LegalizeDecret del 5-10-2011 d’aprovació de la modificació del Reglament urbanístic
Descripció, en cada una de les tres classes de sòl (urbà, urbanitzable i no urbanitzable), de les edificacions i instal·lacions bastides abans de la vigència del Pla i que, pel fet de ser incompatibles o disconformes amb les seves previsions, queden expressament qualificades de fora d’ordenació. D’acord amb el que preveu l’article 126 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha de diferenciar entre les edificacions i instal·lacions que estan afectades per vials, de les edificacions i instal·lacions amb volums o altres paràmetres edificatoris disconformes. En un cas i l’altre es poden atorgar llicències d’obres en els termes que regulen els apartats 1 i 2 respectivament de l’esmentat article 126 de la Llei.
Mesures de protecció que s’adopten amb relació al medi ambient, la conservació de la natura, la fauna i els ecosistemes.
Indicació de les circumstàncies segons les quals serà procedent, quan escaigui, fer la revisió del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial en funció dels paràmetres de població i l’índex de creixement, els recursos, els usos, les intensitats d’ocupació i els altres elements que van justificar la classificació inicial del sòl.
Article 41
Contingut específic dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial en el sòl urbà 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial tenen per objecte específic, en sòl urbà, completar l’ordenació del sòl urbà consolidat, preveure el desenvolupament necessari per completar la trama urbana i assenyalar, en relació amb el sòl urbà consolidat, les actuacions de rehabilitació o de renovació que consideri necessàries i els programes públics de reforma, de protecció o de sanejament que s’hi hagin de dur a terme.
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de contenir, en relació amb el sòl urbà, les determinacions de caràcter específic següents:
Delimitació del perímetre de sòl urbà i divisió en unitats d’actuació en funció dels nuclis de població, barris, poblats i nuclis consolidats o aprovats, tot diferenciant les unitats d’actuació de sòl urbà consolidat, susceptibles de gestió directa, de les unitats d’actuació de sòl urbà no consolidat, subjectes a ordenació mitjançant l’aprovació posterior de plans parcials o especials.
Assignació a cada unitat d’actuació, mitjançant la zonificació, dels usos, les tipologies de construcció, l’aprofitament urbanístic, el percentatge de terrenys de cessió obligatòria i les normes d’edificació amb definició de volums, alçades, cobertes, tractament i característiques estètiques de les edificacions i els seus entorns.
Normes sobre les tipologies d’edificació, els tractaments d’elements i llocs singulars, i les activitats i els usos que s’han d’aplicar a la trama urbana existent compresa dins de les unitats d’actuació de sòl urbà consolidat per assegurar la protecció del patrimoni edificat i evitar el deteriorament ambiental.
Determinació, dins de les unitats d’actuació de sòl urbà consolidat, de:Les àrees subjectes a rehabilitació.
Els sectors i, si escau, les unitats d’actuació en què s’han d’efectuar operacions de renovació, amb indicació del termini atorgat als propietaris per formular el pla parcial.
Les àrees en què cal completar la urbanització existent, amb delimitació del polígon per dur a terme la distribució entre els propietaris dels costos de la urbanització pendent.
Els programes públics de reforma, de protecció i de sanejament que s’hagin d’executar.
Delimitació, en cada unitat d’actuació, dels espais públics i les zones destinades a parcs i jardins públics, l’esport i el lleure, d’acord amb els criteris establerts en l’article 81.1 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
Emplaçaments reservats, en cada unitat d’actuació, per a equipaments públics, sanitaris i socials, educatius i culturals, esportius, administratius, aparcaments i altres serveis urbans comunitaris, d’acord amb els criteris establerts en l’article 81. 2 i 3 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. Aquesta determinació pot deixar de fer-se en aquelles unitats d’actuació que hagin de ser objecte d’un pla parcial o especial.
Fixació de l’aprofitament urbanístic unitari corresponent a cada una de les unitats d’actuació que hagi de ser objecte d’un pla parcial o especial.
Traçat i característiques de la xarxa viària i les seves servituds, fixació d’alineacions i rasants i dels traçats de les galeries i xarxes de distribució d’aigües, clavegueram, aigües pluvials, energia elèctrica, telèfon i altres serveis previstos pel Pla a cada unitat d’actuació.
Previsions, en cada unitat d’actuació, per a la supressió de barreres arquitectòniques, físiques i sensorials, en aplicació de la Llei d’accessibilitat.
Les reserves per a espais lliures i per a equipaments establertes en l’apartat 2, lletres e) i f) d’aquest article s’han de preveure dins de la unitat d’actuació i han de tenir una superfície mínima compresa entre el 5% i el 15% de la superfície de la unitat d’actuació, un cop deduïda la superfície destinada a infraestructura viària, que determini el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial que segons l’article 32.2 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, és de cessió obligatòria i gratuïta als comuns. Això no obstant, en les unitats d’actuació de sòl urbà consolidat que estiguin edificades en una proporció elevada i que no estiguin subjectes a operacions de renovació, en les quals no sigui possible, tal com preveu l’article 33.2 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, imputar les reserves esmentades dins de les propietats privades que en l’actualitat, sigui pel títol que sigui, ja es troben ocupades per equipaments o zones verdes, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial pot preveure que la cessió es faci mitjançant terrenys compresos en una altra unitat d’actuació, de valor urbanístic equivalent, conforme al que disposa l’article 33.3. de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
Article 42
Contingut específic dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial en el sòl urbanitzable 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial tenen per objecte específic, en sòl urbanitzable, determinar les condicions de la seva incorporació al creixement urbà, d’acord amb les especificitats territorials i els requeriments de creixement de cada parròquia, i regular-ne el desenvolupament.
Dins del sòl urbanitzable, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial poden distingir entre les unitats d’actuació de desenvolupament immediat i les unitats d’actuació de desenvolupament diferit, en funció dels paràmetres de població, les previsions de creixement urbà de cada parròquia i la programació de l’execució dels sistemes generals que integren l’estructura general d’ordenació urbanística; en especial, de les vies de comunicació, els equipaments i les xarxes de subministrament dels serveis públics necessaris per al creixement urbà.
En relació amb el sòl urbanitzable, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de contenir les determinacions de caràcter específic següents:
Delimitació del perímetre i divisió en unitats d’actuació amb distinció, si escau, entre les unitats d’actuació de desenvolupament immediat, d’execució prioritària dins dels primers sis anys de vigència del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i les unitats d’actuació de desenvolupament diferit, a desenvolupar preferentment un cop s’hagin executat els plans corresponents a les unitats d’actuació de desenvolupament prioritari.
Assignació, a cada unitat d’actuació, mitjançant la zonificació, de les edificabilitats, dels usos, de la proporció de terrenys de cessió obligatòria i de les condicions d’urbanització, que han de respectar els plans parcials o especials que hagin de concretar l’ordenació d’aquest sòl. També es poden establir, a les zones on convingui, condicions relatives a la tipologia, alçades, cobertes, tractament i característiques estètiques de les edificacions i els seus entorns.
Fixació de l’aprofitament urbanístic unitari de cada unitat d’actuació.
Assenyalament dels sectors en què es divideix la unitat d’actuació en aquells casos en què el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial prevegi que el desenvolupament de les unitats d’actuació es farà mitjançant diferents plans parcials o especials.
Previsió del desenvolupament dels sistemes de l’estructura general d’ordenació urbanística i del traçat de les vies i de les xarxes de subministrament de tots els serveis necessaris.
Previsió dels emplaçaments per a equipaments i serveis públics en general, amb vista a les necessitats futures i en la mesura que el sòl urbanitzable pot anar obtenint la qualificació d’urbà.
Article 43
Contingut específic dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial en el sòl no urbanitzable En sòl no urbanitzable el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha de contenir les determinacions següents:
Divisió en totes o algunes de les categories de sòl no urbanitzable previstes en la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i, si escau, subdivisió en altres categories més concretes, amb especificació dels règims de protecció respectius.
Característiques, normativa i mesures de protecció a les quals s’han d’ajustar les construccions i les actuacions d’excepció per poder ser autoritzades, d’acord amb el règim previst a l’apartat 2 de l’article 51 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i a l’article 20 d’aquest Reglament.
Secció 3. Les unitats d’actuació
Article 44
Concepte 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de dividir la totalitat del sòl urbà i del sòl urbanitzable en unitats d’actuació, a efectes de la seva ordenació i gestió.
Les unitats d’actuació són els àmbits territorials en què, mitjançant la zonificació, es concreta l’ordenació urbanística del territori i especialment constitueixen les àrees de referència per fer efectiva la distribució equitativa dels beneficis i les càrregues derivats del planejament.
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de distribuir l’edificabilitat global determinada d’acord amb el que disposa l’article 23 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i l’article 28 d’aquest Reglament, entre les diverses unitats d’actuació de sòl urbà i de sòl urbanitzable que delimitin.
