LegalizeDecret del 5-10-2011 d’aprovació de la modificació del Reglament urbanístic
Decret d’aprovació de la modificació del Reglament urbanístic
Preàmbul
La Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, estableix un nou marc regulador de l’urbanisme, complementat i desenvolupat reglamentàriament mitjançant el Reglament urbanístic, el Reglament de construcció i el Reglament d’urbanització. En aquest sentit, els articles 10 i 53 de la Llei estipulen que el Govern ha d’aprovar el Reglament urbanístic, en tant que instrument d’ordenació del Govern. En compliment d’aquests articles el Govern aprovà el 28 d’agost del 2002 el Reglament urbanístic.
El 28 de juliol d’enguany el M.I. Consell General ha aprovat la Llei de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 8/2006, del 21 de juny. Els objectius de la modificació legal són flexibilitzar la regulació dels Poups i els procediments de modificació dels mateixos, així com de la necessitat de cercar mecanismes que atenuïn els efectes de l’actual crisi econòmica, en el vessant de la construcció. La disposició final primera de la Llei fixa que en el termini màxim de dos mesos a partir de la data d’entrada en vigor el Govern ha d’aprovar les modificacions necessàries del Reglament urbanístic, del Reglament de construcció i del Reglament d’urbanització per fer-los conformes amb el nou text legal.
El Govern, en compliment del mandat legal, ha elaborat la modificació del Reglament urbanístic. L’abast de les modificacions introduïdes correspon als canvis normatius introduïts per la Llei, del 28 de juliol del 2011, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, als que s’han afegit algunes petites rectificacions puntuals més, que obeeixen a la finalitat de corregir algunes determinacions concretes del Reglament que eren manifestament contràries a l’ordenament legal o a les regles de bona pràctica. Igualment s’han incorporat a l’articulat del Reglament, en la posició que pertoca dins del text, els articles del Reglament urbanístic establerts per la Disposició transitòria única del Reglament de construcció del 8 d’abril del 2009.
La modificació del Reglament urbanístic ha estat sotmesa a l’anàlisi de la Comissió Tècnica d’Urbanisme, la qual l’ha informat favorablement.
La modificació del Reglament urbanístic manté el mateix índex d’articles, i amb els mateixos títols, que el Reglament aprovat el 28 d’agost del 2002. Tot i que els canvis introduïts en molts articles són petits, el fet que el nombre d’articles modificats sigui elevat justifica que s’aprovi i es publiqui íntegrament el nou Reglament, en forma de text que refon el Reglament original amb les rectificacions introduïdes.
Per això, a proposta del Ministre d’Economia i Territori, el Govern adopta el següent Decret
Article únic
S’aprova la modificació del Reglament urbanístic, el qual entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament urbanístic
Títol I. Disposicions generals
Article 1
Objecte L’objecte d’aquest Reglament és desenvolupar i complementar les determinacions de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme relatives als principis i disposicions generals que regeixen l’activitat urbanística, la classificació i el règim urbanístic del sòl, els instruments de planejament del Govern i dels comuns, la normativa reguladora de l’execució del planejament i el règim de valoracions.
Article 2
Finalitats de l’activitat urbanística L’activitat urbanística té com a finalitats fer efectius els principis constitucionals d’ordenació racional del sòl i dels recursos naturals, de qualitat de vida digna i d’equilibri ecològic per a les generacions presents i futures; assegurar l’efectivitat del dret de tothom a un habitatge digne; i garantir la conservació, promoció i difusió del patrimoni històric d’Andorra, en els termes consagrats en els articles 31, 33 i 34 de la Constitució i en la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 28 de desembre del 2000.
Article 3
Funció pública urbanística i iniciativa privada 1. L’ordenació urbanística és una funció pública que desenvolupen el Govern i els comuns en els seus respectius àmbits competencials, amb respecte als drets de propietat i de llibertat d’empresa reconeguts en els articles 27 i 28 de la Constitució.
Conforme disposen els articles 2, 3, 4 i 15 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, la funció pública urbanística abasta la iniciativa i la direcció de l’ordenació del territori, la formulació i aprovació del planejament i dels instruments de gestió, el règim de sòl, la intervenció de les activitats dominicals relatives a l’ús del sòl i a l’edificació i la protecció de la legalitat urbanística.
El desenvolupament del planejament i la seva execució són promoguts de manera prioritària per la iniciativa privada.
La gestió pública urbanística ha de respectar i promoure la iniciativa privada en el desenvolupament i l’execució del planejament i l’ha de substituir en cas d’inactivitat, sens perjudici dels supòsits d’actuació pública directa.
En els supòsits d’actuació pública directa, l’Administració actuant ha de promoure la participació de la iniciativa privada.
Article 4
Principis L’activitat urbanística es desenvolupa sota els principis següents:
Utilització racional del territori i equilibri ecològic El model territorial que adoptin els comuns en aprovar llur Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha de preveure una ocupació del sòl sostenible a fi de garantir l’efectivitat dels principis constitucionals d’utilització racional del territori i dels recursos naturals i d’equilibri ecològic per a les generacions presents i futures.
Funció social de la propietat Conforme a la funció social de la propietat que consagra l’article 27 de la Constitució, les facultats dels propietaris del sòl s’han d’exercir dins dels límits i amb compliment dels deures que preveu la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i, per remissió d’aquesta Llei, els plans, d’acord amb la classificació urbanística assignada als terrenys.
No-indemnitzabilitat per les condicions d’ordenació establertes pel planejament El contingut urbanístic de la propietat immobiliària és conseqüència directa de la planificació. Per això, les limitacions d’aprofitament i d’ús dels terrenys i de les edificacions derivades de l’ordenació establerta pel planejament urbanístic no confereixen drets d’indemnització de cap mena, sense perjudici del dret dels propietaris a la distribució equitativa dels beneficis i les càrregues urbanístiques que se’n derivin, en els termes que disposa l’apartat següent.
Repartiment equitatiu de beneficis i càrregues Els propietaris compresos dins d’un àmbit objecte de desenvolupament urbanístic tenen dret al repartiment dels beneficis i càrregues derivats dels planejament urbanístic, en proporció a les respectives aportacions.
Cessió gratuïta de terrenys Els propietaris de sòl urbà i de sòl urbanitzable han de cedir als comuns, de forma gratuïta i lliure de càrregues, tots els terrenys de la respectiva unitat d’actuació destinats a vials de la xarxa comunal i governamental així com el percentatge de superfície de la unitat d’actuació, entre el 5% i el 15%, que determini el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, per destinar-la a espais públics, equipaments i serveis col·lectius, llevat que es tracti de supòsits de substitució de l’edificació regulats en l’article 33.4 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i en l’article 8.1.5 d’aquest Reglament.
Participació ciutadana Els procediments d’aprovació dels plans urbanístics i dels instruments d’execució urbanística estan sotmesos a un tràmit de participació pública perquè qualsevol particular o persona jurídica representativa dels interessos afectats pugui conèixer el projecte en tramitació i formular-hi les al·legacions que consideri oportunes, que han de ser objecte de resposta raonada.
Publicitat D’acord amb el que disposa l’article 7 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, els plans parcials, els plans especials, les ordinacions i els programes de rehabilitació, de reforma interior, de protecció i de sanejament, amb els plànols, les normes i els catàlegs que continguin, són públics i qualsevol persona pot consultar-los i informar-se’n a les oficines comunals.
A l’efecte indicat a l’apartat anterior, els comuns han de tenir un exemplar complet de cada un dels instruments de planejament del seu territori, destinats exclusivament a la consulta dels ciutadans. En tots els documents integrants del pla hi ha d’haver una diligència que acrediti l’atorgament de l’aprovació definitiva per part del comú i la data de l’acord d’aprovació.
Els convenis urbanístics han d’integrar la documentació del planejament o de l’instrument de gestió al qual es refereixin, s’han de sotmetre a informació pública i poden ser objecte de consulta una volta que hagin estat aprovats.
La consulta s’ha de fer en els locals que habiliti el comú i dins de l’horari ordinari d’oficina.
Article 5
Participació ciutadana i dret d’informació 1. Participació ciutadana Els particulars, individualment o per mitjà de les entitats representatives dels interessos col·lectius, tenen dret a participar en el procediment d’aprovació dels plans urbanístics i dels instruments d’execució urbanística, mitjançant l’accés al tràmit d’informació pública i la formulació d’al·legacions d’acord amb el que estableixen els articles 96 i 112 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i el títol IV d’aquest Reglament.
Dret d’informació Tots els administrats tenen el dret d’obtenir del Govern o dels comuns, dins del termini de 15 dies comptats de la seva petició, informació escrita certificada per funcionari habilitat, en relació amb el règim urbanístic d’una finca o sector.
