/any)
| Base retributiva | Complement de grau | |
|---|---|---|
| Batlle en pràctiques | 40.300,00 | |
| Batlle de primer grau, batlle suplent i batlle substitut | 59.098,00 | |
| Batlle de segon grau | 59.098,00 | 14.781,00 |
| Batlle de tercer grau | 59.098,00 | 29.562,00 |
| Magistrat, magistrat substitut i magistrat emèrit amb dedicació plena | 88.660,00 | |
| Magistrat de grau superior amb dedicació plena | 88.660,00 | 7.280,00 |
| Magistrat, magistrat substitut i magistrat emèrit amb dedicació parcial | 29.549,00 | |
| Magistrat de grau superior amb dedicació parcial | 29.549,00 | 2.561,00 |
| Complement de destinació | Complement de productivitat | |
| --- | --- | --- |
| Batlles adscrits a les seccions d’Instrucció | 3.250,00 | |
| Magistrats amb dedicació plena adscrits amb caràcter principal a la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia | 3.250,00 | |
| Magistrats amb dedicació parcial adscrits amb caràcter principal a la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia | 1.625,00 | |
| Batlles adscrits a les seccions civil, administrativa i de menors, i magistrats amb dedicació plena adscrits al Tribunal de Corts i a les sales administrativa i penal del Tribunal Superior de Justícia | Entre 0 i 3.250,00 | |
| Magistrats amb dedicació parcial adscrits al Tribunal de Corts i a les sales administrativa i penal del Tribunal Superior de Justícia | Entre 0 i 1.625,00 | |
| President del Tribunal de Batlles | ||
| President del Tribunal de Corts | ||
| President del Tribunal Superior de Justícia | ||
| Batlles i magistrats amb dedicació plena | ||
| Magistrats amb dedicació parcial |
Annex II / Taula anual de la gratificació dels membres del Consell Superior de la Justícia (en euros bruts/any)
| Gratificació | |
|---|---|
| President | 52.000,00 |
| Vicepresident | 26.600,00 |
| Vocal | 18.800,00 |
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.