Article 45
Determinacions d’ordenació aplicables a les unitats d’actuació 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de determinar, amb relació a cada una de les unitats d’actuació de sòl urbà i de sòl urbanitzable, mitjançant la zonificació, els paràmetres edificatoris, els usos i les intensitats autoritzades.
Dins de cada una de les zones de les unitats d’actuació, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han d’especificar quines activitats i usos (de caràcter residencial, comercial, industrial o d’una altra mena) hi són permesos i quins prohibits, si són compatibles o incompatibles, i quines mesures i condicions de regulació o, si escau, de correcció s’hi han d’aplicar.
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han d’assignar a cada una de les zones de les unitats d’actuació un tractament urbanístic, d’edificació i d’usos de caràcter unitari.
En el cas de les edificacions destinades a serveis i equipaments públics dins de cada unitat d’actuació, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han d’indicar, en consideració a la seva funcionalitat i al seu entorn immediat, les volumetries, les alçades i el tractament exterior.
Article 46
Determinacions d’execució aplicables a les unitats d’actuació 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de fixar l’aprofitament urbanístic unitari de cada unitat d’actuació que hagi de ser desenvolupada mitjançant un Pla parcial o especial.
L’aprofitament unitari de cada unitat d’actuació s’obté de dividir la suma dels aprofitaments assignats a les diverses zones de la unitat d’actuació, després de ponderar els seus valors relatius, per la superfície de la unitat d’actuació, inclosos els terrenys destinats a infraestructures i sistemes generals de cessió obligatòria i gratuïta pel fet d’haver-los atorgat l’aprofitament unitari.
Amb la finalitat de facilitar la gestió urbanística privada i sempre que la superfície o la configuració topogràfica de cada unitat d’actuació i les previsions viàries i sobre equipaments que s’hi continguin ho aconsellin, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, o també posteriorment els comuns, poden proposar la divisió de les unitats d’actuació en sectors per desenvolupar-los mitjançant diversos plans parcials. La proposta dels comuns, en tot cas, queda subjecta a l’acceptació dels propietaris titulars de les tres quartes parts de la superfície de cada un dels sectors en què es pretengui dividir la unitat d’actuació. La subdivisió en sectors ha de fer-se de manera que no es produeixin diferències d’aprofitaments entre els propietaris dels diversos sectors en què se segregui la unitat d’actuació, tal com disposen els articles 27.4, 50.2 i 57.2 d’aquest Reglament. En les unitats d’actuació que s’hagin de dividir en sectors el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha d’establir els elements bàsics d’ordenació que assegurin la coherència del desenvolupament urbanístic del conjunt de la unitat.
Article 47
Criteris de delimitació de les unitats d’actuació 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de delimitar les unitats d’actuació de forma que permetin el compliment conjunt dels deures i drets de cessió, compensació, equidistribució i urbanització de la totalitat de la seva superfície.
En la divisió del sòl urbà en unitats d’actuació els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de tenir en compte obligatòriament la trama urbana ja consolidada o aprovada i els nuclis de població, els barris i les urbanitzacions existents.
La divisió del sòl urbanitzable i del sòl urbà no consolidat en unitats d’actuació que efectuïn els plans d’ordenació i urbanisme parroquial ha de tenir en compte les previsions sobre zonificació i delimitació de sectors i ha de procurar, per facilitar l’execució del planejament, que les unitats d’actuació estiguin integrades per un únic tipus de zona i siguin constitutives d’un únic sector, de tal manera que hi hagi coincidència entre l’àmbit territorial de la zona, el sector i la unitat d’actuació.
Article 48
Les ordinacions comunals, reguladores de la normativa subsidiària aplicable a cada unitat d’actuació 1. Les determinacions aplicables a les unitats d’actuació s’estableixen en les normes urbanístiques del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i es complementen amb les ordinacions comunals reguladores de la normativa subsidiària de cada unitat d’actuació.
Les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària de cada unitat d’actuació han de ser congruents amb les prescripcions de les normes urbanístiques del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i han de definir els paràmetres necessaris per al seu desenvolupament urbanístic, que pot requerir o no planejament derivat segons la classe de sòl de què la unitat formi part.
Les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària es tramiten i s’aproven simultàniament als plans d’ordenació i urbanisme parroquial i la seva eficàcia està condicionada a l’aprovació definitiva del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
Les modificacions de les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària aplicable a cada unitat d’actuació s’han de dur a terme de forma simultània i concordant amb la del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, llevat que es refereixin a aspectes tècnics que no incideixin en l’aprofitament urbanístic de la unitat d’actuació ni afectin les determinacions relatives als sistemes urbanístics o a les reserves de sòl. Les modificacions de les ordinacions en cap cas poden implicar un increment de l’aprofitament urbanístic establert pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
Article 49
Les unitats d’actuació d’ordenació i execució directa en sòl urbà 1. El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial pot incloure els poblats, les urbanitzacions ja existents o aprovades i les zones urbanes consolidades, en una o diverses unitats d’actuació de sòl urbà ordenades pel mateix Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, mitjançant la seva zonificació, amb la precisió i el detall suficients perquè la seva execució es pugui dur a terme sense necessitat de plans parcials o especials d’urbanisme posteriors.
En les unitats esmentades d’actuació de gestió directa els propietaris poden edificar directament les seves parcel·les, amb l’obtenció prèvia de llicència d’edificació, si ja tenen la condició de solar. En cas contrari, l’edificació està condicionada a la realització prèvia o simultània dels treballs d’urbanització.
En les unitats d’actuació de gestió directa, els comuns també poden aprovar directament ordinacions i programes de rehabilitació d’edificis, de reforma interior urbana, de protecció o de sanejament.
Secció 4. Els sectors
Article 50
Els sectors 1. Els sectors són els àmbits en què es poden subdividir les unitats d’actuació per ser desenvolupades i executades de manera gradual, mitjançant plans parcials.
Els sectors s’han de delimitar tenint en compte les regles següents:
Que per les característiques de l’ordenació siguin susceptibles d’execució independent.
Que facin possible la simultaneïtat de l’assignació de l’aprofitament i el compliment dels deures urbanístics.
Que, d’acord amb el que disposen els articles 27.4, 46.3 i 57.2 d’aquest Reglament, entre els sectors no es produeixin diferències d’aprofitament amb relació a l’aprofitament urbanístic unitari de la unitat d’actuació, en funció de les edificabilitats i usos previstos i de les càrregues urbanístiques de cessió i d’execució de la urbanització.
Que no es produeixi una fragmentació dels terrenys subjectes a cessions obligatòries i gratuïtes, per a espais lliures i equipaments, que estiguin en contra de la seva utilització racional, o per dessota dels mòduls i determinacions establerts en l’article 33 d’aquest Reglament.
Secció 5. Les operacions de rehabilitació i de renovació urbana en sòl urbà consolidat
Article 51
Preservació i rehabilitació de la trama urbana existent 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de respectar la trama urbana existent en el sòl urbà consolidat. Les normes urbanístiques dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de determinar les condicions estètiques i higienicosanitàries aplicables a les edificacions del sòl urbà consolidat i han de preveure els tractaments que mereixen els elements i llocs singulars i les activitats i els usos que s’hi permetin a fi d’assegurar la protecció del patrimoni edificat i d’evitar el deteriorament ambiental.
Els Plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de definir les àrees en què les condicions de conservació dels edificis fan necessàries actuacions públiques o privades de rehabilitació i han de determinar els supòsits en què la preservació o millora de la trama urbana requereix l’aprovació i l’execució de programes públics de reforma, de protecció o de sanejament.
Article 52
Operacions de renovació urbana en sòl urbà consolidat En les àrees de sòl urbà consolidat en què el deteriorament de les condicions dels edificis i la urbanització existents ho justifiqui i no es tracti de nuclis o indrets d’interès històric que, conforme disposa l’article 80 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, hagin de ser objecte d’actuacions de conservació o de protecció, els Plans d’ordenació i urbanisme parroquial poden delimitar àmbits de renovació urbana, subjectes a nova ordenació mitjançant el corresponent Pla parcial o especial.
Secció 6. Documentació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial
Article 53
Documentació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Les determinacions dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial s’han de contenir en els documents següents:
Memòria descriptiva i justificativa del Pla, amb especificació dels seus objectius i de les característiques del model territorial adoptat, acompanyada dels estudis complementaris de caràcter demogràfic, econòmic, social, cultural, etc. en què es fonamentin les seves previsions.
Plànols d’informació (topogràfic, de les preexistències i de l’estructura de la propietat), plànols d’ordenació urbanística del territori i plànols de traçat de les xarxes bàsiques d’abastament d’aigua, de subministrament d’energia elèctrica, de comunicacions, de telecomunicacions i de sanejament i les corresponents als altres serveis establerts pel pla. Els plànols d’ordenació urbanística han de ser com a mínim els següents:
Plànols de classificació del sòl i de delimitació de les unitats d’actuació, confegits a escala 1:5.000.