El registre comunal del planejament aprovat Els comuns han de dur un registre en el qual han d’anotar tots els acords d’aprovació definitiva i de modificació i revisió dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial, de les seves normes reguladores de la normativa subsidiària i els seus catàlegs, així com els acords d’aprovació dels plans parcials, dels plans especials, de les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària i de la rehabilitació, i dels programes de rehabilitació, reforma interior, protecció i sanejament.
En el registre hi han de constar les referències concretes i inequívoques als documents integrants del planejament que han estat modificats o revisats (número de plànol, de capítol, d’article, segons correspongui) així com les dates en què s’aprovin i en què es publiquin al BOPA.
En l’exemplar complet de cada un dels instruments de planejament urbanístic s’hi han d’incloure els documents modificats o revisats i anotar-hi quins han quedat derogats.
La publicitat privada de parcel·lacions, urbanitzacions i venda d’immobles Conforme al que disposen els articles 20 i 21 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, el títol que documenti la transmissió de finques, terrenys, parcel·les o edificis fora d’ordenació ha de contenir els punts següents:
Quan s’alienin terrenys se n’ha d’explicitar la classificació i la zonificació urbanística, així com la unitat d’actuació en la qual s’ubiquen dins del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
Si es tracta de l’alienació de terrenys o parcel·les en plans parcials o especials o urbanitzacions aprovats, s’ha de fer constar la data de l’acte d’aprovació i totes les clàusules, les condicions i els compromisos que afectin el propietari i l’adquirent, i si fos el cas, els recursos pendents.
Quan s’acordi la venda de finques en procés d’urbanització, cal que s’indiquin els deures urbanístics pendents en què resta subrogat el nou titular.
Si la venda té per objecte terrenys no edificables o bé amb edificacions fora d’ordenació, cal explicitar aquestes circumstàncies en l’instrument de transmissió que es convingui.
Títol II. Règim jurídic del sòl
Capítol 1. Classificació del sòl
Article 6
Les classes de sòl 1. El règim urbanístic dels terrenys es determina mitjançant la seva classificació o qualificació en alguna de les tres classes de sòl (sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable) que preveu l’article 24 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. La definició del règim urbanístic dels terrenys es completa amb la determinació, mitjançant la tècnica de la zonificació, dels usos específics, públics o privats a què són destinats i de les intensitats dels aprofitaments que se’ls atorguen.
La classificació o qualificació urbanística del sòl és una operació reservada al Pla d’ordenació urbanística parroquial. La totalitat del territori parroquial ha de ser classificat pel Pla d’ordenació urbanística parroquial en alguna de les tres classes de sòl.
Capítol 2. El sòl urbà
Article 7
El sòl urbà 1. Constitueixen el sòl urbà els terrenys que el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial inclou en una unitat d’actuació de sòl urbà pel fet d’estar en algun dels supòsits següents:
Sòl urbà consolidat: Terrenys amb urbanització consolidada pel fet de posseir els serveis urbanístics bàsics d’accés rodat, aigua potable, evacuació d’aigües residuals o un sistema homologat de depuració i subministrament d’energia elèctrica.
Les característiques d’aquests serveis urbanístics bàsics han de ser les adequades per servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament. Perquè s’entengui complert el requisit d’accés rodat cal que els vials existents s’adeqüin a les característiques tècniques determinades en el Reglament d’urbanització. En el cas que determinades finques confrontants amb vials existents siguin classificades com a sòl urbà, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha d’establir la franja que pot ser edificable, en les condicions que el mateix Pla determini.
Sòl urbà no consolidat: Terrenys compresos en àrees pendents d’urbanitzar, però que posseeixen els serveis urbanístics bàsics esmentats en l’anterior apartat a), en el 40% o més de la seva superfície.
Aquests terrenys adquireixen la condició de sòl urbà consolidat una vegada s’hagin executat els treballs d’urbanització de conformitat amb el Pla parcial o el Pla especial d’urbanisme que prèviament s’haurà d’aprovar i disposin efectivament de tots els serveis urbanístics bàsics.
Terrenys amb una urbanització aprovada a l’entrada en vigor de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, susceptibles, segons el seu article 83, de ser inclosos en una unitat d’actuació de sòl urbà consolidat de gestió directa.
La construcció de carreteres i vials de connexió entre poblacions no atorga per si mateixa a les finques confrontants la condició de sòl urbà. Només poden tenir aquesta condició si el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ho estableix expressament, mitjançant la seva inclusió en una unitat d’actuació de sòl urbà.
Article 8
El règim del sòl urbà D’acord amb els supòsits de classificació indicats a l’article 7 d’aquest Reglament, el sòl urbà pot tenir la categoria de sòl urbà consolidat o de sòl urbà no consolidat.
Sòl urbà consolidat 1.1. El sòl urbà consolidat està integrat pels terrenys que disposen dels serveis urbanístics bàsics i que el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ordena directament, sense remetre a l’aprovació ulterior de planejament derivat, i en conseqüència inclou en una unitat d’actuació de gestió directa. Tanmateix, no s’exclou la necessitat de planejament derivat en sòl urbà consolidat en els casos en què pel seu estat de conservació, algunes àrees hagin de ser objecte d’operacions de renovació.
1.2. Dins del sòl urbà consolidat també s’inclouen els terrenys sense urbanitzar però amb una urbanització aprovada amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, que, d’acord amb l’article 83 de la Llei esmentada, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha d’incloure dins del sòl urbà, en una unitat d’actuació de gestió directa.
1.3. Les parcel·les de sòl urbà consolidat compreses en la unitat d’actuació de gestió directa són directament edificables, sempre que tinguin la condició de solar o, en cas contrari, es garanteixi la realització simultània de les obres d’urbanització que calgui perquè adquireixin aquesta condició.
1.4. L’edificació està condicionada a la cessió del percentatge, entre el 5% i el 15% que determina el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, de la superfície de la unitat d’actuació un cop descomptada la superfície destinada a cessió obligatòria i gratuïta per a vials. Aquesta cessió està destinada a fer efectiu el deure de cessió obligatòria i gratuïta de terrenys per a espais públics, equipaments i serveis col·lectius, en la mateixa unitat d’actuació o en una altra unitat d’actuació, conforme al que preveu l’article 33, apartats 1, 2 i 3, de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. Alternativament, si escau, el deure de cessió obligatòria i gratuïta de terrenys destinats a espais públics, equipaments o serveis col·lectius es pot satisfer abonant al Comú l’equivalent econòmic de la cessió.
1.5. S’exclouen del deure de cessió els supòsits de substitució d’edificacions ja existents en zones urbanes ja consolidades i barris antics en què, segons l’article 33.4 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, es manté l’aprofitament del sòl al cent per cent. El plans d’ordenació i urbanisme parroquial poden delimitar àrees de substitució per incloure-hi les finques de les zones urbanes ja consolidades i dels barris antics que, pel fet d’estar edificades, estan exemptes del deure de cessió, d’acord amb el que disposa l’article 33.4 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme esmentat. Aquestes àrees, si escau, poden ser constitutives d’unitats d’actuació específiques.
1.6. L’edificació se subjecta a les normes i paràmetres que estableixin el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i les ordinacions vigents, i els propietaris tenen dret a patrimonialitzar tot l’aprofitament real que el Pla esmentat assigni als seus terrenys, sense que sigui necessària la reparcel·lació física. Això, amb independència de l’obligació dels propietaris de contribuir, en proporció a les seves propietats, a cedir els terrenys en la mateixa o en una altra unitat d’actuació en què es materialitzi el deure de cessió de sòl als comuns amb destí a espais públics, equipaments i serveis col·lectius, o abonar, si escau, l’import dels mateixos terrenys en els termes indicats en l’apartat 1.4 d’aquest article, mitjançant la reparcel·lació econòmica regulada en els articles 101.a), 102 i 103 d’aquest Reglament.
1.7. El Comú comunicarà al sol·licitant la ubicació del sòl de cessió, o bé l’import de l’equivalent econòmic de la cessió que ha de ser abonat al Comú.
1.8. En el cas que el deure de cessió obligatòria i gratuïta de terrenys destinats a espais públics, equipaments o serveis col·lectius sigui satisfet mitjançant l’abonament dinerari al Comú, l’import de l’equivalent econòmic de la cessió que ha de ser abonat al Comú és avaluat seguint el procediment indicat a continuació:
Tant en el cas d’edificació de nova planta com també en el cas d’ampliacions d’edificació, es quantifica el valor econòmic dels terrenys que corresponen al total del percentatge de cessió obligatòria que fixa el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, per aplicació del valor de mercat del sòl en la zona on està ubicada l’obra sol·licitada, vigent a la data de la sol·licitud de la llicència d’edificació.
S’obté el quocient entre la superfície a edificar que és objecte de la llicència sol·licitada, respecte al total de l’edificabilitat admissible en el solar, avaluada per aplicació de les normatives vigents en el moment de resolució de la llicència.
L’import de l’equivalent econòmic de la cessió que ha de ser abonat al Comú resulta del valor obtingut en l’apartat 1.8.a) precedent, multiplicat pel coeficient obtingut en l’apartat 1.8.b) precedent.