Plànols d’estructura general del territori amb assenyalament de les infraestructures i els sistemes generals, confegits a escala 1:10.000.
Plànols de zonificació del sòl urbà a escala 1:2.000 i del sòl urbanitzable a escala 1:5.000 i de les divisions establertes en el sòl no urbanitzable confegits a escala 1:10.000.
En tots els casos s’admetran plànols a escales que ofereixin un major detall.
Estudi justificatiu de l’edificabilitat global fixada pel Pla, calculada d’acord amb els criteris establerts a l’article 23 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i l’article 28 d’aquest reglament.
Normes urbanístiques, que es complementen amb les ordinacions de la normativa subsidiària aplicable a les unitats d’actuació i les ordinacions de rehabilitació d’edificis, que els comuns aproven simultàniament a l’aprovació del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Les normes i les ordinacions de la normativa subsidiària aplicable a les unitats d’actuació han de diferenciar el règim aplicable a cada classe de sòl. En relació amb el sòl urbà consolidat, han d’establir una regulació pormenoritzada dels usos, les intensitats, els paràmetres constructius i les condicions estètiques i higienicosanitàries de les edificacions i han de contenir les mesures de protecció dels béns inclosos en el Catàleg comunal i les normes de protecció ambiental. En relació amb el sòl urbà no consolidat i amb el sòl urbanitzable han de regular el règim general d’usos i de l’edificació en les diverses zones previstes en cada unitat d’actuació i les característiques de les infraestructures i dels sistemes generals que han de desenvolupar els Plans parcials o, si escau, els Plans especials. I amb relació al sòl no urbanitzable, s’han d’establir les mesures de màxima protecció que estimin necessàries imposar en determinades categories de sòl no urbanitzables, tal com preveu l’article 41 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i les característiques, condicions i mesures de protecció a les quals s’han d’ajustar les construccions i les actuacions d’excepció en sòl no urbanitzable per poder ser autoritzades, d’acord amb el règim previst a l’apartat 2 de l’article 51 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i els articles 19 i 20 del present Reglament.
El Catàleg comunal dels edificis, espais i elements d’interès històric, monumental, cultural, natural i ambiental i els itineraris d’interès de la parròquia subjectes a protecció, amb especificació de les mesures destinades a impedir que a l’entorn dels edificis, espais o elements catalogats s’hi facin edificis que els puguin lesionar o perjudiquin la seva integració a la trama urbana.
La definició de les actuacions necessàries per completar la urbanització i l’equipament del sòl urbà i les previsions de desenvolupament del sòl urbanitzable.
Els estudis justificatius de les mesures de protecció que s’adoptin amb relació al medi ambient, la conservació dels ecosistemes naturals i el paisatge.
Secció 7. Procediment d’aprovació
Article 54
Aprovació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquials i efectes. Canvis dels plans.
Els comuns redacten el respectiu Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, juntament amb les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària i les ordinacions de rehabilitació, d’acord amb el que disposa l’article 95 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i el sotmeten al procediment d’aprovació provisional amb subjecció a les prescripcions establertes en els articles 89 a 98 de l’esmentada Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. A continuació l’eleven a l’aprovació prèvia del Govern que regulen els articles 10 i 99 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
La Comissió Tècnica d’Urbanisme emet informe preceptiu i no vinculant, en els termes de l’article 132 de la referida Llei, i el tramet al Govern. Amb subjecció a les prescripcions establertes a l’article 99 de la Llei esmentada, el Govern acorda l’aprovació prèvia del pla, o bé envia al Comú informe desfavorable, amb indicació de les modificacions necessàries que cal introduir en el pla, degudament justificades en motius de legalitat o de coordinació supraparroquial. Un cop el Govern ha atorgat l’informe favorable, exprés o tàcit, el comú ha d’aprovar definitivament el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i publicar el decret d’aprovació en el Butlletí Oficial del Principat.
El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial és executiu a partir de la publicació del decret d’aprovació en el Butlletí Oficial del Principat.
Els canvis de contingut del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial poden adoptar les formes de revisió, modificació, ajustament i adaptació, amb subjecció a les prescripcions fixades pels articles 103, 104, 105 i 106 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
5.- No poden acollir-se al procediment d’ajustament els canvis de límits entre unitats d’actuació quan comportin que un espai que canvia de classificació a sòl urbà consolidat és susceptible, per la seva superfície, formes i característiques, de constituir un solar o parcel·la. No poden acollir-se al procediment d’ajustament els canvis de límits entre unitats d’actuació quan comportin que un espai que s’incorpora a una unitat d’actuació de sòl urbà no consolidat o de sòl urbanitzable és susceptible de donar lloc, arran de la reparcel·lació, a una parcel·la.
Capítol 4. El planejament derivat
Secció 1. Disposicions generals
Article 55
Desenvolupament i execució dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial 1. El desenvolupament i l’execució de les determinacions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial en el sòl urbà no consolidat i en el sòl urbanitzable s’efectua mitjançant l’aprovació de plans parcials, promoguts pel sector privat o bé mitjançant plans especials, promoguts pel sector públic.
Les operacions de renovació urbana que s’hagin de dur a terme en les unitats d’actuació de sòl urbà consolidat també necessiten el seu desenvolupament i la posada en execució mitjançant l’aprovació de plans parcials o especials.
Article 56
La naturalesa normativa i executiva dels plans derivats Els plans parcials i els plans especials constitueixen instruments de planejament derivat als quals la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme assigna les funcions de desenvolupar i completar l’ordenació urbanística establerta pels plans d’ordenació i urbanisme parroquial en cada unitat d’actuació i d’establir alhora les determinacions d’execució necessàries per tal de materialitzar les seves previsions.
Article 57
Àmbit territorial dels plans parcials i especials 1. El desenvolupament i l’execució del plans d’ordenació i urbanisme parroquial mitjançant plans parcials i especials es fa per unitats d’actuació completes.
Això no obstant, i a efectes de facilitar la gestió privada, quan la superfície o la configuració topogràfica de les unitats d’actuació o bé les previsions viàries i d’equipaments ho aconsellin, l’àmbit de la unitat d’actuació es pot subdividir en sectors per al seu desenvolupament i la seva execució mitjançant plans parcials o especials independents. La subdivisió ha d’abastar tota la unitat d’actuació i s’ha de fer de tal manera que no es produeixin diferències d’aprofitaments entre els propietaris dels diversos sectors en què se segregui la unitat d’actuació, tal com disposen els articles 27.4, 46.3 i 50.2 d’aquest Reglament.
La proposta de divisió de les unitats d’actuació en sectors de planejament derivat es pot contenir en el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial o bé la poden formular amb posterioritat els comuns. Perquè sigui adoptada cal que la proposta de subdivisió de la unitat d’actuació en sectors efectuada pels comuns sigui ratificada pels propietaris que representin les tres quartes parts de la superfície de cada un dels sectors en què es divideixi la unitat d’actuació. En cas contrari el pla parcial o especial haurà d’abastar tot l’àmbit de la unitat d’actuació.
Article 58
Preferència dels plans parcials 1. Les determinacions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial en les unitats d’actuació de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable, així com en els àrees de renovació urbana del sòl urbà consolidat, es poden desenvolupar i executar, indistintament mitjançant plans parcials, formulats per iniciativa dels propietaris dels terrenys o mitjançant plans especials, d’iniciativa pública. No obstant això, els plans parcials, formulats per iniciativa dels propietaris dels terrenys, tenen caràcter prioritari, mentre que el desenvolupament i execució del planejament comunal mitjançant plans especials, d’iniciativa pública, procedeix, d’acord amb el que disposa l’article 115.1 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, amb caràcter subsidiari, en els supòsits de manca d’interès immediat dels propietaris en la posada en execució del planejament, en els termes regulats en els apartats següents.
S’ha d’elaborar i aprovar un pla especial d’iniciativa pública per desenvolupar i executar les unitats d’actuació de sòl urbà no consolidat o de sòl urbanitzable o les operacions de renovació urbana previstes en sòl urbà consolidat quan hi hagi raons d’interès públic relacionades amb les exigències del desenvolupament urbà, la demanda d’habitatges, la necessitat d’executar les infraestructures, els serveis tècnics i els sistemes generals o de satisfer altres necessitats col·lectives que requereixin el desenvolupament de les determinacions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i els propietaris no manifestin la seva intenció de fer-ho per ells mateixos, mitjançant la formulació, l’aprovació i l’execució d’un pla parcial. A aquests efectes, els comuns han d’advertir als propietaris de l’existència de les raons d’interès públic que fan necessària la formulació del pla parcial i els han d’atorgar un termini no inferior a un mes perquè comuniquin la seva voluntat de formular el projecte de pla parcial i de procedir a la seva elaboració dins dels termini que estableixi l’acord comunal o bé manifestin la seva manca d’interès immediat. En aquest darrer supòsit, o en el cas que els propietaris no presentin el projecte de pla parcial per a la seva aprovació inicial dins del termini en què eventualment s’haguessin compromès, s’entendrà que renuncien a l’actuació privada i els comuns poden procedir a la formulació i aprovació del pla especial corresponent.
Article 59
Compatibilitat entre plans parcials i plans especials Quan les unitats d’actuació de sòl urbà i de sòl urbanitzable es divideixen en sectors, el desenvolupament i l’execució dels sectors es pot fer mitjançant plans parcials o especials, segons els casos, i és possible la coexistència de plans parcials i de plans especials en una mateixa unitat d’actuació.
Secció 2. Els plans parcials
Article 60
Els plans parcials 1. Els plans parcials són els instruments previstos per la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme perquè els propietaris dels terrenys desenvolupin i completin l’ordenació urbanística establerta pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial en les unitats d’actuació de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable i perquè duguin a terme les operacions de regularització de les finques i de distribució equitativa dels beneficis i les càrregues del planejament entre els propietaris afectats, que siguin necessàries per materialitzar les determinacions del planejament en cada unitat d’actuació.
Els plans parcials també tenen per objecte desenvolupar i executar les operacions de renovació urbana que el Pla d’ordenació urbanisme parroquial assenyali en les unitats d’actuació de sòl urbà consolidat.
No es poden aprovar plans parcials sense que prèviament s’hagi aprovat el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, i en cap cas poden alterar-ne les determinacions.
Article 61
Iniciativa del Pla parcial 1. El desenvolupament i execució de les determinacions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial mitjançant un pla parcial s’adopta per acord voluntari i unànime dels propietaris dels terrenys compresos dins del seu àmbit, o bé per la majoria qualificada de propietaris que es descriu a l’apartat següent. En aquest cas els propietaris promotors del pla parcial han de posar en coneixement de la resta de propietaris la iniciativa, i donar-los l’oportunitat de sumar-se a l’acord per promoure el pla parcial.
En defecte d’acord unànime d’actuació, el desenvolupament del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial mitjançant un Pla parcial requereix l’acord dels propietaris que representin almenys les tres quartes parts de la superfície dels terrenys compresos en l’àmbit del Pla parcial. Els propietaris disconformes estan obligats a participar en el procés de redacció, reparcel·lació i aprovació del Pla parcial, d’acord amb el que disposen els articles 108.a) i 121 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, sense perjudici del seu dret d’impugnar l’acord d’aprovació definitiva del Pla parcial mitjançant recurs d’alçada davant de la Comissió Tècnica d’Urbanisme.
Els propietaris que adoptin la iniciativa de l’actuació han de procedir a la redacció del projecte de Pla parcial, sol·licitant quan sigui necessari l’assessorament dels comuns que preveu l’article 107.3 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. Després d’aprovar-lo i signar-lo, els propietaris han de sotmetre el projecte de Pla parcial al comú per a l’aprovació administrativa.
Un cop aprovat el Pla parcial pel comú, els propietaris han de procedir a executar-lo, llevat que els propietaris manifestin la seva intenció de no portar a terme l’execució immediata, tal com els autoritza l’article 110 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, i es conformin a obtenir la garantia d’aprofitament urbanístic que els reconeixen els articles 34 a 36 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme pel fet d’haver formalitzat la cessió gratuïta als comuns dels terrenys destinats a vials i del percentatge de terrenys destinats a espais lliures, equipaments comunitaris i serveis públics. En aquest supòsit l’execució de la vialitat i de la resta dels sistemes locals la pot efectuar directament el comú, mitjançant l’aprovació del projecte d’urbanització corresponent, i els costos d’execució són repercutibles entre els propietaris en la forma que determini el projecte de reparcel·lació i el conveni d’urbanització del Pla parcial. Els propietaris poden sol·licitar que el pagament de les despeses d’execució s’ajorni fins al moment en què procedeixin a l’edificació. En aquest cas, l’import de les despeses s’ha d’incrementar amb l’IPC anual, tal com preveu l’article 116.c) de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
Article 62
Objecte i determinacions del Pla parcial 1. Els plans parcials tenen per objecte, en el sòl urbà no consolidat i en el sòl urbanitzable així com en les àrees de renovació urbana delimitades en el sòl urbà consolidat, desenvolupar el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i posar-lo en execució.
Els plans parcials tenen, en conseqüència, el doble caràcter d’instruments d’ordenació i d’instruments d’execució.
Com a instruments d’ordenació urbanística, destinats a desenvolupar i complementar les determinacions d’ordenació física establertes pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, els plans parcials han de contenir les determinacions següents:
Assignació dels usos residencials, industrials, comercials, etc. mitjançant la divisió del territori ordenat en zones urbanes, en funció dels usos admesos, les tipologies edificatòries i la determinació de les seves intensitats.
Determinació de la parcel·lació del sòl i establiment de les condicions d’edificació de cada parcel·la amb assenyalament dels paràmetres (sostres, volums, alçades, ocupació, voladissos, etc.) que siguin propis dels sistema d’ordenació adoptat en cada zona.
Traçat i característiques de la xarxa de comunicacions pròpia de l’àmbit ordenat i del seu enllaç amb el sistema general previst al Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Assenyalament dels espais per a vianants, trànsit rodat i aparcaments.
Emplaçament i delimitació de les reserves de sòl per a espais lliures, equipaments comunitaris, serveis públics i aparcaments que hagi previst el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, amb indicació de les que formen part del percentatge, entre el 5% i el 15% de la superfície de l’àmbit de planejament que determini el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, que han de ser objecte de cessió obligatòria i gratuïta als comuns.
Traçat i característiques de les galeries tècniques i de les xarxes de subministrament d’aigua, depuració, clavegueram, aigües pluvials, energia elèctrica, telèfon i tots els altres serveis previstos en el Pla.
Aprofitament unitari del sector.
Estudi econòmic i financer del cost d’implantació dels serveis i de l’execució de les obres d’urbanització.
Determinació de les etapes previstes per a l’execució de les obres per al seu desenvolupament en fases mitjançant projectes d’urbanització independents.
Com a instrument d’execució de les determinacions del planejament, destinat a la regularització de les finques i a fer efectiva la distribució de beneficis i càrregues entre els propietaris afectats, els plans parcials han de contenir les determinacions següents:
Bases d’actuació amb els criteris objectius de distribució equitativa dels beneficis i de les càrregues derivades del planejament entre els propietaris afectats i amb les condicions exigides per a la incorporació d’empreses urbanitzadores a l’associació de promoció urbanística i criteris per valorar les seves aportacions.
Projecte de reparcel·lació de les finques formulat d’acord amb els criteris objectius establerts en les bases d’actuació, en el qual ha de figurar, com a mínim:
La descripció de les finques resultants, els seus titulars, concepte pel qual han estat adjudicades i a quina finca antiga corresponen.
La localització dels terrenys de cessió obligatòria i gratuïta als comuns.
Les compensacions en metàl·lic que procedeixin com a conseqüència de les diferències d’adjudicació.
La quota amb la qual els propietaris han de contribuir a satisfer el cost d’implantació dels serveis i d’execució de les obres d’urbanització pendents, establerta amb proporció al valor de les finques adjudicades en la reparcel·lació i amb especificació que es pot fer efectiva en metàl·lic o mitjançant la cessió de terrenys edificables de valor equivalent a la quota determinada.
Còmput estimat de les despeses d’urbanització. A més del cost estimat de la implantació dels serveis i de l’execució de les obres d’urbanització, en aquestes despeses cal incloure-hi les indemnitzacions procedents per l’enderrocament de construccions, desnonaments i destruccions de plantacions, obres i instal·lacions requerides per a l’execució del pla, així com el cost de redacció del pla parcial, del projecte de reparcel·lació i dels projectes d’urbanització.
Conveni d’urbanització, signat pels propietaris promotors del Pla parcial, en què consti l’acceptació del projecte de reparcel·lació i de la quota de repartiment de les despeses d’urbanització.
Estatuts de l’associació de promoció urbanística que s’ha de constituir per a l’execució de les obres d’urbanització.
Article 63
Documentació dels plans parcials Les determinacions dels plans parcials s’han de contenir en els documents següents:
Memòria justificativa de l’ordenació i de les seves determinacions. La memòria ha d’anar acompanyada dels estudis necessaris per conèixer els elements que poden condicionar l’estructura urbanística del territori i, en tot cas, de l’estudi geològic i geotècnic i/o hidràulic i dels estudis mediambientals dels terrenys quan per la seva situació, característiques, morfologia o riscos, sigui imposat per llei, per reglament o per les ordinacions particulars reguladores de la normativa subsidiària.
Plànols d’informació, entre els quals cal incloure:
Plànol de situació de l’àmbit del pla parcial en relació amb l’estructura general del territori establerta pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
Plànol d’ordenació general que reflecteixi la classificació i qualificació atorgada pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial a l’àmbit del Pla parcial.
Plànol topogràfic, amb corbes de nivell de metre en metre.
Plànol parcel·lari, amb assenyalament dels titulars de les finques.