Les variacions, en més o en menys, del valor de mercat del sòl no atorguen drets de cap mena, ni constitueixen motiu de revisió dels imports de l’equivalent econòmic de la cessió fixats anteriorment.
Les modificacions de la normativa urbanística no atorguen drets de cap mena, ni constitueixen motiu de revisió dels imports de l’equivalent econòmic de la cessió fixats anteriorment.
En defecte d’una directriu d’ordenació que reguli aquest aspecte, la normativa del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial fixarà el procediment per avaluar el valor unitari de mercat del sòl en les diferents àrees de la parròquia, o bé el Comú publicarà periòdicament taules dels referits valors unitaris, degudament actualitzats.
Sòl urbà no consolidat Comprèn els terrenys inclosos en una unitat d’actuació de sòl urbà pel fet d’estar en àrees urbanitzades en el 40% o més de la seva superfície i no es classifiquin com a sòl urbà consolidat pel fet de no tenir definida l’ordenació i no tractar-se d’àrees consolidades per l’edificació. En aquest cas, l’ordenació del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial no és necessari que arribi al nivell de detall, ja que l’ordenació detallada d’aquestes àrees s’ha de fer mitjançant l’aprovació d’un pla parcial o especial.
Article 9
Concepte de solar 1. Tenen la condició de solars els terrenys compresos en unitats d’actuació de sòl urbà consolidat que d’acord amb la zonificació efectuada pel planejament siguin aptes per a l’edificació i que compleixin els requisits següents:
Que estiguin urbanitzats d’acord amb les normes mínimes fixades pel planejament o, si aquest no ho determina, que posseeixin els serveis urbanístics bàsics definits en l’article 25 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
Que tinguin dimensions adequades a les normes de parcel·lació establertes pel planejament vigent.
Que el vial amb el qual confrontin tingui pavimentada la calçada, establertes les voreres i posseeixi enllumenat públic.
Que tinguin fixades alineacions i rasants.
Aquest precepte no s’aplica als terrenys classificats en el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial com a sòl urbanitzable o com a sòl no urbanitzables que confrontin a carreteres i vies de connexió interlocal i amb vials que delimitin el sòl urbà.
Article 10
Adquisició de la condició de solar mitjançant l’execució de la urbanització de forma simultània a l’edificació Els propietaris de terrenys inclosos en el sòl urbà consolidat, de gestió directa, que no tinguin tots els serveis urbanístics exigits per merèixer la condició de solar i ser edificats, poden sol·licitar autorització per realitzar, simultàniament a l’edificació, les obres d’urbanització requerides per dotar les parcel·les dels serveis urbanístics que hi manquin. L’autorització de l’execució simultània està condicionada a la prestació d’una garantia per un import equivalent al 15% del cost de les obres d’urbanització pendents i a la resta de condicions indicades en l’article 90 d’aquest Reglament.
Article 11
El règim del sòl urbà no urbanitzat amb urbanització aprovada 1. Quan hi hagi terrenys sense urbanitzar però amb la urbanització aprovada amb anterioritat a la vigència de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, que conforme a l’article 83 de la Llei esmentada s’hagin d’incloure dins d’una unitat d’actuació de sòl urbà de gestió directa, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha de respectar les condicions d’ordenació establertes en la urbanització aprovada, sense perjudici d’incloure les determinacions de vialitat interior i les connexions amb la xarxa viària general que consideri necessàries per garantir l’accessibilitat i la connexió de l’actuació amb els nuclis urbans existents, d’acord amb les prescripcions de l’article 6 del Reglament d’urbanització i preceptes connexos.
Els propietaris de terrenys amb urbanització aprovada poden exercir el seu dret a executar la urbanització i a patrimonialitzar l’aprofitament resultant de l’ordenació aprovada dintre del termini de 6 anys de vigència del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial que preveu l’article 103.2 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. La manca d’execució de les obres d’urbanització dins del termini esmentat determinarà la caducitat de l’ordenació aprovada i els terrenys restaran subjectes al règim de sòl urbà no consolidat, que s’ha de desenvolupar mitjançant planejament derivat.
Els propietaris estan subjectes, com la resta de propietaris de sòl urbà, al deure de cessió obligatòria i gratuïta dels vials previstos en l’àmbit de la urbanització i del percentatge, entre el 5% i el 15%, de la superfície ordenada amb destí a espais públics, equipaments col·lectius i serveis generals, que ha de fixar el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Si la urbanització aprovada ja ha previst cessions de sòl destinades a les finalitats esmentades, caldrà que es complementin, si escau, fins arribar al percentatge de cessions establert pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Quan les condicions de l’ordenació impedeixin que la reserva de terrenys per a espais públics, equipaments i serveis col·lectius es realitzi íntegrament dins l’àmbit de la urbanització aprovada, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial pot preveure, d’acord amb el que disposa l’art. 33.3 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, que la reserva esmentada es dugui a terme, totalment o parcialment en una altra unitat d’actuació. L’import de les indemnitzacions compensatòries que s’hagin d’abonar als titulars dels terrenys reservats a espais públics, equipaments i serveis col·lectius que no siguin compensats amb l’atorgament d’aprofitament són objecte de distribució equitativa entre els propietaris de l’àmbit de la urbanització aprovada mitjançant el sistema de reparcel·lació econòmica que regulen els articles 101.a) 102 i 103 d’aquest Reglament.
Alternativament, si escau, el deure de cessió obligatòria i gratuïta de terrenys destinats a espais públics, equipaments o serveis col·lectius es pot satisfer abonant al Comú l’equivalent econòmic de la cessió. En aquest cas l’import de l’equivalent econòmic de la cessió que ha de ser abonat al Comú és fixat pel procediment establert a l’apartat 1.8 de l’article 8.
Article 12
Drets i deures dels propietaris del sòl urbà consolidat 1. Els propietaris de terrenys classificats com a sòl urbà consolidat, inclosos en una unitat d’actuació de gestió directa, estan subjectes al règim de drets i deures següent:
1.1. Drets a) Executar les obres d’urbanització que manquin perquè els terrenys adquireixin la condició de solar, de forma prèvia o bé simultàniament a la realització de les obres d’edificació.
Edificar els terrenys d’acord amb les condicions que estableixi el planejament.
Patrimonialitzar el percentatge de l’aprofitament real assignat pel planejament a la seva parcel·la.
1.2. Deures a) Completar les obres d’urbanització que manquin perquè els terrenys tinguin la condició de solar, amb caràcter previ o simultani a l’edificació.
Cedir els vials i la part corresponent al percentatge de la superfície de la unitat d’actuació, entre el 15% i el 5%, que el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial determini destinat a espais públics, equipaments i serveis col·lectius, o si escau, fer efectiu el seu equivalent econòmic, en proporció a les titularitats respectives, a efectes de compensar els propietaris de les finques afectades que el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial destini a les referides finalitats. Els deures de cessió esmentats no regeixen en els supòsits de substitució d’edificacions ja existents que regula l’article 33.4 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i l’article 8.1.5 d’aquest reglament, en els quals els propietaris mantenen l’aprofitament del sòl al cent per cent. L’exempció del deure de cessió s’aplica sempre que el sostre de la nova edificació sigui igual o inferior al de la construcció objecte de substitució. En cas de produir-se un increment de sostre edificat, el deure de cessió s’aplica proporcionalment a l’increment esmentat. La cessió obligatòria i gratuïta de sòl destinat a espais públics, equipaments i serveis col·lectius es fa efectiva en la data de resolució de la llicència de construcció.
Destinar l’edificació a l’ús establert pel planejament, conservar-la en les degudes condicions de seguretat, salubritat i higiene i complir les obligacions de rehabilitació que li imposin els programes comunals de rehabilitació.
En el cas que el deure de cessió obligatòria i gratuïta de sòl destinat a espais públics, equipaments i serveis col·lectius sigui satisfet mitjançant l’abonament al Comú de l’equivalent econòmic, l’import a abonar al Comú és avaluat pel procediment establert a l’apartat 1.8 de l’article 8.
El sol·licitant de la llicència urbanística pot sol·licitar al Comú l’ajornament, o bé el fraccionament, de l’abonament de l’equivalent econòmic de la cessió obligatòria i gratuïta de sòl destinada a espais públics, equipaments i serveis col·lectius, en els termes de l’article 33.6 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. L’abonament de l’import, íntegre o fraccionat, de l’equivalent econòmic de la cessió obligatòria i gratuïta de sòl, pot ser ajornat com a molt tard fins a un any comptat des de la data d’acabament de l’obra que figurarà al certificat final de l’obra.