Plànol de les edificacions, usos, infraestructures i vegetació existents.
Plànols d’ordenació i de projecte, confegits a escala 1:2.000 com a mínim, entre els quals cal que hi figurin els següents:
Plànol de zonificació, amb assignació dels usos pormenoritzats i de les reserves per a espais lliures, equipaments comunitaris, serveis públics i aparcaments, amb indicació dels terrenys destinats a les finalitats esmentades que són de cessió obligatòria i gratuïta al comú, d’acord amb el percentatge que hagi establert el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
Plànol de parcel·lació i d’ordenació de l’edificació amb assenyalament de les alineacions i dels gàlibs a què s’hagin de subjectar els edificis d’acord amb el sistema d’ordenació adoptat.
Plànol dels traçats i característiques de la xarxa de comunicacions pròpia del sector i del seu enllaç amb el sistema general previst al Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
Plànol amb indicació de les alineacions, les rasants, les proteccions de la xarxa viària, els itineraris pedestres lliures de barreres arquitectòniques i les zones d’aparcament.
Plànol i memòria dels traçats i les característiques de les galeries tècniques i de les xarxes de subministrament d’aigua, depuració, clavegueram, aigües pluvials, energia elèctrica, telèfon i tots els altres serveis previstos en el Pla.
Normes urbanístiques i quadern en què es defineixin la densitat d’habitatges, l’assignació dels usos, l’ocupació i l’aprofitament del terreny i les normes reguladores de les edificacions, de conformitat amb les previsions fetes pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i les ordinacions de la normativa subsidiària en relació amb la unitat d’actuació.
Conveni d’urbanització, signat pels propietaris que representin com a mínim les tres quartes parts de l’àmbit ordenat, en què es reflecteixi la nova configuració de les finques adequada a l’ordenació aprovada, la situació dels terrenys que se cedeixen gratuïtament als comuns, l’efectivitat de la distribució equitativa dels beneficis i càrregues derivats del planejament entre els propietaris afectats i la quota amb què han de contribuir els propietaris a satisfer el cost de les obres d’implantació dels serveis i d’execució de les obres d’urbanització pendents. Aquestes determinacions s’han de contenir en els documents següents, que preceptivament han d’acompanyar el conveni:
Bases d’actuació en què es defineixin els criteris objectius de distribució equitativa dels beneficis i les càrregues derivades del planejament entre els propietaris afectats.
Projecte de reparcel·lació.
Estatuts de l’associació de promoció urbanística que s’ha de constituir per a l’execució de les obres d’urbanització.
Estudi econòmic i financer en què s’avaluï el cost de la implantació dels serveis i de l’execució de les obres d’urbanització pendents, tenint en compte l’import de les indemnitzacions pel desmantellament de les preexistències incompatibles amb l’execució i el cost de redacció dels instruments de planejament i d’execució.
Programació temporal de la implantació dels serveis i de l’execució de les obres d’urbanització, amb determinació de les diverses fases, subjectes a projectes d’urbanització independents, quan es prevegi que l’execució del Pla parcial s’efectuï per fases. En aquest supòsit el Pla parcial ha d’incorporar un plànol en què es reflecteixin les etapes d’execució projectades.
Article 64
Tramitació, aprovació i efectes dels Plans parcials 1. El projecte de Pla parcial aprovat pels propietaris que representin almenys les tres quartes parts de la superfície de l’àmbit ordenat, s’eleva al comú perquè el sotmeti al procediment d’aprovació administrativa establert en els articles 112, 113 i 121 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i, amb l’informe previ de la Comissió Tècnica d’Urbanisme en el cas que el Pla no sigui promogut per la totalitat dels propietaris, procedeixi a dictar el decret d’aprovació o de denegació corresponent. La denegació del Pla parcial s’ha de fonamentar en raons de legalitat formal o substancial o bé en la incompatibilitat del projecte de Pla parcial amb el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
Als efectes del desenvolupament urbanístic de la unitat d’actuació, s’entén que els propietaris promotors del Pla parcial són tots aquells que han impulsat la redacció i aprovació, i tots aquells que s’hi han adherit expressament fins a la data d’aprovació del Pla per part del Comú.
Els propietaris promotors del Pla parcial han de posar en coneixement de la resta de propietaris de la unitat d’actuació la iniciativa de promoure el Pla parcial, als efectes que tinguin l’oportunitat d’adherir-s’hi. Un cop aprovat el Pla parcial vincula la totalitat dels propietaris, sense perjudici de la possibilitat de recórrer davant de la Comissió Tècnica d’Urbanisme l’aprovació.
Els drets i deures urbanístics dels propietaris que no promouen el Pla parcial queden garantits per les regles següents: Les despeses d’elaboració i tramitació del Pla parcial i les despeses d’urbanització avaluades en el Pla parcial, i que corresponen als propietaris que no promouen el pla parcial, són assumides pels propietaris promotors, seguint el principi de distribució equitativa de beneficis i càrregues llevat d’acord diferent entre els propietaris. En compensació, en el procés de reparcel·lació als propietaris que no promouen el pla parcial els serà deduït l’aprofitament de sòl i urbanístic equivalent al valor de les referides despeses que els correspondria assumir. L’aprofitament de sòl i urbanístic deduït als propietaris que no són promotors del pla serà distribuït entre els propietaris promotors seguint el principi de distribució equitativa de beneficis i càrregues, llevat d’acord diferent entre els propietaris.
L’equivalència en aprofitament de sòl i urbanístic de les despeses d’elaboració i tramitació del Pla parcial i les despeses d’urbanització avaluades en el Pla parcial que corresponen als propietaris que no promouen el pla parcial, ha de ser establerta mitjançant taxació pericial, sotmesa a l’oportunitat de contradicció per part dels propietaris que no són promotors, en base igualment a una taxació pericial. En cas de manca d’acord els propietaris no promotors poden sol·licitar al Comú que estableixi l’equivalència, en base a una tercera taxació pericial, els honoraris de la qual seran repercutits pel Comú a la totalitat de propietaris de la unitat d’actuació.
El decret d’aprovació del Pla parcial es publica en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra amb indicació de la seva situació i de la unitat d’actuació a la qual pertany, i acompanyat d’una relació dels propietaris afectats.
El Pla parcial és executiu a partir del dia de publicació del decret d’aprovació en el Butlletí Oficial del Principat.
En un termini màxim de tres mesos comptats des de la data d’aprovació del Pla parcial, i als efectes civils pertinents, els propietaris promotors del pla parcial i el comú han d’elevar a escriptura pública el conveni d’urbanització, acompanyat del decret d’aprovació del Pla parcial i dels plànols del Projecte de reparcel·lació en què es reflecteixi la configuració de la nova situació i titularitat de les finques resultant del procés urbanístic i els terrenys de cessió obligatòria a favor dels comuns.
El Comú posa en coneixement dels propietaris de la unitat d’actuació que no són promotors del Pla parcial l’elevació a escriptura pública del conveni d’urbanització i de la reparcel·lació, a efectes informatius. El conveni d’urbanització i la reparcel·lació vinculen la totalitat dels propietaris, sense perjudici de la possibilitat de recurs exposada a l’apartat 1. precedent.
Els propietaris promotors del pla parcial sufraguen la totalitat de les despeses necessàries de redacció i tramitació del Pla parcial i d’elevació a escriptura pública, repartides en base a l’acord que hagin establert o, en el seu defecte, en proporció als respectius aprofitaments.
Així mateix, els propietaris promotors del pla parcial i, si és el cas, les empreses promotores i urbanitzadores que s’hi incorporin han de constituir, mitjançant escriptura pública, l’associació de promoció urbanística, amb subjecció a les prescripcions establertes a l’article 110. En l’escriptura pública de constitució ha de figurar el nom de les persones que es designin per formar part dels òrgans rectors. En el cas que el Comú o el Govern posseeixin terrenys de caràcter patrimonial dins de la unitat d’actuació, han de formar part de l’associació de promoció urbanística i participar en els drets i obligacions com un propietari més, així com designar un representant en l’associació.
L’aprovació del Pla parcial inicia la fase d’execució material de les obres d’urbanització, conforme a les prescripcions establertes en el títol IV d’aquest Reglament relatiu a l’execució del planejament.
Secció 3. Els plans especials
Article 65
Plans especials 1. Els plans especials són els instruments previstos per la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme perquè els comuns desenvolupin i completin l’ordenació urbanística i estableixin les determinacions per a l’execució de les unitats d’actuació de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable així com de les àrees de sòl urbà consolidat subjectes a operacions de renovació urbana, previstes pels plans d’ordenació i urbanisme parroquial quan els propietaris que representin les tres quartes parts de la superfície de l’àmbit de planejament no acordin l’elaboració d’un pla parcial.
L’aprovació del Pla especial d’iniciativa pública és procedent sempre que concorrin les circumstàncies indicades en l’article 58.2 d’aquest Reglament.
En tot cas, la formulació del Pla especial és procedent quan tingui per objecte el desenvolupament del sistema general de comunicacions, d’espais lliures, d’equipaments, de proteccions de serveis i de subministraments col·lectius.
La formulació del Pla especial ha de ser objecte d’un acord motivat del comú que ha de ser publicat en el Butlletí Oficial del Principat. Un cop adoptat i publicat l’acord esmentat, la redacció del Pla especial correspon al comú, el qual també ha de dur a terme l’execució de les obres i serveis públics que n’hagin justificat l’aprovació. L’execució dels treballs d’urbanització restants que afectin l’interior de la parcel·la, correspon als propietaris, d’acord amb el que disposa l’article 115.4 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
Article 66
Objecte i determinacions dels plans especials 1. Els plans especials, de la mateixa manera que els plans parcials, tenen per objecte, en el sòl urbà no consolidat i en el sòl urbanitzable, així com en les àrees de renovació urbana delimitades en el sòl urbà consolidat, desenvolupar el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i posar-lo en execució mitjançant l’ordenació detallada del seu àmbit, la regularització de les finques i de les seves titularitats per configurar-les de forma adequada al nou planejament i la distribució equitativa dels beneficis i càrregues entre els propietaris afectats.
Els plans especials han d’establir les mateixes determinacions i contenir els mateixos documents que els articles 62 i 63 d’aquest Reglament exigeixen als plans parcials que siguin compatibles amb la iniciativa pública del Pla especial.
Article 67
Aprovació del plans especials i efectes 1. El projecte de Pla especial aprovat pels comuns se subjecta al mateix procediment d’aprovació administrativa establert en els articles 112, 113 i 121 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme per a l’aprovació dels plans parcials.
El decret d’aprovació del Pla especial es publica en el Butlletí Oficial del Principat amb indicació de la seva situació i de la unitat d’actuació a la qual pertany, acompanyat d’una relació dels propietaris afectats.
El Pla especial és executiu a partir del dia de publicació del decret d’aprovació en el Butlletí Oficial del Principat.
Una volta aprovat el Pla especial i als efectes civils pertinents, el comú eleva a escriptura pública el projecte de reparcel·lació, acompanyat del decret d’aprovació del Pla especial i dels plànols del projecte de reparcel·lació en què es reflecteixi la configuració de la nova situació i titularitat de les finques resultant del procés urbanístic i els terrenys de cessió obligatòria a favor dels comuns.
L’aprovació del Pla especial inicia la fase d’execució material de les obres d’urbanització, conforme a les prescripcions establertes en el títol IV d’aquest Reglament relatiu a l’execució del planejament.
Capítol 5. Les ordinacions i els programes de rehabilitació, de reforma urbana interior, de protecció i de sanejament
Secció 1. Disposicions generals
Article 68
Les ordinacions i els programes de rehabilitació, de reforma interior, de protecció i de sanejament 1. Les ordinacions de rehabilitació, de reforma interior, de protecció i de sanejament complementen, en relació amb tot o amb una part del territori comunal, les determinacions dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial.
Les ordinacions de rehabilitació, de reforma interior, de protecció i de sanejament han de ser congruents amb les determinacions dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial i en cap cas no poden contenir disposicions que comportin un increment de l’aprofitament urbanístic establert pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Quan tinguin per objecte regular programes o projectes comunals no previstos pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, hauran d’incorporar un estudi que justifiqui la coherència amb les seves determinacions.
Els comuns poden aprovar programes per dur a terme actuacions públiques en matèria de rehabilitació d’edificis, de reforma interior urbana, de protecció i de sanejament, els quals s’han d’adequar a les prescripcions dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial i dels plans parcials i especials, així com a les ordinacions comunals de rehabilitació, de reforma interior, de protecció i de sanejament.
Secció 2. Ordinacions de rehabilitació d’edificis, de reforma interior, de protecció i de sanejament
Article 69
Ordinacions de rehabilitació d’edificis 1. Els comuns aproven ordinacions de rehabilitació, complementàries de les prescripcions en matèria de rehabilitació establertes en les normes urbanístiques dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial, destinades a regular les condicions a què queden sotmesos els programes i els projectes de reforma, refecció o manteniment d’edificis ja construïts i consolidats dins dels nuclis urbans.
Les ordinacions reguladores de la rehabilitació d’edificis han de ser congruents amb les prescripcions de les normes urbanístiques del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i s’han de tramitar i aprovar simultàniament als plans d’ordenació i urbanisme parroquial.
Article 70.
Contingut de les ordinacions de rehabilitació d’edificis 1. Les ordinacions comunals de rehabilitació d’edificis han de referir el seu contingut a les matèries següents:
Adequació dels edificis a les normes generals d’habitabilitat.
Normes obligatòries per a la instal·lació dels serveis dels edificis.
Regles aplicables a l’ordenació dels volums i als acabats.
Condicions d’adaptació dels edificis existents a la Llei d’accessibilitat.
Aspecte exterior que han de tenir els edificis per preservar la imatge urbana.
Dins dels límits materials establerts en l’apartat anterior, les ordinacions comunals de rehabilitació d’edificis han de regular els aspectes següents:
Delimitació de les zones, edificis i espais urbans subjectes a les ordinacions de rehabilitació.
Determinació de les condicions mínimes d’habitabilitat i higienicosanitàries dels edificis, d’acord amb el que estableixi la normativa general.
Normes sobre l’aspecte exterior que han de mantenir les edificacions per respectar la imatge urbana, determinades en funció de les tipologies edificatòries existents en cada parròquia.
Classificació de les intervencions de rehabilitació en funció de l’envergadura i del grau de complexitat de les obres precises i de si les intervencions incideixen en el cos de l’edificació, les instal·lacions o els serveis.
Règim d’usos i obres aplicables als edificis fora d’ordenació.
Normes edificatòries per a l’adaptació dels edificis a la Llei d’accessibilitat.
Determinació dels supòsits en què la rehabilitació està subjecta a projectes de rehabilitació d’iniciativa privada i d’aquells altres que poden ser objecte de programes de rehabilitació públics, d’iniciativa comunal.
Especificació de les obres que, pel fet d’estar compreses dins del deure legal de conservació que regulen els articles 127 i 128 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, han de ser executades amb càrrec als propietaris i les que, d’acord amb el que disposa l’article 127 esmentat, poden preveure els programes de rehabilitació urbana com a millores d’interès públic, les quals són a càrrec del comú o bé del Govern si afecten àmbits de la seva competència.
Article 71
Les ordinacions reguladores dels programes de reforma interior en el sòl urbà ja consolidat 1. Els comuns poden aprovar ordinacions de reforma interior, complementàries de les prescripcions establertes en les normes urbanístiques dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial, destinades a regular les condicions a què queden sotmesos els programes i projectes de reforma urbana que duguin a terme els comuns en el sòl urbà ja consolidat per tal d’executar actuacions relatives al sistema viari, els espais públics i els equipaments i per eixugar els dèficits d’aparcaments, estiguin o no previstes en el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
En regular els programes de reforma, les ordinacions comunals han de tenir en compte que, d’acord amb el que disposa l’article 87.2 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, l’abast de l’ordenació física dels programes de reforma interior es limita a l’assenyalament d’alineacions quan aquesta operació no afecti l’estructura i configuració previstos pels sistemes generals.
Article 72
Contingut de les ordinacions de reforma interior urbana Les ordinacions comunals de reforma interior urbana han de regulars els següents aspectes:
Determinacions del planejament relatives als sistemes urbanístics susceptibles de ser executades mitjançant un Programa de reforma interior urbana.
Definició de les intervencions susceptibles d’executar-se mitjançant els Programes reforma interior urbana (creació de dotacions urbanístiques i equipament comunitari, resolució de problemes de circulació i aparcament, etc.).
Article 73
Les ordinacions reguladores dels programes de protecció que s’executin en qualsevol classe de sòl Els comuns poden aprovar ordinacions de protecció, complementàries de les prescripcions establertes en les normes urbanístiques, amb l’objectiu de regular les condicions a les quals s’han de sotmetre els programes destinats a la protecció i l’ordenació de recintes, conjunts i llocs d’interès històric, arquitectònic, artístic, cultural o paisatgístic, de vies de comunicació; i, en general, la millora i la conservació dels medis urbà, rural i natural.
Article 74
Contingut de les ordinacions de protecció El contingut de les ordinacions comunals de protecció ha de ser adequat a la naturalesa dels béns a protegir i al tipus de protecció que es tracti de dispensar.
En concret:
Les ordinacions comunals que tinguin per objecte programes destinats a la protecció i l’ordenació de recintes, conjunts i llocs d’interès històric, arquitectònic, artístic, cultural o paisatgístic, poden contenir normes específiques per a la catalogació, conservació, restauració i millora dels edificis i conjunts urbans i dels elements i espais naturals, amb expressió de les limitacions d’usos o instal·lacions que siguin incompatibles.