L’abonament de l’import econòmic de la cessió obligatòria i gratuïta de sòl destinat a espais públics, equipaments i serveis col·lectius ha de ser satisfet en el moment que el titular retira la llicència, excepte en el cas que el referit abonament sigui objecte d’ajornament. El titular pot demanar al Comú l’ajornament, íntegre o fraccionat, de l’abonament de l’import econòmic de la cessió obligatòria i gratuïta de sòl destinat a espais públics, equipaments i serveis col·lectius fins al moment de retirar la llicència.
El Comú pot, discrecionalment, acceptar o refusar l’ajornament o fraccionament de l’abonament de l’equivalent econòmic de la cessió obligatòria i gratuïta de sòl, i en fixa les condicions.
En cas que el Comú resolgui acceptar l’ajornament o fraccionament de l’abonament de l’equivalent econòmic de la cessió obligatòria i gratuïta de sòl, l’atorgament de la llicència de construcció resta condicionada a la formalització davant del Comú, per part del sol·licitant de la llicència de construcció, d’avals bancaris a primer requeriment, de durada indefinida, constituïts per una entitat financera andorrana, sobre la totalitat de l’import de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl que és objecte d’ajornament de l’abonament. Els avals bancaris restaran sota la custòdia del Comú.
El Comú retornarà l’aval bancari en el mateix moment que el titular de la llicència de construcció aboni de conformitat l’import de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl que és objecte d’ajornament. En el cas que l’abonament de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl sigui objecte de fraccionament, simultàniament a l’efectivitat d’un pagament el titular de la llicència pot substituir els avals bancaris dipositats al Comú per altres d’un import corresponent a la part de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl que resta per satisfer.
En el cas que esdevingui la data de caducitat de la llicència de construcció, comptant-hi les pròrrogues que eventualment hagi aprovat el Comú, sense que l’obra hagi estat acabada, la referida data de caducitat comporta l’obligació per part del titular de la llicència de construcció d’abonar al Comú l’import econòmic de la cessió obligatòria i gratuïta de sòl pendent de ser satisfet.
En el cas que venci el termini fixat per a l’abonament íntegre de l’import de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl, o bé en el cas que venci un termini parcial fixat per a l’abonament fraccionant de referit import, sense que el titular de la llicència de construcció hagi satisfet al Comú la quantitat corresponent, el Comú requereix al titular de la llicència l’abonament de l’import de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl pendent de ser satisfet, tot atorgant-li un termini no inferior a 10 dies per abonar al Comú l’import esmentat. En cas d’incompliment d’aquesta obligació, el Comú executarà els avals bancaris.
En el supòsit de l’apartat j) el Comú requereix al titular de la llicència l’abonament de l’import de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl pendent de ser satisfet, tot atorgant-li un termini no inferior a 10 dies per abonar al Comú l’import esmentat. En cas d’incompliment d’aquesta obligació, el Comú executarà els avals bancaris.
Les variacions, en més o en menys, del valor unitari del valor de mercat del sòl en la localització de l’obra autoritzada, durant el període d’ajornament o fraccionament, no produeixen efectes sobre els imports ajornats o fraccionats. La valoració de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl destinada a espais públics, equipaments i serveis col·lectius es refereix en tots els casos a la data de resolució de la llicència de construcció.
L’ajornament o fraccionament de l’abonament de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl destinada a espais públics, equipaments i serveis col·lectius no té, a efectes de regulació, la consideració de finançament. Tot i això, el Comú pot fixar, si escau, un interès aplicable al període d’ajornament, igual o inferior a l’interès legal.
Els comuns poden completar per Ordinació els requisits exigibles en aquests supòsits.
Els propietaris d’urbanitzacions aprovades abans de la vigència de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i no executades, que conforme al que disposa l’article 83 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, el Pla d’ordenació urbanística parroquial incorpori en una unitat d’actuació de sòl urbà de gestió directa, estan subjectes al deure de cessió de la superfície destinada a infraestructura viària i al deure d’executar les obres d’urbanització previstes en la urbanització aprovada i, si escau, les complementàries que hagi determinat el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
Quan en les unitats d’actuació de sòl urbà consolidat el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial delimiti àrees subjectes a renovació urbana que s’hagin de desenvolupar i executar mitjançant un pla parcial o especial, el deure de cessió del percentatge de la superfície del sector entre el 15 i el 5% que el Pla destini a espais públics, equipaments i serveis col·lectius, o si escau, el seu equivalent econòmic, regeix exclusivament respecte de les parcel·les sense edificar, o edificades en proporció inferior a la permesa per la nova ordenació, en els termes que regula l’apartat 1.b d’aquest article. Les parcel·les edificades en què es produeixi una simple substitució de l’edificació estan exemptes de l’esmentat deure de cessió, d’acord amb el que disposa l’article 33.4 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. La valoració dels terrenys aportats pel que fa als drets en la reparcel·lació de l’àrea de renovació urbana s’ha d’efectuar en funció de l’aprofitament urbanístic atorgat a cada parcel·la pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, o per les regulacions urbanístiques anteriors si aquest Pla no ho especifica.
Article 13
Drets i deures dels propietaris del sòl urbà no consolidat Els propietaris de terrenys classificats com a sòl urbà no consolidat, inclosos en una unitat d’actuació que s’hagi de desenvolupar mitjançant un Pla parcial o especial, estan subjectes al règim de drets i deures següent:
Drets a) Formular el Pla parcial i instar el comú a tramitar-lo i aprovar-lo.
Patrimonialitzar, en proporció a la seva propietat, l’aprofitament urbanístic unitari de la unitat d’actuació a la qual pertanyin.
Edificar els terrenys d’acord amb les condicions que estableixi el planejament.
Obtenir la garantia d’aprofitament urbanístic regulada en els articles 19, 34 i 35 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
Deures a) Participar en el procés d’elaboració del planejament derivat, d’acord amb el que disposen els articles 108, 116 i 121 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
Exhibir els títols de propietat o qualsevol altre document acreditatiu de la seva titularitat i declarar les situacions jurídiques que afectin les seves finques. L’omissió dolosa de la informació i la falsedat de les dades subministrades dóna lloc a responsabilitat civil pels danys i perjudicis que originin, sense perjudici de les accions penals que eventualment siguin procedents.
Cedir als comuns la totalitat dels terrenys de la unitat d’actuació destinats a vials i el percentatge, entre el 5% a 15%, de la superfície, que en cada cas determini el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, per a espais públics, equipaments i serveis col·lectius. La cessió es fa efectiva en el moment d’elevar a escriptura pública el conveni d’urbanitzacio. Alternativament, si escau, el deure de cessió obligatòria i gratuïta de terrenys destinats a espais públics, equipaments o serveis col·lectius es pot satisfer abonant al Comú l’import dels referits terrenys.
Participar en la distribució dels beneficis i càrregues derivats del planejament e) Executar la urbanització i satisfer el cost d’execució en proporció a la propietat i l’aprofitament respectiu f) Destinar l’edificació a l’ús establert pel planejament, conservar-la en les degudes condicions de seguretat, salubritat i higiene.
En el cas que el deure de cessió obligatòria i gratuïta de sòl destinat a espais públics, equipaments i serveis col·lectius sigui satisfet mitjançant l’abonament al Comú de l’equivalent econòmic, l’import a abonar és avaluat pel procediment que regulen les Normes Urbanístiques del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. L’avaluació de l’import es refereix a la data d’aprovació del Pla Parcial o Especial.
En el cas que escaigui que els propietaris satisfacin el deure de cessió obligatòria i gratuïta de sòl per a espais públics, equipaments i serveis col·lectius abonant al Comú l’equivalent econòmic, i en el cas que es tramiti simultàniament l’aprovació del Pla Parcial o Especial i la llicència de les obres d’urbanització o bé en el cas que aquesta sigui formulada abans que el Pla Parcial o Especial hagi estat aprovat, el sol·licitant de la llicència d’urbanització pot sol·licitar al Comú l’ajornament, o bé el fraccionament, de l’abonament de l’equivalent econòmic de la cessió obligatòria i gratuïta de sòl, en els termes de l’article 33.6 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. L’abonament de l’import, íntegre o fraccionat, de l’equivalent econòmic de la cessió obligatòria i gratuïta de sòl, pot ser ajornat com a molt tard fins a un any comptat des de la data d’acabament de l’obra d’urbanització que figurarà al certificat final de l’obra.
En els casos previstos a l’apartat anterior l’abonament de l’import econòmic de la cessió obligatòria i gratuïta de sòl destinat a espais públics, equipaments i serveis col·lectius ha de ser satisfet en el moment d’elevar a escriptura pública el conveni d’urbanització, excepte en el cas que el referit abonament sigui objecte d’ajornament. El titular pot demanar al Comú l’ajornament, íntegre o fraccionat, de l’abonament de l’import econòmic de la cessió obligatòria i gratuïta de sòl destinat a espais públics, equipaments i serveis col·lectius fins al moment de retirar la llicència d’urbanització.
El Comú pot, discrecionalment, acceptar o refusar l’ajornament o fraccionament de l’abonament de l’equivalent econòmic de la cessió obligatòria i gratuïta de sòl, i en fixa les condicions.