Les ordinacions comunals que tinguin per objecte programes destinats a la protecció de les vies de comunicació poden establir restriccions en el destí i ús dels terrenys marginals, com ara prohibicions o limitacions d’accés directe a les finques des de les carreteres, assenyalament de distàncies mínimes pel creuament amb altres vies, retranqueigs de les edificacions amb vista a futurs eixamplaments, ordenació dels estacionaments i àrees de descans i qualsevol altra de signe anàleg.
Les ordinacions comunals que tinguin per objecte programes destinats a la protecció, a la millora i la conservació dels medis urbà, rural i natural poden establir, segons els casos, normes per mantenir o millorar l’estat de les edificacions pel que fa a la seva composició i conservació a fi de preservar la imatge urbana, prescripcions per ordenar els espais lliures establerts pel planejament i configurar adequadament els parcs, jardins i elements arbrats que s’hi continguin, prohibicions de construccions o d’usos perjudicials i normes per harmonitzar les alineacions i les altures de les edificacions.
Article 75
Les ordinacions reguladores dels programes de sanejament que s’executin en qualsevol classe de sòl Els comuns poden aprovar ordinacions de sanejament, complementàries de les prescripcions establertes en les Normes urbanístiques, destinades a fixar les prescripcions a les quals s’han de sotmetre els programes destinats a millorar les condicions de seguretat, salubritat i higiene. Les ordinacions han de regular, especialment, les condicions aplicables als programes relatius al subministrament d’aigua potable, a la recollida, el tractament i la depuració d’aigües residuals i pluvials i a la recollida i al tractament de deixalles i escombraries.
Article 76
Contingut de les ordinacions de sanejament 1. El contingut de les ordinacions comunals de sanejament ha de ser l’adequat a la naturalesa de les obres de sanejament i al tipus d’intervenció que es tracti d’efectuar.
Les ordinacions que tinguin per objecte programes comunals relatius al cicle de l’aigua han d’establir les condicions exigibles per al subministrament d’aigua potable, la recollida, el tractament i la depuració d’aigües residuals i pluvials.
Les ordinacions que tinguin per objecte programes comunals relatius a la gestió de residus, han de determinar les condicions per a la recollida i el tractament de deixalles i escombraries.
Secció 3. Programes de rehabilitació d’edificis, de reforma interior, de protecció i de sanejament
Article 77
Programes de rehabilitació d’edificis, de reforma interior, de protecció i de sanejament 1. Els programes de rehabilitació d’edificis, de reforma interior, de protecció i de sanejament són instruments d’actuació urbanística d’iniciativa pública, que elaboren, aproven i executen els comuns, bé per iniciativa pròpia, bé perquè així ho disposa el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
Els programes comunals tenen per objecte dur a terme, en un àmbit territorial determinat i en un període de temps concret, actuacions de rehabilitació, de reforma interior urbana, de protecció i de sanejament.
Article 78
Documentació dels programes Els programes de rehabilitació d’edificis, de reforma interior urbana, de protecció i de sanejament que elaborin els comuns han de contenir, a més d’aquells que siguin oportuns en funció de la finalitat específica del Programa, els documents següents, llevat que fossin irrellevants per a la finalitat del Programa:
Memòria justificativa de l’actuació que es tracta d’executar.
Plànols d’informació (emplaçament, topogràfic, etc.).
Plànols d’ordenació, en el supòsit de programes que, com els de reforma interior, defineixin alineacions i rasants.
Plànol de delimitació de l’àrea afectada per les obres, amb expressió de les superfícies de les finques afectades i dels seus titulars, quan es tracti de finques particulars que hagin de ser objecte d’expropiació.
Plànol de delimitació de les finques directament beneficiades per l’execució de les obres.
Projecte de les obres que s’han d’executar, redactat amb la precisió necessària perquè pugui ser executat per un tècnic diferent de l’autor del projecte.
Pressupost d’execució de les obres previstes.
Programació temporal de l’execució de les obres.
Estudi de la repercussió del cost de les obres en els propietaris beneficiats pel Programa.
Article 79
Procediment d’aprovació dels programes de rehabilitació d’edificis, de reforma, de protecció i de sanejament 1. Un cop els comuns hagin elaborat un Programa de rehabilitació d’edificis, de reforma interior urbana, de protecció o de sanejament, l’han d’aprovar inicialment i sotmetre’l al tràmit d’informació pública per un termini de 30 dies perquè tots els ciutadans puguin consultar el projecte i, eventualment, formular-hi al·legacions i observacions.
Els serveis tècnics comunals han d’informar les al·legacions i proposar, si escau, les rectificacions que creguin oportunes al projecte aprovat inicialment.
En vista de les al·legacions i de l’informe dels serveis tècnics, el comú adopta l’acord d’aprovació definitiva del Programa i el publica al Butlletí Oficial del Principat.
Article 80
Expropiació de terrenys afectats pel Programa Quan, per a l’execució del Programa de rehabilitació d’edificis, de reforma interior, de protecció o de sanejament, sigui necessària l’ocupació de terrenys privats que no siguin de cessió obligatòria i gratuïta, l’expropiació, tal com disposa l’article 125 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. En aquests supòsits, juntament amb la iniciació del procediment d’aprovació del Programa, s’ha d’iniciar, simultàniament, l’expedient d’expropiació, que s’ha de tramitar de conformitat amb el que disposa la Llei d’expropiació forçosa.
Títol IV. L’execució del planejament
Capítol 1. Disposicions generals
Article 81
Principis generals de l’activitat d’execució 1. La gestió urbanística i la direcció i control del procés urbanitzador formen part de la funció pública urbanística.
Les potestats en matèria de gestió i execució urbanística corresponen als comuns i al Govern, en els termes establerts en la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i en aquest Reglament.
L’activitat d’execució del planejament correspon, de forma prioritària, a la iniciativa privada. La iniciativa pública actua quan raons d’interès públic ho requereixin i també, subsidiàriament, en cas d’inactivitat de la iniciativa privada.
Article 82
Concepte i finalitat de l’activitat d’execució urbanística 1. L’activitat d’execució urbanística comprèn el conjunt d’actuacions jurídiques i materials regulades per la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i per aquest Reglament, que tenen com a objecte la transformació del sòl a efectes de la seva urbanització i edificació, d’acord amb les previsions del planejament.
L’activitat d’execució comporta, segons els casos, totes o algunes de les operacions següents:
La cessió gratuïta als comuns dels terrenys destinats a vialitat, espais públics, equipaments i serveis col·lectius.
La regularització de les finques per adequar-les a la nova configuració establerta pel planejament.
La distribució equitativa dels aprofitaments i de les càrregues derivats del planejament entre els propietaris afectats.
L’execució de les infraestructures, dels sistemes urbanístics i de les obres d’urbanització i d’implantació dels serveis públics necessàries per dotar les finques dels serveis urbanístics requerits perquè assoleixin la condició de solars.
Capítol 2. Legitimació de l’execució, competències i modalitats d’execució del planejament
Article 83
La funció legitimadora del planejament La realització del conjunt d’actuacions jurídiques i materials que integren l’activitat d’execució urbanística requereix l’aprovació prèvia o simultània de la figura de planejament que sigui procedent en cada cas, en atenció a la classe de sòl. Els instruments urbanístics que, segons els casos, legitimen l’activitat d’execució, són:
Els Projectes d’interès nacional.
Els Plans sectorials amb incidència supracomunal.
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, en el sòl urbà consolidat que no estigui comprès en un sector de renovació urbana.
Els plans parcials o especials en les unitats d’actuació de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable, així com en els sectors de renovació urbana delimitats pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial en el sòl urbà consolidat.
Les ordinacions de rehabilitació d’edificis, de reforma interior urbana, de protecció i de sanejament per a la l’execució dels corresponents programes comunals de rehabilitació d’edificis, de reforma interior urbana, de protecció i de sanejament.
Article 84
Les competències d’execució 1. Correspon al Govern l’execució dels projectes d’interès nacional i dels plans sectorials supracomunals, mitjançant el Ministeri d’Ordenament Territorial o bé el ministeri competent en la matèria.
L’execució dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial i de les ordinacions de la normativa subsidiària així com la dels plans parcials i especials correspon als comuns i als propietaris, en els termes indicats en aquest Reglament i d’acord amb les previsions específiques establertes pel planejament que s’executi.
Correspon als comuns l’execució dels programes de rehabilitació d’edificis, de reforma interior urbana, de protecció i de sanejament.
Article 85
Requisits per a l’execució de la urbanització, les infraestructures i els sistemes urbanístics 1. L’execució de les obres d’urbanització, les infraestructures i els sistemes urbanístics està subjecta als requisits següents:
L’aprovació del planejament precís en cada cas, conforme el que disposa l’article 85 d’aquest Reglament.
L’aprovació dels projectes d’urbanització o dels programes comunals de rehabilitació d’edificis, de reforma interior urbana, de protecció i de sanejament, en què es detallin les obres que s’han d’executar amb precisió suficient perquè puguin ser executades per un tècnic diferent del que les ha projectat.