En cas que el Comú resolgui acceptar l’ajornament o fraccionament de l’abonament de l’equivalent econòmic de la cessió obligatòria i gratuïta de sòl, l’atorgament de la llicència d’urbanització resta condicionada a la formalització davant del Comú, per part del sol·licitant de la llicència d’urbanització, d’avals bancaris a primer requeriment, de durada indefinida, constituïts per una entitat financera andorrana, sobre la totalitat de l’import de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl que és objecte d’ajornament de l’abonament. Els avals bancaris restaran sota la custòdia del Comú.
El Comú retornarà l’aval bancari en el mateix moment que el titular de la llicència d’urbanització aboni de conformitat l’import de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl que és objecte d’ajornament. En el cas que l’abonament de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl sigui objecte de fraccionament, simultàniament a l’efectivitat d’un pagament el titular de la llicència pot substituir els avals bancaris dipositats al Comú per altres d’un import corresponent a la part de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl que resta per satisfer.
En el cas que esdevingui la data de caducitat de la llicència d’urbanització, comptant-hi les pròrrogues que eventualment hagi aprovat el Comú, sense que l’obra hagi estat acabada, la referida data de caducitat comporta l’obligació per part del titular de la llicència d’urbanització d’abonar al Comú l’import econòmic de la cessió obligatòria i gratuïta de sòl pendent de ser satisfet.
En el cas que venci el termini fixat per a l’abonament íntegre de l’import de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl, o bé en el cas que venci un termini parcial fixat per a l’abonament fraccionant de referit import, sense que el titular de la llicència d’urbanització hagi satisfet al Comú la quantitat corresponent, el Comú requereix al titular de la llicència l’abonament de l’import de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl pendent de ser satisfet, tot atorgant-li un termini no inferior a 10 dies per abonar al Comú l’import esmentat. En cas d’incompliment d’aquesta obligació, el Comú executarà els avals bancaris.
En el supòsit de l’apartat m) el Comú requereix al titular de la llicència l’abonament de l’import de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl pendent de ser satisfet, tot atorgant-li un termini no inferior a 10 dies per abonar al Comú l’import esmentat. En cas d’incompliment d’aquesta obligació, el Comú executarà els avals bancaris.
Les variacions, en més o en menys, del valor unitari del valor de mercat del sòl en la unitat d’actuació, durant el període d’ajornament o fraccionament, no produeixen efectes sobre els imports ajornats o fraccionats. La valoració de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl destinada a espais públics, equipaments i serveis col·lectius es refereix en tots els casos a la data d’aprovació del Pla Parcial o Especial.
L’ajornament o fraccionament de l’abonament de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl destinada a espais públics, equipaments i serveis col·lectius no té, a efectes de regulació, la consideració de finançament. Tot i això, el Comú pot fixar, si escau, un interès aplicable al període d’ajornament, igual o inferior a l’interès legal.
Els comuns poden completar per Ordinació els requisits exigibles en aquests supòsits.
Capítol 3. El sòl urbanitzable
Article 14
Sòl urbanitzable Constitueixen el sòl urbanitzable tots els terrenys que el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial no inclou en una unitat d’actuació de sòl urbà ni classifica com a sòl no urbanitzable. En tot cas, i d’acord amb el que disposa l’article 29 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha de classificar com a sòl urbanitzable els terrenys que requereixin obres d’urbanització en més del seixanta per cent de la seva superfície i que no es classifiquin com a sòl no urbanitzable.
Article 15
Règim del sòl urbanitzable 1. Els terrenys qualificats com a sòl urbanitzable poden ser transformats en sòl urbà i ulteriorment edificats, mitjançant l’aprovació i execució dels plans parcials o especials corresponents.
Mentre no es produeixi la seva transformació en sòl urbà, els terrenys classificats com a sòl urbanitzable estan subjectes a les mateixes actuacions d’excepció i en les mateixes condicions que estableix la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme en relació amb el sòl no urbanitzable.
Article 16
Drets i deures dels propietaris del sòl urbanitzable Els propietaris de sòl urbanitzable estan subjectes al règim de drets i de deures següent:
Drets a) Formular el Pla parcial i instar el Comú a tramitar-lo i aprovar-lo.
Patrimonialitzar, en proporció a la seva propietat, l’aprofitament urbanístic unitari de la unitat d’actuació a la qual pertanyin.
Obtenir la garantia d’aprofitament urbanístic regulada en els articles 19, 34 i 35 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
Deures a) Participar en el procés d’elaboració del planejament derivat, d’acord amb el que disposen els articles 108, 116 i 121 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
Exhibir els títols de propietat o qualsevol altre document acreditatiu de la seva titularitat i declarar les situacions jurídiques que afectin les seves finques. L’omissió dolosa de la informació i la falsedat de les dades subministrades dóna lloc a responsabilitat civil pels danys i perjudicis que originin, sense perjudici de les accions penals que eventualment siguin procedents.
Cedir als comuns tots els terrenys destinats a la vialitat interior dels sectors i els corresponents als vials de connexió.
Cedir als comuns entre el 5% i el 15% de la superfície del sector, segons estableixi el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, amb destí a espais públics, equipaments i serveis col·lectius. La cessió es fa efectiva en el moment d’elevar a escriptura pública el conveni d’urbanització.
Participar en la distribució equitativa dels beneficis i càrregues del planejament.
Executar la urbanització interna del sector i satisfer els costos d’execució en proporció a la propietat i l’aprofitament respectiu.
Executar i satisfer els costos d’execució de les connexions del sector amb les xarxes generals d’infraestructures i serveis i als sistemes generals.
Destinar l’edificació a l’ús establert pel planejament i conservar-la en les degudes condicions de seguretat, salubritat i higiene.
En el cas que entre el Comú i els propietaris es convingui substituir la cessió obligatòria i gratuïta de sòl pel seu equivalent econòmic, se seguiran els criteris que són d’aplicació per al sòl urbà.
Capítol 4. Sòl no urbanitzable
Article 17
Sòl no urbanitzable 1. D’acord amb l’article 38 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, constitueixen el sòl no urbanitzable i així els ha de classificar el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial:
Tots els terrenys afectats per riscos naturals.
Tots els terrenys dels comuns i dels quarts, llevat que es tracti de terrenys inclosos en unitats d’actuació de sòl urbà o de sòl urbanitzable que hagin estat adquirits pels comuns per destinar-los a equipaments, espais públics o serveis col·lectius.
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial qualifiquen el sòl no urbanitzable en totes o algunes de les divisions següents:
sòl forestal sòl agrícola i ramader zones de protecció d’aigües zones de protecció natural entorns de béns d’interès històric i cultural itineraris d’interès zones exposades a riscos naturals sòl sense designació específica 3. Amb la finalitat de precisar els termes de la protecció, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial poden establir, dins d’aquestes categories de sòl no urbanitzable, les subdivisions que considerin adequades.
Article 18
Règim del sòl no urbanitzable 1. Conforme al que disposa l’article 39 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, en el sòl no urbanitzable no es pot realitzar cap mena de treballs o activitats que comportin modificació de l’estat natural dels terrenys, ni moviments de terres, extraccions de pedra, grava o sorra, tala d’arbres, obertura de pistes o camins, construccions o instal·lacions.
També està prohibit, fora dels llocs expressament destinats a aquests efectes, l’abocament, l’abandó o la crema d’objectes, residus sòlids o líquids i tota altra mena de deixalles que puguin degradar o contaminar la natura, el paisatge, les fonts o els cursos d’aigua.
En sòl forestal, agrícola i ramader s’admeten sense necessitat d’obtenir autorització prèvia, la crema de vegetació i el desbrossament per aprofitar la llenya que no comporti la tala d’arbres. La crema de vegetació s’ha d’ajustar a les condicions establertes en la reglamentació reguladora de la matèria.
Aquestes limitacions i prohibicions tenen el caràcter de mínimes, de forma que els plans d’ordenació i urbanisme parroquial poden establir, en funció de les característiques particulars dels llocs afectats, condicions de més protecció per a determinades categories de sòl no urbanitzable
Article 19
Actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable No obstant les prohibicions establertes en l’article precedent, en sòl no urbanitzable s’hi admeten, excepcionalment, les activitats i actuacions següents:
L’execució dels projectes d’interès nacional que regula l’article 61 de la Llei general d’ordenació territorial i urbanisme, quan sigui necessari que s’implantin o transcorrin per sòl no urbanitzable.
Els treballs necessaris per dotar d’accés i serveis els sòls que la planificació hagi qualificat d’urbanitzables.
Excepcionalment, també són admissibles, amb subjecció a les condicions que estableixin els respectius plans d’ordenació i urbanisme parroquial, les activitats següents:
En sòls forestal i agrícola i ramader:
L’obertura de noves pistes o camins de muntanya.
La tala d’arbres i l’obertura dels tallafocs necessaris per a la seguretat del bosc.
La construcció de bordes i cabanes de tipologia de muntanya associades a activitats agrícoles i ramaderes i no destinades a habitatge permanent. En aquest cas s’ha d’acreditar la condició d’agricultor del propietari, que ha de justificar la necessitat de les noves construccions, en relació amb l’activitat agrícola i ramadera en funcionament.
Les instal·lacions pròpies de les activitats forestal, agrícola i ramadera (tipus granges, pletes, corrals, pallers, vivers i hivernacles).
L’obertura de pistes d’esquí amb les infraestructures i els equipaments necessaris.
L’agençament d’indrets per a excursions o per practicar-hi l’escalada.
L’habilitació d’instal·lacions esportives i refugis de muntanya.
Els equipaments tècnics destinats als serveis públics.
En zones de protecció d’aigües i llurs perímetres de protecció:
Les instal·lacions, els murs, les tanques, les canalitzacions i els treballs propis i necessaris per a l’execució i el manteniment d’aquestes zones i els seus equipaments i serveis.
En zones de patrimoni natural i entorn de béns d’interès històric i cultural:
La crema de vegetació i l’aprofitament de llenya.
Els treballs i equipaments destinats exclusivament a la conservació i la millora dels ecosistemes i del paisatge i el gaudi de les belleses naturals.
La rehabilitació i conservació de les bordes i edificis agrícoles que inclogui el perímetre de la zona, o el monument objecte de protecció i llurs entorns.
En zones d’itineraris d’interès:
Els treballs i equipaments destinats exclusivament a la conservació i la millora.
En zones exposades a riscos naturals:
Les instal·lacions o equipaments de caràcter tècnic que siguin destinats exclusivament a la protecció de les persones i els béns i a la limitació del mateix risc.
En zones de sòl sense designació específica:
Els terrenys es poden utilitzar per ampliar sòl destinat a equipaments, espais públics i infraestructures quan afronti amb aquest darrer, amb una proporció o ràtio no superior al cent per cent.
En cap cas no s’admet la construcció d’habitatges de nova planta, xalets o bordes, encara que no es destinin a residència permanent, no vinculades a les activitats rústiques admeses.
Article 20
Autorització d’actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de determinar les característiques, normativa i mesures de protecció a les quals s’han d’ajustar les construccions i les actuacions que excepcionalment són admissibles en el sòl no urbanitzable perquè puguin ser autoritzades.
L’autorització d’aquestes actuacions està subjecta al procediment que regula l’article 139 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme parroquial.
Quan es tracti de terrenys de propietat privada qualificats com a sòl no urbanitzable pel fet d’estar situats en zones afectades per riscos naturals, l’autorització resta condicionada a l’aprovació prèvia per part del Ministeri titular de l’Ordenament Territorial d’un projecte de protecció de riscos. Les activitats autoritzades no es poden dur a terme sense l’execució prèvia o simultània dels treballs de protecció determinats en el projecte de protecció de riscos aprovat.
Article 21
Drets i deures dels propietaris del sòl no urbanitzable Els propietaris de terrenys classificats com a sòl no urbanitzable estan subjectes al règim de drets i deures següents:
Drets a) Gaudir de les finques segons les seves característiques naturals.
Sol·licitar autorització per a la realització de les actuacions que excepcionalment són admissibles en el sòl no urbanitzable.
Deures Respectar les limitacions i prohibicions establertes per la Llei i el planejament i no destinar els terrenys a cap ús que comporti la modificació de l’estat natural dels terrenys, llevat que obtinguin una autorització per a la realització de les actuacions que excepcionalment són admissibles en el sòl no urbanitzable.
Capítol 5. Aprofitament urbanístic
Article 22
Contingut urbanístic de la propietat 1. El contingut urbanístic de la propietat és conseqüència directa del planejament i està integrat pel dret a urbanitzar i pel dret a edificar. Els propietaris han d’exercir aquests drets en compliment dels deures establerts per la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme 2. L’obtenció del dret a urbanitzar requereix l’aprovació del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i, si escau, del pla parcial o especial corresponent.
El dret a edificar està subjecte a l’obtenció prèvia de la llicència urbanística d’edificació.
Article 23
Aprofitament del sòl i aprofitament urbanístic Per a la definició de l’aprofitament privat de les finques que resulta del procés d’urbanització, la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme utilitza els conceptes d’aprofitament del sòl i d’aprofitament urbanístic.
Article 24
Aprofitament del sòl 1. L’aprofitament del sòl a què es refereix l’article 32 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme expressa la proporció de superfície de sòl de la unitat d’actuació que pot mantenir la titularitat privada després de les cessions de sòl per a vialitat, espais públics, equipaments i serveis col·lectius que comporta el procés d’urbanització.
L’aprofitament de sòl de cada unitat d’actuació l’assenyala el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial mitjançant la determinació del percentatge de sòl que s’haurà de cedir obligatòriament per a espais públics, equipaments i serveis col·lectius. Aquest percentatge s’ha d’aplicar sobre la superfície de sòl de la unitat d’actuació, una vegada deduïda la superfície destinada a infraestructura viària, què també ha de ser objecte de cessió gratuïta. La proporció de sòl destinat a infraestructura viària ha de ser la necessària per garantir la circulació, l’accessibilitat i l’aparcament públic en funció de la intensitat d’edificació i dels usos previstos pel planejament. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, quan convingui, poden assenyalar els percentatges mínims de sòl destinat a vialitat, que els plans parcials i especials que desenvolupin les unitats d’actuació han de respectar.
L’aprofitament de sòl que ha d’establir el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial per a cada unitat d’actuació ha de ser com a màxim del 95% i com a mínim del 85% de la seva superfície, un cop deduïda la part destinada a infraestructura viària, tal com disposa l’article 32.1 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. Se n’exceptuen les finques i les àrees de substitució d’edificacions ja existents en zones urbanes consolidades i barris antics, conforme al que disposa l’article 33.4 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i l’article 8.1.5 d’aquest Reglament, que mantenen el cent per cent de l’aprofitament del sòl.
Article 25
Aprofitament urbanístic 1. L’aprofitament urbanístic expressa el valor econòmic del contingut urbanístic de la propietat definit per les determinacions del planejament.
L’aprofitament urbanístic d’un terreny depèn de l’edificabilitat, del valor que aquesta té en funció dels usos admesos pel planejament i de les despeses d’urbanització i les altres necessàries perquè el terreny es transformi en un solar en què es pugui materialitzar l’edificabilitat.
L’aprofitament pot expressar-se en diners o en unitats d’aprofitament, normalment equivalents al m2 de sostre edificable de la zona que tingui més valor. També pot expressar-se en valors absoluts quan es refereixi a l’aprofitament total d’un àmbit, o per m2 de sòl quan es refereixi a l’aprofitament urbanístic unitari d’una unitat d’actuació o d’una propietat.
Article 26
Aprofitaments en el sòl urbà consolidat 1. En sòl urbà consolidat cada solar té un aprofitament urbanístic que resulta de les condicions d’edificació, dels usos i de les obligacions d’urbanització establertes pel mateix planejament. Com a resultat de les determinacions de l’ordenació, l’aprofitament urbanístic real de cada solar pot ser diferent.
L’aprofitament de sòl atribuït a la unitat d’actuació pel planejament comportarà a cada solar unes obligacions de cessió de sòl entre el 5% i el 15% de la seva superfície, llevat dels casos de substitució de l’edificació que s’especifiquen en l’article 33.4 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i l’article 8.1.5 d’aquest Reglament. La cessió d’aquest sòl, excepte en aquells casos en què sigui possible fer-la de sòl del mateix solar, s’ha de fer mitjançant reparcel·lació amb les propietats físicament afectades pels sòls de cessió assenyalats pel planejament. Les cessions de sòl pendents d’un solar formen part de les despeses que s’assenyalen a l’article 25 d’aquest Reglament als efectes de determinar l’aprofitament urbanístic del solar.
Alternativament, si escau, el deure de cessió obligatòria i gratuïta de terrenys destinats a espais públics, equipaments o serveis col·lectius es pot satisfer abonant al Comú l’equivalent econòmic del sòl de cessió, en els termes dels articles 8 i 12 d’aquest Reglament.
Article 27
Aprofitaments en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable 1. En les unitats d’actuació de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable que han de ser objecte de desenvolupament urbanístic mitjançant plans parcials o especials, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial estableix un aprofitament de sòl i un aprofitament urbanístic unitari que expressen els drets d’aprofitament que pot assolir cada propietat després dels processos d’urbanització i d’equidistribució i de fer front a les despeses corresponents.
Si el sòl de la unitat d’actuació s’inclou en una única zona urbanística, i té, per tant, la mateixa edificabilitat i usos admesos, i les despeses unitàries d’urbanització poden considerar-se similars en tot l’àmbit de la unitat, l’aprofitament urbanístic pot expressar-se en m2 de sostre per m2 de sòl d’aquesta zona, en el ben entès que estarà sotmès a una càrrega per les despeses de transformació que es distribuirà de forma homogènia en tota l’extensió de la unitat d’actuació.