L’execució de les infraestructures i les instal·lacions previstes en els projectes d’interès nacional i en els plans sectorials està subjecta a les condicions establertes per la legislació sectorial aplicable per raó de la naturalesa de les obres que s’executin i a les determinacions de l’article 66 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
Article 86
Modalitats d’execució 1. L’execució del planejament urbanístic s’efectua de forma integral, per polígons, sectors o per unitats d’actuació.
En l’execució integral per polígon, sector o unitat d’actuació, el compliment dels deures urbanístics dels propietaris es fa efectiu de forma conjunta i simultàniament a l’assignació de l’aprofitament urbanístic que els correspon.
L’execució del planejament urbanístic també es pot efectuar de forma aïllada, per dur a terme una actuació edificatòria puntual, en les unitat d’actuació de sòl urbà consolidat de gestió directa. En l’execució aïllada, els propietaris de les parcel·les executen i compleixen individualment, les determinacions i els deures establerts pel planejament.
Els comuns també poden dur a terme actuacions aïllades per a l’execució d’elements isolats integrants dels sistemes d’ordenació, d’acord amb les determinacions del planejament i, si escau, dels programes comunals de rehabilitació d’edificis, de reforma urbana interior, de protecció i de sanejament.
Article 87
Els polígons d’actuació 1. En les àrees de les unitats d’actuació de sòl urbà consolidat de gestió directa en què els terrenys no posseeixin els serveis urbanístics requerits per gaudir de la condició de solar, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial pot delimitar polígons d’actuació amb la finalitat de completar la urbanització pendent.
Anàlogament, quan els comuns adverteixin l’existència d’àrees compreses dins de les unitats d’actuació de sòl urbà consolidat de gestió directa que no posseeixin tots els serveis urbans requerits per tenir la condició de solar, poden delimitar polígons d’actuació per completar les obres d’urbanització que manquin. En aquest cas els comuns han d’aprovar el projecte de delimitació i sotmetre’l a audiència dels interessats i a informació pública per un termini comú de 30 dies. Un cop complerts aquests tràmits, el comú dicta el decret d’aprovació del polígon d’actuació amb les modificacions que consideri adients a la vista de les al·legacions formulades. Els propietaris disconformes poden interposar recurs d’alçada davant de la Comissió Tècnica d’Urbanisme.
Els propietaris de les finques incloses en polígons d’actuació estan subjectes a les obligacions d’execució determinades en l’article 104 d’aquest Reglament.
Capítol 3. L’execució del planejament
Secció 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial
Article 88
Desenvolupament dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial i fases d’execució 1. El règim de desenvolupament i execució dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial varia segons les classes i categories de sòl.
1.1. Unitats d’actuació de sòl urbà consolidat de gestió directa a) En les unitats d’actuació de sòl urbà consolidat de gestió directa, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial estableixen l’ordenació detallada i són susceptibles d’execució directa, sense necessitat de cap figura de planejament ni d’execució, quan, com a conseqüència del grau de consolidació de l’edificació existent, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial hagi declarat la unitat d’actuació, totalment o parcialment, àrea de substitució de l’edificació. Són també susceptibles de gestió directa, sense necessitat de cap figura de planejament ni d’execució, les urbanitzacions aprovades amb anterioritat a la vigència de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, les quals estan subjectes al règim establert en l’article 11 d’aquest Reglament.
És exigible la cessió obligatòria i gratuïta als comuns dels terrenys destinats pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial a espais lliures, equipaments comunitaris i serveis públics. Si escau, el deure de cessió pot ser complert mitjançant l’abonament al Comú de l’equivalent econòmic del sòl de cessió destinat a equipaments, espais lliure i serveis públics, regulat en els articles 12.1.2 i 101, o també mitjançant la reparcel·lació econòmica regulada en els articles 102 i 103 d’aquest Reglament.
També poden ser objecte de reparcel·lació econòmica, en els termes que regulen els articles 101.b) i 104 d’aquest Reglament, els polígons d’actuació que el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial o els comuns delimitin, d’acord amb el que preveu l’article 87 d’aquest Reglament, en les àrees de les unitats d’actuació de sòl urbà consolidat de gestió directa que no tinguin els serveis urbanístics bàsics.
S’exceptuen de la gestió directa els sectors de renovació urbana delimitats pels Plans d’ordenació i urbanisme parroquial que resten subjectes a l’aprovació d’un Pla parcial o especial de desenvolupament i execució.
1.2. Unitats d’actuació de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable En les unitats d’actuació de sòl urbà no consolidat i en les unitats d’actuació de sòl urbanitzable, així com en els sectors de renovació del sòl urbà consolidat previstos pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, el desenvolupament i l’execució dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial es formula de forma integral mitjançant l’aprovació de plans parcials i els corresponents instruments d’execució d’iniciativa privada, o, en el seu defecte, mitjançant Plans especials i els corresponents instruments d’execució d’iniciativa pública. En aquestes unitats d’actuació, l’execució es produeix en dues fases.
La primera fase es produeix conjuntament amb l’aprovació dels Plans parcials i especials, ja que simultàniament a la tramitació i aprovació dels esmentats plans derivats es procedeix a la tramitació i aprovació de la reparcel·lació, mitjançant la qual es duen a terme les operacions de cessió de terrenys als comuns, regularització de finques i distribució equitativa dels aprofitaments i de les càrregues derivats del planejament entre els propietaris afectats. Els termes en què es produeix la reparcel·lació formen part de les determinacions que han de contenir els susdits instruments de planejament derivat. El projecte d’urbanització de la unitat d’actuació podrà ser tramitat i aprovat simultàniament al Pla parcial, amb subjecció a les prescripcions establertes a l’article 111.3.
L’execució material de la urbanització es realitza posteriorment, en la fase d’execució dels plans parcials o especials, amb subjecció a les condicions establertes en el planejament i en el projecte de reparcel·lació.
Article 89
Actuacions aïllades en les unitats d’actuació de sòl urbà consolidat de gestió directa 1. En les unitats d’actuació de sòl urbà consolidat de gestió directa, les parcel·les que no estiguin compreses en un polígon d’actuació delimitat per a l’execució de les obres d’urbanització pendents, podran ser edificades directament, prèvia la corresponent llicència i, si s’escau, amb la prèvia o simultània realització de les obres d’urbanització que manquin perquè adquireixin la condició de solar.
Els comuns també poden efectuar actuacions aïllades d’execució de vials, equipaments, instal·lació de serveis, etc. a l’empara dels programes comunals de rehabilitació d’edificis, de reforma urbana interior, de protecció i de sanejament.
Article 90
Urbanització i edificació simultània 1. Els propietaris de parcel·les compreses en una unitat d’actuació de sòl urbà consolidat, de gestió directa, que no posseeixin tots els serveis urbanístics exigits en l’article 9 d’aquest Reglament per gaudir de la condició de solar, poden realitzar les obres d’urbanització pendents de forma simultània a les obres d’edificació de nova planta o de modificació o reforma de les edificacions existents, tal com preveu l’article 10 d’aquest Reglament.
En sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable, els comuns han d’atorgar l’autorització d’urbanització i edificació simultània quan, per l’estat de les obres d’urbanització, considerin previsible que a la finalització de l’edificació la parcel·la compti amb tots els serveis necessaris per tenir la condició de solar. En tot cas, l’autorització de l’execució simultània està condicionada que es compleixin les condicions següents:
Que hagi guanyat fermesa administrativa l’acte d’aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació o que, en cas de no ser necessari, s’hagin cedit a favor del comú els terrenys destinats a vialitat i aparcaments, espais lliures i els sòls destinats a equipaments, de caràcter públic.
Que es fixin prèviament les alineacions i rasants, quan no estiguin determinades.
Que s’aprovi el projecte d’urbanització relatiu a les obres d’urbanització pendent.
Que es presti fiança per un import equivalent al 15% del cost d’execució de les obres, d’acord amb el pressupost contingut el projecte d’urbanització esmentat.
Que, en la sol·licitud de llicència d’obres d’edificació, el propietari es comprometi a no utilitzar la construcció fins que no estigui en funcionament, com a mínim les xarxes d’aigua potable, energia elèctrica i clavegueram, i establir aquesta condició en les cessions del dret de propietat o d’ús per a tot o part de l’edifici.
En el cas que els propietaris promotors d’un Pla parcial optin per la tramitació i aprovació del Pla parcial i del projecte d’urbanització simultàniament, en els termes de l’article 111.3, l’execució simultània de les obres d’edificació i d’urbanització és possible sempre que a judici del Comú es compleixin els requisits fixats a l’apartat 2 precedent. En aquest cas la sol·licitud de llicència d’edificació ha de ser presentada un cop l’associació de promoció urbanística ja ha estat constituïda.
Secció 2. Instruments d’execució Subsecció 1. La reparcel·lació
Article 91
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.