En el cas que sigui necessari que el sòl de la unitat d’actuació comprengui diverses zones urbanístiques, per al càlcul de l’aprofitament urbanístic total i unitari de la unitat d’actuació cal homogeneïtzar els aprofitaments de les diverses zones en una mateixa unitat de mesura per poder sumar-los. Amb aquesta finalitat cal ponderar les edificabilitats amb coeficients que expressin les diferències de valor que resulten dels diversos usos admesos en cada zona i, si escau, les diferències previsibles en les despeses de transformació. En la ponderació de les diferències de valor del usos admesos cal tenir presents la rigidesa del mercat i, si escau, les limitacions que el planejament estableixi per a determinats usos. L’aprofitament unitari de la unitat d’actuació pot expressar-se en m2 de sostre per m2 de sòl de la zona en què tingui un valor més alt, amb el ben entès que estarà afectat per unes despeses de transformació pendents. També pot expressar-se en diners, per aplicació del valor de repercussió corresponent a l’edificabilitat assenyalada, deduint les despeses de les transformacions previsibles per m2 de sòl.
La divisió de la unitat d’actuació en sectors per facilitar-ne el desenvolupament mitjançant diferents plans parcials o especials s’ha de fer de forma que els aprofitaments urbanístics unitaris dels diferents sectors no tinguin variacions en relació amb l’aprofitament unitari de la unitat d’actuació, tal com s’indica en els articles 46.3, 50.2 i 57.2 d’aquest Reglament. Per al càlcul de l’aprofitament de cada sector s’ha d’operar anàlogament al que preveu aquest precepte pel cas de la unitat d’actuació.
Article 28
Edificabilitat global dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de determinar l’edificabilitat global de la parròquia expressada en m2 de sostre tenint en compte que, d’acord amb l’article 23 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, no pot ser superior a l’edificabilitat que s’obtindria de l’aplicació de la normativa urbanística i de la construcció anterior a la vigència de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
Per calcular l’edificabilitat resultant de la normativa anterior s’han de respectar les regles següents:
Dins de l’edificabilitat corresponent a la normativa anterior no es computa l’edificabilitat atorgada als terrenys dels comuns i dels quarts, els quals segons el que disposa l’article 38.2 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme esdevenen sòl no urbanitzable. Tampoc es computa l’edificabilitat dels terrenys que pel fet d’estar en zones afectades per riscos naturals són considerats sòl no urbanitzable per l’article 38.2 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
S’han d’excloure del càlcul, les superfícies que el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial destini a infraestructura viària. En els àmbits en què no estigui determinada l’ordenació dels carrers, es considera que, com a mínim, es destina a vialitat un 20% de la superfície dels terrenys amb pendent inferior al 30%, un 25% dels que la tenen compresa entre el 30% i el 55%, i un 35% dels que la tenen superior al 55%.
Els índexs i paràmetres d’edificabilitat aplicables a les zonificacions anteriors s’han de modular tenint en compte les prescripcions de la normativa anterior relatives a les dimensions de les parcel·les, l’altura de les edificacions o a qualsevol altre condicionament edificatori que comporti una restricció de l’edificabilitat dels terrenys. Quan les circumstàncies de la parròquia facin molt difícil la realització d’aquest còmput, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial pot suplir aquesta operació per una reducció del 30% de l’edificabilitat obtinguda sense aplicar els esmentats paràmetres reductors.
El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha de distribuir l’edificabilitat global calculada segons les regles indicades en els apartats precedents, entre les diverses unitats d’actuació de sòl urbà i de sòl urbanitzable que estableixi.
L’edificabilitat global determinada pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, d’acord amb les regles indicades en aquest precepte, s’ha de mantenir, segons estableix la disposició transitòria primera, apartat 2 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, durant els sis primers anys de la seva vigència. Les revisions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial que es duguin a terme després del termini de sis anys esmentat poden reduir la susdita edificabilitat global, però en cap cas poden superar-la.
Article 29
Garantia urbanística en favor dels propietaris 1. El dret a la garantia d’aprofitament urbanístic 1. Durant els primers sis (6) anys de vigència dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial, l’aprovació dels plans parcials i especials, amb les cessions pertinents i el lliurament al comú dels terrenys de cessió obligatòria i l’execució efectiva del pla parcial o especial, constitueixen garantia d’aprofitament urbanístic per als propietaris interessats, en les condicions que es regulen en la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
Certificat de garantia d’aprofitament urbanístic Els propietaris que, un cop aprovat el pla parcial o el pla especial, han efectuat les cessions pertinents i el lliurament al comú dels terrenys de cessió obligatòria, poden sol·licitar als comuns l’emissió d’un certificat acreditatiu d’haver obtingut la garantia urbanística.
En el cas de desenvolupament del pla parcial o especial mitjançant diversos sectors, el certificat de garantia d’aprofitament urbanístic s’ha de lliurar per als sectors pels quals s’hagin realitzat les cessions pertinents i el lliurament al comú dels terrenys de cessió obligatòria i hagin fet efectiva l’execució dels sectors.
El certificat de garantia d’aprofitament urbanístic és lliurat per un funcionari habilitat, i ha de precisar els paràmetres urbanístics i d’edificació establerts en el pla parcial o en el pla especial que resten emparats per la garantia d’aprofitament urbanístic, i també els deures urbanístics pendents de compliment.
La garantia d’aprofitament urbanístic suposa la fixació dels paràmetres urbanístics i d’edificació que regulen la unitat d’actuació mitjançant el pla parcial o el pla especial aprovat, en els termes que regula la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
L’atorgament de llicència d’edificació en solars amb garantia d’aprofitament urbanístic requereix el compliment dels deures urbanístics pendents i que el projecte s’ajusti a les previsions del pla parcial o del pla especial definit segons els termes que estableixi el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial vigent.
Capítol 6. Ús i destí dels terrenys
Secció 1. Zonificació
Article 30
Zonificació 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial i els plans parcials o especials han de determinar el destí públic o privat i els usos permesos als terrenys mitjançant la seva zonificació.
Els plans urbanístics han de zonificar com a sistemes urbanístics, de caràcter general o local, els terrenys reservats a usos públics i comunitaris i com a zones els terrenys destinats a acollir els aprofitaments privats.
Article 31
Els sistemes urbanístics 1. Els sistemes urbanístics estan integrats pels terrenys que els instruments d’ordenació territorial i urbanística reserven per ser destinats a comunicacions, espais públics, equipaments comunitaris, infraestructures i serveis col·lectius.
Dins dels sistemes urbanístics generals s’inclouen els terrenys que els diferents instruments d’ordenació del Govern, siguin directrius d’ordenació, projectes d’interès nacional o plans sectorials amb incidència supracomunal i els plans d’ordenació i urbanisme parroquial reserven al servei de tota la població per a les finalitats següents:
Infraestructures viàries i de comunicació.
Espais lliures i zones de protecció natural.
Equipaments comunitaris de caràcter sanitari, assistencial, educatiu, cultural, administratiu de seguretat i protecció civil.
Instal·lacions i serveis tècnics de sanejament i gestió de residus, hidràulics, energètics i altres.
Protecció dels sistemes generals.
Dins dels sistemes urbanístics locals s’inclouen els terrenys que els plans d’ordenació i urbanisme parroquial i els plans parcials o especials preveuen, al servei de la població de la unitat d’actuació o sector, per a les finalitats següents:
Sistema viari local.
Espais lliures i zones destinades a parcs i jardins públics, a l’esport i al lleure.
Equipaments públics, sanitaris i socials, educatius i culturals, esportius, administratius i altres serveis urbans comunitaris.
Aparcaments.
Article 32
Les zones 1. Les zones estan integrades pels terrenys que els plans d’ordenació i urbanisme parroquial i els plans parcials o especials destinen a la implantació dels usos i aprofitaments privats.
Les zones són les superfícies de sòl, contínues o discontínues, sotmeses a un règim d’usos, intensitats i paràmetres edificatoris uniformes.
Les zones en sòl urbà consolidat tenen per objecte regular l’edificació dels solars i establir els usos a què poden destinar-se l’edificació i els espais lliures privats. La regulació de l’edificació es fa de forma detallada, i s’estableixen alçades, volums, relació de l’edifici amb la parcel·la, cossos volats, cobertes, així com tots els elements que formen part de la mateixa parcel·la, la regulació dels quals sigui important per a la concreció de l’aprofitament urbanístic del solar i per a l’ordre urbanístic de l’àrea urbana on se situï. Les unitats d’actuació en sòl urbà consolidat s’han de dividir pel nombre de zones necessari en funció dels diferents tipus de regulacions de l’edificació o de les àrees d’usos diferenciats que es proposin a l’àmbit de la unitat.
Les zones de sòl urbanitzable i sòl urbà no consolidat tenen per objecte regular la urbanització del sòl i la configuració d’una nova àrea urbana mitjançant l’establiment d’una edificabilitat bruta o zonal i un ventall d’usos possibles i principals, i de les condicions per al traçat i urbanització dels càrrecs i altres espais públics. Els plans parcials o especials són els que, a partir del contingut normatiu de les zones, han de determinar l’ordenació detallada al mateix nivell que el de la zonificació del sòl urbà consolidat. Quan convingui, les zones de sòl urbà no consolidat o de sòl urbanitzable poden incorporar determinacions relatives a la tipologia edificatòria o a les característiques de l’ordenació que han de desenvolupar els plans parcials o especials. En principi, el sòl de cada unitat d’actuació ha de correspondre a un únic tipus de zona, si bé quan sigui necessari pot dividir-se en diverses zones.5. En sòl no urbanitzable les zones expressen els àmbits d’aplicació de les diferents mesures de protecció que el POUP estableixi en funció de les diverses característiques dels terrenys, d’acord amb el que assenyala l’article 42 de la LGOTU i l’article 17 d’aquest Reglament.
Secció 2. Reserves de sòl
Article 33
Reserves de sòl per a espais públics, equipaments i aparcaments 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han d’establir, en funció de l’estructura d’edats, la previsió de creixement de la població, les característiques dels sectors d’activitat econòmica i la seva implantació en el territori parroquial, tenint en compte en tot cas els dèficits existents, les reserves de sòl per a les finalitats següents:
Zones verdes, parcs, jardins i espais lliures en la proporció suficient per habitant i prop de les zones amb més densitat d’habitatges. No obstant això, la proximitat a terrenys comunals no urbanitzables destinats a espais naturals accessibles pot incidir en la magnitud d’aquesta reserva de forma justificada.
Centres culturals, docents i sanitaris en una proporció adequada a la població, i agrupats segons els mòduls necessaris per formar unitats completes. Es computen els centres públics i privats indistintament, i a l’hora de situar-los s’ha de tenir en compte la seva facilitat de comunicació amb els nuclis d’habitatges.
Aparcaments públics per a vehicles en una proporció adequada per resoldre l’estacionament i la rotació en funció de la vocació de cada unitat d’actuació, i atenent el seu caràcter residencial, comercial, turístic, industrial o d’un altre tipus. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquials han de tenir cura de cobrir els dèficits estructurals existents a les zones d’edificació consolidada. En zones específicament destinades a usos industrials o de serveis, i en funció de les necessitats derivades d’aquests usos, el Govern, per directriu d’ordenació, pot establir reserves superiors. Els plans parcials i especials han de preveure una plaça d’aparcament per cada 100 m2 d’edificació.
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han d’incloure en les unitats d’actuació de sòl urbà o de sòl urbanitzable les carreteres de l’estat que estiguin planificades, a efectes de ser objecte de cessió obligatòria i gratuïta com a vialitat.
Títol III. El planejament urbanístic
Capítol 1. Instruments d’ordenació del Govern i vinculació
Article 34
Instruments d’ordenació del Govern 1. El Govern intervé en l’ordenació del territori mitjançant l’aprovació i execució dels instruments següents:
Les Directrius d’ordenació.
Els Projectes d’interès nacional.
Els Plans sectorials amb incidència supracomunal.
A més d’aquests instruments d’ordenació específics, correspon al Govern:
Aprovar i actualitzar el Catàleg del patrimoni nacional, destinat a la protecció de les edificacions de caràcter històric, artístic i cultural.
Establir la relació de les zones exposades a riscos naturals i els treballs de protecció que s’hi permeten realitzar per autoritzar actuacions d’excepció en sòl no urbanitzable, en els termes previstos en els articles 38.3, 49, 51 i 139 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
Article 35
Preeminència dels instruments d’ordenació del Govern Conforme als articles 54, 66.1 i 70 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, les previsions i disposicions contingudes en les directrius d’ordenació, els projectes d’interès nacional i els plans sectorials vinculen els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, els quals han de tenir en compte les seves previsions.
Capítol 2. Instruments d’ordenació dels comuns
Article 36
Instruments d’ordenació dels comuns 1. Els comuns intervenen en l’ordenació urbanística del territori mitjançant l’aprovació i gestió dels instruments de planejament següents:
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial.
Els plans parcials i els plans especials.
Juntament amb els Plans d’ordenació i urbanisme parroquial els comuns elaboren i aproven:
Les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària aplicable a cada unitat d’actuació.
Les ordinacions de rehabilitació d’edificis.
El catàleg comunal d’edificis, espais o elements d’interès històric, monumental, cultural o ambiental.
Per complementar i desenvolupar les previsions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial els comuns aproven les ordinacions, en especial les de reforma urbana interior, de protecció i de sanejament, en les quals s’estableixen les condicions a què s’han d’ajustar els programes comunals corresponents.
Capítol 3. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial
Secció 1. Disposicions generals
Article 37
Concepte i abast 1. Els Plans d’ordenació i urbanisme parroquial són l’instrument essencial de l’activitat comunal de planificació urbanística i de la seva gestió, als quals correspon adoptar el model d’utilització del sòl adequat a les previsions de creixement urbà de cada parròquia i a les exigències de la utilització racional del territori.
Com a instruments d’ordenació urbanística integral del territori els Plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de comprendre la totalitat del territori de cadascuna de les parròquies.
Article 38
Objecte Els Plans d’ordenació i urbanisme parroquial tenen por objecte:
Establir l’estructura general i els elements fonamentals de l’ordenació del territori parroquial.
Classificar el sòl per a l’aplicació del règim jurídic corresponent.
Preveure el creixement necessari per completar la trama urbana i el desenvolupament del sòl urbanitzable, segons les especificitats i vocació intrínseca de cada parròquia.
Determinar els usos, les intensitats i els aprofitaments del sòl en funció de la seva classificació com a sòl urbà i com a sòl urbanitzable i de les unitats d’actuació que delimiti.
Establir les previsions dels serveis públics necessaris.
Fixar les mesures de protecció del patrimoni històric, monumental i cultural, el territori i el paisatge.
Assenyalar, conforme al que preveu l’article 69.2 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, les renovacions i rehabilitacions que consideri necessàries.
Article 39
Directrius per als plans d’ordenació i urbanisme parroquial La planificació ha d’evitar operacions de modificació substancial d’alineacions i rasants preexistents en nuclis o indrets d’interès històric o ambiental.
Secció 2. Determinacions dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial
Article 40
Contingut general dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Els Plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de contenir les determinacions de caràcter general següents:
Objectius del Pla referits a la parròquia.
Classificació urbanística del sòl, amb indicació gràfica i numèrica de les superfícies assignades a cada una de les tres classes de sòl, urbà, urbanitzable i no urbanitzable, amb la divisió del sòl urbà i del sòl urbanitzable en unitats d’actuació i amb la proposta, si escau, de subdivisió de les unitats d’actuació en sectors per a la formulació de plans parcials o especials independents.
Edificabilitat global de la parròquia fixada mitjançant un estudi justificatiu de l’edificabilitat global de la parròquia abans de la vigència de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, segons estableixen l’article 23 de la Llei esmentada i l’article 28 d’aquest Reglament.
Percentatge de la superfície de les unitats d’actuació, no inferior al 5% ni superior al 15%, que ha de ser objecte de cessió obligatòria i gratuïta als comuns amb destí a espais públics, equipaments i serveis col·lectius, llevat que es tracti de finques o d’àrees de substitució de l’edificació, en què l’aprofitament és del cent per cent.
Estructura general del territori, integrada pels elements determinants del desenvolupament urbà projectat i, en especial, els sistemes generals de comunicació i les zones de protecció (clau C), d’acord amb les previsions del Pla de mobilitat parroquial, els equipaments comunitaris, tant si són públics com privats i per a serveis públics (clau E) i els espais lliures destinats a parcs i zones verdes de caràcter públic (clau P). El Pla de mobilitat parroquial s’ha d’incorporar com un annex al Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i s’ha d’ajustar al que disposa l’article 24 del Reglament d’urbanització.
Reserves per a les instal·lacions i serveis tècnics de sanejament i gestió de residus, hidràulics, energètics i altres que estiguin previstos en els projectes d’interès nacional i en el plans sectorials aprovats pel Govern i en el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial així com les seves zones de protecció (clau S).
Situació actual i previsions de futur amb relació a la captació i la distribució d’aigua potable i el tractament de depuració de les aigües residuals.
Mesures de protecció que s’adopten amb relació als edificis, espais o elements d’interès històric, monumental o cultural i limitacions imposades a l’entorn dels edificis, espais o elements catalogats per impedir que s’hi facin construccions que els deteriorin o perjudiquin la seva integració a la trama urbana.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.